Resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

JUNY DEL 2019

Entorn de mercats

• Riscos asimètrics

• Pels bancs centrals, que no quedi

Renda fixa

• Itàlia: on és el risc?

Renda variable

• Falsos refugis

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

Riscos asimètrics.

L’activitat febril de l’administració Trump està obrint riscos asimètrics per a l’economia global.

El problema no es troba en les mesures que pren, que fins ara són escasses, sinó en el desconcert que produeixen les seves amenaces contínues i, sobretot, contra enemics perpètuament canviants.

Recordem que en un mes hem passat d’un escenari de tensió prebèl·lica amb l’Iran (incloent-hi l’enviament de portaavions i tropes al Golf Pèrsic) a una guerra d’aranzels amb la Xina, que va mutar en una amenaça al sector tecnològic en centrar-se en Huawei, seguida d'una confrontació aranzelària, però amb rerefons immigratori, amb Mèxic, i no s’acaba aquí la cosa.

No ha passat res. Ara a l’Iran se li ofereix un diàleg sense condicions

prèvies, els aranzels a la Xina es van ajornar primer fins a l’u de juny, després fins al quinze i ara fins a la reunió del G-20 a finals de mes, i amb Mèxic es va signar un acord que, segons la premsa, ja existia des de principis d’enguany.

Però tanta agitació corre el perill de desanimar els empresaris, i portar-los a ser més prudents a l’hora d’invertir, i aquest és un risc que no ens podem permetre.

Mentre que els inversors borsaris fa anys que estan disposats a creure que el pitjor escenari és aquí mateix, els empresaris han mantingut un optimisme prudent però constant.

La inversió productiva, en recerca i desenvolupament, en maquinària, etc. ha estat un dels motors de creixement més fidels durant aquest cicle.

La importància d’aquest factor no resideix només en la seva contribució

al creixement, que només per això seria clau, també és la condició necessària per millorar el creixement de la productivitat, indispensable a mitjà termini en un món en què la demografia passarà de ser un impuls a ser un llast.

La inversió productiva que fem els empresaris sempre necessita un esperit optimista. Els seus fruits no es veuran immediatament, i cal confiar en el futur per dur-la a terme. Precisament als EUA és on més fràgil pot ser aquest sentiment.

Els empresaris que han aconseguit mantenir l’ànim a la zona euro han demostrat una moral indestructible. Si Trump, amb la seva política de titulars sensacionalistes, posa en risc aquest optimisme, ens està fent una mala passada a tots, però sobretot als seus conciutadans.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Creixement anual de la inversió

-12 %

-9 %

-6 %

-3 %

0 %

3 %

6 %

9 %

12 %

JapóEUA

Zona euroTotal

Des

.-00

Ag

.-01

Ab

r.-0

2

Des

.-02

Ag

.-03

Ab

r.-0

4

Des

.-04

Ag

.-05

Ab

r.-0

6

Des

.-06

Ag

.-07

Ab

r.-0

8

Des

.-08

Ag

.-09

Ab

r.-1

0

Des

.-10

Ag

.-11

Ab

r.-1

2

Des

.-12

Ag

.-13

Ab

r.-1

4

Des

.-14

Ag

.-15

Ab

r.-1

6

Des

.-16

Ag

.-17

Ab

r.-1

8

Des

.-18

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

Pels bancs centrals, que no quedi.

L’amenaça que suposa Trump es veu mitigada per l’acció vigilant del seu entorn. Tots confiem que els “adults responsables”, tant en les institucions dels EUA com a la resta del món, no permetran que la incertesa política ens porti a un accident.

Els bancs centrals en són conscients i s’han afanyat a emetre un missatge, tan coral que sembla coordinat, mostrant el seu ànim per tallar, encara abans que es produeixi, el menor indici de l’ombra d’una sospita, tot i remota, d’una possible debilitat, per fugaç i passatgera que sigui. La veritat és que tampoc necessiten molt per animar-los en aquest camí.

Amb taxes d’atur per sota dels mínims històrics, i sòlides dades de creació d’ocupació mes a mes, continuen mantenint els tipus d’interès per sota, o fregant, la inflació.

La política de transferir riquesa des dels creditors (o estalviadors) als deutors continua sent l’imant de la seva brúixola. Tot i que el procés ens resulta amarg, no podem negar que, amb aquesta actitud, estan sent prudents i fent la feina que se’ls ha encomanat.

Malgrat els anys de creixement, la normalització dels preus és encara vacil·lant. La inflació, tot i que està en la bona direcció, continua sent sorprenentment baixa.

La capacitat dels éssers humans per modelar el món, i més el social, en acord a les seves expectatives es torna a demostrar. Igual que som capaços de crear societats segures quan tots confiem en la bondat del proïsme (i distopies de violència quan tots recelem dels altres), podem crear economies sense inflació quan cap creiem en la realitat del fenomen (i el seu mirall fosc, conegut amb el lleig

nom d’estagflació, quan la por a la inflació la manté viva enmig de les recessions).

Aquesta capacitat admirable ensopega però amb els límits de la realitat.La confiança en el proïsme pot ser defraudada; la por als altres, desar- mada per la seva candidesa, i la inflació, aparèixer encara que no l’esperem.

Els bancs centrals saben que poden canviar la percepció col·lectiva, ho van aconseguir amb l’estagflació, i ho tornaran a aconseguir en aquesta ocasió. Esperem que no deixin anar la mà.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Tipus descomptat en mercat, un any d’aquí a un any

-0,60 %

-0,30 %

0,00 %

0,30 %

0,60 %

0,90 %

1,20 %

1,50 %

1,80 %

2,10 %

2,40 %

2,70 %

3,00 %

EUA

Zona euro

Des

.-13

Mar

ç-14

Jun

y-14

Set.

-14

Des

.-14

Mar

ç-15

Jun

y-15

Set.

-15

Des

.-15

Mar

ç-16

Jun

y-16

Set.

-16

Des

.-16

Mar

ç-17

Jun

y-17

Set.

-17

Des

.-17

Mar

ç-18

Jun

y-18

Set.

-18

Des

.-18

Mar

ç-19

Jun

y-19

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda fixa

Itàlia: on és el risc? El govern italià ens paga un 2,4 % per comprar els seus bons a 10 anys; l’espanyol, un 0,6 %. Si mantenim la inversió al venciment, la diferència implica que acabarem sent un 20 % més rics prestant diners a Itàlia. Quins riscos presenta aquest país per justificar la diferència? D’entrada, hom pensaria que el risc al qual el mercat posa preu és el de crèdit. La prima compensa per una major probabilitat d’impagament, o almenys redenominació, del deute italià enfront de l’espanyol. No tenim la capacitat per imaginar un món en què Itàlia passa per cap d’aquests dos esdeveniments, autèntics cataclismes, i Espanya manté inalterada la seva solvència (i Alemanya tampoc). Un incident així seria, en relació amb l’última crisi, l’extinció dels dinosaures en comparació amb un refredat. Si fem abstracció de tot l’anterior, intentem avaluar la situació relativa del deute públic d’Itàlia i Espanya. En termes de dèficit, Itàlia compara favorablement, de fet fa més de deu anys que Espanya no presenta un dèficit millor que l’italià. El 2018, la nostra necessitat de

finançament, en relació amb el PIB, va ser un 0,5 % més gran que la d’Itàlia, i si no contemplem el servei del deute, la xifra es dispara fins a un 2 %. Ja que en això Itàlia ens supera, caldrà buscar l’explicació en la mida del deute, un 132 % del PIB per Itàlia davant d’un 97 % per a Espanya, 35 punts menys. Aquí sí que ho fem millor, però fa deu anys eren 60 punts menys, així que s’han retallat les distàncies. En qualsevol cas, no ens podem comparar malament amb els EUA, el seu deute també supera el PIB (el 2018, era d’un 106 %) i el seu dèficit duplica el d’Itàlia. I per descomptat, del Japó, millor no en parlem. Fer servir aquest país és posar-li el llistó massa baix. No sembla que la salut del Tresor Públic acabi d’explicar la prima italiana. D’altra banda, ens sembla que la distinció entre deute públic i privat és, a efectes de solvència, totalment artificial, són vasos comunicants. El que compta, si és que ho fa, és la mida del deute nacional en relació amb la renda, i aquí Itàlia és un dels països desenvolupats més solvents que hi ha. Costa molt justificar la prima que ens paga Itàlia pel risc de crèdit. Què la justifica, en

aquest cas? La volatilitat, clarament. Sense que passés res, excepte soroll de titulars, els bons italians van baixar més d’un 8 % de preu el maig de l’any passat. Cap gestor que apreciï la seva carrera professional es pot arriscar a invertir en Itàlia, però quin és l’origen d’aquesta volatilitat? Probablement té una causa comuna amb la “moda” imperant des de fa un lustre en el mercat borsari de generar correccions de més d’un 10 % cada any i mig. En tots dos casos, la millora, perquè malgrat tot és necessària, de la regulació financera ha reduït la capacitat del mercat per absorbir fluxos. El procés té una mica de cercle viciós. Com més sacsejades té un mercat, menys inversors poden justificar-ne la inclusió a les carteres, cosa que el fa més propens a sacsejades, etc. La solució és saber quin és el nostre veritable risc: la volatilitat mensual o renunciar a ser un 20 % més rics d’aquí a deu anys? No hi ha una resposta correcta, cada inversor ha de buscar la combinació que s’ajusti a la seva realitat.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Tipus a 10 anys. Dèficit i deute

ALEMANYA

FRANÇA

ITÀLIA

ESPANYA

HOLANDA

BÈLGICA

ÀUSTRIAFINLÀNDIA

IRLANDA

PORTUGALREGNE UNIT

SUÈCIA

POLÒNIA

REP. TXECA

GRÈCIA

AUSTRÀLIA

EUA

JAPÓ

HONGRIA

-0,75 %

0,00 %

0,75 %

1,50 %

2,25 %

3,00 %

-5 % -4 % -3 % -2 % -1 % 0 % 1 % 2 %

TIR

10

AN

YS

DÈFICIT PÚBLIC

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda variable

Falsos refugis.

En Renda Variable seguim en un mercat alcista, però el seu caràcter és particularment insofrible.

En els mercats alcistes, correccions de més del 10 % en 12 mesos són molt escasses, no les vam conèixer entre 2003 i 2008 i només en vam tenir una entre 1990 i 2000, però ara es produeixen de manera recurrent.

Els indicadors tècnics que es feien servir tradicionalment per definir l’inici d’un mercat baixista, el trencament de la mitjana de 200 sessions per exemple, passen ara sense pena ni glòria per les nostres pantalles, són tan freqüents que ja no indiquen res.

La situació ha empitjorat des del 2015, hem patit caigudes severes en tres dels últims quatre anys.

La temptació d’abandonar la inversió borsària és comprensible, però ens portaria per molt mal camí.

La tranquil·litat avui dia és cara, el deute públic a un any ens costa un -0,4 %.

Si afegim una inflació mitjana de l’1,5 %, el cost de dormir tranquil puja fins a un 2 % anual.

La Renda Variable global ens mareja, però en quatre anys tempestuosos ens ha pagat un 30 % (7 % anualitzat), fins i tot limitant-nos a la zona euro, la pujada ha estat del 18 % (4 % anualitzat).

És veritat que aquesta rendibilitat no inclou despeses, però fins i tot amb ells la diferència és notable. Un cop més, hem de decidir quin és el nostre risc: el mar tempestuós de les borses,

que ens permet batre la inflació, o el port segur de la inversió conservadora, que ens enfonsa serenament però també inexorablement.

No hi ha una resposta correcta, cada inversor ha de decidir per si mateix, però deixar-se endur per l’atractiu de la tranquil·litat sense fer una anàlisi prèvia ens pot dur a refugis més perillosos que la tempesta de la qual fugim.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Refugi o trampa? - Rendibilitat Juny 15 - Juny 19 Índexs amb dividends

85 %

90 %

95 %

100 %

105 %

110 %

115 %

120 %

125 %

130 %

135 %

140 %

InflacióEuroStoxxCartera 80/20

Renda Fixa Governs 1-3 anysÍndex MSCI Global (€)

Jun

y-15

Ag

.-15

Oct

.-15

Des

.-15

Feb

.-16

Ab

r.-1

6

Jun

y-16

Ag

.-16

Oct

.-16

Des

.-16

Feb

.-17

Ab

r.-1

7

Jun

y-17

Ag

.-17

Oct

.-17

Des

.-17

Feb

.-18

Ab

r.-1

8

Jun

y-18

Ag

.-18

Oct

.-18

Des

.-18

Feb

.-19

Ab

r.-1

9

Jun

y-19

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals