Cristina Suárez Tordera

Jorge Leiva Rubio

Qué és la Renaixença?

Els orígens: Etapa inicial (1833-1859)

Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià s'han centrat com un moviment autòcton.

Joan Fuster el 1956 afirma que "La Renaixença valenciana serà un fillol de la Renaixença del Principat, mentre que Sanchis Guarner considera que

l'origen de la Renaixença valenciana està motivat en gran part per l'arribada de Marià Aguiló com a cap de la biblioteca universitària, qui va

engrescar dos joves estudiants de Dret: Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol a escriure versos en vernacle .

Estudis recents de Vicent Simbor Roig (professor de la Universitat de València) confirmen que la Renaixença valenciana va ser un moviment

nascut autònom, amb una etapa inicial de 1833 a 1859, l'any de la incorporació i immediat cabdillatge de Teodor Llorente, que enceta una

nova etapa: l'etapa de la maduresa

La Renaixença és un moviment cultural valencià del segle XIX. El seu nom sorgeix de la

voluntat de fer renàixer el valencià com a llengua literària i de cultura després de segles

de diglòssia

Etapa de plenitud (1859-1909)Vicent Simbor en el 1859 celebra el primer certamen poètic i el primer èxit de

Llorente, tothom coincideix a establir aquesta data com a inici de l'etapa de plenitud de la Renaixença valenciana. Quant a la data de finalització hi ha diversitat d'opinions. Així hom estableix el 1893, mort de Constantí Llombart. O el 1902, any

en què el Vicepresident de Lo Rat Penat

pronuncia el discurs titulat De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la implicació política dels renaixencistes. O el 1904, fundació de

l'entitat política “València Nova” que es proposa forjar una Solidaritat Valenciana a l'estil de la catalana. O el 1909 any de l'exposició regional i en què Llorente és coronat com a poeta oficial de València i vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València Lliure!” que foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia espanyola!”.

En aquesta etapa de plenitud distingim dos moments diferent: un primer, de 1859 a 1874, dominat per Llorente i el seu grup conservador; i un

segon, de 1874 a 1909, en què s’incorpora Constantí Llombart i el seu grup progressista.

Lideratge de Llorente i el seu grup conservador (1859-1874)

A partir de la celebració del certamen poètic en commemoració del IV centenari de la mort d'Ausiàs March (el

1859), la Reinaxença al País Valencià entra en una nova etapa hegemonitzada per un nou grup d'escriptors que

s'incorporen al moviment renaixencista a partir de la dècada dels cinquanta i que reconeixen en Teodor Llorente com a

líder. A banda el mateix Teodor Llorente, es tracta de

Vicent W. Querol, Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Bigné i Fèlix Pizcueta.

És a partir d’aquest moment que la Renaixença valenciana assumeix un programa concret controlat per un líder i els

seus seguidors. Per poder assolir els seus objectius els renaixencistes compten amb el control de diversos periòdics (“La Opinión” i “Las Provincias” en mans de Llorente) i amb tot el poder de la classe dirigent. No obstant això, aquest poder no va ser en la pràctica usat per a res que no fos la desvirtuació de la mateixa Renaixença: el grup llorentí li

marcà unes pautes que l'havien de conduir irremeiablement a l'anihilació. Tampoc els escriptors de la premsa política i satírica ni els sainetistes es plantejaren ser una possible

alternativa, ja que mai sentiren que les seues obres en català formaren part d’aquella Renaixença proclamada per Llorente,

més aviat ambdós grups es menyspreaven.

Mes no vullgau que tornen de nou los antics segles,

puix morts estan per sempre los Jaumes i Borrells;en los seus fets gloriosos busquem

lliçons i regles,i en compte de plorar-los tornem-se dignes d'ells.

Dels venerats sepulcres no remogam les cendres;deixem dins d'ells l'espasa, que el

temps ja rovellà;i oixcam, perqué tal volta més clars deixen entendre'sallí los sants oracles del

dia de demà.

Lo ceptre i la diadema perderes, Barcelona;mes no plores, ¡oh pàtria!, l'immerescut afront:

deixa que el riu dels segles s'emporte una coronaque estreta vui seria per a ton noble

front.

l'any 1865 Teodor Llorente publica al Calendari Català el poema «Als poetes de Catalunya»:

Poema de Teodor Llorente

L'aparició de Constantí Llombart dóna un tomb a la Renaixença valenciana per la seua tasca d'ajuntar i cohesionar primer el grup populista o progressista, i posteriorment als dos grups: el conservador de Llorente i el seu grup progressista. En efecte, el 1874 Llombart trau al carrer la revista «Lo Rat-Penat: Calendari llemosí», la primera revista valenciana cultural escrita en català Una vegada articulat aquest grup progressista calia vertebrar els dos grups existents: el conservador de Llorente i el progressista de Llombart. Amb aquesta intenció funda Llombart Lo Rat Penat el 31 de juliol de 1878.

L'aparició de Constantí Llombart i el seu grup progressista (1874-1909)

FÍEsperem que us haja agradat