1

Núm. 2177 7 de gener de 2018

PARRÒQUIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL INFORMACIÓ PARROQUIAL

Surt l’estel de l’Orient...Veus tres ombres que caminen?Hom no ho sap, però pressentque els Sants Reis ja s’aveïnen.

Nit de goig i poesia:somnis d’or sobre els coixins

i una estrella que els Reis guiadins la fosca dels camins.

Mn. Camil Geis

REIS

2

LITÚRGIA. EPIFANIA.

FRAGMENTS

Cal que fem d’estrella per als altres. Per tal que, així com l’estrella amb la seva llum va portar els Mags pagans cap a Je-sucrist, nosaltres, amb l’esplendor de la fe, de la pregària de lloança i de les bones obres, resplendim enmig de les tenebres del nostre món, pessimista i desorientat, per anunciar-hi Jesús, causa d’alegria i d’esperança, llum per a les problemàti-ques personals i socials. Perquè l’Evan-geli de Jesús que anunciem els cristians parla d’una alternativa al món tal com és i insisteix en la necessitat de trans-formar-lo. Com ens diu insistentment el Papa, cal trobar un estil de vida sobri que no malbarati els béns, cal construir una societat que no exclogui ningú, atenta als pobres i a les perifèries per fer-la més justa, cal bastir una economia al servei de les persones i vetllar per una ecologia que salvaguardi la terra com a casa co-muna, cal construir la pau.

Josep Mª Soler. P. Abat de Montserrat

La festa de Reis ens recorda sobretot la vocació universal i missionera de la nos-tra fe, una fe que es l’oferta que Déu fa a la humanitat sencera. Per la presència del Fill de Déu en el món —la seva Epi-fania— tots els homes de totes les èpo-ques i cultures estem cridats a la salvació defi nitiva. Cada civilització, cada temps, cada home té al cel la seva estrella que, seguida i interpretada correctament, el porta fi ns a Jesús qui respecta les dife-rents maneres de ser, els costums i tra-dicions en el que tenen de valuós i, al fer-se home, instaura la nova i gran fra-ternitat de tots els homes.

Sempre en algú racó de la terra hi ha homes i dones-els Mags, si volem- que, captant els signes dels temps, seguiran l’estrella i trobaran a Jesús.

Mns. Sebastià Taltavull

3

Tot home, com els Mags, té a disposició dos gran llibres dels que treure els sig-nes per orientar-se en els seu pelegrinat-ge: el llibre de la creació i el llibre de les Sagrades Escriptures. El més important és estar atent, vigilants, escoltar a Déu que ens parla. Ens diu l’evangeli que els Mags, quan van arribar a Jerusalem, de moment van perdre de vista l’estrella, però aconsegueixen superar aquell mo-ment crític de foscor perquè van creure en les Escriptures, en la paraula dels pro-fetes. Així van poder escapar de l’estat de letargia de la nit del món i van reem-prendre el camí fins que van veure nova-ment l’estrella.

Un aspecte de la llum que ens guia en

el camí de la fe és també la santa “astú-cia”, aquesta sagacitat espiritual que ens permet reconèixer els perills i evitar-los. Els Mags van saber utilitzar aquesta llum d’“astúcia”, quan de retorn a la seva ter-ra, van decidir no passar pel palau tene-brós d’Herodes, sinó que van prendre un altre camí. Aquests savis vinguts d’Orient ens van ensenyar en no caure en la te-nebra i a defendre’ns de la foscor. Es ne-cessari acollir en el nostre cor la llum de Déu i, al mateix temps, practicar aquella “astúcia” espiritual que sap harmonitzar la senzillesa amb la sagacitat, com Jesús demana als seus deixebles: Sigueu saga-ços com serps i simples com coloms.

Papa Francesc

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra i fosques nuvolades cobreixen las na- cions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria.

Is. 60, 1-2

4

LA MÀGIA DE LA IL·LUSIÓ. NIT DE REIS.Elvira Recasens

Immerses en la nostra particular litúrgia; la litúrgia d’un món infantil i innocent ple d’il·lusions i fantasies, passàvem les fes-tes de nadal majoritàriament a casa ju-gant amb les amigues. Totes pensàvem la millor joguina que podríem demanar per Reis; sortosament en aquell moment el consumisme era molt incipient i el que prevalia era aquest món màgic que en-voltava la diada més que no pas la ma-teixa joguina.

El tràngol fort venia quan, carta en mà, havies de portar-la i lliurar-la a l’ambai-xador, aquell senyor amb barba blanca que tot i ser cordial i amable inspirava un cert respecte. Calia fer cua al carrer amb

fred i nervis esperant que tot sortís bé. Una cop enllestida aquesta gestió només havíem d’esperar i fer bondat.

Arribada la nit de la cavalcada sortíem ben abrigades de casa amb bufandes, guants i gorres per veure passar els Reis. Sembla mentida la innocència i sobretot la motivació i la il·lusió com poden fer aparèixer aquella màgia que converteix el món real en un món idíl·lic i de fanta-sia. Després de la cavalcada calia anar cap a casa i deixar-ho tot a punt, l’aigua i el pa pels camells, menjar per ses majes-tats, les sabates llustrades... En acabar de sopar, tocava posar-se al llit de pres-sa, però els nervis jugaven sempre ma-

les passades i costava dormir. Sa-bíem que els patges vigilaven per tal que cap nen, adult o avi pogués veure com els mags i els seus aju-dants s’enfi laven per escales infi ni-tes i així poder accedir a les cases altes. Finalment el cansament ens vencia i quèiem en un son profund.

Recordo també que els pares teni-en molt clar que de joguines se’n havia de demanar poques. Pas-sat alguns anys, quan jo ja sabia que els Reis no venien d’Orient, la mare em va explicar que tant des d’un punt vista pedagògic com cí-vic i solidari el millor era regalar la quantitat justa i assimilable pels nens i nenes i això sempre ho he tingut present, de tal manera que quan em vaig convertir en part de la màgia d’aquesta nit de Reis i havia d’enfi lar-me en una llarga escala per poder accedir a la llar vaig seguir el mateix exemple. Nit de Reis, una nit de màgia sense mentides, com digué algú. Una nit que omple la casa de misteri, es-timació, i, si és vol, de valors, ja que el més fàcil es comprar una joguina.

5

REFLEXIONS I ALGUNA CURIOSITAT

Amb el pas del temps el nostres fi lls no recordaran totes les joguines que van rebre. Possiblement només algunes que aniran lligades a experiències importants o etapes clau. Però el que sí quedarà gra-vat per sempre és el temps i l’amor que dediquem a envoltar aquesta nit de pe-tits gestos i detalls fruit de la nostra ge-nerositat i la nostra imaginació. Es tracta d’adoptar una actitud que ens pot arribar a transformar com a persones i canviar, fi ns i tot, la nostra escala de valors, per-què preparar una nit màgica implica dedi-cació, una gran feina d’observació, molta generositat i una bona dosi d’il·lusió.

Potser coneixeu la història de J.R.R. Tol-kien que, durant més de 20 anys, va es-criure cartes del Pare Noel pels seus fi lls (des que el gran tenia 3 anys fi ns que la

més petita va complir els 14). Tolkien va crear pels seus fi lls un món màgic, ha-bitat pel Pare Noel, el seu secretari, l’Ós Polar del Nord, elfs, gnoms, ninots de neu i molts altres personatges. Les car-tes anaven escrites amb una cal·ligrafi a molt cuidada i va il·lustrar ell mateix les cartes amb una constància i dedicació admirables. La correspondència entre els fi lls de Tolkien i el Pare Noel no va ser interrompuda ni tan sols per la Segona Guerra Mundial.

Nosaltres potser no tenim les habilitats literàries de Tolkien, però podem posar en joc la nostra imaginació per regalar a la nostra família uns moments agrada-bles que més endavant, de ben cert, for-maran part del nostre record com ho són totes les coses bones de la vida.

6

ELS REIS

Aquesta nit han passati han posat la mà als balcons…

Els somnis dels infantonshan granat.

Cap a Orient se’n van tornanta llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensanten Jesús.

Heu sentit avui el cormatinejador dels nens?Heu sentit el rastre d’or,

mirra, encens?Joan Maragall

UN BON REGAL, LA POESIA.

ELS REIS

Fa estona que s’ha fos la llum dels fanaletsque els marcava la ruta per pobles i ciutats:i els tres Reis travessant desconeguts indrets

com si fossin a casa, per mil multiplicats,sabent-se de memòria el nom de cadascúi on viu i què demana a la carta enviada

dient que ha fet bondat i que n’està segur;repartint caramels enmig de la gentada”.

Marcel Riera

ELS REIS

Han passat sigil·losos,m’han deixat un feix de llenya,

mistos per encendre el foc,més paraules pels poemes

i un mapa per recórrer el món.

Als camells duien sal blancai refl exes daurats del sol,

sacs farcits de pallaamb aromes d’altres llocs.

Han begut aigua clarai han marxat a trenc d’alba

per cercar desert enllàregnes d’aire sobre els joncs.

Isabel Barriel

7

8

purissimasabadell

EPIFANIA DEL SENYOR. Missa de vigí-lia, dissabte a 2/4 de 9 del vespre. Diu-menge, missa a les 10 del matí, 11 en castellà, 12 del migdia i 9 del vespre.HORARI DE LA MISSA ELS DIES FEI-NERS. Cada dia a les 8 del vespre.RÉS DEL SANT ROSARI. Tots els dies feiners a 2/4 de 8 del vespre.PREGÀRIA AMB CANTS DE TAIZÉ. Cada dimecres a 2/4 de 9 del vespre, a la Capella de la Mare de Déu de Riu-Sec.COMUNIÓ ALS MALALTS. Cada dijous, de 4 a 6 de la tarda, es portarà la Sagra-da Comunió als malalts i impedits que ho demanin.PREGÀRIA FAMILIAR AMB ELS MÉS MENUTS (0-7). Cada tercer dissabte de mes, a 2/4 de 6 de la tarda, pregària fa-miliar amb els més petits.

CULTES INFORMACIÓ A LA COMUNITAT

purissimasabadell

Parròquia de la PuríssimaCapmany, 36 · 08201 SabadellTelèfon 93 725 14 41secretaria@purissimasabadell.org

Parròquia Puríssima Sabadell

purissimasabadell

Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.Mc. 1, 7-11

ECONOMIA. Dimarts 9 de gener, a les 7 de la tarda, reunió d´aquesta comissió.CONSELL PARROQUIAL. El Consell es reunirà dimarts 9, a 2/4 de 9 del vespre. Queden convocats els representants de totes les comissions.ANTICS JOVES D’ACCIÓ CATÒLICA. Dimecres dia 10, a 1/4 de 7 de la tarda, tindran reunió a la Sala Sant Jordi.BANCA ÈTICA. Divendres 12, a 2/4 de 9 del vespre i a l’Auditori Parro-quial, xerrada sobre banca ètica. Orga-nitza Justícia i Pau.CONFIRMACIONS. Diumenge 14 de gener, el bisbe auxiliar Salvador Cristau administrarà el sagrament de la confi r-mació a un grup de joves de la nostra parròquia durant la missa de les 9 del vespre.INICI DEL CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE FE I CIÈNCIA. Dins els actes commemoratius del 150è aniversari, el proper dijous 18 de gener, a 2/4 de 8 del vespre i a l’Auditori Parroquial, el físic, teòleg i fi lòsof Àngel Pons ens presenta-rà la conferència inaugural d’aquest cicle i que ha titulat “La Fe i la Ciència. Una mirada fi losòfi ca i personal”. És compati-ble una mirada religiosa i una de científi -ca vers el nostre món natural? Des de la seva experiència com a professor de ci-ències, religió i fi losofi a, Àngel Pons ens ajudarà a refl exionar i plantejar qües-tions sobre aquestes dues realitats que ens poden semblar antagòniques.COL·LECTA PER A CÀRITAS. En la co-l·lecta per a Càritas de Nadal es van re-collir 1501,21€. A tots moltes gràcies.