JULIOL DEL 2017

Entorn de mercats

• Qui té por de la deflació?

Renda fixa

• En renda fixa cada vegada és més fàcil perdre diners.

Renda variable

• Els beneficis també pugen pels preus. • Les cases són per viure-hi, la borsa, per invertir-hi.

Resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

Qui té por de la deflació?

Les intervencions públiques dels responsables dels grans bancs centrals han mostrat una actitud molt relaxada sobre els riscos deflacionistes. En els mercats, no obstant això, la inflació cotitzada ha caigut contínuament durant l’any, arribant als nivells de finals del 2015.

La divergència és vistosa i fa dubtar sobre qui encerta i qui s’equivoca en la previsió sobre la inflació. Aquest pot ser un d’aquells casos en el qual dues visions oposades poden ser veritables. Per als banquers centrals, la inflació baixa és problemàtica només si és el preludi d’un episodi de deflació o si dificulta la capacitat d’ajustament dels preus relatius.

Aquest darrer punt és molt important; l’evolució econòmica suposa que en cada moment els preus d’alguns béns i serveis pugen en relació amb altres. En un entorn d’inflació confortable,

això es produeix perquè uns preus pugen i altres no, mentre que en un entorn d’inflació massa baix, l’ajustament s’ha de ser amb caigudes d’alguns preus, amb conseqüències molt negatives per als beneficis empresarials i les rendes econòmiques en general. Les enquestes d’opinió que es fan mensualment als empresaris solen incloure alguna pregunta sobre l’expectativa de preus per als productes.

Les respostes s’agreguen en un índex de difusió, es neteen les respostes positives de les negatives o indiferents. Aquests índexs mostren clarament que s’han superat els problemes deflacionistes, o en paraules de Mario Draghi “el risc de deflació ha desaparegut”.

La caiguda en la inflació cotitzada, de la seva banda, reflecteix una altra realitat. En concret, està molt relacionada amb la caiguda del preu del petroli en els darrers mesos.

Tot i que sembli absurd que una cotització d’inflació a 10 anys reflecteixi l’impacte d’una caiguda temporal del preu de l’energia, el mercat funciona així.

Els agents, que cada vegada amb més freqüència són algoritmes automàtics, apliquen les correlacions passades per a la seva activitat diària. En definitiva, que ambdós, banquers centrals i agents del mercat, poden tenir raó. La diferència és que la visió dels banquers centrals és de mitjà i llarg i termini i ens serveix per establir estratègies d’inversió; l’horitzó temporal dels especuladors és d’hores, o dies en el millor dels casos, i la volatilitat que introdueixen, molt necessària d’altra banda perquè els mercats tinguin liquiditat, no ens ha d’ofuscar en el nostre procés de presa de decisions.

La inflació no preocupa els empresaris

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

(4)

(3)

(2)

(1)

1

2

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

Inflació cotitzada 10 anys mitjana 3 mesosOpinió empresarial sobre capacitat per apujar preus mitjana 3 mesos(escala dreta)

Gen

.-98

Jul.-

98

Gen

.-99

Jul.-

99

Gen

.-00

Jul.-

00

Gen

.-01

Jul.-

01

Gen

.-02

Jul.-

02

Gen

.-03

Jul.-

03

Gen

.-04

Jul.-

04

Gen

.-05

Jul.-

05

Gen

.-06

Jul.-

06

Gen

.-07

Jul.-

07

Gen

.-08

Jul.-

08

Gen

.-09

Jul.-

09

Gen

.-10

Jul.-

10

Gen

.-11

Jul.-

11

Gen

.-12

Jul.-

12

Gen

.-13

Jul.-

13

Gen

.-14

Jul.-

14

Gen

.-15

Jul.-

15

Gen

.-16

Jul.-

16

Gen

.-17

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda fixa

En renda fixa cada vegada és més fàcil perdre diners.

A les primeres setmanes de juliol s’ha produït un esdeveniment poc freqüent, que la rendibilitat d’un índex de bons del tresor dels EUA amb venciment a deu anys ha donat un resultat negatiu en una inversió que s’hagués mantingut dos anys i mig.

Calcular l’horitzó d’inversió re- comanat per als diversos actius és un exercici que massa sovint es fa mirant al passat, i no gaire lluny, normalment no més de 30 anys.

Si fem això, la temptació és con concloure que una inversió en renda fixa s’ha de mantenir amb un horitzó d’entre dos i tres anys.

En la història recent, des del 1980, només ha passat quatre vegades que, mantenint la inversió durant dos anys

i mig, haguem perdut diners invertint en bons del tresor dels EUA.

Fins l’any 2005 no havia passat mai (en termes nominals, és clar, en termes reals havia passat abans), però des d’aleshores hem tingut tres episodis més. L’increment de la freqüència amb la qual es perden diners té una explicació òbvia i una altra que no ho és tant. L’explicació òbvia és que les pujades de tipus produeixen caigudes en preu, que es compensen al llarg del temps amb la meritació del cupó.

La no tan òbvia és que, a mesura que baixen els tipus, la sensibilitat del preu es fa més gran, un bo a 10 anys amb un cupó i una TIR del 5 % té el 80 % de la sensibilitat que un amb cupó i TIR del 2 %.

L’efecte combinat suposa que a mesura que han anat baixant els tipus d’interès, les pujades de tipus

necessàries perquè la meritació no sigui suficient per compensar les pèrdues són menors.

La pèrdua del 2005 es va produir amb una variació a l’alça en els tipus a 10 anys de 1,3 punts (de 3,2 % a 5,5 %), l’última amb una variació de 0,4 (de 1,9 % a 2,3 %). Més sensibilitat al moviment en els tipus i menys capacitat de recuperació mitjançant meritació són una mala combinació.

Amb la volatilitat i el nivell actual dels tipus la inversió en renda fixa s’hauria de fer amb un horitzó més proper a sis anys que a dos.

Rendibilitat de l’índex de bons del Tresor dels EUA mantingut 2,5 anys contra variació de tipus

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

12 %

14 %

16 % Rendibilitat índex

Moviment dels tipus (escala dreta)

Set.

-97

Mar

ç-98

Set.

-98

Mar

ç-99

Set.

-99

Mar

ç-00

Set.

-00

Mar

ç-01

Set.

-01

Mar

ç-02

Set.

-02

Mar

ç-03

Set.

-03

Mar

ç-04

Set.

-04

Mar

ç-05

Set.

-05

Mar

ç-06

Set.

-06

Mar

ç-07

Set.

-07

Mar

ç-08

Set.

-08

Mar

ç-09

Set.

-09

Mar

ç-10

Set.

-10

Mar

ç-11

Set.

-11

Mar

ç-12

Set.

-12

Mar

ç-13

Set.

-13

Mar

ç-14

Set.

-14

Mar

ç-15

Set.

-15

Mar

ç-16

Set.

-16

Mar

ç-17

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda variable

Els beneficis també pugen pels preus.

La variació, no pas el nivell, dels índexs d’opinió empresarial sobre les expectatives de preus té una relació excel·lent amb l’evolució dels beneficis empresarials.

El millor indicador és el de l’enquesta de la Reserva Federal de Filadèlfia; la variació interanual de la mitjana anual d’aquesta sèrie té, des dels anys 70, una correlació del 63 % amb el creixement anual dels beneficis.

L’explicació és força òbvia: no és només perquè la variació positiva en els preus ajuda a millorar les vendes, tot i que això és molt important, sinó que, sobretot, les dues sèries estan influïdes per una mateixa realitat subjacent, la fortalesa del cicle econòmic.

La fortalesa de la demanda és la que millora l’expectativa dels empresaris sobre la seva capacitat d’apujar preus, però també millora la seva capacitat per incrementar el volum de vendes.

La minirecessió de beneficis empre- sarials, que tot i que hagi estat molt lleu en intensitat ha estat llarga (ha durat 6 trimestres), va estar ben anticipada per l’enquesta d’opinió, que va entrar en negatiu un trimestre abans, i amb la mateixa anticipació va anunciar la recuperació.

Els nivells actuals de l’enquesta mostren un escenari de tranquil·litat, el creixement dels beneficis esperat pel consens per a enguany sembla força assegurat. Els riscos del mercat no venen, enguany, d’aquest front.

La previsió de preus dels empresaris anticipa l’evolució de beneficis

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

-3

-2

-1

0

1

2

3

-75 %

-50 %

-25 %

0 %

25 %

50 %

75 % Variació beneficis SP500Variació opinió empresarial sobre capacitat per apujar preus (escala dreta)

Mar

ç-71

Des

.-72

Set.

-74

Jun

y-76

Mar

ç-78

Des

.-79

Set.

-81

Jun

y-83

Mar

ç-85

Des

.-86

Set.

-88

Jun

y-90

Mar

ç-92

Des

.-93

Set.

-95

Jun

y-97

Mar

ç-99

Des

.-00

Set.

-02

Jun

y-04

Mar

ç-06

Des

.-07

Set.

-09

Jun

y-11

Mar

ç-13

Des

.-14

Set.

-16

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda variable

Les cases són per viure-hi, la borsa, per invertir-hi.

Estudiar la viabilitat de l’habitatge com a solució d’inversió és molt difícil per l’escassetat de dades.

Les bases de dades de preus del mercat immobiliari són signifi- cativament pitjors que les de preus financers. La més fiable és la que construeix Standard & Poors per al preu de l’habitatge a les deu ciutats principals dels EUA.

Fa servir la metodologia dels economistes Case i Shiller, que utilitza transaccions reals i repetides i publica les dades mensualment. L’evolució del preu de l’habitatge des del 1987 ha superat la del cost de la vida.

Des del gener del 1987 el preu de les cases a les deu ciutats s’ha multiplicat per 3,3 vegades i l’IPC ho ha fet per 2,2 vegades.

Un bon resultat a primera vista, però la borsa dels EUA, fent servir l’índex S&P 500, s’ha multiplicat per 9,2 vegades. És a dir que la rendibilitat real anualitzada del preu de l’habitatge en aquests 30 anys ha estat de l’1,4 % i la de la borsa, del 4,8 %.

En ambdós casos parlem només del preu, la renda produïda pel lloguer i pels dividends, i a la borsa americana per la recompra d’accions, s’hauria d’afegir a aquest càlcul i reduirien la bretxa, però no de manera significativa.

En aquests moments, a la zona euro, la rendibilitat per lloguer dels vehicles d’inversió immobiliària és del 3,9 %, i la dels índexs borsaris, del 3,1 %. Per la seva rendibilitat, l’habitatge sembla molt poc atractiva davant de la renda variable com a solució d’inversió. També hem de fer l’anàlisi per risc i aquí tampoc surt afavorit l’habitatge davant de la borsa.

La inversió immobiliària està més subjecta que la borsa a crisis d’il·liquiditat, moments en els quals no funciona un mercat, i a riscos fiscals confiscadors. Tampoc és més estable en la seva valoració, si analitzem la variació del preu real d’ambdós actius en períodes de cinc anys, que sembla el mínim desitjable per mantenir ambdues inversions. La manca de volatilitat de l’habitatge només es manifesta a l’alça, a la baixa, el risc és molt similar.

En definitiva, les cases serveixen per viure, per invertir ja hi ha la borsa.

Bolsa contra maó

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

-40 %

-20 %

0 %

20 %

40 %

60 %

80 %

100 %

120 %

140 %

160 %

180 %

200 %

Índex immobiliari, variació preu real en 5 anys

S&P500, variació preu real en 5 anys

Gen

.-92

Gen

.-93

Gen

.-94

Gen

.-95

Gen

.-96

Gen

.-97

Gen

.-98

Gen

.-99

Gen

.-00

Gen

.-01

Gen

.-02

Gen

.-03

Gen

.-04

Gen

.-05

Gen

.-06

Gen

.-07

Gen

.-08

Gen

.-09

Gen

.-10

Gen

.-11

Gen

.-12

Gen

.-13

Gen

.-14

Gen

.-15

Gen

.-16

Gen

.-17

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals