Resum Crtica de la ra pura

1. Introducci

La Crtica de la ra pura aparegu el 1781 i constitueix una de les obres ms comentades i controvertides de la histria de la filosofia. Kant vol saber el perqu del fracs de la metafsica i lxit de les cincies com la matemtica i la fsica, que han trobat un cam segur amb el que arribar al coneixement. La revoluci copernicana que proposa Kant es bsa en afirmar que en comptes de ser la nostra facultat cognitiva la que es regeix per la naturalesa de lobjecte, que sigui aquest el que es regeix per laltra. El nou mtode consistir en defensar que noms coneixem a priori de les coses el que nosaltres mateixos posem en elles Idealisme? Idealisme, per en certa manera defensant lempirisme.

El nucli de la KrV es troba en la concepci de lespai i el temps com a formes subjectives, i en la noci de judici sinttic a priori com element indispensable per fer avanar el coneixement. Per a Kant, lespai i el temps sn intucions, s a dir, formes a priori inherents en la nostra sensibilitat o facultat receptiva. No provenen de lexperincia, sin que sn totalment independents della (Esttica transcendental).

El sistema filosfic kanti s qualificat per ell mateix com idealisme transcendental. Transcendental fa referncia a les condicions de possibilitat (o condicions transcendentals) de lexperincia, dels objectes de lexperincia, dels fenmens, del coneixement dels objectes, etc. Si es compleixen aquestes condicions ser possible fer coneixement de lobjecte. Per la tradici, lobjecte era conegut en la mesura en qu el subjecte se lapropiava dalguna manera, el reprodua mentalment, i el coneixement era vertader en tant que captava lobjecte tal i com s. Per a Kant, lobjecte s construt per nosaltres, no captat tal com s.

A la Introducci distingeix entre el coneixement a priori i el coneixement a posteriori. El primer s absolutament independent de tota experincia. les proposicions matemtiques posseeixen aquest carcter; que te com a distintiu el fet de ser universal i necessari. El coneixement a posteriori o empric depn de lexperincia, ra per la qual mai s estrictament universal; com a mxim pot arribar a la generalitzaci inductiva: tampoc s estrictament necessari ja que la seva negaci ni implica cap contradicci.

Poder fer cincia noms amb coneixements a priori? Ja que la cincia s un conjunt de judicis (proposicions), distingeix entre judicis analtics i sinttics. Els analtics sn aquells en els que el predicat simplement aclareix o explicita una nota o propietat continguda en el subjecte (el triangle t tres costats. Els sinttics sn aquells en el que el predicat senyala quelcom que no est contingut en el subjecte. En ells no hi ha contradicci entre afirma el subjecte i negar el predicat. La seva veritat no depn noms del principi de contradicci, sin tamb de lexperincia. Els judicis analtics sn sempre vertaders, per no amplien el nostre coneixement Judicis sinttics s.

Kant vol judicis que aplin el coneixement i alhora siguin universals i necessaris, qualitat que lexperincia no ofereix Judicis sinttics a priori. Exemple: tot el que passa t una causa (fsica). Tamb a les matemtiques tenim un model de cincia que procedeix amb judicis sinttics a priori, tant en el cas de laritmtica (7+5=12) com en el de la geometria. A la metafsica[footnoteRef:1] tamb hauria de passar el mateix si tenim en comta que es tracta duna temptativa per ampliar el nostre coneixement i de fer-ho amb independncia de lexperincia (a priori) . [1: Wolff: metafsica com a philosophia prima, cincia que tracta sobre lens en tant que ens, per que inclou, a ms, segons la tradici escolstica, disciplines particulars com la psicologia (cincia de lnima) i la teologia (cincia de Du), juntament amb la cosmologia o la cincia del mn com a tal.]

De la fsica i la matemtica no cal preguntar si sn possibles els judicis sinttics a priori, sin com sn. De la metafsica, hem de comenar qestionant la seva prpia existncia com a cincia. Tanmateix, com que la ra humana sempre tracta les qestions de la metafsica siguin quines siguin les seves possibilitats de convertir-se en cincia, s indispensable esclarir el seu estatut.

La Crtica de la ra pura no s una epistemologia. El que Kant pretn s obrir camins per edificar un sistema que ell no va arribar a elaborar, un sistema del que la Crtica de la ra pura seria una propedutica. Kant es debat sovint entre lideal tradicional dun sistema tancat, complet, mentre la seva crtica tira pel terra molts supsits del prets sistema. Crpu com a destructora i alhora creadora. Kant representa una sortida intermdia entre lempirisme (Locke i Hume) i el racionalisme (Descartes, Leibniz), per posant mfasi en lespontanetat del subjecte pensant. Es proposa a examinar i delimitar qu s el que posa el subjecte i qu lobjecte en el nostre coneixement. Com opera la sntesi en la que consisteix el coneixement hum.

Lobra t dues parts:

1. Doctrina transcendental dels elements

a. Esttica transcendental (estudi de la sensibilitat i de les intucions)

b. Analtica transcendental (estudi de lenteniment, dels conceptes i dels principis)

c. Dialctica transcendental (estudi de la ra i de les idees: nima, mn, Deu)

2. Doctrina transcendental del mtode

2. Lesttica transcendental

Anlisi dels elements a priori del coneixement sensible. El coneixement aqu s intuci (Anschauung), que pot ser externa o interna. Amb la primera aprehenem els objectes externs; amb la segona, els nostres estats anmics. La intuci pot ser emprica o pura. Emprica si es refereix a un objecte mitjanant la sensaci; pura com a forma de la sensibilitat en tant que intuda (espai i temps). Kant distingeix la matria i la forma del fenomen (Erscheinung, el que apareix) o lobjecte de la intuci emprica. La matria s la sensaci mateixa; la forma s el mitj pel que organitzem la diversitat o multiplicitat del fenomen. Aquesta forma resideix en nosaltres i mai podem representar-nos la falta despai, tot i que s que podem pensar espai sense objectes.

Lespai s la forma a priori dels objectes externs, el temps ho s dambds, en canvi. Considerar espai i temps com condicions a priori de la sensibilitat, formes inherents, no als objectes, sin al subjecte que els intueix, s una pedra angular de la Crtica de la ra pura. De lexplicaci de lespai (amb les seves tres dimensions) i del temps (una dimensi: la successi) com a formes a priori deriva el carcter fenomnic del nostre coneixement sensible. En altres paraules, a travs de la sensibilitat coneixem fenmens, no coses en la seva realitat independent del subjecte cognoscent, el que Kant anomena nomen[footnoteRef:2]. [2: El nomen, del grec Nous, s, per una part, el que coneixerem els humans si el nostre coneixement fos intutiu i no discursiu, si la nostra intelligncia tingus la capacitat que satribueix a la divina.]

El fenomen no pot ser ents com a mera aparena, perqu lespai i el temps no sn propietat de les coses en si, ja que llavors es pren lobjecte com una cosa en si i no com un objecte construt o organitzat per nosaltres. s el carcter fenomnic (objectes en un espai temps) de lobjecte el que ens permet enunciar veritats sobre el mn.

3. Lanaltica transcendental

Estudi dels elements a priori del coneixement en el seu aspecte intellectual. Mentre que la sensibilitat intueix, lenteniment entn. Ambdues funcions sn indispensables, ja que el coneixement s sntesi, producte duna collaboraci de facultats.

A lanaltica, Kant intenta trobar el principi dunitat del pensar i el descobreix, no analitzant tots els conceptes, sin la seva font i les seves regles. s el que anomena deducci transcendental de les categories Cal justificar (deduir) laplicaci dels conceptes als objectes de lexperincia.

Tant a la primera edici com a la segona (torna a escriure de nou el captol) intenta mostrar com funciona el coneixement dobjectes. Mostrar tal funcionament requereix fer visible un conjunt darticulacions que illustrin laportaci de diferents mduls que intervenen en el coneixement. El nostre coneixement necessita conceptes universals. Per arribar-hi, opera amb una taula clssica dels judicis, de la forma dels quals arriba a aquests conceptes universals Categories (= Aristtil).

De manera que lenteniment desenvolupa la funci de sntesi a travs del judici i a travs dels pensaments dobjectes en general o conceptes. Com que la taula cont dotze formes de judici, dotze seran tamb les funcions sinttiques conceptuals, les categories, que sn, per tant, conceptes molt generals als que es reduir qualsevol altre concepte.

Lanaltica transcendental forma part de la lgica, que est dividida en dos apartats: la lgica general i la lgica transcendental. La primera socupa de les regles del pensar sense tenir en compte als objectes referits, sin que noms se centra en la forma. La segona socupa de les lleis de lenteniment i de la ra, per noms en tant que es refereixen als objectes socupa de les regles daplicaci del pensament als objectes. Les dues lgiques es divideixen en analtica i dialctica. La lgica analtica descompon el pensament en els seus elements regles de ls correcte de lenteniment i de la ra (tamb sanomenava lgica de la veritat). Segons ella, la lgica ha dusar-se com a canon de lenteniment, no com a organon. Utilitzar-la com a organon s fer un s transcendental (ms enll de lexperincia o sense comptar amb ella) dels principis fonamentals de lenteniment, com a instrument per produir coneixement.

La deducci de les categories constitueix el nucli de la Crpu quant a defensa de lentramat cognitiu tal com Kant el concep. El seu esfor per mostrar laplicaci dels conceptes generals (espontanis, a priori) a les percepcions dels objectes reals s duna complexitat enorme i de gran originalitat. Aquest procs sha dentendre sobretot com a unificaci, la sntesi.

3.1. Lesquematisme transcendental

Desprs de la deducci de les categories, Kant parla de lesquematisme dels conceptes purs de lenteniment. Kant entn que ha dexistir una mena dhomogenetat entre concepte i intuci. Com poden els conceptes subsumir objectes dels sentits? Ha dexistir en nosaltres una tercera capacitat entre sensibilitat i enteniment que produeixi la homogenetat requerida: la imaginaci. Els conceptes, encara que siguin heterogenis respecte els objectes de la sensibilitat, poden aplicar-se a ells grcies a lesquema, produt per la imaginaci: A aquesta representaci dun procediment universal de la imaginaci per a subministrar a un concepte la seva prpia imatge s el que anomeno esquema dun concepte.

Cada concepte te el seu esquema corresponent, mitjanant el qual es resol la vinculaci de representacions heterognies, les de lenteniment i les de la sensibilitat. Imaginaci com a mediadora grcies a lesquema, que s tant intellectual com sensible. Lesquema no s una imatge: Generar una imatge pressuposa lesquema s una sntesi que posa en concordana el concepte pur de lenteniment amb el seu objecte de la sensibilitat.

A ledici B la imaginaci apareix com independent de lenteniment. All ms rellevant pel que fa a lesquema s el que Kant anomena esquema transcendental, que consisteix en una determinaci transcendental del temps. Sembla indicar que el temps guarda homogenetat entre categoria i fenomen: El temps pot realitzar aquesta funci mediadora per ser intuci a priori de la sensibilitat i per presidir tota activitat conceptual, la qual es desenvolupa lligada a lapercepci.

3.2. Principis de lenteniment pur

Hi ha dos principis suprems: el de no contradicci i el de les condicions de possibilitat de lexperincia en general. El principi de no contradicci[footnoteRef:3] ha de ser acomplert per tot judici necessriament, perqu si no no tindria significat. Per, com a condici formal, no s suficient per enllaar correctament el subjecte i el predicat, perqu el judici sigui vertader. De fet, aquest principi s el principi subrem dels judicis analtics. Per en ells el pensament no surt de si mateix. per aix, Kant proposa com a tasca bsica assenyalar quin s el principi dels judicis analtics, que sn els que ens fan avanar en el coneixement Es necessita un principi que permeti sortir del concepte donat per confrontar-lo sintticament amb un altre (permeti la sntesi entre dos conceptes) Tot objecte es troba sotms a les condicions necessries de la unitat que sintetitza en una experincia possible all divers de la intuci. La unitat que sintetitza o la unitat sinttica s en primer lloc la categoria. La seva aplicaci als objectes s el que fa possible que els coneixem. Per, el fet que lobjecte estigui sotms a les condicions necessries de la unitat sinttica no fa referncia noms a les categories, sin tamb a lesquema de la imaginaci i a la conscincia del jo (lapercepci).Per aix parla de tres capacitats (el sentit intern, la imaginaci i lapercepci) com a fonts de les representacions. El coneixement opera amb sntesis que unifiquen la multiplicitat de la percepci. [3: Kant no accepta la definici que Aristtil en fa com es impossible que quelcom sigui i no sigui al mateix temps, ja que al mateix temps introdueix una circumstncia temporal que restringeix el seu carcter lgico-analtic. Per aix, proposa aquesta formulaci: A cap cosa li conv un predicat que la contradigui.]

Quan Kant parla dexperincia sensible no es refereix al fet que all empric est all simplement, com si no tingus res a veure amb el subjecte cognoscent, sin que s el que est all sotms a les condicions cognitives del subjecte. Aquest no coneix de qualsevol forma, sin duna manera determinada, la que li imposen les formes a priori de la sensibilitat, les categories, lesquema, lapercepci. Lexperincia possible s la que podem tenir conforme a aquestes condicions. s experincia sintetitzada. I el que regula la sntesi sn els principis, i el principi suprem de la unitat.

3.3. Analogia de lexperincia

Lexperincia noms s possible mitjanant la representaci duna necessria connexi de les percepcions. Analogia en filosofia t el sentit de regulador (es determina la relaci temporal entre percepcions. La primera daquestes tres analogies s: En tot canvi dels fenmens roman la substncia, i el quantum de la mateixa no agument ni disminueix en la naturalesa. Kant subratlla que les percepcions samunteguen duna forma accidental Com les hem de connectar perqu hi hagi coneixement? Noms mitjanant conceptes, s a dir, a priori. Com que els tres modes del temps sn permanncia, successi i simultanetat, hi haur tres regles que determinaran a priori lexistncia dels fenmens en relaci amb el temps. Ja que, a ms, la nostra aprehensi dall divers del fenomen va canviant contnuament, aquest canvi (accidents) noms pot ser canvi respecte quelcom que no canvia (substncia). Com es veu, Kant est seguint la taula de les categories per obtenir judicis sinttics a priori; en la primera analogia utilitza la categoria de substncia.

La segona analogia utilitza la de causalitat. El seu principi s: Tots els canvis tenen lloc dins de la llei que enllaa la causa i lefecte. Aquesta analogia no posa de relleu all permanent, sin els canvis dels accidents. Quina s la relaci objectiva, quin estat hem de posar abans i quin desprs? No s lhbit de veure seqncies successives don traiem el concepte de causalitat (Hume): Si aquest concepte tingus una base semblant seria un concepte necessriament empric, i no a priori No seria una relaci necessria.

La tercera analogia s el principi de la simultanetat segons la llei dacci recproca de les substncies. Diu Kant: Totes les substncies, en la mesura en qu puguem percebre-les com a simultnies a lespai, es troben en completa acci recproca. Categoria de comunitat, com a condici per a qu puguem percebre els objectes com a simultanis. Lordre temporal de les percepcions est determinat per una regla que s lacci recproca de les substncies.

3.4. Postulats del pensament empric en general

Sobre les categories de modalitat: possibilitat, realitat i necessitat. s important la seva aplicaci a lexperincia: All peculiar de les categories de modalitat consisteix en el fet que, quant a determinacions de lobjecte, no amplien el concee al que serveixen de predicat, sin que expressen simplement la relaci daquest concepte amb la facultat cognoscitiva. Diferncia amb Leibniz: absncia de contradicci per atribuir possibilitat al concepte. Kant admet aix en laspecte lgic, per no en la dimensi transcendental. Quan un objecte s possible, real o necessari, no se li afegeix res a lobjecte del qual es predica la possibilitat, la realitat o la necessitat.

Per a Kant, quelcom s possible si s acord amb la intuci i el seu concepte; real, si compleix les condicions materials de lexistncia (si hi ha sensaci); i necessari, si est connectat a quelcom real mitjanant la llei de causalitat. Noms tenen aplicaci transcendental, s a dir, noms es poden aplicar a les condicions de lexperincia. Experincia perqu les categories tinguin sentit.

3.5. Fenomen i nomen

Al final de lAnaltica, Kant escriu un captol sobre la distinci entre fenmen (Erscheinung) i Nomen (Noumenon), en el que prepara el tema del que parlar a la Dialctica (ls transcendental de les idees). Kant distingeix entre pensar i conixer: Es pot pensar qualsevol cosa que no sigui lgicament contradictria, per noms es pot conixer quan apliquem els conceptes a les intucions. Els conceptes toms tenen aplicaci immanent, a fenmens, no a les coses en si o nomens. El nomen noms s objecte de lenteniment, no de la sensibilitat. El nomen no pot ser conegut pels humans perqu no pot ser donat per la intuci. Podria ser conegut per un ser que conegus amb intuci intellectual, i no mitjanant la conjunci entre lenteniment i la sensibilitat (Du).

El nomen s utilitzat normalment en sentit negatiu: s el lmit, s all que coneixerem si el nostre coneixement no fos sntesi de sensibilitat, imaginaci i enteniment. Per tamb en sentit positiu en referncia a objecte duna eventual intuci intellectual, una intuci no sensible, de la que no en sabem res el humans ni en podrem saber.

Fenomen o aparici (que no aparena) o manifestaci s el que apareix o es manifesta en els sentits. El que apareix s diferent del que s. El coneixement noms t a veure amb el que es manifesta.

4. La dialctica transcendental

s la segona part de la lgica transcendental, que es divideix en analtica transcendental i dialctica transcendental. Aquesta socupa de ls erroni dels conceptes de la ra Sestudien les regles de la ra i el seu s incorrecte. La ra lentn com a facultat de la unitat de les regles sota principis Busca la suprema unitat del pensar intentant anar ms amunt de les categories, a una unitat superior, la idea, que constitueix lobjecte de ra.

A la Dialctica, Kant extreu les idees o conceptes purs d eles classes dinferncia mediata: Consegentment, caldr buscar: un inconcdicionat de la sntesi categrica en el subjecte; en segon lloc, un incondicionat de la sntesi hipottica dels membres duna srie; i en tercer lloc, un incondicionat de la sntesi disjuntiva de les parts en un sistema.