A t e n e u P o p u l a r S a F e r a F e r o t g e C / M a s E n l a i r e , 3 M a r 2 0 1 5

RESUMS DE LES QUATRE PRIMERES TROBADES DEL TALLER DE PENSAMENT CRTIC SOBRE POLTICA

NIOMIA

RESUMS DE LES QUATRE PRIMERES

TROBADES DEL TALLER DE

PENSAMENT CRTIC

TROBADES DE NOVEMBRE I

DESEMBRE DE 2014 I DE GENER I

FEBRER DE 2015

TALLER DE PENSAMENT CRTIC

SOBRE POLTICA

Partisans

Bohemis amb la

collaboraci de la

Xarxa dEstudis

per a lAutonomia

RESUM DE LES QUATRE PRIMERES TROBADES DEL TALLER DE PENSAMENT CRTIC SOBRE POLTICA A LA. P. SA FERA FEROTGE

RESUM DE LA PRIMERA TROBADA

Reparem en que poltica s una paraula a la qual, partint des de la ignorncia i allunyant-nos de lopini sense fonament, cal que donem un coneixement vertader. Que aquesta paraula cont un inicial significat com o definici. De la participaci dels assistents es conclou que aquesta primera definici ha de tenir a veure amb els conceptes ORGANITZACI DE LA CONVIVNCIA SOCIAL MITJANANT EL PODER capa dimposar-la.

Sinicia un altre debat, proposat pel coordinador, sobre QUI O QUINS HAN DE LEGTIMAMENT OSTENTAR AQUEST PODER.

Les opcions sn UN UNS POCS SELECTES TOTS.

Es debat sobre la primera opci: UN.

Sembla que tots els assistents es mostren disconformes amb aquesta opci. En Jaume la defensa, fent servir els arguments de Plat a la seva obra REPBLICA. Els arguments poden reduir-se a que noms el ms savi = filsof coneix el millor cam cap a la convivncia justa. La majoria s ignorant i el major nombre de opinions no converteix en veritat o just el que no ho s. Finalment es fa un resum de la primera trobada, es recomana la lectura de la REPBLICA i la reflexi sobre el que sha parlat. En Jaume demana que cadasc faci el seu propi resum.

RESUM DE LA SEGONA TROBADA

Es reprn la postura de que CAL QUE SIGUI UN, el savi filsof, qui exerceixi el PODER.

Desprs de tornar a repassar els arguments a favor i en contra, el coordinador situa als presents davant lopci de que han de ser TOTS els que legtimament ostentin el PODER. Per aix, es fa un gran salt des de PLAT fins als contractualistes HOBBES, LOCKE i ROUSSEAU. En el RENAIXEMENT sorgeix el concepte de DIGNITAT = AUTONOMIA que ens posa davant la disjuntiva de triar: o som manats i esclaus, i per tant la nostra vida no s obra nostra; o manem nosaltres, fent possible una vida digne. Aquest concepte exigeix el consentiment dels governats per a lexercici del poder legtim i tal cosa condueix al CONTRACTUALISME. A la necessitat dun PACTE o CONTRACTE del poble amb el poble, per a la creaci dels regles generals del joc poltic (creaci i lmits del poder poltic). Aquest PACTE o CONTRACTE s el que avui anomenem CONSTITUCI, pressupost legitimador del poder poltic a OCCIDENT i el nostre cas particular; representat per la C.E. de 1978.

RESUM DE LA TERCERA TROBADA

Repassem labordat en les nostres dues darreres trobades. Sincideix en la importncia

domplir de contingut les paraules i dotar-les del major grau de veritable coneixement

possible, per respecte al receptor daquestes i en cerca del rigor i precisi alhora demetre

el pensament propi, per millorar la comunicaci... Al fil daquesta possibilitat del

coneixement, saborden les tres postures clssiques al respecte: la relativista, lescptica i la

dogmtica. Es caracteritzen les tres i les referenciem a les respectives actituds segents:

depn, dubte i s o no.

Es recorden els arguments a favor de que sigui un o siguem tots els qui haguem dexercir

legtimament el poder. Es demana que es llegeixin els resums de les trobades, publicats a la

web (https://xarxadestudis.files.wordpress.com/2015/01/dossier-i-taller-de-pensament-crc3adtic-sobre-polc3adtica-trobades-1-i-2-a-p-

sa-fera-ferotge.pdf), aix com la bibliografia recomanada: La Repblica de Plat; la Lletra a

Meneceu, dEpicur; El Discorso sobre la Dignitat de lhome de Pico della Mirandola, i el

Segon Assaig sobre el Govern Civil de John Locke.

En haver deixat pendents, en les dues darreres trobades, lanlisi de conceptes necessaris:

LLIBERTAT i JUSTCIA, ens hi ocupem dells en aquesta tercera trobada, iniciant el nou

abordatge amb el dun dels conceptes inseparables de la poltica:

LA LLIBERTAT

Es fan les segents afirmacions:

A) MAI, FINS A HORES DARA, HA ESTAT PROVADA LEXISTNCIA DE LA LLIBERTAT DE

LSSER HUM.

B) SENSE LEXISTNCIA DE LA LLIBERTAT NO TENEN SENTIT LES NORMES DIRIGIDES A

EVITAR, INFLUIR O MODIFICAR LES CONDUCTES.

Com exemple daix, es resumeix la tesis de Gimbernat en el seu article: Tiene

futuro la dogmtica juridicopenal?. Sofereix aquest article a qui ho demani i es

recomana la seva lectura i reflexi.

Convenim, en aquest moment, inicial i provisionalment, que la llibertat consisteix en

el poder triar, mitjanant la voluntat, entre vries opcions dactuaci (incloent el

pensar i el fer en el termini actuaci).

C) Dos tipus de circumstncies incideixen en aquest fer: ELS CONDICIONANTS i els

DETERMINANTS:

Podem vncer els condicionants, per no els determinants, que no poden (s

impossible), desobeir-se.

D) LLIBERTAT DE LA VOLUNTAT:

Hem de distingir, al menys, dues classes de llibertat: la dobrar i la de pensar. A una

se lha anomenat llibertat poltica (a ella es refereix Stuart Mill a la seva obra:

Sobre la llibertat), la de pensar s lanomenada llibertat de la voluntat o lliure

albir.

Aix, ens hi trobem davant la possible llibertat prvia a la formaci de la voluntat o voler

(la de la voluntat), i la llibertat posterior al voler o formaci de la voluntat: la de fer all

que volem. Es recomana la lectura de lobra de Schopenhauer: Els dos Problemes

Fonamentals de ltica.

(Llibertat de la voluntat o lliure albir) Voluntat/voler (Llibertat poltica o dacci)

EXEMPLES: LES SECTES DESTRUCTIVES AFECTEN A LA PRIMERA; OBSTACULITZAR LA MEVA

VOLUNTAT DE SORTIR DAQUEST LOCAL AFECTA A LA SEGONA.

Com a contrapunt, es discuteix sobre lexistncia actual de lesclavatge, la seva forma i si la

naturalesa fa a algunes persones esclaves, incapaces dauto governar-se.

Es proposa una anlisi sobre el segent: justificaci del cstig, amb una extensi mnima

dun foli, per una cara, que hauria dentregar-se en iniciar la quarta trobada (si no sha

enviat abans).

Bibliografia: A part de la ja esmentada, es recomana la lectura de:

- Discurs sobre lesperit positiu de Auguste Comte (traducci de Julian Marias,

accessible a la segent pgina web:

http://biblio3.url.edu.gt/Libros/comte/discurso.pdf), en especial, lanomenada

Llei dels tres estats.

RESUM DE LA QUARTA TROBADA

Breu reps de les tres trobades anteriors: POLTICA COM A PARAULA QUE CAL DOTAR DE

CONEIXEMENT VERDADER (DIFERNCIA ENTRE IGNORNCIA, CONEIXEMENT VULGAR I

VERITABLE CONEIXEMENT, que s al qual saspira). Es distingeixen les tres postures

clssiques sobre la possibilitat de coneixement: ESCEPTICISME, RELATIVISME i

DOGMATISME. Es trob una primera definici de poltica: poder aplicat a la regulaci de la

convivncia justa en societat. Es plantej QUI estava legitimat per lexercici daquest

PODER: UN, VARIS o TOTS. Sinici lexamen de la teoria clssica que defensa que ha

destar un: el savi-filsof, el millor, qui ha dexercir legtimament el PODER (Plat i la seva

obra: REPBLICA).

Es contraposa la teoria que sost que hem de ser TOTS els qui exercim el PODER, recorrent

al concepte de DIGNITAT sorgit en lpoca histrica anomenada RENAIXEMENT (Discurs

sobre la dignitat de lhome, de PICO della MIRANDOLA) i que influeix a la teoria poltica ,

en laparici del CONTRACTUALISME i la necessitat dun PACTE/CONTRACTE que aplegui el

CONSENTIMENT dels governats en elaborar, mitjanant aquest PACTE (CONSTITUCI) les

regles generals del joc poltic.

A la Tercera Trobada sabord el concepte de LLIBERTAT, destacant les fases anterior

(LLIBERTAT DE VOLUNTAT o LLIURE ALBIR) i posterior (LLIBERTAT POLTICA o DE FER) a

la formaci de la VOLUNTAT o VOLER; estant la primera la ms important.

Recollida de treballs sobre la justificaci del cstig i debat sobre les opinions elaborades

pels assistents, resultants daquests treballs. Sestableixen i analitzen les tres justificacions

clssiques del cstig: PREVENCI GENERAL, PREVENCI ESPECIAL i RETRIBUTIVA:

A) PREVENCI GENERAL: En aquest cas el cstig estaria justificat per incomplir una

missi exemplificant envers la societat, daquesta manera influiria sobre els individus

per tal de que evitessin cometre les conductes no desitjables o nocives observant all

que els hi succeeix a aquells qui les realitzen. La prevenci general pretn que el

cstig serveixi dexemple als altres, per tal de que els altres spiguen qu els hi

passar si fan el mateix. El cstig es dirigeix a la societat...

B) PREVENCI ESPECIAL: La justificaci del cstig ser el prevenir que lindividu que

comet un acte malvat torni a cometrel. La prevenci especial pretn que lindividu

infractor no torni a fer-ho. El cstig es dirigeix a ell.

C) RETRIBUTIVA: El cstig rep la seva justificaci en restablir un ordre que lacte que

origina el cstig ha alterat. Daquesta manera el qui rep el cstig, pateix un mal

equivalent al que ha estat provocat per ell, retornant aix a una certa harmonia:

justcia. La retribuci pretn nicament restablir lequilibri trencat per la mala acci,

situant en el platet de la balana el cstig, per tal que sequilibri amb el pes de la

mala acci posada a laltre platet de la mateixa balana. Amb independncia dels

anteriors propsits: donar exemple als altres o evitar la reincidncia del castigat.

-------------------

JUSTCIA

Sinicia lestudi i debat del concepte de JUSTCIA amb lanlisi dunes primeres distincions i

aclariments terminolgics: MORAL (INDIVIDUAL); JUSTCIA LEGAL / UNIVERSAL o

ABSOLUTA.

DISTINCI ENTRE MORAL I JUSTCIA:

La MORAL fa referncia a les normes individuals de conducta sobre el que est b o

malament: s INDIVIDUAL, cont normes que incideixen nicament sobre la conducta de

lindividu que les contempla.

La JUSTCIA cont normes grupals que incideixen sobre la conducta en convivncia social,

s SOCIAL.

DISTINCI ENTRE JUSTCIA LEGAL I UNIVERSAL O ABSOLUTA:

La JUSTCIA LEGAL, fa referncia a la que es troba incorporada al Dret, s la que la

comunitat ha convertit en DRET i es troba representada pel Dret de cada pas.

JUSTCIA UNIVERSAL / ABSOLUTA: La que es pretn nica i vlida per a tot temps i indret,

anterior i superior a la legal. Des daquesta, pot parlar-se dun Dret just i dun Dret injust.

Mai sha assolit la unitat o consens en aquesta mena de JUSTCIA, ni ha estat la mateixa al

llarg de la Histria, amb independncia de temps i indrets.

Finalment, es recomana el reps de tot lanterior, la lectura dels texts recomanats en

anteriors trobades i es proposa la lectura del Llibre V de lobra TICA A NICMAC,

dAristtil, per a la propera Trobada.

PROPERA TROBADA: Dissabte 21 de mar de 2015 a les 18:30 a lA. P. Sa Fera Ferotge.

Assemblea de Partisans Bohemis amb collaboraci del professor de Filosofia del Dret Jaume Nadal Corbalan.

Mar de 2015 Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes (Mas Enlaire, 3). Sapere Aude!!

Per a dubtes, suggerncies i dems: PartisansBohemis@gmail.com i/o Jaimenadal@icam.es