Esther Crehueras SantosHistòria de la Conservació i Restauració

ESCRBCC2013-2014

Les policromies de les voltes de la catedral de Pamplona (1992-94)

Índex ● Història● La restauració de la catedral de Santa Maria la

Reial de Pamplona– Objectius– Recerca històrica – Problemàtiques i degradacions– Examinacions i neteja de les policromies– Policromies en les voltes de creuaria i l'absis

– Consolidació– Restauració de les policromies

➝ Restauració de les policromies en les voltes de creuaria➝ Plantejament de la policromia imitativa dels carreus➝ Restauració de les policromies de l'absis

– Neteja d'elements de l'interior de la catedral– Conservació preventiva

● Comparació de les escoles de restauració amb el cas pràctic.

● Identificació de les escoles en el cas pràctic● Conclusions ● Bibliografia

Història ● La catedral de Santa Maria la Reial de

Pamplona és una obra arquitectònica que va ser edificada entre el segle XI i XII, sent aquesta d'estil romànic.

● A finals del segle XII i a meitat del segle XIV es van ensorrar parts de l'església romànica i se'n van construir de gòtiques.

● Les policromies es varen realitzar entre el segle XV i XVI. Fins que una església no es policromava, no es considerava acabada.

● Durant el segle XVIII es va crear la façana d'estil neoclàssic.

La restauració de la catedral de Santa Maria la Reial de Pamplona

Objectius de la intervenció

“Conservar els valors històrics, centrar els valors formals i millorar les condicions de funcionament de l'edifici. Hem

procurat l'equilibri entre una adequada apreciació històrica i una sensata valoració compositiva, per a facilitar la comprensió

i utilització del monument.”

Recerca històrica ● Es van fer anàlisis i es va realitzar un estudi

historicoartístic.

● Segons Angel Marcos, assessor i restaurador, els interiors es policromaven a fi d'aportar-hi més lluminositat i vida. Per a que els fidels es sentissin més acollits i per a combatre la humitat.

● Durant l'auge de l'escola historicista les catedrals gòtiques franceses i alemanyes ja s'havien restaurat.

● Ennegriment i il·luminació deficient de l'interior de la catedral. ● Multitud de taques produïdes per les humitats en les voltes i

a sota els vitralls. ● Mal estat de conservació del mobiliari, vidrieres i de l'orgue.● Calefacció no eficient, amb conduccions limitades d'aire

calent que no escalfaven de forma adequada tota la catedral.● Estat de conservació de les policromies:

Repints del s.XVIII, brutícia adherida, llacunes i poca uniformitat formal.

Problemàtiques i degradacions

Examinacions i neteja de les policromies

● Realitzen examinacions per a trobar les policromies amagades sota els repints i/o brutícia.

● Troben policromia del segle XVI, realitzada amb la tècnica de la pintura al tremp.

● S'efectua una neteja mecànica (bisturí) per a extreure els repints del segle XVIII.

● Zones examinades i eliminació de repints: – En les voltes de creuaria i murs de la nau central. – Absis

Policromies en les voltes de creuaria ● Es troben repints del 1773, tapant

les policromies del s.XVI.

● Comproven que hi ha repints, en els florons, d'estil rococó substituint els escuts heràldics del s.XVI (els originals).

● Hi havia uns altres repints que van tapar l'autentic color de la pedra de les parets. Es va aplicar una capa d'un color crema, dibuixant vetes i fines línies blanques de delimitació dels carreus. Es troben en mal estat de conservació.

Policromies de l'absis● En l'absis va sorgir una

representació d'un firmament blau estrellat.

● Aquestes es trobaven tapades per la humitat, el fum de les veles, el temps, la recent calefacció i sobretot pels repints.

● Es va extreure tota la capa que tapava les policromies i van concloure que les pintures es trobaven en un estat de conservació òptim,

Policromies de l'absis● En la part inferior d'aquestes policromies, s'hi van trobar uns

repints que tapaven uns àngels amb instruments.

● A sobre d'aquests hi havia una inscripció on s'hi llegia “Gloria in excelsis Deo”.

● En ambdues policromies hi havia llacunes.

Consolidació● S'ha consolidat el suport ja que la superfície es va rascar abans de repintar, creant així algunes pèrdues en la capa pictòrica.

● S'apliquen resines sintètiques per a la fixació, refrescament i recuperació de la vivacitat dels colors.

Restauració de les policromies● Objectiu: el retorn de la llegibilitat a les imatges figuratives.

● Zona de les voltes de creuaria:

– Florons, escuts heràldics i vives policromies entorn a les claus de les voltes.

– Policromia imitativa dels carreus que es trobaven en mal estat de conservació.

● Zona de l'absis:

– Cel estrellat en bon estat de conservació. – Àngels amb instruments i inscripció.

Restauració de les policromies de les voltes de creuaria

● Com que hi van trobar una gran varietat d'ornamentació (amb diferents formes i colors) i hi van trobar policromies perdudes per la humitat es va decidir no restituir la decoració i es van deixar fons llisos, és a dir, tintes planes.

● S'aplica un criteri museístic.

Plantejament de la policromia imitativa dels carreus ● En un principi es va plantejar reintegrar cromàticament.

● Es van fer proves amb els colors més semblants possibles a les examinacions fetes anteriorment. El resultat no va ser favorable:

– En la resta s'hi denotava el relleu i la presència de pintura antiga.

– Existien veladures i variacions de color del fons.

– Segons la ubicació de la pintura variava de tonalitat, a causa de la diversitat de llums i ombres de la pròpia catedral.

● La reintegració cromàtica va ser descartada i es decideix conservar les restes de policromia.

● Arriben a la conclusió que pintar de nou seria una reinterpretació de la pintura antiga.

Restauració de les policromies de l'absis

● Es retira la capa de pintura que amaga la policromia del segle XVI.

● Reintegració de colors i línies, més destacat en les zones altes i menys acusat en zones baixes.

● El criteri que s'aplica és il·lusionista.● Finalitat didàctica: facilitar la llegibilitat de la

policromia de l'espectador.

● Van completar, en una tonalitat discernible, les llacunes de la inscripció.

● Es calquen el àngels (en sentit invers als conservats) en el seu lloc corresponent.

● Es reintegren les llacunes dels àngels: s'aplica un to sèpia en comptes del negre pel dibuix. Reintegració cromàtica amb criteri museístic.

Restauració de les policromies de l'absis

Restauració d'elements de l'interior de la catedral

● Es van restaurar els vitralls de la catedral. ● Restauració i neteja dels retaules. Com també de les imatges i els quadres.

● Es va modernitzar l'orgue amb noves peces.

Conservació preventiva ● S'ha reformat la instal·lació elèctrica. ● S'ha instal·lat unes làmpades votives penjades de

la girola, aportant a l'espai una il·luminació suau.● S'ha aconseguit realçar l'arquitectura pel culte,

sense que es perdi el caràcter i ambient de la catedral gòtica.

● S'hi ha instal·lat noves conduccions per a la calefacció.

Comparació d'escoles de restauració

amb el cas pràctic

Escola arqueològica (finals s.XVIII-XIX)-Raffaele Stern i Giuseppe Valadier-

Característiques comunes: – Extracció dels elements que no formen part de l'obra

original. – S'aplica la diferenciació cromàtica. Criteri museístic. – Consolidació abans que reintegració a fi que la policromia

no salti totalment. No obstant, no es la intervenció principal. – La intervenció no és mínima, tot i que es respecten els

trossos que es troben en estat ruïnós. En aquest aspecte, doncs, no es fa cap falsificació.

Escola arqueològica (finals s.XVIII-XIX)-Raffaele Stern i Giuseppe Valadier-

Característiques no comunes:– Utilitzen la mateixa tècnica (pintura al tremp) per a

reintegrar. No es realitza una diferenciació matèrica. – Es reintegra amb un criteri il·lusionista la zona de

l'absis. Falsificació historicoartística.

– S'amaga el pas del temps en l'obra. Hi ha casos en que s'ha millorat el seu aspecte formal.

Escola estilística/esplèndida (s.XIX)-Eugène Viollet-Le-Duc i seguidors espanyols-

Característiques comunes:– La reintegració cromàtica s'ha realitzat per a una funció

didàctica. Falsificació historicoartística. – S'ha buscat la unitat estilística del conjunt, és a dir,

retornar a l'edifici tot element genuí del segle XVI. Retiren les policromies del segle XVIII.

– S'ha reintegrat amb la mateixa tècnica que la del segle XVI (pintura al tremp).

Característiques no comunes: – No s'ha realitzat cap arquetip. No s'ha fet cap mena

d'equiparació/comparació amb l'estil gòtic espanyol. No s'aplica el mètode analògic.

– No es defineix cap estil primordial. – La finalitat no és retornar l'obra a un passat esplendorós. – S'ha intentat buscar una unitat estilística, però es respecten els

elements que es troben en mal estat de conservació.– L'objectiu principal no es restaurar/restablir per complet la

obra. – No s'aplica un únic criteri o mètode de restauració. Es basen

en l'individu i no en l'espècie

Escola romàntica (s.XIX) -John Ruskin i William Morris-

Característiques no comunes:

– Tenen present l'ètica (en certs moments decideixen no reintegrar) però no la vinculen al concepte d'estètica ja que reintegren per a tornar-li el valor formal i la seva funció. Per tant, l'ètica no es primordial.

– A favor de la intervenció i la restauració per segons quins objectius.

– No permeten que l'obra es quedi in-situ, retiren signes d'envelliment.

– Realitzen una còpia en quan realitzen la reintegració cromàtica del firmament.

Escola històrica (s.XIX inci del s.XX)-Luca Beltrami-

Característiques comunes: – Es basen en les dades historicoartístiques que disposen

en la mateixa obra arquitectònica. Per tant, es fien d'unes dades fiables pertanyents a la mateixa obra.

– No es realitza cap mena d'arquetip. Es basen en l'individu i no en l'espècie.

– Partidaris d'eliminar tot allò que danya la integritat de l'obra (policromies del s.XVIII.)

– En aquest cas, l'obra arquitectònica ja desenvolupava la seva funció com a edifici viu.

Escola científica o moderna (s.XIX inici s.XX)-Camilo Boito-

Característiques comunes:

– Es restaura com també es conserva. – En alguns casos apliquen el criteri museístic, per

tant, hi ha una certa notorietat visual. – No hi afegeixen cap afegit o reconstrucció.– Descripció i fotografies de l'actuació. – No es realitza cap arquetip, per a la reintegració

cromàtica s'han buscat fonts de la pròpia obra.

Característiques no comunes: – S'empra el mateix material i tècnica que en

l'original.– S'aplica el criteri il·lusionista. L'observador no

es capaç de distingir la part original de la intervenció realitzada.

– Les parts eliminades no s'exposen.– Restauren més que consolidar.

Escola científica (s.XX)-Gustavo Giovanonni -

Característiques comunes:

– En aquest cas pràctic no es fa referència sobre l'entorn urbà de l'edifici.

– S'intenta respectar la genuïnitat d'algunes parts de l'obra, com les parts policromades no ben conservades.

– Com és un edifici viu, es continua restaurant la catedral per a que torni a funcionar amb normalitat.

Característiques no comunes:

– Les accions realitzades s'han enfocat cap a la restauració en comptes de la consolidació.

Escola crítica (s. XX-XXI)-Cesare Brandi i Umberto Baldini-

Característiques comunes:

– En algunes parts la reintegració és distingible però en d'altres no. La unitat potencial es respecta depenent del cas.

– Aplicació del concepte d'Unicum: en totes les policromies s'ha aplicat un criteri i mètode de restauració diferent.

– S'extreuen els afegits. Es decideix un criteri únic. – Conserven preventivament per a que el conjunt del

monument es mantingui adequadament.

Característiques no comunes: – Es pren certa llibertat en l'aspecte.

– S'empra el mateix material i tècnica que en l'original.

– Les policromies, tot i ser un document històric, s'han restaurat. En primer lloc, s'ha intervingut de forma afectiva ja que s'ha extret les policromies del segle XVIII. En segon lloc, s'ha aplicat el criteri de la restauració il·lusionista per les pintures de les estrelles daurades. Per tant, no predomina la consolidació o preservació si no la restauració.

– Es realitza una còpia en quan porten a terme la reintegració cromàtica de les parts altes.

– No es respecta l'espai original de l'obra. No es manté in-situ.

– No es conserven els afegits eliminats; les policromies del segle XVIII. Se li resta importància històrica.

Identificació d'escoles de restauració en el cas pràctic

● L'escola de restauració històrica, difosa per Luca Beltrami, és la que més s'aproxima a la metodologia i criteris seguits pels restauradors del cas pràctic.

● A part, en quan a l'escola estilística també s'hi poden trobar similituds.

● Tant en l'escola científica o moderna de Boito com en l'escola crítica els punts a favor i en contra s'igualen bastant.

Conclusions● Tenint en compte el propòsit de la restauració de la

catedral, es pot afirmar que el resultat final s'ha adequat bastant als objectius definits en un principi.

● El valor històric ha estat el principal focus d'atenció dels restauradors.

● Hi ha hagut una preocupació per mantenir les policromies en el seu estat original. Com també per a que desenvolupessin una funció didàctica.

● En gran mesura s'ha aplicat la reintegració museística, respectant la genuïnitat de l'obra.

● No s'ha realitzat cap mena de falsificació històrica en les parts no ben conservades.

● En canvi, en la part del firmament estrellat ben conservat s'ha reintegrat de forma il·lusionista, fent una falsificació.

● Des d'un punt de vista no intervencionista, no s'hauria d'haver reintegrat de forma més acusada en les parts altes. Els observadors podrien haver visualitzat una obra totalment genuïna.

● No obstant, des d'una perspectiva didàctica, aquesta intervenció ha sigut encertada. S'ha millorat l'aspecte estètic i la llegibilitat de l'obra.

● Un dels valors fonamentals ha sigut l'històric. Una de les accions contradictòries, des d'un punt de vista no intervencionista (Ruskin-Morris) ha sigut retirar els repints, sobretot els de les voltes de creuaria del s.XVIII.

● La opció més encertada, hauria d'haver sigut la conservació i exposició de les policromies barroques eliminades, ja que també són una documentació històrica.(El que hauria fet Camilo Boito)

● En quan al fet de la conservació preventiva s'ha efectuat de manera idònia. S'ha retornat la llum a l'interior de la catedral.

● Gràcies a la conservació preventiva, podran arribar en un bon estat de conservació a les generacions futures.

Bibliografia

Anónim. La catedral de Pamplona [en línia]. Navarra (Pamplona); Catedral de Pamplona. Disponible en:

http://www.catedraldepamplona.com/es/index.php

Anónim, catedral Santa María la Real de Pamplona [en línia]. Fundación Lebrel Blanco. Disponible en:

http://www.lebrelblanco.com/anexos/a0330.htm

Anònim. La fachada de la catedral de Pamplona, restaurada [en línia] Astúries; Asturias Mundial, 2011. Disponible en:

http://www.asturiasmundial.com/noticia/8640/fachada-de-catedral-pamplona-restaurada/

Informació en línia

A onim, ń PAMPLONA. Catedral de Santa María. Interior. [en línia]. Navarra; Universitat de Navarra. Disponible en:

http://www.unav.es/arte/cmn/pamplona/pamplona3/lam1.html

Wikipedia: the free encyclopedia [Wiki a Internet]. Catedral de Santa María la Real de Pamplona.Fundación Wikimedia, Inc. 2001. Disponible en:

http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Santa_Mar%C3%ADa_la_Real_de_Pamplona

Javier San Felipe. Catedral Santa María la Real [en línia]. Navarra; Navarra 360. Disponible en:

http://www.navarra360.com/index.php/2013-01-11-23-42-51/arte-y-cultura/catedral-santa-maria-la-real

J. E., «Así fue el techo de la catedral de Pamplona», Diario de Navarra (Pamplona), (11- abril-1993), p. 38-39.

J. SANCHO, «La restauración de la catedral de Pamplona», Tecnología y sociedad: Las grandes obras públicas en la Europa medieval. Pamplona: Gobierno de Navarra, 1996,

p. 179-195.

Documents consultats