REPERCUSSIÓ EMOCIONAL DE LA

MÚSICA AL CINEMA

Autor: Marcel Gómez MaciàTutora: Montse Paradeda

Curs 2012-13

ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ: proposta de treball

IDEA PRINCIPALLa banda sonora

HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMAPrincipisAnys 20Anys 30Anys 40 i 50Anys 60 fins l'actualitatMusicals

ENQUESTA AUDIOVISUALEnquesta (exemple)Escena 1Escena 2Escena 3Escena 4Escena 5

CONCLUSIÓ DEL TREBALLBIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ TREBALL DE RECERCA: PROPOSTA DE TREBALL

Aquest treball de recerca tracta sobre la importància i repercussió que

ha tingut i té la música en el cinema. Farem un repàs de la història del

cinema, començant pel cinema mut fins l'actual, i així, veient la seva

evolució.

La part pràctica inclourà una enquesta audiovisual la qual serà explicada

detalladament i seran mostrats els resultats més endavant. I finalment

una conclusió on, en base al que he investigat, podré afirmar o contradir

la meva idea principal que, seguidament, explicaré.

Tot i que fer el treball de recerca sobre aquest tema no va ser la meva

primera opció, tenia clar que volia fer-lo sobre algun tema relacionat

amb la música o el cinema ja que són les meves dos grans passions, i què

millor que unir-les totes dues?

El què m'ha motivat fer-lo sobre aquest tema és, precisament, aquest

interès que tinc per aquestes dues arts i com que vaig veure un

reportatge sobre la importància de la música i com afecta en els

sentiments i emocions a l'hora de mirar una pel·lícula, vaig voler-ho

comprovar per mi mateix. Per tant, es pot dir que serà un treball força

pràctic, ja que em centraré en el vídeo que pretenc fer i que, a la

vegada, em servirà per fer l'enquesta i demostrar d'una manera

generalitzada com la música pot ''manipular'' les nostres reaccions

emocionals davant una mateixa escena cinematogràfica amb diferents

músiques.

IDEA PRINCIPAL: REPERCUSSIÓ DE LA MÚSICA EN EL CINEMA

Penso que aquest és un treball força interessant des del punt de vista

social i cultural. Tot i que la gent no se'n dóna compte, la música

assoleix un paper fonamental en el cinema. És l'encarregada de les

nostres sensacions i sentiments envers el que veiem, i és precisament amb

aquest treball amb el que ho vull demostrar. Apart d'això, la música pot

tenir altres funcions i a mesura que han anat passant els anys a anat

agafant més importància i funcions.

Algunes de les seves finalitats son:

- NARRATIVA: perquè forma part del desenvolupament de l'acció. Crea una

atmosfera que dóna suport a la imatge, com ara recrear una època. N'és un

clar exemple en els musicals.

- EMOTIVA: perquè intensifica els sentiments que vol transmetre l'escena.

És present a les pel·lícules d'amor en el moment en que es fan el petó

pugen el volum de la música per tal d'acompanyar el moment romàntic.

-ESTRUCTURAL: organitza les escenes, encadenant o separant-les. Per

exemple quan es vol passar d'una seqüència a una altre, per que no quedi

molt abrupte, es fica música per tal d'unir-les.

LA BANDA SONORA

La banda sonora original (BSO o Original Soundtrack) és tot el conjunt de

sons, música i paraules que acompanyen una pel·lícula.

S'entén com a aquella música tant vocal com instrumental composta

expressament per al film, complint com a funció la de potenciar aquelles

emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar. Poden

arribar a tenir tanta importància fins a arribar a un punt en el qual

poden ser més famoses que la pel·lícula d'on provenen. Exemples de bandes

sonores famoses poden ser la de Tiburón (pista 1), Harry Potter (pista

2), Superman (pista 3) i La guerra de las galaxias (pista 4) de John

Williams ja que un alt tant per cent de la gent les sap reconèixer en el

moment en que les escolten.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMA

PRINCIPIS

El cinema va ser inaugurat oficialment com a espectacle el 28 de desembre

del 1895. Als Estats Units va començar a tenir molt d'èxit ja que una

gran part de la població era immigrant i no parlava anglès. La premsa,

els llibres i el teatre estaven vedats per la barrera idiomàtica i el

cinema mut es va convertir en el seu entreteniment més important.

L'any 1908 va aparèixer la primera banda sonora. Al 1914 va començar a

agafar força i van ser quatre les pel·lícules amb un fons musical

específic. La més coneguda de les quatre va ser Las noches de Cabiria

que va sobre una prostituta (Cabiria) que busca l'amor però només fa que

trobar desenganys i que va comptar amb el compositor J.K. Briel. Al 1915

van ser deu les pel·lícules amb una banda sonora específica on quatre

d'elles van estar a càrrec de l'esmentat Briel, una d'elles va ser El

naixement d'una nació que està ambientada en la guerra de secessió a

Amèrica.

ANYS 20

En els primers anys del cinema (anys 20), que era mut, la música era un

simple acompanyament. A les sales de projecció la utilitzaven per

aproximar l'espectador amb la situació i el personatge i per amortitzar

els sorolls de la sala i millorar la concentració. En els platons de

rodatge la utilitzaven per posar en situació als actors. Els tipus de

música que es van començar a utilitzar van ser:

-MÚSICA PREEXISTENT: de compositors clàssics o popular.

-ORIGINAL: creada expressament per a la pel·lícula.

-ADAPTACIONS: de repertoris ja seleccionats i dividits en escenes,

situacions concretes i personatges prototip.

-IMPROVISACIONS I EFECTES SONORS.

Cal destacar que el número de músics que participaven a la pel·lícula

depenia de la qualitat de la sala.

Il·lustració 1: 1

La primera pel·lícula sonora va ser El cantant de jazz de 1927 que va

afavorir en la creació de música específica o banda sonora i va fer

sorgir el gènere del Musical, i explica la història d'un noi que no vol

seguir la tradició familiar i fer-se rabí per ser cantant de jazz.

Des de llavors els musicals aniran evolucionant cap a una major

integració entre música i narració, adaptant-se als gustos musicals del

moment.

ANYS 30

Als anys 30 va ser quan es va impulsar més la figura de la banda sonora i

així creant el 'Leitmotiv'. El Leitmotiv són els temes musicals associats

a un personatge concret, llocs o situacions que subratllen l'acció

mitjançant la música, que apareixen durant la pel·lícula de diferents

maneres evolucionant amb l'acció que es va desenvolupant. Dels anys

trenta recordarem a Max Steiner i la pel·lícula Lo que el viento se

llevó (pista 5) per haver tingut un gran èxit.

Il·lustració 2: 2

Hem de destacar la música diegètica; era per costum posar música només en

aquells moments on quedava justificada per un gramòfon o una orquestra

que surtis a la pantalla, aquesta música creada per il·lustrar una escena

on es veia la seva provinença és l'anomenada diegètica. I, contràriament,

també hi havia la no diegètica (o incidental) en que el compositor tenia

més llibertat en posar els instruments que volgués i en el moment que li

semblés més oportú. Per exemple, i va relacionat amb el leitmotiv, quan

sortia algun personatge concret.

ANYS 40 I 50

Entre els 40 i els 50 es van incloure 3 tipus de sons a la vegada, que

eren el diàleg, la música ambiental i la banda sonora. Comencen les

produccions de un elevat pressupost, als 50 s'utlitza el Jazz i la música

urbana. Algunes pel·lícules i compositors representants de l'època són:

Psicosis (pista 6)i Ciudadano Kane (Bernard Herrmann), Quo Vadis i Ben-

hur (Miklos Rozsa) i Casablanca (pista 7)(Max Steiner).

ANYS 60 FINS L'ACTUALITAT

Entre els 60 i els 70 es comença a posar de moda la utilització de la

música Pop. S'utilitzen sintetitzadors que comporta una pèrdua de

Il·lustració 3: 3

qualitat musical però aporta nous efectes sonors i arribar l'efecte

Beatles en que s'utilitzen cançons famoses com a Mamma Mia (pista 8).

Destacarem a Henry Mancini amb Desayuno con diamantes (pista 9), John

Barry amb James Bond (pista 10) y Memorias de África (pista 11), Ennio

Morricone amb La muerte tenía un precio (pista 12) y Nino Rota amb El

Padrino (pista 13) per ser alguns dels compositors més reconeguts

d'aquestes dues dècades i haver creat temes principals de pel·lícules que

han arribat a ser més famosos, en ocasions, que el mateix film.

Dels 80 fins a l'actualitat la música és omnipresent com a substrat

ambiental de la imatge i pot arribar a superar la qualitat de la

pel·lícula, es recupera el tema ''èpic'', i s'utilitza molt el

sintetitzador. Cal destacar a John Williams, Gerry Goldsmith, Danny

Elfman, Vangelis, James Horner, Howard Shore i Hans Zimmer per ser alguns

dels compositors més reconeguts dels últims anys.

MUSICALS

He volgut destacar aquest gènere cinematogràfic ja que la música i té una

gran importància i hi és present de manera protagonista durant gran part

de les pel·lícules. Els musicals es caracteritzen per contenir

interrupcions durant el desenvolupament per una petita pausa amb un

fragment musical cantat o acompanyat d'una coreografia.

A partir dels anys 30, 3 anys després que aparegués el cinema sonor, va

començar a agafar molta fama ja que el públic volia veure als seus actors

i actrius preferits ballant i cantant.

La parella formada per Fred Astaire i Ginger Rogers va ser la més

important durant aquests anys daurats del gènere. D'ells podem destacar

Il·lustració 4: 4

Sombrero de copa, on un ballarí americà viatge a Londres i intenta

impressionar a una noia de la que acabarà enamorat.

Als anys 40 Gene Kelly, un actor, ballarí, productor, director i

coreògraf va portar el gènere a un altre nivell traslladant els rodatges

a l'exterior. Un dia en Nueva York de Gene Kelly i Stanley Donen i que

explica les aventures de 3 mariners que passen un dia a la gran ciutat,

és la més representat d'aquesta dècada.

Durant la dècada dels 50 i 60 el gènere ja estava molt instal·lat i va

donar pas a grans produccions com Cantando bajo la lluvia (pista 14) de

Gene Kelly, on el tema que dóna nom a la pel·lícula ha estat versionat

moltes vegades. West Side Story (pista 15) que explica la rivalitat entre

dos bandes de la ciutat de Nova York als anys 50. I Mary Poppins (pista

16)protagonitzada per Julie Andrews on aquesta fa de mainadera màgica de

3 nens difícils de controlar.

A les següents 3 dècades el gènere va patir una decadència, tot i que es

van seguir fent grans produccions com Hair (pista 17) (1979) que va

representar una denúncia contra la guerra del Vietnam, Grease (pista 18)

(1978) que era la història de dos adolescents enamorats, Jesucristo

Superstar (pista 19) (1973) que explica la història de Jesús de Natzaret

de manera musicada, The Blues Brothers (pista 20) (1980) pel·lícula que

explica l'aventura de dos germans músics per salvar l'orfenat on van

estar de petits i Fame (pista 21) (1980) on uns joves artistes de Nova

York s'entrenen per poder triomfar.

Durant la dècada dels 2000 va tornar amb certa importància el musical amb

títols com Moulin Rouge (pista 22) (2001), un triangle amorós entre una

cortesana francesa, un escriptor bohemi i un duc adinerat; El Fantasma

de l'òpera (pista 23) (2004) que explica la història d'un personatge

emmascarat que viu sota l'òpera de París i està enamorat d'una ballarina;

Sweeney Todd (2007), un home que ha estat a la presó injustament busca

venjança i ho farà matant a les víctimes amb una navalla d'afeitar; i la

última gran versió cinematogràfica de Los Miserables (pista 24).

ENQUESTA AUDIOVISUAL

La importància d'aquest treball està, bàsicament, a la part pràctica. En aquest cas he aplicat els meus pocs coneixements d'informàtica en preparar 5 escenes cinematogràfiques amb dos versions cada una; cada versió amb una música diferent amb la finalitat de comprovar la meva hipòtesis abans explicada, que es basa en saber si una mateixa escena amb músiques diferents pot fer canviar els sentiments de l'espectador.A part de comprovar si la hipòtesis plantejada era certa, també veurem si depenen del gènere dels enquestats els resultats són diferents.L'enquesta ha estat feta amb 40 persones -20 homes i 20 dones- d'edats compreses entre els 14 i els 50 anys.

El vídeo el vaig fer de la següent manera:

1- Vaig pensar quins sentiments volia mostrar a les escenes i per a quins els volia ''transformar''.

2- Pensar i buscar les pel·lícules que em podien servir.

3- Editar-les per tal de treure'n l'escena que encaixés millor amb el sentiment que volia representar.

4- Agafar la mateixa escena, copiada, però aquest cop sense música per tal d'afegir-ne una altre que pogués canviar la sensació que transmet la imatge.

5- Ajuntar-ho tot amb el Windows Movie Maker amb els títols corresponents.

6- Després vaig fer les enquestes (que es poden veure a la següent pàgina) i les vaig entregar, junt amb el vídeo, a persones de diferent sexe i edat.

-El vídeo el podeu trobar al CD que hi ha a la última pàgina-.

Edat:

Gènere:

ENQUESTA AUDIOVISUAL

Aquesta enquesta està destinada a un treball de recerca sobre les emocions i sentiments que provoquen a les persones les escenes de pel·lícules segons la seva música. Contesta-la seguint els passos següents: 1) Mira les dues versions de cada escena. 2) Després d’haver-ho vist digues si han canviat, o no, les teves emocions entre la versió A i la B a l’enquesta següent.

ESCENA 1

O -SI O -NO

ESCENA 2

O -SI O -NO

ESCENA 3

O -SI O -NO

ESCENA 4

O -SI O -NO

ESCENA 5

O -SI O -NO

ESCENA 1

La primera escena és de la pel·lícula The Shining d' Stanley Kubrick en

Il·lustració 5: 5

el moment que el fill de la parella (Danny) fa un volt per l'hotel amb el seu tricicle fins que topa amb dues germanes bessones que el criden. L'escena original conté un so estrident però amb un volum suau que et fa està alerta però sense alarmar. La meva versió vaig fer-la amb música infantil per tal de donar una sensació més relaxada i divertida. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:

RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS

SI 85,00% SI 100,00% SI 92'5%

NO 15,00% NO 0,00% NO 7'5%

Conclusió: Els resultats han sigut molt positius. Podem confirmar que, sempre i quan la escena en qüestió ens ho permeti, el pas de tensió i suspens a comèdia és possible. En aquesta escena en particular, el fet que es veiessin les dues bessones i la cara d'espant del nen, no han pogut superar el pes emocional de la música.

ESCENA 2

La segona correspon a la pel·lícula Memorias de África de Sydney Pollack.

Il·lustració 6: 6

L'escena escollida és la de quan Denys (Robert Redfort) porta a Karen (Meryl Streep) a fer un vol amb avioneta. Aquest fragment va acompanyat per una música suau de John Barry que el converteix en un passeig agradable per tal de gaudir del paisatge. En el meu muntatge vaig decantar-me per una música més estrident per tal de donar-li un toc d'aventura i perillositat amb el clàssic Ride of the Valkyries de Wagner. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:

RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS

SI 55,00% SI 60,00% SI 58,00%

NO 45,00% NO 40,00% NO 42,00%

Conclusió: En aquest cas els resultats han estat més ajustats a la mínima, això pot ser a causa de la cultura cinematogràfica dels enquestats, aquells que haguessin vist Apocalypse Now hauran notat la sensació de pel·lícula bèl·lica, d'altres hauran tingut la sensació d'aventura davant la tranquil·litat de l'escena original.

ESCENA 3

Aquest cas ha sigut l'únic que no he extret de cap pel·lícula, sinó d'un programa de Redes que vaig veure i em va semblar idoni per a l'enquesta ja que és, precisament, el que buscava. En el vídeo podem veure a un noi

Il·lustració 7: 7

i una noia asseguts un enfront l'altre i com es van fent mirades. Una versió incorpora música tranquil·la de piano que li dóna un toc romàntic a l'escena. La segona versió va acompanyada per una música que dóna una sensació molt més freda i inquietant. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:

RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS

SI 95,00% SI 85,00% SI 90,00%

NO 5,00% NO 15,00% NO 10,00%

Conclusió: Al igual que el primer, l'escena era molt bona ja que es manté molt neutre durant tota l'estona i és molt fàcil que la música influeixi en els nostres sentiments i així queda demostrat en els resultats en que la majoria van notar la diferència.

ESCENA 4

El quart muntatge el vaig fer amb l'escena de la pel·lícula El caballero oscuro de Christopher Nolan en que el Joker fa volar pels aires un hospital mentre hi camina d'esquenes. A la meva versió vaig voler donar-li un toc humorístic amb una cançó titulada Cool guys don't look at the explosions. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a

Il·lustració 8: 8

continuació:

RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS

SI 70,00% SI 40,00% SI 55,00%

NO 30,00% NO 60,00% NO 45,00%

Conclusió: Aquesta escena ha donat resultats força curiosos. Per una banda un 70% de les enquestades han sentit la diferència, mentre que només un 40% dels enquestats masculins l'han sentit. Això ens pot dir que les dones són més sensibles al canvi de música o que, simplement, l'escena en qüestió no era la més adequada per fer l'exemple i els resultats han sigut més variats i per tant, poc precisos.

ESCENA 5

L'última escena escollida per a l'enquesta va ser aquesta de La naranja mecánica d' Stanley kubrick quan els 4 protagonistes passejant per la vora d'un estany i l'Alex tira a dos dels seus companys a l'aigua. L'escena, curiosament, va acompanyada d'una peça instrumental de Rossini (La gazza ladra)que fa que la baralla no sigui tant violenta i, així, poder jugar amb les emocions del espectador. El que he fet jo ha sigut posar-li música Trash Metal per tal de donar-li aquesta sensació de

Il·lustració 9: 9

violència que reflexa l'imatge. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:

RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS

SI 4O% SI 30,00% SI 35,00%

NO 60,00% NO 70,00% NO 65,00%

Conclusió: Aquesta última escena era de les més difícils i els resultats obtinguts són totalment normals. És un clar exemple on les imatges pesen més que música i si l'escena original amb música clàssica semblava violenta, serà molt difícil aconseguir que la gent senti alguna altre cosa.

CONCLUSIÓ DEL TREBALL

Quan vaig començar amb aquest treball tenia una idea clara del que volia

demostrar tot i que no tenia molt ben pensat com fer-ho. Tampoc sabia que

seria tant difícil trobar informació per a la part teòrica, i ha sigut

precisament aquesta part la que m'ha dut més problemes.

L'explicació teòrica la vaig extreure de pàgines d'Internet i d'una

entrevista que vaig fer amb el director d'orquestra Tobias Gossmann que

em va aportar informació sobre la història del cinema.

La part pràctica em va resultar més fàcil ja que només vaig haver de

pensar com volia demostrar la meva tesi i, un cop vaig saber com volia

fer-ho, m'hi vaig posar. La part de buscar i editar les escenes va ser

senzilla, tot i que laboriosa, però va ser la millor part del treball

perquè tenia un objectiu fixe i sabia com arribar-hi.

A la part teòrica, en canvi, anava més perdut i no sabia ben bé què

posar-hi ja que era un treball sense massa investigació al darrera i era

molt difícil trobar informació que s'ajustés al tema.

A més, amb aquest treball de recerca he après que la organització prèvia

és molt important ja que si no es fa bé, més tard et trobes amb les

conseqüències, però també has de mirar si el tema que vols desenvolupar

et durà, o no, problemes a l'hora de trobar contactes, estudis o

informació.

Tot i això, puc dir que estic satisfet per haver pogut demostrar el que

volia; la música és indispensable a la nostra vida fins a tal punt que

pot fer canviar el nostre estat d'ànim, en aquest cas, mentre mirem una

pel·lícula.

BIBLIOGRAFIA

PRINCIPIS: http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_cine

PRINCIPIS: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica_en_el_cinema

ANYS 20: http://en.wikipedia.org/wiki/1920s_in_film

60 FINS L'ACTUALITAT: http://blog.educastur.es/iespraviamusica/2008/11/21/nuevas-influenciasdecadas-60-y-70/

HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMA: http://edu.jccm.es/ies/miguelesteban/cmaps/Musicaenelcine/Evolucion%20de%20la%20musica%20en%20el%20cine.html

MUSICALS:http://es.wikipedia.org/wiki/Cine_musical

MUSICALS:http://www.slideshare.net/Totsi/cine-musical-presentation

IDEA PRINCIPAL:http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1JYT1TWX6-14BMWYY-11N1/Musica-Cinema%20CATAL%C3%80.cmap

ENQUESTA (ESCENA 3):http://www.2x2educamusicart.es/78002331

BANDA SONORA:http://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora

ANYS 40:http://blog.educastur.es/unamusicadecine/2011/11/11/3-decada-de-los-40/

IL·LUSTRACIÓ 1: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Le_Voyage_dans_la_lune.jpg/200px-Le_Voyage_dans_la_lune.jpg

IL·LUSTRACIÓ 2: http://4.bp.blogspot.com/-y8F30jBp6f8/UQSSYmOh1NI/AAAAAAAABcE/H7olNxuZNKE/s640/10622-004-CBDFDB35.jpg

IL·LUSTRACIÓ 3:http://img.irtve.es/imagenes/dias-cine-70-anos-casablanca/1353663886005.jpgIL·LUSTRACIÓ 4:http://www.rodandocine.com/wp-content/uploads/2013/01/El-padrino.jpg

IL·LUSTRACIÓ 5:http://media.screened.com/uploads/0/235/622609-shining_bike.jpg

IL·LUSTRACIÓ 6:http://www.youtube.com/watch?v=j38t2lDi4GU

IL·LUSTRACIÓ 7:http://www.2x2educamusicart.es/78002331

IL·LUSTRACIÓ 8:http://2.bp.blogspot.com/-_80PHw_-VHU/UAYRN4KchlI/AAAAAAAAF2k/UwyzSckuJxI/s1600/The-Dark-Knight-The-Joker-blowing-up-the-hospital.png

IL·LUSTRACIÓ 9:http://www.theoldmarket.com/wp-content/uploads/2012/08/2002-British-TV.jpg

EXEMPLES:www.filmaffinity.com

IL·LUSTRACIÓ 1: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Le_Voyage_dans_la_lune.jpg/200px-Le_Voyage_dans_la_lune.jpg

IL·LUSTRACIÓ 2: http://4.bp.blogspot.com/-y8F30jBp6f8/UQSSYmOh1NI/AAAAAAAABcE/H7olNxuZNKE/s640/10622-004-CBDFDB35.jpg

IL·LUSTRACIÓ 3:http://img.irtve.es/imagenes/dias-cine-70-anos-casablanca/1353663886005.jpgIL·LUSTRACIÓ 4:http://www.rodandocine.com/wp-content/uploads/2013/01/El-padrino.jpg

IL·LUSTRACIÓ 5:http://media.screened.com/uploads/0/235/622609-shining_bike.jpg

IL·LUSTRACIÓ 6:http://www.youtube.com/watch?v=j38t2lDi4GU

IL·LUSTRACIÓ 7:http://www.2x2educamusicart.es/78002331

IL·LUSTRACIÓ 8:http://2.bp.blogspot.com/-_80PHw_-VHU/UAYRN4KchlI/AAAAAAAAF2k/UwyzSckuJxI/s1600/The-Dark-Knight-The-Joker-blowing-up-the-hospital.png

IL·LUSTRACIÓ 9:http://www.theoldmarket.com/wp-content/uploads/2012/08/2002-British-TV.jpg

EXEMPLES:www.filmaffinity.com