Publicació periòdica, tramesa pels seuseditors. Tarifa postal 200 g, 0’13 cts.Decret 2243/77 (BOE núm. 208. Art. 1r).

BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

Dipòsit Legal: B-27.977-1980

Plaça Roc Garcia, s/n - 08660 BALSARENY (Bages)

B U T L L E T Í D E L C E R C L E C U LT U R A L D E B A L S A R E N Y

febrer 2011ANY XXXIV núm.399www.sarment.cat

Els Traginers cavalquen de nou

Presentats ‘El desgavell’, de Ferran Planes, i ‘Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny’, de Ramon Carreté

Residència canina i felinaCompartiments individualsServei de veterinariMenú a la cartaPerruqueria

- Serveis socials- Teràpia assistida amb gossos- Teràpies de comportament- Recerca de persones desaparegudesen grans àrees

Reserves i informació a la Marthe

Tel. 609 92 03 04

CADELLS DE:

- Llaurador Retriever

- Golden Retriever

- Schnauzer mini

- Yorkshire terrier

- Pastor Alemany

- Rottweiler

- Beagle

Enric

PREMI A LA COL·LECCIÓ D'HONOR EN BLANC I NEGRE DE L'ANY 2010. BENVINGUT XANDRI CARDONA

S02 SUMARI S EDITORIAL

El Parlament debatrà la independènciaCCBS tindríem una sorpresa... Pot-

ser no.

Però en tot cas, el resultat d’a-quest debat serà el menysimportant. Ja sabem que alParlament no hi ha —enca-ra— una majoria clara per fercap declaració unilateral d'in-dependència; però per pri-mer cop tindrem un debatseriós a la cambra legislativasobre aquesta possibilitat.Per primer cop el Parlamentdebatrà la independència deCatalunya. Diran que no, queno toca. Però se’n parlarà, i nos’ensorrarà res, no es trencaràres. Serà un pas més, un pasde pardal, però almenysendavant.

Mentrestant, és bo de subrat-llar que dues personalitats deprocedències tan diferentscom Jordi Pujol i ManuelMilián Mestre (antic diputatdel PP) han coincidit recent-ment, després del progrésgalopant i sense mitges tin-tes de l’anticatalanisme aEspanya, en un diagnòsticsemblant. El primer, dientque «podria passar que d’a-quí a un temps en el tema dela relació entre Espanya iCatalunya ens haguéssimd’enfrontar amb el dilemasegüent: o l’Espanya que elTribunal Constitucional hadibuixat, sota pressió desca-rada del PP, posició entreambigua i per sota mà tambécontrària del PSOE i el suportmajoritari de l’opinió públicaespanyola, o la independèn-

cia». I el segon dient, en rela-ció a un article del FinancialTimes que atribuïa a Catalun-ya la culpa (!) de la situaciófinancera espanyola: «jo nohe estat mai independentis-ta; però seguint aquesta lògi-ca, la solució és l’indepen-dentisme». Doncs això.

Traginers

El tomb de l’any, inexorable,un cop acabat el cicle deNadal ens aboca a la Festadels Traginers. Des de forçadies abans, es nota arreu delpoble el pessigolleig de ladiada que s’atansa, i la gentes mou a l’encalç de les mol-tes i diverses feines que s’au-toimposen, cadascú des delseu àmbit, per ajudar entretots a tenir una festa tan lluï-da com la dels anys anteriors,si no més.

Com en els últims 13 anysens té acostumats, la Comis-sió obre l’aperitiu amb unprograma magnífic. De por-tada hi té el cartell oficial,guanyador d’una votaciópopular celebrada el dia de lafesta de les entitats; i com asalutació porta un emotiuescrit de Josep Rodergas iFont, l’Arep, nomenatenguany Traginer d’Honorper la seva vinculació de totala vida a la festa; i, reconeixell, com a homenatge a la tra-jectòria del seu pare, elMiquel de ca l’Arep, qui, ambaltres històrics —el Portella,el Portaler, el de ca la Minga,

El Parlament de Catalunya hapres una decisió històrica: haadmès a tràmit un debatsobre la possible inde-pendència de Catalunya.Després que en tres ocasions—1989, 1998 i 2010— el Par-lament ja es va pronunciar afavor del dret a l'autodeter-minació, aquest cop ho hauràde fer sobre el camí cap a laindependència nacional.Tranquils, que no passarà res:ja s’ha anunciat que CiU s’hioposarà, igual com ho faranPP, C’s i el PSC, i la proposta estombarà amb els vots d’a-quests grups enfront delsd’ERC i de SI, que és qui l’hapresentada. CiU ha estatfonamental perquè la iniciati-va fos admesa a tràmit —hauria estat molt fort que s’hihagués oposat, després detant defensar el dret a deci-dir!—, però ja ha avançat queel dia de la votació —a l’abril,poc abans de les munici-pals— CiU no votarà a favorde la independència «dintreaquesta legislatura», tot i quel’objectiu «és molt noble», ique cal primer «un gran con-sens sobre el pacte fiscal».Vaja, que «ara no toca». Comcantava Llach: «No és això,companys, no és això / i ensdiran que ara cal esperar; / iesperem, ben segur que espe-rem! / És l’espera dels que noens aturarem / fins que nocaldrà dir ‘no és això’». Potsersi PSC i CiU donessin llibertatde vot als seus parlamentaris

Butlletí del Cercle Cultural de Balsareny

Dipòsit legal: B-27.977-1980

sarment@sarment.cat

Coordinador: Ramon CarretéComposició: Jordi SelgasPublicitat i promoció: Josep GudayolRedacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol. Isidre Prat, Laia Prat,

Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Corsi M. Jesús Rodríguez

Edició digitalResponsables: Mireia Carreté i Jordi SelgasDissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual

Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs

HI col·labora i dóna suport: Associació de ParesAgrupament EscoltaParròquia de Sta. MariaClub d’AvisClub d’EscacsClaustre de mestresClub NatacióClub d’HandbolCentre Excursionista de B.Penya Barcelonista de B.Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Junta del CCBPresident: Ramon CarretéVicepresident: Joan PratSecretari: Lluís BoixaderaTresorer: Antoni ManzanoVocals: Esteve Díaz, Pere Juncadella

i Alfred Selgas

Els escrits publicats al SARMENT no reflec-teixen el pensament del CCB, sinó el del sig-nant, entitat o persona. Només els signants<CCB> reflecteixen l’opinió del cercle.

4- Ple del 25 de novembre de 2010:

Tres milions de pressupost... de moment

5- Estatuts Associació Cercle

Cultural de Balsareny

9- Les biblioteques són llocs

actius i vius

10- Entrevista a Rosa Mari Fernández

en el ram de l’herbodietètica

11- Entrevista a Mn. Lluís Tollar Puig

12- 6è Congrès Nacional

de la Gent Gran

13- Opinió

14- ‘El desgavell’, de Ferran Planes,

per fi sencer

15- Presentat el llibre

«Els noms de Balsareny»

- Metereologia

16- El senyor Francisco

i la Plaça de la Mel

17- Balsareny Avui

19- Esports

S19ESPORTS

El Club d’Escacs Balsarenymanté la categoria

Kim Junyent, nou campió social d’escacs 2010

JORDI AMBRÒSS

Era molt probable que KimJunyent fos el nou campiósocial d’escacs, i així ha sigut.El que no era previsible ésque realitzés un torneig supe-rant rècords i estadístiques, jaque a part de ser quatre vega-des campió local d’escacs deBalsareny, en aquesta edicióho va fer sense perdre cappartida ni fent cap taules.

Aquesta fita es tracta doncsd’un rècord que serà molt

difícil d’igualar. En Kim ha dei-xat el llistó molt alt i hademostrat que està en unamagnífica forma.

També van estar en un bonnivell Ramon Soler (segon clas-sificat), David Riera (tercer) iSalvador Garcia (quart; primeren el tram 1800-1850).

Properament com és tradicio-nal per la Festa Major, al localde la plaça de la Mel, es durà aterme una simultània d’escacsa càrrec del nou campió social.

JORDI AMBRÒSFOTO ARXIU

S

El Club d’Escacs Balsareny vamantenir la categoria de 1a.Provincial en el Campionatde Catalunya per equips, i vaquedar tercer classificat de latemporada 2009-2010.

L’equip Balsarenyenc no vaperdre mai la concentració nila intensitat per tal d’aconse-guir la difícil permanència enaquesta categoria.

Cal ressaltar l’actuació deKim Junyent, Kevin Fumanal,David Riera, Miroslaw Saldo-

cha i Ramon Soler, els qualses mereixen una gran felicita-ció.

L’equip B també va fer unbon paper en la categoria de3a. Provincial, en assolir laquarta posició del seu grup.Cal destacar l’actuació deljugador local Arcadi Solà perl’ascens en el seu ELO parti-cular.

Hem d’agrair l’acompanya-ment dels afeccionats balsa-renyencs en els dies que lacompetició ha transcorreguta casa.

Miroslaw Sadlocha, campió de ràpides. Setmana Santa any 2010

Classificació Campionat Social 2010

Kim JunyentRamon SolerDavid RieraSalvador GarciaNoel ArtigasJordi AmbrósKevin FumanalJavi MallorcaMiroslaw SadlochaJose TriviñoRuben FumanalJosep FumanalJosep Planas0Arcadi SolàJose MoraArnau Torrabadella

12-3

4-9

101112-13

141516

Classificació 1a. Provincial

1r. Olesa2n. Sant Joan3r. Balsareny4t. Manresa5è. Piera6è. Catalonia ‘B’7è. Sallent8è. Sant Sadurní9è. Montbui10è. Capellades

Punts

Posició Loc. Punts

9,07,05,05,05,04,54,03,02,00,5

Classificació 3a. Provincial

1r. Sant Esteve2n. Minorisa 3r. Olesa ‘C’4t. Balsareny ‘B’5è. Pallejà ‘B’6è. Catalonia ‘D’7è. Berguedà ‘E’8è. Berguedà ‘D’9è. L’Estany ‘B’10è. Vacant

Punts

28,027,024,524,021,519,515,015,05,50

2133193019001804181619791996184417921699172617731699180116991700

9,07,07,05,05,05,05,05,05,04,03,53,03,02,52,01,0

RocktimeDimarts dia 8 de març, a partir de les 18:30h, el programa deRàdio Balsareny «Rocktime» entrevistarà, via telèfon, a AlfonsoJ.B. Sánchez, responsable de la companyia discogràfica Leyen-da Records. Aquesta és una discogràfica dedicada quasi exclu-sivament, al rescat de joies del rock/heavy dels anys 80 i 90, queactualment son quasi bé impossibles de trobar en format origi-nal. Interessant i constructiva entrevista.

El dimarts 29 de març, a partir de les 19:00h, «Rocktime» entre-vistarà, via telèfon també, a la gent d’Emboque. Aprofitant laseva primera vinguda a Catalunya, es parlarà amb el grup deheavy rock de Cantàbria. Aquesta formació presenta el seuquart treball discogràfic, un gran treball amb col·laboradors dela mida d’Òscar Sancho (Lujuria) o Derick Sherinian (D. Theater,Alice Cooper, Kiss...).

S18 S03BALSARENY AVUI EDITORIAL

Botiga de ceràmica i l’Exposi-ció de fotografia. Un concert«Traginers música-exprés» iel gran Correfoc dels Tragi-ners, amb la colla Peta-Fluix iun ampli estol de partici-pants. Per continuar amb laRuta del Traginer, el tradicio-nal cercatasques amenitzatper grallers, timbalers i per-cussionistes; i acabar amb unball de nit amb l’orquestraMitjanit.

Diumenge començarà lafesta amb els Trabucaires iMorterets de Rajadell; laTorrada, amb l’elaboracióartesana del porc i la ferrada iesquilada de bestiar. LaBanda de l’Escola de Músicade Puig-reig desfilarà pelpoble, i l’acordionista ValentíAlsina tocarà al Rebost i a laTaverna. A la plaça de la Melhi haurà el Mercat i botigadel Traginer. A les 11, la Comi-tiva d’honor, amb els cordo-nistes i la Cobla Ciutat deManresa aniran a buscar elbanderer de la festa, amb laqual cosa començarà lacavalcada enmig d’un repic

de campanes.

A la Cavalcada dels Traginershi participaran els hereus ipubilles de la Catalunya cen-tral; els Trabucaires i Morte-rets de Rajadell; els gegantsde Balsareny, Marc i Maria; elsgrallers d’Artés; els Gegan-ters i Grallers de Balsareny; laBanda de l’escola municipalde música de Puig-reig; laCobla Ciutat de Manresa; elbanderer i els cordonistes; elcasament traginer (el nuvi, lanúvia, la mare de la núvia i lescaixes de núvia, tots sobreanimals amb guarniments defesta); els Traginers ambalbardes i bastos de totamena (per portar persones,gàbies d’aviram, gerres d’ai-gua i de mel, arnes, farina,portadores de raïm, bóts devi, pots de llet, garbes, pedres,fems, sorra, llenya, carbó...); elTraginer d’Honor; carreters;genets de les curses; i espon-tanis. Com de costum, a laplaça Onze de Setembre esfarà la detallada i molt inte-ressant explicació de cada undels components de la caval-

cada; en acabar, la comitivalliurarà l’estendard al bande-rer de l’any que ve, Abel Arti-gas.

A la tarda, les tradicionalscurses de cavalls, mules, ases iponis al circuit del Castell,amb nombrosos premis i tro-feus. El programa, il·lustratamb moltes fotografies, con-tinua amb informacionssobre la Festa; la pàgina delTraginer Petit, amb enteni-ments i jocs, i un interessantglossari de mots relacionatsamb el món traginer(enguany, tot just amb motsque comencen amb la lletraA). Les bases del XLI Concursde Fotografia , amb unaampla mostra dels premis del’edició del 2010. I acaba ambla relació d’entitats i empre-ses col·laboradores.

Aquesta nostra edició delSarment sortirà en plenaFesta dels Traginers 2011.Estem segurs que serà unèxit. Felicitem tots els que hiparticipen activament i permolts anys.

Balsareny DecideixConvocatòria d’assemblea general ordinària i extraordinària

Es convoca tots els socis a la reunió de l’assemblea general ordinària i extraordinà-ria de l’associació Balsareny Decideix, que tindrà lloc el dia, hora i lloc que s’indica iamb l’ordre del dia que s’expressa.

Dia: dissabte, 19 de març de 2011Hora: 12.00 Lloc: Centre Instructiu i Recreatiu (c/ Àngel Guimerà, 17, 1r)

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes a 31-12-2010. 3. Acord sobre la dissolució de l’associació4. Acord sobre la liquidació i destinació del romanent net.5. Redacció, lectura i aprovació, si escau, de l'acta

Us hi esperem!

Balsareny, 14 de febrer de 2011La junta

en Peret Carnisser, en Panxe-ta, el Roio...— van reprendrela celebració a la postguerra.Precisament un article de laComissió glossa la figura delTraginer d’Honor, guardó quees concedirà biennalment.Un altre escrit fa la sem-blança del banderer d’en-guany, el Rossend Santasusa-na, que presidirà la cavalcadaacompanyat dels cordonis-tes: el seu fill Àngel i enJaume Playà.

El programa d’actes s’obredijous 24 amb la visita delsTraginers a l’escola; diven-dres 25 amb el Correfocinfantil, organitzat per la collaPeta-Fluix i amb una granparticipació de diables i gui-tes; seguit de gresca i ballaru-ga i un concert jove (DearPrudence, Tinajas i PD Arra-dio Rosita, amb un joc d’ane-lles inclòs).

Dissabte 24 hi haurà la passe-jada amb ruquets i el joc deles anelles; la desfilada delsTraginers petits; i la inaugura-ció de la Taverna, el Rebost, la

La Taverna el Boter ha obert portesJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO J. PERLATA

S

Ja fa uns dies que Balsarenyha recuperat, amb una novaimatge i canvi de nom, el quefou símbol de servei i atenció:el bar i restaurant de Cal Boter.

Un nou disseny (de la façananomés s’ha mantingut laseva marquesina) i grafismededicat a omplir diferentsplanes i portades d’unapremsa d’avantpassatsomplen l’exterior i l’interiord’aquest espai recuperat alservei dels balsarenyencs. LaTaverna el Boter acull con-fortablement un nou espaiper al repòs i el diàleg diari,tot gaudint d’un entrepà, elrelaxant sabor d’una tassade cafè, unes bones tapes od’una bona gerra de cervesa.Tot amb el tracte casolà queens identifica amb aquest

Motius d’agendaJOSEP GUDAYOL I PUIGS

Balsareny continua mante-nint una gran activitat setma-nal, i intenta informar tots elsbalsarenyencs del teixit social,cultural, esportiu, polític i reli-gió que s’hi du a terme.Aquesta prestació informativaarriba al cas que ens és impos-sible poder-la compartir:motius d’agenda, horaris pocadients i tal vegada també hipodríem incloure la presa dereaccions sense voler escoltar.

Fa uns dies que es va convidarels balsarenyencs a un detants dels actes diversos, aassistir a una conferènciainformativa sobre el tema«Document de voluntats anti-cipades (DVA)». L’acte, sobreles 4 de la tarda, tenia com aponent la Sra. Míriam Garcia,

treballadora social del CAP deBalsareny. «Balsareny Avui»,com sempre amb l’ànim decobrir informació, hi va serpresent. El resultat va ser unasola persona com a assistèn-cia. Davant d’aquesta realitat,la conferència no va tenir lloc.Després la ponent va lliurar ladocumentació del text de laponència per tal de poderdonar la informació pertinenta tots els lectors de Sarment.Gràcies, Míriam.

En què consisteix el DVA? Ésun document escrit on la per-sona, amb plena capacitat perfer-ho, expressa unes instruc-cions i orientacions que calseguir quan es trobi en unasituació en la qual les cir-cumstàncies que concorrinno li permetin expressar laseva voluntat. El DVA té vali-

desa un cop escrit i signat pelstestimonis, notari i personainteressada.

Document de DVA: No hi haun model únic de DVA; cadapersona pot fer servir el docu-ment que consideri mésoportú. Després d’haver-sellegit el document ambcalma, sempre es pot dema-nar consell a qualsevol profes-sional sanitari.

Per a què, el DVA? Tothom tédret a posar límits a qualsevolactuació que s’efectuï sobreun mateix o a demanar unaactuació determinada. Labase del DVA és el respecte al’autonomia de la persona,posant al seu abast una einaper continuar exercint-la iassegurar que aquest respec-te es mantindrà quan es pre-

senti una situació de vulnera-bilitat.

Objectius del DVA: Els pro-fessionals sanitaris (metges,infermeres, treballadorssocials,etc.) actuen com aorientadors per preveure iplanificar les possibilitats d’as-sistència de forma lleial i útil.La persona expressa el queper a ella és un límit o unaqualitat de vida acceptable ono acceptable.

Marc legal: Conveni sobreels drets humans i la biome-dicina del Consell d’Europadel 4 d’abril de 1997 (article9), Llei 21(/2000, de 30 dedesembre sobre els drets dela informació relacionats ambla salut i l’autonomia delpacient i la documentació clí-nica (article 8).

tret balsarenyenc.

Així doncs, la carretera deManresa ha recuperat, amb lanova administració, un delsimmobles històrics que feiatemps que estava tancat.«S’haperdut un dels símbols balsa-renyencs, que es trobarà molta faltar», foren algunes de les

consideracions que es podienescoltar en boca d’alguns bal-sarenyencs en aquells diesque Cal Boter va baixar lesportes.

Benvinguda la Taverna elBoter, avui reconvertida encasa museu d’imatges litogra-fiades recordant firmes

comercials emprades en elrecord de dècades passades:llet condensada «El Pagès»,«Fijapelo» per anar sempreben pentinat, «Moda i vestitsSanta Eulàlia», «XampanyRigol», «Xocolata Amatller»,«Litografia Impremta R. Font»,entre d’altres, conformenhistòria i confort a Balsareny.

S04 ACTUALITAT MUNICIPAL

Tres milions de pressupost... de momentPle del 25 de novembre de 2010

R. C.S

Amb l’assistència de tots elsregidors, el Ple va començaraprovant les actes anteriors(29 de juliol i 2 de novembre).

Padró. Es va aprovar per una-nimitat el padró municipal aprimer de gener de 2010,quan Balsareny tenia 3.485habitants.

Sistema tarifari integrat. Es vaaprovar per unanimitat laminuta del conveni per alfinançament del servei detransport públic del Bages alsistema tarifari integrat del’ATM de Barcelona. En parau-les de l’alcalde, amb aquestsistema tarifari s’ha obtingutun bon estalvi per als usuaris.Andreu Fernández (ERC) vaprecisar que això no era unmèrit de l’equip de govern ique no hauria de constar en lapropaganda «tres anys anantper feina», ja que aquestamillora ve donada des d’esta-ments supramunicipals.

Pla contra incendis forestals.Es va aprovar per unanimitatel Pla de protecció civil contraincendis forestals Infocat aBalsareny.

Pressupost 2011. Es presentàel pressupost per al 2011, quepreveu uns ingressos i unesdespeses de 3.073.914 euros.L’alcalde Jaume Rabeya (CiU)va dir que era un pressupostajustat al màxim. Fernández(ERC) va dir que el seu grup nodonaria suport a un pressu-post fet com «qui dia passaany empeny»:avui és anivellat,però ja el modificarem alsegüent ple a base de tirar delromanent. Isidora Hernández(PSC) va anunciar l’abstenciódel seu grup, ja que no hanparticipat en la seva elabora-ció, i demana que sigui real i

són les dades que el mateixtinent d’alcalde li havia pro-porcionat després d’haver-lesdemanat durant sis mesos; ique abans Balsareny estavamillor en el rànquing de muni-cipis de la comarca. Marquès(VAI) va dir que, ni que la com-paració es fes amb municipissemblants, no és excusa per-què Balsareny no sigui millor, ique caldria fer més campan-yes informatives per fomentarla recollida selectiva. JosepMiquel Soler (CiU) va respon-dre que les campanyes costendiners i que la crisi tambéinflueix en la recollida. NoèliaRamírez (CiU) va dir queaquest any s’ha fet un taller dereciclatge i s’han repartit bos-ses.

Núria Prat (ERC) va demanarcom està el tema del Museudel Traginer. Ribalta (CiU)digué que amb les obres de lacasa Torrents s’ha aprofitat pernetejar els baixos que serviranperquè la comissió de la Festadels Traginers hi guardi elmaterial; quant al museu, vadir que espera que un diapugui ser realitat.

Isidora Hernández (PSC) vaexposar que al carrer Om hi haun senyal mal subjectat;que elparc infantil del carrer Roque-ta està molt abandonat; i quehi ha una bassa d’aigua on hihavia la caserna de la guàrdiacivil; i va demanar quan s’o-brirà el passatge del carrerSant Marc.També va demanarsi es podia aparcar a la plaçade l’Església, ja que sempre hiha cotxes. Va dir que sovint hiha una furgoneta blanca alcarrer de l’Om cantonada alcarrer del Trull que dificulta lavisibilitat. I va demanar si espensa posar un mirall permillorar la visibilitat del carrerdel Trull a la plaça de l’Ajunta-ment. Ribalta va respondre

adequar els imports gastats,excepte la transferència decrèdit que és en complimentde la normativa que va regularla retallada de sous.Fernández(ERC) manifestà que la granquantitat de partides modifi-cades en el pressupost del2010 evidencia que l’ajusta-ment del pressupost 2011 noés creïble; i demanà a quècorresponia la partida demobiliari divers; el tinent d’al-calde Àngel Ribalta (CiU)explicà que, entre altres coses,es volien comprar taules deplàstic que siguin més fàcilsde transportar que les actuals,que a més estaven força mal-meses. Marquès (VAI) lamentàque s’hagués de tornar amodificar el pressupost i hoatribuí a manca de previsió. Laproposta es va aprovar amb 7vots a favor (CiU) i 4 vots encontra (ERC, PSC,VAI).

Precs i preguntes. AndreuFernández (ERC) s’interessàper la recollida selectiva deresidus a Balsareny, compara-da amb els altres municipisdel Bages, d’on es desprènque estem per sota de la mit-jana en paper i vidre, i nomésen envasos superem la mitja-na per poc. L’evolució en qui-los per habitant ha baixat res-pecte al 2007 i 2008; el vidres’ha mantingut i els envasosvan tenir una forta pujadacoincidint amb el lliuramentde cubells de reciclatge d’en-vasos el 2007, es van consoli-dar el 2008 i van baixar al2009. Tot plegat, concloïa Fer-nández, reflectia poc interèsen aquesta àrea. El tinent d’al-calde Roc Carulla (CiU) res-pongué que globalment larecollida ha augmentat un20% i demanà que la compa-rativa es fes en relació a muni-cipis semblants. Fernándezreplicà que la comparativa ésen quilos per habitant, i que

no s’hagin de fer tantes modi-ficacions. També s’interessàper l’absència de dues parti-des sobre el centre d’assistèn-cia primària i la neteja de l’es-cola de música i de teatre; res-pongué l’alcalde que de la pri-mera se’n farà càrrec el CatSa-lut, i el secretari, a indicació del’alcalde, va dir que la segonapartida està inclosa en la nete-ja de la llar d’infants ja que ésel mateix edifici. Xavier Mar-quès (VAI) reconegué que elpressupost està molt ajustatperò també es queixà quedesprés, al llarg de l’any, es vamodificant i la contenció de ladespesa desapareix. D’altrabanda, considerà que, en rela-ció a les inversions, les despe-ses són escasses per les neces-sitats que hi ha; demanà elnivell d’endeutament actualde l’Ajuntament i el que hihaurà després dels préstecsque preveu el pressupost; elsecretari, a indicació de l’alcal-de, li respongué. La propostaes va aprovar amb 7 vots afavor (CiU) i 4 abstencions(ERC, PSC,VAI).

Modificació del pressupost2010. Es debaté una propostade modificació del pressupost2010 per incloure unes despe-ses que no poden esperar al2011. Per una part, s’aplica ladisminució de retribucions defuncionaris i personal (12.250euros) i d’alts càrrecs (1.700euros) a l’amortització depréstecs; i d’altra part s’acordauna despesa a càrrec delromanent de tresoreria gene-ral de 69.474 euros, per adiversos conceptes, entre elsquals adquisició de mobiliari(11.000) reparació i manteni-ment de la piscina (10.000) idel camp de futbol (8.000),electricitat a la piscina (6.000),etc. Rabeya (CiU) explicà quela major part dels canvis sónajustaments de partides per

bona colla d’arnes, de la qualtenien cura dos apicultorsexperimentats, el Joan Sera-rols i el Mateu Boixadera,Mateuet, treballadors delMolí. Bons amics meus, a des-grat de ser molt més gransque jo, els havia anat a ajudarde nen a fer fum per abaltirles abelles mentre ells elsrobaven les bresques pertreure’n la mel. L’amic JosepSensada m’hi acompanyavaben sovint, testimoni d’això ide molts d’aquests records.Prop de la instal.lació, el sen-yor Francisco, aprofitant unamullera, va fer construir undipòsit que recollís l’aiguaescassa, dissimulat en laterra, i per un broc de ferroforjat que representava elcap d’un drac, rajava, quans’esqueia, un rajolí d’aiguamolt fluixa. Ell la batejà comla font del Drac i suposo queavui no en queda res. D’a-questa dèria apicultora ensortí una marca efímera demel, escassament comercia-litzada sota el nom de «ElCastillo, miel pura de romero».La mel s’extreia de les bres-ques en un petit local d’unacasa del carrer que anava desdel de Ponent cap a l’actualcarrer de Balmes. Aquellcarrer aleshores no tenianom. El senyor Francisco vadecidir poèticament deposar-li el nom de Melisa, encastellà, com tot a l’època. Ellhi veia una evocació de laseva petita i dolça artesania.Va proposar la seva idea al’Ajuntament i l’alcalde hi vaestar d’acord: en aquellstemps les propostes del sen-yor Viñas eren paraula deDéu. Així es va oficialitzar elnom de calle Melisa quetants balsarenyencs hanconegut.

L’any 1957 vaig anar a estu-diar a Vic i després més lluny,a l’estranger. I no sé com vaacabar el senyor Francisco.Pel fet, no té gaire importàn-cia. Aquí no es tracta pas defer la biografia d’aquest per-sonatge.

Després de la mort delgeneral Franco, l’opressord’Espanya i de totes lesseves nacions, i d’una treba-llosa transició política, vaarribar la democràcia a lanostra terra. L’any 1979, pelmaig, es van celebrar les pri-meres eleccions municipalsdemocràtiques després dela guerra civil i Balsareny vaelegir el seu ajuntament.Personalment, vaig ser ele-git regidor a la llista del PSC—en minoria— en el consis-tori presidit, primer, perEugenio Barranco i, després,per Joan Soler. En sessióplenària, es va decidir can-viar els noms d’aquellscarrers dedicats a personali-tats civils i militars del règimfranquista. En alguns casos,es van recuperar nomspopulars (el Trull, plaça del’Ajuntament, baixada delTorrent, etc.). En altres, esvan posar noms nous o esvan catalanitzar els vells.Com a ponent, vaig topar-me amb la calle Melisa delsenyor Francisco. Catalanit-zar-la com a Melissa era trairel sentit que havia volgutdonar-li el seu padrí. Lamelissa no té res a veureamb la mel: és una plantamedicinal, estimulant iantiespadmòdica. Vam creu-re que el nom que correspo-nia a aquell carrer era el dela Mel, en record de l’activi-tat que s’hi havia dut aterme. Però, connectat ambaquest carrer i amb el dePonent, hi havia un terrenyvast i erm –anteriormenthorts i darreres de cases-destinat a ser la gran plaçacentral del poble. Demoment sense nom, provi-sionalment se l’anà anome-nant plaça de la Mel i així haquedat, un cop urbanitzadala plaça per l’ajuntamentpresidit per Jaume Rabeya.

Vet aquí com, de rebot, laplaça principal de Balsarenydeu el seu nom a una de lesdèries i al caprici del senyorFrancisco Viñas.

S17BALSARENY AVUIS DE MEMÒRIA

Apunt per a un descontentJOSEP GUDAYOL I PUIGS

«Tenim una plantilla de juga-dors molt estimable i dins delnostre pressupost hem devetllar per la seva continuïtat.Amb això volem dir que, si elsdeixem escapar, resultat d’a-quest descontent, no ensveiem amb cor de trobar-nede la qualitat i servei actuals».

Aquestes paraules són de ladirecció i presidència de laUnió Esportiva Balsareny, queen aquestes alçades de lacompetició de la SegonaRegional veu un cert pessi-misme per poder tirar enda-vant una propera temporadaesportiva, ja sigui a l’actualcategoria com en unamilitància inferior.

Quin és el motiu d’aquestdescontent general? Abansde contestar aquest interro-gant, «Balsareny Avui» hareflexionat sobre les possibili-tats que Balsareny té enfrontaltres localitats que sí que

tenen una major població,amb la conseqüent majorrecaptació d’impostos. Peròcentrem-nos en l’interrogant.«Els jugadors volen unterreny de joc amb catifa degespa, on les aterrissadespròpies del futbol puguinésser més lleus. D’altra banda,un rectangle amb gespa sem-pre és més atractiu per a l’afi-ció».

«Si volem continuar tenintfutbol, n’hauríem de parlar.Malgrat sigui la categoria quesigui, la burocràcia exigidaper les Federacions i també elcomportament dels protago-nistes sobre el terreny de jocen cada enfrontament, famolt costoses les despeses, i avegades la direcció no hi potfer front».

Des de la presidència i direc-ció de la UEB es vol donar lesgràcies a tota l’afició i a les fir-mes comercial que els conti-nuen donant suport. Amb tot,pensem-hi!

Llobet fa reviure una inspiració nadalenca infantil

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Quatre foren les comar-ques que tingueren unaparticipació directa infantilen el temps nadalenc quehem deixat enrere al 2010.Bages, Berguedà, Osona iSolsonès ompliren el Nadald’inspiració infantil mit-jançant l’estímul dibuixantde molts infants.

La cadena de supermercatsLlobet, que va promoureaquesta activitat infantil onels participants van reflec-tir el seu enginy amb latraça constructiva d’una

postal nadalenca, va esco-llir 50 dibuixos del totaldels dibuixos participantsde la població infantil d’a-questes comarques.

Balsareny Avui, i des de lespàgines del rotatiu interco-marcal Regió7, deixaconstància del seu artinfantil i dóna l’enhorabo-na als participants balsa-renyencs, amb perdó si n’hiha d’altres perquè no sen’ha identificat cap més:Jashnet Kaur, KrasimirVelichkov, Rosa HerreraCaballero i Laia RodríguezPulido.

El Senyor Francisco i la Plaça de la MelJORDI PLANESS

El senyor Francisco era unhome singular. Una bon xicespecial. Fill petit de RicardViñas Coma, el fabricant fun-dador del Molí i de Vilafruns,i germà del senyor Ricardo,l’amo, en el meu temps.(Abans de continuar he deremarcar que molts noms depersones, entre els segles XIXi XX almenys, es solien indi-car popularment en castellà,i així ho deixo). El Pepe Viñas,el primogènit, va ser deshe-retat pel seu mal cap. Morí aBalsareny, crec, ja vell, deretorn d’una vida poc llustro-sa.

La vida del germà petit, encanvi, era regalada. Del meurecord, el senyor Franciscovivia a la planta noble de latorre del Molí i no se li conei-xia ofici. A la fàbrica exerciade representant de l’amo,com una mena de gerent,mig tècnic, mig administra-tiu. No ho puc precisar, lla-vors jo era massa jove perfixar-me en aquestes coses ino m’he entretingut a aclarir-ho després. Tenia al seu ser-vei dues minyones i disposa-va de cotxe que conduïa elFont, el xofer del Molí. Eraraonablement ric i, sobretot,tenia tot el temps del mónque distribuïa de molt diver-ses maneres.

Baixet i més aviat rodanxó,tenia tot l’aspecte d’un bonvivant. Sigui pel seu tipus,sigui pel seu segon cognomd’origen probablementgermànic, Geis, tenia unaforta simpatia pel poble ale-many i, més concretament,una indissimulada inclinaciófavorable al règim nazi delführer. Acabada la guerramundial, Austria va quedaren una situació de pobresamolt accentuada i el governdel general Franco, igual-

ment favorable a les potèn-cies perdedores, va admetrecom a refugiats un bon pilotd’infants austríacs que vanacollir famílies espanyoles. Elsenyor Francisco va acollir unnen, Peter Spitaler, que veniaa l’escola del senyor Ortegaamb nosaltres –era moltamic del seu fill, el Quique- iva ser balsarenyenc ben béun parell d’anys abans deretornar al seu país. Quan, degran, va tornar de visita a Bal-sareny, el Peter encara esrecordava de parlar català.Un seu germà, el Helmut,també va fer-hi algunes esta-des i el recordo molt bé.Aneu a saber què s’ha fetd’ells dos... El senyor Francis-co, doncs, era un home soli-dari.

El senyor Francisco tambéera generós, amb un puntetd’ostentació. Em penso que liagradava una mica que esnotés que era ric en un poblemés aviat pobre. Un exem-

ple. El dissabte Sant, que enaquell temps es deia de Glò-ria, sortíem a cantar carame-lles fora del poble, a pagès i ales colònies, generalment apeu i de vegades a la caixad’un camió atrotinat, comtots els d’aquella època. Ensaturàvem, naturalment, alMolí, on el senyor Francisco,home xiroi, ens rebia com-plagut. I, després de la canta-da, posava a la cistella, benvisiblement, un bitllet devint-i-cinc pessetes, quanti-tat ben considerable,astronòmica per als nens queérem aleshores. Només elsuperava el seu germà, elsenyor Ricardo, quan per Set-mana Santa assistía a algunade les funcions de l’església ideixava a la safata un bitlletde cent, per alegria del bo demossèn Leandre.

El senyor Francisco teniadèries curioses. Una d’elles, iben rara, era la de considerarla terra una estrella fixa, al

voltant de la qual evolucio-narien la lluna i el sol. Ni Gali-leo Galilei hauria estat capaçde refutar aquesta tesi. Perdemostrar-la, va escriure ipublicar de la seva butxacaun llibre, La Tierra estrella fija,que avui seria una raresabibliogràfica de col.leccionis-ta. Es més, es va fer construira la manyaneria de Vilafruns,escola d’ofici i de vida detants i tants adolescents bal-sarenyencs avui avis, sota ladirecció de l’encarregat, elMassana, un artilugi curiosís-sim, dissenyat per ell on, enmoviment, els astres demos-traven la seva estranya teo-ria.

Una altra dèria del senyorFrancisco era l’apicultura.Havia fet construir sota el plade Calaf, entre el Balç i lescostes que hi ha sobre lesMaioles (no puc recordar elnom exacte del lloc, quesegur que el té) unainstal.lació apícola amb una

Associació Cercle Cultural de BalsarenyEstatuts

Capítol I. La denominació, elsfins i el domiciliArticle 1L’Associació Cercle Cultural deBalsareny és una associaciófundada l’any 1977 que esregeix per allò que estableixenla Llei 4/2008, de 24 d’abril, delllibre tercer del Codi civil deCatalunya, relatiu a les perso-nes jurídiques; la Llei orgànica1/2002, de 22 de març, regula-dora del dret d’associació; i elspresents Estatuts.Article 2Els fins de l’associació són: elfoment de la cultura dels seusassociats proporcionant-losesplai i diversió; i, en general,l’organització d’activitats cultu-rals, en àmbits com el teatre, laliteratura, el cinema, la fotogra-fia, el vídeo, la dansa, la música,l’esport o les arts plàstiques;promoure conferències, debatsi taules rodones;publicar llibresi editar butlletins d’informaciócultural i general d’àmbit local,crear i mantenir un lloc webinformatiu cultural i generalamb continguts similars, fentservir tots els mitjans necessa-ris,impresos,audiovisuals o tec-nològics; i col·laborar ambaltres entitats amb finalitatsanàlogues. En queda exclòs totànim de lucre.Article 31.El domicili de l’associació s’es-tableix a Balsareny, i radica a laplaça Roc Garcia, s/n. de Balsa-reny (Bages),codi postal 08660.2. Les funcions d’aquesta asso-ciació s’exerceixen principal-ment a Balsareny, però espoder exercir arreu de Catalun-ya i, en general, arreu del món.

Capítol II. Els membres de l’as-sociació, els seus drets i lesseves obligacionsArticle 4 Poden formar part de l’associa-ció totes les persones físiques i

jurídiques que,de manera lliurei voluntària, tinguin interès enles seves finalitats.Pel que fa a les persones físi-ques:1.Cal que tinguin capacitat d’o-brar.2. Si són menors en edats com-preses entre els 14 i els 18 anysi no estan emancipats, necessi-ten el consentiment dels pareso tutors per ser socis de pledret, amb dret de vot a lesassemblees generals, i nopoden ser elegits membres dela Junta Directiva.3.Els menors de 14 anys podenadquirir la condició d’associats iexercir els drets derivats d’a-questa condició per mitjà delsseus representants legals.Pel que fa a les persones jurídi-ques —privades i públiques—:1. La sol·licitud d’ingrés ha deser acordada per l’òrgan com-petent.2. Les normes per les quals esregula la persona jurídica enqüestió no han d’excloure lapossibilitat de formar partd’una associació.Per integrar-se a una associaciócal presentar una sol·licitud perescrit a la Junta Directiva, laqual prendrà una decisió sobrela petició en la primera reunióque tingui lloc i la comunicarà al’assemblea general mésimmediata.Històricament, el CCB es vaconstituir amb el suport dediverses entitats locals, i altress’hi van adherir posteriorment,iaquest suport es fa constar enel butlletí de l’associació, senseque en cap cas aquestes enti-tats estiguin formalment inte-grades en el CCB ni hi hagi caprelació de dependència mútua.Article 5Són drets dels membres de l’as-sociació:1. Assistir amb veu i vot a lesreunions de l’Assemblea Gene-

S16 DE MEMÒRIA S5S ACTUALITAT MUNICIPAL

que el senyal es farà arreglar;que del parc se’n fa un mante-niment com en els altres, peròque és molt solitari; que labassa d’aigua deu ser-hinomés quan plou i despréss’evapora, ja que no en téconstància; que el parc delcarrer Sant Marc s’obrirà quanacabin les obres de la llar d’in-fants; i que el mirall no seriaconvenient ja que faria que elsvehicles anessin més de pres-sa en un lloc perillós comaquell. Soler va dir que no espot aparcar a la plaça de l’Es-glésia, i que no tenia constàn-cia del tema de la furgonetaesmentada i que ja estariaalerta.

Xavier Marquès (VAI) va dema-nar com estava la situació delsvigilants ara que s’havien rein-corporat algunes personesque estaven de baixa. Sobrediverses obres privades atura-des, va dir que caldria treureles grues i posar tanques perevitar perills. Va observar que

al carrer Ponent, tot i haver-hiuna prohibició de girar a ladret, hi ha cotxes que hi conti-nuen girant, i que uns metresmés enllà hi ha un Stop pintata terra que no té sentit, ja queno s’hi pot passar. Soler va res-pondre que actualment totsels torns dels municipals esta-ven coberts; i que està aldarrera dels propietaris o pro-motors de les obres, però queno és fàcil, i per tant caldràobrir expedients, tot i que latramitació serà llarga. Ribaltava dir que l’Stop pintat a terrano hi fa res, ja que només elpoden veure els vehicles queincompleixen la prohibició degirar del senyal vertical; que escomprometia a esborrar l’Stopamb pintura, tot i que segura-ment tornaria a sortit, i que lareparació definitiva costariauns diners que considera unadespesa innecessària. I ambaixò es va acabar la sessió, quehavia començat a les 9 del ves-pre i va durar una hora i vuitminuts.

ACTUALITAT

Cercle Cultural deBalsarenyConvocatòria d’assemblea general ordinària

Es convoca l’assemblea general ordinària del CercleCultural de Balsareny, que tindrà lloc el divendres 29d’abril de 2011, a les 8 del vespre, a la Biblioteca PereCasaldàliga de Balsareny, amb el següents punts del'ordre del dia:

-1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta anterior.-2. Modificació, si escau, dels Estatuts de l’associació,per adaptar-los a la llei 4/2008 del Codi Civil de Catalunya.

-3. Renovació de Junta.-4. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes a 31 de desembre de 2010. Quotes per al 2011.

-5. Informe de la redacció del Sarment.-6. Precs i preguntes.

S’acompanya el tex íntegre dels Estatuts que es pre-sentaran a l’Assemblea per a la seva aprovació, siescau.

La Junta.

FOTO ARXIU JORDI PLANES

Balsareny, 15 agost 1951. «Ball de cascavells». El ball, transmès pel Mateu Boixadera «Mateuet», ha tornat a ser oblidat; no vaarrelar com el «Ball de la faixa» per sant Marc. En segon pla, dempeus i vestits de carrer: Francisco Viñas; els músics Josep Cla-riana «Tomaset» (saxo) i Josep Maria Comellas (violí) ; Helmut Spitaler (austríac acollit pel senyor Francisco); i Miquel de calMerenci. Primer pla, dempeus: Diego Molina (vestit de carrer); vestits de balladors: Jordi Casas; Ramiro Ortega «Ramirete»; JordiBadia; Joan Ribera «Minguet»; Federico «Quique» Ortega; i Joan Fité, amb pantalons curts. Asseguts: Josep Sensada; EstevePujals; Josep Maria Ribera «Minguet»; Josep Soler «Merenci"; i Jordi Planes.

S06 S15ACTUALITAT METEREOLOGIA

Presentat el llibre«Els noms de Balsareny»

Mes de gener de 2011JORDI SOLER I FRANCESC CAMPRUBÍS

SARMENTS

El dia 19 de febrer es va pre-sentar a la Biblioteca PereCasaldàliga de Balsareny el lli-bre de Ramon Carreté Nomsde lloc, de casa i de persona deBalsareny, publicat per laSocietat d’Onomàstica i l’Insti-tut Cartogràfic de Catalunya.L’acte va ser presentat perJosep Maria Albaigès, presi-dent de la Societat d’Onomàs-tica, que va parlar sobre «Latoponímia, ciència de l’espai»,on va subratllar la importàn-cia dels reculls locals de nomsde lloc i de persona i el paperque la societat que presideixjuga en la promoció i difusiód’estudis d’aquest tipus i laseva aplicació en la cartogra-fia, la geografia i la història.

El llibre comença amb unestudi sobre l’etimologia delnom de Balsareny, que,segons l’autor, prové de lacombinació dels noms balç(precipici, cinglera) i areny(platgeta de còdols o arenaen un revolt del riu), units perl’article salat: balç s’areny, quesignifica ‘balç de l’areny’; elnom provindria del lloc on esva construir el castell l’any951, comptant que al revoltque fa el riu sota el balç delcastell hi devia haver unareny abans que al segle XIVs’hi construís la resclosa de lasèquia; l’autor rebutja la defi-nició ‘balç arenós’ que algunsestudiosos havien propug-nat. També s’hi estudia unapossible alternativa, que elnom vingués d’un nom depersona germànic del tipus*Baldesind o *Balzosind, tan-mateix no documentat aquí;sí que hi ha un Baldesen docu-mentat a Osona al segle X.

La segona part conté unarelació de topònims menorsdel terme: noms de muntan-

yes i serrats; partides de terra;riu, rieres i torrents; ponts ipontarrons de la sèquia; fonts;pous; molins; i edificis singu-lars. La tercera part enumerales cases de pagès (masos imasoveries) i en dóna dadeshistòriques. La quarta partconté un estudi dels noms decasa o motius de les cases delterme, ordenades topològica-ment per carrers; molts delsnoms de casa s’han aplicattambé a persones com arenom individual.La cinquenapart relaciona altres renomsindividuals no associats acases, i en especial els mal-noms individuals de la mina.Finalment, hi ha un estudisobre les freqüències delsnoms de fonts i cognomssegons els llibres de baptismedes de finals del segle XVI finsal segle XX, amb un esment al’increment del nom de Marc,que es detecta en els primersanys del segle XVIII; i un breuestudi sobre els cognoms d’o-rigen occità o francès. El llibrees completa amb un plànoldel nucli urbà i un mapa delterme municipal amb els prin-cipals topònims, amb algunamancança que esmenem: almapa hi falta el nom de lariera del Mujal —que sí quefigura al plànol—,l’església deSant Vicenç d’Aladernet i lacasa del Colell.

Aquest volum és un resumd’una tesi doctoral llegida el1996, l’original de la qual estàdes d’aleshores dipositat a laBiblioteca local, a disposiciódels estudiants que hannecessitat consultar-la; i enparaules del seu autor, esperaque amb aquest nou formatde llibre continuï essent d’uti-litat per a tothom que hi tin-gui interès, i demana que homli faci arribar les esmenes iaddicions que considerinadients.

ral.2.Elegir o ser elegits per als llocsde representació o per exercircàrrecs directius.3. Exercir la representació quese'ls confereixi en cada cas.4. Intervenir en el govern i lesgestions,en els serveis i les acti-vitats de l'associació, d'acordamb les normes legals i esta-tutàries.5. Exposar a l'Assemblea i a laJunta Directiva tot el que consi-derin que pugui contribuir a fermés plena la vida de l'associa-ció i més eficaç la realitzaciódels objectius socials bàsics.6. Sol·licitar i obtenir explica-cions sobre l'administració i lagestió de la Junta Directiva odels mandataris/àries de l'asso-ciació.7. Ésser escoltats prèviament al'adopció de mesures disci-plinàries.8. Rebre informació sobre lesactivitats de l'associació.9. Fer ús dels serveis comunsque l'associació estableixi o tin-gui a la seva disposició.10. Formar part dels grups detreball.11. Posseir un exemplar delsestatuts.12. Consultar els llibres de l'as-sociació.Article 6Són deures dels membres del'associació:1. Comprometre's amb les fina-litats de l'associació i participaractivament per assolir-les.2. Contribuir al sosteniment del'associació amb el pagamentde quotes, derrames i altresaportacions econòmiques fixa-des pels estatuts i aprovadesd'acord amb aquests.3.Complir la resta d'obligacionsque resultin de les disposicionsestatutàries.4. Acatar i complir els acordsvàlidament adoptats pelsòrgans de govern de l'associa-ció.Article 7Són causes per ser donat debaixa de l'associació:1. Que ho decideixi la personainteressada,que ha de comuni-car per escrit la seva decisió a la

Junta Directiva.2.No satisfer les quotes fixades.3. No complir les obligacionsestatutàries.

Capítol III. L'Assemblea Gene-ralArticle 81. L'Assemblea General és l'òr-gan sobirà de l'associació; elsseus membres en formen partper dret propi i irrenunciable.2. Els membres de l'associació,reunits en Assemblea Generallegalment constituïda, decidei-xen per majoria els assumptesque són competència de l'As-semblea.3. Tots els membres quedensubjectes als acords de l'As-semblea General, incloent-hiels absents,els qui en discrepeni els presents que s'han abstin-gut de votar.Article 9L'Assemblea General té lesfacultats següents:a) Modificar els estatuts.b) Elegir i separar els membresde l'òrgan de govern i contro-lar-ne l'activitat.c) Aprovar el pressupost anual ila liquidació de comptesanuals, com també adoptar elsacords per a la fixació de laforma i l'import de la contribu-ció al sosteniment de l'associa-ció i aprovar la gestió feta perl'òrgan de govern.d) Acordar la dissolució de l'as-sociació.e) Incorporar-se a altres associa-cions o unions d'associacions iseparar-se'n.f) Sol·licitar la declaració d'utili-tat pública.g) Aprovar el reglament derègim intern.h) Acordar la baixa o la separa-ció definitiva, amb un expe-dient previ, dels associats i lesassociades.i) Conèixer les sol·licituds pre-sentades per a ésser soci osòcia, i també les altes i les bai-xes d'associats i associades peruna raó diferent de la separaciódefinitiva.j) Resoldre sobre qualsevol altraqüestió que no estigui directa-ment atribuïda a cap altre

òrgan de l'associació. La relacióde les facultats que es fa enaquest article té un caràctermerament enunciatiu i no limi-ta les atribucions de l'Assem-blea General.Article 101. L'Assemblea General es reu-neix en sessió ordinària com amínim un cop l'any, dintre elsmesos compresos entre gener ijuny, ambdós inclusivament.2. L'òrgan de govern pot con-vocar l'assemblea general ambcaràcter extraordinari sempreque ho consideri convenient, iho ha de fer quan ho sol·liciti un10% dels associats; en aquestcas, l'assemblea ha de tenir llocdins el termini de trenta dies acomptar de la sol·licitud.Article 111. L'Assemblea és convocadaper l'òrgan de govern mit-jançant una convocatòria queha de contenir, com a mínim,l'ordre del dia, el lloc, la data il'hora de la reunió.2. La convocatòria es publicaràal butlletí de l’associació, Sar-ment, que reben tots els socis,com a mínim set dies abans dela data de la reunió. També espodrà enviar individualment,mitjançant un escrit adreçat aldomicili o adreça electrònicaque consti en la relació actualit-zada d'associats i associadesque ha de tenir l'associació.3. Les reunions de l'AssembleaGeneral les presideix el presi-dent o presidenta de l'associa-ció. Si no hi és, l'han de substi-tuir, successivament, el vicepre-sident o vicepresidenta o el/lavocal de més edat de la Junta.Hi ha d'actuar com a secreta-ri/ària qui ocupi el mateixcàrrec a la Junta Directiva; encas d’absència, l’Assembleanomenarà un secretari/ària perredactar l’acta de la reunió.4. El secretari o la secretàriaredacta l'acta de cada reunió,que han de signar ell/amateix/a i el president o presi-denta, amb un extracte de lesdeliberacions, el text delsacords adoptats, el resultatnumèric de les votacions i la llis-ta de les persones assistents.

Al començament de cada reu-nió de l'Assemblea General esllegeix l'acta de la sessió ante-rior a fi que s'aprovi o s'esmeni.Cinc dies abans, l'acta i qualse-vol altra documentació quehagi d’aprovar l’Assemblea had'estar a disposició dels socis isòcies al local social.Article 121.L'Assemblea General es cons-titueix vàlidament sigui quinsigui el nombre de personesassociades presents o repre-sentades.2. El 10% dels associats/adespoden sol·licitar a l'òrgan degovern la inclusió en l'ordre deldia d'un o més assumptes pertractar. En el cas que ja s'hagiconvocat l'Assemblea, podenfer-ho dins el primer terç delperíode comprès entre larecepció de la convocatòria i ladata en què aquest òrgan s’hade reunir. L’assemblea única-ment pot adoptar acords res-pecte als punts inclosos en l'or-dre del dia, llevat que s’hagiconstituït amb caràcter univer-sal o que els acords es refereixina la convocatòria d’una novaassemblea general.Article 131. En les reunions de l'Assem-blea General, correspon un vota cada membre de l'associació.2. Els acords es prenen permajoria simple de vots delssocis i sòcies presents o repre-sentats.3. Per adoptar acords sobre lamodificació dels estatuts, la dis-solució de l'associació,la consti-tució d'una federació ambassociacions similars o la inte-gració en una de ja existent, i ladisposició o alienació de béns,es requereix una majoria quali-ficada dels associats/ades pre-sents o representats (que elsvots afirmatius superin la mei-tat dels emesos). En qualsevolcas, l'elecció de la Junta Directi-va,si es presenten diverses can-didatures, es fa per acord de lamajoria simple o relativa delssocis i sòcies presents o repre-sentats (que hi hagi més vots afavor que en contra).4. Les candidatures que es pre-

Temperatura (ºC)Promig (1 minut)Promig (min.+màx.)Promig de mínimesPromig de màximesMínima Màxima Mínima més altaMàxima més baixa

Vent (km/h) Ventada més altaVelocitat promigRecorregut del vent

Pressió (hPa) MàximaMínima

La plujaDia 28Dia 30Total

4,15,92,314,010,7; dia 2420,4; dia 163,7; dia 18,3; dia 22

60,1 dia 21 3,2 1.262,2 km

1.017,3 dia 15992,0 dia 27

22,4 litres1,0 litres23,4 litres

S CERCLE LITERARI

EL JARDINETB a r - R e s t a u r a n t

Comunions, b a n q u e t s , reunions...

Jaume i Emília

Carrilet, 65 - BALSARENY

Carme GaleraROBA I PERFUMERIA

Carretera de Berga, 3 - Telèfon 93 839 62 46 - BALSARENY

Plaça Onze de Setembre, 1-3 - Tel. 93 820 03 97 - BALSARENY

PEIXATERIAMARIA

S07ACTUALITAT

de satisfer.e) Convocar les assembleesgenerals i controlar que escompleixin els acords que s'hiadoptin.f) Presentar el balanç i l'estat decomptes de cada exercici a l'As-semblea General perquè elsaprovi, i confeccionar els pres-supostos de l'exercici següent.g) Contractar els empleats quel'associació pugui tenir.h) Inspeccionar la comptabilitati preocupar-se perquè els ser-veis funcionin amb normalitat.i) Establir grups de treball peraconseguir de la manera méseficient i eficaç els fins de l'asso-ciació, i autoritzar els actes queaquests grups projectin dur aterme.j) Nomenar els vocals de laJunta Directiva que s'hagind'encarregar de cada grup detreball, a proposta dels matei-xos grups.k) Dur a terme les gestionsnecessàries davant d'organis-mes públics, entitats i altrespersones, per aconseguir:- subvencions o altres ajuts.- l'ús de locals o edificis quepuguin arribar a ser un lloc deconvivència i comunicació itambé un centre de recupera-ció ciutadana.l) Obrir comptes corrents i lli-bretes d'estalvis a qualsevolestabliment de crèdit o d'estal-vi i disposar dels fons que hihagi en aquest dipòsit. La dis-posició dels fons es determinaa l'article 29.m) Resoldre provisionalmentqualsevol cas que no haginprevist els estatuts i donar-necompte en la primera reunió del’Assemblea General.n) Qualsevol altra facultat queno estigui atribuïda d'unamanera específica a algun altreòrgan de govern de l'associacióo que li hagi estat delegadaexpressament.Article 171.La Junta Directiva,convocadaprèviament pel president/a oper la persona que el/la substi-tueixi, s'ha de reunir en sessióordinària amb la periodicitatque els seus membres decidei-xin, que en cap cas no pot ser

inferior a una vegada cada tri-mestre.2.S'ha de reunir en sessió extra-ordinària quan la convoquiamb aquest caràcter el presi-dent/a o bé si ho sol·licita unterç dels membres que la com-ponen.Article 181. La Junta Directiva quedaconstituïda vàlidament si haestat convocada amb antelaciói hi ha un quòrum de la meitatmés un dels seus membres.2. Els membres de la JuntaDirectiva estan obligats a assis-tir a totes les reunions que esconvoquin, encara que, percauses justificades, podenexcusar-se'n. L'assistència delpresident/a o del secretari/àriao de les persones que els subs-titueixin hi és necessària sem-pre.3. La Junta Directiva pren elsacords per majoria simple devots dels assistents.Article 191. La Junta Directiva pot dele-gar alguna de les seves facul-tats en una o diverses comis-sions o grups de treball sicompta, per fer-ho, amb el votfavorable de dos terços delseus membres.2. També pot nomenar, amb elmateix quòrum, un o unsquants mandataris per exercirla funció que els confiï amb lesfacultats que cregui oportúconferir-los en cada cas.Article 20Els acords de la Junta Directivas'han de fer constar en el llibred'actes i han de ser signats pelsecretari/ària i el president/a.Eniniciar-se cada reunió de laJunta Directiva, s'ha de llegirl'acta de la sessió anterior per-què s'aprovi o es rectifiqui, si ésprocedent.

Capítol V. La presidència i lavicepresidènciaArticle 211. Són pròpies del president/ales funcions següents:a) Dirigir i representar legal-ment l'associació,per delegacióde l'Assemblea General i de laJunta Directiva.b) Presidir i dirigir els debats,

senten formalment tenen dreta una còpia de la llista dels socisi sòcies i dels seus domicilis iadreces de correu electrònic,sempre que els associats hoautoritzin expressament.

Capítol IV.La Junta DirectivaArticle 141. La Junta Directiva regeix,administra i representa l'asso-ciació. Componen aquestòrgan el president/a,el vicepre-sident/a, el secretari/ària, el tre-sorer/a i els/les vocals, càrrecsque han de ser exercits per per-sones diferents. Un dels vocalsserà el representant de l’equipde redacció del butlletí Sar-ment i si l’associació mantin-gués altres activitats de cairepermanent, un dels vocals enseria també el representant a laJunta.2. L'elecció dels membres de laJunta Directiva, que han de serassociats, es fa per votació del'Assemblea General.Les perso-nes elegides entren en fun-cions després d'haver acceptatel càrrec.3. El nomenament i el cessa-ment dels càrrecs s’han decomunicar al Registre d’Asso-ciacions mitjançant un certifi-cat, emès pel secretari/ària sor-tint amb el vistiplau del presi-dent/a sortint, que ha d’inclou-re també l’acceptació del noupresident/a i del nou secreta-ri/ària.4. Els membres de la JuntaDirectiva exerceixen el càrrecgratuïtament.5. L’associació publica un but-lletí d’informació cultural igeneral d’àmbit majoritària-ment local,en llengua catalana,denominat Sarment. Aquestbutlletí estarà dirigit per uncoordinador que serà membrede la Junta Directiva, i comp-tarà amb un equip de redaccióque tindrà també un membrerepresentant a la Junta Directi-va. L’equip de redacció funcio-narà de forma autònoma ipodrà publicar informacions,opinions, notícies, estudis i totamena d’escrits de creació prò-pia, i també tota mena decol·laboracions alienes; el coor-

dinador i el representant que-den facultats per determinarles informacions que es publi-quen i per acceptar o nocol·laboracions alienes, lesquals hauran d’anar necessària-ment signades per una perso-na física o per una entitat.Article 151. Els membres de la JuntaDirectiva exerceixen el càrrecdurant un període de quatreanys, sense perjudici quepuguin ser reelegits.2. El cessament dels càrrecsabans d'extingir-se el terminireglamentari del seu mandatpot esdevenir-se per:a) mort o declaració d’absèn-cia,en el cas de les persones físi-ques, o extinció en el cas de lesjurídiquesb) incapacitat o inhabilitacióc) renúncia notificada a l’òrgande governd) separació acordada per l’as-semblea generale) qualsevol altra que establei-xin la llei o els estatuts.3. Les vacants que es produei-xin en la Junta Directiva s'hande cobrir en la primera reunióde l'Assemblea General quetingui lloc. Mentrestant, unmembre de l'associació potocupar provisionalment elcàrrec vacant.Article 161.La Junta Directiva té les facul-tats següents:a) Representar,dirigir i adminis-trar l'associació de la maneramés àmplia que reconegui laLlei; així mateix, complir lesdecisions preses per l'Assem-blea General, d'acord amb lesnormes,instruccions i directriusque aquesta Assemblea esta-bleixi.b) Prendre els acords que calguien relació amb la comparei-xença davant dels organismespúblics i per exercir tota menad'accions legals i interposar elsrecursos pertinents.c) Proposar a l'AssembleaGeneral la defensa dels interes-sos de l'associació.d) Proposar a l'AssembleaGeneral la defensa de l'establi-ment de les quotes que elsmembres de l'associació han

S14 CERCLE LITERARI

tres escrits de l’exili, com els delsamics de Planes i coprotagonis-tes del seu llibre, Joaquim Amat-Piniella (manresà, autor de K. L.Reich) i Pere Vives (que va morira Mauthausen, autor de Cartesdes del camp de concentració). Elfilòleg Jordi Estrada va fer unaanàlisi literària del llibre, subrat-llant-ne la profunditat amb quèanalitza els fets que narra i la iro-nia amb què se n’intenta des-marcar: «El meu llibre, malgrattot, vol ser seriós; si hi trobeuhumor,és de passada».Va clourel’acte Jordi Planes Casals, nebotde l’autor, qui va comentar deforma brillant aspectes de la per-sonalitat del seu oncle i detallsde com es va gestar el seu llibre;i va observar que ell n’és avui l’ú-nic personatge viu, ja que en l’o-bra Ferran Planes explica com,

de l’exili estant, va travessar lafrontera el 1941 i es va arribarfins a Bagà per conèixer el seunebot acabat de néixer, és a dir,en Jordi.Dues actrius, Laia Olive-ras i Àngels Sánchez, dirigidesper Fina Tàpies, van representar,dramatitzats, alguns fragmentsdel llibre.

Ens felicitem per la publicacióíntegra d’El desgavell i recoma-nem la lectura d’aquest testimo-ni directe d’uns moments cab-dals de història del nostre país.Ho recomanaríem igualmentencara que no parlés en concretdel nostre poble, però no cal dirque el protagonisme que Balsa-reny i Súria hi tenen enmoments el fan encara més inte-ressant per als lectors balsaren-yencs.

‘El desgavell’, de Ferran Planes, per fi sencerR.C.FOTO ARXIU

Ferran Planes, jove.

S

El passat 4 de febrer, al CentreCultural del Casino de Manresaes va presentar l'edició definitivai sense censura, a càrrec de ClubEditor, del llibre El desgavell, deFerran Planes (1914-1984). Pla-nes, nascut a Bagà i mort a Bar-celona, va viure uns anys de laseva infantesa i joventut a Balsa-reny i a Súria, i ens llega enaquest volum —publicat, ambsupressions de la censura, el1969 per Editorial Selecta— unavisió històrica de com es vandesenvolupar al nostre poblefets tan importants com la pro-clamació de la República el 1931o l’esclat de la guerra civil el juliolde 1936. Així, hi trobem esmen-tats personatges balsarenyencscom el farmacèutic Joan CatalanGimeno, alcalde republicà el1931;Valentí Masplà Suades,queseria alcalde el 1932,1934 i 1936;Daniel Gonfaus, secretari de l’A-juntament fins a la República,càrrec en el qual el va substituirefectivament, amb 17 anys,Ferran Planes, tot i que oficial-ment ho va ser Josep Bassany, jaque en Ferran era menor d’edat;Pere Torras Escaler, de cal Curt;Antoni Juncadella Alsina; el lli-breter Josep Monte Villalba; i elmestre Eloi Regné, entre altres.

El llibre és un testimoni lúcid idecebut de com un jove ambideals democràtics i catalanistes iamb inquietuds literàries, vaviure els dies esperançats de laRepública, les dramàtiques vicis-situds d’una guerra civil i la dure-sa de l’exili en una França que de

seguida va entrar també en gue-rra i va ser ocupada pels nazis.Totes aquestes vivències sónevocades al llibre amb perspec-tiva (fou escrit als anys 60) i ambun distanciament reflexiu i moltsovint irònic que el fa especial-ment agradable de llegir, com aobra literària de gran qualitatque és.

L’any 1943, Planes va tornar aCatalunya, on va començar unaltre exili interior, el de la repres-sió sota la Dictadura: un tempsde silenci molt més llarg, que ell,amb la publicació de la seva crò-nica, va ajudar, com per sortmolts altres demòcrates, a enca-rrilar cap a una normalitzacióque no es perfaria del tot —si ésque mai ho ha fet— fins desprésde la mort del dictador.

Club Editor assumeix ara la ree-dició d’El desgavell . De fet, la pri-mera edició completa, ja que lade 1969,mutilada,es va exhauriren pocs dies i va ser aviat objec-te d’una querella judicial, final-ment sobreseguda, però arrande la qual l’editorial Selecta ja noes va arriscar amb una segonaedició ni va tirar endavant la ver-sió castellana que estava prepa-rant.

A l’acte de presentació, desprésd’unes paraules del tinent d’al-calde de Manresa Ignasi Perra-mon, l'historiador Joaquim Aloyva parlar del nivell intel·lectual ihumà i la gran sensibilitat del'autor.La responsable de l'edicióactual,Maria Bohigas —néta delnovel·lista Joan Sales—,va situaraquesta obra en el context d’al-

P U I GLa Rabeia - Telèfon 93 839 65 87 - BALSARENY

Cra. de Manresa, 5 - BALSARENYTelèfon 93 839 64 36

TAVERNA EL BOTERPORTESP U I G

· Automatismes

· Fabricació i reparació

· Ferreteria en general

S08 ACTUALITAT S13OPINIÓ

tant de l'Assemblea Generalcom de la Junta Directiva.c) Emetre un vot de qualitatdecisori en els casos d'empat.d) Establir la convocatòria deles reunions de l'AssembleaGeneral i de la Junta Directiva.e) Visar les actes i els certificatsconfeccionats pel secretari/àriade l'associació.f) Les atribucions restants prò-pies del càrrec i aquelles per ales quals el deleguin l'Assem-blea General o la Junta Directi-va.2.El president/a és substituït,encas d'absència o malaltia, pelvicepresident/a —si n’hi ha— oel/la vocal de més edat de laJunta, per aquest ordre.

Capítol VI. La tresoreria i lasecretariaArticle 22El tresorer/a té com a funció lacustòdia i el control dels recur-sos de l'associació, com tambél'elaboració del pressupost, elbalanç i la liquidació de comp-tes. Porta un llibre de caixa.Signa els rebuts de quotes ialtres documents de tresoreria.Paga les factures aprovades perla Junta Directiva, les quals hande ser visades prèviament pelpresident/a, i ingressa el quesobra en dipòsits oberts enestabliments de crèdit o d'es-talvi.Article 23El secretari/ària ha de custodiarla documentació de l'associa-ció, aixecar, redactar i signar lesactes de les reunions de l'As-semblea General i la JuntaDirectiva, redactar i autoritzarels certificats que calgui lliurar, itambé portar el llibre de regis-tre de socis i sòcies.

Capítol VII. Les comissions o

grups de treballArticle 24La creació i constitució de qual-sevol comissió o grup de tre-ball,l'han de plantejar els mem-bres de l'associació que vulguinformar-los, que n'han d'assa-bentar la Junta Directiva i expli-car les activitats que es propo-sen dur a terme.La Junta Directiva s'ha de preo-cupar d'analitzar les diferentscomissions o grups de treball,els encarregats dels quals li hande presentar un cop al mes uninforme detallat de les sevesactuacions.

Capítol VIII.El règim econòmicArticle 25Aquesta associació no té patri-moni fundacional.Article 26Els recursos econòmics de l'as-sociació es nodreixen de:a) les quotes que fixa l'Assem-blea General per als seus mem-bresb) les subvencions oficials oparticularsc) les donacions, les herències oels llegatsd) les rendes del patrimonimateix o bé d'altres ingressosque puguin obtenir-seArticle 27Tots els membres de l'associa-ció tenen l'obligació de soste-nir-la econòmicament, mit-jançant quotes o derrames, dela manera i en la proporció quedetermini l'Assemblea Generala proposta de la Junta Directi-va.L'Assemblea General pot esta-blir quotes d'ingrés, quotesperiòdiques mensuals —ques'han d’abonar per mesos, tri-mestres o semestres, segons elque disposi la Junta Directiva—i quotes extraordinàries.

Article 28L'exercici econòmic coincideixamb l'any natural i queda tan-cat el 31 de desembre.Article 29En els comptes corrents o lli-bretes d'estalvis obertes enestabliments de crèdit o d'es-talvi,hi han de figurar les signa-tures del president/a, el treso-rer/a i el secretari/ària.Per poder disposar dels fonsn'hi ha prou amb dues firmes,una de les quals ha de ser la deltresorer/a o bé la del presi-dent/a.

Capítol IX.El règim disciplinariArticle 30L'òrgan de govern pot sancio-nar les infraccions comesespels socis i sòcies.Aquestes infraccions es podenqualificar de lleus, greus i moltgreus, i les sancions correspo-nents poden anar des d'unaamonestació fins a l’expulsióde l'associació, segons el queestableixi el reglament intern.El procediment sancionador s'i-nicia d'ofici o bé com a conse-qüència d'una denúncia ocomunicació. En el termini de10 dies, la Junta Directivanomena un instructor, que tra-mita l'expedient sancionador iproposa la resolució en el ter-mini de 15 dies, amb audiènciaprèvia del presumpte infractor.La resolució final, que ha de sermotivada i aprovada per duesterceres parts dels membres dela Junta Directiva, l'adoptaaquest òrgan de govern tambédins d'un període de 15 dies.Contra les sancions per faltesgreus i molt greus acordadesper la Junta Directiva, les perso-nes interessades hi podenrecórrer, si el reglament internestableix el procediment perfer-ho, davant la primeraassemblea general que tinguilloc.

Capítol X.La dissolucióArticle 31L'associació pot ser dissolta siho acorda l'Assemblea General,convocada amb caràcter extra-ordinari expressament per aaquest fi.

Article 321. Un cop acordada la dissolu-ció, l'Assemblea General ha deprendre les mesures oportunestant pel que fa a la destinaciódels béns i drets de l'associació,com a la finalitat, l'extinció i laliquidació de qualsevol opera-ció pendent.2. L'Assemblea està facultadaper elegir una comissió liquida-dora sempre que ho creguinecessari.3. Els membres de l'associacióestan exempts de responsabili-tat personal. La seva responsa-bilitat queda limitada a complirles obligacions que ells matei-xos hagin contret voluntària-ment.4. El romanent net que resultide la liquidació s'ha de lliurardirectament a l'entitat públicao privada sense afany de lucreque, en l'àmbit territorial d'ac-tuació de l'associació, hagi des-tacat més en la seva activitat afavor d'obres benèfiques.5. Les funcions de liquidació id'execució dels acords a quèfan referència els apartats ante-riors d'aquest mateix article sóncompetència de la Junta Direc-tiva si l'Assemblea General noconfereix aquesta missió a unacomissió liquidadora especial-ment designada a aquest efec-te.

Disposició finalAquests estatuts deroguen elsanteriors que han estat vigentsfins a l’actualitat.L’Associació Cercle Cultural deBalsareny es va constituir el 4de febrer de 1977, inscrita al«Registro Provincial de Asocia-ciones», secció primera, amb elnúmero 3.348, amb data 12 desetembre de 1978. Els seusestatuts es van inscriure al«Registre d’Associacions deBarcelona», secció primera, dela Generalitat de Catalunya, endata 5 de maig de 1991 i que-den derogats per l’assembleageneral de l’associació, en data......, substituïts pels actuals.Balsareny, ...de ...de 2011Signatura de tots els socis i sòcies pre-sents a l’assemblea que ha acordat la

modificació dels presents Estatuts:

Un mateix fet, tres imatges diferents

MARC SELGAS I CORSS

En el llibre del segle IX a.C, L'O-dissea, d'Homer, s'explica comtots els regnes Aqueus, en laGuerra de Troia, van arribar aestablir un lligam d'uniódavant l'agressió d'altres reg-nes, i que la cooperació entrepobles era possible en funciódels interessos i les amenacescomunes. Aquí naixien, encerta manera, les RelacionsInternacionals.

Avui, després dels fets d'Egip-te, sembla que les RelacionsInternacionals tornen a tenirun pes important a nivellmundial, no només pel què faa la diplomàcia,sinó a nivell demitjans de comunicació,veient com la notícia del quepassa al país africà entra cadadia a les nostres llars, ja siguiper diari, televisió, ràdio oInternet.

La imatge més xocant d'a-quests dies ha estat la mani-festació d'un milió de perso-nes a la plaça Tahrir del Caire.Us sonen les xifres? Un milióde persones... 10 de juliol.Exactament, la manifestacióque va haver-hi a Barcelona,on es reclamava mésdemocràcia,menys ingerènciaen els drets dels catalans,on esreclamava més llibertat per aun poble.

Catalunya no té un pes impor-tant en les Relacions Interna-cionals. Al món, si no ets Estat,no tens poder. Si no tens mit-jans de comunicació potents,no tens veu. I, a Espanya, peròtambé a Catalunya, els mitjansde comunicació es van dedi-car a tapar les veus que recla-maven més autogovern. Noels interessava, hi havia uneseleccions a tres mesos vista. I aEspanya ja els anava bé. Senseveu i sense poder, Catalunya

va veure com la seva manifes-tació es quedava en una petitaconcentració un dia d'estiu.

Egipte, però, és un xic diferent.Egipte és el punt estratègic dela zona del Magreb i l'OrientMitjà,per als Estats Units.Egip-te té poder.Egipte és el media-dor amb el món àrab i Israel,això significa que s'ha de trac-tar bé, i davant els fets d'a-quest gener i febrer, s'ha d'a-nar amb cautela, ja que Mubà-rak, fins ara president d'Egipte,garantia unes eleccions pseu-dodemocràtiques, que alsEstats Units ja els van bé permantenir les relacions, ambaquest món “més complicat”,l'àrab . Un canvi en el govern,amb l'ascens dels partits àrabspot significar desestabilitzacióa la zona, i que Israel es trobisol.Aquest és el motiu pel qualMubarak encara hi era, i nohavien actuat abans.Els ameri-cans des de la rereguardaobserven els moviments d'unsi altres. Però no hem d'oblidarque les notícies que ens arri-ben estan totes filtrades. És elpoder dels mitjans de comuni-cació i les relacions diplomàti-ques.

I em pregunto:què hauria pas-sat si un milió de personeshaguessin sortit reclamantdemocràcia a la plaça deTian'an'men, a la Xina? Segu-rament la pressió dels mitjansde comunicació, del món, isobretot de la diplomàcia delsEstats Units, hauria estat dife-rent a la d'Egipte. Pressions,criminalitzacions al governxinès, i sobretot falta de trans-parència en les informacions.El ressò internacional hauriaestat brutal. Tot respon alsinteressos i a les amenacescomunes. Com a L'Odissea.Tres mil anys després res no hacanviat. Un mateix fet, tresimatges diferents.

Agraïment i lliçó de maneresFAMÍLIA MARCO LAPLAZAANTONIO MARCO MALDONADO

S

Ens agradaria poder-nosexpressar millor. No sabemsi aquesta és la maneramés correcta o bé ens equi-voquem en alguna cosa.Disculpeu-nos.

El sentiment de dolor queavui ens embarga a tota lafamília no ens impedeixveure el recolzament i l’es-timació demostrats enversel nostre fill, pare, nét,germà, nebot, tiet, per laquantitat de persones queens han demostrat el seusuport i el seu efecte, aixícom la sema amistat. Grà-cies a tots. Però sempre hiha un però, i aquest però ésun punt i a part.

Nosaltres sabíem que elnostre fill Òscar tenia moltsamics. Ell sempre ens hocomentava i nosaltres elcrèiem. El que no sabíem ésque fossin tants. La sorpre-sa va ser la quantitat, peròsobre tot la qualitat d’a-questa amistat.

Senyors, perquè per anosaltres ho sou i ho sereusempre passi el temps quepassi, podeu comptar ambnosaltres pel que necessi-teu i estigui a les nostresmans. Només ho heu dedemanar. El que heudemostrat amb el nostrefill, el vostre amic, frega lamàxima alçada a la quepugui arribar una amistat.La vostra és cum laude, elmàxim.

La nostra neta Judit vatenir els Reis de la famíliaperò també els del seupare, que van ser els vos-tres. Serveixi així de lliçó demaneres per a molts que esdiuen o es fan dir «sen-yors». Creieu-nos, vosaltres

no ho necessiteu, vosaltresho sou.

Voldríem estendre’ns més,però no sabríem què mésdir-vos. Només sincera-ment i de tot cor, gràcies. Ésimpossible donar-vos lesgràcies personalment un aun. Ens agradaria, però ésdifícil. Per això volem fer-vos arribar aquest agraï-ment mitjançant la publi-cació d’aquesta carta.

Menció especial a tots elsamics i veïns del barri del’Estació de Sallent, delsquals no va faltar ningú. Ials nostres amics perso-nals, que no donaremnoms per no deixar-nos-encap.

Agrair el comportamentdels regidors de l’Ajunta-ment de Balsareny, ÀngelRibalta i Albert Bertran,que ens van donar la notí-cia a les 6 del matí, així comtambé als Mossos d’Esqua-dra pel tacte i la delicadesaque van tenir quan ensvam presentar a les sevesdependències: primer perinformar-nos sobre l’acci-dent el mateix dia dels fetsi segon quan vam anar arecollir els efectes perso-nals del nostre fill Òscar. AlSr. Pulido i a la seva filla, perla subtilesa i l’atenció quehem rebut per part d’ells.

Volem comunicar-vos queal nostre fill ja el tenim acasa. Esperem que enten-gueu que després de tot elque ha succeït no estem encondicions òptimes perpoder rebre a qui vulguivenir a veure’ns. Deixeu-nos un temps per dir què,com i on descansarà persempre. Quan ho decidimus ho comunicarem a totsvosaltres, senyors, que hosou. Gràcies.

Sant Domènec, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 47

home - donaPERRUQUERIA ESTÈTICA

Mèdic

S12 S09COL·LABORACIONSSOCIETAT

Les biblioteques són llocs actius i viusJOSEP ESTRUEL FILELLAS

Escriu avui Quim Monzó a «LaVanguardia» sobre llibres ibiblioteques i un poble anglèsen el qual els veïns intentendefensar aquest servei cultu-ral, que està en perill de desa-parició per retallades pressu-postàries.

Al final explica una anècdotapersonal. Intentant desfer-se,per trasllat i, suposo, falta d'es-pai, de dos mil llibres, va pre-guntar a diferents bibliote-ques si els acceptaven. Com-provant que no hi haviainterès en el tema, va acabardipositant-los en el containercorresponent. Pel to de l'arti-cle percebo una crítica àcidacap al personal implicat i elspoders corresponents. Noobstant això, crec que el pro-blema actual de l'excés de totsobrepassa la qüestió concre-ta dels llibres i la cultura.

Mai no hi ha hagut més biblio-teques a Barcelona i la sevaàrea d'influència que en l'ac-tualitat. Cert que no són aque-lles biblioteques silenciosesd'abans: ara inclouen diversosmaterials, com internet,pel·lícules o discos i moltsjubilats les utilitzen per fullejarels periòdics del dia. No obs-tant això veig també moltagent traginar llibres a dalt i abaix, llibres per a adults, per ajoves i per a nens.

Les biblioteques són llocsactius i vius, lluminosos i ale-gres. S'han convertit en espaisindispensables, en petites àni-mes del poble i un lloc de rela-ció social, en la majoria decasos. El mateix escriptor quelamenta el tema anava a rega-lar dos mil volums, m’imaginoque per la mateixa falta d'es-pai que sofreixen les bibliote-ques populars. Els llibres, comla roba o el menjar, van ser enuns altres temps un be escàs i

car. Avui no és així i, a més,podem aconseguir-los pres-tats a les biblioteques, ambmolta facilitat. Què farem ambtantes enciclopèdies i diccio-naris que paguem a terminis ique ens han acompanyatfidelment durant anys? Araacabem consultant-ho tot perinternet, recurs còmode i fàcil,a mida del nostre espai vital,modest. Hi ha qui diu que hiha errors, però jo n’he trobatmolts més en els llibres con-vencionals i tècnics, on, a més,és difícil i llarg corregir-los.

La nostra generació ha tinguttendència a atresorar, ja que lamajoria veníem de l'escasse-tat. Jo no llenço res, em diuenmolts, orgullosos de nollençar. No obstant això, el quefan és intentar passar el pro-blema de l'excés a uns altres, ales institucions, a les parrò-quies... És més fàcil regalarroba usada en bon estat o lli-bres ja llegits que diners, però,per als que reben el donatiu,és molt menys pràctic, és clar.Ens molesta que no s'agraei-xin els nostres mesquinsdonatius de coses que ja novolem, de roba que no ensposem, de llibres que no llegi-rem, de mobles passats demoda. Abans es donava tot alspobres, als més pobres quenosaltres, és clar. Avui fins i totels pobres prefereixen estre-nar roba, encara que sigui delbasar xinès de la cantonada,que,cal dir-ho,també ha millo-rat molt la qualitat dels seusproductes i el servei al client.Hem de viure amb això; i si cri-tiquem els altres, analitzant lesnostres pròpies actuacionscomprovarem que sovintpequem sense pudor, encaraque intentem justificar-nos.

La gent llença de forma ver-gonyant. No ho admet, peròles grans galledes d'escom-braries del nostre temps estanplenes de coses en bon estat.

Cert que de vegades hi ha quiho recull i ho aprofita o horevèn. Un dia a la setmanapassa personal de l'Ajunta-ment a recollir mobles, andrò-mines i en moltes ocasionsabans ja ha passat un primercontrol de qualitat espontaniformat per un pintoresc mónque inclou aficionats, necessi-tats, professionals alternatius,amics de la restauració, curio-sos i drapaires del present. Ésel nostre món, ni millor ni pit-jor que els anteriors.Més aviat,pel que fa a la nostra societaten concret, bastant millor queel dels nostres pares en moltsaspectes materials. I aquí hemarribat,amb la intenció de sos-tenir el ritme de producciónecessari per sobreviure.Segur que podria fer-se millori d'una altra manera, més rao-nable; i potser en algun

moment del futur serà així; otornarem, per circumstànciesdiverses, a l'escassetat antiga,que ens farà recordar ambnostàlgia tot allò que llencem iregalem. La meva mare sem-pre advertia les noies jovesque guardessin els llençolspassats de moda. Durant laguerra, podies canviar llençolsper pa,m'explicava. I és que enmoments difícils, el primer ésmenjar, evidentment. No obs-tant això, els llençols, les tova-lloles, el pa, ja no són, tampoc,el que eren.Com els llibres.L'a-bundància és bona, però téaquest costat pervers: l'excésaclaparador, que, a més, enscrea una espècie de malaconsciència individual icol·lectiva. I que ens porta a laprotesta poc meditada quanes rebutgen les nostres dona-cions oportunistes.

Màxima atenció requereixen elllenguatge i la imatge.El llenguat-ge verbal i l'audiovisual no sónneutres.Seria una bona idea el noutilitzar sempre l'expressió gentgran o la paraula col·lectiu, com sifos un conjunt homogeni i segre-gat.No es pot permetre que no espreservi el dret a la seva imatge ila seva dignitat a pantalles, ones ipaper com s'exigeix, en canvi, enel cas dels nens.No es pot perme-tre que se’ls tracti amb compassióo que se’ls identifiqui ambdependència. A les informacionssolen aparèixer dades que induei-xen a pensar només en la càrregaeconòmica que suposa la pobla-ció de més edat. Al contrari, caldestacar la seva qualitat de seg-ment poblacional a qui prestaratenció,com a mercat de gran peseconòmic i demogràfic.

Som persones que ens sentim enforma, tenim un nivell de forma-ció més elevat que el de genera-cions anteriors,hem estat socialit-zades en el consum i tenim unacapacitat adquisitiva en augment.Som una ciutadania gran i hete-rogènia, independentment de l'e-dat biològica. Cal incorporar unaaltra mirada del consumidor. Ésevident la necessitat de redefinirla imatge d'aquest sector.De mos-trar-ne la imatge real. D'acabar

amb l'actual perfil poc pertinent isocialment estigmatitzat.

La injusta situació no es modifi-carà si no comptem amb lacol·laboració d’uns mitjans decomunicació decidits a desmun-tar el present teixit d’actituds imiopia social que ells mateixospromouen. El nombre de perso-nes grans creix al seu més granritme històric. Els que superen els80 anys són el segment de mésràpida ampliació. Els homes euro-peus, entre 1960 i 1995, van aug-mentar la seva expectativa devida 8 anys i les dones 7.L'envelliment demogràfic potproduir una sensació social distor-sionada si no s’explica la veritableposició i potencialitat del grup.Noes pot, doncs, continuar tolerant,amb els braços creuats, la imatgediscriminatòria i la incorrecta visi-bilitat d'uns ciutadans que hanconstruït el món que tenim.

Que la societat estigui ben infor-mada és la única via per a una opi-nió pública sana i capaç de pren-dre decisions adequades i defen-sar els drets de tots els seus inte-grants... Els mitjans de comunica-ció tenen el compromís de pro-porcionar els elements necessarisperquè així sigui.Hem de dir no! atants estereotips i tants silencis.

6è Congrés Nacional de la Gent GranROSA M. CALAFESTEVE DÍAZ

S

Transcripció del parlament que laSra. Rosa M. Calaf, presidenta exe-cutiva del Congrés, va realitzar elpassat 7 d’octubre de 2010

Un estudi europeu mostra que de9.000 personatges televisiusnomés 37 eren persones grans imés de la meitat homes.a més,encomparació amb altres grupsaquests individus eren represen-tats com ineficaços, no atractius iinfeliços! Recullo directrius i reco-manacions confeccionades desdiferents àmbits perquè els mit-jans no oblidin aquest grup i, alcontrari, impulsin el protagonis-me que li correspon. Que apare-gui a diversitat d’escenaris: espor-tius, culturals, educatius, socials ien varietat d’ocupacions; nonomés com a avis. Que la sevapresència respongui a la realitat iaugmenti en programes de ficció.especialment en els dedicats alsnens i als adolescents. Que esfomenti la idea d’aportació de laseva experiència vital, professio-nal i social i es doni veu a repre-sentants de les seves entitats iassociacions.

No oblidem mai la dimensió degènere. És a dir, fer que es compti

amb la presència de dones grans,siguin professionals o no. es diriaque només els homes podentenir certa rellevància.el sexisme ila desigualtat afloren.Així mateix,que es proposin continguts perajudar a prevenir la soledat i amillorar la vida afectiva quan s’en-velleix. A afrontar desafiaments iproblemes propis d'aquestaetapa.A més d’impulsar campan-yes i accions de sensibilitzaciósobre abusos, maltractaments imarginació que permetin alsafectats expressar-se.

Cal que s’equilibrin les notíciesnegatives i les positives sobresituacions que afecten a la gentgran i ser molt curosos amb elstitulars i amb la redacció de tex-tos, evitant reduccionismes i cli-xés. És important que es doniprioritat a les posicions concilia-dores en els conflictes intergene-racionals i que s’insisteixi en elsvalors comuns, que, per des-comptat, res tenen a veure ambl'edat. S'ha de fer comprendreque no podem perdre la trans-missió cultural entre genera-cions, ni la memòria històrica, nil'opinió de la gent gran sobretemes d'actualitat, al marge queels afectin o no. El contacte inter-generacional ha de quedar clarque és imprescindible.

sangüesa

Cra de Berga, 20 - Tel. i fax 93 839 61 60 - BALSARENYCra. de Berga, 21-23 - Tel. i fax 93 820 40 13 - NAVÀS

Cra. de Berga, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 88

Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESATel. 93 874 38 57

FEM TOTS ELS CARNETS

CENTRE DE FORMACIÓFONTCapacitació transportistes

Matèries perilloses

Àngel Guimerà, 6 - BALSARENYTel. 93 839 62 88 - fornserra@gmail.com

FORNPa i Pastisseria

Baixada del Torrent, 6 - Tel. 93 839 63 58 - BALSARENY

Sant Domènec, 54 - BALSARENYTel. 636 61 55 32 - 93 839 61 77

Cra. de Manresa, 4, bxs. - Telèfon 93 820 00 67 - BALSARENY

M. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES

Òptic optometrista - N. Col. 7479

Nova isió

Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY

M O R R O SAl servei de la construcció

S10 S11ENTREVISTA ENTREVISTA

També disposem de nutricióespecial per a esportistes. I amés a més es pot gaudir delracó del te, on familiarment espoden tastar diferents classesd’infusions, llibres i estris decuina. Us convido a visitar-nos.

- Per a aquesta venda, compteuamb algun assessorament pro-fessional?

- Sí, evidentment hem de tenirun coneixement del productea fi de poder-lo oferir al com-prador. Com comprendreu, elnostre servei no és com el d’unsupermercat, on tothom hientra sabent el que vol com-prar: nosaltres hem d’estarmolt atents per donar el pro-ducte adequat a la petició decada client. Comptem ambl’assessorament de diferentslaboratoris i també el de laterapeuta i naturòpata Eugè-nia Figueras.

- Voleu afegir algun apunt?

- Sí, voldria donar les gràcies aSarment per aquesta oportuni-tat de donar-me a conèixer, iespero que tothom sàpigaprendre consciència de laimportància que tenim tots decuidar-nos a través d’una bonai adequada dieta alimentària.

Rosa Mari Fernández en el ram de l’herbodietètica a Balsareny

JOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Rosa Mari Fernández Gil va néi-xer a Balsareny el 10 de febrerde 1980. Actualment regeix unnou establiment a Balsareny,«El racó de la natura», una boti-ga dedicada a diferents pro-ductes dietètics i al benestarrelaxant.

La Rosa Mari va cursar els estu-dis de Batxillerat Humanístic al’IES Llobregat de Sallent. En elseu temps de lleure li encantaanar al cinema, llegir i viatjar. Eldarrer llibre que ha llegit és Larueda de la vida, d’ElisabethKübler Ross.I pel que fa als viat-ges coneix llocs com Itàlia,Egipte i Tailàndia.

Fernández ha viscut diferentsexperiències laborals, commanipulació d’aliments, admi-nistració, monitora de lleure demenjador i monitora en pràcti-ques a diverses escoles.

- Com va començar l’activitat del’establiment?

- Tot va començar ara fa quatreanys,quan va néixer el meu pri-mer fill,que vaig contactar ambla naturòpata del poble Eugè-nia Figueras. La primera vega-da que vaig anar a la seva con-sulta a causa d’una contracturamuscular, vam parlar sobrediferents arguments alimenta-ris i de salut del meu fill. La visi-ta donà la possibilitat de tenirun contacte cada vegada més

nostres productes amb la fina-litat d’apropar i conscienciartothom que hi ha un nou estilde vida.En aquests passats diesde gener de 2011, tots elsdivendres en hores comercials,hem engegat l’estimulantcampanya del «Dia de ladegustació».Tal i com us he dit,el nostre servei vol anar enca-minant tota una sèrie de pro-jectes: repartir o bé obsequiarels nostres clients amb unes fit-xes orientatives sobre la quali-tat del producte que podentrobar a casa nostra,o bé seguirel caràcter alimentari a base decuina vegetariana, o tambéportar a terme tallers de cuina,entre altres. Tenim ganes deposar-ho en marxa al més aviatpossible.

- Digueu-nos, quins són els pro-ductes que podem trobar a lavostra botiga?

- Comptem amb diferents sec-cions de productes, la granmajoria d’origen ecològic.Adreçats als infants hi ha perexemple «potitos», papilles isucs; alimentació refrigerada.Per a persones que pateixinalgunes al·lèrgies o diabetis, espoden trobar productes decaràcter làctics, llegums, cere-als, pa, algues, mels, olis, etc.

usual. Com a mare consideromolt important tenir en comp-te la salut dels fills, i d’altrabanda crec adient tractar lasalut amb productes naturalstrencant així amb el seguimentamb tant de medicament. L’as-siduïtat de les visites a l’Eugè-nia va fer créixer el meu interèsen aquest tema. A casa meva,però, ja fa molts anys que hemseguit la pràctica d’homeopa-tia, reflexologia, acupuntura,etc. Aquestes són teràpies queet poden anar molt bé. I aquíem teniu avui, regint una boti-ga adreçada al benestar i lasalut natural.

- Quins serveis podem trobar alvostre establiment?

- Tot just fa uns dies que hemcomençat, però puc dir-vosque ens encoratja una granil·lusió per un projecte de ser-vei i assessorament vers els

pregària,la vida comunitària i l'a-juda dels mossens responsa-bles, faig una valoració positivadel temps de Seminari ques'està impartint actualment ique a mi m'ha fet un gran bé.

- Coneixeu el Bisbe emèrit al Brasil,el balsarenyenc Pere Casaldàliga?

- Sí que el conec,així com tambéaltres membres de la seva famí-lia d'aquí a Balsareny. Tot i quepersonalment no ens hem vistmai,sí que ens hem escrit diver-ses vegades per internet.Encararecordo el títol del seu primercorreu electrònic que em vaenviar: «Al meu rector de Balsa-reny».A part d'això,jo ja coneixiael pare Pere i el seu treball al Bra-sil des que jo era ben petit, jaque en ser del nostre bisbat nopassa desapercebut un missio-ner com ell.

- Us sentiu acollit a Balsareny?

- Ja des del primer dia, a partirdels primers contactes amb per-sones del poble, em vaig sentir,realment, molt acollit i estimat.També m'ho va facilitar lapresència de mossèn Joan. Noés fàcil per a un jove fer el primerany de rector sigui al lloc quesigui.Quan sents la crida de Déua ser mossèn, li dius que sí, peròno saps on et tocarà i a quinsllocs hauràs de viure. Per tant, elfet de sentir-me realment acollitaquí és quelcom positiu, ja quetambé facilita l'amistat i la rela-ció entre els habitants de Balsa-reny.Jo,simplement,seguint la volun-tat de Déu, he vingut a caminaral costat vostre per tal que totsjunts fem i compartim un tros-set del camí de la vida i de la fe.En el poc més d'un any que sócaquí conec moltes persones itambé percebo que em conei-xen i m'acullen; ara bé, el quevoldria és que el fet de conèixer-me servís,sobretot,per conèixermés Jesús, el qual és el Camí, laVeritat i la Vida.

Mn. Lluís Tollar PuigJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Mossèn Lluís Tollar i Puig va néi-xer a Puig-reig,el dia 28 de generde 1975.Va cursar EGB a l'escolade les Dominiques de l'Anuncia-ta a Puig-reig; 1r grau de FP-Administratiu a Cal Pons (Puig-reig); 2n grau de FP-Administra-tiu a l'ETPD de Navàs; Diploma-tura en Ciències Empresarials ala FUB de Manresa;Llicenciaturaen Administració i Direcciód'Empreses a la UAB de Bellate-rra; i Filosofia i Teologia (2 anys ala Facultat de Teologia de Cata-lunya i 3 anys a la Pontifícia Uni-versitat Gregoriana de Roma).Liagrada llegir: cada dia llegeixtextos de la Bíblia.També li agra-den molt els esports de tot tipus(tennis de taula, handbol, bàs-quet...),però el que més li encan-ta és jugar a futbol. Ha exercit elseu ministeri com a diaca (desdel juliol del 2008) i el seu primerany com a mossèn (des deldesembre del 2008) a la parrò-quia de Sant Cristòfol de Súria i ales seves parròquies agrupades.Seguidament,l'estiu del 2009,vaser nomenat rector de la parrò-quia de Santa Maria de Balsa-reny. Pel que fa al lleure, en lesseves paraules: «Visc el lleurecom quelcom que m'ajuda aviure la vocació rebuda de Déu ino pas com una cosa per ‘des-connectar’ del que sóc durantles 24 hores del dia, que és sercapellà. M'agrada jugar a futbol,caminar, anar amb bicicleta... Itants moments del dia esticescoltant música perquè m'a-passiona i m'ajuda a relacionar-me amb Déu».

- Com arribàreu a Balsareny perexercir el vostre ministeri?

- Ja se sap que hi ha pocs mos-sens al bisbat de Solsona. Pertant, quan se'n jubila o se'n moralgun, es necessita fer canvis ireorganitzacions.Doncs bé,des-prés d'un cas així, a Mn. Alfons(l'anterior rector de Balsareny) se

que vaig venir de mossèn vaigpercebre que aquí hi estaria bé.Per a mi va ser molt positiu per-cebre això, perquè era el meuprimer any com a rector d'unaparròquia. Encara no feia ni unany que jo havia estat ordenatcom a mossèn, i, és clar, com ajove, també sóc com un apre-nent de rector que porto la «L»de pràctiques i, evidentment,necessito un temps, i tambésentir-m'hi bé.

- Coneixeu alguns dels vostrespredecessors? Hi teniu relació?

- Certament, conec la majoriadels predecessors i mantinc unagran amistat i simpatia enversaquests meus germans cape-llans. A més, quan parlem sobreel seu pas per aquí,em manifes-ten els seus bons records.

- Com valoreu avui la manera deseguir els estudis per fer-secapellà?

- En el meu cas,el fet d'haver-metrobat amb Jesucrist quan jotenia 27 anys em va canviar lavida.Sentir que Ell em cridava i,amés a més, a concretar la mevavida fent-me capellà,no entravapas en els meus plans ni sem'havia passat mai pel cap plan-tejar-m'ho. Per tant, quan unjove té inquietuds per sermossèn, es veu necessari anar aun lloc,en aquest cas el Semina-ri,on un aprèn tot un seguit d'as-pectes per tal d'adonar-se iaprofundir més en la crida deDéu,en la vocació rebuda i en larelació amb Déu. En aquesttemps un pot fer el discerni-ment i meditar si realment Déuel crida a ser mossèn o no. Peraixò el Seminari ofereix nonomés una formació teòrica,sinó una formació integral, quecomprèn la formació intel·lec-tual i acadèmica, la formacióespiritual, la formació humana itambé la formació pastoral. Pertant, abastant tots aquestsaspectes, juntament amb la

li va proposar anar a atendre unaaltra parròquia, cosa que supo-sava la vacant d'aquest lloc. Apartir d'aquí, el senyor bisbe dellavors,monsenyor Jaume Trase-rra,em va proposar venir a Balsa-reny de rector i, des d'aquí,també compaginar-ho amb elcàrrec que encara desenvolupocom a secretari general -cance-ller del bisbat de Solsona. Vaigacceptar i per això estic exercintel meu ministeri aquí.

- Coneixíeu ja Balsareny; peròtambé la parròquia de SantaMaria?

- Coneixia el poble per les tem-porades en les quals vaig serjugador de futbol defensant elscolors del Balsareny, però nohavia estat mai dins l'esglésiafins que em van dir que vindriaaquí de capellà. És més, ni sem'havia ocorregut venir a veure-la abans,ja que quan jo jugava afutbol aquí no m'hauria imagi-nat mai que Déu em cridaria iacabaria sent mossèn i, a sobre,rector de Balsareny. Per tant,tampoc no coneixia res sobre lesactivitats que es duien a terme ala parròquia de Santa Maria.

- Quina fou la vostra primeraimpressió en arribar al nostrepoble?

- Com que hi havia estat juganta futbol,ja tenia algunes referèn-cies sobre el poble, però el dia

Sant Domènec, 44Telèfon 93 839 65 08

BALSARENY

Antiga Casa Rosendodes de 1926

S10 S11ENTREVISTA ENTREVISTA

També disposem de nutricióespecial per a esportistes. I amés a més es pot gaudir delracó del te, on familiarment espoden tastar diferents classesd’infusions, llibres i estris decuina. Us convido a visitar-nos.

- Per a aquesta venda, compteuamb algun assessorament pro-fessional?

- Sí, evidentment hem de tenirun coneixement del productea fi de poder-lo oferir al com-prador. Com comprendreu, elnostre servei no és com el d’unsupermercat, on tothom hientra sabent el que vol com-prar: nosaltres hem d’estarmolt atents per donar el pro-ducte adequat a la petició decada client. Comptem ambl’assessorament de diferentslaboratoris i també el de laterapeuta i naturòpata Eugè-nia Figueras.

- Voleu afegir algun apunt?

- Sí, voldria donar les gràcies aSarment per aquesta oportuni-tat de donar-me a conèixer, iespero que tothom sàpigaprendre consciència de laimportància que tenim tots decuidar-nos a través d’una bonai adequada dieta alimentària.

Rosa Mari Fernández en el ram de l’herbodietètica a Balsareny

JOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Rosa Mari Fernández Gil va néi-xer a Balsareny el 10 de febrerde 1980. Actualment regeix unnou establiment a Balsareny,«El racó de la natura», una boti-ga dedicada a diferents pro-ductes dietètics i al benestarrelaxant.

La Rosa Mari va cursar els estu-dis de Batxillerat Humanístic al’IES Llobregat de Sallent. En elseu temps de lleure li encantaanar al cinema, llegir i viatjar. Eldarrer llibre que ha llegit és Larueda de la vida, d’ElisabethKübler Ross.I pel que fa als viat-ges coneix llocs com Itàlia,Egipte i Tailàndia.

Fernández ha viscut diferentsexperiències laborals, commanipulació d’aliments, admi-nistració, monitora de lleure demenjador i monitora en pràcti-ques a diverses escoles.

- Com va començar l’activitat del’establiment?

- Tot va començar ara fa quatreanys,quan va néixer el meu pri-mer fill,que vaig contactar ambla naturòpata del poble Eugè-nia Figueras. La primera vega-da que vaig anar a la seva con-sulta a causa d’una contracturamuscular, vam parlar sobrediferents arguments alimenta-ris i de salut del meu fill. La visi-ta donà la possibilitat de tenirun contacte cada vegada més

nostres productes amb la fina-litat d’apropar i conscienciartothom que hi ha un nou estilde vida.En aquests passats diesde gener de 2011, tots elsdivendres en hores comercials,hem engegat l’estimulantcampanya del «Dia de ladegustació».Tal i com us he dit,el nostre servei vol anar enca-minant tota una sèrie de pro-jectes: repartir o bé obsequiarels nostres clients amb unes fit-xes orientatives sobre la quali-tat del producte que podentrobar a casa nostra,o bé seguirel caràcter alimentari a base decuina vegetariana, o tambéportar a terme tallers de cuina,entre altres. Tenim ganes deposar-ho en marxa al més aviatpossible.

- Digueu-nos, quins són els pro-ductes que podem trobar a lavostra botiga?

- Comptem amb diferents sec-cions de productes, la granmajoria d’origen ecològic.Adreçats als infants hi ha perexemple «potitos», papilles isucs; alimentació refrigerada.Per a persones que pateixinalgunes al·lèrgies o diabetis, espoden trobar productes decaràcter làctics, llegums, cere-als, pa, algues, mels, olis, etc.

usual. Com a mare consideromolt important tenir en comp-te la salut dels fills, i d’altrabanda crec adient tractar lasalut amb productes naturalstrencant així amb el seguimentamb tant de medicament. L’as-siduïtat de les visites a l’Eugè-nia va fer créixer el meu interèsen aquest tema. A casa meva,però, ja fa molts anys que hemseguit la pràctica d’homeopa-tia, reflexologia, acupuntura,etc. Aquestes són teràpies queet poden anar molt bé. I aquíem teniu avui, regint una boti-ga adreçada al benestar i lasalut natural.

- Quins serveis podem trobar alvostre establiment?

- Tot just fa uns dies que hemcomençat, però puc dir-vosque ens encoratja una granil·lusió per un projecte de ser-vei i assessorament vers els

pregària,la vida comunitària i l'a-juda dels mossens responsa-bles, faig una valoració positivadel temps de Seminari ques'està impartint actualment ique a mi m'ha fet un gran bé.

- Coneixeu el Bisbe emèrit al Brasil,el balsarenyenc Pere Casaldàliga?

- Sí que el conec,així com tambéaltres membres de la seva famí-lia d'aquí a Balsareny. Tot i quepersonalment no ens hem vistmai,sí que ens hem escrit diver-ses vegades per internet.Encararecordo el títol del seu primercorreu electrònic que em vaenviar: «Al meu rector de Balsa-reny».A part d'això,jo ja coneixiael pare Pere i el seu treball al Bra-sil des que jo era ben petit, jaque en ser del nostre bisbat nopassa desapercebut un missio-ner com ell.

- Us sentiu acollit a Balsareny?

- Ja des del primer dia, a partirdels primers contactes amb per-sones del poble, em vaig sentir,realment, molt acollit i estimat.També m'ho va facilitar lapresència de mossèn Joan. Noés fàcil per a un jove fer el primerany de rector sigui al lloc quesigui.Quan sents la crida de Déua ser mossèn, li dius que sí, peròno saps on et tocarà i a quinsllocs hauràs de viure. Per tant, elfet de sentir-me realment acollitaquí és quelcom positiu, ja quetambé facilita l'amistat i la rela-ció entre els habitants de Balsa-reny.Jo,simplement,seguint la volun-tat de Déu, he vingut a caminaral costat vostre per tal que totsjunts fem i compartim un tros-set del camí de la vida i de la fe.En el poc més d'un any que sócaquí conec moltes persones itambé percebo que em conei-xen i m'acullen; ara bé, el quevoldria és que el fet de conèixer-me servís,sobretot,per conèixermés Jesús, el qual és el Camí, laVeritat i la Vida.

Mn. Lluís Tollar PuigJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Mossèn Lluís Tollar i Puig va néi-xer a Puig-reig,el dia 28 de generde 1975.Va cursar EGB a l'escolade les Dominiques de l'Anuncia-ta a Puig-reig; 1r grau de FP-Administratiu a Cal Pons (Puig-reig); 2n grau de FP-Administra-tiu a l'ETPD de Navàs; Diploma-tura en Ciències Empresarials ala FUB de Manresa;Llicenciaturaen Administració i Direcciód'Empreses a la UAB de Bellate-rra; i Filosofia i Teologia (2 anys ala Facultat de Teologia de Cata-lunya i 3 anys a la Pontifícia Uni-versitat Gregoriana de Roma).Liagrada llegir: cada dia llegeixtextos de la Bíblia.També li agra-den molt els esports de tot tipus(tennis de taula, handbol, bàs-quet...),però el que més li encan-ta és jugar a futbol. Ha exercit elseu ministeri com a diaca (desdel juliol del 2008) i el seu primerany com a mossèn (des deldesembre del 2008) a la parrò-quia de Sant Cristòfol de Súria i ales seves parròquies agrupades.Seguidament,l'estiu del 2009,vaser nomenat rector de la parrò-quia de Santa Maria de Balsa-reny. Pel que fa al lleure, en lesseves paraules: «Visc el lleurecom quelcom que m'ajuda aviure la vocació rebuda de Déu ino pas com una cosa per ‘des-connectar’ del que sóc durantles 24 hores del dia, que és sercapellà. M'agrada jugar a futbol,caminar, anar amb bicicleta... Itants moments del dia esticescoltant música perquè m'a-passiona i m'ajuda a relacionar-me amb Déu».

- Com arribàreu a Balsareny perexercir el vostre ministeri?

- Ja se sap que hi ha pocs mos-sens al bisbat de Solsona. Pertant, quan se'n jubila o se'n moralgun, es necessita fer canvis ireorganitzacions.Doncs bé,des-prés d'un cas així, a Mn. Alfons(l'anterior rector de Balsareny) se

que vaig venir de mossèn vaigpercebre que aquí hi estaria bé.Per a mi va ser molt positiu per-cebre això, perquè era el meuprimer any com a rector d'unaparròquia. Encara no feia ni unany que jo havia estat ordenatcom a mossèn, i, és clar, com ajove, també sóc com un apre-nent de rector que porto la «L»de pràctiques i, evidentment,necessito un temps, i tambésentir-m'hi bé.

- Coneixeu alguns dels vostrespredecessors? Hi teniu relació?

- Certament, conec la majoriadels predecessors i mantinc unagran amistat i simpatia enversaquests meus germans cape-llans. A més, quan parlem sobreel seu pas per aquí,em manifes-ten els seus bons records.

- Com valoreu avui la manera deseguir els estudis per fer-secapellà?

- En el meu cas,el fet d'haver-metrobat amb Jesucrist quan jotenia 27 anys em va canviar lavida.Sentir que Ell em cridava i,amés a més, a concretar la mevavida fent-me capellà,no entravapas en els meus plans ni sem'havia passat mai pel cap plan-tejar-m'ho. Per tant, quan unjove té inquietuds per sermossèn, es veu necessari anar aun lloc,en aquest cas el Semina-ri,on un aprèn tot un seguit d'as-pectes per tal d'adonar-se iaprofundir més en la crida deDéu,en la vocació rebuda i en larelació amb Déu. En aquesttemps un pot fer el discerni-ment i meditar si realment Déuel crida a ser mossèn o no. Peraixò el Seminari ofereix nonomés una formació teòrica,sinó una formació integral, quecomprèn la formació intel·lec-tual i acadèmica, la formacióespiritual, la formació humana itambé la formació pastoral. Pertant, abastant tots aquestsaspectes, juntament amb la

li va proposar anar a atendre unaaltra parròquia, cosa que supo-sava la vacant d'aquest lloc. Apartir d'aquí, el senyor bisbe dellavors,monsenyor Jaume Trase-rra,em va proposar venir a Balsa-reny de rector i, des d'aquí,també compaginar-ho amb elcàrrec que encara desenvolupocom a secretari general -cance-ller del bisbat de Solsona. Vaigacceptar i per això estic exercintel meu ministeri aquí.

- Coneixíeu ja Balsareny; peròtambé la parròquia de SantaMaria?

- Coneixia el poble per les tem-porades en les quals vaig serjugador de futbol defensant elscolors del Balsareny, però nohavia estat mai dins l'esglésiafins que em van dir que vindriaaquí de capellà. És més, ni sem'havia ocorregut venir a veure-la abans,ja que quan jo jugava afutbol aquí no m'hauria imagi-nat mai que Déu em cridaria iacabaria sent mossèn i, a sobre,rector de Balsareny. Per tant,tampoc no coneixia res sobre lesactivitats que es duien a terme ala parròquia de Santa Maria.

- Quina fou la vostra primeraimpressió en arribar al nostrepoble?

- Com que hi havia estat juganta futbol,ja tenia algunes referèn-cies sobre el poble, però el dia

Sant Domènec, 44Telèfon 93 839 65 08

BALSARENY

Antiga Casa Rosendodes de 1926

S12 S09COL·LABORACIONSSOCIETAT

Les biblioteques són llocs actius i viusJOSEP ESTRUEL FILELLAS

Escriu avui Quim Monzó a «LaVanguardia» sobre llibres ibiblioteques i un poble anglèsen el qual els veïns intentendefensar aquest servei cultu-ral, que està en perill de desa-parició per retallades pressu-postàries.

Al final explica una anècdotapersonal. Intentant desfer-se,per trasllat i, suposo, falta d'es-pai, de dos mil llibres, va pre-guntar a diferents bibliote-ques si els acceptaven. Com-provant que no hi haviainterès en el tema, va acabardipositant-los en el containercorresponent. Pel to de l'arti-cle percebo una crítica àcidacap al personal implicat i elspoders corresponents. Noobstant això, crec que el pro-blema actual de l'excés de totsobrepassa la qüestió concre-ta dels llibres i la cultura.

Mai no hi ha hagut més biblio-teques a Barcelona i la sevaàrea d'influència que en l'ac-tualitat. Cert que no són aque-lles biblioteques silenciosesd'abans: ara inclouen diversosmaterials, com internet,pel·lícules o discos i moltsjubilats les utilitzen per fullejarels periòdics del dia. No obs-tant això veig també moltagent traginar llibres a dalt i abaix, llibres per a adults, per ajoves i per a nens.

Les biblioteques són llocsactius i vius, lluminosos i ale-gres. S'han convertit en espaisindispensables, en petites àni-mes del poble i un lloc de rela-ció social, en la majoria decasos. El mateix escriptor quelamenta el tema anava a rega-lar dos mil volums, m’imaginoque per la mateixa falta d'es-pai que sofreixen les bibliote-ques populars. Els llibres, comla roba o el menjar, van ser enuns altres temps un be escàs i

car. Avui no és així i, a més,podem aconseguir-los pres-tats a les biblioteques, ambmolta facilitat. Què farem ambtantes enciclopèdies i diccio-naris que paguem a terminis ique ens han acompanyatfidelment durant anys? Araacabem consultant-ho tot perinternet, recurs còmode i fàcil,a mida del nostre espai vital,modest. Hi ha qui diu que hiha errors, però jo n’he trobatmolts més en els llibres con-vencionals i tècnics, on, a més,és difícil i llarg corregir-los.

La nostra generació ha tinguttendència a atresorar, ja que lamajoria veníem de l'escasse-tat. Jo no llenço res, em diuenmolts, orgullosos de nollençar. No obstant això, el quefan és intentar passar el pro-blema de l'excés a uns altres, ales institucions, a les parrò-quies... És més fàcil regalarroba usada en bon estat o lli-bres ja llegits que diners, però,per als que reben el donatiu,és molt menys pràctic, és clar.Ens molesta que no s'agraei-xin els nostres mesquinsdonatius de coses que ja novolem, de roba que no ensposem, de llibres que no llegi-rem, de mobles passats demoda. Abans es donava tot alspobres, als més pobres quenosaltres, és clar. Avui fins i totels pobres prefereixen estre-nar roba, encara que sigui delbasar xinès de la cantonada,que,cal dir-ho,també ha millo-rat molt la qualitat dels seusproductes i el servei al client.Hem de viure amb això; i si cri-tiquem els altres, analitzant lesnostres pròpies actuacionscomprovarem que sovintpequem sense pudor, encaraque intentem justificar-nos.

La gent llença de forma ver-gonyant. No ho admet, peròles grans galledes d'escom-braries del nostre temps estanplenes de coses en bon estat.

Cert que de vegades hi ha quiho recull i ho aprofita o horevèn. Un dia a la setmanapassa personal de l'Ajunta-ment a recollir mobles, andrò-mines i en moltes ocasionsabans ja ha passat un primercontrol de qualitat espontaniformat per un pintoresc mónque inclou aficionats, necessi-tats, professionals alternatius,amics de la restauració, curio-sos i drapaires del present. Ésel nostre món, ni millor ni pit-jor que els anteriors.Més aviat,pel que fa a la nostra societaten concret, bastant millor queel dels nostres pares en moltsaspectes materials. I aquí hemarribat,amb la intenció de sos-tenir el ritme de producciónecessari per sobreviure.Segur que podria fer-se millori d'una altra manera, més rao-nable; i potser en algun

moment del futur serà així; otornarem, per circumstànciesdiverses, a l'escassetat antiga,que ens farà recordar ambnostàlgia tot allò que llencem iregalem. La meva mare sem-pre advertia les noies jovesque guardessin els llençolspassats de moda. Durant laguerra, podies canviar llençolsper pa,m'explicava. I és que enmoments difícils, el primer ésmenjar, evidentment. No obs-tant això, els llençols, les tova-lloles, el pa, ja no són, tampoc,el que eren.Com els llibres.L'a-bundància és bona, però téaquest costat pervers: l'excésaclaparador, que, a més, enscrea una espècie de malaconsciència individual icol·lectiva. I que ens porta a laprotesta poc meditada quanes rebutgen les nostres dona-cions oportunistes.

Màxima atenció requereixen elllenguatge i la imatge.El llenguat-ge verbal i l'audiovisual no sónneutres.Seria una bona idea el noutilitzar sempre l'expressió gentgran o la paraula col·lectiu, com sifos un conjunt homogeni i segre-gat.No es pot permetre que no espreservi el dret a la seva imatge ila seva dignitat a pantalles, ones ipaper com s'exigeix, en canvi, enel cas dels nens.No es pot perme-tre que se’ls tracti amb compassióo que se’ls identifiqui ambdependència. A les informacionssolen aparèixer dades que induei-xen a pensar només en la càrregaeconòmica que suposa la pobla-ció de més edat. Al contrari, caldestacar la seva qualitat de seg-ment poblacional a qui prestaratenció,com a mercat de gran peseconòmic i demogràfic.

Som persones que ens sentim enforma, tenim un nivell de forma-ció més elevat que el de genera-cions anteriors,hem estat socialit-zades en el consum i tenim unacapacitat adquisitiva en augment.Som una ciutadania gran i hete-rogènia, independentment de l'e-dat biològica. Cal incorporar unaaltra mirada del consumidor. Ésevident la necessitat de redefinirla imatge d'aquest sector.De mos-trar-ne la imatge real. D'acabar

amb l'actual perfil poc pertinent isocialment estigmatitzat.

La injusta situació no es modifi-carà si no comptem amb lacol·laboració d’uns mitjans decomunicació decidits a desmun-tar el present teixit d’actituds imiopia social que ells mateixospromouen. El nombre de perso-nes grans creix al seu més granritme històric. Els que superen els80 anys són el segment de mésràpida ampliació. Els homes euro-peus, entre 1960 i 1995, van aug-mentar la seva expectativa devida 8 anys i les dones 7.L'envelliment demogràfic potproduir una sensació social distor-sionada si no s’explica la veritableposició i potencialitat del grup.Noes pot, doncs, continuar tolerant,amb els braços creuats, la imatgediscriminatòria i la incorrecta visi-bilitat d'uns ciutadans que hanconstruït el món que tenim.

Que la societat estigui ben infor-mada és la única via per a una opi-nió pública sana i capaç de pren-dre decisions adequades i defen-sar els drets de tots els seus inte-grants... Els mitjans de comunica-ció tenen el compromís de pro-porcionar els elements necessarisperquè així sigui.Hem de dir no! atants estereotips i tants silencis.

6è Congrés Nacional de la Gent GranROSA M. CALAFESTEVE DÍAZ

S

Transcripció del parlament que laSra. Rosa M. Calaf, presidenta exe-cutiva del Congrés, va realitzar elpassat 7 d’octubre de 2010

Un estudi europeu mostra que de9.000 personatges televisiusnomés 37 eren persones grans imés de la meitat homes.a més,encomparació amb altres grupsaquests individus eren represen-tats com ineficaços, no atractius iinfeliços! Recullo directrius i reco-manacions confeccionades desdiferents àmbits perquè els mit-jans no oblidin aquest grup i, alcontrari, impulsin el protagonis-me que li correspon. Que apare-gui a diversitat d’escenaris: espor-tius, culturals, educatius, socials ien varietat d’ocupacions; nonomés com a avis. Que la sevapresència respongui a la realitat iaugmenti en programes de ficció.especialment en els dedicats alsnens i als adolescents. Que esfomenti la idea d’aportació de laseva experiència vital, professio-nal i social i es doni veu a repre-sentants de les seves entitats iassociacions.

No oblidem mai la dimensió degènere. És a dir, fer que es compti

amb la presència de dones grans,siguin professionals o no. es diriaque només els homes podentenir certa rellevància.el sexisme ila desigualtat afloren.Així mateix,que es proposin continguts perajudar a prevenir la soledat i amillorar la vida afectiva quan s’en-velleix. A afrontar desafiaments iproblemes propis d'aquestaetapa.A més d’impulsar campan-yes i accions de sensibilitzaciósobre abusos, maltractaments imarginació que permetin alsafectats expressar-se.

Cal que s’equilibrin les notíciesnegatives i les positives sobresituacions que afecten a la gentgran i ser molt curosos amb elstitulars i amb la redacció de tex-tos, evitant reduccionismes i cli-xés. És important que es doniprioritat a les posicions concilia-dores en els conflictes intergene-racionals i que s’insisteixi en elsvalors comuns, que, per des-comptat, res tenen a veure ambl'edat. S'ha de fer comprendreque no podem perdre la trans-missió cultural entre genera-cions, ni la memòria històrica, nil'opinió de la gent gran sobretemes d'actualitat, al marge queels afectin o no. El contacte inter-generacional ha de quedar clarque és imprescindible.

sangüesa

Cra de Berga, 20 - Tel. i fax 93 839 61 60 - BALSARENYCra. de Berga, 21-23 - Tel. i fax 93 820 40 13 - NAVÀS

Cra. de Berga, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 88

Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESATel. 93 874 38 57

FEM TOTS ELS CARNETS

CENTRE DE FORMACIÓFONTCapacitació transportistes

Matèries perilloses

Àngel Guimerà, 6 - BALSARENYTel. 93 839 62 88 - fornserra@gmail.com

FORNPa i Pastisseria

Baixada del Torrent, 6 - Tel. 93 839 63 58 - BALSARENY

Sant Domènec, 54 - BALSARENYTel. 636 61 55 32 - 93 839 61 77

Cra. de Manresa, 4, bxs. - Telèfon 93 820 00 67 - BALSARENY

M. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES

Òptic optometrista - N. Col. 7479

Nova isió

Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY

M O R R O SAl servei de la construcció

S08 ACTUALITAT S13OPINIÓ

tant de l'Assemblea Generalcom de la Junta Directiva.c) Emetre un vot de qualitatdecisori en els casos d'empat.d) Establir la convocatòria deles reunions de l'AssembleaGeneral i de la Junta Directiva.e) Visar les actes i els certificatsconfeccionats pel secretari/àriade l'associació.f) Les atribucions restants prò-pies del càrrec i aquelles per ales quals el deleguin l'Assem-blea General o la Junta Directi-va.2.El president/a és substituït,encas d'absència o malaltia, pelvicepresident/a —si n’hi ha— oel/la vocal de més edat de laJunta, per aquest ordre.

Capítol VI. La tresoreria i lasecretariaArticle 22El tresorer/a té com a funció lacustòdia i el control dels recur-sos de l'associació, com tambél'elaboració del pressupost, elbalanç i la liquidació de comp-tes. Porta un llibre de caixa.Signa els rebuts de quotes ialtres documents de tresoreria.Paga les factures aprovades perla Junta Directiva, les quals hande ser visades prèviament pelpresident/a, i ingressa el quesobra en dipòsits oberts enestabliments de crèdit o d'es-talvi.Article 23El secretari/ària ha de custodiarla documentació de l'associa-ció, aixecar, redactar i signar lesactes de les reunions de l'As-semblea General i la JuntaDirectiva, redactar i autoritzarels certificats que calgui lliurar, itambé portar el llibre de regis-tre de socis i sòcies.

Capítol VII. Les comissions o

grups de treballArticle 24La creació i constitució de qual-sevol comissió o grup de tre-ball,l'han de plantejar els mem-bres de l'associació que vulguinformar-los, que n'han d'assa-bentar la Junta Directiva i expli-car les activitats que es propo-sen dur a terme.La Junta Directiva s'ha de preo-cupar d'analitzar les diferentscomissions o grups de treball,els encarregats dels quals li hande presentar un cop al mes uninforme detallat de les sevesactuacions.

Capítol VIII.El règim econòmicArticle 25Aquesta associació no té patri-moni fundacional.Article 26Els recursos econòmics de l'as-sociació es nodreixen de:a) les quotes que fixa l'Assem-blea General per als seus mem-bresb) les subvencions oficials oparticularsc) les donacions, les herències oels llegatsd) les rendes del patrimonimateix o bé d'altres ingressosque puguin obtenir-seArticle 27Tots els membres de l'associa-ció tenen l'obligació de soste-nir-la econòmicament, mit-jançant quotes o derrames, dela manera i en la proporció quedetermini l'Assemblea Generala proposta de la Junta Directi-va.L'Assemblea General pot esta-blir quotes d'ingrés, quotesperiòdiques mensuals —ques'han d’abonar per mesos, tri-mestres o semestres, segons elque disposi la Junta Directiva—i quotes extraordinàries.

Article 28L'exercici econòmic coincideixamb l'any natural i queda tan-cat el 31 de desembre.Article 29En els comptes corrents o lli-bretes d'estalvis obertes enestabliments de crèdit o d'es-talvi,hi han de figurar les signa-tures del president/a, el treso-rer/a i el secretari/ària.Per poder disposar dels fonsn'hi ha prou amb dues firmes,una de les quals ha de ser la deltresorer/a o bé la del presi-dent/a.

Capítol IX.El règim disciplinariArticle 30L'òrgan de govern pot sancio-nar les infraccions comesespels socis i sòcies.Aquestes infraccions es podenqualificar de lleus, greus i moltgreus, i les sancions correspo-nents poden anar des d'unaamonestació fins a l’expulsióde l'associació, segons el queestableixi el reglament intern.El procediment sancionador s'i-nicia d'ofici o bé com a conse-qüència d'una denúncia ocomunicació. En el termini de10 dies, la Junta Directivanomena un instructor, que tra-mita l'expedient sancionador iproposa la resolució en el ter-mini de 15 dies, amb audiènciaprèvia del presumpte infractor.La resolució final, que ha de sermotivada i aprovada per duesterceres parts dels membres dela Junta Directiva, l'adoptaaquest òrgan de govern tambédins d'un període de 15 dies.Contra les sancions per faltesgreus i molt greus acordadesper la Junta Directiva, les perso-nes interessades hi podenrecórrer, si el reglament internestableix el procediment perfer-ho, davant la primeraassemblea general que tinguilloc.

Capítol X.La dissolucióArticle 31L'associació pot ser dissolta siho acorda l'Assemblea General,convocada amb caràcter extra-ordinari expressament per aaquest fi.

Article 321. Un cop acordada la dissolu-ció, l'Assemblea General ha deprendre les mesures oportunestant pel que fa a la destinaciódels béns i drets de l'associació,com a la finalitat, l'extinció i laliquidació de qualsevol opera-ció pendent.2. L'Assemblea està facultadaper elegir una comissió liquida-dora sempre que ho creguinecessari.3. Els membres de l'associacióestan exempts de responsabili-tat personal. La seva responsa-bilitat queda limitada a complirles obligacions que ells matei-xos hagin contret voluntària-ment.4. El romanent net que resultide la liquidació s'ha de lliurardirectament a l'entitat públicao privada sense afany de lucreque, en l'àmbit territorial d'ac-tuació de l'associació, hagi des-tacat més en la seva activitat afavor d'obres benèfiques.5. Les funcions de liquidació id'execució dels acords a quèfan referència els apartats ante-riors d'aquest mateix article sóncompetència de la Junta Direc-tiva si l'Assemblea General noconfereix aquesta missió a unacomissió liquidadora especial-ment designada a aquest efec-te.

Disposició finalAquests estatuts deroguen elsanteriors que han estat vigentsfins a l’actualitat.L’Associació Cercle Cultural deBalsareny es va constituir el 4de febrer de 1977, inscrita al«Registro Provincial de Asocia-ciones», secció primera, amb elnúmero 3.348, amb data 12 desetembre de 1978. Els seusestatuts es van inscriure al«Registre d’Associacions deBarcelona», secció primera, dela Generalitat de Catalunya, endata 5 de maig de 1991 i que-den derogats per l’assembleageneral de l’associació, en data......, substituïts pels actuals.Balsareny, ...de ...de 2011Signatura de tots els socis i sòcies pre-sents a l’assemblea que ha acordat la

modificació dels presents Estatuts:

Un mateix fet, tres imatges diferents

MARC SELGAS I CORSS

En el llibre del segle IX a.C, L'O-dissea, d'Homer, s'explica comtots els regnes Aqueus, en laGuerra de Troia, van arribar aestablir un lligam d'uniódavant l'agressió d'altres reg-nes, i que la cooperació entrepobles era possible en funciódels interessos i les amenacescomunes. Aquí naixien, encerta manera, les RelacionsInternacionals.

Avui, després dels fets d'Egip-te, sembla que les RelacionsInternacionals tornen a tenirun pes important a nivellmundial, no només pel què faa la diplomàcia,sinó a nivell demitjans de comunicació,veient com la notícia del quepassa al país africà entra cadadia a les nostres llars, ja siguiper diari, televisió, ràdio oInternet.

La imatge més xocant d'a-quests dies ha estat la mani-festació d'un milió de perso-nes a la plaça Tahrir del Caire.Us sonen les xifres? Un milióde persones... 10 de juliol.Exactament, la manifestacióque va haver-hi a Barcelona,on es reclamava mésdemocràcia,menys ingerènciaen els drets dels catalans,on esreclamava més llibertat per aun poble.

Catalunya no té un pes impor-tant en les Relacions Interna-cionals. Al món, si no ets Estat,no tens poder. Si no tens mit-jans de comunicació potents,no tens veu. I, a Espanya, peròtambé a Catalunya, els mitjansde comunicació es van dedi-car a tapar les veus que recla-maven més autogovern. Noels interessava, hi havia uneseleccions a tres mesos vista. I aEspanya ja els anava bé. Senseveu i sense poder, Catalunya

va veure com la seva manifes-tació es quedava en una petitaconcentració un dia d'estiu.

Egipte, però, és un xic diferent.Egipte és el punt estratègic dela zona del Magreb i l'OrientMitjà,per als Estats Units.Egip-te té poder.Egipte és el media-dor amb el món àrab i Israel,això significa que s'ha de trac-tar bé, i davant els fets d'a-quest gener i febrer, s'ha d'a-nar amb cautela, ja que Mubà-rak, fins ara president d'Egipte,garantia unes eleccions pseu-dodemocràtiques, que alsEstats Units ja els van bé permantenir les relacions, ambaquest món “més complicat”,l'àrab . Un canvi en el govern,amb l'ascens dels partits àrabspot significar desestabilitzacióa la zona, i que Israel es trobisol.Aquest és el motiu pel qualMubarak encara hi era, i nohavien actuat abans.Els ameri-cans des de la rereguardaobserven els moviments d'unsi altres. Però no hem d'oblidarque les notícies que ens arri-ben estan totes filtrades. És elpoder dels mitjans de comuni-cació i les relacions diplomàti-ques.

I em pregunto:què hauria pas-sat si un milió de personeshaguessin sortit reclamantdemocràcia a la plaça deTian'an'men, a la Xina? Segu-rament la pressió dels mitjansde comunicació, del món, isobretot de la diplomàcia delsEstats Units, hauria estat dife-rent a la d'Egipte. Pressions,criminalitzacions al governxinès, i sobretot falta de trans-parència en les informacions.El ressò internacional hauriaestat brutal. Tot respon alsinteressos i a les amenacescomunes. Com a L'Odissea.Tres mil anys després res no hacanviat. Un mateix fet, tresimatges diferents.

Agraïment i lliçó de maneresFAMÍLIA MARCO LAPLAZAANTONIO MARCO MALDONADO

S

Ens agradaria poder-nosexpressar millor. No sabemsi aquesta és la maneramés correcta o bé ens equi-voquem en alguna cosa.Disculpeu-nos.

El sentiment de dolor queavui ens embarga a tota lafamília no ens impedeixveure el recolzament i l’es-timació demostrats enversel nostre fill, pare, nét,germà, nebot, tiet, per laquantitat de persones queens han demostrat el seusuport i el seu efecte, aixícom la sema amistat. Grà-cies a tots. Però sempre hiha un però, i aquest però ésun punt i a part.

Nosaltres sabíem que elnostre fill Òscar tenia moltsamics. Ell sempre ens hocomentava i nosaltres elcrèiem. El que no sabíem ésque fossin tants. La sorpre-sa va ser la quantitat, peròsobre tot la qualitat d’a-questa amistat.

Senyors, perquè per anosaltres ho sou i ho sereusempre passi el temps quepassi, podeu comptar ambnosaltres pel que necessi-teu i estigui a les nostresmans. Només ho heu dedemanar. El que heudemostrat amb el nostrefill, el vostre amic, frega lamàxima alçada a la quepugui arribar una amistat.La vostra és cum laude, elmàxim.

La nostra neta Judit vatenir els Reis de la famíliaperò també els del seupare, que van ser els vos-tres. Serveixi així de lliçó demaneres per a molts que esdiuen o es fan dir «sen-yors». Creieu-nos, vosaltres

no ho necessiteu, vosaltresho sou.

Voldríem estendre’ns més,però no sabríem què mésdir-vos. Només sincera-ment i de tot cor, gràcies. Ésimpossible donar-vos lesgràcies personalment un aun. Ens agradaria, però ésdifícil. Per això volem fer-vos arribar aquest agraï-ment mitjançant la publi-cació d’aquesta carta.

Menció especial a tots elsamics i veïns del barri del’Estació de Sallent, delsquals no va faltar ningú. Ials nostres amics perso-nals, que no donaremnoms per no deixar-nos-encap.

Agrair el comportamentdels regidors de l’Ajunta-ment de Balsareny, ÀngelRibalta i Albert Bertran,que ens van donar la notí-cia a les 6 del matí, així comtambé als Mossos d’Esqua-dra pel tacte i la delicadesaque van tenir quan ensvam presentar a les sevesdependències: primer perinformar-nos sobre l’acci-dent el mateix dia dels fetsi segon quan vam anar arecollir els efectes perso-nals del nostre fill Òscar. AlSr. Pulido i a la seva filla, perla subtilesa i l’atenció quehem rebut per part d’ells.

Volem comunicar-vos queal nostre fill ja el tenim acasa. Esperem que enten-gueu que després de tot elque ha succeït no estem encondicions òptimes perpoder rebre a qui vulguivenir a veure’ns. Deixeu-nos un temps per dir què,com i on descansarà persempre. Quan ho decidimus ho comunicarem a totsvosaltres, senyors, que hosou. Gràcies.

Sant Domènec, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 47

home - donaPERRUQUERIA ESTÈTICA

Mèdic

S07ACTUALITAT

de satisfer.e) Convocar les assembleesgenerals i controlar que escompleixin els acords que s'hiadoptin.f) Presentar el balanç i l'estat decomptes de cada exercici a l'As-semblea General perquè elsaprovi, i confeccionar els pres-supostos de l'exercici següent.g) Contractar els empleats quel'associació pugui tenir.h) Inspeccionar la comptabilitati preocupar-se perquè els ser-veis funcionin amb normalitat.i) Establir grups de treball peraconseguir de la manera méseficient i eficaç els fins de l'asso-ciació, i autoritzar els actes queaquests grups projectin dur aterme.j) Nomenar els vocals de laJunta Directiva que s'hagind'encarregar de cada grup detreball, a proposta dels matei-xos grups.k) Dur a terme les gestionsnecessàries davant d'organis-mes públics, entitats i altrespersones, per aconseguir:- subvencions o altres ajuts.- l'ús de locals o edificis quepuguin arribar a ser un lloc deconvivència i comunicació itambé un centre de recupera-ció ciutadana.l) Obrir comptes corrents i lli-bretes d'estalvis a qualsevolestabliment de crèdit o d'estal-vi i disposar dels fons que hihagi en aquest dipòsit. La dis-posició dels fons es determinaa l'article 29.m) Resoldre provisionalmentqualsevol cas que no haginprevist els estatuts i donar-necompte en la primera reunió del’Assemblea General.n) Qualsevol altra facultat queno estigui atribuïda d'unamanera específica a algun altreòrgan de govern de l'associacióo que li hagi estat delegadaexpressament.Article 171.La Junta Directiva,convocadaprèviament pel president/a oper la persona que el/la substi-tueixi, s'ha de reunir en sessióordinària amb la periodicitatque els seus membres decidei-xin, que en cap cas no pot ser

inferior a una vegada cada tri-mestre.2.S'ha de reunir en sessió extra-ordinària quan la convoquiamb aquest caràcter el presi-dent/a o bé si ho sol·licita unterç dels membres que la com-ponen.Article 181. La Junta Directiva quedaconstituïda vàlidament si haestat convocada amb antelaciói hi ha un quòrum de la meitatmés un dels seus membres.2. Els membres de la JuntaDirectiva estan obligats a assis-tir a totes les reunions que esconvoquin, encara que, percauses justificades, podenexcusar-se'n. L'assistència delpresident/a o del secretari/àriao de les persones que els subs-titueixin hi és necessària sem-pre.3. La Junta Directiva pren elsacords per majoria simple devots dels assistents.Article 191. La Junta Directiva pot dele-gar alguna de les seves facul-tats en una o diverses comis-sions o grups de treball sicompta, per fer-ho, amb el votfavorable de dos terços delseus membres.2. També pot nomenar, amb elmateix quòrum, un o unsquants mandataris per exercirla funció que els confiï amb lesfacultats que cregui oportúconferir-los en cada cas.Article 20Els acords de la Junta Directivas'han de fer constar en el llibred'actes i han de ser signats pelsecretari/ària i el president/a.Eniniciar-se cada reunió de laJunta Directiva, s'ha de llegirl'acta de la sessió anterior per-què s'aprovi o es rectifiqui, si ésprocedent.

Capítol V. La presidència i lavicepresidènciaArticle 211. Són pròpies del president/ales funcions següents:a) Dirigir i representar legal-ment l'associació,per delegacióde l'Assemblea General i de laJunta Directiva.b) Presidir i dirigir els debats,

senten formalment tenen dreta una còpia de la llista dels socisi sòcies i dels seus domicilis iadreces de correu electrònic,sempre que els associats hoautoritzin expressament.

Capítol IV.La Junta DirectivaArticle 141. La Junta Directiva regeix,administra i representa l'asso-ciació. Componen aquestòrgan el president/a,el vicepre-sident/a, el secretari/ària, el tre-sorer/a i els/les vocals, càrrecsque han de ser exercits per per-sones diferents. Un dels vocalsserà el representant de l’equipde redacció del butlletí Sar-ment i si l’associació mantin-gués altres activitats de cairepermanent, un dels vocals enseria també el representant a laJunta.2. L'elecció dels membres de laJunta Directiva, que han de serassociats, es fa per votació del'Assemblea General.Les perso-nes elegides entren en fun-cions després d'haver acceptatel càrrec.3. El nomenament i el cessa-ment dels càrrecs s’han decomunicar al Registre d’Asso-ciacions mitjançant un certifi-cat, emès pel secretari/ària sor-tint amb el vistiplau del presi-dent/a sortint, que ha d’inclou-re també l’acceptació del noupresident/a i del nou secreta-ri/ària.4. Els membres de la JuntaDirectiva exerceixen el càrrecgratuïtament.5. L’associació publica un but-lletí d’informació cultural igeneral d’àmbit majoritària-ment local,en llengua catalana,denominat Sarment. Aquestbutlletí estarà dirigit per uncoordinador que serà membrede la Junta Directiva, i comp-tarà amb un equip de redaccióque tindrà també un membrerepresentant a la Junta Directi-va. L’equip de redacció funcio-narà de forma autònoma ipodrà publicar informacions,opinions, notícies, estudis i totamena d’escrits de creació prò-pia, i també tota mena decol·laboracions alienes; el coor-

dinador i el representant que-den facultats per determinarles informacions que es publi-quen i per acceptar o nocol·laboracions alienes, lesquals hauran d’anar necessària-ment signades per una perso-na física o per una entitat.Article 151. Els membres de la JuntaDirectiva exerceixen el càrrecdurant un període de quatreanys, sense perjudici quepuguin ser reelegits.2. El cessament dels càrrecsabans d'extingir-se el terminireglamentari del seu mandatpot esdevenir-se per:a) mort o declaració d’absèn-cia,en el cas de les persones físi-ques, o extinció en el cas de lesjurídiquesb) incapacitat o inhabilitacióc) renúncia notificada a l’òrgande governd) separació acordada per l’as-semblea generale) qualsevol altra que establei-xin la llei o els estatuts.3. Les vacants que es produei-xin en la Junta Directiva s'hande cobrir en la primera reunióde l'Assemblea General quetingui lloc. Mentrestant, unmembre de l'associació potocupar provisionalment elcàrrec vacant.Article 161.La Junta Directiva té les facul-tats següents:a) Representar,dirigir i adminis-trar l'associació de la maneramés àmplia que reconegui laLlei; així mateix, complir lesdecisions preses per l'Assem-blea General, d'acord amb lesnormes,instruccions i directriusque aquesta Assemblea esta-bleixi.b) Prendre els acords que calguien relació amb la comparei-xença davant dels organismespúblics i per exercir tota menad'accions legals i interposar elsrecursos pertinents.c) Proposar a l'AssembleaGeneral la defensa dels interes-sos de l'associació.d) Proposar a l'AssembleaGeneral la defensa de l'establi-ment de les quotes que elsmembres de l'associació han

S14 CERCLE LITERARI

tres escrits de l’exili, com els delsamics de Planes i coprotagonis-tes del seu llibre, Joaquim Amat-Piniella (manresà, autor de K. L.Reich) i Pere Vives (que va morira Mauthausen, autor de Cartesdes del camp de concentració). Elfilòleg Jordi Estrada va fer unaanàlisi literària del llibre, subrat-llant-ne la profunditat amb quèanalitza els fets que narra i la iro-nia amb què se n’intenta des-marcar: «El meu llibre, malgrattot, vol ser seriós; si hi trobeuhumor,és de passada».Va clourel’acte Jordi Planes Casals, nebotde l’autor, qui va comentar deforma brillant aspectes de la per-sonalitat del seu oncle i detallsde com es va gestar el seu llibre;i va observar que ell n’és avui l’ú-nic personatge viu, ja que en l’o-bra Ferran Planes explica com,

de l’exili estant, va travessar lafrontera el 1941 i es va arribarfins a Bagà per conèixer el seunebot acabat de néixer, és a dir,en Jordi.Dues actrius, Laia Olive-ras i Àngels Sánchez, dirigidesper Fina Tàpies, van representar,dramatitzats, alguns fragmentsdel llibre.

Ens felicitem per la publicacióíntegra d’El desgavell i recoma-nem la lectura d’aquest testimo-ni directe d’uns moments cab-dals de història del nostre país.Ho recomanaríem igualmentencara que no parlés en concretdel nostre poble, però no cal dirque el protagonisme que Balsa-reny i Súria hi tenen enmoments el fan encara més inte-ressant per als lectors balsaren-yencs.

‘El desgavell’, de Ferran Planes, per fi sencerR.C.FOTO ARXIU

Ferran Planes, jove.

S

El passat 4 de febrer, al CentreCultural del Casino de Manresaes va presentar l'edició definitivai sense censura, a càrrec de ClubEditor, del llibre El desgavell, deFerran Planes (1914-1984). Pla-nes, nascut a Bagà i mort a Bar-celona, va viure uns anys de laseva infantesa i joventut a Balsa-reny i a Súria, i ens llega enaquest volum —publicat, ambsupressions de la censura, el1969 per Editorial Selecta— unavisió històrica de com es vandesenvolupar al nostre poblefets tan importants com la pro-clamació de la República el 1931o l’esclat de la guerra civil el juliolde 1936. Així, hi trobem esmen-tats personatges balsarenyencscom el farmacèutic Joan CatalanGimeno, alcalde republicà el1931;Valentí Masplà Suades,queseria alcalde el 1932,1934 i 1936;Daniel Gonfaus, secretari de l’A-juntament fins a la República,càrrec en el qual el va substituirefectivament, amb 17 anys,Ferran Planes, tot i que oficial-ment ho va ser Josep Bassany, jaque en Ferran era menor d’edat;Pere Torras Escaler, de cal Curt;Antoni Juncadella Alsina; el lli-breter Josep Monte Villalba; i elmestre Eloi Regné, entre altres.

El llibre és un testimoni lúcid idecebut de com un jove ambideals democràtics i catalanistes iamb inquietuds literàries, vaviure els dies esperançats de laRepública, les dramàtiques vicis-situds d’una guerra civil i la dure-sa de l’exili en una França que de

seguida va entrar també en gue-rra i va ser ocupada pels nazis.Totes aquestes vivències sónevocades al llibre amb perspec-tiva (fou escrit als anys 60) i ambun distanciament reflexiu i moltsovint irònic que el fa especial-ment agradable de llegir, com aobra literària de gran qualitatque és.

L’any 1943, Planes va tornar aCatalunya, on va començar unaltre exili interior, el de la repres-sió sota la Dictadura: un tempsde silenci molt més llarg, que ell,amb la publicació de la seva crò-nica, va ajudar, com per sortmolts altres demòcrates, a enca-rrilar cap a una normalitzacióque no es perfaria del tot —si ésque mai ho ha fet— fins desprésde la mort del dictador.

Club Editor assumeix ara la ree-dició d’El desgavell . De fet, la pri-mera edició completa, ja que lade 1969,mutilada,es va exhauriren pocs dies i va ser aviat objec-te d’una querella judicial, final-ment sobreseguda, però arrande la qual l’editorial Selecta ja noes va arriscar amb una segonaedició ni va tirar endavant la ver-sió castellana que estava prepa-rant.

A l’acte de presentació, desprésd’unes paraules del tinent d’al-calde de Manresa Ignasi Perra-mon, l'historiador Joaquim Aloyva parlar del nivell intel·lectual ihumà i la gran sensibilitat del'autor.La responsable de l'edicióactual,Maria Bohigas —néta delnovel·lista Joan Sales—,va situaraquesta obra en el context d’al-

P U I GLa Rabeia - Telèfon 93 839 65 87 - BALSARENY

Cra. de Manresa, 5 - BALSARENYTelèfon 93 839 64 36

TAVERNA EL BOTERPORTESP U I G

· Automatismes

· Fabricació i reparació

· Ferreteria en general

S06 S15ACTUALITAT METEREOLOGIA

Presentat el llibre«Els noms de Balsareny»

Mes de gener de 2011JORDI SOLER I FRANCESC CAMPRUBÍS

SARMENTS

El dia 19 de febrer es va pre-sentar a la Biblioteca PereCasaldàliga de Balsareny el lli-bre de Ramon Carreté Nomsde lloc, de casa i de persona deBalsareny, publicat per laSocietat d’Onomàstica i l’Insti-tut Cartogràfic de Catalunya.L’acte va ser presentat perJosep Maria Albaigès, presi-dent de la Societat d’Onomàs-tica, que va parlar sobre «Latoponímia, ciència de l’espai»,on va subratllar la importàn-cia dels reculls locals de nomsde lloc i de persona i el paperque la societat que presideixjuga en la promoció i difusiód’estudis d’aquest tipus i laseva aplicació en la cartogra-fia, la geografia i la història.

El llibre comença amb unestudi sobre l’etimologia delnom de Balsareny, que,segons l’autor, prové de lacombinació dels noms balç(precipici, cinglera) i areny(platgeta de còdols o arenaen un revolt del riu), units perl’article salat: balç s’areny, quesignifica ‘balç de l’areny’; elnom provindria del lloc on esva construir el castell l’any951, comptant que al revoltque fa el riu sota el balç delcastell hi devia haver unareny abans que al segle XIVs’hi construís la resclosa de lasèquia; l’autor rebutja la defi-nició ‘balç arenós’ que algunsestudiosos havien propug-nat. També s’hi estudia unapossible alternativa, que elnom vingués d’un nom depersona germànic del tipus*Baldesind o *Balzosind, tan-mateix no documentat aquí;sí que hi ha un Baldesen docu-mentat a Osona al segle X.

La segona part conté unarelació de topònims menorsdel terme: noms de muntan-

yes i serrats; partides de terra;riu, rieres i torrents; ponts ipontarrons de la sèquia; fonts;pous; molins; i edificis singu-lars. La tercera part enumerales cases de pagès (masos imasoveries) i en dóna dadeshistòriques. La quarta partconté un estudi dels noms decasa o motius de les cases delterme, ordenades topològica-ment per carrers; molts delsnoms de casa s’han aplicattambé a persones com arenom individual.La cinquenapart relaciona altres renomsindividuals no associats acases, i en especial els mal-noms individuals de la mina.Finalment, hi ha un estudisobre les freqüències delsnoms de fonts i cognomssegons els llibres de baptismedes de finals del segle XVI finsal segle XX, amb un esment al’increment del nom de Marc,que es detecta en els primersanys del segle XVIII; i un breuestudi sobre els cognoms d’o-rigen occità o francès. El llibrees completa amb un plànoldel nucli urbà i un mapa delterme municipal amb els prin-cipals topònims, amb algunamancança que esmenem: almapa hi falta el nom de lariera del Mujal —que sí quefigura al plànol—,l’església deSant Vicenç d’Aladernet i lacasa del Colell.

Aquest volum és un resumd’una tesi doctoral llegida el1996, l’original de la qual estàdes d’aleshores dipositat a laBiblioteca local, a disposiciódels estudiants que hannecessitat consultar-la; i enparaules del seu autor, esperaque amb aquest nou formatde llibre continuï essent d’uti-litat per a tothom que hi tin-gui interès, i demana que homli faci arribar les esmenes iaddicions que considerinadients.

ral.2.Elegir o ser elegits per als llocsde representació o per exercircàrrecs directius.3. Exercir la representació quese'ls confereixi en cada cas.4. Intervenir en el govern i lesgestions,en els serveis i les acti-vitats de l'associació, d'acordamb les normes legals i esta-tutàries.5. Exposar a l'Assemblea i a laJunta Directiva tot el que consi-derin que pugui contribuir a fermés plena la vida de l'associa-ció i més eficaç la realitzaciódels objectius socials bàsics.6. Sol·licitar i obtenir explica-cions sobre l'administració i lagestió de la Junta Directiva odels mandataris/àries de l'asso-ciació.7. Ésser escoltats prèviament al'adopció de mesures disci-plinàries.8. Rebre informació sobre lesactivitats de l'associació.9. Fer ús dels serveis comunsque l'associació estableixi o tin-gui a la seva disposició.10. Formar part dels grups detreball.11. Posseir un exemplar delsestatuts.12. Consultar els llibres de l'as-sociació.Article 6Són deures dels membres del'associació:1. Comprometre's amb les fina-litats de l'associació i participaractivament per assolir-les.2. Contribuir al sosteniment del'associació amb el pagamentde quotes, derrames i altresaportacions econòmiques fixa-des pels estatuts i aprovadesd'acord amb aquests.3.Complir la resta d'obligacionsque resultin de les disposicionsestatutàries.4. Acatar i complir els acordsvàlidament adoptats pelsòrgans de govern de l'associa-ció.Article 7Són causes per ser donat debaixa de l'associació:1. Que ho decideixi la personainteressada,que ha de comuni-car per escrit la seva decisió a la

Junta Directiva.2.No satisfer les quotes fixades.3. No complir les obligacionsestatutàries.

Capítol III. L'Assemblea Gene-ralArticle 81. L'Assemblea General és l'òr-gan sobirà de l'associació; elsseus membres en formen partper dret propi i irrenunciable.2. Els membres de l'associació,reunits en Assemblea Generallegalment constituïda, decidei-xen per majoria els assumptesque són competència de l'As-semblea.3. Tots els membres quedensubjectes als acords de l'As-semblea General, incloent-hiels absents,els qui en discrepeni els presents que s'han abstin-gut de votar.Article 9L'Assemblea General té lesfacultats següents:a) Modificar els estatuts.b) Elegir i separar els membresde l'òrgan de govern i contro-lar-ne l'activitat.c) Aprovar el pressupost anual ila liquidació de comptesanuals, com també adoptar elsacords per a la fixació de laforma i l'import de la contribu-ció al sosteniment de l'associa-ció i aprovar la gestió feta perl'òrgan de govern.d) Acordar la dissolució de l'as-sociació.e) Incorporar-se a altres associa-cions o unions d'associacions iseparar-se'n.f) Sol·licitar la declaració d'utili-tat pública.g) Aprovar el reglament derègim intern.h) Acordar la baixa o la separa-ció definitiva, amb un expe-dient previ, dels associats i lesassociades.i) Conèixer les sol·licituds pre-sentades per a ésser soci osòcia, i també les altes i les bai-xes d'associats i associades peruna raó diferent de la separaciódefinitiva.j) Resoldre sobre qualsevol altraqüestió que no estigui directa-ment atribuïda a cap altre

òrgan de l'associació. La relacióde les facultats que es fa enaquest article té un caràctermerament enunciatiu i no limi-ta les atribucions de l'Assem-blea General.Article 101. L'Assemblea General es reu-neix en sessió ordinària com amínim un cop l'any, dintre elsmesos compresos entre gener ijuny, ambdós inclusivament.2. L'òrgan de govern pot con-vocar l'assemblea general ambcaràcter extraordinari sempreque ho consideri convenient, iho ha de fer quan ho sol·liciti un10% dels associats; en aquestcas, l'assemblea ha de tenir llocdins el termini de trenta dies acomptar de la sol·licitud.Article 111. L'Assemblea és convocadaper l'òrgan de govern mit-jançant una convocatòria queha de contenir, com a mínim,l'ordre del dia, el lloc, la data il'hora de la reunió.2. La convocatòria es publicaràal butlletí de l’associació, Sar-ment, que reben tots els socis,com a mínim set dies abans dela data de la reunió. També espodrà enviar individualment,mitjançant un escrit adreçat aldomicili o adreça electrònicaque consti en la relació actualit-zada d'associats i associadesque ha de tenir l'associació.3. Les reunions de l'AssembleaGeneral les presideix el presi-dent o presidenta de l'associa-ció. Si no hi és, l'han de substi-tuir, successivament, el vicepre-sident o vicepresidenta o el/lavocal de més edat de la Junta.Hi ha d'actuar com a secreta-ri/ària qui ocupi el mateixcàrrec a la Junta Directiva; encas d’absència, l’Assembleanomenarà un secretari/ària perredactar l’acta de la reunió.4. El secretari o la secretàriaredacta l'acta de cada reunió,que han de signar ell/amateix/a i el president o presi-denta, amb un extracte de lesdeliberacions, el text delsacords adoptats, el resultatnumèric de les votacions i la llis-ta de les persones assistents.

Al començament de cada reu-nió de l'Assemblea General esllegeix l'acta de la sessió ante-rior a fi que s'aprovi o s'esmeni.Cinc dies abans, l'acta i qualse-vol altra documentació quehagi d’aprovar l’Assemblea had'estar a disposició dels socis isòcies al local social.Article 121.L'Assemblea General es cons-titueix vàlidament sigui quinsigui el nombre de personesassociades presents o repre-sentades.2. El 10% dels associats/adespoden sol·licitar a l'òrgan degovern la inclusió en l'ordre deldia d'un o més assumptes pertractar. En el cas que ja s'hagiconvocat l'Assemblea, podenfer-ho dins el primer terç delperíode comprès entre larecepció de la convocatòria i ladata en què aquest òrgan s’hade reunir. L’assemblea única-ment pot adoptar acords res-pecte als punts inclosos en l'or-dre del dia, llevat que s’hagiconstituït amb caràcter univer-sal o que els acords es refereixina la convocatòria d’una novaassemblea general.Article 131. En les reunions de l'Assem-blea General, correspon un vota cada membre de l'associació.2. Els acords es prenen permajoria simple de vots delssocis i sòcies presents o repre-sentats.3. Per adoptar acords sobre lamodificació dels estatuts, la dis-solució de l'associació,la consti-tució d'una federació ambassociacions similars o la inte-gració en una de ja existent, i ladisposició o alienació de béns,es requereix una majoria quali-ficada dels associats/ades pre-sents o representats (que elsvots afirmatius superin la mei-tat dels emesos). En qualsevolcas, l'elecció de la Junta Directi-va,si es presenten diverses can-didatures, es fa per acord de lamajoria simple o relativa delssocis i sòcies presents o repre-sentats (que hi hagi més vots afavor que en contra).4. Les candidatures que es pre-

Temperatura (ºC)Promig (1 minut)Promig (min.+màx.)Promig de mínimesPromig de màximesMínima Màxima Mínima més altaMàxima més baixa

Vent (km/h) Ventada més altaVelocitat promigRecorregut del vent

Pressió (hPa) MàximaMínima

La plujaDia 28Dia 30Total

4,15,92,314,010,7; dia 2420,4; dia 163,7; dia 18,3; dia 22

60,1 dia 21 3,2 1.262,2 km

1.017,3 dia 15992,0 dia 27

22,4 litres1,0 litres23,4 litres

S CERCLE LITERARI

EL JARDINETB a r - R e s t a u r a n t

Comunions, b a n q u e t s , reunions...

Jaume i Emília

Carrilet, 65 - BALSARENY

Carme GaleraROBA I PERFUMERIA

Carretera de Berga, 3 - Telèfon 93 839 62 46 - BALSARENY

Plaça Onze de Setembre, 1-3 - Tel. 93 820 03 97 - BALSARENY

PEIXATERIAMARIA

El Senyor Francisco i la Plaça de la MelJORDI PLANESS

El senyor Francisco era unhome singular. Una bon xicespecial. Fill petit de RicardViñas Coma, el fabricant fun-dador del Molí i de Vilafruns,i germà del senyor Ricardo,l’amo, en el meu temps.(Abans de continuar he deremarcar que molts noms depersones, entre els segles XIXi XX almenys, es solien indi-car popularment en castellà,i així ho deixo). El Pepe Viñas,el primogènit, va ser deshe-retat pel seu mal cap. Morí aBalsareny, crec, ja vell, deretorn d’una vida poc llustro-sa.

La vida del germà petit, encanvi, era regalada. Del meurecord, el senyor Franciscovivia a la planta noble de latorre del Molí i no se li conei-xia ofici. A la fàbrica exerciade representant de l’amo,com una mena de gerent,mig tècnic, mig administra-tiu. No ho puc precisar, lla-vors jo era massa jove perfixar-me en aquestes coses ino m’he entretingut a aclarir-ho després. Tenia al seu ser-vei dues minyones i disposa-va de cotxe que conduïa elFont, el xofer del Molí. Eraraonablement ric i, sobretot,tenia tot el temps del mónque distribuïa de molt diver-ses maneres.

Baixet i més aviat rodanxó,tenia tot l’aspecte d’un bonvivant. Sigui pel seu tipus,sigui pel seu segon cognomd’origen probablementgermànic, Geis, tenia unaforta simpatia pel poble ale-many i, més concretament,una indissimulada inclinaciófavorable al règim nazi delführer. Acabada la guerramundial, Austria va quedaren una situació de pobresamolt accentuada i el governdel general Franco, igual-

ment favorable a les potèn-cies perdedores, va admetrecom a refugiats un bon pilotd’infants austríacs que vanacollir famílies espanyoles. Elsenyor Francisco va acollir unnen, Peter Spitaler, que veniaa l’escola del senyor Ortegaamb nosaltres –era moltamic del seu fill, el Quique- iva ser balsarenyenc ben béun parell d’anys abans deretornar al seu país. Quan, degran, va tornar de visita a Bal-sareny, el Peter encara esrecordava de parlar català.Un seu germà, el Helmut,també va fer-hi algunes esta-des i el recordo molt bé.Aneu a saber què s’ha fetd’ells dos... El senyor Francis-co, doncs, era un home soli-dari.

El senyor Francisco tambéera generós, amb un puntetd’ostentació. Em penso que liagradava una mica que esnotés que era ric en un poblemés aviat pobre. Un exem-

ple. El dissabte Sant, que enaquell temps es deia de Glò-ria, sortíem a cantar carame-lles fora del poble, a pagès i ales colònies, generalment apeu i de vegades a la caixad’un camió atrotinat, comtots els d’aquella època. Ensaturàvem, naturalment, alMolí, on el senyor Francisco,home xiroi, ens rebia com-plagut. I, després de la canta-da, posava a la cistella, benvisiblement, un bitllet devint-i-cinc pessetes, quanti-tat ben considerable,astronòmica per als nens queérem aleshores. Només elsuperava el seu germà, elsenyor Ricardo, quan per Set-mana Santa assistía a algunade les funcions de l’església ideixava a la safata un bitlletde cent, per alegria del bo demossèn Leandre.

El senyor Francisco teniadèries curioses. Una d’elles, iben rara, era la de considerarla terra una estrella fixa, al

voltant de la qual evolucio-narien la lluna i el sol. Ni Gali-leo Galilei hauria estat capaçde refutar aquesta tesi. Perdemostrar-la, va escriure ipublicar de la seva butxacaun llibre, La Tierra estrella fija,que avui seria una raresabibliogràfica de col.leccionis-ta. Es més, es va fer construira la manyaneria de Vilafruns,escola d’ofici i de vida detants i tants adolescents bal-sarenyencs avui avis, sota ladirecció de l’encarregat, elMassana, un artilugi curiosís-sim, dissenyat per ell on, enmoviment, els astres demos-traven la seva estranya teo-ria.

Una altra dèria del senyorFrancisco era l’apicultura.Havia fet construir sota el plade Calaf, entre el Balç i lescostes que hi ha sobre lesMaioles (no puc recordar elnom exacte del lloc, quesegur que el té) unainstal.lació apícola amb una

Associació Cercle Cultural de BalsarenyEstatuts

Capítol I. La denominació, elsfins i el domiciliArticle 1L’Associació Cercle Cultural deBalsareny és una associaciófundada l’any 1977 que esregeix per allò que estableixenla Llei 4/2008, de 24 d’abril, delllibre tercer del Codi civil deCatalunya, relatiu a les perso-nes jurídiques; la Llei orgànica1/2002, de 22 de març, regula-dora del dret d’associació; i elspresents Estatuts.Article 2Els fins de l’associació són: elfoment de la cultura dels seusassociats proporcionant-losesplai i diversió; i, en general,l’organització d’activitats cultu-rals, en àmbits com el teatre, laliteratura, el cinema, la fotogra-fia, el vídeo, la dansa, la música,l’esport o les arts plàstiques;promoure conferències, debatsi taules rodones;publicar llibresi editar butlletins d’informaciócultural i general d’àmbit local,crear i mantenir un lloc webinformatiu cultural i generalamb continguts similars, fentservir tots els mitjans necessa-ris,impresos,audiovisuals o tec-nològics; i col·laborar ambaltres entitats amb finalitatsanàlogues. En queda exclòs totànim de lucre.Article 31.El domicili de l’associació s’es-tableix a Balsareny, i radica a laplaça Roc Garcia, s/n. de Balsa-reny (Bages),codi postal 08660.2. Les funcions d’aquesta asso-ciació s’exerceixen principal-ment a Balsareny, però espoder exercir arreu de Catalun-ya i, en general, arreu del món.

Capítol II. Els membres de l’as-sociació, els seus drets i lesseves obligacionsArticle 4 Poden formar part de l’associa-ció totes les persones físiques i

jurídiques que,de manera lliurei voluntària, tinguin interès enles seves finalitats.Pel que fa a les persones físi-ques:1.Cal que tinguin capacitat d’o-brar.2. Si són menors en edats com-preses entre els 14 i els 18 anysi no estan emancipats, necessi-ten el consentiment dels pareso tutors per ser socis de pledret, amb dret de vot a lesassemblees generals, i nopoden ser elegits membres dela Junta Directiva.3.Els menors de 14 anys podenadquirir la condició d’associats iexercir els drets derivats d’a-questa condició per mitjà delsseus representants legals.Pel que fa a les persones jurídi-ques —privades i públiques—:1. La sol·licitud d’ingrés ha deser acordada per l’òrgan com-petent.2. Les normes per les quals esregula la persona jurídica enqüestió no han d’excloure lapossibilitat de formar partd’una associació.Per integrar-se a una associaciócal presentar una sol·licitud perescrit a la Junta Directiva, laqual prendrà una decisió sobrela petició en la primera reunióque tingui lloc i la comunicarà al’assemblea general mésimmediata.Històricament, el CCB es vaconstituir amb el suport dediverses entitats locals, i altress’hi van adherir posteriorment,iaquest suport es fa constar enel butlletí de l’associació, senseque en cap cas aquestes enti-tats estiguin formalment inte-grades en el CCB ni hi hagi caprelació de dependència mútua.Article 5Són drets dels membres de l’as-sociació:1. Assistir amb veu i vot a lesreunions de l’Assemblea Gene-

S16 DE MEMÒRIA S5S ACTUALITAT MUNICIPAL

que el senyal es farà arreglar;que del parc se’n fa un mante-niment com en els altres, peròque és molt solitari; que labassa d’aigua deu ser-hinomés quan plou i despréss’evapora, ja que no en téconstància; que el parc delcarrer Sant Marc s’obrirà quanacabin les obres de la llar d’in-fants; i que el mirall no seriaconvenient ja que faria que elsvehicles anessin més de pres-sa en un lloc perillós comaquell. Soler va dir que no espot aparcar a la plaça de l’Es-glésia, i que no tenia constàn-cia del tema de la furgonetaesmentada i que ja estariaalerta.

Xavier Marquès (VAI) va dema-nar com estava la situació delsvigilants ara que s’havien rein-corporat algunes personesque estaven de baixa. Sobrediverses obres privades atura-des, va dir que caldria treureles grues i posar tanques perevitar perills. Va observar que

al carrer Ponent, tot i haver-hiuna prohibició de girar a ladret, hi ha cotxes que hi conti-nuen girant, i que uns metresmés enllà hi ha un Stop pintata terra que no té sentit, ja queno s’hi pot passar. Soler va res-pondre que actualment totsels torns dels municipals esta-ven coberts; i que està aldarrera dels propietaris o pro-motors de les obres, però queno és fàcil, i per tant caldràobrir expedients, tot i que latramitació serà llarga. Ribaltava dir que l’Stop pintat a terrano hi fa res, ja que només elpoden veure els vehicles queincompleixen la prohibició degirar del senyal vertical; que escomprometia a esborrar l’Stopamb pintura, tot i que segura-ment tornaria a sortit, i que lareparació definitiva costariauns diners que considera unadespesa innecessària. I ambaixò es va acabar la sessió, quehavia començat a les 9 del ves-pre i va durar una hora i vuitminuts.

ACTUALITAT

Cercle Cultural deBalsarenyConvocatòria d’assemblea general ordinària

Es convoca l’assemblea general ordinària del CercleCultural de Balsareny, que tindrà lloc el divendres 29d’abril de 2011, a les 8 del vespre, a la Biblioteca PereCasaldàliga de Balsareny, amb el següents punts del'ordre del dia:

-1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta anterior.-2. Modificació, si escau, dels Estatuts de l’associació,per adaptar-los a la llei 4/2008 del Codi Civil de Catalunya.

-3. Renovació de Junta.-4. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes a 31 de desembre de 2010. Quotes per al 2011.

-5. Informe de la redacció del Sarment.-6. Precs i preguntes.

S’acompanya el tex íntegre dels Estatuts que es pre-sentaran a l’Assemblea per a la seva aprovació, siescau.

La Junta.

FOTO ARXIU JORDI PLANES

Balsareny, 15 agost 1951. «Ball de cascavells». El ball, transmès pel Mateu Boixadera «Mateuet», ha tornat a ser oblidat; no vaarrelar com el «Ball de la faixa» per sant Marc. En segon pla, dempeus i vestits de carrer: Francisco Viñas; els músics Josep Cla-riana «Tomaset» (saxo) i Josep Maria Comellas (violí) ; Helmut Spitaler (austríac acollit pel senyor Francisco); i Miquel de calMerenci. Primer pla, dempeus: Diego Molina (vestit de carrer); vestits de balladors: Jordi Casas; Ramiro Ortega «Ramirete»; JordiBadia; Joan Ribera «Minguet»; Federico «Quique» Ortega; i Joan Fité, amb pantalons curts. Asseguts: Josep Sensada; EstevePujals; Josep Maria Ribera «Minguet»; Josep Soler «Merenci"; i Jordi Planes.

S04 ACTUALITAT MUNICIPAL

Tres milions de pressupost... de momentPle del 25 de novembre de 2010

R. C.S

Amb l’assistència de tots elsregidors, el Ple va començaraprovant les actes anteriors(29 de juliol i 2 de novembre).

Padró. Es va aprovar per una-nimitat el padró municipal aprimer de gener de 2010,quan Balsareny tenia 3.485habitants.

Sistema tarifari integrat. Es vaaprovar per unanimitat laminuta del conveni per alfinançament del servei detransport públic del Bages alsistema tarifari integrat del’ATM de Barcelona. En parau-les de l’alcalde, amb aquestsistema tarifari s’ha obtingutun bon estalvi per als usuaris.Andreu Fernández (ERC) vaprecisar que això no era unmèrit de l’equip de govern ique no hauria de constar en lapropaganda «tres anys anantper feina», ja que aquestamillora ve donada des d’esta-ments supramunicipals.

Pla contra incendis forestals.Es va aprovar per unanimitatel Pla de protecció civil contraincendis forestals Infocat aBalsareny.

Pressupost 2011. Es presentàel pressupost per al 2011, quepreveu uns ingressos i unesdespeses de 3.073.914 euros.L’alcalde Jaume Rabeya (CiU)va dir que era un pressupostajustat al màxim. Fernández(ERC) va dir que el seu grup nodonaria suport a un pressu-post fet com «qui dia passaany empeny»:avui és anivellat,però ja el modificarem alsegüent ple a base de tirar delromanent. Isidora Hernández(PSC) va anunciar l’abstenciódel seu grup, ja que no hanparticipat en la seva elabora-ció, i demana que sigui real i

són les dades que el mateixtinent d’alcalde li havia pro-porcionat després d’haver-lesdemanat durant sis mesos; ique abans Balsareny estavamillor en el rànquing de muni-cipis de la comarca. Marquès(VAI) va dir que, ni que la com-paració es fes amb municipissemblants, no és excusa per-què Balsareny no sigui millor, ique caldria fer més campan-yes informatives per fomentarla recollida selectiva. JosepMiquel Soler (CiU) va respon-dre que les campanyes costendiners i que la crisi tambéinflueix en la recollida. NoèliaRamírez (CiU) va dir queaquest any s’ha fet un taller dereciclatge i s’han repartit bos-ses.

Núria Prat (ERC) va demanarcom està el tema del Museudel Traginer. Ribalta (CiU)digué que amb les obres de lacasa Torrents s’ha aprofitat pernetejar els baixos que serviranperquè la comissió de la Festadels Traginers hi guardi elmaterial; quant al museu, vadir que espera que un diapugui ser realitat.

Isidora Hernández (PSC) vaexposar que al carrer Om hi haun senyal mal subjectat;que elparc infantil del carrer Roque-ta està molt abandonat; i quehi ha una bassa d’aigua on hihavia la caserna de la guàrdiacivil; i va demanar quan s’o-brirà el passatge del carrerSant Marc.També va demanarsi es podia aparcar a la plaçade l’Església, ja que sempre hiha cotxes. Va dir que sovint hiha una furgoneta blanca alcarrer de l’Om cantonada alcarrer del Trull que dificulta lavisibilitat. I va demanar si espensa posar un mirall permillorar la visibilitat del carrerdel Trull a la plaça de l’Ajunta-ment. Ribalta va respondre

adequar els imports gastats,excepte la transferència decrèdit que és en complimentde la normativa que va regularla retallada de sous.Fernández(ERC) manifestà que la granquantitat de partides modifi-cades en el pressupost del2010 evidencia que l’ajusta-ment del pressupost 2011 noés creïble; i demanà a quècorresponia la partida demobiliari divers; el tinent d’al-calde Àngel Ribalta (CiU)explicà que, entre altres coses,es volien comprar taules deplàstic que siguin més fàcilsde transportar que les actuals,que a més estaven força mal-meses. Marquès (VAI) lamentàque s’hagués de tornar amodificar el pressupost i hoatribuí a manca de previsió. Laproposta es va aprovar amb 7vots a favor (CiU) i 4 vots encontra (ERC, PSC,VAI).

Precs i preguntes. AndreuFernández (ERC) s’interessàper la recollida selectiva deresidus a Balsareny, compara-da amb els altres municipisdel Bages, d’on es desprènque estem per sota de la mit-jana en paper i vidre, i nomésen envasos superem la mitja-na per poc. L’evolució en qui-los per habitant ha baixat res-pecte al 2007 i 2008; el vidres’ha mantingut i els envasosvan tenir una forta pujadacoincidint amb el lliuramentde cubells de reciclatge d’en-vasos el 2007, es van consoli-dar el 2008 i van baixar al2009. Tot plegat, concloïa Fer-nández, reflectia poc interèsen aquesta àrea. El tinent d’al-calde Roc Carulla (CiU) res-pongué que globalment larecollida ha augmentat un20% i demanà que la compa-rativa es fes en relació a muni-cipis semblants. Fernándezreplicà que la comparativa ésen quilos per habitant, i que

no s’hagin de fer tantes modi-ficacions. També s’interessàper l’absència de dues parti-des sobre el centre d’assistèn-cia primària i la neteja de l’es-cola de música i de teatre; res-pongué l’alcalde que de la pri-mera se’n farà càrrec el CatSa-lut, i el secretari, a indicació del’alcalde, va dir que la segonapartida està inclosa en la nete-ja de la llar d’infants ja que ésel mateix edifici. Xavier Mar-quès (VAI) reconegué que elpressupost està molt ajustatperò també es queixà quedesprés, al llarg de l’any, es vamodificant i la contenció de ladespesa desapareix. D’altrabanda, considerà que, en rela-ció a les inversions, les despe-ses són escasses per les neces-sitats que hi ha; demanà elnivell d’endeutament actualde l’Ajuntament i el que hihaurà després dels préstecsque preveu el pressupost; elsecretari, a indicació de l’alcal-de, li respongué. La propostaes va aprovar amb 7 vots afavor (CiU) i 4 abstencions(ERC, PSC,VAI).

Modificació del pressupost2010. Es debaté una propostade modificació del pressupost2010 per incloure unes despe-ses que no poden esperar al2011. Per una part, s’aplica ladisminució de retribucions defuncionaris i personal (12.250euros) i d’alts càrrecs (1.700euros) a l’amortització depréstecs; i d’altra part s’acordauna despesa a càrrec delromanent de tresoreria gene-ral de 69.474 euros, per adiversos conceptes, entre elsquals adquisició de mobiliari(11.000) reparació i manteni-ment de la piscina (10.000) idel camp de futbol (8.000),electricitat a la piscina (6.000),etc. Rabeya (CiU) explicà quela major part dels canvis sónajustaments de partides per

bona colla d’arnes, de la qualtenien cura dos apicultorsexperimentats, el Joan Sera-rols i el Mateu Boixadera,Mateuet, treballadors delMolí. Bons amics meus, a des-grat de ser molt més gransque jo, els havia anat a ajudarde nen a fer fum per abaltirles abelles mentre ells elsrobaven les bresques pertreure’n la mel. L’amic JosepSensada m’hi acompanyavaben sovint, testimoni d’això ide molts d’aquests records.Prop de la instal.lació, el sen-yor Francisco, aprofitant unamullera, va fer construir undipòsit que recollís l’aiguaescassa, dissimulat en laterra, i per un broc de ferroforjat que representava elcap d’un drac, rajava, quans’esqueia, un rajolí d’aiguamolt fluixa. Ell la batejà comla font del Drac i suposo queavui no en queda res. D’a-questa dèria apicultora ensortí una marca efímera demel, escassament comercia-litzada sota el nom de «ElCastillo, miel pura de romero».La mel s’extreia de les bres-ques en un petit local d’unacasa del carrer que anava desdel de Ponent cap a l’actualcarrer de Balmes. Aquellcarrer aleshores no tenianom. El senyor Francisco vadecidir poèticament deposar-li el nom de Melisa, encastellà, com tot a l’època. Ellhi veia una evocació de laseva petita i dolça artesania.Va proposar la seva idea al’Ajuntament i l’alcalde hi vaestar d’acord: en aquellstemps les propostes del sen-yor Viñas eren paraula deDéu. Així es va oficialitzar elnom de calle Melisa quetants balsarenyencs hanconegut.

L’any 1957 vaig anar a estu-diar a Vic i després més lluny,a l’estranger. I no sé com vaacabar el senyor Francisco.Pel fet, no té gaire importàn-cia. Aquí no es tracta pas defer la biografia d’aquest per-sonatge.

Després de la mort delgeneral Franco, l’opressord’Espanya i de totes lesseves nacions, i d’una treba-llosa transició política, vaarribar la democràcia a lanostra terra. L’any 1979, pelmaig, es van celebrar les pri-meres eleccions municipalsdemocràtiques després dela guerra civil i Balsareny vaelegir el seu ajuntament.Personalment, vaig ser ele-git regidor a la llista del PSC—en minoria— en el consis-tori presidit, primer, perEugenio Barranco i, després,per Joan Soler. En sessióplenària, es va decidir can-viar els noms d’aquellscarrers dedicats a personali-tats civils i militars del règimfranquista. En alguns casos,es van recuperar nomspopulars (el Trull, plaça del’Ajuntament, baixada delTorrent, etc.). En altres, esvan posar noms nous o esvan catalanitzar els vells.Com a ponent, vaig topar-me amb la calle Melisa delsenyor Francisco. Catalanit-zar-la com a Melissa era trairel sentit que havia volgutdonar-li el seu padrí. Lamelissa no té res a veureamb la mel: és una plantamedicinal, estimulant iantiespadmòdica. Vam creu-re que el nom que correspo-nia a aquell carrer era el dela Mel, en record de l’activi-tat que s’hi havia dut aterme. Però, connectat ambaquest carrer i amb el dePonent, hi havia un terrenyvast i erm –anteriormenthorts i darreres de cases-destinat a ser la gran plaçacentral del poble. Demoment sense nom, provi-sionalment se l’anà anome-nant plaça de la Mel i així haquedat, un cop urbanitzadala plaça per l’ajuntamentpresidit per Jaume Rabeya.

Vet aquí com, de rebot, laplaça principal de Balsarenydeu el seu nom a una de lesdèries i al caprici del senyorFrancisco Viñas.

S17BALSARENY AVUIS DE MEMÒRIA

Apunt per a un descontentJOSEP GUDAYOL I PUIGS

«Tenim una plantilla de juga-dors molt estimable i dins delnostre pressupost hem devetllar per la seva continuïtat.Amb això volem dir que, si elsdeixem escapar, resultat d’a-quest descontent, no ensveiem amb cor de trobar-nede la qualitat i servei actuals».

Aquestes paraules són de ladirecció i presidència de laUnió Esportiva Balsareny, queen aquestes alçades de lacompetició de la SegonaRegional veu un cert pessi-misme per poder tirar enda-vant una propera temporadaesportiva, ja sigui a l’actualcategoria com en unamilitància inferior.

Quin és el motiu d’aquestdescontent general? Abansde contestar aquest interro-gant, «Balsareny Avui» hareflexionat sobre les possibili-tats que Balsareny té enfrontaltres localitats que sí que

tenen una major població,amb la conseqüent majorrecaptació d’impostos. Peròcentrem-nos en l’interrogant.«Els jugadors volen unterreny de joc amb catifa degespa, on les aterrissadespròpies del futbol puguinésser més lleus. D’altra banda,un rectangle amb gespa sem-pre és més atractiu per a l’afi-ció».

«Si volem continuar tenintfutbol, n’hauríem de parlar.Malgrat sigui la categoria quesigui, la burocràcia exigidaper les Federacions i també elcomportament dels protago-nistes sobre el terreny de jocen cada enfrontament, famolt costoses les despeses, i avegades la direcció no hi potfer front».

Des de la presidència i direc-ció de la UEB es vol donar lesgràcies a tota l’afició i a les fir-mes comercial que els conti-nuen donant suport. Amb tot,pensem-hi!

Llobet fa reviure una inspiració nadalenca infantil

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Quatre foren les comar-ques que tingueren unaparticipació directa infantilen el temps nadalenc quehem deixat enrere al 2010.Bages, Berguedà, Osona iSolsonès ompliren el Nadald’inspiració infantil mit-jançant l’estímul dibuixantde molts infants.

La cadena de supermercatsLlobet, que va promoureaquesta activitat infantil onels participants van reflec-tir el seu enginy amb latraça constructiva d’una

postal nadalenca, va esco-llir 50 dibuixos del totaldels dibuixos participantsde la població infantil d’a-questes comarques.

Balsareny Avui, i des de lespàgines del rotatiu interco-marcal Regió7, deixaconstància del seu artinfantil i dóna l’enhorabo-na als participants balsa-renyencs, amb perdó si n’hiha d’altres perquè no sen’ha identificat cap més:Jashnet Kaur, KrasimirVelichkov, Rosa HerreraCaballero i Laia RodríguezPulido.

S18 S03BALSARENY AVUI EDITORIAL

Botiga de ceràmica i l’Exposi-ció de fotografia. Un concert«Traginers música-exprés» iel gran Correfoc dels Tragi-ners, amb la colla Peta-Fluix iun ampli estol de partici-pants. Per continuar amb laRuta del Traginer, el tradicio-nal cercatasques amenitzatper grallers, timbalers i per-cussionistes; i acabar amb unball de nit amb l’orquestraMitjanit.

Diumenge començarà lafesta amb els Trabucaires iMorterets de Rajadell; laTorrada, amb l’elaboracióartesana del porc i la ferrada iesquilada de bestiar. LaBanda de l’Escola de Músicade Puig-reig desfilarà pelpoble, i l’acordionista ValentíAlsina tocarà al Rebost i a laTaverna. A la plaça de la Melhi haurà el Mercat i botigadel Traginer. A les 11, la Comi-tiva d’honor, amb els cordo-nistes i la Cobla Ciutat deManresa aniran a buscar elbanderer de la festa, amb laqual cosa començarà lacavalcada enmig d’un repic

de campanes.

A la Cavalcada dels Traginershi participaran els hereus ipubilles de la Catalunya cen-tral; els Trabucaires i Morte-rets de Rajadell; els gegantsde Balsareny, Marc i Maria; elsgrallers d’Artés; els Gegan-ters i Grallers de Balsareny; laBanda de l’escola municipalde música de Puig-reig; laCobla Ciutat de Manresa; elbanderer i els cordonistes; elcasament traginer (el nuvi, lanúvia, la mare de la núvia i lescaixes de núvia, tots sobreanimals amb guarniments defesta); els Traginers ambalbardes i bastos de totamena (per portar persones,gàbies d’aviram, gerres d’ai-gua i de mel, arnes, farina,portadores de raïm, bóts devi, pots de llet, garbes, pedres,fems, sorra, llenya, carbó...); elTraginer d’Honor; carreters;genets de les curses; i espon-tanis. Com de costum, a laplaça Onze de Setembre esfarà la detallada i molt inte-ressant explicació de cada undels components de la caval-

cada; en acabar, la comitivalliurarà l’estendard al bande-rer de l’any que ve, Abel Arti-gas.

A la tarda, les tradicionalscurses de cavalls, mules, ases iponis al circuit del Castell,amb nombrosos premis i tro-feus. El programa, il·lustratamb moltes fotografies, con-tinua amb informacionssobre la Festa; la pàgina delTraginer Petit, amb enteni-ments i jocs, i un interessantglossari de mots relacionatsamb el món traginer(enguany, tot just amb motsque comencen amb la lletraA). Les bases del XLI Concursde Fotografia , amb unaampla mostra dels premis del’edició del 2010. I acaba ambla relació d’entitats i empre-ses col·laboradores.

Aquesta nostra edició delSarment sortirà en plenaFesta dels Traginers 2011.Estem segurs que serà unèxit. Felicitem tots els que hiparticipen activament i permolts anys.

Balsareny DecideixConvocatòria d’assemblea general ordinària i extraordinària

Es convoca tots els socis a la reunió de l’assemblea general ordinària i extraordinà-ria de l’associació Balsareny Decideix, que tindrà lloc el dia, hora i lloc que s’indica iamb l’ordre del dia que s’expressa.

Dia: dissabte, 19 de març de 2011Hora: 12.00 Lloc: Centre Instructiu i Recreatiu (c/ Àngel Guimerà, 17, 1r)

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes a 31-12-2010. 3. Acord sobre la dissolució de l’associació4. Acord sobre la liquidació i destinació del romanent net.5. Redacció, lectura i aprovació, si escau, de l'acta

Us hi esperem!

Balsareny, 14 de febrer de 2011La junta

en Peret Carnisser, en Panxe-ta, el Roio...— van reprendrela celebració a la postguerra.Precisament un article de laComissió glossa la figura delTraginer d’Honor, guardó quees concedirà biennalment.Un altre escrit fa la sem-blança del banderer d’en-guany, el Rossend Santasusa-na, que presidirà la cavalcadaacompanyat dels cordonis-tes: el seu fill Àngel i enJaume Playà.

El programa d’actes s’obredijous 24 amb la visita delsTraginers a l’escola; diven-dres 25 amb el Correfocinfantil, organitzat per la collaPeta-Fluix i amb una granparticipació de diables i gui-tes; seguit de gresca i ballaru-ga i un concert jove (DearPrudence, Tinajas i PD Arra-dio Rosita, amb un joc d’ane-lles inclòs).

Dissabte 24 hi haurà la passe-jada amb ruquets i el joc deles anelles; la desfilada delsTraginers petits; i la inaugura-ció de la Taverna, el Rebost, la

La Taverna el Boter ha obert portesJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO J. PERLATA

S

Ja fa uns dies que Balsarenyha recuperat, amb una novaimatge i canvi de nom, el quefou símbol de servei i atenció:el bar i restaurant de Cal Boter.

Un nou disseny (de la façananomés s’ha mantingut laseva marquesina) i grafismededicat a omplir diferentsplanes i portades d’unapremsa d’avantpassatsomplen l’exterior i l’interiord’aquest espai recuperat alservei dels balsarenyencs. LaTaverna el Boter acull con-fortablement un nou espaiper al repòs i el diàleg diari,tot gaudint d’un entrepà, elrelaxant sabor d’una tassade cafè, unes bones tapes od’una bona gerra de cervesa.Tot amb el tracte casolà queens identifica amb aquest

Motius d’agendaJOSEP GUDAYOL I PUIGS

Balsareny continua mante-nint una gran activitat setma-nal, i intenta informar tots elsbalsarenyencs del teixit social,cultural, esportiu, polític i reli-gió que s’hi du a terme.Aquesta prestació informativaarriba al cas que ens és impos-sible poder-la compartir:motius d’agenda, horaris pocadients i tal vegada també hipodríem incloure la presa dereaccions sense voler escoltar.

Fa uns dies que es va convidarels balsarenyencs a un detants dels actes diversos, aassistir a una conferènciainformativa sobre el tema«Document de voluntats anti-cipades (DVA)». L’acte, sobreles 4 de la tarda, tenia com aponent la Sra. Míriam Garcia,

treballadora social del CAP deBalsareny. «Balsareny Avui»,com sempre amb l’ànim decobrir informació, hi va serpresent. El resultat va ser unasola persona com a assistèn-cia. Davant d’aquesta realitat,la conferència no va tenir lloc.Després la ponent va lliurar ladocumentació del text de laponència per tal de poderdonar la informació pertinenta tots els lectors de Sarment.Gràcies, Míriam.

En què consisteix el DVA? Ésun document escrit on la per-sona, amb plena capacitat perfer-ho, expressa unes instruc-cions i orientacions que calseguir quan es trobi en unasituació en la qual les cir-cumstàncies que concorrinno li permetin expressar laseva voluntat. El DVA té vali-

desa un cop escrit i signat pelstestimonis, notari i personainteressada.

Document de DVA: No hi haun model únic de DVA; cadapersona pot fer servir el docu-ment que consideri mésoportú. Després d’haver-sellegit el document ambcalma, sempre es pot dema-nar consell a qualsevol profes-sional sanitari.

Per a què, el DVA? Tothom tédret a posar límits a qualsevolactuació que s’efectuï sobreun mateix o a demanar unaactuació determinada. Labase del DVA és el respecte al’autonomia de la persona,posant al seu abast una einaper continuar exercint-la iassegurar que aquest respec-te es mantindrà quan es pre-

senti una situació de vulnera-bilitat.

Objectius del DVA: Els pro-fessionals sanitaris (metges,infermeres, treballadorssocials,etc.) actuen com aorientadors per preveure iplanificar les possibilitats d’as-sistència de forma lleial i útil.La persona expressa el queper a ella és un límit o unaqualitat de vida acceptable ono acceptable.

Marc legal: Conveni sobreels drets humans i la biome-dicina del Consell d’Europadel 4 d’abril de 1997 (article9), Llei 21(/2000, de 30 dedesembre sobre els drets dela informació relacionats ambla salut i l’autonomia delpacient i la documentació clí-nica (article 8).

tret balsarenyenc.

Així doncs, la carretera deManresa ha recuperat, amb lanova administració, un delsimmobles històrics que feiatemps que estava tancat.«S’haperdut un dels símbols balsa-renyencs, que es trobarà molta faltar», foren algunes de les

consideracions que es podienescoltar en boca d’alguns bal-sarenyencs en aquells diesque Cal Boter va baixar lesportes.

Benvinguda la Taverna elBoter, avui reconvertida encasa museu d’imatges litogra-fiades recordant firmes

comercials emprades en elrecord de dècades passades:llet condensada «El Pagès»,«Fijapelo» per anar sempreben pentinat, «Moda i vestitsSanta Eulàlia», «XampanyRigol», «Xocolata Amatller»,«Litografia Impremta R. Font»,entre d’altres, conformenhistòria i confort a Balsareny.

S02 SUMARI S EDITORIAL

El Parlament debatrà la independènciaCCBS tindríem una sorpresa... Pot-

ser no.

Però en tot cas, el resultat d’a-quest debat serà el menysimportant. Ja sabem que alParlament no hi ha —enca-ra— una majoria clara per fercap declaració unilateral d'in-dependència; però per pri-mer cop tindrem un debatseriós a la cambra legislativasobre aquesta possibilitat.Per primer cop el Parlamentdebatrà la independència deCatalunya. Diran que no, queno toca. Però se’n parlarà, i nos’ensorrarà res, no es trencaràres. Serà un pas més, un pasde pardal, però almenysendavant.

Mentrestant, és bo de subrat-llar que dues personalitats deprocedències tan diferentscom Jordi Pujol i ManuelMilián Mestre (antic diputatdel PP) han coincidit recent-ment, després del progrésgalopant i sense mitges tin-tes de l’anticatalanisme aEspanya, en un diagnòsticsemblant. El primer, dientque «podria passar que d’a-quí a un temps en el tema dela relació entre Espanya iCatalunya ens haguéssimd’enfrontar amb el dilemasegüent: o l’Espanya que elTribunal Constitucional hadibuixat, sota pressió desca-rada del PP, posició entreambigua i per sota mà tambécontrària del PSOE i el suportmajoritari de l’opinió públicaespanyola, o la independèn-

cia». I el segon dient, en rela-ció a un article del FinancialTimes que atribuïa a Catalun-ya la culpa (!) de la situaciófinancera espanyola: «jo nohe estat mai independentis-ta; però seguint aquesta lògi-ca, la solució és l’indepen-dentisme». Doncs això.

Traginers

El tomb de l’any, inexorable,un cop acabat el cicle deNadal ens aboca a la Festadels Traginers. Des de forçadies abans, es nota arreu delpoble el pessigolleig de ladiada que s’atansa, i la gentes mou a l’encalç de les mol-tes i diverses feines que s’au-toimposen, cadascú des delseu àmbit, per ajudar entretots a tenir una festa tan lluï-da com la dels anys anteriors,si no més.

Com en els últims 13 anysens té acostumats, la Comis-sió obre l’aperitiu amb unprograma magnífic. De por-tada hi té el cartell oficial,guanyador d’una votaciópopular celebrada el dia de lafesta de les entitats; i com asalutació porta un emotiuescrit de Josep Rodergas iFont, l’Arep, nomenatenguany Traginer d’Honorper la seva vinculació de totala vida a la festa; i, reconeixell, com a homenatge a la tra-jectòria del seu pare, elMiquel de ca l’Arep, qui, ambaltres històrics —el Portella,el Portaler, el de ca la Minga,

El Parlament de Catalunya hapres una decisió històrica: haadmès a tràmit un debatsobre la possible inde-pendència de Catalunya.Després que en tres ocasions—1989, 1998 i 2010— el Par-lament ja es va pronunciar afavor del dret a l'autodeter-minació, aquest cop ho hauràde fer sobre el camí cap a laindependència nacional.Tranquils, que no passarà res:ja s’ha anunciat que CiU s’hioposarà, igual com ho faranPP, C’s i el PSC, i la proposta estombarà amb els vots d’a-quests grups enfront delsd’ERC i de SI, que és qui l’hapresentada. CiU ha estatfonamental perquè la iniciati-va fos admesa a tràmit —hauria estat molt fort que s’hihagués oposat, després detant defensar el dret a deci-dir!—, però ja ha avançat queel dia de la votació —a l’abril,poc abans de les munici-pals— CiU no votarà a favorde la independència «dintreaquesta legislatura», tot i quel’objectiu «és molt noble», ique cal primer «un gran con-sens sobre el pacte fiscal».Vaja, que «ara no toca». Comcantava Llach: «No és això,companys, no és això / i ensdiran que ara cal esperar; / iesperem, ben segur que espe-rem! / És l’espera dels que noens aturarem / fins que nocaldrà dir ‘no és això’». Potsersi PSC i CiU donessin llibertatde vot als seus parlamentaris

Butlletí del Cercle Cultural de Balsareny

Dipòsit legal: B-27.977-1980

sarment@sarment.cat

Coordinador: Ramon CarretéComposició: Jordi SelgasPublicitat i promoció: Josep GudayolRedacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol. Isidre Prat, Laia Prat,

Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Corsi M. Jesús Rodríguez

Edició digitalResponsables: Mireia Carreté i Jordi SelgasDissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual

Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs

HI col·labora i dóna suport: Associació de ParesAgrupament EscoltaParròquia de Sta. MariaClub d’AvisClub d’EscacsClaustre de mestresClub NatacióClub d’HandbolCentre Excursionista de B.Penya Barcelonista de B.Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Junta del CCBPresident: Ramon CarretéVicepresident: Joan PratSecretari: Lluís BoixaderaTresorer: Antoni ManzanoVocals: Esteve Díaz, Pere Juncadella

i Alfred Selgas

Els escrits publicats al SARMENT no reflec-teixen el pensament del CCB, sinó el del sig-nant, entitat o persona. Només els signants<CCB> reflecteixen l’opinió del cercle.

4- Ple del 25 de novembre de 2010:

Tres milions de pressupost... de moment

5- Estatuts Associació Cercle

Cultural de Balsareny

9- Les biblioteques són llocs

actius i vius

10- Entrevista a Rosa Mari Fernández

en el ram de l’herbodietètica

11- Entrevista a Mn. Lluís Tollar Puig

12- 6è Congrès Nacional

de la Gent Gran

13- Opinió

14- ‘El desgavell’, de Ferran Planes,

per fi sencer

15- Presentat el llibre

«Els noms de Balsareny»

- Metereologia

16- El senyor Francisco

i la Plaça de la Mel

17- Balsareny Avui

19- Esports

S19ESPORTS

El Club d’Escacs Balsarenymanté la categoria

Kim Junyent, nou campió social d’escacs 2010

JORDI AMBRÒSS

Era molt probable que KimJunyent fos el nou campiósocial d’escacs, i així ha sigut.El que no era previsible ésque realitzés un torneig supe-rant rècords i estadístiques, jaque a part de ser quatre vega-des campió local d’escacs deBalsareny, en aquesta edicióho va fer sense perdre cappartida ni fent cap taules.

Aquesta fita es tracta doncsd’un rècord que serà molt

difícil d’igualar. En Kim ha dei-xat el llistó molt alt i hademostrat que està en unamagnífica forma.

També van estar en un bonnivell Ramon Soler (segon clas-sificat), David Riera (tercer) iSalvador Garcia (quart; primeren el tram 1800-1850).

Properament com és tradicio-nal per la Festa Major, al localde la plaça de la Mel, es durà aterme una simultània d’escacsa càrrec del nou campió social.

JORDI AMBRÒSFOTO ARXIU

S

El Club d’Escacs Balsareny vamantenir la categoria de 1a.Provincial en el Campionatde Catalunya per equips, i vaquedar tercer classificat de latemporada 2009-2010.

L’equip Balsarenyenc no vaperdre mai la concentració nila intensitat per tal d’aconse-guir la difícil permanència enaquesta categoria.

Cal ressaltar l’actuació deKim Junyent, Kevin Fumanal,David Riera, Miroslaw Saldo-

cha i Ramon Soler, els qualses mereixen una gran felicita-ció.

L’equip B també va fer unbon paper en la categoria de3a. Provincial, en assolir laquarta posició del seu grup.Cal destacar l’actuació deljugador local Arcadi Solà perl’ascens en el seu ELO parti-cular.

Hem d’agrair l’acompanya-ment dels afeccionats balsa-renyencs en els dies que lacompetició ha transcorreguta casa.

Miroslaw Sadlocha, campió de ràpides. Setmana Santa any 2010

Classificació Campionat Social 2010

Kim JunyentRamon SolerDavid RieraSalvador GarciaNoel ArtigasJordi AmbrósKevin FumanalJavi MallorcaMiroslaw SadlochaJose TriviñoRuben FumanalJosep FumanalJosep Planas0Arcadi SolàJose MoraArnau Torrabadella

12-3

4-9

101112-13

141516

Classificació 1a. Provincial

1r. Olesa2n. Sant Joan3r. Balsareny4t. Manresa5è. Piera6è. Catalonia ‘B’7è. Sallent8è. Sant Sadurní9è. Montbui10è. Capellades

Punts

Posició Loc. Punts

9,07,05,05,05,04,54,03,02,00,5

Classificació 3a. Provincial

1r. Sant Esteve2n. Minorisa 3r. Olesa ‘C’4t. Balsareny ‘B’5è. Pallejà ‘B’6è. Catalonia ‘D’7è. Berguedà ‘E’8è. Berguedà ‘D’9è. L’Estany ‘B’10è. Vacant

Punts

28,027,024,524,021,519,515,015,05,50

2133193019001804181619791996184417921699172617731699180116991700

9,07,07,05,05,05,05,05,05,04,03,53,03,02,52,01,0

RocktimeDimarts dia 8 de març, a partir de les 18:30h, el programa deRàdio Balsareny «Rocktime» entrevistarà, via telèfon, a AlfonsoJ.B. Sánchez, responsable de la companyia discogràfica Leyen-da Records. Aquesta és una discogràfica dedicada quasi exclu-sivament, al rescat de joies del rock/heavy dels anys 80 i 90, queactualment son quasi bé impossibles de trobar en format origi-nal. Interessant i constructiva entrevista.

El dimarts 29 de març, a partir de les 19:00h, «Rocktime» entre-vistarà, via telèfon també, a la gent d’Emboque. Aprofitant laseva primera vinguda a Catalunya, es parlarà amb el grup deheavy rock de Cantàbria. Aquesta formació presenta el seuquart treball discogràfic, un gran treball amb col·laboradors dela mida d’Òscar Sancho (Lujuria) o Derick Sherinian (D. Theater,Alice Cooper, Kiss...).

Publicació periòdica, tramesa pels seuseditors. Tarifa postal 200 g, 0’13 cts.Decret 2243/77 (BOE núm. 208. Art. 1r).

BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

Dipòsit Legal: B-27.977-1980

Plaça Roc Garcia, s/n - 08660 BALSARENY (Bages)

B U T L L E T Í D E L C E R C L E C U LT U R A L D E B A L S A R E N Y

febrer 2011ANY XXXIV núm.399www.sarment.cat

Els Traginers cavalquen de nou

Presentats ‘El desgavell’, de Ferran Planes, i ‘Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny’, de Ramon Carreté

Residència canina i felinaCompartiments individualsServei de veterinariMenú a la cartaPerruqueria

- Serveis socials- Teràpia assistida amb gossos- Teràpies de comportament- Recerca de persones desaparegudesen grans àrees

Reserves i informació a la Marthe

Tel. 609 92 03 04

CADELLS DE:

- Llaurador Retriever

- Golden Retriever

- Schnauzer mini

- Yorkshire terrier

- Pastor Alemany

- Rottweiler

- Beagle

Enric

PREMI A LA COL·LECCIÓ D'HONOR EN BLANC I NEGRE DE L'ANY 2010. BENVINGUT XANDRI CARDONA