Reinserció social d’exreclusos/es

1r Educació Social, Curs 2017-2018, T-1

Assignatura: Interrogants i reptes de futur

Docent: Antonio Alcántara

Membres del grup: Joel Jurado, Iria Guerrero,Laura Delgado, Ivan Hernán,

Toni Contreras i Mireia Lara

Índex

1. Introducció i justificació del tema escollit…………………………….pàg. 2 - 4

2. Coneixement existent sobre la temàtica……………………………..pàg. 5 - 8

3. Actuacions d’èxit aportant llum sobre un futur incert……………….pàg.9 - 14

4. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de

l’Educació

Social…………………………………………………………………….pàg.15-17

5. Implicacions per a la pràctica de l'educador/a social……………...pàg.17 -18

6. Conclusions……………………………………………………………..pàg. 19

7. Reflexions personals…………………………………………………..pàg.20-22

8. Referències……………………………………………………………..pàg.23-24

9. Annexos: Entrevista educadora social……………………………….pàg.25-26

1

1. Introducció i justificació del tema escollit

El tema que ha estat escollit pel nostre grup és la reinserció social d'exreclusos i

exrecluses. Després de parlar i proposar diversos temes que ens interessaven hem

vist que aquest ens generava una gran inquietud, ja que no sabem com es

desenvolupa una persona que hagi estat presa un cop ha sortit de la presó. Creiem

que després d'haver-hi passat uns anys complint condemna, al marge de la societat,

tornar-hi de cop pot arribar a ser un gran xoc, i un repte molt difícil que se'ls pot

presentar a moltes d'aquestes persones. A més, hem vist que és un tema del qual

podem extreure molta informació útil per a nosaltres, actualment en el sentit

acadèmic i, per a un futur, en l'àmbit professional.

Un altre aspecte que ens interessa, és saber com treballen els educadors socials

per ajudar a les persones, que han estat a la presó, en la reinserció, les habilitats

que fan servir i quins ítems treballen per a poder aconseguir que aquesta reinserció

sigui total o màxima.

Tenim entès, que en moltes ocasions, les persones que ingressen en els centres

penitenciaris consumeixen drogues, i aquí és quan ens entra el dubte de si és el fet

anterior el que els porta a delinquir. Aquest és un esdeveniment que la societat

generalment té present, per tant és importat destacar l'estigma social que hi ha

davant les persones que són exrecluses, a més la falta de vincle o suport que hi ha

en sortir de les presons i la dificultat econòmica que tenen, la gran desconfiança que

existeix en què recaiguin, i per tant, l'augment en la dificultat de trobar llocs de

treball o habitatge, dificulta encara més la reinserció. Aquesta desconfiança fa que

molts dels exreclusos recaiguin per a poder sobreviure i per tant es crea un cercle

que és molt difícil de trencar, com un gos que es persegueix la cua constantment.

Entenem llavors que les persones que són exrecluses es troben en situacions

marginals i per aquest motiu ha d'haver-hi presència d'un educador o educadora

social.

Des de la professió, a més d'ajudar a l'exreclús en la seva reinserció, hem de

conscienciar a la societat que les persones que estan internes en els centres

penitenciaris, també formen part de la nostra població, ja que no es tenen en

2

compte. S'oblida que tot i les seves condicions de no llibertat, segueixen sent

persones amb drets i deures formant part d'aquesta. Veiem doncs, que aquest és un

àmbit poc valorat socialment i que veritablement no es coneix la realitat dels

exreclusos davant la seva reinserció social i laboral. La seva acollida és dificultada

donat l'anterior punt, ja que durant el temps d'internació i abans de sortir de presó,

es passa per diversos processos pels quals no voldrien tornar a entrar.

Creiem considerable destacar la importància de conèixer i preveure les necessitats i

problemes que es donen a la sortida, a més de les formes i recursos que existeixen

per a cobrir-ho. És vital mentalitzar a tota la població de la possibilitat de la

reeducació, la reinserció i la resocialització de les persones preses.

La finalitat que tenim amb aquest treball, per tant, és veure la dificultat que suposa

per a aquest tipus de persones sortir de les presons i reinserir-se amb normalitat a la

vida social i laboral, a més saber les maneres en què l'educador social pot facilitar

aquesta reinserció.

Aquest treball s'estructurarà en set blocs. El primer bloc està dividit en diferents

apartats, començarem explicant la definició de reinserir, quin és l'objectiu principal

d'aquesta acció i les dificultats que té, tot seguit parlarem del procés d'orientació

dels reclusos i de la conscienciació que han de tenir els professionals que cada cas

és diferent i s'han d'adequar les característiques per tal que el reclús s'adapti.

També es tractaran els ítems a avaluar a l'hora de fer la reinserció, com el

compromís de l'individu. A continuació s'expliquen els accessos i les posicions que

tenen el treballador i l'educador social dins la presó i les competències que hi ha

d'aquests. Finalment, tractem els problemes que hi ha dels treballadors dins les

presons i les seves peticions. El segon bloc parla sobre les actuacions que s'han dut

a terme amb els exreclusos. Ens endinsarem amb el CIRE, el centre d'iniciatives per

a la reinserció, i tractarem els seus programes, com per exemple el programa

reincorpora de la Caixa. Tot seguit donarem a conèixer algunes de les estadístiques

de reinserció laboral i parlarem sobre l'Obra Mercedària, la qual tracta diferents

projectes per a treballar amb els presos. Finalment, s'explicarà les labors que tenen

els educadors; l'ajut, la formació i l'acompanyament amb els presos, i treballar amb

la comunitat per tal de poder deixar enrere els estereotips existents cap als

3

exreclusos. El tercer bloc tracta dels reptes i interrogants que sorgeixen en quan a la

reinserció d’exreclusos, centrant-nos en els reptes com a educadors, que són la

predisposició de l’usuari al qual fem l’acompanyament, la cooperació amb altres

entitats i professionals i la creació de vincles amb les persones a les quals nosaltres

com a educadors oferim un servei. D’altre banda, parlem dels reptes cap als

exreclusos que són la reinserció social, la reinserció laboral i la normalització de la

situació. Finalment comentarem algunes diferències entre homes i dones en l’àmbit

penitenciari. En el quart bloc parlarem de les implicacions de l’educador social

respecte la reinserció d’exreclusos. Una mirada en la feina que realitzen tant dins de

les presons com fora, i com tots dos entorns es complementen. El cinquè bloc està

destinat a la conclusió i el sisè a les valoracions personals. Finalment, l'últim bloc

recull la bibliografia utilitzada.

Paraules clau: Reinserció social, educació social, àmbit penitenciari.

4

2. Coneixement existent sobre la temàtica Segons la RAE, reinserir vol dir “tornar a integrar en la societat a algú que estava condemnat penalment o marginat” (Real Academia Española). Amb totes les idees que hem recollit sobre aquesta paraula, podríem definir la reinserció social com una reintegració d’una persona (que en el nostre cas seria un reclús), dins de la societat; que s’adapti novament a aquesta, ja que durant un temps determinat ha estat fora d’ella. Pensem que el que es pretén no és castigar, sinó ajudar a l’infractor que rectifiqui els hàbits amb els quals va tenir una conducta inapropiada per tal que pugui conviure socialment. Moltes persones estan en situacions d’exclusió social per motius diversos i poden provocar una manca total de recursos com en el cas de les persones sense llar o dels exreclusos, i la seva reinserció es torna molt complicada. La presó és una part primordial del sistema de justícia del país i la Generalitat és l’entitat que autoritza aquesta institució a Catalunya. Els exreclusos/es Enfocant-nos en els exreclusos/es, l'objectiu principal de la reinserció consisteix a reeducar al reclús per tornar-lo a inserir en la societat. És un treball llarg i constant, en el qual principalment busquen que els reclusos augmentin la seva autoestima i que canviïn de manera positiva la seva actitud. Després, s’ocupen que aconsegueixin un lloc de treball encara que moltes vegades es torni una tasca molt difícil. Segons alguns estudis demostrats d’administració de justícia penal, quan les persones han estat un cop a presó, tendeixen a tornar. Una de les característiques que podríem destacar, és que quan una persona torna a presó és per un delicte més greu dell que havia comes anteriorment. Un cop el reclús ha complert la seva pena i queda en llibertat ha de tenir en compte que hi ha un registre sobre els seus delictes estan reflectits en el seu historial, aquests fets poden comportar connotacions negatives directes, com ara, quan busquen feina. Un cop el reclús surt de presó ha d’afrontar aquests fets i intentar que no es creï una barrera psíquica en el procés per buscar feina.

5

Procés d’orientació dels exreclusos El procés d’orientació que iniciarem amb aquesta persona és:

- Procés de llarg termini i no només de fets o problemes puntuals. - Un procés d’ajuda per part del professional cap al demandant. - Aquesta activitat és voluntària i hem de tenir molt en compte les opinions i

valoracions dels usuaris. - Hem de formar a l’usuari enfocant-ho a la recerca laboral. - També és un procés socialitzador on la persona normalitza els seus cercles

socials. Existeixen moltes eines i mètodes que podem utilitzar a la fase d’orientació. En canvi, cada professional ha de poder perfeccionar alguns dels seus propis mètodes i eines, adaptades al lloc de treball específic en el qual es troba, a l'entitat des que funciona i a les característiques de les persones que serveix i el seu problema. En el cas de exreclusos, han de tenir molt presents aspectes com el temps que han estat a la presó, l’actual enllaç amb l'administració penitenciària o el deteriorament físic o sanitari que poden presentar. La durada d'aquesta fase d'orientació no serà mai predeterminat, perquè depèn fonamentalment les característiques i exigències de l'usuari. Cal avaluar el nivell de compromís i la constància, la seva motivació i els seus recursos, capacitats i competències personals. Així, tenint en compte aquestes característiques, podem dissenyar un procés d'orientació dividit en quatre fases:

- Avaluació-diagnòstic: coneixement i valoració de la persona i els seus problemes.

- Disseny de l’itinerari: concretar-ho amb la persona i decidir els objectius que es pretenen aconseguir i les activitats que vol desenvolupar.

- Seguiment: avaluació continua. - Manteniment: supervisió del desenvolupament professional en el lloc de

feina. Les mesures de reinserció es basen, fonamentalment en l'article 25.2 de la CE entre altres, que recull el principi que les penes que priven a les persones de la seva llibertat estaran orientades a la reeducació i la reinserció; Per tant, totes elles tenen aquesta fi. Podem considerar llavors que la reinserció és una ajuda centrada en les gàbies dels interns, perquè puguin tornar a conviure en societat. Hi ha diferents àmbits sobre els quals afecten aquestes mesures, i també diferents formes de portar-ho a terme. En les següents entrades s'exposen les més comunes i

6

exemples d'associacions, fundacions i grups voluntaris que actuen sobre aquest objectiu de reeducació. Accés a posicions dins de la presó (treballador-educador social) Els educadors socials i els treballadors socials no poden accedir de la mateixa manera a la presó, ja que no exerceixen les mateixes funcions dins d’aquesta. Els educadors socials accedeixen directament amb oposicions a presons oficials, on es va ascendent fent un curs determinat de l’obra de l’educador social, cosa que fa que es pugui ser un educador social dins de la presó sense tenir necessàriament el títol. En canvi, els treballadors socials accedeixen a través d’una oposició com a tal. Els interns només poden accedir a una presó si tenen contacte amb un equip interdisciplinari. Per començar tenen una prèvia visita amb psicòlegs, metges i psiquiatres, que els valoren físicament i mentalment. Després d’aquesta revisió, es reuneixen amb l’educador social que és qui finalment decideix en quin mòdul s’han d’internar, perquè no es poden posar a tots en el mateix mòdul i cadascun s’ha de traslladar a un mòdul concret. El pas final es contactar amb el treballador social que és qui s’encarrega d’omplir els arxius amb les dades dels interns. Competències de l’educador social a les presons

- Fer entrevistes amb un contacte molt directe - Orientació - Observar i contactar directament amb els reclusos - Dinamitzar - Classificació dels reclusos - Membres de l’equip tècnic i de la Junta de tractament - Treball burocràtic

Problemes dels treballadors socials dins de la presó

- Tenen un contacte mínim o nul amb els interns, o sigui que els desconeixen - Manca d’espai - En moltes ocasions, sobrecàrrega d’interns pels treballadors socials

7

Problemes dels educadors socials dins de la presó

- Manca de motivació dels interns en moltes activitats que es volen realitzar. - Inestabilitat als grups - Un sovint baix nivell cultural i/o educatiu dels presoners. - Manca de mitjans i espais - El fet que no es treballi amb la família dels interns o amb el medi ambient - Manca de motivació dels interns. - La fictícia reinserció i reeducació que es fa, ja que entre el 60 i el 70% dels

interns són reincidents - Problemes més comuns: reincidència dels presoners, pobresa, generacions

tot dins la presó... - La devaluació de l'educador social

Peticions dels educadors socials dels centres penitenciaris

- Definir el seu rol professional dins del centre - Reconeixement de la professió - Formació específica - Reivindicant del seu espai

Com a grup, veiem molt negatiu el fet que tant treballadors com educadors socials no tinguin els mitjans i l’espai que necessiten, perquè sinó no poden treballar en condicions. La sobrecàrrega d’interns repercuteix en el treball i la reeducació que es fa amb ells, ja que el treball dels educadors és directe i necessiten tenir temps per garantir que no tornin a reincidir. Per acabar, no veiem correcte que no es reconegui la professió, ja que és el mínim que creiem que es mereixen després que hagin estudiat una carrera per exercir-la.

8

3. Actuacions d’èxit aportant llum sobre un futur incert

La reinserció, és el principal objectiu que tenen la major part dels centres

penitenciaris de la UE.

Per aquest motiu, a dins dels centres penitenciaris es desenvolupen una sèrie

d’activitats (formatives, culturals, educatives, laborals, terapèutiques), que tenen

com a finalitat, aconseguir que els exreclusos al sortir de la presó, no només

estiguin ocupades amb un treball, sinó que la persona torni a reinsertar-se al mercat

laboral, amb millors condicions de les que tenia quan va entrar al centre penitenciari.

Tal i com indica Puy, O.(2008), el treball pot ser un mitja excel·lent per a la

reinserció social ja que ofereix una oportunitat per canviar de actitud vital i

reintegrar-se a la societat.

Alós, R et al. (2006), en un estudi qualitatiu en que preguntaven a interns i tècnics

de presons catalanes, es destacava la importància del treball a les presons: primer

de tot genera autoestima en els interns, ajuda a la construcció d’hàbits favorables

per a la reinserció i els interns assoleixen coneixements útils per el seu futur. La

feina sense una motivació treballada prèviament, no resulta útil.

En aquest punt del treball, després d’una llarga recerca, hem trobat diferents

programes i centres que han contribuït d’alguna manera a buscar la millora social

d’exreclusos/es i gràcies a molts d’aquests programes, han pogut reinsertar-se a la

societat.

Hem pogut veure, que el treball amb exreclusos no comença al sortir de la presó,

sinó que ja des de dins de la presó, abans de ser posats en llibertat, ja treballen amb

ells, fent activitats de formació dins de la presó, i per exemple, fixant-nos en el CIRE,

tenen un projecte que es diu “Made in CIRE”, que consta de la venta de productes

com teixits, que el que pretenen és donar prestigi i valor al treball que realitzen dins

la presó els interns reclusos, i també pretenen donar visibilitat a la feina que

realitzen els interns als tallers dels centres penitenciaris catalans.

9

Com a actuacions podem trobar:

Trobem el CIRE (Centre d’iniciatives per a la reinserció):

És la empresa pública del Departament de Justícia de la Generalitat, que té per

objectiu donar segones oportunitats a les persones privades de llibertat, per mitjà

d’activitats formatives en oficis, i en treball productiu.

En aquesta imatge, en relació amb el CIRE, segons estadístiques de l’any 2016,

podem veure com compta amb 15 centres de treball, que s’imparteixen 270 cursos

D’aquests 15 centres de treball podem treure els resultats de producció dels centres

segons l’especialitat, amb una producció de 16.759.918 unitats en el sectors de

l’impremta, 1.447.800 unitats en el sector de la confecció, 2.701.256 unitats en el

sector de la serralleria, fusteria, cartonatge i palets, i 262.638.895 unitats en el

sector de la fleca, manipulació i muntatge.

El programa Reincorpora de La Caixa, es troba adherit a aquesta empresa pública

del Departament de Justícia de la Generalitat.

10

El Programa Reincorpora de La Caixa (programa de l’Obra Social La Caixa, dirigit a

interns de centres penitenciaris): dóna als interns que es troben al final de la seva

condemna, l'oportunitat de construir un futur diferent i àmpliament integrat en la

societat a través d'itineraris personalitzats.

Els participants milloren les seves habilitats i reforcen els valors que els ajudaran en

el seu camí cap a la integració social i laboral.

El programa Reincorpora, parteix d’un itinerari d’inserció sociolaboral que està

pactat amb cada participant, i conté unes fases d’intervenció que són:

• Selecció: comprèn les accions destinades a triar les persones que

participaran en el programa d’inserció, en virtut d'un procés normalitzat i definit

prèviament.

• Posicionament davant l'ocupació: procés d’acompanyament de cada

usuari en el programa, treballant des de i per a la persona. En aquesta fase es

desenvolupen tant accions individuals com grupals.

• Formació i pràctiques professionals no laborals: inclou accions formatives

destinades a millorar la formació del participant, combinant formació en

competències transversals i teòrica amb la realització de pràctiques no laborals a

l'empresa ordinària, el que permet, entre altres aspectes, als participants demostrar

el après a l'aula i apropar-se al món empresarial.

• Serveis a la comunitat: consisteix a preparar i realitzar per part dels

participants un servei solidari, que cobreixi les necessitats que es troben a una

comunitat.

• Recerca activa d'ocupació i inserció laboral: accions individuals i grupals

d'orientació sociolaboral, destinades a ensenyar, donar suport i acompanyar al

participant en el procés de la recerca activa d'ocupació i en la integració i el

manteniment del lloc de treball.

11

Com a dades estadístiques trobem que 3 de 4 participants d’aquest programa de

reinserció, aconsegueixen un contracte de treball.

És una labor també molt important l’acompanyament individualitzat de cada

exreclús.

També hem vist que a Madrid, referent als joves, el Centre de menors Teresa de

Calcuta, van portar 20 gossos abandonats, que van servir de teràpia per els joves

interns allà, per treballar la seva reinserció i altres habilitats socials i personals, com

poden ser millorar l’autoestima, l’autocontrol, la paciència, etc...

L’estigma de la presó és complicat que desapareixi, i normalment, en molts casos al

sortir de la presó, és complicat trobar-se amb moltes empreses que vulguin tenir

com a treballadors a aquells que sàpiguen que han estat a la presó, ja sigui per por,

o per estereotips creats en ells.

Per finalitzar la recerca d’actuacions d’èxit en l’àmbit de la reinserció d’exreclusos,

trobem la Obra Mercedària, la qual està dividida per diferents llocs d’Espanya,

nosaltres expliquem l’acció social que desenvolupen a Barcelona:

L’acció social a Barcelona la trobem dividida en tres punts:

1. Pisos d’inserció:

- Llar Mercedària a la Vall d'Hebron, un espai que allotja, dóna menjar i suport

emocional a les persones que acaben de sortir de la presó i necessiten, a poc a poc,

reintegrar-se en la societat.

- Llar la Mercè de Sant Feliu.

12

2. Presons:

- Donen recolzament espiritual, jurídic, psicològic i material a presos de

diferents presons de Barcelona com: Centre penitenciari de joves, Centre

penitenciari Wad-Ras, i Centre penitenciari de Brians.

3. Assistència jurídica-social:

- La fundació, atén a:

• Atenció social de 142 exreclusos en totes aquelles necessitats que es van

presentar per aconseguir l'objectiu final.

• 93 entrevistes de valoració amb el possible beneficiari i / o Serveis Socials

Penitenciaris per recollir tota la informació personal, social i terapèutica necessària.

• 772 entrevistes individualitzades aplicant el model d'intervenció centrat en les

tasques.

• Acollida de 54 exreclusos en llibertat definitiva que no tenien recursos

econòmics, vincles familiars, socials ni territorials.

• 1.428 vals de manutenció completa i 118 d'1 menjar / dia

• Lliurament de 120 lots de queviures de manera quinzenal a 10 antics

beneficiaris del Servei d'Acollida que estan vivint de manera autònoma.

• Lliurament de 53 lots amb productes d'higiene personal.

13

• Adquisició de les habilitats socials necessàries per aconseguir l'objectiu final

dels 67 exreclusos en llibertat definitiva atesos.

Així doncs, la nostra tasca com a educadors, va dirigida a atendre de manera

integral la població penitenciària perquè pugui superar els entrebancs que dificulten

la seva integració familiar, social i laboral, partint de l’anàlisi dels factors que

dificulten aquesta integració i promovent la seva inserció social i laboral. I no només

treballar amb els exreclusos, sinó que també treballar amb la comunitat, perquè

puguin entendre la situació d’aquestes persones, i per educar-los a superar els

estereotips cap a ells i que sigui acceptat el seu treball cap a la reinserció social i

laboral.

14

4. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de l’Educació Social Com a educadors socials, davant de la problemàtica de la reinserció, trobem alguns

aspectes que se’ns plantegen com a reptes per a la reinserció en tots els àmbits.

Com hem esmentat anteriorment, dins de l’àmbit presidiari, com a educadors ens

sorgeixen diverses dificultats a l’hora d’afrontar la nostra activitat laboral, com per

exemple el fet de limitar el treball d’un educador social o la falta d’espais per a la

realització de dinàmiques.

El major repte per a realitzar aquest acompanyament és evitar la reincidència, ja que

molts presidiaris, entre un 60% i un 70% són reincidents, com hem tractat amb

anterioritat.

Podem dividir els reptes que sorgeixen en aquesta problemàtica segons ens

centrem en els reptes per als educadors socials o els reptes pels exreclusos.

En primer lloc, com a repte per a l’educador social, ha d’haver-hi una bona

predisposició per tractar amb l’usuari amb el qual es fa l’acompanyament. Dins de la

nostra societat tenim instaurats diversos estigmes socials referents a les persones

que han estat un període de temps determinat a centres penitenciaris, encara que

com a educadors socials, hem de veure el potencial de les persones, les seves

capacitats i realitats, i no caure en prejutjar.

Seguidament, hem de crear vincles amb els usuaris. L’empatia és l’eina més potent

per tal d’entendre a altra persona. Com a educadors socials, hem de confiar en els

programes que es duen a terme dins de la presó com per exemple programes de

formació acadèmica tenen resultats i, confiar en què la persona ja ha pagat la seva

condemna amb la societat i en aquesta nova etapa, facilitar la reinserció total de la

persona. Quan es crean vincles amb les persones, el treball és més fluid, és a dir,

amb una persona de confiança li serà més fàcil compartir que amb una persona que

es mostri massa professional.

15

Finalment, és un repte per a nosaltres com a educadors, treballar amb diferents

recursos i professionals, ja que, com hem pogut veure, hi ha diversos projectes com

‘’CIRE’’ o ‘’Reincorpora la Caixa’’ els quals ofereixen diferents recursos per tal de

facilitar la reinserció d’aquestes persones, per tant, nosaltres com a educadors hem

facilitar i treballar conjuntament amb aquestes entitats i amb diversos professionals

per tal d’arribar a la reinserció total del nostre usuari.

Com a reptes per als exreclusos podem parlar de tres grans reptes, la reinserció

social, la reinserció laboral i la normalització de la situació.

Dins del primer repte, la reinserció social, trobem que normalment, les persones que

surten de la presó, han de modificar els seus vincles socials, a causa de la nova

situació d’inserció. El fet de canviar les relacions socials anteriors a la privació de

llibertat, per unes altres noves més sanes, pot comportar el procés cap a una

identitat no delictiva. Primerament és essencial, una bona predisposició per part de

l’usuari, ja que el no modificar les relacions socials pot comportar la reincidència.

El segon repte parla de la reinserció laboral, que comporta un gran interrogant, ja

que moltes vegades predomina l’estigma social de fet que qui ha delinquit pot tornar

a fer-ho llavors moltes empreses eviten contractar a persones que han passat un

període de temps a la presó. En aquest segon repte també hem de mencionar que

moltes vegades els exreclusos, surten de la presó amb addiccions a algunes

drogues o amb diferents característiques físiques, que són factors que poden

dificultar la possibilitat de tenir o mantenir un treball.

Finalment ens trobem amb el repte de la normalització. Dins d’una societat que té

implantats diferents estigmes socials en relació a les persones que han estat a algun

centre penitenciari, la normalització del concepte exreclús comporta una actitud de

rebuig per part de la societat ja que, generalitzant, no es creu en la reinserció ni en

les segones oportunitats. Com a educadors socials hauríem de promoure programes

de conscienciació cap a aquest sector en concret, per tal de normalitzar la situació.

16

També cal destacar la diferència entre reclusos homes i dones que per exemple, a

Catalunya al mes de gener de 2017, 7.927 reclusos van ser homes, un 93.07%, a

diferència de 590 dones recluses, comportant el 6.93%, dades recollides de la

distribució de reclusos per sexe de la pàgina web del Govierno de España. Aquesta

diferència comporta que majoritàriament les nostres actuacions siguin destinades a

homes exreclusos per l’alt percentatge que comporta.

5. Implicacions per a la pràctica de l'educador/a social

La figura de l'Educador Social en l'àmbit relacionat amb la inclusió social i laboral

dels exreclusos la trobem tant durant la reclusió com un cop fora del centre

penitenciari.

Però els objectius treballats des de dins de la presó es centren sobretot en la

reeducació, en la implementació de processos educatius amb la finalitat que la

persona reclusa adquireixi una personalitat que li faci respectar les lleis,

acompanyada de valors de responsabilitat, respecte i solidaritat.(Vanesa, 2014)

Des de dins de la presó es fa entendre que es treballa perquè la reinserció social

dels reclusos sigui el més fàcil possible, però, en realitat es treballa perquè un cop

acabi la seva reclusió es mantingui l'ordre en la societat. En part, aprendre a

respectar les normes i lleis que regeixen la societat en la qual has de conviure és un

factor força important per a poder facilitar la reinserció. Però gran part dels reclusos,

quan surten del centre penitenciari no es troben suficientment preparats per superar

aquest tram.

L'Educador Social mitjançant un punt de vista educatiu ha d'aconseguir que la

persona educada deixi de veure's a si mateixa com un integrant d'un col·lectiu

marginat dins la marginació que suposa la vida en un centre penitenciari. (Carlos,

2016). D'aquesta manera l'educand pot començar a sentir-se capaç de viure en

societat, i d'acceptar les competències necessàries per fer-ho. L'Educador Social ha

17

d'estar present durant tot el desenvolupament, i així evitar i interrompre l'espiral

d'exclusió-criminalització-reclusió-exclusió. (Carlos, 2016). Moltes vegades es dóna

el cas que una persona surt de la presó totalment rehabilitat de la criminalització,

amb intencions de refer la seva vida i reinsertar-se de nou a la societat com un

ciutadà més. Però l'exclusió que reben per part de la comunitat i la falta d'una figura

educadora que els acompanyi durant el procès fan que hagin de tornar a delinquir

per poder "sobreviure". Si no reben uns ensenyaments que els ajudin a aprendre a

subsistir recorreran a allò que saben fer, i la falta de recolzament de la societat no

facilita aquesta adaptació. Un Educador Social no només ha de treballar amb la

persona, sinó que també ha de preparar l'entorn de l'educand.

Per això és important destacar que les persones que surten de la presó sense

recursos ni recolzament poden comptar amb un treball social post penitenciari

realitzats per associacions i organitzacions. (Vanesa, 2014) En aquests llocs els

acullen i els ofereixen el cobriment de les seves necessitats bàsiques, per això la

figura de l'Educador Social, ha d'estar present durant tot el procès de reinserció, no

només dins l'àmbit de de la reclusió. Per això crec que tant la feina realitzada durant

l'estància en els centres penitenciaris com la que es realitza posteriorment tenen la

mateixa importància. Totes dues es complementen, ja que reclosos no poden posar

en pràctica molts dels continguts apresos, que un cop fora poden.(Vanesa, 2014)

També s'ha de dir que la feina d'un Educador Social, sigui dins o fora de la presó,

respecte a la reinserció social dels exreclusos, es força individualitza. Ja que cada

presidiari presenta diferents situacions, diversos motius pels quals han estat privats

de la seva llibertat, i aquest és un dels factors que influeix més a la societat a l'hora

d'acceptar-los en el seu entorn. També en el sentit que, per facilitar la reinserció s'ha

de potenciar allò en què destaca cada persona i treballar en funció d'allò. No és el

mateix treballar inserció d'un advocat tancat a la presó per frau, que amb un home

que s'ha criat en un entorn de criminalització del qual ha viscut tota la vida.

18

6. Conclusions Un cop hem finalitzat el treball sobre la reinserció social d’exreclusos/es, podem dir que ens ha servit per adquirir més coneixement sobre aquesta temàtica, ja que hem vist les diferències entre en aquest àmbit entre el treballador i l’educador social, i com treballa cada un d’ells. Per a conèixer diferents actuacions que s’han realitzat per aconseguir la seva reinserció, i per accions que segueixen realitzant-se, hem pogut també veure les diferències entre treballador i educador social, com treballa cada un d’ells, la manera amb la qual treballen i quins són els seus llocs de feina dins de cada centra en el que treballen, on també es pot veure com treballen amb els exreclusos i quin tipus d’orientació els hi donen. En aquest procès hem pogut descorbrir que els treballadors no disposen d’eines ni espais suficients per desenvolupar de manera gratificant la seva tasca, com hem vist no és una feina fàcil de portar a terme, ja que moltes vegades es troben en les situacions que una persona torna a cometre un delicte, i això els comporta una feina molt dura a més de les circumstàncies que també dificulten el tractament amb els exreclusos. La feina dels especialistes comença des del moment en què la persona està a presó, a mesura que passa el temps es va adaptant la forma de treballar amb la persona i un cop fora es creen uns programes d’orientació perquè dita persona pugui seguir i tenir un desenvolupament normal a la societat. Per finalitzar la nostra conclusió ens agradaria afegir que en aquest àmbit en concret queda molt per treballar i per fer notar més la figura de l’educador, però també hem pogut veure que aquesta figura no actua només en aquest àmbit sinó en molts altres, no només hem de treballar amb exreclusos també hem de treballar amb la societat per eliminar els prejudicis de la gent i intentar donar més opcions dins de la societat a gent amb qualsevol tipus de problema, però sobre tot destacant aquest treball hem de lluitar i aconseguir que el problemes en aquest àmbit siguin menors.

19

7. Reflexions personals:

- Iria Guerrero:

Per començar aquest treball cada un de nosaltres va proposar diferents temes els

quals podríem treballar i investigar, des del principi va ser molt fàcil que tots ens

poséssim d’acord i escollíssim un tema, en aquest cas la reinserció dels exreclusos.

Ha sigut un treball on hem investigat com treballar amb aquestes persones, com fer

més fàcil la seva reinserció a la societat i com orientar-les durant tot el procés de

buscar feina i tornar a contactar amb el seu cercle social de la manera més fàcil

possible, ha sigut un tema molt ampli però a l’hora molt gratificant de treballar.

- Toni Contreras:

Ha sigut un treball on he agafat consciència de la situació dels exreclusos a

l’actualitat, que no era gens com jo hem pensava ja que he pogut veure que tenen

moltes dificultats tant econòmiques com socials per tornar a formar part de la

societat on vivien. A més hem pogut veure els educadors socials fan un treball molt

gran i valuós dins dels centres penitenciaris i moltes vegades aquest treball no es

valorat de manera adequada i molts no compten d’eines i/o espais suficients per

poder treballar amb els reclusos.

- Laura Delgado:

Aquest treball d'investigació ens ha resultat molt interessant, ja que referent als

exreclusos dins del grup, teníem diferents incògnites envers aquesta temàtica a les

quals volíem donar resposta.

Personalment crec, que com a educadors socials, podem promoure diferents tipus

de projectes socials per tal de conscienciar a la comunitat amb la finalitat d'eliminar

diferents estigmes que condemnen a les persones que han estat un període de

temps determinat, per tal que aquest procés de reinserció sigui més fluid i

agradable.

20

- Mireia Lara:

En aquest treball m’he adonat de la realitat dels exreclusos i del perquè molts d’ells

són reincidents. La poca consciència que té la societat del tractament que reben per

a reinserir-se a la comunitat dificulta molt que sigui possible. Principalment, penso

que a més de treballar amb els reclusos des de l’inici de la seva condemna, hauríem

de treballar més amb la societat per tal de que la possibilitat d’obtenir un lloc de

treball, un cercle familiar o d’amistats sigui possible de manera senzilla.

Pel que he vist, gràcies a la recerca que hem fet, els professionals fan una gran

feina amb el reclús, l’orienten i l’ajuden a desenvolupar les seves habilitats, d’entre

altres coses. Aquesta feina crec que no és gens fàcil i està bastant desvalorada, ja

que com hem vist en el treball, hi ha moltes queixes per part dels educadors.

- Ivan Hernán:

Com molts altres col·lectius que es troben involucrats en problemàtiques socials

sembla que visquin al marge de la societat, que ningú els te en compte. Vivim en

una societat en la qual si els problemes o injustícies no se'ns presenten de primera

mà no ens adonem de lo importants que poden arribar a ser, i per tant no provem de

trobar solució. Els exreclusos son un dels grups que més discriminalització reben, el

fet que hagin estat interns en un centre penitenciari provoca una por en la comunitat.

Realitzar aquest treball m’ha fet reforçar la idea que tot i tenir un passat envoltat de

criminalització segueixen sent persones, i la majoria de presos, quan surten volen

continuar amb una vida normalitzada, reinsertar-se completament com a un ciutadà

més. La nostra feina com a Educadors Socials es molt important i necessària en

aquest àmbit, ja que la carrega que aquestes persones porten és molt gran i en gran

part dels casos no se’n poden poden desfer soles.

21

- Joel Jurado:

A l’inici de la realització d’aquest treball grupal, ens van sorgir diferents temes, com

per exemple alguns relacionats amb la diversitat funcional, però al final tots els

membres del grup ens vam posar d’acord en realitzar aquest treball sobre la

reinserció social dels exreclusos/es.

Al principi sabíem poc del tema, però gràcies a la recerca d’informació que hem

realitzat, hem pogut conèixer més internament la realitat d’aquest àmbit, i hem trobat

diferents actuacions que es van portar a terme per ajudar a la reinserció social i

laboral d’aquests exreclusos/es, també hem plantejat diferents reptes sobre trobar

solucions per acabar amb tots els estereotips o prejudicis que hi han sobre

aquests/es exreclusos/es.

Personalment, crec que com exposem en el treball, abans de treballar donant eines

per a la reinserció dels exreclusos/es, hem de realitzar un treball comunitari, per

conscienciar a la comunitat, perquè coneguin també millor la realitat, i així que es

pugui acabar amb els estereotips i prejudicis que provoquen a la societat tots

aquests exreclusos.

22

8. Referències

● Alonso García, V. (2014). Reinserción social y laboral con reclusos y

ex-reclusos. Obtingut de:

● Alós, R. La inserció laboral dels exreclusos. UAB. (2014) Obtingut de:

● Fres, N. F., Trías, P. H., & Ledesma, S. F. La Reinserción social postpenitenciaria: Un reto para la educación social. (2016). Obtingut de:

● Sánchez-Valverde Visus, C. (2016). Educación Social en centros

penitenciarios. Obtingut de:

● Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Obtingut de:

● Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. CIRE (2015) Obtingut de:

● Gobierno de España. Ministerio de Interior. SGIP. Estadística penitenciaria. (2015). Obtingut de:

● Marcos, A. La percepció de la inserció laboral en els ex-reclusos. (2017) Obtingut de:

f

● Obra Mercedària. Projectes. Obtingut de:

● Programa Reincorpora de “La Caixa”. Obtingut de:

23

● Rodríguez, A. Reinserción Social. (2012). Obtingut de:

● Sierra, D. Jóvenes delincuentes cuidarán perros abandonados como terapia de reinserción. RTVE. (2010). Obtingut de:

● Siria, S. Educación social en prisiones. (2010). Obtingut de:

● Toscano, F. Cuaderno sobre el mercado de trabajo exreclusos. (2005). Obtingut de:

24

Annexos 9. Entrevista a una educadora social (Preguntes més rellevants) Vam entrevistar a una educadora social (Montserrat) que treballa a un centre penitenciari aquí a Catalunya, i es trobava en una situació bastant complicada dins del centre. Les preguntes que vam destacar són aquestes: 1- Per quina raó o raons, que han triat aquesta professió? Vaig triar aquesta professió perquè com un nen vivia situacions personals que requereix ajuda externa i professional. Va ser llavors que valorava el què podia fer per a les persones agents socials i va decidir estudiar per ajudar, també, altres. 2- Quina és la seva àrea de treball? Vaig treballar com educador social a centre penitenciari un masculí. Que està inclòs dins del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. 3- Quines funcions es fan dins del centre? Les funcions que duen a terme es divideixen en tres àrees:

- Grup d'acció: programes de tractament per millorar les competències i proporcionar eines als interns. Poden ser programes adreçat a persones condemnats per delictes sexuals, presos amb problemes de drogoaddicció... però també treballen continguts més generals com l'educació emocional, habilitats socials o d'inserció sociolaboral.

- Acció individual: a través de classes periòdiques, és establert una relació

terapèutica que pretén individualitzar el tractament per crear un espai de confidencialitat on reclusos pot exposar què està preocupat o que vol expressar.

- Funcions burocràtiques: D'una banda, l'elaboració dels informes sol·licitats pel

jutge de vigilància penitenciària, l'audiència Nacional, el Síndic de Greuges, la gestió de l'equip... etc.. D'altra banda, la inscripció de les accions que duem a terme amb l'intern per tal que hi ha una continuïtat en cas de passar a altres professionals o hi ha un canvi de centre. A més podem elaborar els informes on proposem sortides a l'exterior, demanar canvis en el règim de vida... etc.

25

4- Què li aporta a la seva vida personal, el seu treball? Això m’aporta satisfacció, capacitat de veure realitat àmpliament, de manera menys restrictiva, menys egocèntrica. Això m'ajuda a incorporar nous esquemes mentals, noves maneres d'entendre els món, diferents formes de resoldre problemes. Interacció amb els altres m'ajuda a situar-me com a professional i ser conscients de la importància de l'acció individual en la societat com un tot. 5- Quines limitacions troba al seu treball com a Educadora Social ? Especialment a nivell burocràtic. En els darrers anys hi ha hagut un esforç per perfilar i prendre decisions que tenen molta importància en la manera d'intervenir en els casos d'educadors socials. A més, encara hi ha la idea preconcebuda d'alguns directors a confondre l'educador social com a treballador que pot fer tot i res en particular. Hi ha encara una certa confusió de les funcions dels professionals, entendre en ocasions, que els educadors socials simplement hauríem "d’entretenir" als usuaris.

26