El yo-que-no-soy-yo gobierna el discurso de las ciencias sociales, y muy obviamente el discurso jurídico, el más autorreferente de los discursos de dominación. Los legisladores más remotos ya pretendían haber recibido instrucciones directamente de alguna divinidad. Así las leyes eran sagradas y una infracción de la ley se consideraba también como un sacrilegio, lo que reforzaba el poder del soberano. El más antiguo código legal que se conoce es el de Hammurabi2, rey de Babilonia, y está esculpido en una estela de piedra en cuya cúspide aparece tallada la imagen del rey recibiendo las leyes del propio dios Marduk. No sólo los sufridos estudiantes de historia del derecho, todos nosotros llevamos el peso de la estela basáltica sobre los hombros.

¿Qué puedo hacer yo, frente al gran yo?.

El poeta griego de la diáspora ha expresado muy bien el dilema:

“A algunos les llega un día, una hora, en la que pronunciar el gran Sí o el gran No,enseguida se adelanta el que tiene a punto el Sí: lo dicey se eleva hacia el honor y la convicción, el que negó no se arrepiente, de nuevo No diría,si se lo preguntaran otra vez,pero ese No, el justo No, arruinará su vida entera”3.

O la impostura o la diáspora, éstas son las opciones que el paradigma social pone a nuestra disposición.

Pero ¿y nuestra opción?

Nuestra hipótesis de trabajo es la reconstrucción de la individualidad, de la visibilidad de nuestro propio yo, y el posicionamiento en esa brecha angosta y temblorosa que uno puede abrir entre el yo que somos y el gran yo que nunca calla y que habla por nosotros. Esta brecha la abre cada uno, la transición de objeto a sujeto es de producción propia, en ese aspecto no podemos ser usuarios del trabajo de otros, menos aún depender de la tolerancia de otros.

Para ese trabajo necesitamos recursos. Recursos de reconocimiento, de autorización y de anticipación. Las claves del comportamiento estratégico. Otras voces y otros ámbitos.

Alfred Font BarrotProfesor de negociación en el Departamento de Derecho de la Universidad Pompeu Fabra,

director del postgrado de Negociación Estratégica del IDEC, profesor del postgrado de Liderazgo Femenino (ESCI)

¿Quién es el Gran Yo?

1 Thomas S. Kuhn (1922-1996). Filósofo e historiador norteamericano, autor de The Structure of Scientific Revolutions (1962), obra capital en la filosofía de la ciencia.

2 Hammurabi, Rey de Babilonia (entre 1792 y 1750 a. C.), el más conocido legislador de la primera dinastía (Amorita).

3 Konstantinos P. Kavafis, poeta griego de Alejandría (1863-1933).

Paradigma es una elegante palabra de origen griego que según los diccionarios significa ejemplo o modelo. A todos nos gustan los ejemplos y también todos admiramos el clasicismo de aquello que por su perfección puede ser tomado como modelo. El Partenón, un traje de noche de Balenciaga, un diálogo de Oscar Wilde o una pasión de Bach son modelos únicos que representan cumbres de belleza y de inteligencia, estados casi sobrenaturales de comprensión y expresión de la naturaleza humana. Son obras de arte que nos ayudan a vivir la vida buena. ¿Quién teme entonces al paradigma?

Pero existe también una acepción social del concepto. Como se ha dicho de manera muy expresiva un paradigma social es un conjunto de suposiciones compartidas. Ese conjunto de suposiciones nos interpreta el mundo, nos da las claves para predecir su comportamiento. Nos nombra y nos describe. Es algo anterior y superior a nosotros. Cuando nacemos nos están aguardando construcciones sociales que nos explican completamente. No importa lo que hagas. De ese conjunto de suposiciones la más mortífera es la que da por hecho que compartimos todas las restantes, o que más tarde o más temprano las acabaremos interiorizando, quieras que no, gracias al proceso de socialización y de educación.

Sin embargo muchos de nosotros tenemos también desde el principio una experiencia clara, no siempre expresada, de que no sólo no compartimos ese conjunto de suposiciones sino que muchas de ellas nos parecen aborrecibles. Y nos lo siguen pareciendo cada vez más a lo largo de nuestra vida. Pero no importa, las excepciones no cuentan, por numerosas que sean, no cuentan ni siquiera si son mayoritarias, son simplemente consideradas errores o desviaciones, porque el paradigma social es metafísico, inmune a la verificación. A diferencia de los paradigmas científicos, que como ha señalado Thomas Kuhn1 son abandonados y sustituidos revolucionariamente por otros completamente distintos cuando la proporción de inconsistencias del modelo vigente lo revelan como indefendible, el paradigma social es extremadamente resistente al cambio.

El paradigma social designa los géneros, adjudica los roles y determina lo que es normal y lo que es anormal, lo que se debe prohibir, lo que se puede permitir, y también aquello que merece ser tolerado, porque la tolerancia es uno de los recursos fundamentales para mantener el modelo. El paradigma tolera las diferencias siempre que cumplan ciertas condiciones, la principal de las cuales es precisamente que las diferencias acepten ser objeto de tolerancia, que no aspiren a ser un sujeto. Un mundo de diestros –que no necesitan designarse a sí mismos como diestros– sabe acoger también a los zurdos, siempre que los zurdos se reconozcan como zurdos –es decir, acepten ser objetos que necesitan designación– recuerden que son la excepción, estén agradecidos por las facilidades que se les conceden y no pretendan suplantar a los diestros.

El paradigma social es un transmisor de expectativas. Todas las niñas y niños reconocen, durante el interminable no-tiempo y no-lugar de la infancia, la mirada inquisitiva, letal, del prescriptor de expectativas. Nuestra reacción defensiva es intentar confundirnos con el paisaje. Es normal que acabemos pensando que fuera del paradigma no hay salvación.

Parádeigma deriva de déiknymi, que significa “yo muestro”. ¿Quién muestra? ¿Quién es ese yo-que-no-soy-yo? ¿Quién detenta el gran yo simbólico que define el mundo? No sabemos quién es pero sabemos que el yo-que-no-soy-yo está siempre y está en todas partes. En toda situación hay alguien preparado para tomar el altavoz en su nombre y hablar a su dictado. En cada átomo social hay alguien conectado con el gran yo. (

3

BenvingudaXavier Cuadras Morató

Carme García Ribas

OrganitzacióComitè d’Honor

Comitè Científic

Comitè Organitzador

Programa

Agenda

Mapa de les instal·lacions

Conferències plenàries

Taules rodones

Persona i societat

Ciència, tecnologia i innovació

Salut, imatge i esport

Economia i empresa

Política i lideratge

Mitjans de comunicació

Tallers

El repte de viure el nou paradigma femení. Aula 1 Alfredo Diez, coach del Postgrado de Liderazgo Femenino

Homes i dones, diferències que ens uneixen. Aula 4 Pere Jiménez Creis, Institut Innovació, Illes Balears

Gestió del patrimoni emocional en les organitzacions. Aditori Carme García Ribas, directora del Màster de Lideratge Femení

Els plans d’igualtat. Aula 1 CUATRECASAS Abogados

Emprendre en femení. Aula 3 ODAME Escola d’empresàries Barcelona Activa

Sentir-se segur amb un mateix és la clau de l’èxit personal i professional. Aula 5 QUÉ ME PONGO. Montse Guals i Elisabet Olivé

Comunicacions

Activitats

Premi de Lideratge Femení

Índex de ponents

6

6

7

7

7

8

9

13

14

20

21

26

31

36

40

41

46

47

48

49

49

50

50

51

52

53

54

Índex

Benvolguts amics i amigues,

És un veritable plaer per a mi donar-vos la benvinguda al I Congrés Internacional de Lideratge Femení, en nom propi i de tots els membres del Patronat de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra. La nostra escola va néixer amb la intenció de ser un referent en l’aplicació del valor que té la diversitat cultural en el món de la gestió empresarial. Per aquest motiu, ja fa un temps que des de l’escola es promouen programes de formació, recerca i difusió de nous models de lideratge protagonitzats per les dones. Aquest congrés, que

s’organitza des de l’ESCI amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu, és una bona oportunitat per compartir treballs, idees, reflexions i propostes que contribueixin a una major incorporació de les dones a les tasques de lideratge de les nostres empreses i organitzacions socials.

Xavier Cuadras MoratóDirector d’ESCI-UPF

Benvinguts/des al I Congres de Lideratge Femení organitzat per ESCI-UPF amb el suport del Fons Social Europeu i la Conselleria de Treball de la Generalitat.

L’objectiu d’aquest primer congres és iniciar la creació de coneixement des de la cultura de les dones i planificar les eines per tal que s’aconsegueixi l’emergència del talent femení. En nom de tot l’equip us agraïm el vostre interès i us convidem a que formeu part activa d’aquest procés que entenem revolucionari.

Les tres jornades estan organitzades al voltant de 6 àrees de coneixement:

Economia i Empresa, Salut, Imatge i Esport, Mitjans de Comunicació, Persona i Societat i Política . La participació dels assistents és una part fonamental del Congrés. Les intervencions es faran al finalitzar les ponències i també en un espai anomenat Speaker Corner on de manera organitzada tots el participants que ho desitgin podran exposar el seu pensament.

Aquest I Congres de Lideratge Femení es un punt de partida. El nostre objectiu és constituir de manera estable l’organització d’aquest esdeveniment per seguir investigant i oferint a la societat aquest nou paradigma que és la cultura de les dones . En paraules de Alain Touraine: ”les dones estan decidides a inventar la feminitat com una manera de viure, com una cultura que ha de contribuir a la renovació de la cultura de tots“.

Esperem que tots i totes formeu part d’aquesta nova manera de viure des del Lideratge Femení.

Carme García RibasDirectora del Programa de Lideratge Femení ESCI-UPF

Benv

ingud

a

Orga

nitza

ció

Comitè d’honor

Carme Chacón

Ministra de Defensa, Govern de l’Estat

Jordi Hereu

Alcalde de Barcelona

Mar Serna

Consellera de Treball, Generalitat de Catalunya

Maravillas Rojo

Secretària General d’Ocupació, Govern de l’Estat

Joan J. Moreso

Rector Universitat Pompeu Fabra

Núria Basi

Presidenta Consell Social Universitat Pompeu Fabra

Miquel Valls

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

Comitè científic

Carme García Ribas

Directora Programa de Lideratge Femení ESCI-UPF

Llorenç Bagur

Professor Finances, UPF

Alfred Font Barrot

Professor Negociació Estratègica, UPF

Montserrat Ribot

Coach professional

Maria Sánchez

Professora Universitat Miguel Hernández, Elx

Noemí Padrón

Professora Universitat de la Laguna, Tenerife

Comitè organitzador

Carme García Ribas

Presidenta del Comitè Organitzador

Nacho Dualde

Gerent d’ESCI

Núria Nicolau

Protocol i Actuació

Gemma Sánchez Forés

Secretària General del Congrés

Jordi Mas

Patrocinadors i Finances

Javier Montoro

Premsa

Agustí Rosa

Project Manager

Neus Ribas

Vocal

Leila Cerdà

Vocal

Cristina Urbina

Vocal

Verena Fried

Vocal

Mònica Rivera

Vocal

6 7

El congrés està compost per sessions de diferent format:

Cerimònia Inaugural (Conferència Inaugural) i de Cloenda

Conferències plenàries (PL)

Taules rodones (TR) sobre els sis àmbits del congrés

Persona i Societat

Ciència, Tecnologia i Innovació

Salut, Imatge i Esport

Economia i Empresa

Política i Lideratge

Mitjans de Comunicació

Tallers interactius (W)

Comunicacions orals / Speaker’s Corner

Experiències de comportament estratègic

Activitats: Espai Respira i Somriu, activitats esportives

Sopar del Congrés, amb el Lliurament del I Premi de Lideratge Femení

Prog

ram

a

Agen

da

8 9

16.00 h Inscripcions i recollida de documentació. Hall ESCI-UPF

17.30 h Sessió inaugural. Auditori

Benvinguda

Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona Mar Serna, Consellera de Treball, Generalitat de Catalunya Maravillas Rojo, Secretaria General d’Ocupació, Govern de l’Estat María Morrás, Vicerectora Universitat Pompeu Fabra Núria Basi, Presidenta del Consell Social de la UPF Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç de Barcelona

Conferència inaugural

LIDERATGE FEMENÍ I NOU PARADIGMA Carme García Ribas, directora del congrés ESCI-UPF

09.00 h Conferència plenària. Auditori

EL MÓN DE LES DONES I EL NOU PARADIGMA Alain Touraine, director de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), París

10.30 h Pausa cafè. Sessió de Networking

11.00 h Taula rodona PERSONA I SOCIETAT. Auditori

Isabel del Arco, pedagoga URL Marta Figueras, filòsofa UAB Alfred Font, professor de Negociació Estratègica, UPF Inmaculada Gilaberte, psiquiatra Montserrat Ribot, coach Moderador: Alfred Font Barrot

11.00 h Taula rodona CIÈNCIA, TECNOLOGIA I INNOVACIÓ. Aula 1

Margarita Artal, Artau Polítiques d’Igualtat Laia Oliver-Frauca, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, UAB Carmina Virgili, professora emèrita, geòloga Antonella Broglia, Infonomia Anna M. Sánchez, AIDIT Moderador: Jordi Mas, ESCI-UPF

13.00 h Comunicacions orals: EXPERIÈNCIES DE COMPORTAMENT ESTRATÈGIC. Auditori

Irene Compte, Pilar Ramon, Cristina Urbina, Eva Hernández

16.00 h Conferència plenària. Auditori

WOMENOMICS, LA REVOLUCIÓ EN EL MÓN ECONÒMIC Alfons Cornella, Infonomia

17.30 h Taula rodona SALUT, IMATGE I ESPORT. Aula 1

Maribel Martínez, esportista, gerent de Makeateam Gema Ortiz, metgessa de família Enrique Roche, investigador UMH María Sánchez, UMH, Elx Carme Valls, metgessa experta en gènere Moderadora: Maria Sánchez, Universitat Miguel Hernández

17.30 h Taula rodona ECONOMIA I EMPRESA. Auditori

Anna Mercadé, investigadora, Cambra de Comerç de Barcelona Noemí Padrón, investigadora, Universitat de La Laguna Sara Sampedro, presidenta de Funde Pilar Ramon, directora de comunicació interna Gamesa Moderadora: Verena Fried, BiocomTotal

21.00 h Sopar de Gala. Saló Blau. Hotel Juan Carlos I. Barcelona

Per accedir a aquest sopar cal inscriure’s prèviament a la web del congrés, fer l’ingrés de 95 euros al compte corrent del congrés i retirar el tiquet als taulells de recepció durant el congrés. Durant la gala es lliurarà el I Premi de Lideratge Femení. El sopar estarà amenitzat amb una actuació, sorpreses i regals.

Matí

Tarda

Nit

agen

da d

imec

res

agen

da d

ijous

Tarda

10 11

agen

da d

ivend

res

09.00 h Conferència plenària. Auditori

NEUROBIOLOGIA DEL LIDERATGE FEMENÍ Kenneth M. Nowack, Envisia Learning, Santa Monica, CA, Estats Units

10.30 h Pausa cafè. Sessió de Networking

11.00 h Taller EL REPTE DE VIURE EL NOU PARADIGMA FEMENÍ. Aula 1 Alfredo Diez, coach del Postgrau de Lideratge Femení

11.00 h Taller HOMES I DONES, DIFERÈNCIES QUE ENS UNEIXEN. Aula 4 Pere Jiménez Celis, Institut Innovació, Illes Balears

11.00 h Taller GESTIÓ DEL PATRIMONI EMOCIONAL EN LES ORGANITZACIONS. Auditori Carme García Ribas, directora del Màster de Lideratge Femení

11.00 h Taller ELS PLANS D’IGUALTAT. Aula 1 CUATRECASAS Abogados

11.00 h Taller EMPRENDRE EN FEMENÍ. Aula 3 ODAME Escola d’empresàries Barcelona Activa

11.00 h Taller SENTIR-SE SEGUR AMB UN MATEIX ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT PERSONAL I PROFESSIONAL. Aula 5 QUÉ ME PONGO. Montse Guals i Elisabet Olivé

13.00 h Comunicacions orals: SPEAKERS CORNER. Auditori Moderador: Agustín Rosa, ESCI-UPF

16.00 h Conferència plenària. Auditori

VALORS DE GÈNERE Teresa Forcades, monja benedictina, investigadora

17.30 h Taula rodona POLÍTICA I LIDERATGE. Aula 1

Gemma Mumbrú, regidora Ajuntament de Barcelona Pilar Pifarré, diputada Parlament de Catalunya Moderador: Jordi Mas, ESCI-UPF

17.30 h Taula rodona MITJANS DE COMUNICACIÓ. Auditori

Mònica Figueras, investigadora UPF Mònika Jiménez, investigadora UPF Jordi González, expert en comunicació Ramon Aymerich, director d’economia de La Vanguardia Marisa Iturbide, Brandnew, màrqueting Moderadora: Helena Tarifa

19.30 h Sessió de cloenda. Auditori

Conclusions Carme García Ribas, directora del congrés ESCI-UPF

Matí

Tarda

Lloc de celebració

Planta Baixa Entrada, Auditori, Recepció, Cafeteria, Exposició, Sala Ponents

Exposició Dones d’empresa (ICD)

Ponents

Auditori

Pausa cafè

Planta 1 Aula 1, Aula 3, Aula 5, zona d’estands

Zona d’estands

Aula 1

Aula 3

Premsa

Planta 2 Aula polivalent, Aula 2, Aula 4, espai Respira i Somriu

ESCI Escola Superior de Comerç InternacionalPg. Pujades, 1 | 08003 BarcelonaTel. 93 295 47 10 | Fax 93 295 47 20 | lideratge@esci.es | www.esci.es

Respira i somriu

Aula polivalent

Aula 2

Aula 4

Aula 5

12 13

Carme García RibasESCI-UPF

Periodista i professora de comunicació estratègica, va començar a treballar d’ideari del Lideratge Femení ara fa 10 anys, ha escrit nombrosos articles d’aquest tema en diferents mitjans de comunicació i tres dels seus llibres desenvolupen el concepte de Lideratge Femení.

Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria professional com periodista en premsa, i més tard va desenvolupar la seva activitat en ràdio i televisió.

Actualment és Professora de Comunicació Estratègica a ESCI -Escola Superior de Comerç Internacional- de la Universitat Pompeu Fabra i Directora del Postgrau de Lideratge Femení de ESCI-UPF. A més desenvolupa la seva activitat docent a altres universitats, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Deusto, Fundació Universitària del Bages i Fundació Bravo Murillo.

Carmen García Ribas és experta en formació de directius.

Lideratge femení i nou paradigma

La trobada que hem organitzat té un objectiu clar: identificar i promoure la cultura pròpia de les dones i reescriure el coneixement des d’aquesta cultura per a, a partir de ser subjecte de coneixement, subjecte social, subjecte entès com identitat autònoma, les dones trobin una relació-articulació adequada i feliç amb els homes en un marc de relació intercultural.

La cultura de les dones està marcada pels models de submissió que ens impedeixen trobar i exercir la nostra identitat, que és el nostre poder. En algun moment de la història es va separar la raó de l’emoció i s’entronitza la raó al mateix temps que es va marginar el món de les emocions i dels sentiments. La raó va ser llavors la identitat masculina i els sentiments la femenina. També els valors mediterranis han sofert aquesta marginació, el vital, l’emocional, l’experiència, la paraula, van ser marginades pel poder de les xifres, l’eficàcia, allò masculí i anglosaxó. Avui sembla que tothom esta d’acord que aquest model d’eficàcia esta en crisi i necessitem posar en valor tot allò que es vida i que es troba entre els valors i els atributs femenins.

Al unir les dues primeres síl·labes del terme “lideratge femení” va aparèixer LIFE. I així és, una trobada vitalista, femenina i revolucionaria. El congrés ha de ser un punt de trobada dels diferents àmbits de coneixement de la societat per engegar plegats aquesta proposta de canvi social.

Auditori ⃒ dimecres 17.30 h

(BibliografiaMiedo a ser, Ed. Alienta

Tengo Miedo, Ed. Granica

El síndrome de Maripili: el miedo de las mujeres a no ser queridas, Ed. La esfera de los libros

Management Mediterráneo, Ed. Granica

conferències plenàries

14 15

Alain TouraineÉcole des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), París

Sociòleg, director d’estudis a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials (EHESS), fundador i membre del Centre d’Anàlisi i d’Intervenció Sociològics (CADIS, EHESS/CNRS), de Paris. Ha publicat nombroses obres sobre la sociologia del treball, els moviments socials i els problemes del desenvolupament a Amèrica Llatina. Els seus principals assajos són

Sociologia de l’acció (l965), La societat postindustrial (l969), La producció de la societat (l973), La societat invisible (l976), El retorn de l’actor (l984). Les seves últimes obres, Crítica de la modernitat (l992), Què és la democràcia (l994) i Igualtat i diversitat (l997), El món de les dones (2006), El nou paradigma (2008) que es centren en l’estudi de la societat com producte de l’acció social.

El món de les dones i el nou paradigma

Les dones treballen per a ser subjectes de la seva pròpia existència. Les dones habiten un univers coherent de representacions i de pràctiques que es mostra profundament distint al dels homes perquè s’orienta cap a la creació del jo i a la recomposició de la societat. Els homes, en canvi, van conquistar el món concentrant els recursos en mans d’uns pocs i reduint als altres a la categoria de treballadors, colonitzats, dones i nens, exponents de la inferioritat.

El moviment de construcció personal pot definir-se com una manifestació d’oposició a un estatus social que el poder masculí imposa a les dones i que per sobre de tot les priva de ser agents actius de la seva pròpia existència i, encara més, de la vida social en el seu conjunt. Amb les dones la conquesta del món passa a segon pla, esvaint-se a favor de la construcció del jo (identitat).

Per això no sorprèn que assumeixin amb tanta claredat i determinació l’adveniment d’aquest univers de caràcter cultural que avui s’imposa davant els nostres ulls. El subjecte és la dona lliure, instruïda i independent que és capaç d’actuar en funció de les seves preferències personals més que per les exigències de la família i la comunitat.

conf

erèn

cies

plenà

ries

conf

erèn

cies

plenà

ries

Auditori ⃒ dijous 09.00 h

Alfons CornellaInfonomia

Fundador i president de Infonomia, la xarxa d’innovadors de referència en llengua espanyola (més de 21.000 persones registrades i 600.000 pàgines vistes al mes). Ha publicat 16 llibres sobre ciència, tecnologia i innovació, així com centenars d’articles sobre com les tecnologies poden transformar l’empresa. Destaquem els títols:

Consultor de grans empreses del país (entre elles tots els grans bancs). A través de les seves conferències i seminaris sobre innovació transmet personalment les seves idees i experiències sobre “com innoven els millors” a unes 10.000 persones anualment.

Llicenciat en Física, Màster of Science in Information Resources Management, i diplomat en Alta Direcció d’Empreses.

Womenomics, la revolució en el món econòmic

La pròxima revolució econòmica consistirà a entendre el rol vital de la dona en l’empresa i en els mercats, tant des del punt de vista de la seva capacitat d’influència en les decisions de compra (com consumidores) com, sobretot, des de la seva aportació d’una forma diferent de crear, dirigir, liderar i desenvolupar projectes empresarials (com directives i empresàries).

Una de les majors transformacions socials durant els últims 40 anys ha estat la incorporació massiva de dones al món del treball. No obstant això, el nombre de dones en posicions executives és petit, en tot tipus d’organitzacions i en tot el món.

Un nou corrent de pensament i acció en els negocis considera que això representa un enorme balafiament de talent. Europa, per exemple, sofrirà en les pròximes dècades una falta notable de personal qualificat (en 2030, faltaran uns 30 milions), que no es podrà suplir amb immigració de talent, perquè els països que eren font del mateix ja donaran a la seva gent oportunitats que faran disminuir considerablement el brain-drain d’altres èpoques. És paradoxal que, mentre això ocorre, les dones amb formació científica i tecnològica d’occident abandonen voluntàriament les seves carreres professionals cap als 30 anys, amb el suposat fi de formar una família.

Cal definir les estratègies, posar les eines, executar els programes, que permetin canviar la forma en la que treballem. S’han d’aplicar polítiques dins de les organitzacions, que actuïn directament en el moment just, allò del “fight or flight” (lluita o fugida), que es produeix cap als 35 anys de la dona professional, per a evitar que aquesta reacció freni la seva carrera i desaprofiti l’acceleració potencial del seu talent.

Auditori ⃒ dijous 16.00 h

(BibliografiaLUn nuevo paradigma, Ed. Fayard

El mundo de las mujeres, Ed. Fayard

Pensar de otro modo, Ed. Fayard

Si la izquierda quiere ideas, Ségolène Royal et Alain Touraine, Ed. Grasset

(BibliografiaLa alquimia de la innovación: reloaded, Deusto S.A. Ediciones 2007

Futuro presente: el futuro es atreverse hoy: 101 ideas-fuerza para entender las proximas décadas, Deusto S.A. Ediciones 2007

Buscando un orden de la información, Deusto S.A. Ediciones 2007

La Gestión Inteligente de la Información en las organizaciones, Deusto S.A. Ediciones 2007

16 17

Teresa ForcadesBenedictina, investigadora

Teresa Forcades i Vila (1966) és metgessa (medicina interna, 1995), teòloga i monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat. Màster en Teologia (Harvard, 1997; tesi sobre el diàleg multicultural), doctora en Salut Pública (Universitat de Barcelona, 2004; tesi sobre las medicines alternatives), doctora en Sagrada Teologia (Facultat de Teologia de Catalunya, 2008; tesi sobre la relació entre el concepte de ‘persona’

de la teologia trinitària clàssica i el concepte modern de “llibertat” com a autodeterminació). En l’actualitat, duu a terme la seva recerca postdoctoral en antropologia mèdica i teològica a la Universitat Humboldt de Berlín.

Valors de gènere

La noció de “valor ètic” pressuposa un subjecte adult capaç d’autodeterminar-se en llibertat. Avui es discuteix fins a quin punt aquest subjecte (el subjecte modern) és una mera il·lusió, una mera projecció del desig d’omnipotència infantil que hauria quedat desemparat després de la mort de Déu. Així com l’anomenada mort de Déu representa en la pràctica només la mort d’un Déu omnipotent concebut com a incompatible amb una llibertat humana plena, l’anomenada mort del subjecte representaria només la mort del subjecte masculí immadur concebut com a aquell que pretén exercir la llibertat sense tenir en compte l’amor. El subjecte femení immadur (el subjecte concebut com a aquell que pretén exercir l’amor sense tenir en compte la llibertat) tendiria a ocupar avui el lloc que la crisi del subjecte masculí immadur està deixant vacant, amb la qual cosa només fem que fer bascular el pèndol d’un extrem a l’altre sense moure’ns en realitat de lloc. No es tracta de triar entre aquests dos models de subjectivitat immadura sinó de posar a l’horitzó ètic el subjecte capaç de travessar les fantasies identitàries infantils, sabent que la identitat d’aquest subjecte madur no és assolible d’una vegada per totes, sinó que s’ha d’actualitzar un cop i un altre en la novetat imprevisible i irrepetible de l’amor lliure i concret.

conf

erèn

cies

plenà

ries

conf

erèn

cies

plenà

ries

Auditori ⃒ divendres 16.00 h

Kenneth M. Nowack, Ph.D.*Envisia Learning, Santa Monica, CA, Estats Units

Psicòleg i Director d’Aprenentatge d’Envisia Learning (Los Angeles, CA), una empresa consultora especialitzada en gestió del comportament, coaching a executius, sistemes d’avaluació 360º, selecció i avaluació de personal i desenvolupament de la carrera professional. És titulat de la Universitat de Califòrnia a Davis en Educational Psychology (BS i MS) i va fer el seu doctorat (PhD) a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles

en Counseling Psychology. El Dr. Nowack té més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament i la validació d’eines d’avaluació de personal i de clima de l’organització. És membre del Consorci per a la Recerca en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions del prof. Daniel Goleman. Conferenciant habitual a l’Anderson School of Management de la Universitat de Califòrnia UCLA on coordina l’àmbit de lideratge al programa d’Executive MBA. *La conferencia s’impartirà en anglès. Es lliurarà el text en castellà.

Neurobiologia del Lideratge Femení

En autoavaluacions, els homes reporten de manera significativa valors més alts que les dones quant a comunicació selectiva, resolució de problemes i competències interpersonals. En canvi, els caps i els col·legues puntuen més alt a les dones suggerint una major efectivitat. Aquestes diferències de gènere en avaluacions de 360º tendeixen a corroborar allò que estudis previs sobre lideratge de gènere havien detectat. Les dones responen a situacions estressants protegint-se a elles mateixes amb comportaments de nodriment (tend); formant aliances amb un grup social més extens, especialment entre dones (befriend). Aquestes dues reaccions estan relacionades intensament amb l’hormona femenina oxitocina. Estudis publicats recentment han explorat sobre les bases biològiques de l’empatia i la confiança entre humans. Els seus resultats suggereixen que canvis en l’oxitocina estaven relacionats amb una major col·laboració, confiança, empatia i comportament prosocial. L’oxitocina sembla ser el principal contribuïdor neurològic a l’empatia, la confiança i la col·laboració. Les dones líders mostren un estil de lideratge de tipus transformacional i participatiu molt més accentuat que els homes i això pot tenir la seva base biològica en relació a l’oxitocina.

Auditori ⃒ divendres 09.00 h

(BibliografiaCoaching for Stress: StressScan, Ed. Jonathan Passmore, Psychometrics

Ocupacional stress management: Effective or not; P. Schnall, K. Belkie

Management View 360. Feedback to managers: a review and comparision of multi-rater feedback instruments, Center for Creative

Combating Stress in the Workplace, Personel Zone

Best Practices in Utilizing 360 Degree Feedback, Envisia Learning

It’s not How Smart you are but How You are Smart, Talent management

(BibliografiaLa teologia feminista en la història, Editorial Fragmenta

Los crímenes de las grandes compañías farmaceúticas, Edita Cristianisme i justícia

18 19

Isabel del Arco Bravo PedagogaInvestigadora en l’àmbit educatiu UdL

Vicerectora de Docència de la Universitat de Lleida. Professora Titular d’Universitat del departament de Pedagogia i Psicologia de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida. Premi extraordinari de doctorat en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida, Llicenciada en

Filosofia i Cc. de l’Educació per la UNED i Diplomada en professorat d’Educació General Bàsica amb l’especialitat de Ciències per l’Escola Normal de Lleida.

Educació i construcció de la pròpia identitat de gènere

Escola per a tots, atenció a la diversitat, identitat, diversitat, desigualtat, igualtat d’oportunitats.

En els últims anys s’ha vingut desenvolupant en els diferents sistemes educatius, principalment de les societats avançades, una preocupació per l’atenció a la diversitat, per potenciar el que s’ha anomenat una escola per tothom. L’atenció a la diversitat en l’escola és el resultat de la constatació de la diversitat del context que ens envolta: diversitat d’individus, diversitat de grups, diversitat de llengües, de cultures, etc. Entesa la diversitat com una qualitat objectiva inherent als múltiples éssers, s’ha de tenir en compte que la valoració personal que cadascun d’ells fa d’aquesta diversitat genera les diferències.

La diferència mal entesa condueix a desigualtats arbitràries i injustes que es poden mantenir i consolidar en el temps a través de formes d’exclusió sistemàtica.

Educar en la diferències de gènere, en la construcció de la pròpia identitat , en una valoració positiva i complementària ajudarà a poder entendre una de les dimensions òbvies de la diversitat de la societat actual: integrada per homes i dones.

Mai hem d’enfrontar identitats com excloents i aquesta ha estat una de les pràctiques habituals a l’hora de definir que significa ser home i que significa ser dona i que per altra banda ha limitat al subjecte en les seves possibilitats d’ésser i de fer coses, subjugant, en la majoria de les ocasions, el desenvolupament complet de les seves capacitats.

Com incidir educativament? Què ha significat i significa l’educació, la formació en la visió de gènere? Com des de l’educació podem assentar les bases en la noves generacions per a incidir en una societat equitativa i pensada des de la igualtat d’oportunitats? Són, entre altres interrogants sobre els quals podem reflexionar.

Auditori ⃒ dijous 11.00 h

(BibliografiaAprender a convivir: un reto para la educación secundaria obligatoria, Ed. Praxis. Wolters Kluwer España, 2007

La estructuración de los recursos humanos desde la interculturalidad, Ed. Bordón. Sociedad Española de Pedagogía, 2001

Familias, educación y prevención del maltrato infantil, Ed. Bordón

Entre el estigma y la utopía. Hacia un desuso de la interculturalidad, Aula de Innovación Educativa. Ed. Graó, 2000

Los materiales y los espacios también hablan sobre interculturalidad, Guix: Elementos de acción educativa. Ed. Graó 1

pers

ona

i soc

ietat

taules rodones

20 21

Alfred Font Barrot Director del postgrau de Negociació Estratègica de l’IDECProfessor del postgrau de Lideratge Femení d’ESCI

Advocat amb extensa experiència en negociació internacional de drets d’autor (literatura, música i audiovisual). Professor de negociació en el departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Director del postgrau de Negociació Estratègica de l’IDEC (UPF). Professor del postgrau de Lideratge Femení d’ESCI-UPF.

El procés d’autorització

Estratègia és una paraula que sona a càlcul, a oportunisme, a manipulació. No obstant això, ser un estratega consisteix simplement a prendre en compte el conjunt dels incentius que mouen a les persones en les seves interaccions. Saber el que nosaltres volem obtenir i detectar a temps quins objectius persegueixen els altres, com afecta el seu comportament a les nostres expectatives i com ens indueixen a actuar en un sentit o en un altre. La nostra vida personal, social i professional és una successió de situacions interdependents d’aquest tipus. Reconèixer-les i anticipar-les ens permet estar alerta i ens ajuda a dissenyar preventivament una estructura relacional a prova d’explotació.

Ser un estratega no significa ser sistemàticament desconfiat. Significa deixar-nos un marge suficient de seguretat per a així poder discriminar a temps entre els que mereixen la nostra confiança i els que han de ser mantinguts a distància. Ser un estratega no significa ser egoista o interessat perquè si un vol ser altruista també necessita desplegar estratègies que evitin l’explotació de la pròpia generositat. Ser un estratega no significa manca d’emocions. Significa reconèixer-les, gestionar-les i, singularment, evitar la confusió entre els diferents registres de comunicació, reservar-se la facultat de graduar la proximitat. En definitiva, ser estratega no és l’oposat a ser decent, a ser bo, o a ser solidari. És simplement allò oposat a ser ingenu. Ja que tots som estrategues, més val ser un bon estratega que un de dolent.

On és llavors el problema?. En un dèficit d’autorització pròpia. En l’auto-compliment inconscient de certs estereotips socials de control i desvalorització. En l’adhesió a expectatives alienes que adjudiquen rols, “la transgressió dels quals”, o la mera hipòtesi de la seva transgressió - genera una culpabilitat insidiosa, que indueix recurrentment a l’autosabotatge.

Marta Figueras i BadiaRegidora i Consellera comarcal d’educació del Vallès OccidentalFilòsofaFacultat de Filosofia i LletresUniversitat Autònoma de Barcelona

Llicenciada en Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona amb premi extraordinari. Va obtenir una beca predoctoral per a la Formació

de Personal Investigador de la Generalitat de Catalunya vinculada al Departament de Filosofia de la UAB. Allà ha treballat com a becària i després com a professora associada fins a l’actualitat. Va obtenir el DESE (Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats), doctorat de Filosofia. UAB, desembre de 2003, Màster d’iniciació a la recerca. UAB, setembre de 2004, Suficiència investigadora. UAB, novembre de 2004, DEA (Diploma d’Estudis Avançats). UAB, novembre de 2004. Defensarà la seva tesi doctoral d’aquest any 2009. És autora de diversos articles com “Anxiety and Time in the hermeneutic phenomenologhy of Heidegger”. A: Analecta Husserliana XC, pp. 223-236, 2006; “La integración del hombre en el mundo. Una aproximación a la propuesta del joven Heidegger”. A Themata, pp. 381-386, 2007; “¿Puede entenderse el concepto de tiempo expuesto por Martin Heidegger durante su período de juventud en clave política””. A Límites y tiempo, pp. 176-183, 2009. Ha dut a terme durant els darrers anys estades d’investigació i de recerca bibliogràfica a la Albert Ludwig Universitat de Freiburg (Alemanya) i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Té el Proficiency en llengua anglesa, el Diplôme de Perfectionnement en llengua francesa, el títol d’Aptitud de la Escola Oficial d’Idiomes d’alemany i el títol D de Català.

L’angoixa. La cura. El temps.

Des de la filosofia contemporània occidental és comunament acceptat que l’ésser humà no posseeix una essència preestablerta que calgui aprendre per a arribar a un coneixement del nostre ésser, sinó que ell mateix es va configurant a poc a poc en el dia a dia, amb i en cadascun del nostre actes. En aquest sentit podem entendre que el nostre ésser és temporal, mentre que les nostres accions presents, tot el realitzat en el passat, i fins i tot les nostres projeccions de futur configuren la construcció del nostre ésser. No obstant això, fins a quin punt som conscients de la temporalitat del nostre ésser” El jove Heidegger ofereix una interessant proposta en la qual l’angoixa, la cura i el temps tenen un paper destacat. L’objectiu de la present comunicació és explicar els punts fonamentals de les tesis de Martin Heidegger durant el seu període de joventut; i mostrar que poden ser interpretades sota un prisma femení.pe

rson

a i s

ociet

at

pers

ona

i soc

ietat

Auditori ⃒ dijous 11.00 h Auditori ⃒ dijous 11.00 h

(BibliografiaPrácticas de Introducción al Derecho, Madrid, Tecnos, 1996

Negociaciones. Entre la cooperación y el conflicto, Barcelona, Grijalbo, 1997

Curso de Negociación Estratégica, Barcelona, Editorial UOC, 2007

Negociar con arte, Barcelona, Alienta, Planeta de Agostini, 2008

El derecho para no juristas, Deusto, Planeta de Agostini, 2009

22 23

Montserrat Ribot Coach

Llicenciada en Psicologia, Farmàcia i Química, MBA per ESADE, màster en Teràpia Breu Estratègica i màster en PNL i Coaching.

Desenvolupa la seva activitat professional com a Psicoterapeuta i Coach executiu. Així mateix, imparteix seminaris sobre Lideratge i Intel·ligència Emocional i tallers de Coaching per a Singles que desitgen trobar parella.

Professora del Postgrau en Lideratge Femení de ESCI-UPF.

Coautora del llibre De Single a LP, un manual sobre com trobar parella, dirigit a tots els singles que volen deixar de ser-ho.

Comportament estratègic

Perquè la dona adquireixi poder personal ha de seguir un procés en tres fases. En la primera fase, és necessari que prengui consciència i identifiqui les actituds i conductes d’autosabotatge i submissió als estereotips, responsables del seu malestar físic i psicològic. El següent pas consisteix a autoritzar-se a col·locar-se en el centre de la seva pròpia vida i deixar de viure única i exclusivament per estar pendent dels altres. Finalment, per a ser capaç de liderar el seu propi projecte personal i professional, la dona ha d’aprendre a actuar de forma estratègica en tots els àmbits de la seva vida (treball, parella, família, salut, finances, etc.).

El comportament estratègic és l’acció o conjunt d’accions que conscientment decidim portar a terme per a aconseguir els nostres objectius tant materials com emocionals. És a dir, són les pautes de comportament que creiem que ens donaran millors resultats a cada moment.

La persona estratègica es caracteritza per conèixer-se a si mateixa, tenir consciència situacional, estar orientada a objectius materials i emocionals, gestionar les seves emocions, valorar costos i beneficis de les diferents opcions i alternatives, i ser capaç d’establir aliances mútuament beneficioses, substituint la queixa i la resignació per la negociació.

Inmaculada GilabertePsiquiatra

Metge especialista en Psiquiatria, Doctora en Medicina i Màster per l’Institut d’Empresa. Ha dedicat la major part de la seva vida professional a la investigació en els camps de la neurobiologia i la farmacologia de la depressió i d’altres malalties mentals greus.

Ha coordinat l’edició del llibre Noves perspectives en la depressió (Aula Mèdica, 2004), i ha publicat més de 50 articles en revistes científiques internacionals.

El seu últim llibre “Equilibristas entre la maternidad y la profesión”, aborda des de l’experiència pròpia com les dones gestionen aquestes dues funcions sense oblidar-se de si mateixes.

Màster maternal

La maternitat fa que ens infravalorin com professionals, i ens segueix penalitzant en la professió ja que segueix envoltada de prejudicis negatius. No obstant això, ja és hora que les empreses coneguin tot el desenvolupament que comporta aquesta funció i que és aplicable per a les nostres organitzacions.

La capacitat per a dirigir és bastant més que un do natural, és una competència que s’adquireix a través de l’estudi i de l’entrenament de les habilitats pròpies i adquirides. Quan les mares ens reincorporem al nostre lloc laboral després de la baixa de maternitat, encara que ningú ho apreciï, tornem de realitzar un costós màster en habilitats personals i de direcció que la naturalesa ha programat per a nosaltres.

Cuidar a un nounat és una de les tasques més complicades i delicades que les dones realitzem en la nostra vida. Per a complir amb aquesta funció ens valem del vertiginós desenvolupament de qualitats que experimentem tals com: la sensibilitat, la intuïció, la paciència o l’empatia. No només això, per a criar a un fill fan falta moltes de les competències que ensenyen en les escoles de negoci: un eficient maneig de l’agenda, la capacitat per a resoldre de forma ràpida i contundent aquestes crisis que sempre esquitxen la criança o una ràpida habilitat per a prendre decisions sobre el benestar dels nostres fills.

Qualitats, habilitats i pràctiques que ens fan millors i, més competents professionalment en la nostra tornada al treball. Perquè després de realitzar aquest curs intensiu en desenvolupament personal, supervivència i lideratge que la naturalesa programa per a nosaltres ens reincorporem a la nostra ocupació amb un valuós bagatge en la nostra motxilla personal. Però aquest exigent màster maternal no atorga més títol que el de mare, no hi ha diplomes ni certificats que ens avalin, així que sol ser ignorat per les nostres empreses.

pers

ona

i soc

ietat

pers

ona

i soc

ietat

Auditori ⃒ dijous 11.00 h Auditori ⃒ dijous 11.00 h

(BibliografiaNuevas perspectivas en la depresión, Ed. Aula Médica

Equilibristas entre la maternidad y profesión, Editorial Alienta

(BibliografiaDe Single a LP, Ed. Urano(coautora)

24 25

Margarita Artal SerratARTAU Associats S.L Polítiques d’Igualtat

Experta en Polítiques d’igualtat. Màster en Gestió i Política Universitària.

Llicenciada en Pedagogia, especialitat d’orientació. Investigadora a l’equip de Recerca de Gènere de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Secretaria del “Consell de la Dona” de l’ajuntament de Cornellà. Sòcia–Directora d’ ARTAU Associats S.L..

Directora del Programa Dona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Experta en la gestió i avaluació de projectes europeus. Actualment és sòcia directora de la seva pròpia consultora en Polítiques d’igualtat i formació i assessorament sobre Gènere

Ciència i tecnologia: una segregació horitzontal

Una de les grans barreres que existeixen per aconseguir la igualtat d’oportunitats professionals és la segregació horitzontal, que consisteix en integrar a les dones en àmbits professionals però segregades a determinats estudis i formacions, la majoria relacionats amb les ocupacions tradicionals de les dones: l’educació i la cura de les persones. La dificultat de les dones per liderar en entorns científics i tecnològics comença als inicis de la tria acadèmica on tenen ja barreres subtils i no conscients de discriminació.

Diferents estudis i recerques realitzades tant a Catalunya com a l’àmbit internacional estan explicant com aquesta segregació comporta molts altres problemes en el món laboral i també en els àmbits privats i personals: salaris més baixos, pèrdua de talent femení, perpetuació dels sectors masculinitzats, barreres per accedir a llocs de responsabilitat, etc.

L’accés al món del treball és una de les condicions més importants per accedir a la igualtat d’oportunitats personals, socials i econòmiques. Les dones encara tenen problemes per l’accés al món laboral, però ara a diferencia d’èpoques passades, aquestes dificultats són més subtils, no són explicites i per això consten més de detectar i de ser-ne conscients. Tot això és el que exposarem i debatrem en el marc d’aquest congrés.

ciènc

ia, te

cnolo

gia i

innov

ació

Laia Oliver-FraucaInstitut d’Estudis Regionals i Metropolitans, UAB

Geògrafa i investigadora per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Treballa sobre temes relacionats amb la geografia social, l’urbanisme i l’ordenació del territori, sobretot des d’una perspectiva de gènere. Una part important de la seva recerca se centra en l’estudi de la ciutat i les pors urbanes, en la manera com els sentiments d’inseguretat

dels diferents col·lectius socials interaccionen amb l’entorn humà i construït, dedicant especial atenció al cas de les dones. Part de la seva activitat com a investigadora es desenvolupa en el marc del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat investigadora convidada a la Universitat de Newcastle, essent part del Society, Space and Practice Research Cluster juntament amb membres de la Durham University (Regne Unit). Ha estat coordinadora de projectes urbanístics a la Universitat Politècnica de Catalunya i ha publicat diversos articles i capítols en revistes i llibres especialitzats.

Dona, por i espai públic

La intervenció se centra en la necessitat d’utilitzar metodologies de recerca que considerin de forma explícita el col·lectiu femení, subratllant el valor de les tècniques de caràcter qualitatiu. I també es reflexiona entorn de l’expressió de les pors socials en el context acadèmic; en particular els sentiments d’inseguretat que experimenta bona part del col·lectiu femení a l’hora d’aplicar aquest tipus de metodologies, com a resultat de la seva condició de gènere i sobretot a l’hora de realitzar treball de camp. Analitzant els canals per mitjà dels quals es construeixen, es transmeten i es reprodueixen les pors de les dones en la societat i com aquestes afecten el desenvolupament de la seva tasca com a investigadores es denuncien les divisions socialment generades del temps i l’espai i les conseqüències que aquesta parcel·lació té sobre la plena realització de les dones, com a persones i com a investigadores. Conscients d’aquest fet, cal destacar la necessitat de prendre possessió de l’espai públic, com a part del procés d’emancipació social i acadèmica.

ciènc

ia, te

cnolo

gia i

innov

ació

Aula 1 ⃒ dijous 11.00 h Aula 1 ⃒ dijous 11.00 h

(BibliografiaMòduls de coeducació “Guía de Orientación Profesional con perspectiva de género”. Programa de Coeducació del Departament d’Educació. Publicat per la Generalitat de Catalunya, 2006

Herramientas para la inserción de las mujeres en los ámbitos tecnológicos y de innovación. Estudi publicat per la Diputació de Barcelona, 2005

Libro Blanco sobre las mujeres en el mundo de la Ciencia y la Tecnología en Cataluña. Editat per l’Institut Català de les Dones, desembre del 2004

Mujeres y carreras técnicas I. El perfil de las estudiantes en la UPC. 1998-1999. Editat per l’Institut Català de les Dones i edicions UPC, 2001

26 27

Carmina Virgili RodonProfessora emèrita, geòloga

Nascuda a Barcelona, té una extensa carrera científica en l’àmbit de la geologia. Doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari i Premi “Leonardo Torres Quevedo” del CSIC. Va ser la primera Catedràtica d’Estratigrafia i de Geologia Històrica a Espanya, a la Universitat d’Oviedo. Posteriorment, va ser Catedràtica a la Facultat de

Ciències Geològiques de la Universitat de Madrid. Des de 1996 és Professora Emèrita de la Facultat de Geologia de la Universitat Complutense. Als anys setanta va anar a França com a “Professeur Associé” a la Universitat “Louis Pasteur” d’Estrasburg i vicepresidenta de la Societat Geològica de França. A Catalunya, més recentment, ha estat vicepresidenta del Patronat de la Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya, membre de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Social de la CIRIT. Des del 2006 és Vocal del Consell Assessor de la Unitat de Dónes i Ciència del Ministeri de Educació i Ciència. És també membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre altres responsabilitats en l’àmbit de la política científica, Carmina Virgili ha estat Secretària d’Estat d’Universitats i Recerca, del 1982 al 1985. És membre de la Comissió de Ciències del Consell de la Cultura de Barcelona i del Consell Assessor de ASODAME. Té nombrosos premis i distincions entre les que destaquen la Gran Creu de la ”Orden Civil de Alfonso X el Sabio” 1985, la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, 1986, “Officier de l’ Ordre National de la Légion d’Honneur”, França, 1993, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1995, Associada “ad Honorem” de l’Associació de Dones Científiques i Tecnòlogues”(AMIT) 2002.

Les dones en la comunitat científica

Tant a Espanya, com en la majoria de països occidentals, la presència de dones en la comunitat científica i el seu percentatge en els alts càrrecs de la mateixa ha augmentat en els últims anys, però no en la proporció que es correspondria a l’augment de la seva presència en les aules de la Universitat. Aquesta desproporció, no s’explica per la productivitat científica i és especialment important en les institucions i especialitats més consolidades, sembla doncs evident que es deu a l’estructura de la societat i a la cultura dominant que han estat modelades per i per al gènere masculí. Les primeres dones que es van incorporar a la comunitat científica ho van fer com intruses o, en el millor dels casos com a convidades, però sempre com forasteres en un món organitzat per i per als homes. Avui sabem que la lluita de les dones no ha de limitar-se a incorporar-se a unes estructures predeterminades sinó en transformar-les amb la incorporació de nous valors, dels nostres valors.

Antonella BrogliaConsultora, Infonomia

Doctora en Dret per la Universitat de Mòdena. Ha estat Directora Doctora en Dret per la Universitat de Mòdena. Ha estat Directora de Comptes, de Servei a Client i de Desenvolupament de Negoci en l’agència de publicitat Benton & Bowles (que va canviar successivament la seva denominació en DMB&B i després D’Arcy), on va arribar a ser Directora

Mundial de serveis a client, desenvolupant projectes a Itàlia, França, Espanya, UK, Irlanda, Turquia, Grècia, Finlàndia Portugal, El Marroc, Egipte, Brasil i Argentina.

Ha estat Consellera Delegada de l’agencia Ogilvy & Mather de Roma de 1997 a 1999, i de 1999 a 2006 ha estat Consellera Delegada i Vicepresidenta de l’agencia Saatchi & Saatchi Espanya, i membre del Borrad Europeu. Des de 2006, col·labora amb el think tank Infonomia. Fundada a Barcelona fa 10 anys pel cèlebre consultor català Alfons Cornella, Infonomia ajuda a les empreses a innovar, instal·lant una cultura inspiradora i mètodes nous de treball a través de diversos esdeveniments, seminaris i altres eines dissenyades ad hoc, una pagina web, i l’edició de llibres, la majoria sota el sistema de Creative Commons.

Amb Alfons Cornella, Antonella ha ideat, crea i presenta des de fa tres anys el producte Update, una posada al dia en forma d’esdeveniment de dues hores, per a executius i emprenedors sense temps que perdre, sobre totes les experiències punteres en termes d’innovació empresarial, ciència i tecnologia, que han aparegut en el món durant un semestre. UPDATE, que ha nascut en format generalista, després s’ha diversificat i ara es presenta de forma especifica per a Turisme, Ciutats, Universitats, Innovació Social, Energia i altres entorns. UPDATE està sent presentat en gires per Espanya i l’Amèrica Llatina a audiències de diversos milers de persones. A més Antonella estudia els fenòmens de la web 2.0, i els ho explica a diferents públics, com bancs, empreses farmacèutiques, universitats, agències de publicitat i associacions d’emprenedors.

És consultora per a una sèrie de productes editorials relacionats amb els negocis i la gestió, escriu un blog literari i col·labora amb els seus articles amb diferents mitjans en línia i fora de línia.

Innovació i Lideratge Femení

La intervenció examinarà els principals models i metodologies emergents d’innovació, i intentarà posar en evidència quina mesura el pensament femení encaixa especialment en aquests models, o quin tipus de pensament es necessita perquè aquests models siguin productius.

Parlarem d’innovació social, de hibridació, de innovació oberta i relacions creatives amb clients proveïdors universitats i comunitats internacionals de científics i inventors. Parlarem de la “new age de la innovació” on farà falta una enorme flexibilitat per a oferir un producte ultra customitzat utilitzant una constel·lació planetària i constantment adaptada als recursos i proveïdors. I de la energia no jeràrquica de la “peer production”, que genera innovació a partir de treball no remunerat entre iguals, en xarxa. I del paper especifico de la dona en tots aquests contextos emergents.

ciènc

ia, te

cnolo

gia i

innov

ació

ciènc

ia, te

cnolo

gia i

innov

ació

Aula 1 ⃒ dijous 11.00 h Aula 1 ⃒ dijous 11.00 h

(BibliografiaEl Triásico de los Catalánides, Ed. Nivola

El fin de los mitos geológicos, Lyell, Nivola Libros y Ediciones, S.L.

La Geologia: dels mites a la Ciència, sobre Charles Lyell, Ed. Nivola

28 29

Anna Maria Sánchez GranadosAIDIT

A nivell acadèmic, ha seguit diferents programes de direcció general i d’administració i direcció d’empreses.

És Màster en Direcció Pública per ESADE, Enginyera Tècnica Superior en Telecomunicació, per la UPC, Enginyera Tècnica en Equips Electrònics, per la Ramon Llull, i desenvolupa la seva activitat investigadora a través de la

tesi doctoral ubicada en l’àmbit de la relació universitat i empresa.

Actualment la seva activitat professional la desenvolupa com a General de l’Agència d’Acreditació en Investigació Desenvolupament i Innovació Tecnològica, AIDIT, és Professora Associada en Gestió Empresarial i de la Innovació del Departament d’Organització d’Empreses i Membre de diferents Comissions relacionades amb la Recerca i la Innovació (ENAC, AENOR, CAMBRA DE COMERÇ...)

La capacitat d’adaptació i creació d’equips, claus per a la innovació

La importància de la tecnologia i la innovació en l’augment i la conservació de la competitivitat i en definitiva, en el creixement socioeconòmic, és un fet àmpliament constatat. A la innovació tecnològica se li atribueix el primer lloc entre els factors que influeixen en que una empresa gaudeixi d’avantatges competitives. Però, malgrat que aquesta premissa es presenta com una realitat des de fa temps, els resultats que assolim estan per sota dels nostres competidors naturals. A més del fet que cal un esforç inversor superior per part d’empreses i administracions, cal també trencar paradigmes a l’hora de la gestió de la innovació. En el context actual, l’adaptabilitat s’ha convertit en una de les característiques claus per a certs sectors econòmics i cicles de vida concrets en les organitzacions. Aquelles persones no massa compromeses amb l’statuts quo són les que gaudeixen de millors condicions per adaptar-se i incorporar-se al canvi que suposa la innovació. El lideratge femení acostuma a ser més incloent i comunicatiu, menys jeràrquic, més preocupat pel clima i les relacions entre les persones, visualitzant la diversitat com un valor per a la consecució d’objectius, el que estimula la construcció d’equips de treball sòlids i compromesos. En aquest sentit, el perfil directiu de les dones mostra una major predisposició a excel·lir.

ciènc

ia, te

cnolo

gia i

innov

ació

Aula 1 ⃒ dijous 11.00 h

salut

, im

atge

i es

port

Maribel Martínez de Murguía EmbarbaEsportista, gerent de Makeateam

Va ser jugadora d’hoquei herba sent 119 vegades internacional. Va tenir la gran oportunitat de pertànyer durant 12 anys a l’Equip Nacional i, va guanyar l’or olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, a més d’aconseguir nombrosos títols nacionals i internacionals amb els clubs als quals va pertànyer, com 3 medalles de plata i 3 de bronze en Copes d’Europa.

Li van atorgar l’Ordre Olímpica pel COE, la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu per la RF Espanyola d’Hoquei i el Premi Nacional de l’Esport, Copa Baró de Güell (1992). Va rebre també diferents premis internacionals a nivell individual entre els quals es destaca a la “Millor Portera d’Europa (1995)”.

Va ser la primera dona espanyola professional en la història d’aquest esport que va jugar en l’estranger.

L’esport ha estat l’eix sobre el qual ha girat i gira bona part de la seva vida. Està acreditada en el Insights Discovery, eina de desenvolupament humà, i actualment s’està preparant com a mentora per a col·laborar en la formació d’altres coaches en el Institut Gestalt de Barcelona. Actualment treballa com a conferenciant i com gerent en makeateam, empresa consultora de RRHH especialitzada en la formació i desenvolupament organitzacional que associa Management i Esport.

És professora de l’assignatura Gestió del canvi en el Màster de Recursos Humans, en el Centre d’Estudis Garrigues de Madrid, Coaching: una oportunitat de millora i aprenentatge en l’esport en el INEFC de Barcelona. La seva missió actual en la vida és: Col·laborar en el desenvolupament d’una societat més conscient.

Història d’un compromís: desafiaments i valors que ens duen com dones a l’excel·lència

Maribel Martínez de Murguía ens explica una història de reptes, de superació, de compromís i de lide-ratge d’un grup de dones que, va ser capaç d’atrevir-se a desafiar moltes de les creences limitadores d’un entorn clarament masculí, i de trencar amb les estadístiques i pronòstics que sobre elles pesaven.

Ho van aconseguir gràcies a saber i voler aprofitar l’oportunitat, i sobretot, el convenciment i la determinació que van manifestar amb aquell projecte per a fer-lo seu. El canvi de mentalitat de víctimes a protagonistes de la seva pròpia realitat i l’engegada d’una sèrie de valors i actituds que els van permetre creure en el seu potencial com atletes per a constituir-se en un equip guanyador, i pujar amb el cap alt a un pòdium olímpic.

Aula 1 ⃒ dijous 17.30 h

(BibliografiaRelatos del Deporte, Editorial Conocimiento, 2001

30 31

Gema Ortiz RipollMetgessa de família

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Porta més de vint anys exercint com a metgessa d’Atenció Primària, després d’un breu pas per la Inspecció Mèdica de l’ICS. També ha estat tutora extrahospitalària de residents de Medicina Familiar i Comunitària. Ser conscient dels límits

de la medicina convencional la va dur a buscar altres maneres d’alleujar el sofriment dels pacients. Així, va cursar un Màster en Acupuntura i un Diploma en Terapèutica Homeopàtica, ambdós per la Universitat de Saragossa. Ha cursat el Postgrau de Lideratge Femení a l’ESCI-Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment compagina la seva activitat com a metgessa de família amb una consulta privada d’acupuntura i homeopatia.

L’estrès i la síndrome de Maripili

Partint de la definició d’estrès en física –força externa que deforma l’estructura d’un material sòlid–, s’arriba per assimilació a l’ús del terme en ciències de la salut. L’estrès és un fenomen psicobiològic complex d’alarma i adaptació que permet a l’organisme fer front a situacions de perill. En el cas de les dones, s’ha de prestar especial atenció a les pors que caracteritzen el comportament femení –a no complaure, a no ser estimades– que ha estat definit com a síndrome de Maripili.

En enfrontar-se a una situació de potencial perill, es desencadena l’anomenada cascada hormonal de l’estrès, que té com a resultat final l’activació de tots els sistemes corporals necessaris per a donar una resposta muscular, per aconseguir el que W. Cannon va anomenar “la reacció de lluita o fugida”.

Una situació d’estrès agut que té una resolució ràpida no té repercussió per a la salut. No obstant, un estrès crònic que no consumeix les substàncies produïdes, perquè no comporta una resposta muscular, té un gran impacte sobre la salut i està a la base de moltes malalties. Aquesta és la situació que es produeix, per exemple, davant aquest estat d’alarma permanent que patim les dones quan no gestionem la por a no ser acceptades per l’entorn.

Tots patim estrès i hem de saber que un cert grau del mateix (eustrès) fa augmentar el nostre rendiment i facilita l’aprenentatge, però quan supera cert punt esdevé perjudicial (distrès).

Tal com va dir H. Selye, “l’home modern ha d’aprendre a controlar l’estrès o és veurà conduit al fracàs, la malaltia i la mort”. La dona d’avui en dia haurà de prendre consciència de l’estrès que li produeix la por a no ser estimada, a no complir els estereotips, per a desenvolupar estratègies que li permetin de portar una vida plena, saludable i feliç.

salut

, im

atge

i es

port

salut

, im

atge

i es

port

Aula 1 ⃒ dijous 17.30 h

Enrique Roche ColladoInvestigador UMH

Professor titular de la Universitat Miguel Hernández, on imparteix classes en l’àrea de Nutrició i Bromatología. És investigador en la Unitat de Bioquímica i Teràpia Cel·lular de l’Institut de Bioenginyeria del campus il·licità. Ha rebut diversos premis nacionals d’investigació, el Primer Premi Alberto Sols, i en l’àrea d’investigació i docència de la nutrició esportiva,

acaba de rebre el segon Premi Nacional d’Investigació en Medicina de l’Esport.

Nutrició i dona

La seva intervenció es basa en l’obra “Nutrició i dona”, publicació que esta a disposició del públic interessat, en el Punt Saludable del congrés, i poden recollir en format electrònic, amb un dispositiu de memòria flaix (pen drive) de forma gratuïta.

Aquesta obra va estar coordinada per la Divisió de Nutrició del Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández, i vol recapitular i aprofundir en els aspectes particulars que caracteritzen la Nutrició en la dona i fer una reflexió sobre els mateixos.

La biologia s’ha entestat a mantenir la diferència entre homes i dones com una part essencial de la preservació de l’espècie humana en el planeta, resultant en un dels més bells assoliments de l’evolució. Els requeriments de nutrició, el metabolisme basal i les necessitats energètiques de la dona són molt específiques. En el llibre es presenten les comparatives d’ingestes recomanades, de nutrients, en taules, de la infantesa a l’edat adulta. Serveixi aquesta taula, que apareix en el llibre, com exemple: El segle XX ha permès l’exitosa irrupció de la dona en el terreny esportiu, donant lloc a nous plantejaments tant en la Preparació -física i mental-, com en la Nutrició, ambdós aspectes formen un binomi essencial i indivisible.

De forma general, quan una persona decideix iniciar-se en l’activitat física, s’ha de preveure com organitzar tant el seu dia a dia com l’alimentació específica per a la pràctica que hagi triat.

Aula 1 ⃒ dijous 17.30 h

(BibliografiaNutrición y mujer, Ed. Universidad Miguel Hernández

Nutrición y Deporte: aspectos generales y aplicados, Ed. La Hacienda del Administrador

Fraudes, mitos, y realidades en alimentación y nutrición, Ed. Universidad Miguel Hernández

Introducción a la patología médica asociada con el estrés oxidativo, Universidad de Alicante

Nuevos alimentos, Universidad Miguel Hernández

32 33

María A. SánchezUnivesitat Miguel Hernández UMH ElxProfessora del Postgrau de Lideratge Femení ESCI-UPF

Tècnic Superior en Assessoria d’Imatge, especialitzada en “Expressió corporal i moviment orgànic” en l’escola de Marta Shinca. Madrid; i el “Estudi global de l’aparença i les formes” des de la perspectiva teatral i arquitectònica, per l’escola francesa de Claude Jiullllard “Visagisme & total look”.

Professora, i directora, des dels seus inicis, de l’àrea d’imatge, del curs “Expert Universitari en Imatge i Màrqueting Personal”. UMH / IMEP. Responsable de la Unitat d’Assessoria d’Imatge del Centro Dermatológico Estètic, a Alacant. Experta tecnòloga, en el camp de l’Assessoria d’Imatge Personal, per a l’Institut de les Qualificacions Professionals -INCUAL-, en el Ministeri d’Educació a Madrid.

Investigadora sobre les bases de la imatge personal “saludable”, la simbologia de l’aparença, i la seva influència en la comunicació personal com conjunt de codis.

Imatge Personal Estratègica: de la reacció emocional a l’elecció conscient

La majoria d’estereotips femenins existents en l’esquema de coneixement dels éssers humans, en nostra “societat del benestar”, gens tenen a veure amb la realitat actual de la dona... o la realitat a la qual varem aspirar. En les passarel·les de moda, està tan “normalitzada” l’absència de peces de roba que representin a la dona professional, i comuniquin serietat, o responsabilitat, que aquesta obvietat solament s’ha tractat tímidament en algunes columnes d’opinió, i no sempre des d’un punt de vista crític.

Els creadors mostren a la gran majoria de models, vestides per a anar de festa i/o vacances, amb sensuals missatges visuals en cada adorn del teixit, color i/o frunzeix.

Des d’aquí demanem la col·laboració dels/as professionals que giren entorn del món de la moda, per a dissenyar i difondre el vestuari professional de la dona que desitja liderar la seva vida.

Per altra banda, l’entrenament en la lectura de codis visuals de l’aparença, és una evident necessitat social, en totes les etapes formatives de la vida del ser humà, sobretot en el cas de la dona.

El procés d’aquest entrenament és el mateix que succeeix quan anem, amb esperit crític, a la recerca d’un nou cotxe, una cuina, o un abric nou: una vegada que els detalls / símbols “passen al plànol conscient”, la reacció emocional del ser humà davant la percepció dels mateixos comencen a ser reconeguts, i un nou món de detalls molt rellevants apareix davant els seus ulls” amb això es fomenta l’objectivitat, i el que és millor: apareixeran nous i autèntics referents socials.sa

lut, i

mat

ge i

espo

rt

salut

, im

atge

i es

port

Aula 1 ⃒ dijous 17.30 h

Carme Valls-LlobetMetgessaDirectora del Programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris)

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Es dedica a l’assistència en Medicina Interna i Endocrinologia. Des de 1988 dirigeix el programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d’Anàlisi i

Programes Sanitaris) i és presidenta d’aquesta institució. El programa està dedicat a la investigació i docència sobre temes de salut, dones i gènere des d’una perspectiva integral i interdisciplinària des de 1990. És editora d’una revista sobre dones i salut (MYS mys.matriu.net) El Programa impulsa una xarxa de professionals mèdiques XARXA CAPS.

Directora del primer Congrés sobre Dona, Treball Salut (Barcelona, abril 1996).Va inaugurat el II Congrés que es va celebrar a Rio de Janeiro 19-22 Setembre del 1999) i ha participat en el III a Suècia i en el IV a NewDelhi Nov.2005. Ha impulsat i participa en la Xarxa Internacional de Dones, salut i treball. Professora en la Universitat de Barcelona fins a 2007 de l’assignatura optativa “Dones i homes. Epidemiologia de les diferències” Presidenta de la Fundació “Catalunya Segle XXI” i de l’associació cívico-política “Ciutadans pel Canvi”.

Salut i gènere: del victimisme al renaixement personal

El sistema sanitari tal com està organitzat contribueix a l’allunyament del cos i a la seva fragmentació, separant el cos de la ment i donant jerarquia a la ment com si pogués dirigir al cos per damunt; trencant el valor de les experiències personals i de les altres dones, fins i tot negant símptomes i medicalitzant qualsevol procés fisiològic i en canvi negant-se a atendre la morbiditat diferencial i específica. Empoderar cada ésser humà, empoderar les dones pot millorar les desigualtats en salut. Wilkinson en 1992 , ha demostrat que en la salut poden influir més que la mateixa classe social, l’estrès físic i mental, la baixa autoestima i la pèrdua de les relacions socials. Poden superar-se aquests tres elements negatius en la vida de les dones. D’on pot venir aquest empoderament, perdut al llarg de centenars d’anys? Es pot plantejar una dona el combat individual i col·lectiu contra els símptomes que li han impedit viure amb plenitud d’energia, que no li deixen ni plantejar-se la possibilitat d’una salut per a gaudir? Quins són les condicions per a un renaixement personal?

En primer lloc aprendre a recuperar el Desig i els desitjos. Iniciar la reconciliació amb el propi cos, el cos indispensable per a Maria Zambrano, el cos i ment inseparables, que hauríem de tornar a sentir unit. Revitalitzar el cos i transformar-lo, és una tasca per a iniciar el renaixement de cada persona, ja que per a sobreviure, o només per a anar fent podem viure amb manques o patologies subclíniques, però per a gaudir hem de combatre-les, tractar-les i superar-les. No com a malalties que ens atabalen sinó com a limitacions que ens impedeixen aconseguir la plenitud de salut i vitalitat.

Aula 1 ⃒ dijous 17.30 h

(BibliografiaMujer invisible, Ed. De Bolsillo, 2006

Mujer, salud y poder, Col. Feministas, Ed. Catedra, 2009

34 35

Anna MercadéInvestigadora Cambra de Comerç de BarcelonaConsultora especialitzada en dona i empresa

Assessora reconeguda per la Unió Europea per la creació d’empreses de dones i per les habilitats femenines de direcció. Anna Mercadé fa més de 20 anys que es dedica a orientar i a formar dones en el seu projecte professional, empresarial i de vida. La seva formació

acadèmica és Filosofia i Lletres i en Pedagogia es va ampliar posteriorment amb cursos de Creació i Direcció d’Empreses. Conferenciant i autora de diverses publicacions, participa en diferents mitjans de comunicació. Col·labora amb les universitats dels Heures, Rovira i Virgili (Tarragona) i amb la universitat de Vic. Actualment és assessora del president de la Cambra de comerç de Barcelona i ha creat l’Observatori de la Dona i l’Empresa. Des de 2007 és presidenta d’honor de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora.

Perquè es perd el talent femení

Les organitzacions han estat creades pels homes, segons els seus criteris i la seva visió del món. La seva empremta, els seus interessos i la seva manera de pensar, han marcat el que és l’organització social, les lleis, el llenguatge. Ells la vida pública: treball remunerat, poder econòmic, polític, legislatiu, d’on emana la dominació del món, la competitivitat, la lluita, les guerres, etc. Elles la vida privada: sentiments i amor. Aquesta divisió de rols i responsabilitats ha marcat els patrons de conducta i de socialització d’homes i dones que encara avui arrosseguem.

El procés que hem fet les dones en els últims cinquanta anys, d’entrar en el món públic dels homes, que són les organitzacions, la política, la universitat , la cultura, la ciència, la tècnica i l’empresa, ha suposat el desenvolupament de la nostra part més masculina, tant del cervell com de la nostra energia. Interessa a les dones, a les organitzacions i a la pròpia societat, abandonar els valors l’estil i l’energia femenina?

Ara podem demostrar, i així ho farem en la nostra ponència, que aquestes organitzacions, aquests mètodes, aquestes regles del joc unidireccionals, androcèntriques i masculines tal com estan establertes, no interessen a les dones, ni a la pròpia societat. La primera conseqüència representa a nivell econòmic, una Gran Pèrdua del Talent Femení, que costa gairebé 1000 milions d’Euros a Catalunya, cada any, segons l’estudi fet per la Cambra de Comerç de Catalunya. ec

onom

ia i e

mpr

esa

econ

omia

i em

pres

a

Auditori ⃒ dijous 17.30 h

(BibliografiaMujer emprendedora. Claves para Crear y Dirigir Empresas Excelentes, Ed.Gestión 2000

Emprendiendo en femenino, Ed. Publicaciones CTD

Dirigir en femenino, Ed. Gestión2000

Noemi Padrón FumeroInvestigadora Universitat de La Laguna

Vinculada actualment a la Universitat de La Laguna, ha estat professora de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Carlos III de Madrid, i professora convidada en la Universitat de Tilburg (Holanda) i en Resources for the Future (Washington DC). Doctora en Economia per la Universitat Carlos III de Madrid i MS en Economia Ambiental i dels Recursos Naturals

per la Universitat de Madison-Wisconsin, la seva carrera com investigadora se centra en el disseny d’incentius en la política ambiental i en el disseny de polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic. Actualment és col·laboradora de la Càtedra Fedea-Iberdrola d’Economia del Canvi Climàtic i de la Càtedra de Turisme i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària.

Cap a una teoria econòmica del Lideratge Femení

L’objectiu d’aquest treball és analitzar alguns resultats i fonts de desigualtat en clau econòmica fent una revisió de les contribucions científiques més recents. De fet, la discriminació de gènere comporta importants pèrdues d’eficiència social en els nostres sistemes econòmics (no només per la pèrdua de talent) i aquestes pèrdues es converteixen en autèntics atracaments quan ens centrem en grups professionals qualificats. No obstant això, l’economia és la ciència que s’ocupa d’estudiar eleccions individuals i col·lectives en la societat, i per tant, pot ajudar-nos a comprendre la relació entre el gènere, les fonts de discriminació, i els resultats observats a la realitat. Per aquest motiu, faré un recorregut per les dues línies essencials d’investigació que expliquen les causes de la discriminació de gènere en el mercat de treball.

D’una banda, els models d’informació asimètrica basats en la discriminació estadística identifiquen com responsable de la discriminació en el mercat de treball a l’empresari, concretament la seva incapacitat per a distingir les qualitats o la productivitat dels seus treballadors i treballadores. La segona línia d’investigació fa referència al paper de la identitat en el benestar individual i social i la seva relació amb els resultats econòmics observats. En termes generals, aquests models assumeixen que el benestar dels individus pot estar influenciat tant per la seva pròpia identitat (o per la percepció que en tenen) com per les accions o eleccions que altres individus realitzen (amenaces). En el cas de les dones aquests dos conceptes estan directament relacionats amb els estereotips de gènere.

Auditori ⃒ dijous 17.30 h

(BibliografiaNuevos Instrumentos para armonizar conservación y uso público de los espacios naturales protegidos

Informe Anual 2006 sobre la situación económica, social y laboral de Canarias en el año 2005, Consejo Económico y Social de Canarias

Evaluación de la política ambiental en Canarias y planes de gestión de RSU

Canarias ante Kioto: problemas y políticas para afrontar el desafio

Obsolescencia y políticas de renovación medioambiental en el sector turístico, Cuadernos Económicos de ICE, Consejo Económico y social de Canarias, Las Palmas de Gran Canaria

36 37

Sara Sampedro Escuer EconomistaPresidenta de Funde

Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Oberta de Catalunya i Diplomada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Lleida. Va cursar un postgrau en telecomunicacions i un altre en comunicació estratègica i té formació

superior en direcció financera pública i en gestió econòmica.

És membre del Col·legi d’Economistes de Lleida, del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Lleida i del Col·legi d’Interventors, Secretaris i Tresorers de l’Administració Local de Lleida.

Ha participat activament en diferents associacions de tipus professional i/o empresarial, essent membre de la junta directiva de Jove Cambra Internacional de Catalunya, demarcació de Lleida, l’any 1996-1997. L’any 2002 va fundar l’Associació de Dones Emprenedores de Lleida (ADELL) de la qual va realitzar el seu primer pla Estratègic, i va promoure i dinamitzar la creació d’un centre de negocis en línia. L’any 2005 va fundar l’Associació d’Empresàries, Professionals i Directives Funde, ocupant el càrrec de secretària fins l’any 2007 en que va ser elegida presidenta.

Té vint anys d’experiència en la direcció econòmica i financera empresarial pública i privada i més de quinze anys d’experiència en l’àmbit de la promoció econòmica.

Els microcrèdits, una eina de lideratge femení

Un sistema creat per l’economista de Bangladesh Muhamad Yunnus, consistent en prestar petites quantitats de diner, orientat a persones, dones principalment, amb l’objectiu de que emprenguin un petit negoci amb el que puguin sortir de la misèria.

Els microcrèdits a la Índia, s’utilitzen per adquirir una eina, llavors, màquines de cosir, un animal de granja, per a desenvolupar una activitat que les permeti la obtenció d’ingressos propis. És una alternativa a les donacions que a més, dignifica a la persona que els rep. Els microcrèdits són també una eina de lideratge per les dones occidentals.

econ

omia

i em

pres

a

econ

omia

i em

pres

a

Auditori ⃒ dijous 17.30 h

M. Pilar Ramon i CortasaComunicació internaCorporate Internal Communication Manager de Gamesa (Fabricants Aerogeneradors - Energia Eòlica)

Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, especialitat en Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Llicenciada en Periodisme per la UPF. Màster en Comunicació Empresarial especialitat Tecnologies

digitals per l’IDEC. Postgrau de Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE. Programa de Gestió de la Comunicació en temps de Crisi a l’IESE.

Experiències professionals prèvies com a responsable i directora de Comunicació Corporativa, tant interna com de relacions externes i comunicació de producte a Amadeus i Vita-P&G Pharmaceuticals. Ha col·laborat en el postgrau de Lideratge Femení de l’ESCI-UPF i en programes de Comunicació Interna en organitzacions.

Models de sostenibilitat social. El pla d’igualtat com a oportunitat per a la gestió de la diversitat de gènere

Les organitzacions socialment responsables han d’evolucionar dels models teòrics i dels conceptes abstractes a realitats concretes en els diferents àmbits d’aquestes responsabilitats. Els models de sostenibilitat social amb programes concrets de gestió del talent i de l’empleabilitat de les persones, programes de diversitat cultural, social i de gènere, iniciatives d’integració…

Els requisits de la Llei d’Igualtat ens brinden una oportunitat de gestió de la diversitat de gènere. Els diferents nivells de compromís de les organitzacions amb l’evolució de la dona al món laboral, així com amb l’acceptació de nous models de lideratge, faran possible que arran de les propostes de línies d’actuació que fomenten els plans d’igualtat, es desenvolupin programes orientats a la gestió de la diversitat de gènere en els diferents perfils professionals i nivells jeràrquics.

Auditori ⃒ dijous 17.30 h38 39

Gemma Mumbrú i MolinéRegidora Ajuntament de BarcelonaAdvocat

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Màster en Dret Penal i Ciències Penals per la Universitat de Barcelona. Curs de Delinqüència Econòmica a la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid.

Lletrat habilitat pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per la Jurisdicció Penal de menors. Lletrat assessor del Servei d’Atenció a les víctimes de violència domèstica del Institut Català de la Dona des de el inici del servei. Membre de la Comissió de Dret Penal de l‘ICAB. Membre del Torn d’Ofici i Assistència del Col·legi d’Advocats de Barcelona des de 1989. Actualment, Regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Regidora Executiva del Districte de Sant Andreu i Vicepresidenta de la Comissió de Promoció Econòmica.

Pilar Pifarré i MatasDiputada Parlament de Catalunya

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, Màster de Funció Gerencial a les Administracions Públiques a ESADE, Tècnica del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya.

En acabar la universitat va treballar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya on va viure una etapa de intenses negociacions

amb el govern central per aplicar l’Estatut d’Autonomia de 1979 en l’àmbit de l’educació i per començar a dissenyar una nova llei d’educació que estengués aquest servei amb caràcter universal.

L’any 1996 presta serveis al departament de Cultura de la Generalitat per consolidar les polítiques de promoció, cooperació cultural a tot el territori, així com renovar les polítiques lingüístiques, tenint en compte la composició demogràfica i sociològica de Catalunya. A l’any 2004, es va fer càrrec de la gestió pressupostària, patrimonial i de contractació al departament de Treball i Indústria, per passar a l’any 2005 a prestar serveis a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès con a directora de Recursos Humans.

La seva trajectòria política, comença a l’any 2003, amb el canvi de Govern quan li van oferir anar a les llistes del Parlament de Catalunya passant a ser diputada el novembre de 2006. Avui, és membre de l’executiva de Convergència Democràtica de Catalunya amb responsabilitat sobre els drets civils, igualtat i Administracions Públiques.

mitja

ns d

e co

mun

icació

políti

ca i

lider

atge

Aula 1 ⃒ divendres 17.30 h

Mònica Figueras MazInvestigadora UPF. Departament de Comunicació

Doctora en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i llicenciada en Sociologia i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa des de 1998 com a professora en el Departament de Comunicació de la UPF on imparteix assignatures de periodisme i de sociologia del consum, de la joventut i de gènere en estudis de

llicenciatura, doctorat i màsters. La seva línia d’investigació, a través de diverses recerques oficials i amb convenis en curs, es basa en la joventut i la comunicació. És autora d’un estudi sobre la imatge corporal en les revistes juvenils femenines, guardonat amb el Premi Joventut de la Generalitat de Catalunya. La seva tesi tracta també sobre la identitat corporal en aquestes publicacions.

Mònika Jiménez MoralesInvestigadora UPF

Doctora en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on és professora en la llicenciatura de Publicitat i RRPP. Entre 2004 i 2006 va dirigir el Departament de Comunicació Corporativa de la Universitat de Vic, àrea de la qual depèn la Llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques, on ha impartit classe durant tres anys. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i en Humanitats, la seva tesi doctoral, “Publicitat audiovisual i trastorns del comportament alimentari: de l’estereotip publicitari adult a la realitat preadolescent”, va ser becada l’any 2003 pel consell de l’Audiovisual de Catalunya, organisme per al qual ha realitzat recentment l’estudi: “Publicitat televisiva de Culte al cos i insatisfacció corporal en població Jove”. Recentment ha estat guardonada

amb el Premi Extraordinari de Doctorat atorgat per la Universitat Pompeu Fabra en reconeixement a les investigacions portades a terme en relació a l’efecte de la publicitat en els trastorns del comportament alimentari en nens i adolescents.

El pes de l’estereotip: mirades masculines en el discurs mediàtic dirigit al públic femení. Publicitat i revistes juvenils

En ple segle XXI gran part de la identitat de les adolescents segueix basant-se en el rol tradicional femení de la bellesa. Més encara, els nois segueixen sent el mirall on mirar-se i definir-se; de la seva mirada depèn l’autoestima de les adolescents. El discurs de la bellesa basat en la primesa arriba a les adolescents des de múltiples fronts i són les revistes juvenils femenines qui ho recullen i, alhora, ho perpetuen. La mirada masculina, també a través d’aquestes publicacions, segueix determinant la identitat corporal de les adolescents. En aquest sentit, la publicitat no fa sinó actuar com altaveu i alhora com socialitzadora d’estereotips impossibles, de rols que, creats des de l’òptica masculina, tenen una clara incidència en el públic femení des d’edats primerenques. La present ponència pretén aprofundir en com el discurs utilitzat tant en la publicitat com en les revistes juvenils continua convertint el concepte de feminitat en una excusa sota la qual s’amaga la masculinitat com punt de partida i, al seu torn, com a objectiu final. Així mateix es donaran pautes que permetin identificar i descodificar el discurs mediàtic difós sota les citades premisses.

Auditori ⃒ divendres 17.30 h

( BibliografiaManual de gestió d’esveniments. La construcció de la imatge de marca, Vic, Eumo Editorial, 2007

40 41

Jordi González Comunicòleg

Centrat en temes d’influència social a través dels mitjans de comunicació, actualment és professor en el postgrau de Lideratge Femení d’ESCI, desenvolupant la temàtica de Mitjans de comunicació i Estratègia de Gènere. També és professor de Comunicació i Publicitat en l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI).

En els seus llibres aborda la realitat mediàtica del que és femení i la utilització que els mitjans de comu-nicació fan dels estereotips femenins; com la societat els accepta i els integra en les seves tasques diàries.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i Màster en Direcció de Comunicació per la mateixa Universitat, s’inicia en el món professional de la comunicació a través de la publicitat, desenvolupant la seva activitat durant més de quatre anys a TIEMPO/BBDO. Del món de l’agència publicitària passa a la conceptualització i l’estratègia comunicativa, desenvolupant la seva activitat com Director de Comunicació durant més de tretze anys.

L’espai mediàtic del lideratge femení

Podem afirmar que ens trobem en el moment més mediàtic de la història de la humanitat.

Les societats, a partir de la segona meitat del segle XX, s’han vist submergides en profunds canvis que han resultat en cultures socials menys masculines i individualistes i més femenines i col·lectivistes, especialment en els països europeus i en particular en el mercat espanyol.

Davant aquesta realitat que cada dia podem advertir, el femení s’ha convertit en un veritable potencial comunicatiu, però… no tot discurs femení pot convertir-se en mediàtic o pot ser útil a un mitjà de comunicació. Únicament allò que generi interès entre els mitjans de comunicació de massa serà notícia i per tant podrà tenir influència social.

Només un petit espectre de tot el ventall de temes socials té interès mediàtic, el que fa necessari conèixer com trobar aquest espai on el femení generarà influència social a través dels mitjans de comunicació.

mitja

ns d

e co

mun

icació

mitja

ns d

e co

mun

icació

Auditori ⃒ divendres 17.30 h

(BibliografiaEl cine en el despacho, JG Ediciones

Usos actuales de Marketing Sensual, Ed. Granica

Ramon Aymerich i PiquéDirector d’economia de La Vanguardia

Redactor en cap d’Economia del diari La Vanguardia.

Llicenciat en Ciències de la Informació, ha estat professor de periodisme econòmic a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Vanguardia i el Lideratge Femení

En els darrers anys els mitjans de comunicació han reflectit la creixent presència femenina en els llocs de responsabilitat a les empreses. Si en una primera fase aquesta presència estava molt directament vinculada al fenomen de l’empresa familiar –eren executives en tant que membres de la família propietària- des de la segona meitat dels 90 hem presenciat l’arribada de dones al capdavant d’empreses en competència directa amb els homes. Més recentment, la definició d’unes regles de joc paritàries en països com Noruega ha estat determinant en l’adopció de models que garanteixin aquesta concurrència en igualtat de condicions.

La funció dels mitjans de comunicació en tot aquest procés ha estat la de realimentar les tendències existents en la societat. No penso que els mitjans hagin actuat com avantguarda en aquest procés, ni hagin senyalat el camí a seguir. Hi ha suficient literatura científica sobre els avantatges d’una economia en la que les dones tinguin una potent presència al capdavant d’empreses i institucions econòmiques i financeres. Branques de l’economia que es dediquen a considerar els factors relacionats amb el comportament, han destacat la importància de la testosterona masculina en la creació de bombolles financeres o de pànics; de la mateixa manera, i sempre en el mateix context, se sap que la major aversió al risc de les dones a l’hora de prendre decisions en sectors com les finances, garanteix un creixement més equilibrat.

Però tot això pot fer poca cosa quan topa amb la inèrcia en què es mouen els mitjans de comunicació. Com a la majoria d’empreses de què parlem, els mitjans són/som també empreses predominantment masculines; on els homes compten/comptem amb uns espais de socialització en els que moltes vegades no hi participen les dones i que determinen, moltes vegades, la carrera professional dels implicats.

Auditori ⃒ divendres 17.30 h

(BibliografiaFet a casa. La innovació a les empreses catalanes, Ed. Viena

42 43

Marisa IturbideDirectora estratègica de Brandnew, empresa orientada a proporcionar a les marques els conceptes i eines de comunicació que reflecteixin els seus valors i assegurar que els elements creatius contenen el missatge adequat i transmeten una imatge coherent.

Màrqueting i lideratge femení

Segons l’estudi Empresa, Dones i Comunicació, “9 de cada 10 dones afirma no sentir-se en absolut identificada amb els missatges que les empreses li transmeten, per considerar que es basen exclusivament en conceptes com neteja, família, llar i estètica”.

El 85% d’elles assenyala com a valors amb els quals s’identificaria: intel·ligència, independència, capacitat de decisió i aspectes professionals. Les empreses orienten el seu màrqueting a una dona que no existeix, que és normalment inculta, que està obsessionada per la neteja, la família i la estètica, i tot això des d’una actitud molt pròxima a l’estupidesa.

Existeix un mercat que ens tracta com autentiques babaus i segurament ho fa “perquè sempre s’ha fet així”. Però les dones volen ser sobretot respectades i susceptible de consumir tot tipus de productes i serveis: cotxes, productes financers, productes i serveis esportius, viatges, etc.

El nou model de màrqueting ha de veure el mercat real, les dones tenen poder adquisitiu, prenen decisions, dirigeixen, manen i poden consumir productes cars. El màrqueting del respecte i del reconeixement s’obre camí en el lideratge femení.

mitja

ns d

e co

mun

icació

Auditori ⃒ divendres 17.30 h44 45

Alfredo Diez Coach del Postgrau de Lideratge Femení

És un entusiasta del desenvolupament humà i la creació d’organitzacions obertes a l’aprenentatge. Coach d’alta direcció i consultor especialista en habilitats directives i processos de canvi organitzacional. És llicenciat en Dret i MBA Màster of Business Administration per la Nottingham Trent University del Regne Unit. Licenced Practitioner of Neuro-Linguistic

Programming i Certified Business Coach per la International Coaching Community (ICC). Mediador i consultor internacional d’empreses. Professor per la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra (ESCI). Escriptor. Speaker d’esdeveniments. Treballa perquè les empreses assoleixin èxit econòmic de forma sostenible en el temps.

El repte de viure el nou paradigma femení

Afortunadament predominen en l’actualitat les actituds de rebuig al lideratge autoritari i jeràrquic, basat en el model patriarcal. El lideratge femení es va imposant, obrint noves possibilitats de desenvolupament amb l’aportació de les dones. La pròxima revolució econòmica, segons alguns analistes, consistirà a entendre el rol vital de la dona en l’empresa i en els mercats, no solament des de la seva influència en les decisions de compra, sinó sobretot, des de la seva aportació a una forma distinta de crear, dirigir, liderar i desenvolupar projectes empresarials. La majoria dels investigadors parlen del lideratge femení com un genèric, com un estil que pot ser aplicat també pels homes. Però abans de res, són les dones les generadores del nou estil. No obstant això, a moltes dones els falta seguretat i confiança per a saber que tenen un estil propi. Llavors imiten a l’home. Ni expressen les seves facultats femenines ni accepten el risc que suposa fer-ho. La dona només pot aportar a partir del que és realment, de la seva autenticitat, no des de la impostura. Per això, conèixer i reconèixer que les competències emocionals femenines “naturals” són un veritable avantatge competitiu de gènere, és la clau.

Aula 1 ⃒ divendres 11.00 h

(BibliografiaEl líder interior, Ed. Granica

Coaching para Dummies, Ed. Granica

tallers

46 47

Carme García Ribas

Gestió del patrimoni emocional en les organitzacions

Els sentiments ni es compren ni es venen, com diu la cançó, però s’anoten al compte de resultats.

En aquest moment que vivim, hi ha un sentiment que envaeix el món: la por. La por va lligada a una amenaça i quant més inconcreta és

l’amenaça més augmenta la por. Els líders socials amb la seva comunicació, estan augmentar la por, o el que és encara pitjor, ofereixen una confiança vàcua basada en el “confiar, que Déu proveirà”. Fan com els antics mags de la tribu que apel·laven a les forces del bé per a aportar confiança, o del mal si es tractava de manipular amb por.

El patrimoni emocional de les organitzacions, dels països, de les empreses, de les institucions no està subjecte a la borsa ni al preu del petroli. El patrimoni emocional de les organitzacions és susceptible de ser gestionat eficaçment i, com deia en la primera frase, convertir-se en beneficis per a l’organització i per als professionals.

En aquest taller facilitarem les claus per a la gestió del patrimoni emocional i donarem a conèixer una eina metodològica que ens permetrà gestionar les emocions en l’empresa: la auditoria emocional.

CUATRECASAS Abogados

Els plans d’igualtat

L’equip d’advocats especialitzats en dret laboral de Cuatrecasas, Mª Jesús Parra, Diego Enjuto i Gloria Reig, realitzaran un taller exposant la seva experiència en l’aplicació de la Llei d’Igualtat. Els ponents formen part de l’equip de professors del Postgrau en Lideratge Femení des del curs 2008-2009.

Cuatrecasas és un referent en el mercat jurídic internacional a Espanya i Portugal. Cuatrecasas ofereix assessorament jurídic en totes les àrees del dret empresarial. Des de la seva fundació, s’ha caracteritzat per estar fortament compromesa en ajudar a les empreses en el desenvolupament de les seves activitats i en la defensa jurídica dels seus interessos. Cuatrecasas ha estat distingida com a una de les millors firmes espanyoles en l’edició 2009 dels International Legal Alliance Summit & Awards.

Pere Jiménez CreisInstitut Innovació, Illes Balears

Cap del servei d’informació i formació empresarial de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), Govern dels Illes Balears. Enginyer industrial (Euring) i enginyer tècnic industrial especialitat mecànica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Màster en Direcció i administració d’Empreses (MBA) per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i per l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE). Auditor de qualitat IRCA i avaluador EFQM nivell acreditat. Professor de l’assignatura: Administració d’empreses i organització de la producció i de la carrera d’Enginyeria Tècnica Industrial de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Professor del Màster en Planificació i Direcció de la Qualitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor del MBA i del Postgrau en Project Management de la Universitat Alfonso X el Sabio (UAX) Escola Superior Balear (ESB).

Homes i dones, diferències que ens uneixen

Les innovacions son femenines i els processos son masculins. La relació entre homes i dones mou el món. Les diferències entre homes i dones, sempre ens han separat. Però no som conscients que aquestes mateixes diferències son les que en realitat ens uneixen. Només cal que fem un esforç per començar a conèixer-nos i així treure el millor de cadascun i de cadascuna.

Precisament, d’aquestes diferències podem treure les dues armes més poderoses amb les que pot comptar un equip de treball, d’homes i dones. Innovacions i processos. L’estructura mental de les dones fomenta la creativitat, la investigació, l’inconformisme. L’estructura mental de l’home fomenta el procés ordenat, lineal. Les organitzacions d’avui estan necessitades de les dues visions, el món actual també.

talle

rs

talle

rs

Aula 4 ⃒ divendres 11.00 h

Auditori ⃒ divendres 11.00 h

(BibliografiaAuditor de Calidad, Ed. Gestión 2000

Gestor de Sistemas Integrados, Ed. Gestión 2000

Evaluador del modelo EFQM, Ed. Universitat Oberta de Catalunya

Introducción a la gestión de calidad, Ed. Educacionline

Gestión de calidad ISO 9001, Ed. Educacionline

Gestión avanzada, Ed. Educacionline

Aula 1 ⃒ divendres 11.00 h48 49

Com

unica

cions

ODAME Escola d’empresàries Barcelona Activa

Emprendre en femení

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, impulsa des de fa més de 23 anys el suport a les dones emprenedores. En aquest sentit, l’Escola de Dones Emprenedores ODAME es dirigeix a empresàries i dones amb idees i habilitats emprenedores que volen crear o fer créixer la seva empresa.

L’Escola és l’encarregada que les idees empresarials que tenen les dones, que poden ser un poderós catalitzador per aconseguir el canvi i impulsar l’economia de la ciutat, es facin realitat amb garanties. Serveix per identificar i preparar les properes generacions de dones líders i emprenedores. Té per objectiu que les empreses impulsades per dones es constitueixin i consolidin amb èxit i que les dones emprenedores puguin crear el seu propi futur personal i professional.

L’Escola acompanya a les petites empreses que comencen i a les ja existents a resoldre els seus problemes, formant a les emprenedores i a les empresàries, tutoritzant-les i ajudant-les a superar les barreres que típicament es presenten en el desenvolupament dels seus projectes. Vol contribuir a la acceptació de les dones en el món dels negocis i recolzar a les dones amb capacitat emprenedora i de lideratge.

QUÉMEPONGO Imatge personal

Sentir-se segur amb un mateix és la clau de l’èxit personal i professional

Quémepongo és una empresa dedicada a l’assessoria d’imatge personal i personal shopper. Més de 10 anys d’experiència en el sector ens avalen. Elisabet Olivé i Montse Guals van fundar Quémepongo a Barcelona a partir d’un estil molt proper, agradable i personal que encara avui es manté amb cadascun dels nostres clients.

T’ajudem a complir els teus objectius personals i professionals.

A Quémepongo oferim una àmplia gamma de serveis d’assessoria d’imatge per a particulars i empreses amb una metodologia de treball que s’adapta a les necessitats de l’entorn, aportant valors i coneixements per obtenir uns resultats permanents i graduals.

Sabem que vivim en un món en constant evolució i és per això ens adaptem a les tendències i requisits del moment.

La imatge personal com a identitat d’empresa

A Quémepongo oferim les eines necessàries perquè l’empresa pugui alinear la imatge que presenten les persones que la integren amb la seva imatge corporativa.

Taller d’imatge personal: ensenyem a aconseguir un estil propi que concordi amb la filosofia de l’empresa.

Els tallers es componen de la següent estructura temàtica: • La importància de la imatge personal • Com aplicar la imatge personal a la filosofia de l’empresa • Com ens projectem i com ens veuen els altres • Pautes bàsiques de saber vestir i saber estar

talle

rs Aula 3 ⃒ divendres 11.00 h

Aula 5 ⃒ divendres 11.00 h Auditori ⃒ dijous 13.00 h

Speakers corner / Comunicacions orals / Experiències de Comportament estratègicEl I Congrés de Lideratge Femení (LIFE’09) vol desfer la barrera sovint existent entre ponents i congressistes. Les experiències, les aportacions dels participants són tant o més importants que la dels ponents convidats i per això hem dissenyat un format innovador quant a les comunicacions dels assistents. Les comunicacions podran versar sobre estudis, projectes, programes, experiències personals o professionals, iniciatives, bones pràctiques o altres, relacionats amb la temàtica general del Lideratge Femení i/o amb algun dels àmbits que s’han seleccionat pel LIFE’09.

La sessió de Comunicacions Orals/ Experiències de Comportament estratègic tindrà lloc dijous 17 a les 13h i consta de testimonis personals de dones relacionades amb el Programa de Lideratge Femení d’ESCI-UPF.

La sessió Speakers corner / Comunicacions orals tindrà lloc divendres 18 de setembre a les 13.00h. Totes les comunicacions orals tindran una durada de 5 minuts i hi ha dues modalitats: la comunicació oral programada i el speakers corner on les persones assistents podran expressar espontàniament les seves experiències, les seves reflexions personals entorn el contingut del congrés i l’efecte que pugui tenir sobre com enfocar la vida personal i professional.

El balanç de vida professional i personal de les dones requereix i exigeix de la gestió d’aspectes emocionals, competències professionals i habilitats de comunicació. Passar de l’estrès de les imposicions socioculturals a la gestió assertiva de la quotidianitat, assumint nous models de lideratge, però gaudint de la feminitat, és un procés que es pot viure de moltes maneres. Ens agradarà compartir-ne alguns exemples amb vosaltres.

Experiències de comportament estratègic

Cristina Urbina Eva HernándezM. Pilar RamonIrene Compte

50 51

Espai Respira i Somriu“Respira i somriu” és l’eslògan que ha acompanyat tota la nostra trajectòria de lideratge femení. Respira i somriu és un espai físic en el congrés que et convida a experimentar. Hi trobareu propostes esportives i de vida saludable, de rem, de bicicleta, de coaching amb cavalls i altres recursos per a facilitar-vos la vida.

Racó de Rem Olímpic ofert pel Reial Club Marítim de Barcelona

El Rem Olímpic és un esport que obliga a desenvolupar determinades qualitats especialment adients per assolir fluïdesa, comoditat i seguretat en l’entorn professional davant el qual s’enfronta la dona contemporània. Predisposició al treball en equip no competitiu, increment dels capacitats de concentració i coordinació, serenor per cedir en favor dels interessos comuns, coratge per activar iniciatives innovadores, visió en perspectiva i sentit d’estratègia per a la selecció d’objectius, paciència i confiança en els resultats futurs del treball disciplinat i responsable són, per exemple, alguna d’aquestes qualitats.

Alhora el Rem Olímpic fomenta l’autoestima, la seguretat i la confiança personal, perquè implica prendre consciència que som capaços de bellugar un element inert com és un bot, en un entorn estrany com és el mar, amb l’únic recurs del nostre cos i la nostra ment. En aquest Racó de Rem Olímpic podreu fer el primer contacte amb aquesta realitat amb els remoergòmetres i la supervisió tècnica de membres de l’equip de competició del Reial Club Marítim de Barcelona, únic Club barceloní on és practica aquesta disciplina des de fa més de 100 anys.

Racó Saludable ofert per la Plataforma S.H.S

Del la mà de diversos professionals i alumnes voluntaris, i gràcies a diferents empreses col·laboradores, que es comprometen a seguir la línia “saludable” del projecte oferim una àrea de referència, on els assistents al congrés podran rebre formació i informació, sobre activitats senzilles i eficaces per a dissenyar i optimitzar el seu missatge personal, a través d’una aparença saludable.

Els i les congressistes podran deixar la seva adreça de correu electrònic per rebre informació i recollir, amb un pen drive, informació “saludable”. Entre d’altres activitats com conèixer com portar a terme 10 minuts diaris d’activitat física, evitant lesions, o optar per conèixer el procés d’anàlisi de la pigmentació de la pell per a conèixer els colors que li afavoreixen, entre d’altres opcions. Tot amb al·lusions a l’harmonia amb l’espai, la persona, i el medi ambient.

Racó de Lideratge Femení amb Cavalls ofert per Caballos y Liderazgo

Els cavalls formen part del nostre imaginari col·lectiu. Desperten en nosaltres emocions de vegades contradictòries, però en cap cas ens deixen indiferents. Força, poder, energia, harmonia, bellesa, aires de llibertat són les paraules amb les quals els participants identifiquen més sovint el que els suggereix la imatge d’un cavall. Interactuar amb ells té un alt impacte emocional, l’aprenentatge és immediat produint grans canvis en la percepció d’un mateix i del nostre equip.

Durant el congrés se sortejarà una estada per a 20 persones per al dissabte 19 de setembre del 2009 a les instal·lacions de Caballos y Liderazgo, als afores de Barcelona.

Activ

itats

Prem

i de

Lider

atge

Fem

ení

El premi de Lideratge Femení vol distingir a una dona líder que reuneixi les aptituds que des de LIFE’09 hem proclamat i difós. Una dona que sapiga gestionar el seu projecte personal i professional que s’autoritzi a viure sense la submissió als estereotips, que conegui i respecti la seva diferència i comuniqui amb poder femení.

El PREMI DE LIDERATGE FEMENÍ del I Congrés de Lideratge Femení LIFE’09 ha estat atorgat a la Ministra Carme Chacón, una dona líder que reuneix, a més, les següents capacitats:

• Saber gestionar un col·lectiu fortament masculí

• Gestionar estratègicament la seva vida personal i professional

• Ha demostrat capacitat per gestionar els conflictes

• Pren decisions al marge dels estereotips

• Transmet la imatge de dona líder, confiada, resolutiva

• Té capacitat per assumir riscos importants

• Mostra capacitat per gestionar la seva imatge física

• Té un alt nivell d’acceptació social

La guardonada recollirà personalment el premi en el marc del SOPAR DE GALA que se celebrarà el dia 17 de setembre del 2009 a l’Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona.

52 53

Amb la col·laboració

Índex

de

pone

nts

Margarita Artal SerratDirectora d’ARTAU Consultors

Ramón Aymerich i PiquéRedactor en cap d’Economia del diari La Vanguardia

Antonella BrogliaConsultora, Infonomia

Alfons CornellaFundador i President d’Infonomia

Isabel del Arco BravoVicerectora de Docència de la Universitat de Lleida

Alfredo DiezCoach d’alta direcció i consultor especialista en habilitats directives

Marta Figueras i BadiaRegidora Consellera Comarcal d’Educació del Vallès Occidental

Mònica Figueras Maz Professora de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra

Alfred Font BarrotProfessor de la Universitat Pompeu Fabra

Teresa ForcadesTeòloga i monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat

Carmen García RibasDirectora del I Congrés Internacional de Lideratge Femení

Inma GilaberteMetge especialista en Psiquiatria

Jordi GonzálezProfessor d’ESCI

Marisa IturbideDirectora estratègica de Brandnew

Mònika JiménezProfessora de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra

Pere Jiménez CreisCap de Servei d’informació i formació empresarial de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI)

Maribel Martínez de Murgía EmbarbaGerent de Makeateam

Anna MercadéAssessora de presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona

Gemma Mumbrú i MolinéAdvocat, Regidora Ajuntament de Barcelona

Kenneth M. Novack, Ph.D.Psicòleg i Director d’Aprenentatge d’Envisia Learning (Los Angeles)

Laia Oliver-FraucaGeògrafa i investigadora per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Gemma Ortiz RipollMetgessa Especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Noemí Padrón FumeroProfessora de la Universitat de la Laguna

Pilar Pifarré i MatasDiputada del Parlament de Catalunya

Pilar Ramon i CortasaCorporate Internal Communication Manager de GAMESA

Montserrat RibotPsicòloga i Coach

Enrique Roche ColladoProfessor de la Universitat Miguel Hernández

Sara Sampedro EscuerPresidenta de l’Associació FUNDE (Associació d’Empresàries, Professionals i Directives)

María A. SánchezTècnic Superior en Assessoria d’Imatge

Alain TouraineFundador i membre del Centre d’Anàlisi i d’Intervenció Sociològics (CADIS, EHESS/CNRS) de Paris

Carme Valls-LlobetDirectora del Programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris)

Carmina Virgili RodonProfessora emèrita, geòloga

5554

ESCIEscola Superior de Comerç InternacionalPg. Pujades, 108003 BarcelonaTel. 93 295 47 10Fax 93 295 47 20lideratge@esci.eswww.esci.es