UNITAT 1: EL VOCALISME

LES PROPIETATS TEXTUALS:

-Les propietats textuals són l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció lingüística.

- Adequació: L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa. L'adequació està en funció de la relació entre l'emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc.

- Coherència: Cal presentar la informació de manera clara i ordenada, acomodant-se a l’estructura peculiar de cada tipus de text i a la seva finalitat, i, sobretot, cal desenvolupar correctament el tema.

- Cohesió: És la propietat per la qual s’estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text.

Conjuncons

Connectors

Preposicions

Signes de Puntuació Pronoms Conocordança

- Correcció lingüística : Un text és correcte quan respecta les normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques, i el lèxic s’utilitza amb el significat apropiat.

- REGISTRES:

És la variació del llenguatge en funció de la situació d'ús o context situacional, va estretament lligat a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor.

Cientificotècnic

Formal

Literari/Culte

Registres Estàndard Mitjans de comunicació

Col·loquial Correcte

Informal

Vulgar Incorrecte (insults, barberismes, etc)

- LA SIL·LABA:

Una Sil·laba es cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula, i té com a núcli una vocal.

-DIFTONG:

- Decreixent: La i o la u es troben després del nucli, amb el qual s'agrupen.

ai auei eu// iuoi ouui uu

- Creixents: La i i la u es troben abans de la vocal sil.làbica.

1. Qu + vocal Qua, Qüe, Qüi, Quo

Gu + vocal Gua, Güe, Güi, Guo

2. I/U entre vocals Cre-ient Ca-uen

3. I a principi de mot + vocal: io-gurt hie-na

-DIGRAF: Dues lletres amb un mateix so:

Se separen No se separenss Igrr llsc qul·l nyix gutjtgtx

-Apòstrof:

Masculins: S’apostrofen SEMPRE davant de la paraula començada en vocal

Femenines: No sapostrofen davant de I/U àtones

-Contracció:

( preposicio + article )

El: Al menjador El: pel carrer

A Per

Els: Als nois Els: pels camins

El: del peu El: per al noi

De Per a

Els: dels pares Els: Per als homes

El: cal Ferran

ca

Els: cals avis

LITERATURA:

DELS ORIGENS DE LES LLENGUERS VULGARS:

- Els romans desembraquen a Empúries el 218 dC

- El 476 dC cau l’Imperi Romà

Romanització: Imposar la cultura i la llengüa sobre les altres civilitzacións.

- Després de la caiguda de l’Imperi Romà, la llengüa evoluciona per zones fins convertir-se en llengües vulgars ( sobre el s. VIII )

- En el s.XII apareixen el primers textos escrits*:

Homilies d’Organyà: Anotacions que feia el capellà per el seu sermó Forum iudicum: Traducció al català de les lleis bisigotes

*No son literatura

LITERATURA:

Literatura: una obra Literaria té la única funció de causar plaer

La primera obra literaria va ser escrita per Ramon LLüll en el s. XIII

En el s. XII no hi havia literatura escrita amb català, per que es pasen a la llengüa veïna que era el occità:

-Proximitat Geografia

-Prestigi de l’Occità

-Semblança català/Oaccità

POESIA TROBADORESCA S. XII - XIII:

La poesía trovadoresca és poesía lírica ( amor ), que es recitaven amb música.

La poesía trovadoresca està en una societat estamental en la qual la dona pertany a la alta noblesa i està normalemnt casada i els trobadors no, per tan es un amor imposible, desigual i adúlter

VOCABULARI:

Nidons: el meu senyor / la meva senyora

Gilós: Marit

Lausengiers: espíes / acusadors

El señal: “Contrasenya” per que la dona s’apigua que la poesía va per ella.

Amor cortes: una altre manera de dir poesía trovadoresca:

GENERES TROVADORESCOS:

Cançó: Poema Amorós

Sirventès: Poema de crítica o burla algú

Plany: poema de lorança per la mort d’algú

Pastorel·la: Poema que parla de la relació amorosa entre una pastora i el trovador

Alba: poema que parla de la separació dels amants en fer-se de dia

Dona

Trobador

CVCV

CVCV