REFORMA CENTRE CÍVIC CAN DEU.fitxers.sabadell.cat/FeilFitxers/170/Memoria.pdf · 2009. 1. 29. ·...

DOCUMENT 1 – MEMÒRIA DESCRIPTIVA

REFORMA CENTRE CÍVIC CAN DEU.

DOCUMENTACIÓ 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- Introducció 1.2.- Qualificació urbanística 1.3.- Descripció del projecte 1.4.- Quadre de superfícies 1.5.- Memòria d’ Estructura 1.6.- Compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya 1.7.- Compliment del Codi Tècnic Edificació 1.7.1.- Document bàsic seguretat contraincendis 1.7.2.- Document bàsic utilització 1.7.3.- Document bàsic estalvi energètic 1.8.- Fitxes Compliment decret ecoeficiència 1.9.- Sistema constructiu 1.10.- Termini d’execució i classificació de l’empresa 2.- PLEC DE CONDICIONS 2.1.- Condicions tècniques 2.1.1.- Contingut, àmbit d’aplicació i normativa 2.1.2.- Moviment de terres 2.1.3.- Fonamentació 2.1.4.- Estructura de formigó armat 2.1.5.- Estructura metàl·lica 2.1.6.- Sanejament 2.1.7.- Treballs de paleta 2.1.8.- Pedreria, marbres i pedra artificial 2.1.9.- Paviments i revestiments 2.1.10.- Enlluïts i estucats 2.1.11.- Aïllaments i impermeabilitzacions 2.1.12.- Fusteria 2.1.13.- Fusteria metàl·lica i manyeria 2.1.14.- Pintura 2.1.15.- Vidrieria 2.1.16.- Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària 2.1.17.- Electricitat 2.1.18.- Calefacció i ventilació 2.2.- Condicions administratives 3.- ESTAT D’AMIDAMENTS PRESSUPOST 4.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 5.- PLÀNOLS

REFORMA CENTRE CÍVIC CAN DEU . AJUNTAMENT DE SABADELL Memòria descriptiva. Desembre 2008

1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA


1.1.- INTRODUCCIÓ L’objecte del projecte és l’ampliació i reforma de les actuals instal·lacions del Centre Cívic de Can Deu. Al barri de Can Deu s’està duent a terme una reparació i neteja general de les edificacions i una reforma a nivell urbanístic del barri. El Centre Cívic de Can Deu és un conjunt d’edificacions situat entre el carrer del Portal de la Floresta, carrer del Romaní i la plaça del Xiprers al barri de Can Deu, al Sector Nord de Sabadell, amb una superfície construïda de 2.769,95m2. L’edificació actualment recull diferents serveis i utilitzacions:

- Casal d’Avis; situat en planta baixa, reformat i habilitat fa pocs anys. Amb dos sales relacionals, dues aules polivalents, despatx-sala de reunions petita, espai internet i un espai central polivalent.

- Tallers centre cívic; situat a planta primera. - Gimnàs; que es troba a la planta primera. - Sala aeròbic i despatxos entitats; situats a planta baixa. - Vestuaris i Piscines; amb un accés independent també pel carrer del Portal de la Foresta i en planta baixa

com un annex de l’edificació principal. - Biblioteca; que es troba a la planta primera i segona. - Casal de Joves; està situat en planta primera davant de la biblioteca. - Auditori-cinema; situat a la planta tercera.

Molts d’aquests serveis i les conexions entre ells són poc adequats, s’han quedat obsolets o se’n necessiten de nous. És per això que és necessari fer una actuació en els espais que ho precisen, fent-hi una reforma o resituar-los per tal de millorar les conexions entre ells i adaptar-los a les necessitats actuals del Centre. D’aquesta manera, es tracta de convertir l’actual conjunt d’edificis i serveis de diferents usos i accessos amb un únic edifici compacte i actualitzat.


1.2.- QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA El planejament vigent, es el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell (PGMOS) El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell (PGMOS) es va aprovar definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993. En data 31 de juliol de 2000 es va aprovar el text refós del Pla General Municipal d'Ordenació de Sabadell. L'acord d'aprovació és pública al DOGC el 2 d'octubre de 2000. El Pla General planifica el sistema d'equipaments i dotacions col·lectives a partir d'un punt de referència important que fou el Pla d'Equipaments elaborat en el període 1981-1983 el qual valorà les diferents necessitats i programes en els temes de l'ensenyament, l'esport, la sanitat, l'assistència social o la cultura, per a cada unitat veïnal o barri enfront la distribució dels altres serveis dotacionals en l'àmbit municipal i supra-municipal. La distribució d'equipaments es basa doncs en dos criteris: l'equilibri territorial dels nivells de dotació i l'adequada qualificació del sòl destinat a l'equipament públic i privat a les necessitats del moment i a les previsió de la dimensió de la ciutat. Actualment el barri de Can Deu és objecte d’una reforma urbanística conjunta integrada per l’edifici del Centre Cívic. La qualificació urbanística del solar és Equipament Associatiu (clau c3), segons el Text Refós del Pla General d'Ordenació de Sabadell aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000. En les condicions d’ús, a més de l’associatiu, es contemplen el cultural, sanitari-assistencial, educatiu i l’esportiu.


1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Es tracta doncs, de adaptar-se al nou programa funcional col.locant nous serveis, reformant els existents i millorant les circulacions entre ells. S’instal.laran també nous sistemes de climatització, d’enllumenat, de protecció contraincendis, d’audiovisuals i de dades per tal d’adaptar l’edifici a les exigències actuals. Actuacions que es duran a terme en planta baixa :

- Enderroc de l’escala d’emergència del carrer del Romaní per a instal.lar-n’hi una de nova. - Nova conexió entre el nucli central de comunicacions i la sala d’actes polivalent. - Nou espai de recepció amb un espai d’internet un despatx i una rampa i escales per comunicar amb el nou

casal d’avis. - Instal.lació d’un bar amb magatzem i accés directe desde la Plaça dels Xiprers - S’eliminarà la zona de vestuaris de la piscina per a col.locar-hi el nou casal d’avis. - L’antiga piscina es convertirà en una plaça amb terrasses, arbrat i un jardí zen.

Actuacions a la planta primera:

- S’ampliarà la zona d’aules taller cap a la zona de l’antic gimnàs comunicant-los amb una nova rampa. - El gimnàs es resituarà i dotant-lo de nous vestuaris. - Es reformarà la biblioteca.

Actuacions a la planta segona:

- Es reformarà la sala d’actes i el gimnàs. Es substituirà també les antigues cobertes per unes de noves fetes amb xapa metàl.lica. Tots els serveis municipals necessaris pel funcionament del centre (aigua, clavegueram, electricitat, gas) són accessibles des del carrer del Porta de la Floresta o de la plaça dels Xiprers, que actualment donen servei al Centre.


1.4.- QUADRE DE SUPERFÍCIES Quadre de superfícies per plantes:

PLANTA SOTERRANIMaquinària piscina i magatzems 102,27 Total Superfície útil: 102,27 Total Superfície construïda: 126,35

PLANTA BAIXAZona Casal d'avis 159,04 Sala de calderes 19,50 Passos i Escales 149,51 Zona d'accés i vestíbul 192,70 Zona Bar 136,08 Zona Sala d'actes Polivalent 341,58 Porxos 100,94 Total Superfície útil: 1.099,35 Total Superfície construïda: 1.210,92

PLANTA PIS PRIMERBiblioteca 348,63 Gimnàs 109,20 Aules i despatxos 161,17 Serveis i Vestidors 78,76 Zona d'accés i vestíbul 87,10 Passos i Escales 73,66 Total Superfície útil: 858,52 Total Superfície construïda: 1.003,59

PLANTA PIS SEGONGimnàs 85,68 Zona d'accés i vestíbul 62,60 Sala d'actes 287,56 Vestidors escena 11,16 Serveis Magatzem Vestidors 40,24 Total Superfície útil: 487,24 Total Superfície construïda: 560,00

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 2.547,38 TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA 2.900,86

QUADRE DE SUPERFÍCIES


1.6.- COMPlIMENT CODI ACCESSIBILITAT Tots els espais de circulació, estança o comunicació d’ús públic i d'accés restringit compleixen els requeriments de disseny i accessibilitat vigents, per la qual cosa es pot considerar l’edifici objecte d’aquest projecte com a adaptat. El projecte compleix els requeriments que estableixen les instruccions i la normativa que són aplicables en la redacció de projectes d’ús públic en matèria de supressió de barreres arquitectòniques: Llei 13/1982 d’integració social dels Minusvàlids, Títol IX, sec. 1a sobre Mobilitat i Barreres Arquitectòniques (arreu de l’Estat) Llei 20/1991 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques. DOGC 04.12.91. Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95. Accessibilitat a l’edifici. Itineraris: L’accés des de la via pública a l’interior de l’edifici és accessible. Té una amplada de 1.80m i una alçada superior de 2,10m. La comunicació vertical entre la planta baixa i la planta primera es realitza mitjançant elements adaptats: escala i ascensor. La comunicació horitzontal entre els diferents espais també és adaptada. L’itinerari adaptat disposa d’un espai lliure de gir on es pot inscriure un cercle de diàmetre superior a 1,50m. En els canvis de direcció l’amplada de pas permet inscriure un cercle de 1,20m de diàmetre. Les portes són totes d’una amplada superior a 80cm (90 com a mínim), les de vidre són de vidre laminar de seguretat i totes permeten inscriure un cercle d’1.50m de diàmetre sense ser escombrat per l’obertura de la porta. L’ascensor és practicable, amb una cabina d’ 1.20m en el sentit de l’accés i 1.10m en el sentit perpendicular. Les portes son automàtiques d’una amplada superior a 80cm i davant d’elles es pot inscriure un cercle d’ 1.50m de diàmetre. Elements d’edificació adaptats: La nova escala adaptada té uns graons de 16 cm d’alçada i 30 cm d’estesa. L’amplada de pas és superior d’ 1.20m amb passamans a tots dos costats i els replans intermedis són d’una llargada superior a 1.20m. El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12. Les cambres higièniques noves de la planta primera són adaptades, disposen de portes corredisses de 80cm d’ample i es pot inscriure un cercle d’ 1.50m de diàmetre al seu interior.


1.7.- COMPIMENT CODI TÈCNIC EDIFICACIÓ 1.7.1.- JUSTIFICACIÓ D'APLICACIÓ DB SI Seguretat en cas d'incendi El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, complirà, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques: SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d’evacuació adequats per que els ocupants puguin abandonar l’edifici. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l’extensió del incendi. SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció SI 6 Resistència estructural al incendi, per garantir la resistència al foc de l’estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors. Pels edificis de nova construcció, també és d’aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en les edificis. SI 1. PROPAGACIÓ INTERIOR COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D'INCENDI L’edifici està destinat a pública concurrència. La superfície construïda de l’edifici a considerar a efectes del còmput de sectors d’incendi és menor a 2.500,00m2, descomptant els locals de risc especial i les escales protegides. Resistència al foc d'elements compartimentadors: Els elements que delimiten sectors d'incendi o compartimentadors hauran de satisfer el temps de resistència al foc mínim EI 90. ( parets ), i una REI 90 ( forjats ). Les portes de pas entre sectors d’incendis diferents tindran una resistència al foc mínima de EI245-C5. Dins el centre cívic es considera que hi ha dos sectors d’incendis del qual es segregan el locals de risc especial sala de caldera. • Sector 1. Centre cívic en general Superfície construïda < 2500m2 • Sector 2. Vestuaris i piscina. Superfície construïda <2500m2 • Sector 3. Sala de calderes • Sector 4. Planta Soterrani LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL Els elements que delimiten aquests tipus de locals de risc baix satisfaran les condicions exigides: resistència al foc de l’estructura R-90, de parets (fàbrica de maó massís o perforat de 150mm) i sostres (forjat bidireccional de cassetons recuperables d’espessor de nervi 150mm) EI 90, de portes EI245-C5 i no superen els 25m de longitud en el recorregut d’evacuació.


Sala de calderes Resistència al foc de l’estructura portant R 240 Resistència al foc de les parets i sostres que separen la sala de calderes de la resta de l’edifici EI 240. Les portes de comunicació amb la resta de l’edifici les dues portes de vestíbul d’independència EI2 60-C5 El màxim recorregut d’evacuació fins a alguna sortida de local és de < 25 m Per a garantir una EI-240 al foc de les parets divisòries de la sala de calderes col·locarem coma mínim una paret de maó calat de 140 mm arrebossada per la cara interior de la sala de calderes. ESPAIS OCULTS. Els espais destinats al pas vertical d’instal·lacions elèctriques comptaran amb parets de resistència al foc de EI-120 i els registres acompliran la resistència de EI260-C5. Els conductes de climatització i ventilació que travessen diferents sectors comptaran amb comportes tallafocs automàtiques. La resistència al foc requerida als elements de compartimentació d’incendis s’ha de mantenir en els punts en els que aquests elements són atravessats per elements de les instal·lacions, cables, tubs, conduccions, conductes de ventilació, etc. Per dur-ho a terme es pot optar per una de les següents alternatives:

a) Disposar d’un element que, cas d’incendi, obturi automàticament la secció de pas i garantit en aquest punt una resistència al foc com a mínim igual a la del element atravessat, una comporta tallafoc automàtica EI240 a la sala de calderes i una comporta tallafoc automàtica EI90 a la cuina o un dispositiu intumescent d’obturació.

b) Elements passants que aportin una resistència com a mínim igual a la del element atravessat, conductes de ventilació EI240 a la sala de calderes.

REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS, DECORATIUS I DE MOBILIARI. • Revestiments de zones ocupables. Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides De sostres i parets (1)(2) C-s2,d0 De terres (2) EFL • Revestiments de recintes de risc especial De sostres i parets (1)(2) B-s1,d0 De terres (2) BFL -s1 • Revestiments d’espais ocults no estancs: Conductes verticals De sostres i parets 1)(2) B-s3,d0 (1) Inclou les canonades i conductes que passen per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es tracti de canonades amb aïllament tèrmic lineal, la classe de reacció al foc serà la que s’indica però incorporant el subíndex L. (2) Inclou aquells materials que constitueixin una capa continguda a l’interior dels sostre o paret i que no estigui protegida per una capa que sigui EI30 com a mínim. Segons el RD 312/2005 - annex I, la majoria dels materials que s’utilitzen en projecte es consideren A1 > C.


Taula de reacció al foc dels materials de Projecte:

Element Constructiu Descripció Reacció al Foc exigida Classificació Projecte enguixat de parets C – s2 , d0 A1 (no cal certificat) arrebossat de parets C – s2 , d0 A1 (no cal certificat) aplacat fusta xapada (e≥9.5mm)

C – s2 , d0 A1 (no cal certificat)

Revestiments (>5% de sup.)

aplacat cartró guix (e≥9.5mm)

C – s2 , d0 A1 (no cal certificat)

Fals sostre cartró guix C – s2 , d0 A1 (no cal certificat) Sostres Fals sostre cartró guix perforat

C – s2 , d0 A1 (Certificat)

Paviment de gres EFL A1FL Paviment de terratzo EFL A1FL

Paviments

Paviment vinílic EFL A1FL (Certificat) SI 2. PROPAGACIÓ EXTERIOR Mitjeres, cobertes i edificis colindants: L’edifici és aïllat i les obres de reforma i ampliació no afecten a una distancia superior a 3.00m de qualsevol altra façana, per tant no afectarà cap altre edifici ni mur colindant. Propagació horitzontal: Qualsevol punt (obertura o de resistència al foc menor a EI-60) de façana de diferent sector d’incendis o d’un sector en relació a les escales protegides es troba a més de 0.50m en façanes a 180º Les obres no alteren les condicions exteriors de la finca. Propagació vertical: No es dóna el cas. SI 3. EVACUACIÓ D'OCUPANTS COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ L’edifici no es troba inclòs en els supòsits d'aquest capítol. CÀLCUL DE L'OCUPACIÓ Nombre real de persones: veure plànol d’ocupació. Per a calcular la ocupació s’han pres els valors de densitat d’ocupació que s’indiquen en la taula 2.1 del CTE SI 3 en funció de la superfície útil de cada zona. En aquells recintes o zones no incloses en la taula s’han aplicat els valors corresponents als que siguin més assimilables. A efectes de determinar l’ocupació, s’ha tingut en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones de l’edifici. ELEMENTS D'EVACUACIÓ L’evacuació de l’ocupació de l’edifici a un espai exterior segur és a través de la planta baixa i/o de les escales protegides. L’amplada de les portes i els passos haurà de ser igual o superior a P/200, essent P el núm. d’ocupants que li són assignades, amb un mínim de 0,80m. L’amplada dels passadissos i les rampes haurà de ser igual o superior a P/200, essent P el núm. d’ocupants que li són assignades, amb un mínim d’1m. La capacitat de les escales es calcula amb la següent expressió: A >P / 160 (Sent: P = Suma dels ocupants assignats a l’escala; A = Amplada de l’escala en metres)


S’ha aplicat la taula 3.1 de la CTE SI 3 Hi ha 6 sortides de l’edifici des de l’espai comú: S01 Porta que dona al porxo de la Plaça dels Xiprers S01B Porta que dona a la Plaça dels Xiprers S02 Escala d’emergència exterior S03 Porta d’accés al centre S04 Porta sortida actual gimnàs S05 Porta sosrtida Casal d’avis ESPAI EXTERIOR SEGUR Es aquell en el qual es pot donar per finalitzada l’evacuació dels ocupants de l’edifici, degut a que compleix les següents condicions: 1.- Permet la dispersió dels ocupants que abandonin l’edifici, en condicions de seguretat. 2.- Es pot considerar que aquesta condició es compleix quan l’espai exterior té, davantde cada sortida d’edifici que comuniqui amb ell, una superfície de al menys 0,5P m² dintre de la zona delimitada, amb un radi 0,1P m de distancia des de la sortida d’edifici, essent P el nombre d’ocupants que es preveu evacuïn per aquesta sortida. Quan P no excedeixi de 50 persones no es necessari comprovar aquesta condició. 3.- Les dues zones que considerem espai exterior segur estan comunicades amb la xarxa viària i amb altres espais oberts. 4.- Permet una amplia dissipació del calor, del fum i dels gasos produïts per l’incendi. 5.- Permet l’accés dels efectius de bombers i dels medis d’ajuda als ocupants que, en cada cas, es considerin necessaris. ORIGEN D’EVACUACIÓ S’ha considerat qualsevol punt ocupable d’un edifici, excepte els recintes en els que la densitat d’ocupació no superi la quantitat d’una persona/cada 10m2 i que la seva superfície total no superi els 50m2, en aquest cas s’ha considerat la porta de sortida del recinte com origen d’evacuació. Els recintes de risc especial tenen el seu origen d’evacuació en qualsevol punt ocupable. RECORREGUT D’EVACUACIÓ La longitud dels recorreguts pels passadissos es mesuren sobre el seu eix. Els recorreguts d’evacuació no travessen les zones de risc especial. No hi ha cap recorregut d’evacuació amb un desnivell en sentit ascendent. No hi ha cap recorregut d’evacuació superior a 50 m. Els locals de risc especial, sala de calderes tenen recorreguts d’evacuació inferiors a 25m. Les longituds dels recorreguts d’evacuació no superen els 50m des de cap punt d’origen fins a la sortida de planta o espai exterior segur; ni tampoc superen els 25m des de l’origen d’evacuació fins a dos recorreguts alternatius. DIMENSIONS DELS MEDIS D’EVACUACIÓ


CRITERI PER A L’ASSIGNACIÓ D’OCUPANTS. Veure plànol evacuació. PORTES SITUADES EN RECORREGUTS D’EVACUACIÓ Totes les portes de sortida de l’edifici son batents d’eix de gir vertical. Les portes d’evacuació són d’apertura cap a l’exterior quan està previst el pas de més de 100 persones. El seu sistema de tancament té un polsador d’apertura automàtica a l’interior sense tenir que fer servir clau ni cap altre mecanisme, un sistema tal que, en cas de fallida del mecanisme d’obertura o del subministreu d’ energia sigui possible la seva obertura manual. SENYALITZACIÓ DELS ELEMENTS D'EVACUACIÓ S’utilitzaran les senyals de sortida, d’ús habitual, definides en la norma UNE 23034:1988, conforme als següents criteris: Les sortides dels recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “SORTIDA” La senyal amb el rètol “SORTIDA D’EMERGÈNCIA” ha d’utilitzar en totes les sortides previstes per a ús exclusiu en cas d’emergència. S’ha de disposar de senyals indicatives de direcció dels recorreguts d’evacuació, visibles des de tot origen d’evacuació des de el que no es vegi directament les sortides o les seves senyals indicatives. En les punt dels recorreguts d’ evacuació en les que existeixen camins alternatius que puguin induir error també es disposaran les senyals abans citades. La grandària de la senyal serà: 210 x 210 mm si la distància d’observació de la senyal no supera els 10 m. 410 x 410 mm si la distància d’observació està compresa entre els 10 y els 20 m. 594 x 594 mm si la distància d’observació està compresa entre els 20 y els 30 m. La senyalització coincideix amb l'enllumenat d'emergència (equipada amb bateria d'una autonomia de 60 minuts) i la distància de visibilitat en tots els casos és inferior a 10m. SI 4. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L'INCENDI DOTACIÓ D'INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. La instal·lació comptarà amb boques d’incendi. El sistema d’alarma compta amb emissió de missatges per megafonia (ocupació > 500 persones) i es disposarà de sistema de detecció d’incendi (superfície > 1.000m2) Es disposaran extintors de pols seca polivalent de 5kg, ubicats segons plànol d’instal·lacions contraincendis i sense superar 15m de distància entre ells. S’ha previst un extintor automàtic de pols seca polivalent en la sala de control de la sala d’actes i un extintor de CO2 en la sala d’instal·lacions on es troba el QGP. DISSENY, EXECUCIÓ, POSTA EN FUNCIONAMENT I MANTENIMENT: El disseny, l'execució, la posta en funcionament i el manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis, així com els seus materials, components i equips, compleixen allò que estableix el "Reglament d'instal·lacions de Protecció contra incendis", RIPCI, en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra documentació específica que li sigui d'aplicació. El promotor haurà de contractar un servei homologat de manteniment dels equips de detecció i extinció d’incendis. SI 5. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS


L’alçada d’evacuació en sentit descendent de l’edifici és inferior a 9.00m, per tant no afecta les condicions d'aproximació i entorn ni les condicions relatives a l’accessibilitat per façana. SI 6. RESISTÈNCIA AL FOC DE L'ESTRUCTURA CONDICIONS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS PRINCIPALS L’edifici està destinat a pública concurrència, amb zones d’ús administratiu i amb una alçada d’evacuació descendent inferior a 15m, per tant l'estructura haurà de ser R 90. L’estructura està formada per pilars metàl.lica i forjat de formigó armat. Per a el càlcul de la resistència al foc hem fer servir les taules dels annexos C i F d’aquesta normativa.


1.7.2.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB SU Seguretat d’utilització Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales, i la neteja de vidres compliran el DB SU 1. SU 1. SEGURETAT ENFRONT AL RISC DE CAIGUDES LLISCAMENT DELS TERRES Classes exigibles als paviments segons la seva localització Zones interior seques, passadissos, aules, dormitoris, biblioteca,despatx, sala de reunions i magatzem Classe 1 15 < Rd = 35 Zones interiors humides, com entrada al vestíbul, porxos, banys, escales, etc..

Classe 2 35 < Rd = 45 Zones interiors on, a més d’aigua, pugui haver agents (grasses, lubricants, etc.) que redueixin la resistència al lliscament. Cuina (industrial) Classe 3 Rd > 45 El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l’assaig del pèndol descrit en l’Annex A de la norma UNEIX-ENV 12633:2003 emprant l’escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de relliscament. DISCONTINUÏTATS EN EL PAVIMENT Condiciones del paviment • No presentarà imperfeccions o irregularitats que suposin una diferencia de nivell de més de 6mm. • Els desnivells que no superin els 50 mm es resoldran amb una pendent que no superi el 25% • En zones interiors per a circulació de persones, el paviment no presentarà perforacions o forats per els que es pugi introduir una esfera de 15 mm de diàmetre. No hi ha cap esglaó aïllat, ni dos consecutius. DESNIVELLS Protecció dels desnivells: Els desnivells, buits i obertures (tant horitzontals com verticals) balconades, finestres, etc. amb una diferència de cota major que 550 mm, estaran degudament protegits. Característiques de les barreres de protecció: Hi ha barrera de protecció de 0,90m quan l’alçada del paviment és entre 0,55m i 6 metres respecte el terra inferior ( escales interiors). Hi ha barrera de protecció de 1,10m quan l’alçada del paviment és superior a 6 metres respecte el terra inferior ( únicament a la façana). ESCALES I RAMPES Escales ús general Esglaons: Les escales fan com a mínim 16x30 cm complint el codi d’accessibilitat. Les escales d’emergència fan com a mínim 28x18,5 cm segons el CTE.


Trams: Cada tram tindrà 3 graons com a mínim i salvarà un altura de 3,20m com a màxim. L’amplada mínima de l’escala és de 1,2m. Replans: Tindran l’amplada mínima de l’amplada de l’escala. Passamans: Les escales d’amplada superior a 1,20m disposen de passamans a les dues bandes de l’escala. Rampa: No hi ha rampes que afectin al projecte. L’accés de minusvàlids es garanteix a través de l’ascensor. Escales fixes: S’ha previst 1 escala fixa d’accés a coberta. L'amplada de les escales és de 500 mm. La distància entre esglaons és de 300 mm. Davant de l'escala es disposa d’un espai lliure de 750 mm, com a mínim, mesurat des del front dels graons. La distància entre la part posterior dels graons i l'objecte fix més pròxim serà de 160 mm, com a mínim. Hi haurà un espai lliure de 400 mm a banda i banda de l'eix de l'escala. (figura 4.5). Quan el pas des del tram final d'una escala fins a la superfície a la qual dóna accés suposi un risc de caiguda per falta de suports, la barana o el lateral de l'escala es perllongarà almenys 1000 mm per sobre de l'últim esglaó. (figura 4.5) Les escales que tinguin una alçada major que 4 m disposaran d'una protecció circumdant a partir d'aquesta alçada. NETEJA DELS VIDRES EXTERIORS La neteja de vidres exteriors de l’edifici es farà per fora els situats en planta baixa i per l’interior a la resta. SU 2. SEGURETAT ENFRONT AL RISC D’IMPACTE O ENGANXADA Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l’edifici complint el DB SU 2. Impacte Impacte amb elements fixos L'alçada lliure mínima de pas de l’edifici és > 2.20 m. En els llindars de les portes l'alçada lliure és 2.03 m > 2.00 m. No hi ha cap element fix, que sobresurti de les façanes i que estigui situat en zones de circulació, a una alçada inferior a 2.20 m. En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints que volin més de 15 cm en la zona d'alçada compresa entre 1.00 m i 2.20 m amidada a partir del sòl. No hi ha elements volats. Impacte amb elements practicables Les portes de pas dels recintes s’obren normalment cap a l’interior dels recintes excepte: La sala d’instal·lacions-magatzem que es situa a una zona del passadís amb una amplada de > 2.50m. Sala de calderes a la que s’accedeix des del passadís a través d’un vestíbul d’independència. La porta s’ha d’obrir cap al passadís ( DB-SI ). Considerem, però, que al tractar-se d’una zona d’ocupació nul·la es pot admetre. Lavabo de minusvàlids amb accés des del passadís s’ha d’obrir cap a l’exterior segons aquesta normativa. Considerem, però, que al tractar-se d’una zona d’ocupació nul·la es pot admetre.


Impacte amb elements fràgils Totes les finestres de l’edifici tenen un trencament de forma segura mitjançant vidre laminar a les dues bandes formant cambra . En cas de trencament els trossos de vidre queden adherits a la làmina de butiral romanent el conjunt dintre del marc, proporcionant seguretat a les persones i impedint l'entrada al seu través. El fabricant del vidre haurà de garantir aquestes propietats. Impacte amb elements insuficientment perceptibles. Les portes de vidre disposen bastiment i manetes que las fan fàcilment identificables. SU 3 SEGURETAT ENFRONT DE QUEDAR TANCAT. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un recinte complint el DB SU 3. Empresonament 1. Als lavabos-vestidors i al lavabo de minusvàlids, les portes tindran un dispositiu per al seu bloqueig des de l'interior i per a que les persones no puguin quedar accidentalment atrapades dintre del mateix, existirà un sistema de desbloqueig de les portes des de l'exterior del recinte, aquests recintes tindran il·luminació controlada des del seu interior. La força d'obertura de les portes de sortida serà de 150 N, com a màxim. 2. Les dimensions i la disposició dels petits recintes i espais seran adequades per a garantir als possibles usuaris en cadires de rodes la utilització dels mecanismes d'obertura i tancament de les portes i el gir en el seu interior, lliure de l'espai escombrat per les portes. La força d'obertura de les portes de sortida serà de 25 N, com a màxim. SU 4 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC CAUSAT PER IL·LUMINACIÓ INADEQUADA 1. Enllumenat normal en zones de circulació A les zones de circulació dels edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d’emergència d’acord amb DB SU 4, els nivells mínims d’il·luminació seran:

Zona Iluminancia mínima [lux]

Exterior Exclusiva per a persones

Escales 10

Resta de zones 5 Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 factor d’uniformitat mitjà fu = 40%

2. Enllumenat d'emergència 2.1 Dotació


Els edificis disposaran d'un enllumenat d'emergència que, en cas de fallada de l'enllumenat normal, subministri la il·luminació necessària per a facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l'edifici, eviti les situacions de pànic i permeti la visió dels senyals indicatius de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Comptaran amb enllumenat d'emergència les zones i els elements següents: Tot recinte amb una ocupació major que 100 persones; Tot recorregut d'evacuació, de conformitat amb el que es defineix a l'Annex A de DB SI. Vestíbul, passadissos, totes les aules, Espai familiar i menjador. Els locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis i els de risc especial indicats en DB-SI 1. Sala de caldera, cuina i vestíbul. Els lavabos generals de planta en edificis d'ús públic. Els lavabos-vestidors i el lavabo de minusvàlids. Els llocs en els quals se situen quadres de distribució o d'accionament de la instal·lació d'enllumenat de les zones abans citades. Vestíbul Els senyals de seguretat. 2.2 Posició i característiques de les lluminàries Amb la finalitat de proporcionar una il·luminació adequada les lluminàries compliran les següents condicions: Se situaran almenys a 2 m per sobre del nivell del sòl. Es disposarà una en cada porta de sortida i en posicions en les quals sigui necessari destacar un perill potencial o l'emplaçament d'un equip de seguretat. Com a mínim es disposaran en els següents punts: En les portes existents en els recorreguts d'evacuació. En els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos. 2.3 Característiques de la instal·lació La instal·lació serà fixa, estarà proveïda de font pròpia d'energia i ha d'entrar automàticament en funcionament al produir-se una fallada d'alimentació en la instal·lació d'enllumenat normal en les zones cobertes per l'enllumenat d'emergència. Es considera com fallada d'alimentació el descens de la tensió d'alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. L'enllumenat d'emergència de les vies d'evacuació ha d'arribar a almenys al 50% del nivell d'il·luminació requerit al cap dels 5 seg. i el 100% als 60 seg. La instal·lació complirà les condicions de servei que s'indiquen a continuació durant una hora, com a mínim, a partir de l'instant que tingui lloc la fallada: En les vies d'evacuació l'amplària de la qual excedeixi de 2 m, la il·luminació horitzontal en el sòl serà, com a mínim, 1 lux al llarg de l'eix central i 0,5 lux en la banda central que comprèn almenys la meitat de l'amplària de la via. En els punts en els quals estiguin situats els equips de seguretat, les instal·lacions de protecció contra incendis d'utilització manual i els quadres de distribució de l'enllumenat, la il·luminació horitzontal serà de 5 Iux, com a mínim. Al llarg de la línia central d'una via d'evacuació, la relació entre la il·luminació màxima i la mínima no ha de ser major que 40:1 Els nivells d'il·luminació establerts han d'obtenir-se considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós a causa de la brutícia de les lluminàries i a l'envelliment dels llums.


Amb la finalitat d'identificar els colors de seguretat dels senyals, el valor mínim de l'índex de rendiment cromàtic Ra dels llums serà 40. 2.4 Il·luminació dels senyals de seguretat La il·luminació dels senyals d'evacuació indicatives de les sortides i dels senyals indicatius dels mitjans manuals de protecció contra incendis i dels de primers auxilis, han de complir els següents requisits: La luminancia de qualsevol àrea de color de seguretat del senyal ha de ser almenys de 2 cd/m2 en totes les direccions de visió importants. La relació de la luminancia màxima a la mínima dintre del color blanc o de seguretat no ha de ser major de 10:1, havent-se d’evitar variacions importants entre punts adjacents. La relació entre la luminancia Lblanca, i la luminancia Lcolor >10, no serà menor que 5:1 ni major que 15:1. Els senyals de seguretat han d'estar il·luminats almenys al 50% de la il·luminació requerida, al cap de 5 s, i al 100% al cap de 60 s. SU 5 SEGURETAT PER ALTA OCUPACIÓ. Aquesta exigència bàsica només és aplicable per edificis previstos per a més de 3000 espectadors drets. SU 6 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC D’OFEGAMENT Aquesta exigència bàsica només és aplicable per a piscines d’ús col·lectiu, i en queden excloses les piscines d’habitatges unifamiliars. SU 7 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC DE VEHICLES EN MOVIMENT Aquesta exigència bàsica no és aplicable. SU 8 Seguretat front al risc causat per l’acció del llamp No es preveu instal.lació de parallamps ja que es tracta d’una reforma i ampliació que no implica la col.locació d’aquest.


1.7.3.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient). HS 1 Protecció de la humitat: Es limitarà el risc previsibles de presencia inadequada d’aigua o humitat a l’interior dels edificis i als seus tancaments complint el DB HS 1. HS 2 Recollida i evacuació de residus: Al no ser un edifici d’habitatges no és necessari d'espais comunitaris per a contenidors, d'acord amb el DB HS 2 i també l’article 7 del Decret d’ecoeficiència 21/2006 i la normativa municipal. HS 3 Qualitat de l’aire interior: L'edifici disposarà dels mitjans de ventilació que compleixin els paràmetres condicions de disseny d'acord amb el DB HS 3. HS 4 Subministra d’aigua: L'edifici disposarà dels medis adequats pel subministra d’aigua i equipament higiènic d'acord amb el DB HS 4. HS 5 Evacuació d'aigües: Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals i pluvials, compliran les condicions de dissenys, dimensionats, execució i materials previstos al DB HS 5 i també els paràmetres del article 3 del Decret d’ecoeficiència 21/2006. HR Protecció enfront del soroll. Fins que no s’aprovi el DB HR Protecció enfront del soroll, per protegir els ocupants dels edificis de les molèsties que ocasiones els sorolls, i aconseguir un nivell acústic acceptable, es complirà amb les condicions mínimes exigides a la norma Bàsica d’Edificació NBE-CA-88 sobre condicions acústiques al edificis. D’aplicació als edificis de nova planta destinats a usos residencial privat o públic, sanitari i docent. A la memòria constructiva consten els càlculs justificatius del compliment de la normativa.


1.7.4.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB HE Estalvi d’energia. HE1 Limitació de la demanda energètica:

Justificació del càlcul de la demanda i la certiticació energètica

El càlcul de la demanda i de la certificació energètica respon als requeriments així establerts en el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Código Técnico de la Edificación i el Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació energètica d’edificis de nova construcció, respectivament.

Més concretament, dins del Código Técnico de la Edificiación, el document DB-HE1 sobre limitació de demanda energètica indica els paràmetres a complir per part de l’envolvent tèrmica de l’edifici de manera que garanteixi que la demanda energètica d’aquest s’ajusta a la normal per a les seves condicions funcionals i climatològiques de l’emplaçament.

Segons l’article 1.1 de l’esmentat document, s’estableixen les condicions d’aplicació d’aquest requeriment, que són els següents:

“Esta Sección es de aplicación en:

a) edificios de nueva construcción;

b) modificaciones, reformas o rehabilitaciones de edificios existentes con una superficie útil superior a 1000 m2 donde se renueve más del 25% del total de sus cerramientos.”

Com el cas de l’edifici objecte és una reforma o rehabilitació, caldrà calcular l’aplicabilitat de la norma, calculant el percentatge de superfície que es renovaran.

Càlcul de la superfície a renovar:

La superfície a renovar dins del marc de l’edifici objecte són les cobertes que es canviaran en la seva totalitat, treient les existents de fibrociment i col·locant una xapa grecada amb aïllant. La superfície total de la reforma és de 1.265,67m2

Càlcul de la superfície a existent:

La resta d’elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici es mantindran, duent a terme només petites tasques de manteniment i reparació com enguixat, pintura, polit o tractaments de la superfície. Així doncs,

La superfície total de façanes a mantenir serà de 2.195,96m2

La superfície total de forjats amb el terreny a mantenir serà de 1.393,22m2

La superfície total de voladius a mantenir serà de 188,05m2

La superfície total de murs en contacte amb el terreny a mantenir serà de 257,68m2

Càlcul del percentatge de superfície de renovació:

El precentatge de superfície de renovació serà:

Renovació= Acobertes / Atotal

Renovació= 1.265,67m2 / 1.265,67m2 + 2.195,96m2 + 1.393,22m2 + 188,05m2 + 257,68m2


Renovació= 1.265,67m2 / 5.300,58m2

Renovació= 23,87%

Per tant, la justificació del document DB-HE1 no serà necessària.

HE 2 RENDIMENT DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES: Es regularà el rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips, d’acord amb el vigent Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). Només en la zona d’intervenció d’aquesta primera fase. En una segona fase s’intentarà regularitzar i complir la resta de l’instal.lació. HE 3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ: S’aplicarà el DB HE 3 a les instal·lacions de il·luminació interior de l’edifici projectat. La luminància mitja horitzontal mantinguda (Em) com l’índex d’enlluernament unificat (UGR) i l’índex de rendiment del color (Ra) s’adequarà al es necessitats d’il·luminació dels usuaris de cada zona. L’eficiència energètica es garantirà limitant el valor de VEEI a 7,5 w/m2 x 100 lux a les zones comuns: vestíbul i escala; i 5 w/m2 x 100 lux ala aparcaments. Les zones d’ús esporàdic disposaran d’un control d’encesa i apagat per sistema de detecció de presència o sistema de temporització. En cap cas es realitzarà exclusivament des del quadre elèctric. HE4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA: Segons el DB HE Estalvi d’energia la zona climàtica corresponent al municipi és III , pel fet d’estar establerta a la taula 3.3 d’aquest document bàsic. Al tractar-se d’una primera fase on es reforma una part molt concreta de l’edifici de moment no s’incorporaran plaques solars. Es preveu que en una segona fase o posterior acabar d’incloure aquest apartat a l’edifici. HE 5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D'ENERGIA ELÈCTRICA: Aquest edifici està exclòs de la obligació d’incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics.


1.8.- FITXES COMPLIMENT DECRET ECOÈFICIENCIA

FITXA PEL COMPLIMENT DELS DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció


1.9.- SISTEMA CONSTRUCTIU 1.9.0.- TREBALLS PREVIS L’objecte del projecte és l’ampliació i reforma de les actuals instal·lacions del Centre Cívic de Can Deu. En principi l’ampliació i reforma es farà per acabar de completar el programa funcional, i les diferents premisses d’acord amb els serveis que pot atendre el conjunt de l’edifici. Actualment al barri de Can Deu s’està duent a terme una reparació i neteja general de les edificacions i una reforma a nivell urbanístic del barri. El Centre Cívic de Can Deu és un conjunt d’edificacions situat entre el carrer del Portal de la Floresta, carrer del Romaní i la plaça del Xiprers al barri de Can Deu, al Sector Nord de Sabadell. El replantejament de l’obra està molt influenciat per l’edificació actual. Els serveis actuals de l’edifici no es faran durant el transcurs de l’obra. L’únic servei que continuarà en funcionament és el casal d’avis que es veurà afectat pel canvi de lloc dels banys. Definició geomètrica del solar queda explicitada en els plànols. Es delimitarà i tancarà tot l’àmbit d’actuació tal i com s’especifica en l’estudi de Seguretat i Salut. L’accés al recinte serà diferenciat per personal i maquinaria evitant trànsits innecessaris per l’obra. Seran convenientment senyalitzats. 1.9.1.- ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES S’han d’enderrocar les escales d’emergència del carrer Romaní, les escales de comunicació del futur gimnàs, un forjat per col.locar-hi la rampa, un mur de càrrega per crear un nou accés a la sala polivalent, els envans dels vestidors de la piscina i les plaques de les cobertes. Part de les terres extretes s’util.litzaran per a reomplir de terres l’antiga piscina i per tal de crear la nova plaça amb pendent. S’ha de tenir en compte que el casal d’avis continuarà en funcionament per tal de preveure les fases durant l’ampliació i reforma de l’edifici existent. Els residus provinents dels treballs d’enderroc així com els d’excavació general de l’obra s’acumularan en contenidors per a ser traslladats a l’abocador autoritzat més pròxim i que en aquest cas és el: DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ DE TERRASSA (CAN GUITART) amb conveni d’acceptació de residus documentat. Aquells residus reciclables es portaran a instal·lacions autoritzades de reciclatge i disposició de rebuig. Es planificarà adequadament la recollida selectiva de residus en punts estratègics de manera que se n’asseguri el bon ús, l’accés i manteniment. S’elaborarà durant l’execució de l’obra un pla d’enderrocs. 1.9.2.- FONAMENTS Degut a les solucions adoptades al projecte, no s’hauran de fer reforços o modificacions als fonaments de l’edifici.


1.9.3.- SANEJAMENT La xarxa de sanejament es realitzarà amb tub de PVC de ∅ 110, 125, 200, 250 i 315 mm, el tub es col·locarà sobre solera de 10 cm de sorra i es reblirà fins a 10 cm per sobre del tub, amb sorra. Aquesta solera es col·locarà sobre una capa de formigó de neteja i anivellament de 10 cm de gruix. Els baixants seran de tub de PVC sèrie C de ∅ 110, 125, 160 mm. A peu de cada baixant es realitzarà un pericó de 30x30 cm, amb maó calat, arrebossat i lliscat interiorment. Al final de la xarxa general es realitzarà un pericó sifònic, amb tapa registrable, amb paret de maó calat, arrebossat i lliscat interiorment. Es connectarà la xarxa general interior amb el clavegueram del carrer; es realitzarà segons normativa municipal.


1.9.4.- ESTRUCTURA L’actuació estructural es pot reduïr a cinc punts:

1. modificació de l’escala d’accès a la zona pertanyent a l’associació esportiva. Es proposa un jou metàl.lic per tal de comformar el forat al forjat existent. L’escala es proposa amb perfils laterals en U i petges de xapa.

2. construcció d’una rampa peatonal que comunica els despatxos superiors amb les noves aules Es proposa un jou metàl.lic per tal de comformar el forat al forjat existent. La rampa es proposa amb perfils laterals en U i la llosa es detalla amb encadellat ceràmic i xapa de compressió.

3. cubrició del forat de l’escala inutilitzada que comunicaba la sala polivalent inferior amb el gimnàs superior. Es proposa un forjat metàl.lic simple, amb biguetes metàl.lics i encadellat ceràmic rematat amb una xapa de compressió de formigó armat.

4. execució d’obertura en mur estructural per tal de comunicar el vestíbul amb la sala d’actes polivalent de la planta baixa.

Es proposa un estintolament metàl.lic amb daus de formigó com a recolzaments laterals

5. cubrició amb materials lleugers de la terrassa transitable per ubicar-hi els nous vestidors. Es proposa una coberta metàl.lica ultra lleugera per tal de no repercutir a les càrregues actuals. Es pressuposa una sobrecàrrega permanent per pendents i paviment d’uns 250kg/m2. S’enderrocará tot el que quedi per sobre del forjat existent i es pavimentará amb una rajola poc densa assolint una sobrecàrrega no superior als 110kg/m2. El panell sandvitx i l’estructura de coberta agafaran un pés aproximat d’uns 100kg/m2. Tot junt no arriba a la càrrega permanent existent actualment i el remanent es reserva per la, molt poc probable, dualitat d’usos (vestidor i manteniment de coberta). Totes les actuacions esmentades es resoldran amb construccions metàliques encastades als murs estructurals existents i emprant els materials més lleugers per tal d’assegurar que el conjunt estructural segueixi essent vàlid. Això permetrà no haber de recalcular ni comprobar la fonamentació actual ja que no es veurà perjudicada per les noves construccions.


1.9.5.- COBERTA Es procedirà a substituïr les plaques de les cobertes per unes de metàl.liques amb una capa d’aïllant de 6cm de gruix.

La nova coberta dels vestidors serà molt lleugera per tal de no repercutir a les càrregues actuals. Es pressuposa una sobrecàrrega permanent per pendents i paviment d’uns 250kg/m2. S’enderrocará tot el que quedi per sobre del forjat existent i es pavimentará amb una rajola poc densa assolint una sobrecàrrega no superior als 110kg/m2. El panell sandvitx i l’estructura de coberta agafaran un pés aproximat d’uns 100kg/m2. Tot junt no arriba a la càrrega permanent existent actualment i el remanent es reserva per la, molt poc probable, dualitat d’usos (vestidor i manteniment de coberta). 1.9.6.- TANCAMENTS I DIVISÒRIES Els tancaments de façana es realitzaran amb paret de 14 cm de gruix de maó calat de 29x14x5 cm vist col·locada amb morter mixt 1:2:10 i hidròfuga amb cotefilm HF fins a la saturació. A la cara interior s’hi col.locarà l’aïllament de poliestirè expandit autoextingible de 50mm d’espessor col·locat sobre la paret i la subestructura. L’acabat final és amb un envanet ceràmic enguixat i pintat. Les divisòries interiors es faran amb pladur o paret de totxana, de diferents gruixos, per a revestir i col·locada amb morter mixt 1:2:10, segons projecte. 1.9.7.- PAVIMENTS Es realitzarà la reforma i ampliació del nou centre cívic amb dos tipus de paviments. Pedra natural de 20 cm d’amplada per a la terrassa de la plaça. Terrazo per a les zones d’aules i passadissos. Paviment sintètic per al gimnàs. S’ha de tenir en compte que al ser una reforma hi haurà trams de l’actual terratzo que s’hauran de recuperar. A la sala d’actes al treure’s algunes filades de butaques el paviment també s’haurà de recobrir. 1.9.8.- REVESTIMENTS Exteriors: L’acabat final és amb pannells sandvitx de 30mm d’espessor format per 2 xapes d’alumini de 0,7mm lacat al forn amb pintura P.V.D.F. amb nucli de poliuretà modificat. Els remats de les finestres es realitzaran amb xapa d’alumini. Interiors: Revestiments verticals: Els paraments verticals es revestiran amb diferents solucions segons les zones descrites al plànol d’acabats. Els banys, s’arrebossaran fins a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 Ra , acabat amb enrajolat de parament vertical interior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb rajola de gres premsat esmaltat tipus GRESSITE, preu superior, de 201 a 400 peces/m2, col·locades amb morter adhesiu.


Per últim, alguns dels paraments interiors, es realitzaran amb enguixat a bona vista sobre parament vertical interior, a 3,00 m d'alçària, amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, inclòs part proporcional remat d'arestes, racons i reglada de sòcol. Acabat pintat sobre superfície llisa amb pintura plàstica, amb una capa segelladora i dues d'acabat. Fals sostres: Es realitzaran amb plaques de guix laminat de cartró guix continues llises amb perfileria oculta . A la zona dels banys i tallers es col·locaran plaques de cartró guix desmuntables. 1.9.9.- FUSTERIA Fusteria exterior (Veure plànol de fusteries): La fusteria exterior s’executarà amb perfils d’al.lumini anoditzat o lacat, col·locada sobre bastiment de base, amb característiques d’obertura que es determinen en els corresponents plànols. Les ferramentes que es col·locaran per a l’acondicionament seran les que s’avinguin al tipus de tancament escollit. Es preveu un mecanisme de seguretat en aquells tancaments susceptibles d’ésser forçats. L’envidrament serà del tipus descrit als plànols, vidre aïllant amb cambra i trencament de pont tèrmic.. Totes les finestres i portes estaran protegides segons les característiques que es determinen en el plànol de fusteria metàl·lica. Fusteria interior (Veure plànol de fusteries): La fusteria practicable interior s’executarà amb bastiment de taco de fusta de Flandes per revestir, amb tapetes de fibra i fulla llisa de 40 mm., xapada per les dues cares amb estratificat resistent al foc M2. Els mecanismes d’accionament d’aquests tancaments es preveu que siguin d’al.lumini anoditzat, de pany sol o de pany i clau, segons la seva finalitat. Amb aquestes premisses es preveu que les portes facilitaran l’accessibilitat i l’aïllament, tant acústic com visual, entre els diferents espais, i vetllaran tanmateix per la seva resistència al frec i als impactes, al igual que per la seva facilitat de neteja. Hi ha també alguna porta interior de fusta per a pintar. Algunes de les portes seran metàl·liques, amb una resistència al foc EI2 60 C5 . 1.9.10.- VIDRIERIA Els vidres de les fusteries interiors seran de seguretat, de dues llunes incolores de 4+4, 5+5 o 6+6 de gruix, amb làmina de butil interior. Els vidres de les fusteries exteriors seran aïllants de dues llunes incolores de 4+4 mm de gruix, amb làmina de butil i cambra d’aire de 8 mm.


1.9.11.- MANYERIA L’armari de comptadors, tindrà un conjunt de portes metàl·liques per a pintar. L’escala interior es realitzarà amb platines metàl·liques subjectades a l’estructura metàl·lica. Es col·locarà un passamà rodó d’acer inoxidable al costat de les escales que dona a la paret i a la pared del costat de la nova rampa. A la plaça s’hi col.locarà una barana amb passamà d’acer inoxidable i muntants de platines metàl.liques. 1.9.12.- PINTURA Els paraments verticals i horitzontals de guix, pladur o arrebossats es pintaran al plàstic llis, amb una capa segelladora i dues d’acabat. Les portes de fusta es pintaran a l’esmalt sintètic mat, amb una capa de protector insecticida-fungicida, una segelladora i dues d’acabat. El pintat de portes, finestres, vidrieres i balconades, reixes i baranes d’acer, bigues, biguetes i llindes es farà amb esmalt sintètic, dues capes d’imprimació antioxidant i dues d’acabat. Manteniment de l’estructura. Estructures de formigó. Les parts de l’estructura constituïdes per formigó armat deurà sotmetre’s també a un programa de manteniment, molt semblant al detallat per a l’estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat provenen o es manifesten al iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. D’aquesta manera serà necessari observar el següent programa de manteniment: a) L’estructura està en un ambient I: deurà realitzar-se una revisió de l’estructura cada 5 anys, detectant punts d’inici de la fissuració excessiva u oxidació de les armadures, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant la imprimació local amb epoxi i restitució amb morter d’alta resistència sin retracció. Una vegada reparat haurà de seguir amb la freqüència d’inspeccions establerta. b) L’estructura està en un ambient IIa, IIb o amb atacs a l’acer del tipus Qa o Qb: haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada 3 anys, detectant punts d’inici de la fissuració excessiva o oxidació de les armadures, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant la imprimació local amb epoxi i restitució amb morter d’alta resistència sense retracció. Una vegada reparat deurà seguir amb la freqüència d’inspeccions establerta. c) L’estructura està en un ambient IIIa, IIIb, IIIc, IV o amb atacs a l’acer del tipus Qc: deurà realitzar-se una revisió de l’estructura cada 2 anys, detectant punts d’inici de la fissuració excessiva o oxidació de les armadures, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant la imprimació local amb epoxi i restitució amb morter d’alta resistència sense retracció. Una vegada reparat deurà seguir amb la freqüència d’inspeccions establerta. - Estructures d'acer.


Les estructures d'acer, tradicionalment, són les que comporten major repercussió pel que fa a les feines de manteniment, donada la major inestabilitat de llur estructura molecular. Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a l'oxidació i a la corrosió. Per això, cal protegir l'estructura de la intempèrie. Així, doncs, cal aplicar en totes les superfícies exposades una imprimació de pintura o producte antioxidant. Aquesta imprimació serà objecte d'un control periòdic, amb la finalitat de detectar possibles indicis d'oxidació. A tal efecte és preceptiu el compliment del següent programa d'activitats de manteniment: a) L'estructura metàl·lica és interior o no exposada a agents ambientals nocius: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada 4 anys, detectant punts d'inici d'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 10 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura. b) L'estructura metàl·lica és exterior o resta en un ambient d'agressivitat moderada: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada 2 anys, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que caldrà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 5 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura. c) L'estructura metàl·lica és exterior en un ambient d'agressivitat elevada: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada any, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 3 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent per un posterior pintat total de l'estructura.


1.10.- TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA Termini total: El termini d’execució previst per a la realització de la totalitat de les obres és de 9 mesos. Classificació de l’empresa: La classificació que haurà de tenir l’empresa adjudicatària de les obres és: Grup C - Edificacions Subgrup 4 - Tasques de paleta, arrebossat i revestiments Categoria D - Anualitat mitjana superior a 360.000Euros i que no sobrepassi els 840.000Euros Sabadell, decembre de 2008 Joan Delclòs Saló, arquitecte

REFORMA CENTRE CÍVIC CAN DEU.fitxers.sabadell.cat/FeilFitxers/170/Memoria.pdf · 2009. 1. 29. ·...

Documents

Transcript of REFORMA CENTRE CÍVIC CAN DEU.fitxers.sabadell.cat/FeilFitxers/170/Memoria.pdf · 2009. 1. 29. ·...