DE PHYSIS A POLIS

El la segona meitat del s. V aC s'inicia una nova recerca intel·lectual a Atenes. Aqueta recerca es centra en qüestions de l'ésser humà mateix i de la seva organització social.

-LA DEMOCRACIA ATENESA

Les polis van evolucionar unes cap a règims democràtics i les altres cap a règims aristocràtics o cap a sistemes més militaristes. En Atenes, es va desenvolupar un sistema polític de caire democràtic que per aconseguir-ho van haver de fer reformes.

El primer pas va ser deixar les lleis escrites provocant que en el s. VII aC el codi Dracó posés límit a l'aristocràcia. La construcció de Soló es pot considerar un avenç notable a l'hora de protegir els interessos globals. Però no serà fins a les reformes de Clístenes (510 aC) i Pèricles (s. v aC) que es va iniciar la democràcia, convertint-la en un sistema efectiu i directe en disposar que tots els ciutadans lliures d'Atenes tinguessin els mateixos drets. Llavors Atenes va proclamar l'igualtat davant la llei.

-ELS SOFISTES

Al s. V aC Atenes va viure una extraordinària situació pel seu desenvolupament de la cultura. Aquest desenvolupament va provocar l'apareixement dels sofistes. Els sofistes van rebutjar les preguntes cosmològiques davant la impossibilitat de tan sols donar una resposta. S'ocupaven de qüestions que afecten a l'ésser humà d'una forma directa. Ensenyaven l'habilitat retòrica, entesa com una capacitat política.

Els sofistes qüestionaven la capacitat humana d'assolir un coneixement seguir i universal. Una de les qüestions va ser la determinació del caràcter natural o convencional de les creences i costums.Protàgores mantenia una posició relativista en afirmar que existia una veritat en cada persona "L'home és la mesura de totes les coses".

Gòrgies mantenia un pensament més radical. Afirmava que no podem estar segurs de res (escepticisme), vivim en un dubte permanent.

SÒCRATES

"Només sé que no sé res" (Només aquell que és ignorant pot tenir el camí al reconeixement).

Encara que Sòcrates és coetani dels sofistes, se'n diferencia radicalment, n'és crític i polemitzador (rebutja l'escepticisme i el relativisme). Creu en llei establertes, lleis que es poden descobrir. Comparteix la preocupació per l'educació i l'assoliment de l'excel·lència (coneixement).

-EL MÈTODE SOCRÀTIC

Era inicialment l'art del diàleg, l'art de fer preguntes adequades amb objectiu determinat. En aquest procés Sòcrates utilitzava dos recursos: La ironia i la contradicció. Sòcrates a través de la ironia arribava a fer contradiccions lògiques.

Els sofistes assumien l'existència de la contradicció, el seu relativisme feia defensables els raonaments oposats. En canvi, Sòcrates, deia que arribar a una contradicció implicava rebutjar la fase inicial. (L'interlocutor creia que era savi, però estava plena de contradiccions).

Un cop que hom arribava a la conclusió de l'ignorància, l'art es convertia en una eina d'accés al coneixement, maièutica (veritat que està amagada en l'interior).

-L'ÈTICA SOCRÀTICA

L'activitat Socràtica tenia una finalitat profundament ètica. Sòcrates pensava que l'areté (excel·lència, virtut, ...) no depenia de la posició social o de la sang; sinó que és una qualitat basada en valors intel·lectuals i morals. Si som bons o dolents depèn dels nostres criteris interns. La revolució ètica de Sòcrates es basava en donar la darrera paraula de la moralitat, no de l'opinió pública sinó de la consciència.

La raó no tan sols és un instrument que ens permet accedir a la veritat. És la font i fonament de l'ètica: només el què raona és bo (Ha de saber que és la justícia per ser just). La teoria que considera el coneixement com la base de la moral s'anomena intel·lectualisme moral.

ALBORS A MESOPOTÀMIA I ORIENT

La filosofia s'inicia al segle V aC a Grècia, justament amb el pas del mite al logos.

-REFLEXIÓ SOBRE LA CONDICIÓ HUMANA

El poema de Gulameix té una doble rellevància: inicia la literatura coneguda de la humanitat (les tauletes conservades) i és una profunda i sàvia reflexió o sobre com hem de viure i què som els humans. El poema té 11 tabletes, 6 narren la recerca de Geòrgia i la resta la immortalitat.

-PRIMER INTENT D'ORDENACIÓ SOCIAL

Un dels reis més reconeguts de Mesopotàmia, Hammurabi, va promulgar el codi d'ordenació social que consta d'un conjunt de lleis. El conjunt de lleis és la selecció, innovació i ordenació de l'heterogeni grup de lleis del seu temps. Aquest codi és la primera gran obra jurídica elaborada d'una manera lògica i coherent.

El codi estableix que els malfactors han de ser jutjats i castigats per la societat.

-EL NAIXAMENT DE GRANS RELIGIONS

Els fundadors de d'hinduisme i els pensadors grecs són indoeuropeus. En l'època dels textos sagrats Upanisad, aquesta doctrina la podríem dividir en dos blocs.

-Tots els humans tenim un destí traçat (SAMSARA) participant en la reencarnació.

-El jo (ATMAN) cerca el tractament del cicle etern, un alliberament (MOKSA) que arriba quan el Jo s'identifica amb l'essència darrere l'univers

NIRVANA: Neutralització del desig i l'acció assolint la PARANIRVANA (extinció del desig)

ORIGENS DELS MITES GRECS

L'origen es divideix en dues civilitzacions:

MINOICS: Creta era el centre de la civilització. El seu fundador va ser el rei Minos. La seva cultura era naturalista, sense guerres ni armes, sinó amb jardins i festes. Va ser destruïda per una explosió volcànica.

MICÈNICS: Grans masses d'indoeuropeus envaeixen Grècia. Reben influencia dels minoics encara que mantenen elements con la seva llengua. D'aquesta civilització sorgeix una fusió de cultures que provoquen conflictes entres divinitats, modes de vida i/o valors predominants. El model de vida serà l'home guerres i culte (aristòcrata) i els valors predominants seran els valors de l'aristocràcia. Els micènics van ser arrasats per la invasió dels Doris.

600 anys desprès Homero va recollir els records del passat i els narrà en la llíada. L'ideal aristocràtic desitja el millor en tot, tenia com a valor nuclear l'afany d'excel·lència.

ELS ANTICS MITES GRECS

A segona meitat del segle, Grècia estava formada per petites comunitats politiques anomenades polis. Els grecs s'anomenaven a ells mateixos hellenoi.

El mite és un relat memorable i tradicional que explica l'actuació de personatges extraordinaris (deus i herois) en un temps prestigiós i llunyà. Es tracta d'una narració perduda en la memòria d'una comunitat que va heretant del passat fets i actuacions extraordinàries i significatives, cosa que aquestes actuacions són un model.

Hesíode explica el naixement del Cosmos i dels deus: Cronos fill d'Ura i Gea, va odiar i destronar al seu pare del olimp i després es casà amb Rea, la seva germana, ...

EXPLICACIÓ RACIONAL DE LA NATURA

Al s. VI aC els presocràtics qüestionen les explicacions mítiques donades a determinats problemes i hi cerquen explicacions més segures, més lògiques. Comencen a investigar si darrere la pluralitat de canvis que observem en la natura influint la vida.

L'ESCOLA DE MILET

En el s. VI aC el món grec ocupava bona part de les costes Mediterrànies, La Jóina era un dels centres més actius. S'havien establert els antics aqueus i aquí Homero havia escrit les seves obres. Aquest va ser el primer bressol de la filosofia.

Amb Tales s'inicia la filosofia. Ell i els seus deixebles, Anaximandre i Anaxímenes, es van començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques (explicacions arbitràries) i cercaven explicant lògicament necessàries, per tant, van ser els primer a protagonitzar el pas del mite al logos. Buscaven respostes en la natura mirant de trobar una llei que servís per explicar racionalment la realitat. Pensaven que es dóna una realitat fixa i bàsica, un principi.

Per a Tales aquest principi era l'aigua, la font de la vida. Per a Anaximandre era l'indeterminat. Per Anaxímenes era l'aire. La fecunditat d'aquests pensadors consistia en un estil de pensament de recerca racional d'un principi únic.

Van haver diverses circumstàncies que van fer possible que el naixement de la racionalitat arribessin a les polis de Jónia.

-Eren societats relativament obertes, van haver de adaptar-se a canvis freqüents.

-Tenien contactes gràcies als viatges que feien amb pobles amb brillants civilitzacions (Egipte, ...) que tenien mites i visions diferents.

-La seva religió, els seus mites, no estàvem controlats per dogmes ni sacerdots que rebutgessin activament la varietat d'opinions. Eren els poetes els que expressaven els mites.

A més els grecs tenien una actitud de afany de millora pensament.

ELS PITAGÒRICS

En el s. VI aC al sud d'Itàlia, Pitàgores i la seva comunitat protagonitzaven el naixement d'una forma alternativa de pensament racional.

Pitàgores va néixer a Samos; per causes polítiques va emigrar al sud d'Itàlia on va fundar un moviment intel·lectual, religiós, moral i polític: una secta d'iniciats amb l'objectiu de la purificació de l'ànima a nivell corporal i intel·lectual. Aquesta secta defensava la immortalitat i la doctrina òrfica de la transmigració.

Els pensadors de l'Escola de Milet cercaven els principi material d'on tot emergia, Pitàgores cercava l'estructura o formada del cosmos. Els pitagòrics; aficionats a la música, van descobrir que aquesta és reductible a proporcions numèriques. Per tant, si volien descobrir els secrets del comos cal estudiar l'estudiar l'estructura numèrica d'aquest ja que l'estructura del cosmos és matemàtica.

HERÀCLIT vs PARMÈNIDES

Al llarg de la historia del pensament s'han repetit dues concepcions del món. La de Parmènides i Heràclit (dues versions arquetípiques del món)

Heràclit afirmava que tot està en un procés constant del canvi, que la inestabilitat és llei de vida.Concep el món con una continuïtat de canvis i per tant en un perpetu fluir de totes les coses. Per això afirma els dinamisme a la mobilitat universal, el fos és la metàfora del seu pensament "Totes les coses son flames"

Parmènides, en canvi, qüestiona les dades sensorials afirmant que els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda.

El seu pensament proclama la immobilitat radical de la realitat, és a dir, els canvis que dius Heràclit són tan sols aparences sensorials. Si els sentits diuen una cosa i la raó una altra cal que fem cas a la raó.

Els Pitagòrics menys preaven aquestes aparences; creien que només calia raonar lògicament.

ELS PLURALISTES

Els pluralistes accepten que la physis és un procés de constants canvis i que és pot venir del que no és, Això ens permet agrupar els pluralistes ens dos grups.

-L'existent no ha sorgit pas d'un sol i únic principi sinó de molts elements.

-Els canvis que observem són combinacions dels elements primigenis.

EMPÈDOCLES (494-432 aC) de Silícia, recull la consideració de l'aigua com a principi, l'aire, la del foc establint la teoria dels 4 elements no reductibles els uns als altres. Les coses naturals són combinacions en proporció matemàtica. Aquesta combinacions estan regides per l'Amor (uneix) i l'Odi (separa).

ANAXÀGORES (500-128 aC) Cluzàmenes. Gracies a ell es va començar a exercitar la filosofi a Atenes. Afirmava que el Sol tan sols era una pedra incandescent. Diu que no existeixen tan sols 4 elements, sinó que hi ha tants elements com tipus de coses. Que un dels elements predomini més o menys depèn d'una força que l'anomena nous (una ment o intel·lecte)

LEVECIP DE MILET I DEMÒCRIT, atomistes, consideraven que la realitat bàsica està integrada per una infinitat de petits objectes durs, invisibles i eterns: els àtoms que es mouen lliurement gràcies a l'atzar. Totes les coses són un conjunt de àtoms. Els canvis dels àtoms són possibles gracies al buit.