revista 134.qxp:Revista92CTP4.qxd 7/9/09 11:18 Página 1

H a acabat el parèntesi estiuenc i comencem un nou curs quearriba amb assignatures pendents d’importància. De moment, arrosseguem lasempiterna crisi i el desori que vivim entre els que diuen que ha tocat fons i elsque vaticinen que el pitjor encara ha d’arribar. La veritat és que en general i méso menys a tothom li està tocant el rebre i no hi ha perspectives clares de futur.Alguns parlen que apareixen els primers brots verds o bé, segons Ben Bernanke,president de la Reserva Federal dels EUA, que “el món comença a emergir”.Altres com ara Alan Greenspan, el seu predecessor en el càrrec, adverteixen d’unapossible recaiguda en el 2010.

Dissortadament, en el que sí sembla que es posen d’acord és en que cal unaapujada dels impostos. Així ho han manifestat públicament fa pocs dies OlivierBlanchard, economista en cap del FMI, qui vaticina que a mig termini serànecessari apujar els impostos, com José Blanco, ministre de Foment i vicesecre-tari general del PSOE, que tot reflexionant en veu alta opina quelcom semblant.En resum, encara no en veiem la sortida i ja ens anuncien un nou sacrifici, queprobablement i tal com deia la meva mare per saviesa popular, sempre ens toca-rà pagar als mateixos. Mentre uns i altres escruten la solució, sembla ser que elsnous executius de les entitats financeres que ens varen dur a l’actual situació per-ceben uns bons emoluments. Dels antics responsables ningú se’n recorda i a mésresten eximits de la seva nefasta tasca.

Però hi ha altres assumptes de tipus més domèstic, tot i que no per això demenys importància pel nostre col·lectiu. Resta pendent la posada en marxa defini-tiva de l’EEES, tot confiant que s’acceptin les revindicacions de tot el col·lectiu,com ara que el nous títols d’enginyeries de grau del nostreàmbit incorporin el mot industrial, tal com s’ha fet des del’inici de la professió i que s’estableixi una passarel·la lògi-ca, raonable i justa perquè els actuals ETI accedeixin, si elsconvè, a les noves titulacions de grau.

Tanmateix, d’aquí a pocs dies el Congrés aprovaràl’anomenada Llei Òmnibus, conseqüència de la transpo-sició de la Directiva de Serveis a Espanya. Confiem quetambé en aquest cas prevalgui la lògica i no es condemni els col·legis professio-nals per unes suposades praxis, fets i repercussions econòmiques que malgrats’han intentat justificar, estan molt lluny de ser realitat. No es poden oblidar lesexcel·lents tasques que desenvolupem vers la societat, tot acusant-nos de practi-car el més aferrissat corporativisme i d’incrementar el cost del producte final.Aquestes asseveracions demostren un gran desconeixement tant dels col·legis i dela garantia que aquests representen per a la ciutadania, com de la vida i vicissi-tuds dels propis professionals. Com podem comprovar hi ha feina per estar for-ça distrets sense por d’adormir-se.

Per acabar, deixeu-me fer un reconeixement explícit als bombers que aquestestiu han perdut el més preuat: la pròpia vida. El cos de bombers ens és moltproper. Molts dels nostres companys i companyes treballen en tasques actives ipassives contra el foc, tant per a contrarestar-lo com per evitar-lo. Cal reconèi-xer la seva dedicació i abnegació. Precisament quan succeeixen aquest fets ésquan ens adonem de la importància de la seva tasca, de llur responsabilitat i delsperills a què s’enfronten. Aprofito l’avinentesa per demanar que s’analitzin ambprofunditat i acuradament els motius de l’accident perquè no torni a succeir ressemblant.

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

Comencemun nou curs

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

3


TheknosNúm. 134 SETEMBRE de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Xavier Corbella, Marta Culubret, Lorena Farràs,Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Infonomia, Albert Martínez, Joan-Marc Passada,Nuria Peláez, Albert Punsola, David Roman,Isaías P. Santamaría (Normativa), Pilar Senpau

Correcció lingüística: L’Apòstrof,Meritxell Noguera, Elena Pérez

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: ASL, Brüel & Kjaer, Xavier Corbella,Canetti Fotografia, Cestomano, Mauricio Fuertes,Tamara G. Cisneros, Fundació Laia Mendoza,Marc Javierre, Jordi Play, Lourdes Segade, Ruca

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i no representennecessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, elsanunciants són els únics responsables del compliment, dela qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de lainformació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitatdavant els lectors de la publicació.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològic de 90 g. iestucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_26Innovació i mediambient impulsenla figura del ‘light designer’

SUMARI

ENTREVISTA_32Joan Majó, comissionat per a Universitats i Recerca

RETRAT PROFESSIONAL_18Antoni Tudurí

SOSTENIBILITAT_24

LOUR

DES

SEGA

DEM

ARC

JAVI

ERRE

LOUR

DES

SEGA

DE

ARXI

U


El 21 d’octubre de 1879, Thomas Alva Edison vacontribuir notablement a desenvolupar la societat amb la invenciód’una làmpada pràctica i viable que va fer llum ininterrompuda-ment durant 48 hores. D’això en farà exactament 130 anys enunes setmanes. Des de llavors s’ha especulat molt sobre el verita-ble inventor de la bombeta, però el fet és que la patent va corres-pondre a Edison i és ell qui ha passat a la història com l’inventorde la segona creació més útil del segle XIX, segons un rànquing dela revista Life.

En un Theknos dedicat a les últimes tendències en il·luminacióexterior, un sector que actualment està a anys llum de la làmpadaincandescent d’Edison, hem volgut retre un petit homenatge a undels inventors més prolífics de la història dedicant-li una portada.

Edison va nàixer en el si d’una família modesta de set germans.Per la seva curiositat obsessiva, el sistema educatiu de l’època el vatitllar “d’estèril i improductiu” al cap de tres mesos d’haver iniciatl’educació primària. Acabava, així, la seva escolarització percomençar a viure una enriquidora infància autodidacta en la qualdevorava llibres de ciència. Tant és així que als 10 anys ja tenia unautèntic laboratori de química al soterrani de casa seva. Ambaquest precedent és comprensible que en haver mort, el 1931,Edison hagués aconseguit més de 1.000 patents a nom seu. És certque moltes d’aquestes invencions eren fruit del treball dels seusempleats, però també ho és que va ser ell qui va tenir la visió perexplotar el que es podria considerar una indústria d’R+D+i. El seuperfil empresarial va contribuir a dotar la societat contemporàniadels perfils tecnològics actuals.

Per altra banda, la bombeta incandescent està destinada a des-aparèixer arran de l’obligació, per part de la Unió Europea,d’eliminar-les progressivament fins al 2012. Substituint aquestesbombetes per les de baix consum s’espera reduir l’equivalent alconsum anual d’un país com ara Romania i evitar l’emissió de 15milions de tones anuals de diòxid de carboni. Si fixem la vista aescala domèstica estem parlant de la reduir entre 25 i 50 euros lafactura elèctrica anual d’una família mitjana.

Desaparegui del tot o no, i encara que la propera generació noarribi a conèixer el clàssic filament de tungstè o wolframi, al’imaginari col·lectiu occidental sempre assimilarem la idea d’unabombeta encesa sobre el cap d’una persona a una bona pensada,una idea genial o un ocurrència excel·lent. Ara més que mai calreivindicar l’empenta, l’enginy i la valentia que ha caracteritzat elsenginyers tècnics industrials durant tota la seva història. Per sortird’una recessió econòmica com la que estem vivint –i patint–,s’han de mantenir ben enceses totes les bombetes i apostar per lainnovació i la creativitat. Durant la seva vida adulta, Edison vapatentar una idea cada quinze dies. Tot i inventar-la passats els 30,és clar que va nàixer amb la bombeta encesa sobre el cap.

Encenguemles bombetes

OBSERVATORI_03Comencem un nou curs

OPINIÓ_07Ja som a la cua

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_22

SOSTENIBILITAT_24Revolució a quatre rodesEsforç insuficientLa dada

INNOVACIÓ_36Ansietat per la simplicitat

ARTICLE TÈCNIC_40Eficiència energètica per a instal·lacions d’enllumenat exterior

NORMATIVA_41

SALUT_44Móres. Per al fred, carícies

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_45Més de 26.000 euros per a nous projectes de desenvolupament

CULTURA_46Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VII)

EDITORIAL


Aquest estiu han passatmoltes coses en el món de l’economia.Em quedo amb tres com a més desta-cades. La primera ha estat veure comles borses han anat cap amunt ambmolta força, com aus precursores detemps millors per a les empreses. Ep! imalgrat el que diuen els eslògans delsproductes financers de renda variable(amb lletra petita), “pujades passadesno impliquen que això hagi de seguir”.De moment, queda palès el transvasa-ment de diners una altra vegada cap ales accions, senyal que hi ha una micamés de confiança. Això és bo.

La segona ha estat comprovar comalguns països han trencat els motllos dela recessió i, contra pronòstic, al segontrimestre han començat la seva carreraparticular cap a la recuperació. Tambéés bo. França i Alemanya han vist comcreixien les seves economies un 0,3%,després de quatre trimestres seguits decaigudes. Després s’hi afegia el Japó,fent cap a una millora apreciable quecomença a dibuixar-se als països asià-tics, amb la Xina, Corea i Singapur alcapdavant.

La tercera fa referència a Espanya.Hem comprovat que anem perdentpistonada davant els nostres veïns. Així,en aquest inici de carrera cap a la recu-peració econòmica, Espanya ha tingutel trist guardó de ser l’últim dels païsosde l’Eurozona, amb una caiguda del’1% trimestral (el 4% anual). Al cap-davall, això vol dir que mentre altrespaïsos, no només França i Alemanya,sinó fins i tot Portugal i Grècia, vanmillor, aquí malgrat haver moderat lacaiguda del primer trimestre, seguimencarats cap avall. Aquest fet diferen-cial pot afegir un plus de desànim a lagent del país. Una cosa és explicar quetrigarem més en sortir de la crisi perallò de la paràlisi total de la construc-ció, l’endeutament superior de famí-lies, empreses i entitats financeres i els

aturats de més que tenim. Paraules, endefinitiva. Una altra cosa ben diferentés veure com els del voltant comencena posar marxes més llargues i ens ense-nyen la cua.

Aquest plus de desànim pot tenirrepercussions a les empreses, en formade més fre a les inversions, uns retallsals pressupostos de l’any vinent senzi-llament històrics i un replantejamentde les plantilles davant una xifra decomandes pròpia d’una empresa d’unamida inferior. En definitiva, és la plas-mació de la por que des de fa unsquants mesos no ens deixa dormir: javeureu quan arribi el setembre!

La pregunta obligada és “I elGovern què fa?”. Doncs mireu: parleni es reuneixen en consell de ministresen ple mes d’agost, perquè es vegi quetreballen. No fan massa perquè hi hagiun pacte entre agents socials (que hantrencat les negociacions en un momentcabdal) i donen ajuts als parats que apartir d’agost s’hagin quedat sense sub-sidi. Caram! I pels altres que s’hi havienquedat un parell de mesos abans? Des-prés van rectificar... Que malament queho han explicat... i fet! Potser és que

han estat molt atrafegats tots plegats,pendents d’esbrinar qui ha pagat elsvestits del senyor Francisco Camps, elpresident de la Comunitat Valenciana,o dels regalets de la senyora Rita Barbe-rà, alcaldessa de València. De fet hanestat els temes dominants als diaris del’estiu i dels que més han parlat elsmembres del Govern. Ah! I un sastre,l’home més buscat per les televisions.Quina por! Però potser encara hi hauna cosa que me’n fa una mica més.Veure com l’oposició també es incapaçde fer un plantejament seriós sobre quèhaurem de fer per sortir-ne. Només hiha desqualificacions. Així no anemenlloc. En un any hem perdut 1,5milions de llocs de treball -quants soncada dia?– i els aturats ja són més dels4,1 milions. Ens hem parat a pensarqui donarà feina a tota aquesta gent?

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Ja som a la cua

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

7


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Vuit espais diferents totalment equipats

El Col·legi lloga els seus espaisa empreses i organitzacionsUna conferència, un curs de formació, una jornada tècnica, una presentació de producte, una roda de prem-sa, un congrés, una reunió d’empresa, una exposició... Tots els col·legiats i empreses tenen a la seva dispo-sició els espais del CETIB. La sala d’actes de la seu col·legial i les aules del Tecnoespai i de l’AteneuIndustrial, ubicades al centre de la ciutat, es poden llogar per celebrar-hi qualsevol esdeveniment.

La sala d’actes del CETIB està situada a la seu col·legial i té capacitat per a 108 persones

CETI

B

L’aula de l’Ateneu Industrial és un espai diafan de 100 metres quadrats amb capacitat per a 40 persones

CETI

B

Terrassa per a coffe break a la seu col·legial

Seu col·legial del CETIB a Consell de Cent, 365

Seu col·legial CETIBC/ Consell de Cent, 365

Sala d’actesSuperfície: 160 m2

Capacitat: 108 personesTerrassa per a coffe break

Ateneu IndustrialPasseig de Gràcia, 50, 5è

AulaSuperfície: 100 m2

Capacitat: 25-40 persones


Tots els espais estan equipats amb:- Ordinador portàtil amb DVD- Accés a Internet

- Videoprojector- Pantalla mural - Altaveus i microfonia

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

9

El Tecnoespai del CETIB és una moderna instal·lació situada als baixos del número 68 del carrer Bailèn de Barcelona

JORD

I PLA

Y

Els espais Newton, Marie Curie i Einstein es podenunir per formar una gran sala d’actes

Totes les aules estan equipades amb un videoprojec-tor i un ordinador per fer presentacions

L’aula d’informàtica es coneix com a Espai @ i comp-ta amb deu ordinadors

Vestíbul del Tecnoespai del CETIB permet fer exposi-cions i recepcions

Més informació

Secretaria GeneralTel.: 934 96 14 20Fax: 932 15 20 81Adreça electrònica: [email protected]: de dilluns a dijous de 9 a 19.30h, divendres de 9 a 14 hwww.cetib.cat/lloguer

TecnoespaiC/ Bailèn, 68

Espai WattSuperfície: 30 m2

Capacitat: 20 persones

Espai NewtonSuperfície: 37 m2


Espai Marie CurieSuperfície: 29 m2


Espai EinsteinSuperfície: 40 m2


Els espais Newton, Marie Curie i Einstein espoden combinar per unir dues o tres de lesaules en una de sola dotada de sistema degravació de vídeo.

Espai @Superfície: 32 m2

Capacitat: 10 personesAula equipada amb 10 ordinadors de sobre-taula

Sala d’exposicionsSuperfície: 61 m2

8 plafons modulars de 1,2 x 2,7 metres

Altres serveis- Pantalla de plasma de 42 polzades per

reproduir presentacions d’empresa ovídeos publicitaris, anunciar les activitatsque es fan a cada aula, projectar imatgesdes dels ordinadors situats als espais Ein-stein, Newton i Marie Curie, etc.

- Servei de càtering- Fotògraf


Descens de la demanda d’enginyers tècnics industrials

L’SSP-Borsa de Treball intensifica la recerca d’ofertes de feinaLa crisi econòmica ha provocat un augment de l’atur i un descens de les ofertes de feina. Aquesta conjuntu-ra ha començat a afectar el col·lectiu dels enginyers tècnics industrials, un sector professional que tenia unataxa d’atur propera a zero. La Junta de Govern, sensible a aquesta situació, ha intensificat, a través del Serveide Selecció Professional (SSP) - Borsa de Treball la recerca d’ofertes de feina per als col·legiats.

�Actualment el mercat genera menysllocs de treball però, tot i això, “el nos-tre col·lectiu està en una posició privi-legiada ja que es tracta de professionalspolivalents i versàtils que, en cas queun sector decaigui, es poden ressituaren un altre”, assegura Anna Masvidal,al capdavant del Servei de SeleccióProfessional del CETIB des de fa mésde dotze anys.

Malgrat això, l’SSP – Borsa de Tre-ball està rebent menys ofertes de feinaper als col·legiats, de manera que elservei ha hagut d’iniciar una recercamolt més activa. Així, setmanalmentel departament revisa les ofertes de fei-na per a enginyers tècnics industrialsque s’han publicat als principals mit-jans de comunicació i a les pàginesweb de recerca de feina i ofereix el seuservei de selecció a les empreses. Tam-bé s’ha fet memòria del servei a lesprop de 1.200 companyies que enalgun moment n’han fet ús per trobarun enginyer tècnic industrial.

A banda, el Col·legi participa enfires –recentment Construmat i, pro-perament, la fira BCN Rail– i en elsfòrums d’empresa de les escoles deMataró i Terrassa, on s’estableix con-tacte amb empreses susceptibles denecessitar enginyers tècnics industrialsper tal que pensin en el CETIB al’hora de fer-ne la selecció. Aixímateix, Masvidal comenta que s’hainiciat el contacte amb gremis, asso-ciacions tècniques, cambres decomerç, patronals, etc. per tal queconfiïn la recerca d’enginyers alCol·legi.

Finalment, cal assenyalar també les

iniciatives en favor de la professió enquè participa el CETIB: els programesEnginyCAT i Etiocupació. El primerés una iniciativa multidisciplinària dela Generalitat de Catalunya que téentre els seus objectius promocionarl’enginyeria entre els joves. Per altrabanda, el Consell de Col·legisd’Enginyers Tècnics Industrials deCatalunya (CCETIC) ha engegat elprojecte Etiocupació, un estudi de

l’ocupació i la qualitat dels enginyerstècnics industrials que pretén conèixerla situació actual de la professió aCatalunya, fent especial èmfasi en lesdones i els aturats majors de 50 anys iels resultats del qual es presentaranabans que finalitzi aquest any. Calesmentar que, per promocionar laprofessió, la Junta de Govern va posaren marxa, ara fa dos anys, una campa-nya de màrqueting.

Orientació i suport. Pel que fa a lesfacilitats que dóna l’SSP als col·legiats,la cap del servei enumera tres puntalsbàsics: l’orientació laboral, la defensadels candidats i el pla per als aturats.Tots els col·legiats i precol·legiats quenecessitin algun tipus d’orientació enmatèria de recerca de feina o bé quevulguin millorar la seva situació labo-


Les fires professionals són un bon punt de trobada entre les empreses que necessiten enginyers i el CETIB

JORD

I PLA

Y

“El departament revisa lesofertes per a enginyers ques’han publicat als principalsmitjans de comunicació”

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

10


ral, poden demanar consell a l’SSP. Respecte a la defensa de candidatu-

res, es tracta d’un seguiment que potdemanar el col·legiat per tal que elCETIB intercedeixi en la seva candi-datura a un determinat lloc de treball.És a dir, si un enginyer tècnic indus-trial col·legiat no compleix exacta-ment el perfil que se sol·licita en unadeterminada oferta de feina però l’SSPconsidera que igualment s’ajustaria allloc de treball, el recomanen directa-ment. “De vegades són prejudicis deles empreses, que potser veuen un pro-blema en contractar un enginyer demés edat –i experiència–, ja que tenenpor que li costi adaptar-se”, explica laresponsable del servei i hi afegeix queen aquests casos intercedeixen en favordel col·legiat.

Així mateix, els qui estiguin a l’atura causa d’un acomiadament, del tan-cament d’una empresa o per finalitza-ció de contracte també poden recórrera aquest servei: “És important confiar

en les pròpies possibilitats i veureaquest tipus de situació com unaoportunitat per replantejar-se la tra-jectòria professional”, diu la responsa-ble del servei. Des que el CETIB vaposar en funcionament el pla de rein-serció laboral per a aturats ara ja famés de sis anys, molts col·legiats s’hihan pogut acollir en algun moment dela seva trajectòria professional. En elmoment en què el col·legiat (que por-ti com a mínim un any formant partdel col·lectiu) comunica al CETIB lanova situació, queda eximit d’abonarla quota col·legial i pot recórrer a l’SSP

amb qui treballarà per reincorporar-seal món laboral. Així mateix, el Col·legicol·laborarà econòmicament, en lamesura en què sigui possible, enl’actualització o l’ampliació de la sevaformació per millorar el currículum iperquè li sigui més fàcil trobar unanova feina: “Buscar feina és una feinai s’hi ha de treballar activament. Noobstant això, és molt important com-binar aquesta cerca amb alguna activi-tat formativa tant per millorar els seusconeixements com per continuar sen-tint-se actiu i integrat en el mercatlaboral”, afirma Masvidal.

“El Col·legi col·labora enl’actualització de la forma-ció dels aturats per millorarel seu currículum”

Més informació

Empreses que busquin enginyers tècnicsindustrials: www.cetib.cat/empreses

Col·legiats que necessitin orientaciólaboral: 934 96 14 20


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

12


El logotip i l’adreça electrònica que identifiquen els enginyers tècnics industrials

El segell professional es pot descarregar al web del Col·legiProp de 700 col·legiats tenen ja el seu segell professional, un logotip gratuït i exclusiu que identifica elsprofessionals de l’enginyeria tècnica industrial col·legiats, i gairebé 600 disposen de l’adreça electrònicagratuïta @cetib.cat. Ara, aquests dos tràmits es poden gestionar còmodament a través de la pàgina webdel Col·legi (www.cetib.cat), dins l’apartat de Serveis per a col·legiats.

�El logotip de l’enginyer tècnicindustrial és un disseny basat en unaversió modernitzada de l’escut de laprofessió que permet adaptar-lo a lestargetes de visita, tampons, impresos,etc. de cada professional. Aquesta mar-ca professional, creada en resposta a lademanda de nombrosos membres delcol·lectiu, ha tingut una bona acollida igairebé 700 col·legiats han passat per laseu del CETIB a recollir el disc com-pacte amb els fitxers gràfics o se l’handescarregat del web. Hi ha diverses ver-sions del segell disponibles: en català,en castellà i en versions masculina ifemenina. Totes les versions estan en elsformats jpeg, eps, Freehand i Illustra-tor. Al descarregar els fitxers, tambés’obté la normativa gràfica i el regla-ment d’ús de la marca per tal que elcol·legiat pugui escollir la que méss’adeqüi a la seva papereria.

Una adreça identificativa. Els profes-sionals col·legiats de l’enginyeria tèc-nica també poden acreditar la sevapertinença al Col·legi per mitjà d’uncompte de correu electrònic amb eldomini @cetib.cat. Aquesta bústia ésgratuïta, té una capacitat de 50 Mb i,un cop sol·licitada l’alta a través del’empresa Minorisa, és operativa en24 hores.

Gairebé 600 col·legiats tenen ja elseu compte que es pot demanar a tra-vés del web del CETIB, a l’apartatServeis per a col·legiats, Correu elec-trònic @cetib.cat. Dins aquest mateixapartat trobareu diverses guies perpoder instal·lar l’aplicació i utilitzar elcorreu web.

Des de la secció Serveis per a col·legiats del web es pot descarregar el segell professional

CETI

B

Més informació

Per descarregar el Segell de l’en-ginyer tècnic industrial cal dispo-sar del nom d’usuari i contrasse-nya d’accés al web del Col·legi.

Per a més informació es potcontactar amb el departament deServeis Col·legials o bé consultarel web del Col·legi www.cetib.cat.


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

13


Servei de Lloguer d’Aparells de Mesura

El CETIB renova un sonòmetre i posa en lloguer una font sonoraEl Servei de Lloguer d’Aparells de Mesura (SLAM) del Col·legi ha renovat el sonòmetre 2250-L de Brüel &Kjaer per un model superior, l’analitzador 2250. A més, a partir d’ara també es pot llogar la font de sorollOmnipower 4292 de Brüel, un patró que, utilitzat juntament amb un sonòmetre analitzador de classe 1,mesura el nivell d’aïllament d’un local determinat.

�Actualment hi ha diverses normati-ves i lleis que fan referència al soroll ical que els enginyers tècnics industrialsles tinguin molt en compte per tal queels seus mesuraments s’hi adeqüin. Undels documents de referència en aquestàmbit és el Codi Tècnic de l’Edificaciói, concretament, el document bàsic deProtecció contra el soroll (DB-HR). Ésd’àmbit estatal, de compliment obliga-tori i té per objecte establir regles i pro-cediments que permetin complir lesexigències bàsiques de protecció contrael soroll. Per la seva banda, la Generali-tat de Catalunya està a punt d’enllestirel Reglament que ha de desenvoluparla Llei 16/2002, de 28 de juny de Pro-tecció sobre la contaminació acústica;mentre que l’Ajuntament de Barcelonatreballa en la revisió d’una nova orde-nança General del Medi Ambient quepretén millorar la situació acústica de laciutat i seguir el camí marcat per lanova llei catalana contra la contamina-ció acústica (modificació de la Llei16/2002) en la qual s’exigeixen mesu-res d’aïllament acústic de les activitatssusceptibles de produir molèsties persorolls (bars, bars musicals, discote-ques, tallers, indústries, etc.). Final-ment, la resta d’ajuntaments de Cata-lunya aniran demanant progressiva-ment mesures d’aïllament acústic alstitulars que instal·lin activitats suscepti-bles de generar soroll.

Els enginyers tècnics industrials sónels facultatius redactors de projectesd’activitats que assumeixen la direccióde les obres i instal·lacions i, per tant,són els que emetran el certificat de finald’instal·lació i el d’aïllament acústic.

Així doncs, hauran de fer la mesurad’aïllament acústic entre el local quehan de legalitzar i els locals annexos percomprovar que l’aïllament final estàdins dels paràmetres previstos en elprojecte tècnic d’activitats. Les mesuresd’aïllament acústic, seguint la normati-va vigent, s’hauran de fer en aeri, enterços d’octava, amb un analitzador declasse 1 i una font de soroll rosa.

Conveni de col·laboració amb Brüel &Kjaer. El Col·legi i la firma especialistaen instrumentació acústica Brüel &Kjaer han signat un conveni decol·laboració gràcies al qual elscol·legiats que ho desitgin rebran for-mació gratuïta per a l’ús dels dos nousaparells de l’SLAM. La primera sessióformativa tindrà lloc el 26 d’octubre iés imprescindible per poder llogar elssonòmetres.

L’empresa també facilitarà unaadreça electrònica on formular les con-sultes tècniques que es puguin plante-jar els usuaris. Finalment, els col·legiatspodran adquirir els programes, aparellsi complements de tota la gamma deproductes d’acústica amb un 5% dedescompte.

Font de soroll rosa Omnipower 4292 de Brüel & Kjaer

BRÜE

L &

KJA

ER

Fitxa tècnica

Sonòmetre 2250 Brüel & Kjaer.Aquest analitzador substitueix el model2250-L que tenia el CETIB. És un sonò-metre més complet que permet fermesures d’immissió sonora a l’interior il’exterior d’habitatges, mapes acústicsurbans i mesures d’aïllament d’edificismitjançant una font de soroll rosaOmniPower 4292 i un amplificador.L’aparell està equipat amb pantalla tàc-til en color, bateria recarregable i targe-tes de memòria per tal que cada usuaripugui conservar les seves dades.

Font sonora Omnipower 4292. Lafont de soroll rosa Omnipower 4292utilitza un conjunt de dotze altaveus enuna configuració dodecaèdrica queemet el so uniformement amb una dis-tribució esfèrica. El conjunt pesa menysde 14 kg. Amb aquesta font es potaconseguir un màxim nivell sonor de122 dB re 1 pW (100 Hz a 3150 Hz) fetque la fa adequada per mesurar aïlla-ments acústics. A més, compleix elsrequeriments de les normes DIN 52210,ISO 140 i la ISO 3382.


INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 134

SET

EMBR

E de

200

9

14

Màster en Enginyeria de Seguretat Integral Contra Incendis (MESI)

El CETIB i l’EUSS organitzen el primermàster en seguretat contra incendisEl Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) i l’Escola Universitària Salesiana deSarrià (EUSS) organitzen el MESI, el Màster en Enginyeria de Seguretat Integral Contra Incendis. Elmàster, de 70 crèdits ECTS i de caràcter presencial, començarà el 16 d’octubre i es desenvoluparà aBarcelona, a les instal·lacions de l’EUSS i al Tecnoespai del CETIB, al carrer Bailèn, 68.

�El MESI va nàixer a proposta de laComissió de Seguretat contra Incendisi Emergències, que col·labora també enl’organitzció. La creació d’aquest pro-grama obeeix a la necessitat de la socie-tat que, dintre d’un marc normatiu,intenta pal·liar els efectes originats pelsincendis. A fi d’evitar els danys causatsper aquests, s’ha desplegat una àmplialegislació, disposicions tècniques, etc.per oferir seguretat davant els riscosd’incendis. La prevenció dels incendisté un caràcter multidisciplinari. El tèc-nic haurà de tenir en compte en la sevamagnitud l’abast de les conseqüènciesque implica un sinistre. No només elsdanys immediats produïts, sinó quetambé haurà de valorar totes les impli-cacions futures i els seus efectes,incloent-hi els de reposició, així comels psicològics sobre la població.

El màster es dirigeix als professio-nals que fan tasques de planificació,formació, assegurances de danys, res-ponsabilitats polítiques sobre la pobla-ció, gestió d’emergències mediambien-tals, laborals, auditors de seguretat i deplans d’autoprotecció, així com a totsaquells professionals amb responsabili-tats en el disseny, la urbanització, laplanificació, la construcció i legalitza-ció d’edificis i instal·lacions, la rehabili-tació, el manteniment i la gestió.

Els objectius del màster són diver-sos: proporcionar una formació tècni-ca, base dels coneixements del’enginyeria de protecció contra incen-dis i explosions (accidentals); dotar deles eines de gestió i direcció d’equips ensituació d’emergència; proporcionar lesbases de coneixement necessàries per

fer la planificació territorial basada enels riscos que presenta; permetre el de-senvolupament d’estudis i de sistemesd’innovació en el camp de la protecciócontra incendis; aportar les estratègiesde lideratge i comunicació a equipshumans en el desenvolupament de tas-ques d’emergència; dotar dels recursosformatius necessaris per fer la planifica-ció preventiva de situacions de risc, aixícom la seva correcció, i determinar elsobjectius estratègics en qualsevol situa-ció d’emergència i la implementació deles decisions preses.

Un programa exhaustiu. El programadel màster està dividit en 4 mòduls de15 crèdits ECTS cadascun. El mòdul 1tracta la teoria del foc, les causes delsincendis i l’enginyeria del foc: intro-ducció a l’enginyeria del foc i explo-sions, física i química del foc i de les

explosions, termodinàmica, mecànica,estructures i materials i hidràulica. Elmòdul 2 es basa en la protecció activa ipassiva: sistemes de PCI, càlculs i regla-mentació, resistència de les estructures,sistemes de protecció passiva, inspec-ció, sistemes d’evacuació de fums, reac-ció i resistència al foc i laboratoris. Elmòdul 3 analitza l’elaboració de projec-tes i verificació contra incendis: norma-tiva PCI per prestacions, simulacions,solucions constructives i instal·lacions,investigació d’incendis i explosions, ela-boració de projectes (UNEIX), dissenyi inspeccions. L’últim mòdul reculltemes de protecció civil, plansd’emergència i autoprotecció i la sevagestió: introducció a la protecció civil,reglamentació, gestió d’emergències,grans emergències, plans d’autoprotec-ció, moviment de masses, psicosociolo-gia, elaboració de projectes singulars dePCI, esquema bàsic, investigació, anàli-si per computadora i comunicacions.El treball final suposa 10 crèdits.

Més informació

- Calendari: del 16 d’octubre de2009 al 24 de juliol de 2010

- Lloc de realització: Tecnoespai delCETIB i EUSS

- Els col·legiats tenen un 10% dedescompte en l’import del màster,que serà retornat finalitzat el curs

- El 16 de setembre, a les 18.30 h, esfarà una sessió informativa al CETIB

- Visiteu: www.cetib.cat/mesi


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

�El CETIB i Gas Natural han signatun conveni de col·laboració a través delqual la companyia energètica es com-promet a la millora contínua del sectori a una millor formació i informaciódels agents i, concretament, delscol·legiats, per mitjà de jornades tècni-ques i publicacions organitzades con-juntament amb el Col·legi.

Els compromisos entre ambduesentitats inclouen el patrocini per partde Gas Natural de l’Any de les energies,l’elaboració d’articles tècnics per a

Theknos i la publicació del ManualTècnic que prepara el CETIB i quedurà per títol “Binomi entre gas natu-ral i energia solar”.

El Col·legi renova el conveni de col·laboració amb l’IL3-UB

El Col·legi signa un conveni amb Gas Naturalen el marc de l’Any de les energies

�El CETIB i l’Institut de FormacióContínua de la Universitat de Barcelo-na (IL3-UB) han renovat el conveni decol·laboració entre les dues entitats.Aquest acord renova la voluntat decol·laborar estretament per tal que elCol·legi, a través de l’IL3-UB, puguioferir al seu col·lectiu uns serveis deformació específics i amb unes condi-cions preferencials.

El CETIB i l’IL3-UB oferiran als

col·legiats, als precol·legiats i al perso-nal un descompte del 15% sobre elpreu de la matrícula dels màsters i post-graus (presencials, semipresencials o béa distància) que organitzi l’Institut, id’un 25% en la matrícula dels progra-mes de formació contínua en l’àread’enginyeria.

Trobareu més informació dels avan-tatges d’aquest conveni a l’apartat deDescomptes i avantatges del web.

Descompte en elsprogrames tècnics de dmELECT

�El Col·legi i dmELECT, han signatun conveni de col·laboració gràcies alqual els col·legiats poden adquirir elsprogrames de la firma amb descomptesmolt interessants.

Als col·legiats del CETIB i a lessocietats integrades al 100% per engi-nyers tècnics industrials col·legiats osocietats formades en la seva totalitatper enginyers tècnics col·legiats i fami-liars de primer grau de consanguinitati/o afinitat, dmELECT els aplicarà elsdescomptes següents:- 40% en l’adquisició de grups de

programes- 20% en la compra de qualsevol

combinació de programes- 15% en l’adquisició d’actualitzacions

Les empreses formades, com amínim, per un enginyer tècnic indus-trial col·legiat podran gaudir d’aquestspreus especials:- 15% en l’adquisició de grups de

programes- 10% en la compra de qualsevol

combinació de programes- 5% en l’adquisició d’actualitzacions

Alguns dels programes que disse-nya dmELECT són: CIEBT, VIVI,IPCI, REDBT, ABAST, AIRECOMP,CATE, RSF, etc.


�Anna Pérez (Sabadell, 1973) s’haincorporat al Col·legi com a nova capdel departament de Formació i Activi-tats. Pérez, amb estudis d’empresarials,prové d’Applus, on va treballar-hi du-rant divuit anys en l’àrea de desenvolu-pament de formació interna.

El departament es completa ambMiquel Carreras, que fa vuit anys quecol·labora amb el Col·legi, Sílvia Fer-nández, que es va incorporar al CETIBl’any 2007, i Jordi Gimenez, que vaentrar al 1999.

Formació i Activitats és el departa-ment encarregat de coordinar total’activitat formativa del Col·legi i orga-nitzar actes socials, com ara la Diada dela Professió o el Dia del Col·legi. Entrecursos, conferències i activitats lúdi-ques, l’any passat el CETIB va organit-zar 182 actes amb 5.034 assistents.

16

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009


WWW.CETIB.CAT

El 44% dels internautes aposten pel tancament de Garoña

La pregunta de setembre:

- La recessió s’ha acabat, però noa Espanya

- La crisi encara durarà unsquants mesos més a tot el món

- Estem vivint un canvi de cicleque tot just acaba de començar

- Durant aquest trimestre nota-rem la recuperació econòmica

Està millorant la situació econòmica?

112 vots

8%

Allargar deu anys la vidade Garoña només aportariabeneficis als propietaris dela central

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

15% de descompte en el curs de Gestióde despatxos professionals de l’IDEC

Anna Pérez, novacap de Formació

Què en penses de la decisiódel Govern respecte a la central nuclear de Garoña?

Les energies renovables són unabona alternativa anuclears tan petitescom Garoña

La central de Garoñas’hauria de manteniroberta perquè l’energianuclear és el futur

�L’IDEC-Universitat Pompeu Fabraha organitzat una nova edició del cursde Gestió de despatxos professionals.Aquest programa, que té una duradade tres dies, vol dotar als professionalsde les eines de gestió en els àmbitsbàsics de qualsevol empresa com aral’estratègia, el màrqueting, la comuni-cació, les finances, els recursoshumans o les noves tecnologies a par-tir d’un enfocament eminentmentpràctic. Els col·legiats tenen un 15%de descompte en aquest curs.

En l’actual entorn advers i demàxima competitivitat, el professio-nal ha de dominar més que mai leseines de gestió empresarial bàsiques.Eugenia Navarro, directora del pro-grama, afirma que “el professional delsegle XXI té un gran repte. No n’hi haprou amb ser un bon tècnic, sinó que

és important adquirir habilitats i for-mació en l’àmbit de la gestió perpoder oferir un millor servei i sercompetitius”.

El curs, que es farà del 6 al 8d’octubre de 9 a 13.30 h i de 15 a 18h, té un import de 1.390 euros iinclou el material docent i els esmor-zars. Cal identificar-se com a col·legiatdel CETIB en el moment de fer la ins-cripció per a poder beneficiar-se deldescompte del 15% en l’import de lamatrícula.

44%

37%

L’opció més raonableper a Garoña era lareconversió enmagatzem temporalde residus

12%


17

COMISSIÓ DEL MES

Pedro Correa i Frederic Cofré, president i secretari respectivament de la Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials

Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials

“Conèixer la Llei de Contracted’Assegurança és una prioritat”

TAM

ARA

G. C

ISN

EROS

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

�Pedro Correa, Antoni Piñol i Frederic Cofré continuenpresidint la Junta Rectora de la Comissió passades les elec-cions del mes de novembre, en els càrrecs de president,vicesecretari i tresorer, respectivament. La Comissiód’Enginyers en Actuacions Pericials segueix en la líniad’aportar al col·legiat una formació professional en l’àreapericial amb un objectiu determinat: “volem aconseguirque el nostre col·lectiu pugui oferir a la societat el servei dequalitat que el sistema i els ciutadans necessiten” afirmaCorrea.

Per a la Comissió, la formació continua sent un temaclau. La seva tasca al Col·legi es vertebra en sis ponències jaconsolidades: topografia, oratòria als judicis, peritsd’assegurances, LCS i les tecnologies d’Audatex i Crash Test.

D’una banda, l’any passat van organitzar una jornadasobre topografia per donar a conèixer als enginyers tècnicsindustrials els instruments topogràfics i el seu funciona-ment per a les diferents aplicacions industrials de mesura,replanteig i comprovació. També, davant la necessitat deperfeccionament en qüestions d’oratòria d’alguns perits

judicials, van fer una ponència i en tenen una altra previs-ta per a l’últim trimestre de l’any. Estan basant bona partdels seus esforços en la Llei del Contracte d’Assegurança(LCS), “ja que quan es presta un servei pericial es requereixtenir coneixements de les situacions de cobertura de ciuta-dans o empreses d’assegurança i aquest fet implica la neces-sitat d’oferir al nostre Col·legi un cos de perits professionalsben informats”, puntualitza Correa. Per a l’últim trimestrede l’any està prevista una jornada per intentar analitzarl’envergadura de l’LCS.

D’altra banda, la Comissió també està treballant perposar a l’abast dels col·legiats les últimes novetats tecnolò-giques de l’àrea pericial: es tracta dels programes Audatex,per estudiar la sinistralitat, i Crash Test, per fer provesd’accidents de trànsit amb vehicles. Les jornades de forma-ció per tractar aquests programes de peritatge de vehicles ide reconstrucció d’accidents de trànsit encara estan pen-dents de data.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 134

SET

EMBR

E de

200

9

18

Qualitat indispensable d’un ETI: el sen-tit comú i la versatilitat. Quan vaig estudiarla carrera era una mica “calaix de sastre”,però després vaig poder dedicar-me a fercoses que no havia estudiat com per exem-ple la luminotècnia.

Una virtut: la vehemència que, segons esmiri, també pot ser un defecte.

Un defecte: el desordre.

Un lloc per viure: Menorca, al meupoble natal (no ho diguis a ningú!), peròtambé Barcelona. L’avantatge és poder viu-re a cavall entre tots dos llocs.

Un viatge: el 1973 vaig descobrir la Tos-cana i és un viatge que he tornat a fer, peròno és el mateix que fa trenta anys...

Un llibre: Tants...! un dels meus preferitsés Si te dicen que caí, de Juan Marsé.

Un desig: pau.

A qui admira: admiro les persones quesón coherents, encara que això impliqui quealgú que sigui un malparit ho sigui sempre.La coherència pot tenir diferents significatsper a la gent.

Etigrafia


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

19

Un enginyer tècnicaïrat i revolucionari

Antoni Tudurí, president de l’Associació Electrotècnica Espanyola

LOUR

DES

SEGA

DE

�El seu accent el delata. Antoni Tudurí, president de l’Associació Electro-tècnica Espanyola i de la Fundació Electrotècnica Catalana, va néixer aMenorca i viu a Barcelona des que s’hi va traslladar als 16 anys per estu-diar Enginyeria Tècnica Industrial elèctrica, però encara conserva el parlarde Ses Illes. A dia d’avui encara viatja sovint al seu poblet natal, a prop dela ciutat de Maó –“No ho diguis a ningú”, comenta amb secretisme–. Laprofessió li ve de família: el pare era electricista i també el seu germà.En acabar la carrera, i en línia amb el seu caràcter contestatari, opta perdedicar-se “a coses serioses” i comença a treballar. En els seus tres primersanys passa per quatre empreses diferents. Al principi són companyiesdirectament relacionades amb la producció d’energia i, a partir de 1967,amb la luminotècnia. Així, juntament amb uns altres cinc “joves aïrats irevolucionaris” com ell, treballa en l’autoformació en luminotècnia, orga-nitzant cursos i conferències i, posteriorment, fundant la Comissió Lumi-notècnica de l’Associació Electrotècnica Espanyola, l’any 1972, i creantl’esperit del que actualment és el Comitè Espanyol d’Il·luminació. Dinsd’aquest àmbit, dirigeix la revista Electrotécnica, coordina altres publica-cions, organitza simposis, imparteix cursos i treballa set anys com a cap dellaboratori fotomètric de Josa BJC, fabricant de material elèctric. Despréspassa una temporada com a cap de màrqueting d’una indústria d’aluminia Valladolid i sis anys com a gerent d’una altra empresa.

Finalment, l’any 1984 –i fins ara– s’estableix com a professional enexercici lliure amb SEAE (serveis, estudis i assessories energètics), unaenginyeria especialitzada en auditories, controls, comptabilitat, etc., ener-gètics. Per exemple, aquest “aficionat avantatjat” analitza els consums ener-gètics de les grans superfícies, estudia quina és la millor manera de com-prar l’energia que necessiten i com s’ha de consumir per treure-li el màximrendiment possible: “Es tracta de practicar el concepte de l’eficiència mal-grat que, en realitat, la millor energia és la que no es gasta”, explica.

Aquesta cultura energètica és també la que tracta d’inculcar a la socie-tat des de l’Associació Electrotècnica Espanyola (AEE), entitat que presi-deix des de fa vuit anys i de la qual forma part des de fa gairebé quaranta,i la Fundació Electrotècnica Catalana. “L’energia és cada cop més caraperò, en realitat, encara costa més del que ens cobren. Cal engegar accionsper modificar les formes de consumir”, afirma Tudurí. En aquest sentit,l’AEE duu a terme una important tasca formativa de base –el 2008 vanimpartir una vuitantena de cursos relacionats amb el sector electrotècnic–,treballa en la creació de la figura de la dona electricista i prepara les cele-bracions del vuitantè aniversari de la seva fundació.

A banda de la lectura –“sobre qualsevol tema, inconnexa i intermitent”,diu–, Tudurí gaudeix de “l’observació de la vida i del món” i de la “medita-ció personal”: “Sóc un personatge tan insuportable que vaig sol”, bromeja.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nuria Pelá[email protected]

�Això, unit a l’actual conjuntura eco-nòmica, en la que cada cop més candi-dats aspiren a menys ofertes de feina, faque diferenciar-se s’hagi convertit en unfactor clau per trobar feina a Internet.

Per garantir la visibilitat del nostrecurrículum convé estar presents a totsels portals de feina que toquin el nostresector. Alguns dels més populars sónLaboris o Infojobs, aquest últim fa unsmesos que ofereix un paquet de paga-ment –complementari a les sevesopcions gratuïtes– per augmentar lavisibilitat del nostre CV.

Per als enginyers que treballin oaspirin a treballar com a autònomsexisteixen a més altres plataformes mésespecialitzades com ara la comunitat deConstrumatica.com, on es pot crear unperfil amb les nostres dades professio-nals i serveis. O Infolancer.net, vinculata Infojobs, on prop de 30.000 autò-noms de diversos sectors ofereixen apossibles clients una ressenya del seucurrículum, mentre que les empresesinteressades poden demanar pressupos-tos i publicar les seves demandes.

Guanyar a la màquina. Als portals defeina més populars, com ara Infojobs,és molt habitual que per a una solavacant s’apuntin desenes, sovint cente-nars, de candidats. Davant d’aquestavalot molts departaments de selecciófan una primera garbellada automàtica,mitjançant el sistema informàtic, on esdescarten molts currículums. Els crite-ris que s’utilitzen per fer aquesta prime-ra selecció poden anar des dels anysd’experiència fins al salari que el candi-

dat ha indicat com a mínim desitjat.Per millorar les nostres opcions a

superar aquesta primera garbelladaautomàtica no té sentit mentir endades com l’edat o l’experiència, ja quemés tard o més d’hora l’empresa hodescobriria, però sí existeixen algunesestratègies per “guanyar” al cercador.Per exemple, és molt important utilit-zar termes que el sistema pugui enten-dre: si, per exemple, tenim experiènciacom a project manager, al CV que pen-gem al portal hauria de figurar tambél’equivalent “cap de projectes” o “jefede proyectos”, i si s’utilitzen abreviatu-res com ara la dels populars màstersMBA s’hauria d’incloure també el seunom complet.

Els experts recomanen també sermolt exhaustius i detallar totes les nos-tres habilitats o coneixements, encaraque siguin molt tècnics o especialitzats,

ja que això pot ajudar a diferenciar lanostra candidatura i ens atorgaria unavantatge en cas que l’empresa utilitziaquests criteris per buscar en la base dedades un perfil molt determinat.

Pescar oportunitats amb xarxa. Una deles aplicacions que ha aconseguit con-solidar-se com a eina de màrquetingpersonal a Internet són les xarxessocials. Segons dades de Zed Digital, aEspanya un 50% dels internautesd’entre 16 i 45 anys està registrat enalguna xarxa d’aquest tipus. Les méspopulars són Facebook i Tuenti, totesdues més pensades per compartir fotoso xerrar amb els amics que no pas per afins laborals. Tot i això, el 8,5% delsusuaris utilitza aquestes xarxes per bus-car feina. A Facebook, per exemple, espoden trobar tota mena de grups més omenys especialitzats on els mateixos

Eines per trobar feina a Internet

Màrqueting personal 2.0Internet ha obert tot un món de possibilitats per a la cerca de feina. No només posa a l’abast dels can-didats un ventall molt més ampli d’opcions per trobar oportunitats laborals, sinó que fa possible un con-tacte molt més ràpid i directe entre aquests i les empreses. El caire obert i global de la xarxa, però,també augmenta la competència.

ARXI

U

El currículum ha d’estar sempre actualitzat als portals de feina d’Internet


usuaris intercanvien ofertes i demandeslaborals. A més, moltes companyiestenen la seva pròpia pàgina en aquestaxarxa, la qual cosa pot servir per infor-mar-se sobre les seves possibles vacantso, senzillament, contactar amb perso-nes que hi treballin. La facilitat percontactar amb antics companysd’estudis o de feina –en una xarxa quecompta amb més de 140 milionsd’usuaris a tot el món– constitueix unaaltra via molt valuosa per trobar possi-bles oportunitats professionals.

Les xarxes més útils per posicionar-se a Internet però, són aquelles disse-nyades específicament per fomentar lesrelacions professionals. Entre les méspopulars es troba Xing, amb més d’unmilió d’usuaris a Espanya, i LinkedIn,una xarxa social d’origen americà queen els darrers mesos s’ha popularitzatràpidament entre els professionalsespanyols. Tot i que està oberta a tot-hom, en el seu plantejament inicialLinkedIn s’adreçava especialment adirectius i professionals altament quali-ficats, per la qual cosa s’hi poden trobarcontactes d’alt nivell com ara directiusde recursos humans d’empreses espa-nyoles i multinacionals.

La crisi ha contribuït a l’expansióde les xarxes socials d’Internet: segonsun estudi de Nielsen Online, l’actualconjuntura ha disparat en un 16% l’úsd’aquestes comunitats per establir con-tactes, comprovar com està el mercat o,senzillament, utilitzar-les com a apara-dor per deixar-se veure. “Abans la gentnomés s’inscrivia en aquestes xarxesquan volia buscar feina –explica Enri-que Dans, professor de l’Instituto de

Empresa–. Ara en canvi se’n fa un úsmés madur: la gent crea el seu perfil i elmanté actualitzat per al moment enquè el pugui necessitar”.

Aquestes xarxes s’han convertit enuna eina més per als departaments derecursos humans, que les fan servir perbuscar determinats perfils molt espe-cialitzats o per buscar informació sobreun candidat determinat. Elsa Izquier-do, de Hays Executive, destaca que “lapersona que té el seu currículum pen-jat en una xarxa d’Internet acostuma atenir-lo actualitzat mentre que un CVen paper pot estar obsolet”.

De fet, per a algunes empreses lapresència a Internet s’ha convertit enun requisit quasi imprescindible, espe-cialment entre els més joves. “Per anosaltres és fonamental que la gent uti-litzi aquest tipus de xarxes –adverteixCristina Chaplin, portaveu de l’em-presa de selecció Bao&Partners–. Elsperfils d’entre 45 i 50 anys no acostu-men a estar-hi presents per motiusgeneracionals, però si es tracta d’uncandidat més júnior i no té el seu per-fil en aquestes xarxes ens estranyem iens qüestionem per què no vol promo-cionar-se professionalment”.

El poder dels blogs

Una opció de moment menys utilitzada, ique per tant pot ajudar més a destacarentre la resta de candidats, és tenir unblog propi relacionat amb el nostre àmbitprofessional. “Encara no és gaire freqüentque els candidats disposin de blogs pro-pis, però per a una empresa de seleccióconstitueix una excel·lent font d’informa-ció addicional que complementa les dadesdel CV, sovint massa estructurat i formal”,explica Ernesto Poveda, soci director deIcsa Recursos Humans.

Segons Enrique Dans, professor delInstituto de Empresa i autor d’un dels 50blogs més influents d’Espanya segons elrànquing de Wikio, “el blog és una eina onprojectes la imatge que tu vols i et permetposicionar-te a tu mateix com una referèn-cia en la xarxa”. En àmbits com la consul-toria o la comunicació són molt comuns

els bloggers que utilitzen la seva pàginaper promocionar-se o fins i tot mostraralguns dels seus treballs, mentre que al’àmbit de l’enginyeria es tracta d’unapràctica molt incipient i que, per tant, potconstituir una eina de diferenciació mésclara. “Si es publiquen continguts de qua-litat i s’inverteix temps en mantenir-lo, elblog es pot convertir en un excel·lent apa-rador professional”, assegura CristinaAced, consultora i autora d’un blog sobrecomunicació digital.

Lògicament, el blog no ha de tractarqüestions personals ni polèmiques sinótemes d’actualitat relacionats amb el nos-tre sector. Per donar-li més visibilitat es potafegir l’adreça del blog al nostre propiperfil en xarxes com LinkedIn o Facebook,i s’hi pot incloure una versió completa oresumida del nostre currículum vitae.


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Alberto Martínez RamosComissió de Funció Pública

�Cal recordar que les sentènciesd’aquest tribunal són jurisprudència,que d’acord amb el Codi Civil es defi-neix com “la doctrina que, de manerareiterada, estableix el Tribunal Supremen interpretar i aplicar la llei, el cos-tum i els principis generals del dret”.

La primera sentència, de 30 demarç de 2009, fa referència a la pro-visió de llocs de treball en l’Adminis-tració pel procediment de lliuredesignació. Aquest sistema de provi-sió es caracteritza perquè l’apreciacióde la idoneïtat dels candidats en rela-ció amb els requisits exigits per aldesenvolupament del lloc de treballes fa de forma discrecional i senseque existeixi cap barem de mèrits.

Amb la sentència s’estableix clara-ment que aquest sistema de provisióté un caràcter excepcional i que, encas que es consideri necessari em-prar-lo, caldrà justificar, cas per cas,la seva necessitat. Aquest fragmentde la sentència exposa l’argumen-tació esmentada: “Al contrari, éscoherent amb la jurisprudència de laSala que recorda el caràcter excepcio-nal que la Llei assigna a aquest siste-ma de lliure designació i en la neces-sitat que, quan es consideri necessariemprar-lo, es faci també excepcional-ment, i justificant, cas per cas, perquè s’ha d’utilitzar [...] ni la circum-stància que es tracti de llocs ambnivell 26, ni la posició que els corres-pongui en l’organització administra-tiva són raons que, per si mateixes,

serveixin per justificar l’opció segui-da sobre la seva provisió [...]. Lanaturalesa de les tasques a exercir il’especial responsabilitat que puguinimplicar aquests llocs són les raonsque podrien, si escau, fer-ho, però estracta d’ex-trems que no es podenpresumir, sinó que la seva concurrèn-cia ha de ser explicada de maneraprou precisa i particularitzada perpart de l’Admi-nistració, cosa que,insistim, no s’ha fet.”

D’aquesta manera, s’estableix elcriteri que el sistema ordinari d’apro-visionament de llocs de treball pú-blics és el de concurs i que la lliuredesignació té un caràcter excepcionalque cal motivar individualment per acada cas.

La segona sentència fa referènciaa la necessitat de motivació per part

de l’Administració de les Relacionsde Llocs de Treball (RLT). La RLT ésel document que recull tots els llocsde treball, ocupats o no, del personalfuncionari, laboral i eventual existenten una determinada AdministracióPública. En aquesta relació s’especi-fiquen, entre d’altres informacions,la denominació i les característiquesessencials dels llocs, així com elsrequisits per ocupar-los i el seu siste-ma d’aprovisionament.

Aquesta sentència exigeix que calmotivar les causes per les quals a lesRLT on hi hagi llocs de treball quetinguin la mateixa titulació i exercei-xin les mateixes funcions en elmateix centre de treball, puguintenir fixat un complement retributiuespecífic diferent. D’aquesta manera,s’estableix com a norma general que“a igual treball, igual sou”.

Amb aquestes dues sentènciesdel Tribunal Superior de Justícia,que són jurisprudència, es preténlimitar la discrecionalitat en laselecció dels candidats als llocs detreball i també limitar els greugescomparatius en retribucions entrefuncionaris que desenvolupen fun-cions equivalents. En definitiva, elTribunal Superior de Justícia nomésfa que reiterar els principis bàsicsque s’estableixen a la ConstitucióEspanyola en relació a la FuncióPública d’igualtat, mèrit i capacitat.D’aquesta manera, s’obre la portaperquè els enginyers tècnics indus-trials puguin concorre a places illocs de treball als quals anterior-ment era impossible accedir.

Recentment el Tribunal Superior de Justícia ha emès dues sentències en matèria de funció pública quepoden tenir una afectació per als enginyers tècnics industrials que treballen a l’administració pública. Lessentències han estat emeses per la sala III del contenciós - administratiu del Tribunal Suprem, que és l’òrganjurisdiccional superior en tots els ordres, excepte en matèria de garanties constitucionals.

Els enginyers tècnics industrials en la funció pública

Dues sentències afavoreixen la igualtat en els llocs de treball

ARXI

U

Es facilita l’accés a la funció pública als enginyers tèc-nics industrials


Alberto Martínez RamosComissió de Funció Pública

�Des de la primera empresa certifica-da ara fa vint anys ja se n’han certificatmés de 65.000, de les quals aproxima-dament un 20% són catalanes. Cadacop més, les empreses de serveis i admi-nistracions públiques mostren majorinterès per aquest sistema de gestió.

Aquesta versió de la ISO 9001 estàdisponible en versió catalana gràcies al’acord subscrit entre Aenor i Termcat.

La nova versió, que anul·la i substi-tueix la de l’any 2000, s’ha fet amb elpropòsit de millorar la claredat i facili-tar-ne l’ús, d’augmentar la coherènciaamb altres normes de la família 9000,per millorar la compatibilitat amb lanorma ISO 14001 de gestió de siste-mes ambientals i facilitar d’aquestamanera la integració i aportar mésbeneficis per als usuaris amb unimpacte mínim, de manera que noincorpora nous requisits sinó aclari-ments i interpretacions d’aquests per

comprendre’ls i aplicar-los millor. Els aspectes més destacats de la

nova versió són:- S’estableix la necessitat de complir

amb els requisits legals associats alproducte i s’aclareix la seva definició

- Es reforça el control sobre els pro-cessos subcontractats

- S’estableix que el representant de ladirecció ha de ser un membre de ladirecció de l’organització

- Es promou la competència del per-sonal la funció del qual afecti la con-formitat dels requisits del producte

- S’orienta respecte als canals alterna-

tius d’obtenció informació al’entorn de la satisfacció dels clientsa part de les enquestes

- S’aclareix que les tecnologiesd’informació formen part de lainfraestructura de l’organització is’han de gestionar com a tals

- Es reforça el concepte de revisió del’eficàcia de les accions correctives ipreventives, així com que lesaccions correctives implantades aconseqüència de les auditoriesinternes ho són de manera eficaçPel que fa als terminis d’adaptació a

la nova norma, des d’Enac s’han esta-blert els criteris següents: - Des de la seva publicació fins al 15

de novembre del 2009, els certifi-cats i auditories es poden realitzaramb qualsevol de les dues versions

- A partir del 15 de novembre,només es poden emetre certificatsd’acord amb la nova versió

- A partir del 15 de novembre del2010, els certificats expedits amb laversió del 2000 queden anul·lats.

La norma estàndard en la gestió empresarial

Novetats introduïdes en la novaversió de la ISO 9001:2008El passat juliol es va celebrar una jornada d’Aenor on es van explicar les novetats introduïdes en la novaversió de la norma ISO 9001 del 2008, així com el procés per adaptar-s’hi. Aquesta norma és l’estàndardmundial en la gestió empresarial i actualment hi ha més d’un milió d’organitzacions certificades segonsaquest model. Espanya és referent mundial en implantació d’aquesta norma, el quart en nombres absoluts.

“Aquesta versió de la ISO9001 està disponible encatalà gràcies a l’acord subs-crit entre Aenor i Termcat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

Albert [email protected]

�Els viatges en cotxe eren cada copmés llargs i les bateries no oferien tantaautonomia. La producció massiva i lacaiguda del preu dels vehicles de benzi-na van desbancar els elèctrics a inicisdels anys 20. Ara, a una dècada de dis-tància dels anys 20, tot podria canviar afavor dels cotxes elèctrics: el petrolis’acaba i les emissions de gasos d’efectehivernacle s’han convertit en un mal-son per a la comunitat internacional.

Tothom demana un canvi, peròcom dur-lo a la pràctica? L’empresariShai Agassi, que treballa entre els EUAi Israel, va proposar-se aconseguir un úsmajoritari dels cotxes elèctrics, un rep-te que ha exposat en fòrums interna-cionals davant polítics i homes denegocis. El 2009 va ser convidat aexposar els seus plans a les cèlebres con-ferències anuals TED talks, a Califòr-

nia. Agassi va arribar a la conclusió queel 99% de la població faria servir uncotxe elèctric si complís dues condi-cions: que fos tan bo com un de benzi-na (això no seria possible sense unainfraestructura de suport completa-ment innovadora); i que la bateria espogués carregar arreu ja fos al domicili,en un centre comercial, en un aparca-ment públic... Si no tingués temps derecarregar-se, en aquesta nova xarxaexistirien uns punts d’assistència on en5 minuts es canviaria automàticamentla bateria gastada per una de nova.

Tecnologia actual. El sistema té encompte la tecnologia existent que dónauns 160 km d’autonomia als vehicleselèctrics. L’ordinador de bord informa-ria del temps restant i dels llocs derecarrega més propers. L’esquema tren-caria la lògica actual del negoci apro-pant-la a la dels telèfons mòbils. Elbenefici no seria la compra del terminal(el cotxe) sinó el servei: les hores de cir-culació a partir de cada càrrega. Lacreació d’aquesta infraestructura seriapossible ara, sense tenir en compte laprevisible millora en les bateries en elspropers anys, una evolució que, comen la telefonia i els ordinadors, és pos-sible. Els elements clau no serien tanttecnològics com polítics i financers.

Després de passar per diverses com-panyies, Agassi va crear Better Place perportar a la pràctica la seva idea. Per araels indrets on té més possibilitatsd’aplicar-se és a Dinamarca on BetterPlace ha signat un acord amb el governper crear una xarxa de recàrrega a tot elpaís a partir del 2010. També a Israel–on té el suport de l’estat– i a Austrà-lia; en aquest darrer país les grans ciu-tats de Melbourne, Sidney i Brisbanehan mostrat molt interès en adaptar elsistema al 2011. En aquests països lesenergies renovables tenen un paperrellevant i encara que els cotxes nogenerin emissions circulant, l’electri-citat que utilitzessin hauria de ser, en lamesura del possible, d’origen renovablea fi que el projecte tingués coherència.

Aquest estiu Toyota ha anunciatque produirà cotxes elèctrics de mane-ra massiva al 2012. També s’estancomençant a gestar grans xarxes de càr-rega. L’alcalde de Londres ha anunciatque hi haurà 25.000 punts a la ciutaten 6 anys. A França, la companyia elèc-trica nacional col·laborarà amb Toyotaen la mateixa direcció. Estem davantun canvi que obrirà noves perspectivesi problemes com el del reciclatged’unes bateries que contenen liti. Peròaquest ja és un altre debat.

SOSTENIBILITAT

El vehicle elèctric torna a arrencar

Revolució a quatre rodes

24

En els seus inicis, al segle XIX, el cotxe era elèctric i, malgrat el soroll i la pol·lució, va ser desbancat pel de benzina

ARXI

U

En plena crisi del sector de l’automòbil, l’empresari israelià Shai Agas-si ha ideat un sistema per deixar de banda el petroli, així com lesemissions associades als cotxes des de fa un segle. En els seus inicisl’automòbil era elèctric, però el motor tèrmic va guanyar la partida.

“El petroli s’acaba i lesemissions de gasos d’efectehivernacle s’han convertit enun malson per als governs”


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

25

�L’any 2010 s’acosta i cada vegada ésmés clar que no es podran aconseguirels objectius que es va marcar per aaquest any el Conveni per a la Diversi-tat Biològica des que va entrar en vigorel 1993 amb la idea de reduir significa-tivament la pèrdua de biodiversitat aescala global, regional i nacional.Aquesta és la fita que es van marcar els168 estats signataris, una xifra molt altatenint en compte que hi ha uns 200estats sobirans al planeta.

La veu d’alerta l’ha donada la UnióInternacional per a la Conservació dela Natura (IUCN en el seu acrònim enanglès) a partir d’una anàlisi de lasituació de gairebé 45.000 espèciessituades a la llista vermella –espècies enperill– de l’organització. L’IUCN haassenyalat que una tercera part delsamfibis, una quarta part dels mamífersi una vuitena part dels ocells estan

amenaçats d’extinció i que la situacióés molt pitjor del que es creia.

En els cas dels mamífers, el cas ésespecialment greu ja que, a banda de laxifra esmentada, es constata que la mei-tat de les poblacions de les espècies hanentrat en un procés de reducció. Hi ha,però, excepcions notòries com la del’elefant africà, que s’està recuperant iestà sortint dels llocs més crítics de lallista vermella. En la major part dels

casos, aquests retrocessos de població iamenaces a una espècie sencera es pro-dueixen per la destrucció dels hàbitatscausada per la pressió de l’activitathumana, especialment la desforestació,però també la cacera. De maneraexcepcional, la pèrdua de biodiversitatés deguda a l’impacte de malalties comun càncer viral que està delmant lapoblació del diable de Tasmània desdels anys 90 i que actualment amenaçala supervivència de l’espècie.

Les regions del món on aquestescircumstàncies tenen un caire mésnegatiu són al tròpic, on l’índex de pre-sència de mamífers és més important.El sud d’Àsia, i més particularment elsud-est, és on l’IUCN ha detectat quees produirà un nombre més grand’extincions en els propers anys en cor-relació amb l’augment de la població idel nivell de vida.

La població d’elefant africà es recupera lentament

ARXI

U

La dada. Només un 49% dels nord americans creu que elplaneta s’escalfa a causa de l’activitat humana, en concret per cul-pa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, segons un estudiconduït pel Pew Research Centre i l’American Association for theAdvancement of Science. Del 51% restant, un 36% dels enquestatsva atribuir l’escalfament global a canvis naturals de l’atmosfera i un10% va subratllar que no hi havia cap evidència clara que la Terraestigués experimentant un canvi climàtic. Tot plegat, malgrat lesinformacions dels mitjans de comunicació i l’activitat del presidentObama, que ha demanat al Congrés i a tots els fòrums internacio-

nals a què ha assistit una acció més decidida enfront d’aquest pro-blema i de seguida n’ha assumit la importància.

El poc crèdit que els ciutadans dels EUA donen al fenomen tam-bé contrasta fortament amb el fet que un 84% de la comunitat cien-tífica vincula l’activitat humana al canvi climàtic. Així mateix, l’estudiposa en relleu com canvia la visió del tema segons la tendència polí-tica. Així, un 67% dels republicans, o bé nega directament el feno-men, o bé el reconeix, però n’atribueix les causes a la natura. Encanvi, un 64% dels demòcrates creu que, efectivament, la Terras’escalfa per l’acció humana.

49%

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura dóna la veu d’alerta

Esforç insuficient

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��


MAR

C JA

VIER

RE


Lorena Farràs Pé[email protected]

�Enguany es compleixen 130 anys dela invenció per part de Thomas AlvaEdison de la primera làmpada incan-descent comercialitzable. En tot aquesttemps, la bombeta incandescentd’Edison ha sofert moltes modifica-cions i li han sortit moltes germanes.Entorn d’aquest petit però gran invents’ha creat tota una indústria que estàconstantment traient al mercat noustipus de bombetes i de productes com-plementaris, com ara els cada cop mésestesos reguladors o controladors dellum. De fet, l’invent d’Edison ja haestat més que superat pel que fa a efi-ciència. Cal recordar que la bombetaincandescent només utilitza entre el5% i el 10% del total d’energia queconsumeix per il·luminar, la resta esdesprèn en forma de calor.

El fet de poder il·luminar la foscorha estat des de sempre una de les granspreocupacions de la humanitat. Lail·luminació, tant dels interiors comdels espais exteriors, és una necessitatde primer ordre. En el cas de la viapública, aquesta facilita la mobilitat deles persones, dóna una sensació demajor seguretat i aporta qualitat al’espai. No obstant això, moltes vega-des es tendeix a il·luminar més delnecessari, és a dir, a sobreil·luminar,cosa que provoca el malbaratamentd’energia i el que es coneix com a con-taminació lumínica.

Avui en dia, il·luminar s’ha conver-tit també en tot un art visual. La

il·luminació exterior d’alguns edificisemblemàtics o bé l’enllumenat públicde determinats carrers estan estudiatsfins al darrer detall. Fins i tot, hi hanombroses ciutats arreu del món queorganitzen esdeveniments amb dife-rents motius culturals o comercials, ique van acompanyats de manifesta-cions artístiques d’il·luminació d’exte-rior i, particularment, de façanes. Undels esdeveniments més coneguts és “laFête des Lumiéres” (la festa de lesllums) que es celebra a Lió (França)pels volts del 8 de desembre.

Totes les qüestions i realitats esmen-tades fins ara (la gran gamma de pro-ductes existents, les constants novetats,l’eficiència energètica, el problema dela contaminació lumínica i lail·luminació entesa com un art) fancada cop més necessària l’existènciad’un tècnic especialitzat en il·lumi-nació exterior. Aquest tècnic s’anome-na “light designer” o dissenyadord’il·luminació.

El light designer o dissenyador d’il·lu-minació. Es una figura tècnica que jacomença a ser força coneguda enindrets com ara els Estats Units, Àsia o

el nord d’Europa, però que tot just aca-ba d’aterrar a Espanya. El dissenyadord’il·luminació és un tècnic professionalindependent especialitzat en il·lumi-nació. El seu repte és aconseguir elmàxim impacte visual amb els mínimscostos, emprant sempre la tecnologiamés adient i respectant les normes irecomanacions existents. L’enginyertècnic industrial Alfred Sa el defineixcom “un professional que pot procedirde diferents camps que es dedica ínte-grament i exclusivament a solucionarproblemes d’il·luminació”.

Segons s’explica en la segona partdel Manual d’enllumenat de façanes,publicat pel CETIB dintre de la sevacol·lecció de Manuals Tècnics, “els dis-senyadors d’il·luminació treballen enestudis professionals multidisciplinarisformats per enginyers, arquitectes,interioristes o dissenyadors industrials.Es tracta d’empreses independents dela indústria i de la distribució, demanera que, en concebre un projected’il·luminació, ho fan seleccionantentre qualsevol dels productes disponi-bles al mercat, sense tenir l’obligaciód’utilitzar una o altra marca concretaper raons comercials i, per tant, opti-mitzant les solucions escollides”. Enabsència d’aquest tècnic, alguns fabri-cants tenen tècnics especialistes dins elsseus equips, que faran la millor reco-manació possible, però sempre dins dela gamma de productes d’aquest fabri-cant en concret. Aquests tècnicss’anomenen projectistes d’il·luminació.

Sa és director de Projectes del’estudi d’il·luminació Lighting De-

EN PORTADA

El subsector de la il·luminació exterior precisa cada cop més de professionals especialitzats

Innovació i mediambient impulsenla figura del ‘light designer’ L’entrada en vigor, l’1 d’abril, de la nova normativa sobre enllumenat exterior és una de les moltes raonsper les quals cada dia cobra més força la figura del light designer o dissenyador d’il·luminació. Aquest tèc-nic especialista per excel·lència en il·luminació, ja és força conegut a EUA, Àsia o Europa de nord. Les nove-tats del mercat i les exigències mediambientals fan cada cop més necessària la seva existència.

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

27

MAR

C JA

VIER

RE

“Nombroses ciutats organit-zen esdeveniments acom-panyats de manifestacionsartístiques d’il·luminació”


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 134

SET

EMBR

E de

200

9

28

sign Fluxus Luminotécnicos Asocia-dos S.L. i treballa en el sector de lail·luminació des de l’any 1986. Aixídoncs, Sa és actualment un dissenya-dor d’il·luminació, però això no haestat sempre així . “Fins fa poc treba-llava de projectista d’il·luminació.Aquest fet em limitava molt com aprofessional perquè en treballar per aun fabricant en concret estava obligata usar els seus productes i no tenia lli-bertat. No va ser fins fa un parelld’anys que juntament amb altres socisvam crear una empresa que es dedicaexclusivament a realitzar projectesd’il·luminació”.

Aquest enginyer tècnic es mostramolt orgullós de la professió que haescollit: “És molt agradable ja que amés del vessant tècnic també hi hal’artístic. A més, també és molt gratifi-cant perquè veus com la gent gaudeixvisualment d’allò que has creat”.

Els inicis d’una nova professió. Ambl’objectiu de consolidar el “LightingDesign” com a una nova professió aEspanya, el passat 1 de gener d’aquestmateix any va néixer l’Associació deProfessionals de Disseny d’Il·luminació(APDI). Es tracta d’una entitat d’abastestatal però amb seu a Barcelona i queestà integrada per un petit grup de tèc-nics, professors, enginyers, arquitecteso dissenyadors industrials que es dedi-quen exclusivament a aquesta tascaprofessional. Sa, que a més de sercol·legiat del CETIB i membre delComité Español de Iluminación (CEI)pertany també a aquesta nova associa-ció, explica que el proper dia 6d’octubre tindrà lloc a Barcelona unaconferència de presentació d’APDI.

A Europa ja existeix des de fa anysla PLDA o Professional LightingDesigner Association, entitat que técom a objectiu definir i difondre la

figura del dissenyador d’il·luminació.De fet, a finals d’octubre de 2007 es vacelebrar a Londres el Primer CongrésInternacional de Dissenyadors d’Il·lu-minació en el qual es van establir lesbases de la professió. A finals d’octubrede 2009 se celebrarà a Berlín el SegonCongrés.

Internacionalment, la revista PLDMagazine és la portaveu de la PLDA ide tots els professionals que s’hi dedi-quen en exclusiva. A Espanya, algunespoques revistes, com per exemple Infor-maciones de Luz, recullen les veus delsdissenyadors d’il·luminació espanyols iinternacionals, les millors realitzacions iels premis IALD (International Awardsfor Lighting Design).

Formació. Sa reconeix que no es tractad’una feina fàcil: “no és difícil fer unprojecte, el més complicat és fer-lo bé.Cal tenir un coneixement molt pro-

ASL

Fête des Lumières 2003 a Lió (França) on els creatius utilitzen grans projeccions d’imatges sobre els edificis que envolten la place des Terraux


fund de la matèria”, continua “i estu-diar bé el projecte”. Una bona manerad’adquirir aquests coneixements pro-funds és cursant el Màster en Diseñode Iluminación Arquitectónica de laUniversidad Politécnica de Madrid(UPM). Es tracta d’un títol propiimpartit pel departament de Construc-ción y Tecnología Arquitectónicas de laEscuela Técnica Superior de Arquitec-tura de Madrid (ETSAM) i que aquestany arriba a la seva cinquena edició(www.masterdia.com).

A Catalunya, l’UPC School of Pro-fessional & Executive Developmenttambé acaba de posar en marxa unpostgrau sobre “Lighting Design”. Laprimera edició del curs començarà elproper mes de novembre i, segons elsresponsables del postgrau, aquest neixamb l’objectiu de “donar resposta a unsector de professionals que fins ara hanhagut de desenvolupar la seva feinasense referents formatius clars”(www.talent.upc.edu/home).

Normativa. Per estrany que pugui sem-blar, el sector de la il·luminació exteriorno pateix d’un excés de legislació, sinótot el contrari. Marta Culubert, respon-sable del departament de Projectes del’empresa Lamp, explica que “fins al’entrada en vigor el passat 1 d’abril delReglament d’Eficiència Energètica enInstal·lacions d’Enllumenat Exteriors’ha fet una mica el que s’ha volgut. Araaquesta normativa controla més el sec-tor, ja que estableix uns màxims de con-taminació i uns mínims d’eficiència”.

En la mateixa línia que Culubert,Alfred Sa afirma que “el sector està des-regularitzat. Amb això no estic dientque falti normativa”, matisa l’enginyertècnic, “sinó que el que cal és que elsprojectes els facin tècnics entesos en lamatèria”. La tècnica de Lamp tambéopina que el més important és “realit-zar els projectes amb sentit comú; lesnormatives estan molt bé, però això ésel que realment compta”.

Com el seu propi nom indica, elReglament d’Eficiència Energètica enInstal·lacions d’Enllumenat Exterior ésprincipalment una norma de conten-ció de la despesa energètica, tot i quetambé introdueix exigències de qualitat

en l’enllumenat públic, limitant la con-taminació lumínica i reduint l’anome-nada llum intrusiva o molesta. A mésd’aquesta norma, que és d’abast estatal,cada comunitat autònoma té legislaciópròpia al respecte, igual que moltsajuntaments. Per altra banda, entitatsespecialitzades en il·luminació, com arael Comité Español de Iluminación(CEI) i la Comission International del’Eclaraige (CIE) també fan recomana-cions sobre com s’han de dissenyar iexecutar els projectes.

Il·lumines o enlluernes? Toni Cosidó,director de Projectes i Prescripcions deLamp, denúncia que “moltes vegadeses tendeix a sobreil·luminar els espais, aposar més llum de la necessària”.Segons Cosidó, es tracta d’un proble-ma cultural en el cas espanyol. De fet,els nivells lumínics espanyols són força

superiors a la mitjana europea. Il·luminar més del compte o bé fer-

ho malament no sols comporta malba-ratar energia, sinó que també provocael que es coneix com a contaminaciólumínica. Aquesta té principalment sisefectes. El primer és la dispersió dellum cap al cel, que és el que fa quealguns nuclis urbans estiguin recobertsper una corona lluminosa. El segon ésla intromissió lumínica, que es produ-eix quan la llum envaeix llocs no desit-jats com per exemple algun habitatgede l’entorn. El tercer efecte ésl’enlluernament, fenomen que es dónasobretot a algunes carreteres en lesquals l’excés de llum molesta els con-ductors fins al punt que pot arribar aser perillós. El quart efecte és el sobre-consum. Marta Cosidó de Lamp expli-ca “que en moltes ciutats l’enllumenatpúblic representa aproximadament el

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

29

Dins de la col·lecció de manuals tècnics, elCol·legi n’ha publicat un d’enllumenatexterior, del qual se n’han editat ja duesfitxes. La primera duu per títol Considera-cions tècniques i està patrocinada per Phi-lips Iberica, SAU. Aquesta fitxa analitza elstipus de projectes i d’il·luminació, elsaspectes a tenir en compte per al projecte,els càlculs d’il·luminació i la seva planifica-ció, l’estudi luminotècnic i la renderització,la presentació formal del projecte, fotogra-fies d’edificis il·luminats, els festivalsd’il·luminació arreu del món, així com nor-matives, bibliografies i referències delsfabricants.

La segona fitxa, Ampliació i considera-cions de caràcter artístic, l’ha patrocinatErco Iluminación, SA, i tracta sobre el tipusd’il·luminació (dinàmica, espectacular imedia façade), la tipologia dels edificis, lesreferències i fotografies d’altres edificis, eldisseny d’il·luminació exterior de façanes,el lighting design, les fonts de llum conven-cionals i els sistemes d’il·luminació espe-cials, el control dinàmic de la il·luminació,la presentació del projecte mitjançant ren-

ders, etc. S’inclouen també tres annexos:instal·lacions elèctriques, làmpades utilit-zades en enllumenat ornamental i fitxespràctiques de la il·luminació (ERCO).

El col·legiat Alfred Sa és l’autor de lesdues fitxes. Cada una té un cost de 6euros per al públic en general i 4 euros perals col·legiats i es poden adquirir a la cai-xa del Col·legi de 9 a 18 h.

El manual d’enllumenat exterior del CETIB,una eina bàsica per al disseny d’il·luminació

El nou manual editat pel CETIB


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 134

SET

EMBR

E de

200

9

30

50% de la despesa energètica total. Sies busqués una major eficiència aquestconsum es podria reduir fins a un30%”. El cinquè afecta la biodiversitat:està comprovat que la contaminaciólumínica afecta l’activitat biològica tantde la flora com de la fauna. Finalment,el sisè i últim efecte és la pèrdua de visi-bilitat per a l’observació del cel i delsastres. De fet, els astrònoms van ser elsprimers en denunciar els perills de lacontaminació lumínica.

La problemàtica de la contaminaciólumínica no fa més que evidenciar lanecessitat de l’existència d’un tècnicespecialitzat. El light designer disposadels coneixements i de l’experièncianecessaris per minimitzar la contami-nació lumínica, a base d’utilitzar apa-rells d’alta qualitat, amb els feixos cor-rectes i els accessoris necessaris.

El debat sobre Barcelona. De tant entant, el mitjans de comunicació cata-lans es fan ressò de l’eterna polèmicasobre si la ciutat de Barcelona està cor-rectament il·luminada o no. El dalta-baix més gran va tenir lloc a principisdel 2008 quan el president del Gremid’Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, vaafirmar que Barcelona semblava “unaciutat de postguerra” en referència a la

poca il·luminació que tenen, des delseu punt de vista, alguns carrers i edifi-cis. Aquesta i moltes d’altres queixeshan provocat que a inicis d’aquest any,l’Ajuntament de Barcelona aprovés unpla dotat amb 62 milions d’euros per amillorar la il·luminació de 183 tramsde carrers.

Tan sols uns mesos abans de lespolèmiques declaracions de Clos, elnovembre del 2007, La Vanguardia varealitzar una àmplia enquesta en què espreguntava tant a ciutadans i comerçoscom a diverses associacions o entitatsde la ciutat quina nota posarien al’enllumenat de Barcelona. El resultatva ser un aprovat just ja que la majoriadels enquestats coincidien a senyalarque la il·luminació en els barris i enl’extraradi és pobre i molt millorable.

Malgrat els resultats d’aquestaenquesta, Marta Culubert de Lamp no

creu que falti més llum a Barcelona:“Pot ser que la ciutat estigui malil·luminada però no poc”. El seu com-pany Toni Cosidó és del mateix parer:“De llum no en falta però potsers’hauria d’ordenar una mica més...”.

El fanal intel·ligent. A mitjans d’agost esva presentar a Barcelona el projecteSiiur –Solució Integral d’Infraestruc-tures Urbanes– en el qual un conjuntd’empreses i agents del sector de lail·luminació, liderats per Endesa, treba-llen en el desenvolupament d’un revo-lucionari sistema que podria convertirla il·luminació dels carrers en una espè-cie de xarxa de control de serveis desd’on es podria supervisar, a més a mésde la llum, la intensitat del trànsit, lacontaminació ambiental, el soroll,l’estat dels contenidors o la disponibili-tat d’aparcament a les zones blaves. Estracta d’un sistema de fanals intel·li-gents que no sols il·luminarien més omenys en funció de la llum, delmoment del dia o de l’afluència de genta través de làmpades de leds, sinó quetambé serien punts que oferirien infor-mació de la zona, del soroll o de lahumitat de l’ambient. Actualment,s’està realitzant una prova pilot al pas-satge Mas de Roda del districte tecnolò-

El disseny d’il·luminació espanyol estàd’enhorabona. El passat mes de maig, dosprojectes van ser guardonats amb unAward of Merit dins la 26a edició dels pre-mis anuals que organitza l’AssociacióInternacional de Dissenyadors d’Il·lumi-nació (IALD en les seves sigles en anglès).Els dos projectes afortunats van ser lail·luminació exterior de la Torre del Aguade l’Expo de Saragossa i la il·luminació dela plaça de Torico de Terol. Tots dos sónobra del light designer Maurici Ginés, del’estudi Artec3.

Els premis Lighting Design de la IALDsón el guardó internacional més prestigiós

d’il·luminació arquitectural. Les dues obresvan tenir com a rivals projectes de gran qua-litat, com ara la il·luminació de la façana dela nova seu del rotatiu The New York Times,la il·luminació d’una galeria del MuseuMetropolità d’Art de Nova York o la il·lumi-nació de l’hotel 3 More London Riverside,que va ser l’obra guanyadora del certamen.

El guanyador del premi de l’edició del2008 va ser el projecte d’il·luminació inte-rior de l’Aeroport Internacional de Barajasde Madrid. Per altra banda, la reforma delPaseo de Ovalo i el seu entorn, obra tam-bé de l’estudi Artec3, va rebre un Award ofMerit l’any 2005.

Dos projectes espanyols, premiats per l’Associació Internacional de Dissenyadors d’Il·luminació

“Està comprovat que lacontaminació lumínica afec-ta l’activitat biològica, tantde la flora com de la fauna”

Torre del Agua de l’Expo de Sagarossa

ARXI

U


gic 22@, on ja s’hi han instal·lat dotzefanals, una torre de serveis i dos puntsde càrrega de cotxes elèctrics.

La gran festa de les llums. Nombrosesciutats d’arreu del món han convertitl’art de la il·luminació en un veritableespectacle. Un dels esdevenimentsmés famosos és el festival anual “laFête des Lumiéres” (la festa de lesllums) que es celebra a Lió (França)pels volts del 8 de desembre. Durantels quatre dies que dura el festival, Lióes converteix en la capital mundial dela il·luminació. Els més prestigiososartistes conceptuals i dissenyadors derenom mundial ideen i exposen lesseves creacions sobre els principalsedificis i espais públics de la ciutat. Estracta d’un veritable fenomen de mas-ses que atreu cada any prop de quatremilions de persones.

L’origen d’aquesta peculiar festa esremunta al 1852 quan els ciutadansde Lió van començar a posar espelmesenceses a les finestres i balcons delsseus habitatges en honor a la Mare deDéu. De les espelmes es va passar alsfocs d’artifici i, més tard, ambl’aparició de la llum artificial, es vancomençar a il·luminar els principalsmonuments i edificis de la ciutat. Nova ser fins l’any 1999 que l’Ajunta-ment de Lió va decidir professionalit-zar l’esdeveniment. Amb el dobleobjectiu de prestigiar els monumentsde la ciutat i de donar a conèixeraquesta peculiar tradició, l’Ajunta-ment va crear “la Fête des Lumières”.

Arran de l’èxit del festival, Lió,juntament amb d’altres ciutats d’arreudel món, va impulsar l’any 2002 lacreació de l’associació LUCI (Light-ning Urban Community Internatio-nal). Aquesta entitat, formada actual-ment per més de 60 ciutats com ara

Torí, Glasgow, Lieja, Mont-real, Xan-gai o Jericó, té com a objectiu ser unfòrum comú per als diferents munici-pis que la integren i els professionalsdel sector. L’associació, que està presi-dida per la ciutat de Lió, organitzaespectacles per tot el món.

MAR

C JA

VIER

RE

El projecte Siiur vol millorar l’eficiència energètica dels nous dissenys d’ellumenat


Poc abans de les vacances d’estiu, Joan Majó i Roca era nomenat comissionat per a Universitats i Recerca,en substitució de Blanca Palmada. A Majó pràcticament res li ve de nou ja que fins ara era director gene-ral d’Universitats. Doctor enginyer industrial i catedràtic de la UPC, és també un gran coneixedor de la reali-tat dels enginyers tècnics industrials, ja que durant 26 anys havia impartit classes d’enginyeria elèctrica.Ha estat, entre d’altres càrrecs, vicerector de Comunitat Universitària de la UPC, director de l’EscolaUniversitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú i vicepresident del Consorci Escola Tècnica d’Igualada.

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

32

“Els graus són una continuació de les enginyeries tècniques”

Joan Majó i Roca, comissionat per a Universitats i Recerca


ENTREVISTA

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

33

Jordi [email protected]

�Assumeix aquest nou càrrec en unmoment una mica conflictiu. Per uncostat, amb l’enfrontament amb elsestudiants contraris a Bolonya i, per unaltre, amb els interrogants que encarahi ha pel que fa a l’aplicació d’allò queBolonya requereix. Com s’ho planteja?Com no pot ser d’una altra manera:amb il·lusió i amb ganes de treballar.Pel que fa al conflicte amb els estu-diants, tot està molt més arreglat, grà-cies a un element important, i és quedes del passat mes de maig hi ha hagutla trobada de cinc sessions de la Taula

Nacional per la Universitat PúblicaCatalana, amb representació de profes-sors, administració i sindicats d’estu-diants. Hem arribat a propostes con-cretes i vam aprovar una carta de deucompromisos amb les condicions peracabar l’adaptació a l’Espai Europeud’Educació Superior.

Així doncs, avui, en quin punt estàl’adaptació a Bolonya?En l’assignació d’estudiants per al prò-xim curs 2009-2010, veiem com elsestudiants han preferit en la seva majo-ria agafar títols reformats. Per tant,podem parlar d’èxit dels nous graus enaquest sentit. Podem parlar d’un 70 o80% d’estudiants que ja es matriculenen plans nous. Però és que, de fet, nopodria ser d’una altra manera. L’adap-tació ja és un fet i falta poc perquè siguitotal. La titulació que el curs 2010-2011 no es transformi, ja no es trans-formarà.

El conseller Huguet, en parlar del seunomenament, va explicar la necessitatd’un canvi de perfil per assolir els nousreptes universitaris. Com ho veu?El que li puc dir és que no ha d’haver-hi cap trencament, sinó tot el contrari;podem parlar de continuïtat.

El fet d’haver estat fins ara dins l’equip,com a director general d’Universitats, lifacilitarà la feina?Sí, és clar, segur que sí.

Quins reptes nous es marca?Doncs els reptes no són nous, però sónmolt clars. Es tracta de tirar endavantdues qüestions molt importants: perun costat, la culminació de l’adaptacióa Bolonya, tal com estem parlant, i perl’altre, treballar en la futura nova llei dela universitat catalana.

Com està el procés de creació d’aques-ta nova llei?Ja hem tingut diverses reunions i con-sensos amb rectors i presidents de con-sells socials; es tracta d’avançar pertancar la nova llei com abans millor.

Per què ha de ser tan important aques-ta llei? Quines novetats ha d’aportar alsistema universitari?Hi ha diverses coses, però algunes deles més importants són el fet de dotar elprofessorat d’una estructura més cohe-rent, on hi hagi una diferenciació mésclara entre professors habilitats i profes-sors acreditats. Cal replantejar la duali-tat que va suposar la LOU i que torni aser clara la diferència. També ha de serimportant la capacitat de definir ele-ments comuns, únics i transversals delsistema universitari català que perme-tin optimitzar recursos i generar estruc-tures comunes. Fins ara, cada universi-tat o escola buscava el seu forat, i aixòde vegades fa mal. Hem de buscar ele-ments comuns, i un cas clar és elDepartament de Biblioteques. Calinternacionalitzar la universitat catala-na sobre la base d’una marca universi-tària catalana i, per a això, calen esfor-ços comuns com a sistema.

Tornant a Bolonya, hi ha qüestions queencara cuegen, com la idea d’estar con-solidant una universitat elitista…Tot això és fals. El preu del crèdit és elmateix que en els plans antics.L’estudiant paga el 18% del cost.Aquest any, els preus només pugen un1%, mentre que les despeses internespugen cada any un 6%.

Una de les qüestions que més ha dificul-tat la tasca del Comissionat ha estat elprocés d’acreditacions de les noves titu-lacions per part de l’Agència Estatald’Avaluació (Aneca). De cara al cursvinent, és optimista amb la possibilitatque l’Agència per a la Qualitat del Siste-ma Universitari de Catalunya (AQU) tin-gui competències d’avaluació per verifi-car les titulacions del curs següent?Una cosa és la voluntat i l’altra larealitat. Per al curs 2010-2011, enca-ra ho farà Aneca. Ho hem deciditconjuntament amb totes les universi-

“Cal internacionalitzar launiversitat catalana sobre labase d’una marca i per aaixò calen esforços comuns”

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

34

ENTREVISTA

tats, ja que no hi ha hagut acord ambAneca, que l’únic que oferia era unamena de subcontractació a l’AQU.Sense acord clar amb Aneca, nopodíem continuar esperant i arriscar-nos a arribar tard. A juny de 2009, nopodíem tenir 100 títols a l’espera deser aprovats.

El problema potser ha estat arribar aaquest extrem…Sí, efectivament. S’ha caigut en unparany de molta desconfiança amb lesinstitucions. Hem volgut avaluar-hotot a priori, però ho hauríem pogutavaluar a ex ante i no s’hauria arribat ala situació en què estem. Amb tot,l’AQU farà l’avaluació i el seguimentcurs per curs. Es tracta d’un controldinàmic.

Entre les titulacions de l’EEES queencara estan pendents d’aprovar, hiha les actuals carreres d’enginyeriatècnica industrial i d’enginyeria indus-trial. Quan calcula que estaran clara-ment definits l’enginyeria de grau i elmàster?En realitat, ja hi ha hagut un pacte enaquest sentit. Per al curs 2009-2010 jaes va acordar que hi hauria graus enenginyeria en funcionament. L’estra-tègia era que, encara que no hi hagu-és les directrius, s’iniciarien els graussegons la llei vigent. Per tant, en elcurs 2009-2010 hi haurà graus enenginyeria.

Per tant, el model, definitivament seràuna equivalència entre el grau il’enginyeria tècnica, i el màster il’enginyeria industrial?Jo entenc, efectivament, que els graussón una continuació de les enginyeriestècniques, però que passen de 3 a 4anys, o sigui amb més capacitacions.Posteriorment, es podrà ampliar degrau a màster, que equivaldria a l’actualenginyeria industrial…

Vostè és enginyer industrial, però hatingut estrets lligams amb l’enginyeriatècnica industrial. Com ha viscut el con-flicte entre l’enginyeria industrial il’enginyeria tècnica a l’hora de definirel nou model universitari?Aquest és un debat que fa molts anysque està obert, però com li dic ara s’haarribat a un gran acord.

Creu que és correcte que enl’enginyeria de grau hi radiqui l’espe-cialitat i el màster passi a ser generalis-ta? No seria més correcte tot just al’inrevés, com ho són d’altres carreres

com medicina o dret? Des d’alguns sec-tors s’havia parlat de l’oportunitat quepodia representar Bolonya a l’hora dedefinir un nou enginyer…En aquesta discussió hi ha hagut dife-rents tendències, però al final en el sis-tema hi conviuran les dues opcions.Un exemple és el grau d’Enginyeria enTecnologies Industrials. És un graumolt generalista, però sense atribu-cions. En canvi, el grau en EnginyeriaTècnica Industrial, sí que tindrà atri-bucions. En certa manera, s’ha tractatde mantenir l’estatus quo.

Però a qui li pot interessar un grau sen-se atribucions?No és el mateix no tenir atribucionsque no tenir competències professio-nals. La demanda i el mercat laboralmarcaran l’èxit d’aquest grau.

En tot cas, no seria bo per al país queels futurs enginyers tècnics industrialsdisposessin d’unes competències iatribucions generalistes, en la mesuraque la xarxa empresarial i industrial aCatalunya es basa en la petita i mitja-na empresa?És que en certa manera ja és així. Fixi’sque a la Politècnica existeix la xarxa X6,formada per les escoles de Terrassa,Manresa, Igualada, Barcelona, Vilano-va i Mataró, les quals han pactat fer elsdos primers cursos comuns, de maneraque es podran donar casos d’estudiantsque es poden moure pel sistema, ambcertes condicions, és clar. En tot cas,pel que fa a la xarxa industrial de casanostra, és clar que una empresa que etve a demanar un treballador suposaque els coneixements ja es tenen. Elque demanen avui en dia són unescapacitats transversals com treball enequip, anglès, lideratge, ètica, esperitcrític… Aquest nou perfil és el ques’introdueix amb Bolonya i és el que ésrealment important.

En un altre ordre de coses, recentmentes donava la notícia de la voluntat delgovern central de fer desaparèixer lanecessitat de visar els projectes. Si hisumem la no obligatorietat decol·legiació, quin serà el paper futurdels col·legis professionals?

LOUR

DES

SEGA

DE

“Les empreses demanenunes capacitats transversalscom ara treball en equip,lideratge, ètica...”


Per a mi, els col·legis professionalstenen el futur molt clar. Si més omenys el 5% dels titulats són els quevisen projectes, l’altre percentatge,que es col·legia igualment, es mantin-drà. La qüestió és oferir serveis addi-cionals com ara formació, relació ambla indústria o defensa de la professió,que no és poc.

Si a l’Estat espanyol s’ha d’aplicar laDirectiva de Serveis als col·legis profes-sionals, per què no s’aplica també elmateix sistema d’acreditació i habilita-ció dels professionals que tenend’altres països, en els quals són lesassociacions o els col·legis els qui regu-len l’accés a la professió?Sí, així ha de ser. La universitat ha dedonar les competències als professio-nals, però les atribucions les hauria dedonar la societat civil. És a dir, les atri-bucions les han de donar organitza-cions de dret civil, siguin col·legis oassociacions.

La Vanguardia publicava recentmentque amb la crisi han augmentat lesmatrícules universitàries. És veritat, aquest any hem notat quehem entrat en una fase de canvi de

pendent i hi ha hagut un 10% més depreinscripcions, tot i que encara estemen davallada demogràfica. No sabem lacausa, però en temps de crisi el repuntde matriculacions universitàries ésimportant. Això passa a tot arreu.

Tot i així, les carreres tècniques conti-nuen tenint un gran dèficit de voca-cions. Com ho veu?Darrerament hem estat veient que cer-tes enginyeries estaven caient en picat,sobretot Informàtica i les TIC. PeròIndustrial s’havia anat aguantant, igualque Camins, Obres Públiques… Entot cas, per pal·liar aquest problematenim el programa EnginyCAT, encaraque és una iniciativa de llarg recorre-gut. Volem incidir en estudiantsd’ESO, que és on podem convèncer iinfluir. De totes maneres, dins de ladinàmica que comentàvem, veiem queper al curs 2009-2010 hi haurà, perprimer cop en deu anys, un augment dela demanda per estudiar enginyeria.

“Per al 2009-2010 hi ha,per primer cop en deu anys,un augment de la demandaper estudiar enginyeria”


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

36

[email protected]

�Ho comenta amb gran encert MarkAlbion al llibre Making a life, making aliving (traduït al castellà per Vivir yganarse la vida): el més important éstrobar l’equilibri entre “viure i guanyar-se la vida” (www.makingalife.com).Això darrer sense el primer és malgastarla nostra herència de temps.

Albion recomana fer una passaenrere i preguntar-nos per què ésimportant per a l’empresa continuarexistint. És a dir, fer ressaltar per partdels mateixos treballadors el perquè delpropòsit d’existir com a empresa; a par-tir d’aquí, ens hem de preguntar com:el valor de la proposta per al client. Entemps difícils cal reestructurar la mane-ra d’oferir el producte o servei. Com hopodem fer avui, amb la nostra manerade treballar, per fer-ho diferent;començar de nou per fer les coses de lamanera més eficient. I finalment MarkAlbion ens diu que ens hem de qües-tionar el què: hi ha consumidors quepoden ser més lleials i altres a qui enca-ra no hem arribat, però que podematraure gràcies a una manera diferentde fer les coses, aportant un valor inno-vador. No es tracta de canviar, sinó dereplantajar-ho des del principi.Començar de nou.

Al The simplicity survival handbook,Bill Jensen és molt concret respected’aquest tema: per trobar un equilibri ala vida has d’aprendre a preguntar-teper què i a respondre’t de manerahonesta. “Això és el que vols, ara?”.“Això és realment rellevant?”. I actuaren conseqüència. Es poden seguir elsseus articles a www.simplerwork.com.

En aquest context, serà empresarial-ment intel·ligent fer propostes senzi-lles, fàcils d’entendre, “easy”. Ho vaexpressar molt bé el president de SunMicrosystems, Jonathan Schwartz, enun article publicat a Fast CompanyMagazine, als voltants de 2005: “Lasimplicitat canvia el món; la comoditatés un multiplicador de la força”. De fet,ja ho hem observat a les propostesd’empreses com ara EasyJet, de vols debaix cost, model que s’ha estés a la tele-fonia mòbil, per exemple, camp en quèhan presentat l’operadora de telecomu-nicacions EasyMobile, o als hotels, ambels seus EasyHotel. La idea d’aquesta

proposta és que no és necessari facilitarun excés de serveis al client, sinó que sise li dóna el més bàsic per poder baixaren conseqüència el preu significativa-ment, molts estaran agraïts (ésl’estratègia no-frills de les línies àrees debaix cost). El concepte de simplicitatcom a valor afegit (una mena de para-doxa) s’acabarà imposant. D’aquí ve,doncs, el lema de Philips: “sense andsimplicity” (sentit i simplicitat). La tec-nologia hauria de ser tan senzilla comla caixa on ve. El vicepresident i direc-tor del programa científic de PhilipsResearch, Emile Aarts, comentavarecentment en una entrevista a Infono-mia TV que “l’empresa ha passatd’estar basada en la tecnologia a cen-trar-se en el mercat, en el client, enl’usuari; l’electrònica s’ha fet tan petitaque es pot integrar en un pla posterior,cosa que com a conseqüència directacol·loca l’usuari en primer pla en rela-ció amb la tecnologia. Després de mésde 100 anys convençuda que estava alservei de les necessitats de l’usuari final,

INNOVACIÓ

Les coses senzilles es vénen millor

Ansietat per la simplicitatTot és massa complicat. No és estrany que la malaltia del moment (i la pandèmia del futur) sigui la depres-sió: et sents no-res en contrast amb l’aclaparadora sofisticació de l’entorn. Però encara més si hi afegimque t’has d’esprémer la vida per simplement sobreviure, ja que ens han convençut, subtilment, que no espot viure sense una hipoteca inviable, una casa a la muntanya i un automòbil fantàstic.

Segons Michael Schrage, “innovar no és allò que fan els innovadors, sinó allò que adopten els clients”

RUCA

“El concepte de simplicitatcom a valor afegit (una me-na de paradoxa) s’acabaràimposant”


Philips va decidir centrar-se en el prin-cipi de “Sense and Simplicity”, i va reor-ganitzar la mateixa empresa, no a par-tir d’una sèrie de departaments enlínia, com ara la il·luminació, els elec-trodomèstics, etc., sinó com a empresaque es dedica en cos i ànima als sectorsdel mercat en què creu: salut, estil devida i il·luminació.

En aquest sentit la prova definitivade si una proposta és fàcil o no, rep elnom de MomTest (prova de la mare).Una proposta, un producte o servei,serà acceptat per la gent si la teva mareho podria utilitzar. Una anècdota delCEO de Microsoft, Steve Ballmer, ésil·lustrativa: quan li va ensenyar el nouWindows 95 a la seva mare, ella no vaentendre per què per aturar l’ordinadors’havia d’anar a un botó que deia Inici,que és exactament la funció contrària aallò que estava buscant. El més curiósde tots és que, malgrat aquesta obvie-tat, aquest botó fonamental no ha can-viat des que es va presentar.

Per tant, aquí es combinen duesidees bàsiques. Primera, que és milloroferir alguna cosa que s’entengui fàcil-ment, que no pas alguna cosa compli-cada. Això serà essencial en un entornde sobredosi d’informació (infoxicació)que ens condueix a una ansietat davantla tria (la paradoxa de l’excés: tens tan-tes opcions entre les quals escollir queel més difícil és decidir-se). Hauremd’aprendre a matar el soroll o, millor,apreciarem molt més a qui ens comu-niqui les coses amb simplicitat. Elnegoci de la comprensió (ajudar a quèles coses siguin més fàcils d’entendre id’utilitzar) serà un dels més pròspers.

I segona, una de les principals raonsper a l’èxit d’una proposta innovadoraserà la del rendiment immediat: queimmediatament després de comprar-loja puguem utilitzar-lo, cosa que impli-ca, òbviament, que serà fàcil d’utilitzar.Si alguna cosa té un manual d’instruc-cions és que està mal dissenyat. Unaexcel·lent font d’idees entorn d’aquest

concepte és el llibre Serious Play, deMichael Schrage. Aquest autor avisaque “innovar no és allò que fan elsinnovadors, sinó allò que adopten elsclients”. Les persones són molt mésimportants que la tecnologia. S’ha desaber crear un equilibri sa entre la tec-nologia disponible i la manera com lagent percep l’oportunitat, el valor i elrisc de seguir aquesta oportunitatd’innovació. La simplicitat i l’ús imme-diat aniran plegats i obriran tot un nouespectre de possibilitats en el comerç.Parlar de la necessitat de simplificar lateva vida en un entorn que t’ho posarealment difícil crea encara més ansi-etat i frustració. En els propers anysveurem cada vegada més persones quedecideixin trencar amb el seu entornper tornar a una vida més senzilla, méslenta, amb més sentit. Es la revoluciódel mindfulness (donar sentit a la tevament). Com a exemple, la proposta dela lliga de ciutats lentes a Itàlia, Città-Slow, a www.cittaslow.net


Marta CulubretLAMP Lighting

�Aquesta estratègia estableix una sèried’actuacions normatives dirigides toteselles a millorar el sistema energèticespanyol. L’àmbit d’aplicació d’aquestRD és estatal, però s’han de tenir encompte les diferents normatives auto-nòmiques i aplicar el cas més restrictiuentre tots dos. En el cas de Catalunya,existeix el Reglament 82/2005d’ordenació ambiental de l’enllumenatper a la protecció del medi nocturn.Aquesta normativa regula els aspectesreferents a la zonificació de Catalunya

segons la protecció del territori a lacontaminació lumínica, determina lescaracterístiques de les instal·lacions idels aparells d’il·luminació en funcióde les zones de protecció en què estanubicats, i regula el funcionament del’enllumenat en els aspectes estacional,horari, de manteniment i d’adequacióde la il·luminació existent.

Els objectius principals del Reialdecret són:

- Millorar l’estalvi i l’eficiència ener-gètics i, consegüentment, reduir lesemissions de gasos d’efecte hiverna-cle. Les previsions afirmen que

l’estalvi energètic aplicant la novallei podria arribar a ser del 30% sen-se que la il·luminació perdi qualitat.Aquest percentatge és molt impor-tant si considerem que, en algunesciutats, aproximadament un 50%de l’energia consumida és la quecorrespon a l’enllumenat públic.

- Limitar la resplendor lumínica noc-turna o contaminació lumínica.Com a contaminació entenem laresplendor de llum en el cel noc-turn produïda per la reflexió i difu-sió de llum artificial en els gasos i lespartícules de l’aire per l’ús de llumi-nàries inadequades i/o excessos

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

38

ARTICLE TÈCNIC

Reial decret 1890/2008

Eficiència energètica per a instal·lacions d’enllumenat exteriorL’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor el Reial decret 1890/2008, i les corresponents Instruccions Tèc-niques Complementàries, que va ser aprovat el 14 de novembre de 2008 pel Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç. Aquest RD s’emmarca dins el Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica 2008-2011 del Governespanyol com a estratègia de l’anomenada E4 (Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica 2004-2012).

Vista noctura del planeta Terra presa des d’un satèl·lit

NAS

A/GS

FC

��


d’il·luminació. El mal ús d’aquestallum, per una banda, és una despe-sa energètica innecessària i, perl’altra, provoca trastorns a algunsanimals i també impedeix l’estudidel cel des dels observatoris astro-nòmics.

- Reduir la llum intrusa o molesta.Aquesta es defineix en el RD com lallum procedent de les instal·lacionsd’enllumenat exterior que dóna lloca incomoditat, distracció o reduc-ció en la capacitat per detectar unainformació essencial i, per tant,produeix efectes adversos en elsresidents, ciutadans que circulen iusuaris dels sistemes de transport.Un exemple clar d’aquesta llummolesta seria un fanal sense captipus d’apantallament ubicat just aldavant la finestra d’un habitatge.

El RD estableix les condicions tèc-niques de disseny, execució i manteni-ment que han de complir les ins-tal·lacions d’enllumenat exterior, tantd’ús públic com privat, sempre queaquestes últimes afectin la via pública.Les instal·lacions afectades seran les demés d’1kW ja siguin noves, modifica-cions de més del 50% de la potènciainstal·lada o bé de la quantitat de llu-minàries, o adequacions de les existents

sempre que l’Administració pública hoconsideri necessari. Les tipologiesd’instal·lació que preveu el RD sónaquelles a què es refereix el Reglamentelectrotècnic de baixa tensió, ons’estableixen les condicions de seguretatper a l’enllumenat exterior, en les sevesinstruccions tècniques ITC-BT 09(carreteres, carrers, places, jardins,monuments...), ITC-BT 31 (piscines ifonts ornamentals) i ITC-BT 34 (ins-tal·lacions temporals). Per tal d’assolirels objectius marcats, el RD començadefinint una classificació energètica pera les instal·lacions d’enllumenat partintde la fórmula:

El Reial decret 1890/2008 estableix les condicions tècniques, de disseny, execució i manteniment que han de complir les instal·lacions d’enllumenat exterior

“En algunes ciutats aproxi-madament un 50% del totald’energia consumida corres-pon a l’enllumenat públic”

LAM

P LI

GHTI

NG


On S és la superfície il·luminada,Em, la luminància mitjana considerantel manteniment previst i P la potènciaactiva total instal·lada, és a dir, teninten compte el consum de les làmpadesperò també el dels equips auxiliars queaquestes requereixen per al seu funcio-nament.

Comparant el valor obtingut a tra-vés del càlcul lumínic amb una sèrie detaules que trobarem en la ITC-EA 01,arribarem a tenir una classificació ener-gètica de la instal·lació que va de la lle-tra A (més eficient) a la G (menys efi-cient). Recalquem que aquesta classifi-cació serà de la instal·lació en conjunt,no de la lluminària, com pot ser el casd’altres aparells elèctrics. Amb aixòqueda clar que la intenció del RD noés tan sols garantir un cert graud’eficiència en el disseny de les llumi-nàries per part dels fabricants, sinóassegurar que la projectació també tin-gui un cert criteri d’eficiència,il·luminant allò que és necessari i en lamesura justa.

En referència als paràmetres lumi-notècnics com la il·luminació [cande-la/m2], la luminància [lux] o la unifor-mitat mínima, no és objectiu delreglament establir els valors mínimsper als diferents tipus de vies o espais,ja que aquests vénen definits en lescorresponents normatives, com perexemple la normativa UNE EN13201-1 per a la il·luminació de carre-teres o la norma UNE EN 12646-2per a la il·luminació d’àrees de treballexterior, però sí limitar-los a un valormàxim que mai no podrà superar enmés d’un 20% els valors esmentats enles taules de la ITC-EA 02 del presentReglament. Altres paràmetres (enllu-ernament i il·luminació dels voltants,valor mínim de luminància en unpunt, etc.) es marquen únicamentcom a valors de referència a tenir encompte, però en cap cas no són exigitsen el projecte.

També es determinen les caracterís-tiques energètiques de les làmpades, deles lluminàries i dels equips auxiliars.En el primer cas s’exclouen les làmpa-des que no compleixin un cert nivelld’eficiència, 65 lumen/W en el casd’enllumenat viari i ornamental, i

d’aquesta manera es prohibeix l’ús delàmpades de vapor de mercuri. Aques-tes làmpades eren molt utilitzades fauns anys, sobretot per a la il·luminacióviària. Actualment es creu que aproxi-madament una tercera part de les car-reteres europees encara funcionen ambaquesta tecnologia tan poc eficient itan contaminant. Per tant, un primerpas és anar substituint les instal·lacionsque encara utilitzen les làmpades devapor de mercuri i canviar-les per altrestipus de làmpades com el vapor de sodid’alta pressió o els halogenurs me-tàl·lics.

Els equips auxiliars tindran unalimitació en la quantitat màxima depotència consumida, segons el tipusde làmpada i la potència d’aquesta, talcom s’indica en la ITC-EA 04, i tam-bé s’ajustaran els valors dels equips delàmpades fluorescents segons elsvalors marcats en el Reial decret838/2002.

Pel que fa a les lluminàries, han de

complir uns rendiments mínims tabu-lats segons el tipus d’enllumenat i tam-bé es limitarà el flux que emet cap al’hemisferi superior segons una classifi-cació de la zona on es trobi la ins-tal·lació per a la protecció contra lacontaminació lumínica.

A part dels requeriments descrits, elRD exigeix uns sistemes d’acciona-ment que s’encenguin i apaguin ambprecisió a les hores previstes quan lalluminositat ambient ho requereixi.Aquests dispositius poden ser foto-cèl·lules (només en el cas d’instal·la-cions amb una potència inferior a 5kW), rellotges astronòmics o sistemesde regulació més centralitzats quegaranteixin uns valors mínims i unaflexibilitat segons les condicions espe-cífiques de cada moment amb la fina-litat d’estalviar energia.

Com hem comentat anteriorment,el RD s’ocupa del disseny, de l’exe-cució, però també del manteniment del’eficiència energètica de les ins-tal·lacions, ja que aquestes es degradenamb el pas del temps, principalmentper la reducció del flux de la làmpada ila brutícia que es diposita en aquesta ien la lluminària. Per tant, s’had’establir un pla de manteniment que,mitjançant verificacions i inspeccionsperiòdiques, garanteixi que l’eficiènciaenergètica estudiada en el projecte nodisminueixi en cap cas.

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

· Núm

. 134

SET

EMBR

E de

200

9

40

Al capvespre la contaminacio lumínica es fa evident a la zona nord de l’illa canària de Tenerife

“Un primer pas és anarsubstituint les instal·lacionsque encara utilitzen les làm-pades de vapor de mercuri“

CEST

OMAN

O


THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

41

LEGISLACIÓ EUROPEA

2369/134DOUE L 164 (26.06.2009)Reglament (CE) núm. 552/2009 de laComissió de 22 de juny de 2009 pel quees modifica el Reglament (CE) núm.1907/2006 del Parlament Europeu i delConsell, relatiu al registre, l’avaluació,l’autorització i la restricció de les substàn-cies i preparats químics (REACH) res-pecte al seu annex XVII.

2370/134DOUE L 170 (30.06.2009)Directriu 2009/48/CE del ParlamentEuropeu i del Consell de 18 de juny de2009 sobre la seguretat de les joguines.

2371/134DOUE C 152 (04.07.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 89/106/CEE del Consell relativa a l’aproximacióde les disposicions legals, reglamentàries iadministratives dels Estats Membressobre els productes de construcció.

2372/134DOUE L 195 (25.07.2009)Reglament (CE) núm. 631/2009 de laComissió de 22 de juliol de 2009 pelqual s’estableixen les normes de desen-volupament de l’annex I del Reglament(CE) núm. 78/2009 del ParlamentEuropeu i del Consell relatiu a l’homo-logació de vehicles referent a la protec-ció dels vianants i altres usuaris vulnera-bles de la via pública, pel que es modi-fica la Directriu 2007/46/CE i pel quees deroguen les Directrius 2003/102/CE i 2005/66/ CE.

2373/134DOUE L 198 (30.07.2009)Directriu 2009/62/CE del ParlamentEuropeu i del Consell de 13 de juliol de2009 relativa a l’emplaçament per almuntatge de la placa posterior dematrícula dels vehicles de motor de doso tres rodes.

LEGISLACIÓ ESTATAL

BOE Núm. 156 (29.06.2009)Ordre ITC/1723/2009, de 26 de juny,del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç, per la qual es revisen els peat-ges d’accés a partir d’1 de juliol de 2009i les tarifes i primes de determinadesinstal·lacions de règim especial.

2375/134BOE Núm. 156 (29.06.2009)Ordre ITC/1724/2009, de 26 de juny,del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç, per la qual es revisen els peat-ges i cànons associats a l’accés de tercersa les instal·lacions gasistes a partir deldia 1 de juliol de 2009.

2376/134BOE Núm. 157 (30.06.2009)Resolució de 29 de juny de 2009, de laDirecció General de Política Energèticai Mines del Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç, per la qual s’estableix elcost de producció d’energia elèctrica iles tarifes d’últim recurs a aplicar en elsegon semestre de 2009.

2377/134BOE Núm. 157 (30.06.2009)Resolució de 29 de juny de 2009, de laDirecció General de Política Energèticai Mines del Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç, per la qual es fa pública latarifa d’últim recurs de gas natural.

2378/134BOE Núm. 160 (03.07.2009).Resolució de 26 de juny de 2009, del’Institut per a la Diversificació i Estalvide l’Energia , per la qual s’estableixen lesbases reguladores per a la convocatòriaúnica del Programa d’ajuts de l’IDEA pera l’adquisició i ús de vehicles elèctrics, enel marc del Projecte pilot de mobilitatelèctrica, dins del Pla d’activació del’estalvi i l’eficiència energètica 2008-2011 i del Pla d’acció 2008-2012 del’Estratègia d’estalvi i eficiència energèti-ca a Espanya 2004-2012.

2379/134BOE Núm. 169 (14.07.2009)Resolució de 13 de juliol de 2009, de laDirecció General de Política Energèticai Mines del Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç, per la qual es corregeixenerrors de la de 29 de juny de 2009, perla qual s’estableix el cost de producciód’energia elèctrica i les tarifes d’últimrecurs a aplicar en el segon semestre de2009.

2380/134BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla qual es publica la relació de normeseuropees que han estat ratificadesdurant el mes de maig de 2009 com anormes espanyoles.

2381/134BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publica la relació de normesUNE anul·lades durant el mes de maigde 2009.

2382/134BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria delMinisteri d’Indústria, Turisme iComerç, per la que es publica la rela-ció de normes UNE aprovades perAENOR durant el mes de maig de2009.

2383/134BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria delMinisteri d’Indústria, Turisme iComerç, per la qual se sotmeten ainformació pública els projectes denorma UNE que AENOR té en trami-tació, corresponents al mes de maig de2009.

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDFal Servei de Documentació Tècnica del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar presencialment al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.


Procedimientos UNO va ser fundadael 1989 amb un objectiu molt clar: de-senvolupar programari tècnic per aArquitectura i Enginyeria Industrial iCivil. En els 20 anys d’experiència hemsuperat la xifra de 25.000 clients.

Arqui.com, web corporatiu de Pro-cedimientos Uno, en constant creixe-ment d’ençà de la seva creació, es tro-ba entre els webs tècnics nacionals mésvisitats. L’any 2008 va rebre a prop de500.000 visites.

Innovació. Des de 1990, amb el llan-çament al mercat de la Biblioteca deProgrames Arqui per a Enginyers iArquitectes, la innovació ha estat sem-pre la filosofia d’aquesta empresa. Pro-va d’això és el premi que va rebre el1999 de la Junta d’Andalusia “V Pre-mio de Andalucía, al Fomento de laInvestigación Científica-Técnica”. Unaaltra fita va ser la posada a punt d’unanova interfície 3D el 2003, una de lesmés avançades del país.

Una de les raons per les quals Pro-cedimientos és el que és avui dia va seroferir el seu programari a uns preuspopulars per tal d’arribar al màximnombre d’usuaris possible. A més, va

donar facilitats en el finançament de lacompra, fins a 24 mesos sense interes-sos, mitjançant el sistema Finance-Uno.

Software tècnic. La producció de pro-grames tècnics comprèn àmplies àreestècniques. Dels més de 80 programesque componen la biblioteca entre elsdedicats a instal·lacions, estructures,infraestructures, projectes i gestió, des-taquen els dos pilars principals: Tek-ton3D i Eswin. El primer és una aplica-ció modular integrada per al disseny i elcàlcul de les instal·lacions de l’edifici ila justificació del compliment de la nor-mativa aplicable. Eswin, per la sevabanda, està dedicat al disseny i càlculestructural tridimensional. Tots dosestan integrats per un programa baseen forma de motor central i un conjuntde mòduls per a usos molt concrets. Aixíel client elegeix aquells programes querealment farà servir.

Formació. Des de 2004, Procedimientoscompta amb un departament de forma-ció que imparteix cursos en les mateixesinstal·lacions de l’empresa, així com enaltres seus de col·legis oficials, associa-cions o col·lectius que ho requereixin.

El catàleg de cursos cobreix unaàmplia gamma d’especialitats tècni-ques: instal·lacions solars tèrmiques,instal·lacions de subministrament inte-rior d’aigua, càlcul i justificació de lalimitació de demanda energètica enedificis, instal·lacions de climatització,càlcul de càrregues tèrmiques, càlculd’estructures d’acer, fonaments, etc.

A més, recentment s’ha subscrit unacord amb l’empresa M-Capital per oferircursos tècnics bonificables deduïbles deles quotes de la Seguretat Social.

Hardware i consumibles. Gairebé desde l’inici d’aquesta empresa, es va saberllegir entre línies i es va destapar una grandemanda per part dels nostres clients idemés tècnics del sector, de perifèrics detot tipus. Per això, Procedimientos Uno vapassar a vendre i distribuir material infor-màtic amb gran èxit, i es va especialitzar,quasi des del principi, en solucions per ala impressió en gran format.

En definitiva, podem dir que: Si teniu un projecte, ProcedimientosUno posa tota la resta.

Més informació: www.arqui.com

PUBLIREPORTATGE

Procedimientos UNO

20 anys aportant solucions a l’enginyeria

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

42


ginyeria

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

43

Mitsubishi Electric va presentar al mes dejuny al Col·legi d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Barcelona, el Col·legi d’Arquitec-tes Superiors de Barcelona i el Colegio deArquitectos Técnicos de Madrid la sevarevolució en calefacció i refrigeració per aedificis residencials i terciaris.

Mitsubishi Electric aprofita la sevaavançada tecnologia en sistemes decabal variable que compten amb unagran simplicitat pel que fa a control iregulació i, juntament amb l’estabilitatque proporcionen els sistemes d’aigua,desenvolupa un sol equip que uneix elsavantatges d’ambdós sistemes, anome-nat AIR TO WATER by CITY MULTI.

El concepte, que revolucionarà la cale-facció i refrigeració en edificis de mitjanadimensió, tracta d’una producció centra-litzada de fred i calor, així com d’una pro-ducció descentralitzada d’aigua freda ocalenta per als seus climatitzadors.

D’aquesta manera s’obtenen gransavantatges en comparació amb sistemestradicionals, com són la reducció de lespèrdues per transport de masses d’aiguamolt més pesants que el refrigerant, aixícom la possibilitat de moure grans quan-titats d’energia en seccions de canonadesmolt més primes, amb la corresponentreducció de costos en la instal·lació. Amés, aquest nou sistema facilita la recupe-ració de calor entre façanes i la producció

d’ACS redundant amb calor perduda ensistemes tradicionals fins a 70º C de tem-peratura. És important ressaltar la reduc-ció a 0 m2 de les sales de màquines per abombatge i acumuladors d’inèrcia.

La fiabilitat i l’eficàcia del control deMitsubishi Electric ens permet treballaramb masses d’aigua molt petites, fentd’aquests sistemes d’aigua els de menorinèrcia del mercat i aconseguint refredartota l’aigua del circuit en un temps moltmenor que amb els sistemes tradicionals.En ser l’aportació d’energia a l’aiguamodulant, són també equips ideals perals sistemes d’inducció de fred i calorradiant, de manera que s’evita la com-plexitat de sistemes motoritzats de con-trol i es redueixen de manera considera-

ble no sols els costos d’instal·lació, sinótambé els d’explotació.

Dins de la revolucionària tecnologiaAIR TO WATER de Mitsubishi Electric, s’hapresentat també ECODAN, la més avan-çada tecnologia Bomba de Calor que pro-dueix tant aigua calenta per a calefacció,mitjançant sòl radiant o radiadors de bai-xa temperatura, com aigua freda per arefrigeració per mitjà de sostre refrescant,fan-coils o altres sistemes per a aplica-cions residencials.

La Bomba de Calor ECODAN ofereixuna elevada eficiència energètica gràciesa la reducció dels costos energètics, aixícom la màxima flexibilitat de configura-ció, de manera que permet múltiples ins-tal·lacions.

PUBLIREPORTATGE

La revolució sostenible en calefacció i refrigeració

Air to water

Mitsubishi Electric va presentar el seu sistema de calefacció i refrigeració a la sala d’actes del CETIB

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


�Si algun aliment és un exemple de lalluita per seguir endavant malgrat elfred i la soledat en què creix, aquestessón sens dubte les móres. Aquesta frui-ta potent però delicada surt per oferir-nos un dels millors elixirs de joventut.

Malgrat que és un fruit poc con-reat en la nostra terra, en trobem ambfacilitat quan anem a passejar pelsboscos dels Pirineus, i són poc aprofi-tades com a fruita. En canvi sí ho sóncom a melmelada; per tant, d’unamanera o d’una altra no deixemd’incloure-les a la dieta.

Entre les propietats que ens apor-ten destaquem:- Ens netegen el cos de radicals lliures

produïts com a conseqüència del’estrès diari, evitant d’aquestamanera un empitjorament de lanostra salut tinguem la malaltia quetinguem; per tant, una mica demelmelada de móres pot ser comuna dutxa matinal de benestar.

- Ens protegeixen la mucosa querecobreix l’aparell respiratori. És,per tant, una fruita interessant per atots els qui aquest any hagin patitrefredats, al·lèrgies o infeccions res-piratòries.

- Per a tots aquells que pateixen delcor i per a tots els qui volen evitarpatir-ne, és un fruita amb propie-tats preventives cardiovasculars.

- Són també un bon antiinflamatoriper la presència de salicilats en laseva composició que, com sabeu,són la base per fer l’aspirina.

- Si teniu la sort de trobar-ne quanpassegeu pels camins de muntanyatenen més vitamina C que les queestan en conserva i, com hemcomentat, la millor manera d’apro-fitar aquesta vitamina és no deixantpassar gaire temps des de la collita imenjar-ne mentre anem caminant,per tal d’aprofitar més el seu valornutritiu. En canvi la vitamina Eque també contenen no es perd tanfàcilment amb el temps, ni en cui-nar-les, per tant el fet de guardar lesmóres per fer un pastís segueixessent una bona opció, ja que és lavitamina antienvelliment que ensregala la natura.Encara que ens taquin els dits no

deixem d’agafar-les, tenyiran de salutles nostres artèries fent que el roig de lasang ens arribi al cor amb tota la sevaintensitat.

SALUT

Móres

Per al fred, caríciesQuantes vegades ens ha passat que ens ve una ràfega de soledat en el moment menys esperat, tant se valsi estem sols o acompanyats, és una espurna d’un foc llunyà fet de freds que ens arriba i que no sabemgaire com ni quan van començar i ni tan sols sabem com protegir-nos-en. Malgrat tot, segueixes endavant,però des d’aquell dia en el fons saps que ningú no et farà les carícies que trauran el fred de la soledat.

“Malgrat que les móres sónpoc conreades en la nostraterra, en trobem amb facili-tat quan passegem pel bosc”

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

44

‘Fruits de la vida’Pilar Senpau

www.proa.catwww.grup62.cat


�Com ja és habitual els darrers anys,noves associacions es beneficien de lesajudes que ofereix el CETIB: enguany,és el cas Sathi Sansar-Món Amic, Asso-ciació Adelante África, Càritas Dioce-sana de Barcelona i Nexe Fundació.Repeteix subvenció, tres anys després,l’Associació Catalana d’Enginyers Sen-se Fronteres; la Fundació Casc Antic esbeneficia també d’una ajuda que repdes de la primera convocatòria.

A l’Associació Catalana d’EnginyersSense Fronteres, se li han atorgat 7.000euros per al projecte “Millora d’accés al’energia en les comunitats rurals deBolívia”, que pretén desenvolupar idifondre el coneixement, així com lescapacitats humanes i tecnològiquesnecessàries per millorar l’accés al’energia en les comunitats rurals boli-vianes en aquelles zones que han que-dat fora dels plans d’interconnexióelèctrica, amb l’objectiu de millorar elsserveis bàsics de la població. La Funda-ció Casc Antic, amb els tradicionalsprojectes “Anem per feina” i “Servei delots d’aliments”, ha rebut 6.000 euros.A l’Associació Adelante África, se li hanatorgat 5.000 euros per al projecte“Reconstrucció de l’escola Sant Josepha Igayaza” a Uganda. Aquesta escola téactualment 300 alumnes i 6 professors,però no rep cap tipus de finançament.

D’altra banda, a Sathi Sansar-MónAmic i Càritas Diocesana de Barcelonase’ls han atorgat 3.000 euros a cadascu-na per als projectes “Programa d’Aiguaa Etiòpia” i “Centre d’atenció diürnaFolre”, respectivament. El primer aniràdestinat als centres d’educació especialper a infants amb discapacitats, en

aquest cas amb paràlisi cerebral, i aldesenvolupament de programes desensibilització i educació comunitària;l’altre és per al centre de dia Folre, cen-tre d’acollida diürn on es prioritzal’acompanyament i la relació, un marcde referència on iniciar un procés per-sonal cap a la recuperació de l’auto-estima i dels vincles relacionals i socials.Finalment, Nexe Fundació, amb elprojecte “Beca d’atenció especialitzada

per a un infant amb greu discapaci-tat”, ha rebut 2.230 euros correspo-nents al tractament específic d’atencióa l’infant; proporciona atenció perso-nal completa que integra aspectessanitaris, de desenvolupament perso-nal, educatiu, etc., així com suport ales famílies.

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

El CETIB destina el 0,7% del pressupost anual a projectes socials

Més de 26.000 euros per a nous projectes de desenvolupamentDes de l’any 2000, el Col·legi destina el 0,7% del seu pressupost anual a la subvenció de projectes de desenvolupament social al Tercer i el Quart Món. Al llarg d’aquests anys, moltes associacions sense ànim de lucre han rebut ajudes per fer realitat els seus projectes, la majoria relacionats amb l’enginyeria. Aquestany el Col·legi atorga 26.230 euros, que es reparteixen entre els projectes solidaris de sis entitats.

FUN

DACI

Ó LA

IA M

ENDO

ZA

“Aquest any el Col·legiatorga 26.230 euros que esreparteixen entre els projec-tes solidaris de sis entitats”

45

Més informació

El web del Col·legi disposa d’un apartatamb tota la informació relativa a la sub-venció de projectes de desenvolupa-ment social.

www.cetib.cat/colegi/responsabilitat-social/cetib_amb_0_7.html

La Fundació Laia Mendoza va rebre una subvenció del CETIB per iniciar un projecte per millorar la salubritat a l’Índia


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�Ara que novament se sent parlard’emprenedors, de la cultura de l’esforçi dels beneficis de produir béns (mate-rials, culturals o socials) en comptesd’especular, els vivers d’empreses sónuna peça important si es tracta d’ajudarels qui decideixen iniciar una aventuraproductiva: recintes on establir-se enlocals amb un lloguer raonable, tràmitsàgils i eficaços per poder posar en mar-xa projectes sense perdre temps reso-lent munts de paperassa. Bones comu-nicacions físiques i bona connexióinterempresarial per facilitar la genera-ció de sinergies, l’intercanvi de coneixe-ments i tecnologia i, potser, engegarconjuntament projectes d’envergadura.En definitiva, un funcionament adoble nivell: el propi de cada empresa iel del viver com un ens viu, formantuna mena d’ecosistema productiu.

Aquests factors, en major o menormesura, es donaven a Can Batlló finsque la indiferència de l’administració iel boom immobiliari van anar minantels pilars sobre els quals se sustentava elfuncionament del polígon. Les empre-ses, grans o petites, col·laboraven entreelles i sovint un mateix producte ana-va de taller en taller fins al seu acabatfinal, aprofitant una organització queestalviava temps, transports i diners.Del tracte entre empreses sortiennoves iniciatives fabrils que, per como-ditat, s’instal·laven al mateix polígon.Les puntes de feina es repartien entreles empreses del ram, i fins i tot la màd’obra especialitzada tenia certa mobi-litat intra-batllenca quan calien refor-ços urgents.

En tractar-se d’un recinte privat, els

tràmits per instal·lar-s’hi eren molt sen-zills i ràpids: les empreses de vegades esposaven en marxa sense tenir gaire curade la normativa vigent, però ho feiende forma gairebé immediata. La mancade notícies sobre accidents laborals fapensar que l’escassetat de mitjans mate-rials se suplia amb ofici, perquè a CanBatlló, si una cosa hi havia, era màd’obra especialitzada de les disciplinesmés dispars.

El funcionament del polígon tenia,doncs, un component gairebé orgànic,amb un dens teixit de llaços fabrils,tècnics i laborals. Aquest sistema ner-viós productiu del polígon tenia el seucentre neuràlgic i espai de trobada albar Batlló, allí on s’anava a fer el pri-mer tallat de matinada i el reparadorquinto en vesprejar. Punt de trobada detreballadors i empresaris, allí naixiennoves idees fabrils, es tancaven tracteslaborals, sorgien (i també hi morien)

projectes. Les parets esgrogueïdes delbar i la gastada barra de fòrmica hanestat testimonis de la gestació de mol-tes empreses i aula de formació demolts empresaris forjats en aquestviver d’empreses avant la lettre que haestat el polígon industrial del barri dela Bordeta.

El bar es va traslladar l’abril passatal nou edifici de la Zona Franca, al car-rer dels Motors. Les parets escrostona-des i amb alguna humitat i els gots deDuralex i les tovalles de fil han deixatpas a un espaiós local de parets multi-colors i mobiliari modern i llampant.

El projecte del nou local ha estatexecutat per empreses de Can Batlló:la retolació, la fusteria, la cuina i laserralleria del nou bar seran possible-ment la darrera mostra tangible de lespossibilitats del polígon, cada mesque passa una mica més a la vora deser ja història.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VII)

Viver d’empreses

XAVI

ER C

ORBE

LLA

El bar Batlló era el centre neuràlgic d’un petit ecosistema empresarial

Can Batlló tenia un funcionament orgànic. Era una mena d’ésser fabril vivent, animat per fluxos inter-ns de mercaderies, feina i personal, alguns dels quals començaven i acabaven intramurs del vell polí-gon. Un espai comú feia de centre neuràlgic: el bar Batlló. Allí s’hi tancaven tractes i hi sorgien novesidees productives entre gots Duralex i estovalles de quadres.

46

THEK

NO

S· N

úm. 1

34 S

ETEM

BRE

de 2

009


revista 134.qxp:Revista92CTP4.qxd 7/9/09 11:18 Página 1 · Marc Javierre, Jordi Play, Lourdes...

Documents

Transcript of revista 134.qxp:Revista92CTP4.qxd 7/9/09 11:18 Página 1 · Marc Javierre, Jordi Play, Lourdes...