REVISTA Nº13, JUNY, 2013

Inauguració de la biblioteca.

Any Internacional de l’aigua.

Tallers de cuina.

Hort ecològic Rodamilans

De passeig per Sineu.

Poesies... I molt més!!!

Sííí...Neeeu!!

CEIP RODAMILANS

SINEU

2

Sumari

Editorial 3

Reunió Pedagògica. 3 anys 5

Hort i tenda eco Rodamilans 8

Es Pasqua i Feim rubiols. 4rt B 10

Entrevista Joan Mayol. 6è B 11

Passatemps. 6è A 13

Benvinguts a 1r. 1r B 14

La filla del sol i la lluna. 3r A 16

Mossèn Alcover 17

L'esport de l'orientació. 5è B 17

Personal del centre 19

Visita Sineu. 2n B 22

Viatge d’estudis 24

Som solidaris 25

Entrevista al Batle de Sineu. 2n A 26

Tallers de cuina. 5 anys 28

Inauguració biblioteca. 30

L'aigua, un element necessari. 5è A 32

L'hort vist pels ulls de 4 anys 34

La fàbrica de Galetes Gelabert. 4rt A 36

Passatemps 37

Carnestoltes 38

Un bon Començament. 40

Circ Bover. AMIPA 43

Jugant amb les paraules. 1r A 44

Any Internacional de l’aigua. 3rB 46

PORTADA.

Dibuix de Sant Marc.

Any Internacional de l’aigua.

Alumne educació infantil

Sííí,, Neeeu!!

Revista del CEIP Rodamilans

COORDINADOR: Maria Jordà.

COL·LABOREN

Mestres, nins i nines de l’escola.

DIPÒSIT LEGAL:

PM 1694-2013

3

EDITORIAL CONFUSIÓ

Crec que “confusió” és la paraula que defi-niria millor l'estat d'ànim de la majoria de

ciutadans. Com també, enorme, és la confu-

sió que tenc a l'hora d'escriure aquesta pàgi-

na.

Enguany ha estat un any difícil, perquè s'ha

hagut de posar en funcionament el nou edi-

fici escolar, amb totes les feines extres que

això ha suposat: des del trasllat de material

de Sa Quintana a finals d'agost, fins a la col·locació, durant tot el mes de setembre,

d'aquest material i del nou que ens ha pro-

porcionat la Conselleria d'Educació. Això ha

propiciat que els mestres hagin hagut de

dedicar quasi tot el primer trimestre a or-denar i a posar a punt les seves aules i els

espais comuns, intentant que els alumnes

estiguessin tan ben atesos com els altres

anys o més. Tots sabem que una obra nova

no sol estar exempta de problemes d'infra-estructura: goteres, portes que no tanquen,

mancança d'aigua calenta, de calefacció...

Malgrat tot, el Claustre de professors ha es-

tat conscient de la situació i de les dificul-

tats actuals i s'ha procurat sempre comuni-car els desperfectes que han anat sorgint

tant a l'Ajuntament com a l'empresa cons-

tructora amb el màxim respecte. Tot i que

aquesta no és la nostra responsabilitat, ho hem fet sempre pensant que així ajudam a

l'Ajuntament a gestionar l'edifici escolar en

benefici de tots, donat que quasi tots els

desperfectes que els notificam són respon-

sabilitat de l'empresa constructora.

Malgrat les dificultats esmentades i altres

no esmentades, hem procurat no perdre de

vista els objectius que consideram bàsics a

la nostra Escola: Inculcar valors per fer un mon més sostenible, observar directament

la natura per aprendre amb ella i d'ella,

practicar la solidaritat en tots els aspectes

envers els altres i valorar les tradicions i

costums que ens ajuden a preservar la nos-tra identitat.

També, cada vegada més, som conscients

que hem de millorar alguns aspectes meto-

dològics. Per això, els mestres procuram

pensar més sovint en un nosaltres que en un

jo, procurant aportar les idees que creim

que poden ajudar a millorar la nostra tasca docent i que ens poden beneficiar a tots.

Igualment, procuram treure el màxim rendi-

ment als projectes engegats i al material del

qual disposam a l'escola i no especulam tant amb possibles solucions que puguin venir de

defora.

Tenim clar cada vegada més, que tu tot sol no

ho aconseguiràs, però entre tots sí. Pensam que aquestes premisses són bàsiques

per intentar canviar alguns aspectes que real-

ment ho necessiten, cercant sempre el màxim

consens, i, a partir d'aquí, ser exigents amb

nosaltres mateixos.

La crisi actual ens ha de fer més forts a tots en

tots els aspectes, tothom ha de poder exposar

la seva opinió sense que això hagi de provocar

confrontacions i sobretot ajuntar esforços. En el cas de l'Escola, entenem que tota la comu-

nitat escolar ha de participar d'aquest canvi

sense prejudicis i sense excuses. Ajuntament,

pares, mestres i alumnes ens hem de marcar

uns objectius factibles i cadascú ha de complir amb la seva part. Tothom ha de tenir clar les

seves responsabilitats i no s'ha d'excusar amb

els altres per tapar les seves mancances. No-

més si coneixem bé els problemes que tenen cada una de les parts que participen a la Co-

munitat Escolar i procuram fer exercicis d'em-

patia, sense hipocresia ni egoisme, podrem

començar a resoldre algunes situacions proble-

màtiques que es donen al nostre sistema edu-catiu.

ARNAU GELABERT

4

HORT

ECOLÒGIC

5

PROVERBI

M'ho varen contar, ho vaig obli-

dar.

Ho vaig veure, ho vaig entendre.

Ho vaig fer i ho vaig aprendre.

(Confuci, 551-479 AC)

El primer trimestre es va dur a terme una reunió pedagògica pels pares de 3 anys,

per tal que coneguessin el que pretenem i implicar-nos tots junts amb l'educació

holística dels infants. La millor manera d'entendre-ho és participant-hi.

Per això, els pares varen ser membres actius de la reunió, durant 2 hores es varen

convertir en alumnes.

Aquí teniu un recull del que vàrem fer.

Presentació de la nostra proposta que trobareu al blog de 3 anys.

REUNIÓ PEDAGÒGICA

QUÈ PRETENEM?

MOTIVACIÓ: gust per l'escola.

APRENENTATGES SIGNIFICATIUS I FUNCI-

ONALS: a partir de vivències.

RESPECTAR ELS RITMES DELS INFANTS:

zona desenvolupament proper i lleis Pia-

get (pròxim distal,céfalo cabdal, flexors-

extensors)

DESENVOLUPAMENT INTEGRAL: social,

cognitiu, físic, psicològic,...

En definitiva, infants feliços i

competents

6

COM TREBALLAM I EL PERQUÈ:

HÀBITS I RUTINES: Tots plegats vàrem cantar les cançons de bon dia i després una

mare va sortir a fer d'encarregada: va passar llista i va mirar el temps.

MATEMÀTIQUES A LA VIDA QUOTIDIANA, LECTURA I ESCRIPTURA (fases de l'escriptura)

PSICOMOTRICITAT : Vàrem fer un joc cooperatiu amb cèrcols on quan s'aturava la mú-

sica no podia quedar ningú fora, sinó el joc s'havia acabat.

RACONS DE JOC, PROJECTE ECO, PROTAGONISTA, ENGLISH, RELIGIÓ/

ALTERNATIVA, CONTES D'EMOCIONS, SENTIMENTS I VALORS, MÚSICA, FESTES, RONDA-

LLES: EL GORRIONET (ANY MOSSÈN ALCOVER), TALLERS (ART, CUINA, AUDIO, FONOLÒ-

GIC), FILOSOFIA 3/18...

Recomenam: “El punt” ed: cercle de lectors.

7

EL NIN PETIT I SORDERA SELECTIVA

Això era i no era una cursa... de granotes. L'objectiu era arribar a dalt de la

gran torre. Hi havia molta gent que volia animar als participants a la cursa. Va

començar la Competició. Els espectadors no creien que poguessin arribar a dalt

d'aquella torre, el que més escoltaven era

“Quina llàstima..! aquestes granotetes no ho aconseguiran.... oh, no ho aconse-

guiran...”Les granotetes començaren a abandonar. Però n'hi havia una que no

s'aturava i continuava pujant a la recerca del cim de la torre.

La gent continuava cridant:

“Quina pena! No ho aconseguiran...!”

Les granotetes es donaven per vençudes, totes menys aquella granoteta que se-

guia i seguia tranquil·la,

i ara cada vegada amb més força.

Arribant al final de la competició totes varen abandonar menys aquesta granote-

ta que, curiosament, en contra de tots, seguia i seguia, Va arribar a la meta

amb tot el seu esforç. Els altres volien saber què havia passat. Una granoteta va

anar a demanar-li com havia aconseguit acabar la prova.

i varen descobrir que era sorda!!!

NO PERMETIS QUE LES PERSONES AMB L'HÀBIT DE SER NEGATIVES,

INFLUEIXIN EN ELS MILLORS I MÉS SAVIS IMPULSOS DEL TEU COR!

RECORDA: EL PODER QUE TENEN LES PARAULES QUE ESCOLTES.

PER TANT, PREOCUPAT DE SER TU SEMPRE POSITIU.

I TORNA “SORD” QUAN QUALCU ET DIGUI QUE NO POTS ARRIBAR

A REALITZAR ELS TEUS SOMNIS.

MIQUELA I MAGDALENA

MESTRES EDUCACIÓ INFANTIL

8

HORT I TENDA ECOLÒGICA

RODAMILANS

9

HORT I TENDA ECOLÒGICA

BLOG DE L’HORT

10

ÉS PASQUA I FEIM RUBIOLS Avui és dia 26 de març i feim rubiols! Amb l'objectiu de conèixer els nostres cos-

tums, aprendre el procés d'elaborar productes i gaudir de compartir i col·laborar

en la realització d'una festa amb els companys i mestres.

INGREDIENTS

-2 Kg de farina.

-600 grams de sucre.

-600 grams de saïm.

-8 vermells d'ous

-2 llaunes de confitura d'albercoc.

PROCÉS D'ELABORACIÓ:

Primer posam la farina a una ribella, llavors separam els vermells dels blancs, a

continuació posam els vermells, després afegim el saïm i el sucre. I afegim 2 tas-

sons d´oli i 2 de suc de taronja. Ho remenam molt bé.

Llavors agafam una bolla de pasta i l'aprimam amb la ajuda de l'aprimador. Des-

prés posam la confitura ben enmig, per fer això empram l'energia muscular.

A continuació tapam la confitura amb la pasta fent forma de mitja lluna amb el

motlle i ja tenim el rubiol fet. Li donam a la mestra i ella el col·loca a la llauna,

quan les llaunes estan ben plenes els nins i nines de 6è els duran al forn de Ca'n

Pinara a coure.

Bon profit!

Motlles.

Llauna de forn.

Bàscula.

Ratllador.

Aprimador.

Espremedora.

Plat.

Ribella.

Cullera.

ESTRIS

ALUMNES 4RT B

11

Nom: Joan Mayol i Pizà

Data i lloc de naixement: 20 de ge-

ner de 1.963 a Barcelona, Catalunya.

Estudis: Llicenciat en Educació Física

a l’I.N.E.F. de Barcelona i Entrenador

Superior de Triatló i Atletisme.

Feina: Director tècnic de la federa-

ció catalana de triatló, seleccionador

català, adjunt a la direcció tècnica de

la federació espanyola de triatló i cap

de l’equip olímpic de triatló als Jocs

Olímpics de Londres 2.012.

Aficions: El Barça i la pràctica d'es-

ports com el triatló, la natació, el ci-

clisme, l’atletisme, el tennis i ara el

golf.

1.Quants d'anys fa que ets seleccio-

nador de Catalunya? Doncs ja fa 12

anys.

2.Com et vares sentir quan te varen

dir que eres seleccionador? Molt con-

tent i orgullós i va ser tot un honor.

3.Te va agradar ser el seleccionador

de Catalunya? Sí, de fet encara gau-

deixo molt quan puc representar Catalu-

nya al món.

4.Què prefereixes ser entrenador o

seleccionador? Seleccionador. És molt

engrescador poder escollir els millor es-

portistes per fer la teva selecció.

selecció possible.

UNA EXPERIÈNCIA ESPORTIVA

ENTREVISTA JOAN MAYOL PIZÀ

12

5.En que consisteix la teva feina

de seleccionador? Sobretot haig

de conèixer a tots els millors triat-

letes catalans per fer la millor se-

lecció possible.

6. I la d'entrenador? Estic cada

dia al centre de tecnificació de la

Blume de Barcelona fent els entre-

naments de natació, ciclisme i cursa

a peu.

7.Com va ser l'experiència de

anar a Londres? La millor experi-

ència esportiva de la meva vida. La

definiria com a “Única”.

8.Te va agradar anar a les olimpí-

ades de Londres? I tant que em va

agradar ! Des de Barcelona 92 que

volia formar part de la família olím-

pica i va ser una passada quan ho

vaig aconseguir.

9.Quants d'anys fa que existeix el

triatló a les olimpíades? Des de

Sydney 2000, ja fa 12 anys.

10.Quantes categories hi ha de

triatló? Als JJOO tots són èlit i no-

més hi ha categoria masculina i fe-

menina, però en les altres competi-

cions (mundials, europeus, ...) hi ha

categories cada cinc anys: 20-24, 25

-29, ... fins els 70-...

11.Quines condicions hi ha d'ha-

ver per organitzar un triatló? És

imprescindible que hi hagi aigua per

nadar, ja sigui el mar, un riu, un

llac,...

12.Un tri-atleta en quin esport ha

de destacar per fer bon temps? Un

triatleta ha de ser un molt bon

nadador, un bon ciclista i un millor

corredor.

13.Què podem fer nosaltres per

arribar a ser un tri-atleta? Doncs

nadar al menys tres dies a la setma-

na, córrer dos dies i anar en bici un

dia el cap de setmana.

14.En què te fixes per triar un tri-

atleta? Si és bon nadador i prim per

córrer ràpid.

15.Quina impressió vares tenir quan

un dels teus atletes va fer medalla de

plata? Vaig tenir la sort de retrans-

metre per TVE el triatló olímpic i radiar

en directe la primera medalla de triatló

en un JJOO, així que va ser impressio-

nant.

16.Quants kilòmetres fan a cada ti-

pus d'esport? El triatló olímpic consis-

teix en nadar 1,5 Km, anar en bici de

carretera 40 Km i córrer a peu 10 Km.

17.Per què recomanaries que es prac-

tiques aquest esport? Perquè és molt

variat, dinàmic i és realitza a l’aire lliu-

re.

18.Vols afegir alguna cosa a aquesta

entrevista? Donar les gràcies a la me-

va cosina Bel per convidar-me.

19.T'ha agradat visitar la nostra es-

cola? Molt ! Vaig gaudir d’un matí molt

agradable i em va agradar molt veure

una escola com la vostra amb un gran

pati, hort, animals... A Barcelona això

no és habitual.

ALUMNES 6è B .

13

MOLT PERSONAL

JOAN MAYOL I PIZÀ

UNA VIRTUT...La capacitat d’organitzar i co-

ordinar

UN DEFECTE...En algunes ocasions ser ex-

cessivament egocèntric.

UN MENJAR...El pa amb oli de s’hostal i el

gelat i s’ensaïmada de C’an Joan de s’aigo.

UNA BEGUDA ...El trinaranjus de taronja

PEL·LÍCULA...Carros de foc

ACTOR/ACTRIU...Richard Gere

LLIBRE...Tots els d’esports

MÚSICA INOLBIDABLE...“Yesterday” dels

Beatles

QUALITAT QUE DESTAQUES D'UNA PERSO-

NA...La capacitat de treball.

LLOC ON VIATJAR... Austràlia

UN LLOC PER VIURE ...... Mallorca

MOLTES GRÀCIES I ENHORABONA PELS ÈXITS

ACONSEGUITS A LES OLIMPIADES.

ALUMNES 6è B

ALUMNES 6è A

PASSATEMPS

14

15

ALUMNES 1R B

16

Durant aquest curs celebram el món de les RONDALLES, recopilades especialment per en Mossèn M. Alcover, per

això hem treballat la biografia de n'Alcover i una rondalla, LA FILLA DEL SOL I DE LA LLUNA.

LA FILLA DEL SOL I DE

LA LLUNA.

La filla del sol i de la lluna nom Estel. Va néixer a la lluna, ara té trenta-dos anys.

Viu a unes casetes blanques vorera de la mar de Can Picafort, Mallorca. Viu tota

sola encara que te un germà petit, de dos mesos, que viu amb son pare i sa mare.

Va néixer molt blanqueta i amb els cabells rossos. Te els ulls cels, les celles mar-

rons i fines. Els cabells son llargs, llisos i encara es rossa. El nas el te punxegut.

El seu cos es alt, prim i bonic.

N'Estel du un vestit blanc cada dia, el mateix. Les sabates pareixen d'or.

N'Estel es simpàtica, amable, mestressa i te poders màgics i per això aconsegueix

que les coses, els mobles, els estris facin allò que ella diu. Es alegra, tranquil.la i

viu sense fer feina.

Li agrada filar amb una filosa d'or, fa coses amb els seus poders, . . . son pare la

va a visitar cada dia i sa mare cada tres setmanes. No li agrada que no la creguin

i que els seus menjars no se'ls mengin.

Les seves aficions son anar a nedar, pescar, fer castells d'arena, solejar-se, . . .

N'Estel es casada amb el rei, tenen tres fills un ros, un blanc i un pelat, i aquesta

descripció s'ha acabat.

ALUMNES DE 3RA.

17

Mossèn Antoni Maria Alcover va néixer a Manacor l'any 1862 i va mo-

rir a l'any 1932 a Palma.

Va ser un escriptor mallorquí, dissenyador d'esglésies, publicista...

Era fill de pagesos rics.

Als quinze anys va anar a Palma, al seminari a estudiar. Volia ser

capellà.

Va viatjar arreu de les terres de parla catalana, l’objectiu era aconseguir fer un diccio-

nari de la llengua catalana.

Va escriure moltes rondalles.

Va morir a Palma 8 de gener l’any 1932

ALUMNES DE 3RA.

BIOGRAFIA MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER

L'ESPORT DE L'ORIENTACIÓ L'orientació és un esport sa i educatiu que es practi-

ca en la natura. Posa a prova la nostra resistència

física i de concentració. Aquest esport va sorgir a Es-

candinàvia com exercici militar a la fi del segle Xl X.

Per practicar aquest esport es necessita un mapa,

una brúixola, roba adequada, targeta de control o

pusa electrònica.

Durant la cursa no es pot xerrar, per tant no pots

demanar ajuda als altres corredors, tampoc es pot

intercanviar la informació (mostrar el mapa de la

prova) ni seguir a un altre orientador, però si algú es

fa mal els altres corredors estan obligats a ajudar-lo.

En aquest esport pot participar tothom perquè sempre trobaràs una categoria per a tu.

Amb el temps han sortit diferents modalitats: O-PEU, es fa corrent; O-BIKE, es fa en

bicicleta; O-PRESICIÓ, és per persones amb mobilitat reduïda; O-SKI, es realitza a zo-

nes d'alta muntanya fent esquí nòrdic; ROGAINING, és orientació en equip, en un ter-

reny molt més gros i dura entre 6 i 24 hores i el RAID, és un esport més extrem que

combina diverses disciplines, però on sempre hi és present l'orientació.

Com que la nostra mestra Toninaina practica l'orientació li hem fet una entrevista.

18

Quan vares començar a practicar l'esport

de l'orientació? Vaig començar al 2009,

ara ja farà cinc anys.

Com va ser que començares a fer orienta-

ció? Un amic que ho practicava m' anima-

va. Jo no estava molt convençuda però fi-

nalment me va convèncer i me va encantar.

Què sents abans d'una carrera? Al princi-

pi em posava molt nerviosa perquè no ente-

nia gaire els mapes ni els boscos i me parei-

xia que tothom en sabia moltíssim i jo no.

A quina categoria corres? A la modalitat

O-PEU vaig començar a Dones 21B, després

de 2 anys me vaig passar Dones 40 que és

una mica més exigent a nivell físic i tècnic i

m'ha permès aprendre més. Als Rogainings,

modalitat que es fa per equips, corr a la

categoria Veterans mixta.

Has practicat l'O-BIKE? A Mallorca no se

n'ha fet mai i per sortir a fora has de dur-

t'en la bicicleta, ... i això és molt car.

Què menges abans d'una cursa? Quan són

proves clàssiques no faig res especial, pro-

curo berenar de pa i cosa (hidrats). Però

quan és una Rogaine, a més de berenar bé,

també menjo durant la cursa (plàtan, petit

entrepà, barreta energètica i sobretot bec

molt) perquè són moltes hores de cursa sen-

se aturar.

Què fas abans d'una cursa? Escalfar una

mica, córrer suau, estirament i exercicis de

mobilitat articular per evitar lesions.

És necessari estar en forma per practicar

aquest esport? Sí que ho és perquè la na-

tura és molt exigent. Corres tant si plou

com si fa sol, t'has d'enfrontar a la vegeta-

ció, al desnivell de la muntanya,... Però

també és vera que tothom hi pot participar,

perquè hi ha moltes categories i sempre

pots trobar la que millor s'adapta a les teves

característiques.

A quins campionats has participat? Aquí

participo de la Lliga Balear. A la Lliga Espa-

nyola cada competició és un campionat, que

va sumant punts pel Ranking de la lliga. Tam-

bé faig algunes de les proves de la Lliga Cata-

lana i de la Lliga de Rogainings.

Quantes medalles has guanyat? No ho sé,

però en les darreres competicions d'enguany

m'ha anat millor. Al CEO 2013 – Campionat

d'Espanya vaig quedar 3ª als relleus de Vete-

ranes B (és una prova d'equip) i 1ª a l'sprint

Dones 45. I al Campionat Ibèric que es va fer

a mitjan mes d'abril a Portugal vaig quedar 2ª

a Dones 40.

Com et sent quan guanyes una carrera?

Me sent feliç i a la vegada me costa de creu-

re. Jo no tenc sentit d'orientació i durant la

cursa he d'estar molt concentrada per inter-

pretar bé el mapa i el terreny (bosc, dehesa,

...). Per això sempre dic que fer orientació

per jo és un repte de superació personal i me

fa sentir bé.

Tens molts amics al club? Aquest esport

m'ha permès fer moltíssims d'amics. A Mallor-

ca som del club S. Josep Obrer i som molt po-

quets i a Lliga espanyola enguany estic cor-

rent amb l'UEVIC, és un club català on m'han

acollit molt bé i he fet bons amics. Però tenc

amics d'arreu de la Península, d'Andalusia a

Galícia. A les curses sempre hi ha molt bon

ambient i això permet relacionar-te amb la

gent.

A quins llocs has anat per fer orientació? A

més de Mallorca i la Península, també he es-

tat a Portugal, Eslovènia, Croàcia, Àustria, la

República Txeca, i per aquest estiu ja m'he

inscrit per participar als Apeninos a Itàlia.

19

T'agradaria fer un grup amb nins i nines de

Sineu? M'agradaria molt que els meus alum-

nes s'animessin a practicar aquest esport. Ja hi

ha alguns alumnes de Sineu que s'han enganxat:

en Toni Gómez, na Maria Oliver, en Tsony

Yankov i en Josep i na Maria Frontera. És el po-

ble de Mallorca on hi ha més nins i nines practi-

cant l'orientació.

EQUIP DIRECTIU

Director: Arnau Mateu

Cap d’estudis: Joan Gual

Secretària: Joana Maria Munar

EDUCACIÓ INFANTIL

3 anys: Miquela Barceló.

4 anys A: Antònia Maria Font.

4 anys B: Magdalena Jordà.

5 anys: A: Cati Cirer.

5 anys B: Bàrbara Pòl.

+1: Catibel Navarro /Marilena Lladó. (tot el curs).

+2: Magdalena Genovart (Coord. Infantil).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1r cicle

1r A Maria Antònia Beltran.

1r B Maria Riutort (Coord. 1r C.)

2n A Juana Maria Sureda.

2n B Margalida Mestre.

2n cicle

3r A Antònia Torres.

3r B Miquel Mascaró.

4t A Catalina Puigrós (Coord. 2n C.).

4t B Pilar Amengual.

3r cicle

5è A Maria José Campaner.

5è B Toninaina Santamaria.

6è A Maria González.

6è B Isabel Mayol (Coord 3 C.).

ESPECIALISTES

MÚSICA: Estela Tortella.

EDUCACIÓ FÍSICA: Toninaina Santamaria i Jaume

Bauzà.

ANGLÈS: Pilar Amengual, Joana Maria Pérez i Maria

González.

RELIGIÓ: Tomeu Ballester.

EQUIP DE SUPORT

PT: Miquela Tugores (Teresa Gelabert (2n trim/

Magdalena Bestard (3r trim).

AL: Maria Jordà.

AD: Míriam Montes (Felio Martorell. 1r trim).

PERSONAL NO DOCENT

ATE: Antonia Sampol.

Fisio: Yolanda Ródenas.

EOEP:

Psicopedagoga: Catalina Vallespir.

PTSC: Victoria Pomar.

PERSONAL DEL CENTRE

Quan penses deixar l'orientació? Encara no ho

he pensat però quan veig "pradines" orientado-

res amb mapa i brúixola fent curses me fan en-

veja i m'agrada imaginar que el meu cos podrà

aguantar física i mentalment fins que sigui molt,

molt gran.

Ens ha agradat molt aprendre més coses de l'ori-

entació i estam animats a provar-ho.

ALUMNES DE 5ÈB

20

21

22

VISITA SINEU!!!

23

ALU ALUMNES 2n B

24

25

CARRERES SOLIDÀRIES.

UNA GOTA PER NÍGER

BERENARS

SOLIDARIS

26

Dia 7 de desembre de 2012 els alumnes de 2n anàrem a fer una entrevista al bat-

le de Sineu.

A la classe hem estudiat l’ajuntament. Hem aprés que l’ajuntament és el conjunt

de persones que dirigeixen i organitzen una localitat, també es diu ajuntament

l'edifici on treballen aquestes persones. L'ajuntament el dirigeix el batle i els re-

gidors.

El batle ens va rebre en el seu despatx que està situat a l'ajuntament. L'ajunta-

ment es troba a l’antic convent dels mínims.

Quin és el teu nom Pere

Quants d'habitants hi ha a

Sineu? Uns 3800.

T'agrada ser Batle? Si, molt.

és difícil ser batle? Si, és

complicat.

Per què varen construir una

escola nova? El CEIP Sa

Quintana tenia goteres, l'espai

havia quedat petit, hi havia

alumnes dins aules prefabrica-

des enmig del pati, era ve-

lla,...

Com trien un batle? Els em-

padronats a Sineu voten qui

ha de ser batle.

T'agrada viure a Sineu? Si,

molt.

Quants d'anys tens? 44

De que fas feina? De batle.

Cada quant es tria un

nou batle? Cada quatre

anys.

El batle comanda a l'ajunta-

ment? Ell té la màxima res-

ponsabilitat, però treballem

en equip. (ensenya la fotogra-

fia que té damunt de la taula

on hi surten els membres del

seu equip).

Qui fa feina a l'ajuntament? El

batle, es regidors, la brigada mu-

nicipal, dones de neteja, oficinis-

tes i la policia local.

Quan es varen construir les

carreteres del po-

ble? Antigament hi havia una car-

retera que unia Ciutat i Sineu. El

rei Jaume II venia a residir a Si-

neu.

Quants de mesos fa que fas fei-

na? 5 o 6 mesos.

Sineu és un dels pobles més pe-

tits? No, és un poble mitjà.

ENTREVISTA AL BATLE

DE SINEU

Solucions passatemps

27

ALUMNES 2NA

28

TALLERS DE CUINA QUINS TALLERS HEM FET?

PER QUÈ ENS AGRADEN?

29

QUÈ HEM APRÉS? QUIN ENS HA AGRADAT MÉS?

ALUMNES 5 ANYS

30

Dia 23 d'abril vam inaugurar la nova biblioteca de l'escola, per això, es van dur a

terme dins aquesta mateixa setmana, una sèrie d'activitats organitzades per la

biblioteca municipal i d'altres per l'escola.

Primer de tot, haviem de posar a punt el nou espai, decorar-lo i fer-lo acollidor.

Cada cicle va aportar el seu granet d'arena i van elaborar diferents feines:

Educació Infantil va pintar personatges de contes i llegendes per penjar

dins la biblioteca i un mòbil del peix Irisat.

1r cicle va elaborar dos mòbils per penjar al racó dels contes.

2n cicle varen ser els encarregats d'elaborar una mascota.

3r cicle va ser l'encarregat d'elaborar les normes que després penjàrem

just a l'entrada de la biblioteca.

Les activitats que vàrem poder gaudir van ser les següents

Contacontes contats per famílies d' alumnes i per n' Antònia (la bibliotecà-

ria de la biblioteca municipal)

Lectures en veu alta per part d' Eulàlia Arlès

Tallers d' elaboració de dracs

Bibliogincana d' orientació pels alumnes de 3r cicle.

Entrega de premis dels concursos de dibuix i redacció de Sant Marc.

Actuació del grup de rock infantil "Planeta Sónico"

Espectacle al circ Bover per part dels alumnes d'activitats extraescolars.

Xerrada sobre la Xina pels de 3r.

Representació teatral dels alumnes de 1r.

INAUGURACIÓ DE LA

BIBLIOTECA

31

Només ens falta donar les gràcies a l'AMIPA per haver dotat la biblioteca de pres-

tatgeries, bancs, estores i llibres de lectura, que tanta falta ens feien per posar-

la en marxa, a totes les famílies que van col·laborar venint a contar contes o al-

tres xerrades, a n'Antònia i els seus "voluntaris" que de bon gust van venir a l'es-

cola a fer els diferents tallers i a tots els que van fer possible que la "Setmana del

llibre" es pogués dur a terme.

Ah!! També volem aprofitar per convidar a les famílies a venir a contar qualsevol

conte, història, rondalla o llegenda als nostres alumnes.

La biblioteca estarà oberta a tots!!!

ESTELA TORTELLA

32

L'AIGUA, UN ELEMENT NECESSARI

Aquest any 2013 és l'any internacional de l'aigua i per això hem fet una cursa soli-

dària, per ajudar als nins que no tenen aigua i que han de caminar km i km per

aconseguir aigua. L'aigua és molt important sense ella no podríem viure.

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format

per hidrogen i oxigen.

L'aigua serveix per: viure, per beure si tenim set, per regar les plantes i que no

es morin, per dutxar-se, per cuinar, per rentar... També és una font d'energia

perquè la podem utilitzar per moure màquines o per fer electricitat.

L'aigua té tres estats i són els següents: gasós (vapor d'aigua), líquid (aigua) sòlid

(glaç). Un exemple de cada estat és: als núvols la trobam en estat gasós, als rius

o la mar en estat líquid i al gel en estat sòlid.

L' aigua es pot trobar per molts llocs del món per exemple: rius, llacs, mars, tor-

rents, també la trobam a la pluja o en forma de neu, quan fa neu a l'hivern, quan

la neu es fon es converteix amb aigua, baixa per les muntanyes i es crea un tor-

rent i això ens ajuda a tenir aigua.

33

Això és perquè existeix el cicle de

l'aigua que és el camí que sempre fa

l'aigua des de que el sol l'evapora, pu-

ja al cel en forma de núvols, torna a

la terra en forma de precipitacions i

baixa cap a la mar formant rius, tor-

rents i aigües subterrànies i una vega-

da a la mar torna començar el cicle

una vegada i una altra.

L'aigua repeteix el seu cicle des de fa

mils d'anys i no es cansa mai però les

persones cada vegada consumim més

aigua i si no la cuidam pot arribar un

dia en que ens faci falta, com ja pas-

sa en alguns països del món.

El continent que té més poca aigua és

Àfrica, però també hi ha deserts a al-

tres parts del món.

El nostre planeta no sempre ha tingut

aigua perquè fa mils de milions

d’anys no hi havia vida. Les primeres

formes de vida varen ser bacteris.

Aquests primers bacteris emetien ga-

sos que varen enriquir l'atmosfera. Ai-

xò va donar lloc a l'aparició i la super-

vivència da bacteris més complexos

que també contribuïm a l'enriquiment

de l'atmosfera. Com a resultat d'a-

questa evolució hi va aparèixer un

plàncton oceànic denominat ¨Emily¨

que emetia un gas mitjançant el qual

l’aigua es transformava en niguls, i

per aquest motiu va aparèixer la plu-

ja.

El nostre cos té un 80% d'aigua, l'ai-

gua és una de les millors coses que

existeixen per tenir una bona salut.

És molt important beure aigua cada

dia, hem de beure dos litres d'aigua

al dia. Els animals, plantes i qualsevol

forma de vida està feta per aigua. Les

màquines també necessiten aigua :

cotxes, gelera, radiador, planxa, per

produir electricitat, rentaplats, mo-

lins d'aigua...

A l'escola hem fet unes activitats per

entendre que és molt important l'ai-

gua.

També vàrem córrer per ajudar als nin

de Níger, també podíem dur un parell

d'euros. Així vàrem ajudar a no gastar

aigua i per ajudar als nin que no te-

nen aigua.

Cada un dels cursos va fer feina sobre

l'aigua i van anar disfressats d'alguna

cosa, els nins infantils van anar dis-

fressats de gotes d'aigua els de primer

cicle de banyistes, els de segon cicle

van anar disfressats amb unes botes

d'aigua un impermeable i un paraigua,

els de tercer cicle, és a dir nosaltres i

els de sisè, vam anar disfressats d'afri-

cans portadors d'aigua: duem un

“pareo” i una gerra de cartró feta per

nosaltres.

I finalment hem fet redaccions per al

concurs de Sant Marc, i aquesta que

heu llegit, de na Mª MAGDALENA ES-

TRANY MATEU, ha estat la guanyado-

ra de cinquè curs.

34

35

ALUMNES 4 ANYS

36

Dia 30 de gener, els alumnes de 4rt A, visitaren la fàbrica de galetes Gelabert de

Porreres. L' objectiu era conèixer la importància de les matèries primeres i l’ús

de l'energia per l'elaborar un producte d'ús quotidià, que el podem trobar a qual-

sevol botiga. A la vegada que reconèixer, in situ, els distints sectors de treball,

segons la feina de cada treballador i comprovar que les màquines sempre utilit-

zen energia.

Inculcar els alumnes actituds responsables fent un ús racional de les coses, per

tal de, no malgastar ni matèries primeres ni energia innecessària.

LES GALETES: UN PRODUCTE ELABORAT

Les galetes Gelabert necessiten un procés d'elaboració: Els agricultors i ramaders

cuiden les plantes i els animals, i dels animals i plantes obtenim els ingredients.

L'ofici d'agricultor i ramader és del primer sector.

Els ingredients o primeres matèries són: el saïm, farina, sal, oli i llevat.

Es mesclen els ingredients i es fa la pasta. Feim les galetes. Les galetes es sepa-

ren i passen al forn a una temperatura de 200 a 250 graus. L' ofici de forner és

del segon sector.

LA FÀBRICA DE GALETES

GELABERT

37

En sortir del forn surten les galetes cuites, surt el producte elaborat.

Un empaquetador empaqueta les galetes. L'empaquetador és del tercer sector.

Finalment es reparteixen les galetes amb una furgoneta per tots els pobles. La

furgoneta conté energia mecànica i calorífica. El conductor és del tercer sector.

ALUMNES DE 4T A.

38

CARNESTOLTES

39

40

Depenent de com s’aixeca un els matins, li resulta més o menys fàcil trobar as-

pectes de la vida o simplement detalls que et fan sentir més viu, més satisfet,

més positiu, millor amb un mateix… Però d’un temps cap aquí, deixant de banda

la salut -que mai es pot comparar amb res-, la veritat és que per trobar aquests

detalls molts de nosaltres hi hem de posar, massa sovint, imaginació i bona vo-

luntat.

UN BON COMENÇAMENT

Idò no, avui no volem perdre l’oportu-

nitat d’escriure aquestes quatre línies

per compartir amb tots vosaltres la sa-

tisfacció que representa poder gaudir,

ja sigui com a mestres, com a alumnes

-i suposo que també com a ex-alumnes

o simplement com a pares-, de les ins-

tal·lacions del nou col·legi i especial-

ment de les que tenen més incidència

en l’E. Física que, ara sí, crec que ens

permeten complir amb la tasca enco-

manada amb molta més dignitat.

És una tendència dels humans referir-se

a la dita “qualsevol temps passat era mi-

llor”, i pot ser en alguns casos es com-

pleix, però avui, a Sineu, tots els que

formem la comunitat educativa tenim la

possibilitat de recordar les anades i vin-

gudes a l’hora de fer E. Física al col·legi

Sa Quintana, en que els dies de pluja

omplien de ràbia les cares dels nins que

havien de quedar a l’aula, problema que

l’aula de l’edifici vell convertida en

gimnàs va pal·liar. Més mala ferida teni-

en els patis, que poc a poc, a mesura

que augmentaven les matrícules, anaven

quedant petits.

41

Tenim un gimnàs que, “sense passar-se de gran”, podem dir que és molt útil, bas-

tant pràctic i suficientment il·luminat; tenim uns vestidors amb dutxes i banys i

tenim un pati d’unes dimensions més que acceptables, amb dues pistes de mini

bàsquet i una de futbet, etc. Tot un luxe, si ho comparam amb el que estàvem

acostumats.

I què me’n direu, de la possibilitat d’adesar-se una miqueta després de suar fent

activitat física? Efectivament, era només una utopia.

Però, mira per on, solucionar tot això, que era un repte quasi impossible, s’ha

aconseguit amb la construcció del CEIP Rodamilans.

Evidentment, tot això, i també s’ha de dir, obri nous reptes. Per exemple: acabar

d’equipar els vestidors amb mobiliari i aigua calenta, protegir les columnes del

gimnàs per evitar -en la mesura del possible- accidents, clavar els pals de volei-

bol, així com també disposar del material suficient o del manteniment en general

-que sempre és costós, però imprescindible-, encara que sempre es parteixi de

fer-ne un ús responsable.

Ja ho veis, avui ho hem aconseguit: hem trobat alguns d’aquests “detalls” que als

humans ens fan sentir millor i els hem volgut compartir amb vosaltres.

42

Volem compartir també un parell de fotos per si algú encara no ha visitat el cen-

tre i, sobretot, per veure si vos en feim ganes i qualsevol dia d’aquests veniu a

“invertir en salut” amb nosaltres. Vos asseguram que no perdreu ni la mota ni els

interessos.

Toninaina i Jaume

Mestres d’E. Física

Hem de tenir clar que, al disposar d’aquestes instal·lacions, l’objectiu no és

“fabricar” grans esportistes, sinó simplement ajudar els infants per a que puguin

gaudir i guanyar salut, que no mancabin les ganes de mantenir-se actius en el fu-

tur. Si ho fan a una olimpíada, fantàstic i si ho fan jugant a pàdel, o al mig del

mercat o a un gimnàs per a mantenir-se en forma i controlar el seu pes, massa

bé.

43

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

44

JUGANT AMB LES PARAULES,

LA POESIA Què és poesia, per a vosaltres? Hi ha una estona de silenci, cares encuriosides

però ningú diu res.

Què vos ve al cap quan sentiu aquesta paraula? Silenci.

I de poemes, en sabeu? Ah sí per a Nadal en vàrem aprendre un!

Poesia i poema és quasi el mateix. Comencen les idees a fluir: ah, és com una

cançó... Així seguim intentant fer venir idees del que deu ser la poesia i què no.

La mestra en llegeix una ? Vos ha agradat? Sí, quasi tots els infants mostren entu-

siasme. i en llegim algunes més, per trobar que els fa tan agradoses.

Vos atreviu a inventar-ne vosaltres? I així, a partir de l’esquema de poesies d’au-

tors que en saben molt en sortiren aquestes poesies.

Jo som Marta.

I som valenta, prima i guapa,

però no en som cent-tres,

només una

Som el rosa, el lila, el vermell

i som esport, titelles, ballet.

Quan sent boja, dolenta, lletja

buf i jas

ja són besada, abraçada,

ballada.

Jo som Ona

i som xinesa, morena, dormilega,

però no en som quinze,

només en som una.

Som el marró, el negre, el vermell

i som jugar, pintar, cantar.

Quant sent paraulotes

buf i jas

ja són princeses guapotes.

Jo som Maria

i som alegre dormilega

rossa, sineuera,

però no en som cinquanta-una

només en som una.

I som el carn, el vermell,

el blanc i el marronec.

I som córrer i botar

i nedar i jugar.

Quan sent tonta

pegar o rapinyar

buf i jas

ja són guapa, ball,

besada enamorada.

Al cap i a la fi

do, re, mi.

45

Jo som Aurora

i som guapa, alegre, mitjana,

però no en som cent-una,

només en som una.

Som el rosa, el groc, violeta

i som fer pallassades, cantar, fer

gimnàstica

Jo visc a un castell

a la porta, un ocell.

S'hi veu una coca

només cerca boca.

Ai que ho és de bonic

aquest lloc a on jo visc!

També hi tenc una pinteta

que és vermelleta.

Si hi vols venir

Jo visc a un castell

que té molts ocells.

S'hi veu coca i bessons

me'ls menj tots amb tassons

Ai que ho és de bonic

aquest lloc a on jo visc!

També hi tenc brillants corones

i pastissos de llimones.

Si hi vols venir

jo t'hi convit.

En juny i abril

hi haurà la reina Remil.

Jo visc al castell de l'ocell

que és com una soca de roca.

S'hi veu una pinteta

geganteta i vermelleta.

Ai que ho és de bonic

aquest lloc a on jo visc!

També hi tenc una cosa rosa

que és un sol de la col vol.

Si hi vols venir

jo t'hi convit

Jo visc a un castell

que té un ocell.

S'hi veu un drac

que és molt mag.

Ai que ho és de bonic

aquest lloc a on jo visc!

També hi tenc sobrassada

Jo som Núria

i som empipadora,

alegre juganera,

però no en som cinquanta,

només en som una.

Som el rosa, el vermell, el blau

i som fer teatre, cantar, ballar.

Quan sent robar, brega, destrossar

buf i jas

ja són rosa, tren i estimar.

Al cap i a la fi

ALUMNES 1r A

46

ANY INTERNACIONAL

AIGUA

Els alumnes de tercer hem treballat l'aigua mitjançant una webquest que trobareu a la WEB DE L'AIGUA.

Hem fet uns murals sobre els temes de l'aigua.

Ens ha agradat fer feina d'aquesta manera perquè hem après molt i hem pogut mirar els ordinadors.

ALUMNES 3r B

47

ALUMNES DEL CEIP RODAMILANS

48

CEIP RODAMILANS

CARRER DE LES CORTS S/N

07510 SINEU

tel. 971 52.02.26 / Fax. 971 52.09.30

ceiprodamilans@gmail.com

http://www..ceiprodamilans.com/