El paisatge natural de Vilafranca del Penedès està format per vinyes com a principal element de conreu, peròtambé s’hi poden trobar horts, sembrats i petites zones forestals. L’Ajuntament està impulsant diferents projectesper posar en valor i donar a conèixer l’entorn natural i paisatgístic del municipi. Destaca la restauració de la rierade Llitrà, la reconversió de la muntanya de Sant Pau o la senyalització d’itineraris turístics per camins rurals, senseoblidar la cura dels parcs i jardins urbans.

RESTAURACIÓ DE LA RIERA DE LLITRÀ

Aquest projecte permetrà crear un itinerari naturalístic de recorregut igual a la riera de Llitrà, que enllaçarà l’espaide la muntanya de Sant Pau i la zona esportiva, amb la plaça de l’Àgora. La riera de Llitrà forma part de la concadel riu Foix i els treballs que s’estan realitzant des de finals de 2007, a través de la Casa d’Oficis ’Riera de Llitrà’,permetran preservar i potenciar el bosc de ribera, amb l’objectiu de convocar-hi diferents activitats de passeig,esports, natura o turisme.• Actuacions previstes:Senyalització d’itineraris; desbrossament, neteja i reforestació; col·locació de caixes niu per facilitar la nidificaciód’ocells i rat-penats.

PARC VITÍCOLA A LA PLANA AGRÍCOLA I MUNTANYA DE SANT PAU

Amb l’objectiu de preservar aquesta zona d’alt valor agrícola i fer compatibles els usos de l’agricultura amb elsfuturs de l’enoturisme i l’educació ambiental, s’ha projectat un parc vitícola que incidirà en els àmbits de la natura,la vinya, l’esport, el lleure i la cultura.• Actuacions previstes:Integració paisatgística, conservació i millora de les explotacions agrícoles, vinculació de la zona amb els equipamentsesportius propers; condicionament d’espais de lleure, redefinició de l’ermita de Sant Pau com a mirador i rehabilitacióde la sala sota l’ermita com a espai cultural polivalent.

CAMINS RURALS

Més de 50 quilòmetres de camins rurals al termemunicipal. Són camins que els pagesos han conservatper accedir i treballar les seves finques i que es configurencom una xarxa radial que connecta Vilafranca amb elsmunicipis de l’entorn i permeten anar-hi a peu o enbicicleta. L’inventari de camins de l’any 2006 detallavala seva situació i les mesures de protecció que requerien.• Actuacions previstes:Senyalització de diferents itineraris turístics, esportiuso de connexió amb l’entorn.

PARCS URBANS

Els parcs urbans permeten que les àrees més centralsde la ciutat no perdin el referent rural i natural quel’envolta.• Alguns exemples:Parc de Sant Julià, que imita les albaredes que creixenal voltant de les rieres pendesenques; el parc del PobleNou, amb lledoners i oliveres que recorden les plantacionsdels conreus de secà, o les places de la Pau, els PaïsosCatalans i els Drets Humans, que connecten l’espairural amb l’eix central de la via.

A finals d’abril es va obrir el nou pas per a vianantsque connecta, per la banda del Poble Nou, el passeigde Rafael Soler, a l’alçada de la cruïlla amb el carrerGermanor, amb l’avinguda d’Europa, al costat de la Llarmunicipal d’Infants El Parquet. El pas es consolidaràcom un dels enllaços viaris entre els barris del PobleNou i la Girada quan s'abordi el projecte d'urbanitzaciódel cobriment de les vies. També es preveu un enllaçviari entre els dos barris a l'alçada dels carrers Tossade Mar i avinguda Lluís Companys.

La construcció d'aquest pas provisional va ser sol·licitadaper l'Ajuntament de Vilafranca a l'ADIF per tal de millorarla connexió entre els dos barris i l'ha executat l'empresaconstructora que realitza les obres de cobriment de lesvies. El pas, que està pavimentat amb formigó i disposad'enllumenat públic, serà provisional fins que l'ADIFno cedeixi a l'Ajuntament la llosa de cobertura i espugui abordar el projecte d'urbanització de la superfícieguanyada sobre les vies del tren. Així, entre els carrersGeneral Cortijo i el pont de Moja es preveuen lesprolongacions del carrers Germanor i Tossa de Mar perenllaçar amb el barri de la Girada.

Aquesta nova connexió permetrà acostar encara més elsbarris del Poble Nou i la Girada. Cal recordar que al'avinguda d'Europa s'hi troben equipaments importantscom els Jutjats, la Llar municipal d'infants El Parqueti el CEIP Dolors Piera.

El Patronat Municipal d’Esports ha adjudicat les obresde tancament de la pista exterior del Pavelló d’hoquei,que es realitzaran aquest estiu. Aquest projecte permetràfer esport en aquesta instal·lació sense haver de patirper les inclemències del temps i les obres s’hanprogramat durant els mesos d’estiu per no interferir enl’activitat esportiva habitual de temporada.

El tancament de la pista, amb un pressupost de 250.000euros, es realitzarà amb materials de fàcil mantenimenti es busca la seva adaptabilitat amb l'edifici actual,especialment els vestidors i la pista interior. Es preveuque la instal·lació, que ja té coberta, disposi d'unaïllament tant a nivell acústic com tèrmic i tingui unapetita graderia per al públic, de dues alçades, a la partoposada dels vestuaris.

L’Ajuntament de Vilafranca i la Mancomunitat Penedès-Garraf, amb el suport de l’Agència de Residus deCatalunya, han impulsat una campanya de sensibilització per a la millora de la qualitat i la quantitat de larecollida selectiva de la fracció orgànica. 80 comerçosparticipen en aquesta campanya que té dues fasesdiferenciades:

PROMOCIÓ DE LA BOSSA COMPOS-TABLE AMB NANSES

Els comerços existents als 3 mercats municipals (mercatmunicipal de La Pelegrina, mercat municipal de SantSalvador i mercat municipal de la Carn) i també elsque, fora dels mercats, ofereixen menjar fresc (fruiteriesi botigues de verdures, carnisseries, xarcuteries icansaladeries), s’incorporen a la campanya, a través deles indicacions dels agents cívics, que també en faranel seguiment. Durant tot el mes de juny, una vuitantenade comerços reparteixen 100.000 bosses compostablesamb nanses entre els seus clients, perquè s’enduguinla compra a casa. Aquestes bosses compostables espoden aprofitar després per dipositar la fracció orgànicadins el cubell marró.

L’objectiu d’aquesta acció és millorar la qualitat delcompost, a través de l’oferiment d’aquesta bossa vegetal(que s’incorpora sense problemes al procés decompostatge) i evitar o disminuir la presència de lesbosses de plàstic en aquesta fracció de les escombraries.

Paral·lelament, la campanya també ofereix un sobreamb una llavor ecològica de carbassó. L’objectiu ésmostrar el valor de recurs que té la fracció orgànica, jaque ens permet obtenir un producte molt valuós, elcompost.

De la llavor del carbassó, n’obtenim carbassons que elscuinem i mengem. Els recollim selectivament i elstransformem en compost, que utilitzem per fertilitzarels conreus i s’incorpora de nou en els aliments, quetornem a recollir selectivament. Un cicle indefinit queimita el funcionament de la natura i que necessita dela nostra participació, amb la separació de la fraccióorgànica en origen.

DIFUSIÓ ALS MITJANS AUDIOVISUALS

Fins a mitjans de juliol s’emetrà una campanyapublicitària a les emissores de ràdio, destinada a fomentarla recollida selectiva de la fracció orgànica, reforçantels continguts ambientals d’aquesta recollida selectiva.També s’ha realitzat un anunci de televisió, que s’emetràa partir de la segona quinzena de juliol, amb l’objectiud’incidir de nou en els beneficis ambientals i socialsde la recollida selectiva.

Aviat farà 20 anys de la posada en funcionamentdel Centre de Formació Ocupacional FrancescLayret. En aquell moment, davant un fort creixementde l’atur (es van arribar a xifres del 18%), enespecial de l’atur juvenil, l’Ajuntament de Vilafrancava fer una aposta per contribuir a la formació deles persones en situació d’atur i en la seva inserciólaboral posterior.

En aquells moments la fórmula de les EscolesTaller va ser tota una novetat i ha contribuït d’unaforma decisòria a formar molts dels joves del nostremunicipi i comarca en oficis tradicionals, recuperantla figura de l’aprenent o, dit d’una altra manera,fent un aprenentatge productiu.

Encara hi ha hagut una altra contribució moltimportant per Vilafranca. Aquesta fórmulad’ensenyar a joves mentre treballen ha portat arehabilitar alguns dels edificis i espais mésemblemàtics de casa nostra: el Claustre de SantFrancesc, la Fassina, l’Escorxador, el Patronat deComerç i Turisme....

En aquests darrers anys, l’esforç en formar iassessorar persones en situació d’atur ha estat unaconstant. Perquè malgrat els vents de l’ocupacióhan estat propicis, sempre hi ha persones ocol·lectius que tenen dificultats per accedir a unmón laboral molt exigent en les seves entrades.

En aquests moments, ens trobem davant d’un nouescenari amb índex d’atur importants que no hantocat encara el seu sostre. Ens trobem ambcol·lectius de difícil inserció i amb sectors com elde la construcció; que havent generat en els darrersanys alts índex d’ocupació, ha frenat sobtadamentel seu impuls deixant darrera aquesta aturada,llistes de persones desocupades.

De la mateixa manera que, en el seu moment,l’ajuntament va esdevenir un motor clau en la

formació i la inserció laboral de les personesdesocupades, també avui vol i ha de fer aquestpaper. L’experiència de 20 anys ha demostrat quela fórmula és bona. Les necessitats avui són unesaltres, tant les de les persones desocupades, comles de les empreses com les de la mateixa ciutat.

En el seu moment es va optar per rehabilitarpatrimoni arquitectònic com a font d’aprenentatgeper aquests joves.

Avui, 20 anys després, volem rehabilitar una altretipus de patrimoni, el PATRIMONI NATURAL ID’ENTORN. No ho volem fer sols, buscarem padrinsque ens ajudin a tenir una custòdia especial d’aquestentorn.

Fem una aposta molt forta per aconseguir queVilafranca, ciutat vitivinícola per excel·lència,redescobreixi els seus elements naturals més propersi els posi en valor: les rieres, els camins i laMuntanya de Sant Pau. Són tres elements queformen part del municipi i que avui volem elevar-los a la categoria de PATRIMONI, amb majúscules.Un patrimoni d’atractiu natural, d’atractiu turísticper aquells que venen a visitar l’entorn vitivinícolai que imaginen trobar un municipi que té una curaespecial del seu entorn, perquè viu del seu entorn.

De la mateixa manera que els edificis vells vanservir per ensenyar els joves els seus oficis i formar-los en els hàbits del treball i, alhora, per rehabilitarpart del patrimoni arquitectònic de Vilafranca, avui,els camins, les rieres i la Muntanya de Sant Pau,han de ser la font i alhora el resultat d’una novamanera d’ensenyar els nostre joves i el nostreterritori.

Avui, més que mai, el nostre territori és el nostrepatrimoni.

La residència que tenim actualment a Vilafranca,la de Sant Francesc, es troba en condicionsprecàries pel que fa a la infraestructura, doncs ésuna edificació molt antiga i per més inversionsque s’hi facin no es pot adequar a les necessitatsd’una residència del segle XXI. Aquesta residènciaté una dotació de només 62 places, de les qualsles que estan concertades amb l’ICASS són menysde 50, i aquest és un nombre totalment insuficientper a Vilafranca i la comarca, doncs la resta deplaces de residència que hi ha a la vora sónprivades. Des de que es va crear el Centre Socio-sanitari Ricard Fortuny, aquest centre es vacomprometre a absorbir les places en règim deresidència de la Clínica del Carme, tot i que elRicard Fortuny només està vinculat a l’àmbit dela convalescència de curta i llarga estada i, el fetde conviure dos models d’atenció, ha creat forcesdificultats, doncs els malalts ingressats en règimde residència no estan del tot satisfets en quanta l’atenció socio-sanitària.

Quan es va crear el Centre Ricard Fortuny, l’equipde govern socialista, amb finalitats partidistes ielectorals, va difondre la informació que es feiauna nova residència per a gent gran a Vilafranca.Això no era cert, ja que aquest centre no és unaresidència, si no que es tracta d’un Centre Socio-sanitari, és a dir, fa funcions relacionades ambl’activitat hospitalària que poc o res té a veureamb la funció que realitza una residència per a lagent gran. Aquesta mala informació ha creatmalentesos i dificultats en la gestió del CentreSocio-sanitari Ricard Fortuny, així com algunadificultat d’entesa entre familiars i el centre.

En els darrers anys s’ha donat absoluta prioritat al’edificació d’habitatges a Vilafranca, de tal maneraque els serveis han quedat desfasats en relacióamb el creixement de la població.

És per això que des de CiU hem pensat que, si

tenim en compte que estem pensant en unaresidència per a 150 places i la proporció d’espainecessari per a construir-la podria ser d’entre 4.000a 5.000 m2, el Pla urbanístic vigent preveu espaisdestinats a equipaments dins el nucli construïtque poden tenir aquesta destinació.

Cal tenir en compte que les persones usuàriesd’aquest servei de residència gaudirien en moltesocasions d’un estat físic que els permetria sortiral carrer a passejar, per tant s’hauria de buscar unemplaçament per a la residència el més cèntricpossible a efectes de facilitar l’accés d’aquestespersones.

Per tot això, el grup municipal de CiU va proposaral ple municipal la següent proposta:• Que s’estudiï el lloc més idoni per encabir unaresidència per a gent gran a Vilafranca.• Que s’elabori un projecte i es facin les gestionsper tal que, una vegada hi hagi destinaciópressupostària, es procedeixi a construir unaresidència per a gent gran, conjuntament amb elConsorci Hospitalari de Catalunya.• Fer les passes necessàries per a concertar elmàxim de places possibles amb l’ICASS.• Posteriorment, sol·licitar el traspàs de les 62places actuals de Sant Francesc, més les 30(aprox.) del Centre Ricard Fortuny i ampliar lacapacitat fins a 150, fet que suposaria unaampliació real per a Vilafranca d’unes 60 places.

El passat 20 de maig, aquesta proposta de CiU vaser recolzada per tots els grups municipals.

Ara queda que l’equip que governi Vilafranca treballiper que els serveis de Vilafranca creixin i doninexpectatives a la feina que fem entre tots. Caloblidar d’una vegada fer més i més pisos sensetenir els serveis. Una Vilafranca de qualitat mereixel treball d’un govern eficaç.

La crisi de la manca d'aigua no respon únicament auna situació de pluges escasses (fet normal en unaclimatologia mediterrània), o a les reserves insuficientsdels envasaments, sinó que és la conseqüència d'unamala planificació i gestió dels recursos hídrics i delseu malbaratament en les pràctiques insostenibles enl'agricultura, la construcció, la indústria, el turisme,l'oci.... Aquests sectors han crescut sense fre i s'hanacostumat a disposar d'aigua sense límits. Ara aquestmodel ha fet fallida i està afectant el conjunt de lapoblació.

Cal fer canvis estructurals en la planificació, els usosi els abusos de l'aigua com a recurs cada vegada mésescàs i agreujat per les incerteses que comporta elCanvi Climàtic.

Per tot això diem que:

1. L'impacte ecològic de l'Àrea Metropolitana deBarcelona sobre el territori és insostenible. La petjadaecològica de la ciutat no ha parat de créixer.

2. L'Àrea Metropolitana té un model territorial, econòmici cultural centralista, amb una planificació urbanísticasense límits i potenciant el consum de territori, d'energia,d'aigua..., fomentat pels lobis de poder econòmic.

3. És un model de desequilibri territorial, on les Terresde l'Ebre, productores del 70% de l'energia consumidaal país, té una funció perifèrica.

4. És un model insostenible on Barcelona és la ciutataparador que dóna més importància als interessoshotelers, comercials i especulatius lligats al turisme ial consumisme, que a les necessitats de la població.

5. El consum d'aigua de la gran Barcelona és d'un 40%per a usos industrials, 40% domèstic i 20% agrícola;i per justificar el transvasament inclouen el reg dejardins, piscines, centres lúdics, fonts, serveis, activitatseconòmiques...

6. Els 4 hm3/mensuals de dèficit hídric que volencompensar amb la connexió Consorci Aigües Tarragona

- Aigües Ter-Llobregat no és només per a 5,5 milionsde catalans/es, sinó per a altres usos empresarials.

7. AGBAR (La Caixa) i les empreses hidroelèctriquesdicten les polítiques hidràuliques a Catalunya, imposantuna gestió mercantil i sobreexplotant els recursoshídrics.

8. Les conseqüències d'aquest model fa anys que estàdeixant en una situació deplorable els rius Llobregat,Besos, Ter, Ebre..., així com els aqüífers.

9. Denunciem l'alarmisme i manipulació que el Governi l'ACA (Agència Catalana de l’Aigua) fan de la mancad'aigua i de pluges per justificar nous transvasamentsprevistos en el passat.

10.Parlar de transvasament "temporal" és no canviarel model de gestió de l'aigua i per tant, no plantejar-se revisar i limitar les concessions d'aigua industrials,urbanístiques, agrícoles, camps de golf, turisme...

11. L'aigua pertany i s'ha de gestionar des de cadaconca hidrogràfica. L'aigua és un element de reequilibriterritorial i de redistribució de riquesa.

12. Amb la situació actual cal plantejar un canvi demodel territorial i de gestió de l'aigua, d'acord amb elsrecursos hídrics de què disposem.

13. Reiterem doncs, la nostra oposició a qualsevoltransvasament, així com a la Interconnexió de Xarxesinclosa en el Decret de Sequera i manifestem el nostresuport a les Terres de l'Ebre i a la Plataforma en Defensade l'Ebre.

Per un model territorial reequilibrador i que preserviel medi i els recursos naturals.

CUP de Vilafranca, Col·lectiu Ecologista Bosc Verd,GEVEN, Grup de Medi Ambient de Subirats, ADEMAde Sant Sadurní, No Fem El CIM, la Plataforma per laSalut i el Medi Ambient de Santa Margarida i els Monjosi el Col·lectiu per la Defensa de Moja.

Ha passat un any des de les últimeseleccions municipals celebrades el mes de maigde 2007 i convé fer balanç sobre la situació políticaa l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Durantaquest temps, a l’equip de govern del PSC l’hi haestat cada cop més difícil d’arribar a acords ambla resta de grups municipals representats alConsistori. Fet que s’ha posat en evidència en lacada vegada més freqüent necessitat de retirarpunts de l’ordre del dia del Ple per manca desuport per tirar-los endavant. Dinàmica que, si nocanvia, pot portar en poc temps a la paràlisi del’acció de govern en grans temes.

L’equip de govern del PSC ha miratd'arribar a acords puntuals amb la resta de grupsmunicipals poc abans de cada Ple i punt per punt.Aquesta manera de fer, de pacte a curt termini,es pot porta a terme durant quatre anys si disposesde, com a mínim, deu o nou regidors. En canvi,és inviable si només es disposa de vuit regidors,com s’ha estat evidenciant en els últims plens. Unexemple és que, després d'haver-se aprovat elPressupost de l’Ajuntament per a l’any 2008 eldesembre del 2007, no ha estat possible, demoment, arribar un acord per a l’aplicació delromanent de tresoreria de l’any 2007.

Des de PP creiem que en Marcel Estevei el seu govern han de canviar aquesta política depacte a curt termini per una altra, consistent amirar d’arribar a un consens amb els diferentsgrups municipals. En primer lloc, i ara que no hiha una majoria clara i que les dues forcesmajoritàries estan empatades a regidors, hauriade fomentar el fet d’arribar a l’acord en temescabdals per la nostra Vila i que afecten mes enllàd’aquesta legislatura, com serien temes d’urbanisme(modificació puntual POUM del carrer comerç).

En segon lloc, hauria de treballar per aconseguirun consens a l'hora de fixar els objectius d’aquestalegislatura en les diferents àrees de govern, compoden ésser Urbanisme, Cultura, etc. Acords quepodrien prendre’s amb grups municipals diferentsen cadascuna de les àrees i que garantirienl’aprovació en els Plens dels dictàmens necessarisper portar-los a la pràctica. D’aquesta forma, espodria tenir una política coherent en cadascunad'aquestes àrees de forma continuada. Tambéajudaria a tenir una base comuna entre els diferentsgrups municipals, a partir de la qual seria mesfàcil arribar a un consens per aprovar elspressupostos dels anys següents. Si es practiquesaquesta política, la fragmentació del consistori noseria un factor d'inestabilitat, sinó de diàleg iconsens, que és el que volien els veïns de la nostraVila quan van anar a votar en les darreres eleccionsmunicipals.

Per evitar la paràlisi, i donat que no éspossible un canvi de govern -perquè la força políticaque té la clau de l'estabilitat en l’actual consistoriés la CUP i ha manifestat que mai donarà suporta una moció de censura-, la política del PP finsara ha estat donar suport als dictàmens de l’equipde govern, quan hem cregut que era necessari eimprescindible. També hem recolzat les iniciativesde la resta de grups municipals que creiem queeren bones per la nostra Vila. En aquest sentit, haestat una llàstima que temes com la ubicació dela construcció d'un nou aparcament al centre o lagestió de les zones blaves es vagin decidir abansde les últimes eleccions municipals, perquè enaquell moment CiU, la CUP i PP estàvem minoria.Ara segur que s’hagués decidit de forma diferent.

Hores d’ara, la major part de la gent pot coincidirque no cal esperar a què es compleixi el primerany de la legislatura per tal de concloure que lasituació del nostre municipi es troba en un cul-de-sac preocupant, la qual és conseqüència delsresultats de les eleccions municipals i de lesdinàmiques en què es troben instal·lats la majorpart dels partits locals.

Es evident que l’equip de govern no governa. ElPSC-PSOE local és incapaç, en aquests moments,de liderar cap projecte polític. En els darrerspressupostos, per posar un exemple, les úniquespropostes d’un cert calat polític i d’un gran abastsocial i ciutadà van venir d’una part de l’oposició,entre les quals s’hi compten les d’Esquerra. A aixòs’hi afegeix el fet d’una renovació de l’equip queha coincidit amb una situació de feblesa del govern-que ja s’ha cobrat la seva primera “víctima”política- i amb el fet que Vilafranca està afrontantencara tres o quatre grans projectes quetranscendeixen més d’una legislatura.

Per la seva banda, CiU no ha pogut articular alseu voltant una majoria, que semblava lògica eldia 27 de maig a la nit, de forces catalanistes iprogressites que coincidien en aspectes fonamentalscom l’aposta per un creixement moderat i per unmodel de territori la culminació del qual seria laVegueria Penedès. I no ha pogut ser perquèqualsevol acord de govern passa per aconseguiruna majoria d’11 o més regidors i aquí s’han posaten evidència les dificultats de la CUP -que ambels seus dos regidors té la clau del canvi- per ferun pas endavant i assumir que, en un moment oaltre, haurà d’esdevenir força de govern.

Des d’Esquerra ja dèiem a la campanya electoralque ni Vilafranca era tan “guai” com la presentavenalguns ni tan gris com la pretenien els altres.

Dèiem, a més, que la nostra ciutat es trobava enuna tessitura fonamental per al seu futur. I enaquesta opinió ens reafirmem. És evident queVilafranca necessita un canvi de rumb i un canvide maneres de fer. Un canvi que permeti impulsarles polítiques de proximitat, les que resolen elsproblemes de la gent, i que contribueixi consensuarquins són els objectius estratègics per a la nostravila. No podem deixar passar més temps per afrontarels reptes de futur i no podem perdre aquestalegislatura en baralles i càlculs partidistes. AEsquerra ho tenim clar. Ho tenen clar la resta deforces polítiques?

Per primer cop tant a nivell estatal com catalàcomptem amb unes noves lleis que reconeixen elcaràcter universal dels serveis socials, posen lesbases del quart pilar de l’Estat del Benestar iequiparen els serveis socials al mateix nivell que lasanitat, l’educació i les pensions. Unes lleis que,tot i no dependre del Sistema de Seguretat Sociali de les cotitzacions, tal i com ICV hagués desitjat,representen un primer pas cap a uns serveis socialsde qualitat, garantistes i plenament universals, iper això vam donar-hi el nostre suport.

Sobre l’aplicació d’ambdues lleis podem parlar desde diferents òptiques: finançament suficient o node l’Estat, causes del retard en el seu desplegamentper part de la Generalitat, paper i responsabilitatsa partir d’ara dels Ajuntaments. Tanmateix, volemcentrar l’atenció en el protagonisme que aquestanormativa atorga als ajuntaments.

Pensem per un moment en les implicacions i lacàrrega que aquest nou marc comporta per alsserveis socials municipals, concretament: elprocediment de sol·licitud de valoració del grau dedependència i dels informes socials quel’acompanyen, l’elaboració dels programes individualsd’atenció i la realització del seguiment del cas.

A Vilafranca aquesta situació suposa d’entrada latramitació de 180 nous expedients, això unit al’increment que es produirà en el volum dels serveis,principalment d’atenció domiciliària.

Malgrat la injecció de nou milions d’euros per partde la Generalitat als ajuntaments de tota Catalunya,aquesta nova situació, en uns serveis ja de per siinfradotats i amb llistes d’espera considerables, haprovocat un embut, fet pel qual no s’estan complintels terminis establerts per la llei (tres mesos entrelliurament de la sol·licitud i la valoració i sis mesosper fer efectiva l'ajuda)

Vilafranca no s’escapa d’aquest panorama, segonsdades del PRODEP (Programa per la Dependència),l’índex de resolució dels PIAS (Plans Individualsd’Atenció) al nostre municipi és del 23. 64%, quanel nivell mínim que s’està exigint és del 25%. Quediclar que els serveis socials municipals no són elsresponsables en el retard en l’aplicació de la lleide la dependència, però és necessari que aquestsdefensin el seu paper i exigeixin el finançamentnecessari en un escenari que ells són els executorsde la majoria de serveis i prestacions.

L’Ajuntament de Vilafranca ha donat algunes deles primeres passes per fer front a les llistes d’esperamitjançant el pla iniciat al novembre de 2007 quea proposta d’ICV es va veure reforçat amb de 2treballadores socials i amb l’inici d’altres projectessocials importants com la nova residència del’INCAVI.

Amb la Llei de Dependència les forces d’esquerrahem donat un gran pas però probablement podemfer-ho millor: sent més decidits alhora de destinarrecursos per reduir el calendari d’implantació de lallei i per tant estendre els seus beneficis a més curttermini, crear més infraestructures i desenvoluparmés recursos que permetin a les persones ambdependència assolir la màxima autonomia possiblei, sobretot, dotar i reforçar els equips de base delsmunicipis que són la porta d’entrada al sistema dela dependència.

ICV tant al Congrés com al Parlament ja ha plantejatla necessitat d’incrementar la partida destinada adependència per garantir amb èxit l’eficàcia en elseu desplegament. Tanmateix és trist comprovarque a nivell estatal una mesura com la dels 400euros esgota el marge per dur a terme altresactuacions socials.

Liquidació pressupost 2007. S’informa al Ple del resultatde la liquidació dels pressupostos municipals, corresponentsa l’exercici econòmic de 2007, amb un romanent positiude tresoreria (superàvit) pel que fa a l’entitat de5.012.375,48 euros.

Comptes empresa d’aigües. El ple es constitueix en juntad’accionistes ordinària de l’Empresa Municipal d’Aigüesde Vilafranca S.A. i aprova els comptes anuals de l’exercicide 2007, el resultat del qual es concreta en uns beneficisde 127.562,40 euros destinats a reserves voluntàries.

Comptes SERCOM S.L. El ple es constitueix en juntaordinària de socis de la societat Serveis Municipals deComunicació S.L. i aprova els comptes anuals de l’exercicide 2007 que es concreta en unes pèrdues de 2.489,24euros, que passen a resultats negatius d’exercicis anteriors.Aquest acord s’ha adoptat amb 20 vots a favor i 1 abstenció,corresponent aquesta al grup d’ERC.

Comptes SOVIPAR S.L. El ple es constitueix en juntaordinària de socis de la “Societat Vilafranquinad’Aparcaments S.L.” i aprova els comptes anuals del’exercici de 2007 amb uns resultats negatius de40.096,08 euros que es compensen amb reservesvoluntàries. L’acord es pren amb 10 vots a favor (grupsSocialista, d’ERC i del PP) i 11 abstencions (grups deCiU, CUP i ICV-EUiA).

Acomiadament empleat. Es dóna compte al ple del decretde l’alcaldia de 27 de febrer de 2008 pel qual s’imposaa Ahmed Medjmadj, alumne del mòdul Entorns Urbansdel Taller d’Ocupació “La Ciutat de les Persones”, unasanció consistent en l’acomiadament, per la comissió dedos incompliments contractuals greus (constitutius dedues infraccions de caràcter molt greu).

Moció Festa dels Països Catalans. Moció presentada pelgrup d’ERC de suport a la iniciativa de reconèixeroficialment la Festa de Sant Joan com a Festa Nacionaldels Països Catalans. S’aprova amb 12 vots a favor (grupsde CiU, CUP, d’ERC i ICV-EUiA), 1 vot en contra (PP) i8 abstencions (grup Socialista).

Moció gratuïtat llibres escolars. Moció presentada perCiU que proposa l’acord d’establir en el termini màximd’un mes com es farà efectiva la gratuïtat dels llibres detext per a tots els vilafranquins de 3 a 16 anys d’edat quevan a escola a Vilafranca des del curs 2008-2009. LaCUP presenta una esmena a la totalitat, que demana quel’Ajuntament garanteixi que les càrregues associades a

l’ensenyament públic (llibres, material escolar, sortides,colònies...) no siguin mai un element discriminatori percauses econòmiques. Després del debat dels grups, laCUP retira la seva esmena i es procedeix a la lectura del’esmena d’ERC que proposa la constitució d’un grup detreball per concretar, amb coordinació de la comunitateducativa, el sistema per donar aquests ajuts a les famílies.S’aprova la incorporació de l’esmena (11 vots dels grupsd’ERC, Socialista, el PP i d’ICV-EUiA i 10 abstencions deCiU i CUP) i la moció queda també aprovada amb 19 votsa favor i 2 abstencions, corresponents aquestes al grupde la CUP.

Moció honestedat a la Sala de Plens. Moció de CiU quedemana que a la Sala de Plens es duguin a terme lesinstal·lacions adequades per tal de poder-hi treballar ambsuport informàtic i connexió a internet i que s’estudiïl’habilitació a la Sala de Plens del mobiliari convenientper tal de facilitar la tasca dels regidors a l’hora de tenirla documentació a mà durant les sessions. La mociós’aprova per unanimitat.

Ampliació de l’ordre del dia per raons d’urgència. Mociósobre actes i accions a favor de la Vegueria Penedès. Forade l’ordre del dia, i per via d’urgència, es presenta lasegüent moció per part dels grups de CiU, la CUP i ERCque demana que l’Alcalde de Vilafranca del Penedès, ola persona en qui ell delegui, assisteixi als actes organitzatsper al proper 18 d’abril dins ‘La Nit de la Vegueria’ i quel’Ajuntament de Vilafranca atorgui una subvenció suficient(no inferior a 1.000 euros) a la Plataforma per una VegueriaPròpia. També reclama que l’equip de govern executidiferents acords presos en el si de la Comissió Paritària.La declaració de via d’urgència s’aprova amb 12 vots afavor (grups de CiU, CUP, PP i ERC), 8 en contra (grupSocialista) i 1 abstenció (grup d’ICV-EUiA). La mocióqueda aprovada amb 13 vots a favor (grups de CiU, CUP,PP, ERC i ICV-EUiA) i 8 en contra (grup Socialista).

Renúncia del regidor César Martín. Es dóna lectura al pled’una carta tramesa pel regidor César Martín, adscrit algrup Socialista, anunciant la seva renúncia al càrrec. Lesraons de la renúncia, diu que les saben l’alcalde i elscompanys del grup del PSC. Afegeix que no es considerala persona més idònia per formar part de l’equip de governi que ha decidit amb tristor dimitir, agraint l’oportunitatque li han donat els ciutadans, els companys i l’alcalde.El ple municipal acorda prendre coneixement formal dela renúncia al càrrec de regidor d’aquest Ajuntamentformulada per César Martín.

Presa de possessió com a regidora de Dolors Villaró.S’informa que, arran de la renúncia al càrrec de regidorde César Martín i Núñez, la Junta Electoral Central halliurat la preceptiva credencial que acredita la designaciócom a nova regidora de l’Ajuntament de Vilafranca delPenedès de Dolors Villaró i Rovira, que en aquest plenari

pren possessió del seu càrrec. Dolors Villaró adquireix lacondició plena de regidora de l’Ajuntament de Vilafrancadel Penedès (integrada en el Grup Socialista), se li imposael medalló corresponent i passa a ocupar el seient adientdel saló de sessions.

Pressupost entitat modificació. Aprovar, donada lanecessitat i urgència d'atendre despeses de caireinajornable, l'expedient núm. 4 d'Habilitació de CrèditsExtraordinaris i de Suplements de Crèdit del Pressupostde l'Entitat d'enguany, per destinar el superàvit delpressupost de 2007 a reforçar inversions ja programades.El Grup Socialista presenta una esmena a la totalitat dela proposta inicial que planteja deixar al marge del’expedient de modificació, de moment i amb la voluntatde dialogar amb la resta de grups sobre la seva destinació,l’assumpte de les inversions, però en canvi donar via lliurea algunes despeses que són necessàries per al funcionamentordinari de l’Ajuntament, per valor d’1,5 milions d’euros.El text, en forma d’esmena a la totalitat, ha estat aprovatdesprés del debat amb 11 vots a favor (grups Socialista,del PP, d’ERC i d’ICV-EUiA), 2 en contra (CUP) i 8abstencions (CiU).

Modificació pressupost Patronat d’Esports. S’aprova perunanimitat, donada la necessitat i urgència d'atendredespeses de caire inajornable, l'expedient núm. 2 deSuplements de Crèdit del Pressupost del Patronat Municipald’Esports d'enguany, per valor de 5.561,81 euros.

Modificació plantilla de personal. Aquest punt de l’ordredel dia és retirat i deixat sobre la taula, perquè anavavinculat a la proposta inicial de modificació del pressupostde l’entitat que finalment ha estat modificada per la viade l’esmena a la totalitat aprovada.

Junta de socis Societat d’Habitatge. El ple es constitueixen junta de socis ordinària de la “Societat Municipald’Habitatge de Vilafranca del Penedès, SL”, i per unanimitataprova els comptes de l’exercici de 2007.

Modificació puntual POUM Caixa Penedès. Per part del’entitat financera Caixa d’Estalvis del Penedès s’hapresentat una proposta, elaborada per “Estudi Hèlix, SL”,de modificació puntual del Pla d’ordenació urbanísticamunicipal (POUM) de Vilafranca del Penedès, la qualmodificació comprèn un àmbit de 42.799 m2 de superfíciesituat en el límit sud-oest de Vilafranca, al costat del’autopista AP-7. La proposta de modificació té laconsideració d’actuació de transformació urbanística dedotació. L’aprovació inicial d’aquest dictamen s’aprovaamb 18 vots a favor (grups Socialista, de CiU, del PP id’ERC) i 3 en contra (grups de la CUP i d’ICV-EUiA).Es tracta d’una modificació puntual de POUM demanadaper l’entitat Caixa d’Estalvis del Penedès, la qual permetràdoblar l’espai ocupat per oficines centrals donant feinaa uns 1.200 treballadors, i construir un nou auditori d’uns4.000 m2 (2.500 d’ells aproximadament sobre rasant)amb capacitat per a unes 800 persones, dedicat a activitatscorporatives, escèniques, artístiques, etc. Es racionalitzenaccessos i vials, es concentren les zones verdes i la parcel·laamb aprofitament privat i es construeix un aparcamentsoterrat per a 800 places.

Representant municipal a la Fundació VINSEUM. S’aprovaper unanimitat disposar el cessament, a petició pròpia,com a patró designat per l’Ajuntament de la fundacióprivada VINSEUM-Museu de les Cultures del Vi deCatalunya, de Josep Quelart i Bou. Serà substituït perManel Corbella i Tomàs, que cessarà en la seva condicióde patró l’any 2009, d’acord amb els estatuts de l’entitat.

Junta socis SERCOM. Canvi Conseller. El Ple es constitueixen junta de socis extraordinària de ‘Serveis Municipals deComunicació, SL’ i per unanimitat acorda acceptar larenúncia d’Antoni Peñafiel i Hervás al càrrec de consellerde la junta general de socis de la societat i nomenar nouconseller, Andreu Caralt i Fort.

Delegacions Dolors Villaró. Es dóna compte al ple d’undecret de l’alcalde de 14 d’abril sobre les delegacions icàrrecs que assumeix la regidora Dolors Villaró, queassumirà les regidories de Cultura i de Treball. Se lanomena també nova membre i a la vegada presidenta delconsell rector de l’organisme autònom local “Patronat delTeatre de Cal Bolet” i representant de l’Ajuntament deVilafranca del Penedès en els òrgans de l’associacióINFORM (Institut per a la Formació de Joves versl’Administració d’Empreses) i de la fundació privadaINFORM. Dolors Villaró continuarà essent membre, enrepresentació del grup municipal Socialista, del ConsellEscolar Municipal. Dolors Villaró i Rovira resta adscrita algrup municipal Socialista, i serà membre de les ComissionsInformatives de Serveis Personals i de Promoció iParticipació.

Moció nou pavelló. Moció que presenta el grup d’ERCsobre la voluntat del Plenari de construir un nou pavellópolivalent, aclimatat i insonoritzat, per a usos culturals,esportius, comercials... i la proposta d’encarregar un estudipreceptiu per fer una proposta de projecte. CiU presentauna esmena que afegeix un apartat sobre els emplaçamentsi la descentralització de la zona esportiva. Tots els grupsmunicipal donen suport tant a la moció com l’esmena, enel sentit de traslladar-la al Patronat d’Esports com avoluntat plenària i que el mateix Patronat estudiï lesprioritats.

Moció promoció Ràdio i Televisió de Vilafranca. Mociód’ERC que proposa l’elaboració d’un butlletí o díptic dedifusió gratuïta amb la programació de RTVV. Finalment,la moció ha estat retirada i no s’ha sotmès a votació, ambel compromís que sigui el consell d’administració deSERCOM, SL el que estudiï les millors fórmules per adonar a conèixer la programació.

Moció millores via pública. Moció d’ERC sobre la inclusiódels carrers General Cortijo, la Paloma, Vidal, Sant Antonii Bisbe Morgades en la propera campanya d’asfaltatge decarrers. La moció és finalment retirada perquè es consideraque hi ha unes prioritats tècniques que planifiquen lesdiferents actuacions d’asfaltatge de carrers que calrespectar.

Moció Institut de Cultura. Moció de la CUP que proposala creació d’un organisme autònom municipal que defineixiles línies estratègiques i els projectes culturals a seguir,impulsant el debat i la participació ciutadana. Amb unaesmena de CiU, la moció s’aprova per unanimitat.

Moció contra transvasaments i sequera. Moció presentadaper la CUP de rebuig de totes les polítiques transvasistesde cabals d’aigua i també del transvasament de l’aiguade la conca del riu Ebre cap a Barcelona a través de lainterconnexió de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragonai la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat, així com la reclamacióde diverses mesures alternatives d’obtenció d’aigua i deseguiment i control de la sequera. La moció és rebutjadaamb 2 vots a favor (CUP), 10 en contra (grups Socialista,del PP i d’ICV-EUiA) i 9 abstencions (grups de CiU id’ERC).ICV-EUiA presenta una esmena a la moció que presentaalgunes modificacions, en el sentit de reconèixer que enstrobem en la situació de sequera més greu dels darrersseixanta anys i cal adoptar mesures de transvasament od’interconnexió per raons d’emergència i només per aaigua de boca. Sotmesa a votació l’esmena, és rebutjadaamb 9 vots a favor (grups d’ICV-EUiA i Socialista), 11 encontra (grups de CiU, de la CUP i del PP) i 1 abstenció(grup d’ERC).

Moció carrer Guillem Agulló. Moció de la CUP demanantque s’atorgui el nom de Guillem Agulló a un carrer delmunicipi. La moció no ha estat votada ni aprovada enaquests termes, però finalment el ple ha acordat sotmetrela proposta continguda a la moció a la Comissió municipalde Nomenclàtor, per tal que aquesta Comissió l’estudiï ifaci la proposta adient. Aquest acord de trasllat a laComissió s’ha adoptat amb 11 vots a favor (grups de CiU-amb absència temporal en el moment de la votació deRamona Suriol- , CUP, ERC i ICV-EUiA), 1 en contra (PP)i 8 abstencions (grup Socialista).

Moció sorolls i vibracions AVE. Moció de CiU sobre lesmolèsties del pas de l’AVE per la ciutat que proposa queels tècnics municipals emetin informe sobre els nivellsd’avaluació acústica en tots els carrers més propers a lavia del tren per tal de valorar i determinar si s’ajusten alsvalors límit establerts per la llei. La moció també demanaun informe dels tècnics municipals sobre les vibracionsque pateixen els immobles situats al llarg de la via deltren i que les valoracions resultants es contrastin ambl’estudi d’impacte acústic i amb les mesures preventivesi correctores. En cas que se superin els límits legals,demana que es faci la corresponent notificació al Ministerii ADIF i es demani la celebració d’una reunió urgent perestablir les mesures correctores i, si procedeix, ladisminució de la velocitat del TGV en el seu pas per lazona urbana de Vilafranca. Aquesta moció s’ha aprovatper unanimitat.

Moció sobre taxis. S’aprova per unanimitat la mociópresentada per CiU i amb esmena del Grup Socialista queproposa que en la reordenació de la zona de la Plaça del’estació es procedeixi a planificar una parada de taxisque reuneixi les condicions idònies per donar cobertura,com a mínim cinc vehicles de immediata entrada en serveii que fins que no es faci efectiva la remodelació de laplaça de l’Estació, es procedeixi a avançar la col·locaciód’una marquesina. Finalment, s’acorda instar la policiamunicipal a que extremi els controls de vehicles querealitzen el servei de taxi sense disposar de la llicènciamunicipal corresponent, aplicant-se en aquests casos lesdenúncies i sancions que corresponguin.

La Plataforma per la VP constata amb satisfacciól’èxit de participació i el clima d’entusiasme queregnà en la celebració de la “Nit de la Vegueria” del divendres 18 d’abril d’enguany. Amb aquestacte es reivindicava el compliment, per part delGovern, de l’acord de la Comissió de PolíticaTerritorial del Parlament de Catalunya de crear unÀmbit de Planificació Territorial per a les comarquesde l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

SESSIÓ ACADÈMICA

A l’Auditori Fòrum Berger, amb l’assistència d’unes200 persones, van presentar la Jornada i lesponències, respectivament, els srs. Fèlix Simon,portaveu de la Plataforma i Antoni Ribas, periodista.El srs. Xavier Cardona, Miquel Salvador, PereLleonart i Miquel Vidal, van fer paleses lescoincidències econòmiques, legals, socials iecològiques en favor d’una administració autònomao Vegueria Penedès. Es remarcà com la pressió deles grans ciutats i les àrees metropolitanes,desplacen els serveis i infraestructures de menysqualitat cap els afores i que cal establir un sistemad’equilibri per no ser absorbits pel “forat negre”de la gran ciutat i la seva àrea. S’insistí, per altrabanda, en la necessitat de donar unitat i harmonitzarel paisatge com a base de la identitat col·lectiva.El col·loqui va comptar amb moltes intervencions.I per a donar significació a l’acte es va llegir laDeclaració de la Jornada.

EL SOPAR SOLIDARI

El sopar va comptar amb l’assistència d’unes 450persones. El menú “veguerial” va ser elaborat iservit pels alumnes de l’Escola d’Hosteleria del’IES Joan Ramon Benaprés de Sitges. Entre plati plat es va anar produint declaracions de diversespersonalitats.Com a cloenda, els membres de la Permanent iels representants d’institucions comarcals i degrups polítics presents al Parlament, van pujar al’escenari:

- Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma, va insistía demanar a tothom “coratge final” i el suport“d’una proposició de llei, -de compliment, pertant, inexcusable- per la qual sigui aprovada pelple del Parlament, la creació de l’Àmbit i lamodificació dels diversos plans on ens han ficati ens hi comprometen”.- Dolors Montserrat (PPC), penedesenca i diputadaa Madrid, va manifestar: “Ara toca als parlamentarisque governin que executin els acords que s’hanpres al Parlament i des del PPC ratifiquem elcomprimís ferm de continuar treballant peraconseguir la Vegueria Penedès”.- Pel que fa als grups parlamentaris, Josep MªPelegrí (UDC) va afirmar “Nosaltres des de UnióDemocràtica us donem el nostre ajut i reitero elmeu comprimís que mai no us faltarà el nostreajut per poder estar amb vosaltres fins el final dela carrera…”- Miquel Carrillo (ERC) va dir textualment: “Nomésn’hi ha un de partit a l’àmbit parlamentari que nohi està d’acord amb la Vegueria Penedès i ambl’àmbit de planificació, i és el partit dels socialistesde Catalunya. Ells són els que hem de convèncer(...) Hi ha una majoria parlamentaria per obligar-los a fer-ho i aquest és el nostre compromís”.- Lluís Mª Coromines (CDC): “Exigir al govern quereconegui la resolució de la creació de l’Àmbit dePlanificació Territorial pel Penedès...”Des de CIUestarem al vostre costat i buscarem el consensquan calgui. però vigilem que amb l’excusa delconsens no ens ho paralitzin...La “Nit” fa finalitzar amb la projecció i estrenadel vídeo “El Penedès, un clam”.

ARA, L’ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ TERRITORIALDEMÀ, LA VEGUERIA PENEDÈS