redacció: 93 458 87 80 –[email protected] | … · 2019. 1. 20. · En un comunicat,...

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 93 530 96 22 – [email protected]

ENTREVISTA pàg 20

Maria Rovira (CUP Barcelona): “Els comuns han dinamitatforça els seus principis polítics”

DESTINATS ALS JOVES pàg 10

El Consorci de la ZonaFranca vol fer un milerde pisos a La Marina

EL POBLE-SEC pàg 8

Un miler de veïns surten al carrer per rebutjar les últimes agressions sexuals

CREU COBERTA pàg 24

El Meeting Point acull el festival ‘I lake dance’

ESPORTS pàg 26

El JAC s’avança en la sèrie de quarts de la Lliga Catalana

La inseguretat és el principalproblema dels santsencs

Només a Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu hi ha una preocupació més alta per la falta de seguretat pàg 8

L’ESGLÉSIA S’EXPLICA pàg 3

L’Arquebisbat va registrar133 béns immobles gràciesa una llei del govern d’Aznar

Precintats

pàg 10

L’Ajuntament atura el projecte dels pisos rusc de la Bordeta

15 anys

Publicació quinzenal · 7/11/2018 · Núm. 386 · liniasants.cat · Control OJD-PGD: 9.163 exemplarsbarcelonalíniasants

Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 227 de novembre del 2018

| 2

líniasants.cat

3 |

líniasants.cat7 de novembre del 2018Reportatge

Entre els anys 2000 i 2014, l’Ar-quebisbat de Barcelona va ins-criure al registre de la propietat133 immobles que consideraque sempre han estat de la sevapropietat. De fet, la mateixa ar-xidiòcesi admet en un comuni-cat que, si no ho va fer abans, ésperquè la llei no li permetia.

El Registre de la Propietat esva crear el 1861 i, dos anys des-prés, es va impulsar una llei perregular les propietats de l’Es-glésia. Al 1946, el franquisme vacanviar el sistema i va atorgar alclergat la capacitat d’immatri-cular, una competència que finsaquell moment només havia tin-gut l’Estat. D’aquesta manera,

l’Església podia inscriure fin-ques al registre directament sen-se que calgués la revisió de capinstitució. Però no va ser fins al1998, amb la reforma de la lleiimpulsada pel govern d’Aznar,que l’Església va poder registrarespais de culte, ja que fins aquellmoment es creia evident queeren propietat del clergat.

A partir d’aquesta reforma,les diferents diòcesis de l’Estatvan començar a registrar tot elque consideraven que històrica-ment era seu. Això ha provocatque en algunes zones, com perexemple al Bisbat de Vic, col·lec-tius com Unió de Pagesos hagindenunciat que l’Església ha re-gistrat propietats privades.

“MÀXIMA TRANSPARÈNCIA”Tot i que aquestes acusacions nol’afecten directament perquè es

tracta d’una altra demarcacióeclesiàstica, l’Arquebisbat deBarcelona assegura que “apostaper la màxima transparència”.

Per això, va decidir publicarla cinquantena d’immatricula-cions que va fer en 14 anys, unllistat que inclou 133 immoblesque són, bàsicament, esglésies iespais del seu voltant com rec-tories o locals.

En el comunicat, l’arxidiòce-si afirma que “en tot aquest pro-cés” ha complert “escrupolosa-ment la legalitat” i afegeix que no-més va inscriure al registreaquells immobles que apareixenal cadastre i dels quals tenien do-cuments, com ara permisos d’o-bres o arxius històrics, que certi-fiquen que sempre han estat pro-pietat de l’Església. També diuenque si es detectés qualsevol error“sempre es pot esmenar”.

Una mica de llum

Pau MassipBARCELONA

L’Arquebisbat de Barcelona ha fet un exercici de transparència per dissipar dubtes. Foto: Arxiu

EDIFICIS4A Barcelona l’Ar-quebisbat va registrar un to-tal de 25 béns immobles alseu nom durant aquest perí-ode. La majoria d’aquests sónal districte de Ciutat Vella. Enel cas de Sants-Montjuïc sóndos: la Parròquia de NostraSenyora dels Dolors, situadaal carrer Begur del barri deSants-Badal, i la Parròquia deSanta Maria de Sants, a la pla-ça de Bonet i Muixí de Sants.

L’Arquebisbat de Barce-lona assegura que els bénsque va immatricular al Re-gistre de la Propietat els vacrear i els “ha conservat i cui-

dat amb diligència”. Tambédiu que “sempre han estat adisposició de tots, creients ino creients”.

En un comunicat, l’arxi-diòcesi explica que “imma-tricular un bé no concedeix lapropietat; només dona se-guretat jurídica”, però afirmaque “la propietat de l’Esglé-sia garanteix la cura i la con-servació dels béns”. En eldocument afirmen que “s’es-tà al corrent de pagamentdels impostos corresponents”però, alhora, recorden queles seves propietats estanexemptes de pagar l’IBI.

A Barcelona l’Arquebisbat varegistrar 25 béns al seu nom

» L’Arquebisbat de Barcelona va registrar 133 béns immobles gràcies a una llei del govern d’Aznar» L’arxidiòcesi ha decidit fer-ho públic davant les acusacions de poca transparència a altres bisbats

Opinió

| 4

líniasants.cat 7 de novembre del 2018

Els semàfors

Dipòsit Legal: B 10856-2003

La lupa

ERC Sants-MontjuïcERC Sants-Montjuïc va organitzar el 24

d’octubre una nova edició dels PremisNacionals President Lluís Companys.Enguany els guardons van ser per als

presos polítics i exiliats i per a la plata-forma Sants-Montjuïc pel Referèndum.

pàgina 8

UE SantsLa UE Sants va sumar una nova derrotadiumenge a casa contra l’Europa (0-2).

Els santsencs fa set partits que no guan-yen (un empat i sis derrotes) i sis que nomarquen. El conjunt de Tito Lossio ocu-

pa l’avant penúltima posició a la lliga. pàgina 26

Creu CobertaL’Associació de Comerciants Creu Co-

berta va organitzar entre els dies 19 i 21d’octubre la primera edició del festivalde dansa ‘I lake dance’. Es tracta d’una

iniciativa que demostra el compromís del’eix més enllà de l’activitat comercial.

pàgina 24

Difusió controlada

Cinquè cònsol de Bar-celona cessat per pres-

sions del Govern espan-yol. Grècia s’afegeix a Letònia, Bulgària,Filipines i Finlàndia. Queda clar que elPSOE té la mateixa política que el PPquan es tracta de Catalunya. El piròmande la diplomàcia @JosepBorrellF des-enfrenat.

El Twitter en paperAquí espiula

Dels creadors del Con-sell Assessor per a la

Transició Nacional, Co-missió d'Estudi del Procés Constituent,Consell per la República, arriba el Con-sell Assessor per a l'Impuls d'un ProcésConstituent. Eh, dissimulen millor queERC, però quina mateixa cara de ci-ment armat.

@pilarcarracelas

Cada vez son más lasvoces sensatas en Es-

paña que abogan poruna aplicación razonable del derecho,olvidando consideraciones políticas.Ahora ha sido el antiguo presidente delTribunal Supremo el que ha explicadoque en Cataluña no hubo rebelión.#sensatez.

Diego Fernández yJuan Martínez, alum-

nos de la Universidad deOviedo con mejores expedientes,plantan a los Reyes: "La universidadnada tiene que ver con los Borbones.Quieren hacerse foto utilizando nues-tro esfuerzo para tapar sus vergüen-zas", dicen.

@FonsiLoaiza@jpurias@josepalay

Editor-Gerent: David Centol i LozanoDirector Editorial: Arnau NadeuCoordinador de Publicitat: Marcelo VillanuevaCoordinadora de Producció: Marga MorenoWebs temàtics: Pere Giménez

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Director Editorial:Arnau NadeuSubdirector d’edicions:Albert RibasRedacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord iBaix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Massip(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas (Distric-tes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),

Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel, Víctor Ferrani Lola Surribas Producció gràfica: Marta Vall-llebrera Dept. Comercial:Yolanda Roca, Laura San-salvador, Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez i ToniEnguix (Controller) Distribució:Wiliam Hernández,Yennil Viteri i Carlos Ruiz.

per Francesc Reina

La química de la raó

Conec persones que prefereixen no be-sar per raons sanitàries, i on les abra-çades no formen part del seu codi cul-tural quotidià. Com escrivia el vell poe-ta Mario Benedetti, prefereixo l'estu-pidesa d'un enamorament a la difi-cultat per manifestar el que sento. Cal-drà aprendre a estimar-nos? La nos-tra cultura s'ha construït al voltant delconflicte entre el dolor i el plaer.

Una de les comeses de la neuro-ciència resideix en informar-nos sobreel que passa al nostre or-ganisme. Ens mostra el tre-ball de certes hormonesper procurar-nos benestari ajudar-nos a regular lesnostres conductes: granspossibilitats de treballaramb predisposició per con-ciliar, per evocar records feliços iadoptar actituds positives... Media-dores de l'equilibri, la dopamina, l'o-xitocina, endorfines i serotonines for-men el conegut quartet de la felicitat,i al costat d'aquestes, una gran casca-da d'obreres amb el mateix objectiu.Quan la química interna funciona bé,sorgeix el plaer de la tranquil·litat i labellesa; potser tot influeixi per tenirmés salut. S’ha detectat un cert grau derelació entre la bellesa i la salut a tra-vés de l'harmonia.

Avui dia, moltes conductes inde-sitjables tenen a veure amb les emo-

cions i amb la facilitat d’arribar a unconflicte social. Quan parlem de do-minar els nostres comportaments, laciència suggereix que tal qüestió no espot aconseguir només a través de laraó. Com melodies denses, tenim tan-ta capacitat per fer coses positivescom per fer-les terribles, ambdueshabiten en nosaltres. Som capaçosde fer-nos mal -tot sembla que és in-herent a l'ésser humà-. Ja no es trac-ta de ser bones o males persones, po-

dem ser destructius quan les emocionsd'ira, por o menyspreu generen agres-sions i violència. La nostra química éscapritxosa, pot donar-nos alegria ifelicitat, o pena i tristesa... O encarapitjor.

Diu el pensador Antonio Damasioque l'error de Descartes va estar en noinvertir la seva fórmula "penso, pertant existeixo", ja que primer és l'ésseri després el pensar. Parla d’allò tandesafortunat que pot ser saber sensesentir. L'efecte sobre les emocions i elssentiments de determinades feridessón els que ens motiven per inventar

solucions als nostres problemes, perdesenvolupar abric i protecció contraun fred de qualsevol classe.

Els sistemes morals es van cons-truir en adonar-nos de la quantitat dedolor que causaven els assassinats, elrobatori o la tortura. Cal que els líderspolítics i educatius prenguin bonanota i s'esforcin a entendre l'importantde les emocions i els sentiments, ja queno reflexionar ens portaria a conside-rar que estem encara en una mena de

desert. Deia el gran Edu-ardo Mendoza en una agra-dable conversa que el pitjorno som les persones sinóles societats, és a dir, que hiha entorns més propicisper fer-ho millor i fer-nosmillors. Per això el paper de

l'educació és tan important en elscontextos socials. S'ha de planificar pernodrir d'emocions positives com l'a-mor, l'admiració o el desig, i tantes al-tres, a molta gent a la qual això no elsarriba.

El paper d'una societat pròspera éspermetre que es conreï el millor i es re-orienti el pitjor de la naturalesa hu-mana. L'art suggereix, a més, que a lesqüestions summament importantssobre la vida, s'arribi a través de la ir-racionalitat que ens procuren les can-tonades toves de la poesia, la músicao la imaginació.

El paper d’una societat pròspera éspermetre que es conreï el millor i es

reorienti el pitjor de la naturalesa humana

7 de novembre del 2018Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 22

5 |

líniasants.cat

Els semàfors

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

| 6


Línia Sants revalida ellideratge en difusió certificada

COMUNICACIÓ4L'última cer-tificació del control d'OJD-PGD ha atorgat a Línia Santsuna difusió de 9.163 exem-plars quinzenals. Aquesta xifrarevalida la posició de lideratgede la publicació al districte 15anys després de la seva funda-ció el 2003.

Tot plegat en el marc delsmés de 237.000 exemplars men-suals que la mateixa certificacióha atorgat a les 19 publicacionsde la xarxa Línia, editada pelGrup Comunicació 21, fundat

l’any 1999. Una xarxa que és lí-der absoluta a la majoria de ba-rris barcelonins, amb els 9.813exemplars del també quinzenalLínia Les Corts, o els 10.126exemplars mensuals de LíniaHorta i els 10.035 de Línia Ei-xample, entre altres.

Fora de Barcelona destaca ladifusió del setmanari Línia Va-llès, amb 14.331 exemplars dis-tribuïts al Vallès Oriental, o els11.158 exemplars del tambésetmanal Línia Nord, edicióBarcelonès Nord.

Torna la Filosofia als instituts.Una assignatura que havia estatapartada dels temaris ara seràobligatòria durant els tres últimscursos, com a matèria comuna,amb accent als continguts ètics itambé a la història. Hi ha qui espregunta: Per ser una assigna-tura “maria”, per què serveix? Elsprogrames són per aconseguir untítol, en una societat que opta pelmàxim benefici material, deixantde banda altres valors com elssocials i culturals. No serà que lafilosofia ens farà nosa?

No transcendim més enllà deles nostres necessitats més pe-remptòries. Tenir una bona feinai ben pagada, família, menjar bé,estones d’esbargiment, amistats,un bon cotxe i una casa de segonaresidència, i potser poder exhibir-nos davant dels que ens envolten.

I ja està? Nosaltres som elcentre del món i el món el centrede l’Univers. Aquesta petitonaesfera, una molècula de polsimen l’espai infinit, ho és tot per anosaltres i aquí s’acaba el brò-quil, no donem per a més. No estracta de rememorar les classesde “Merlí” d’una sèrie televisiva.Veure la multitud d’actes pro-gramats a la Ciutat Oberta Bien-nal de Barcelona dona pistes decap a on va o hauria d’anar lanostra societat dins del món glo-bal en el qual estem inserits.L’assistència de 20.000 perso-nes és un èxit esclatant i un bonauguri que la nostra societat ésviva i es compromet a pensar,perquè amb el pensament autò-nom i crític de tots nosaltres, es-pecialment dels joves, és compodrem aconseguir, en el futur,una Catalunya millor.

Filosofiaper Jordi Lleal

Deixalles i rebuigper Jes Ricart

La història de l’urbanisme i del’arquitectura urbana està molt lli-gada la història de la gestió delsresidus. Des d’Uruk, la primeraciutat reconeguda, fins a l’actua-litat (amb 50 ciutats al món quesuperen els 10 milions de resi-dents cada una), la cosa no estàdel tot resolta. Es dona per des-comptat que una comunitat ur-bana en creixement i amb un altnivell de consum ha de produirunes quantitats nombroses deporqueria rebutjable. De fet, esconsidera que no hi ha produc-ció ni creixement ni consumsense deixalles i tot el que supo-sa en termes d’impacte negatiu almedi ambient. De la mateixamanera que no hi ha cos viu sen-se expulsar la seva femta tampochi ha indústria i modus de vidaurbana que no ho faci. El que síque pot fer una comunitat urba-na és autogestionar el consumper minimitzar les deixalles. Iquant a aquestes, intentar-lesrecuperar amb el reciclatge.

Actualment, les noves tesis del’economia alternativa s’apar-ten de l’espoli insensat dels re-cursos naturals i del seu embru-timent ulterior. Com més curt si-gui el circuit entre producció iconsum, més ecològica serà l’e-conomia. Això de tants tràilerstransportant d’uns indrets a unsaltres del continent mercade-ries que es poden fabricar en elsllocs de consum és una de les ir-racionalitats més criticables.

Fins ara s’ha seguit el crite-ri que qui contamina paga mésimpostos. S’ha arribat a un graude saturació de contaminantsque cap diner recuperarà elbenestar de la terra si no s’im-plementen mesures dràstiques:des de pautar hàbits de respec-te si cal a la força amb sancionsimportants als incívics que em-bruten carrers o no fan servir elscontainers amb la deixalla. En-cara és poca la gent que té la cul-tura de reciclar perquè creu queno serveix per res o al final de larecollida tot ho barregen. Elcert és que hi ha informació decamions que aboquen mate-rials perillosos com piles elèc-triques en bidons que enterrensense cap precaució.

Els veïnats que més reciclinhaurien de veure la seva com-pensació amb la reducció delseu IBI. I al revés: els que no re-ciclen, amb el seu increment.

La lluita contra el plàstic pas-sant per la reducció de l’embol-call excessiu per no dir sovint su-perflu és una lluita per la vida, perla humana com a espècie i per laresta de l’animalitat planetària.Aquesta és una carrera contra eltemps. Si la societat no aprèn areciclar tots els seus materials re-siduals sense excepció, la toxici-tat acabarà amb la societat. Aixòtambé val com a criteri profilàc-tic enfront del discurs tòxic d’al-guns polítics verboferidors i queningú els toca el crostó.

@iuforn: La mala notícia pel Barça-Madrid és que Messi està lesionat. Labona és que Lopetegui encara és entre-nador blanc.

Vist al Twitter

@apereirasole: Un consell de la repúblicasense república i un procés constituentque no farà cap constitució. Ja em discul-pareu l’escepticisme.

#RepensarElPaís

@GPursals: No sé com dir-ho amb deli-cadesa. Han trobat els trossets del perio-dista Jamal Khashoggi enterrats al jardíde la residència del cònsol saudita.

#Khashoggi #Maneta

@xavierbosch: Fer una maneta alMadrid està molt bé, però fer-ho a les16h de la tarda és millor, perquè tensmoltes hores per assaborir-ho.

Les claus

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les millorsperles

Ryanair és a l’ull de l’huracà després del seu paper en un cas deracisme que va tenir lloc en un vol Barcelona-Londres. Unpassatger va insultar greument, “negra, lletja i cabrona”, una

dona que tenia a la mateixa fila i, davant la petició que l’home fosexpulsat de l’avió, la companyia va decidir canviar de fila la dona.

Un grup d’arqueòlegs ha anunciat el descobriment del“naufragi intacte més antic” del món. Es tracta d’un vai-xell de fa més de 2.400 anys trobat al fons del Mar Negre

per una expedició anglobúlgara d’un projecte d’arqueologiamarítima. La nau fa 23 metres i manté intactes moltes parts.


7 |

líniasants.cat


| 8

Sants-Montjuïc

Els dies 20 i 21 d’octubre vatenir lloc al Sants Teatre les re-presentacions de l’obra FUITESde Jordi Galceran, a càrrecd’actors i actrius del quadre es-cènic del Centre. L’obra, ambuna gran dosi de comicitat id’intriga i amb un final total-ment inesperat, va estar moltben interpretada i dirigida,

fent que el públic assistentgaudís d’una gran tarda deteatre. Els llargs aplaudimentsi la bona crítica per part delsespectadors va ser un premimés que merescut a l’esforç idedicació de tots els compo-nents del grup.

ENHORABONA!!!

ENQUESTA4L’Enquesta de ser-veis municipals 2018 feta pú-blica per l’Ajuntament la set-mana passada mostra com laprincipal preocupació dels veïnsde Sants-Montjuïc és la insegu-retat. Concretament, un 11,2%dels santsencs situen aquestaqüestió com el primer problemadel districte.

A l’enquesta de l’any passatla inseguretat era considerada elprincipal problema a tres dis-trictes, mentre que aquesta ve-gada ho és a sis districtes (NouBarris, Ciutat Vella, Sants-Mont-juïc, Horta-Guinardó, Sant An-dreu i Sant Martí). Només aCiutat Vella (21,3%), Nou Barris(17,4%) i Sant Andreu (13,4%) lapreocupació és major que aSants-Montjuïc.

Deixant de banda la insegu-retat, l’enquesta mostra que lasegona preocupació dels veïnsdel districte és la neteja (9,1%),la tercera l’accés a l’habitatge

(8,1%) i la quarta el soroll(6,8%). D’altra banda, pregun-tats sobre què és el que elsagrada més del seu barri, un decada quatre santsencs responenla cordialitat, la familiaritat il’ambient.

L’HABITATGE PREOCUPAD’altra banda, quan l’enquestapregunta pel conjunt de la ciu-tat i no pel districte, l’accés a

l’habitatge apareix com el prin-cipal problema que té Barcelo-na. Així ho consideren gairebé el13% dels barcelonins. El segonproblema és el turisme, mentreque el tercer i el quart són la cir-culació/trànsit i els aspectes po-lítics. La inseguretat no apareixfins al cinquè lloc de la llista i sónun 5,6% dels enquestats els queconsideren que és el problemamés greu de la ciutat.

Inseguretat, neteja i habitatge, principals problemes del districte. Foto: Arxiu

La inseguretat és el principalproblema dels santsencs

» És el quart districte de la ciutat on la seguretat preocupa més» El segon problema és la neteja i el tercer l’accés a l’habitatge

El Poble-sec diu proua les agressions sexuals

MANIFESTACIÓ4Un miler deveïns del Poble-sec i d’altres ba-rris dels voltants es van manifes-tar el passat 25 d’octubre permostrar el seu rebuig als dos in-tents de violació al barri en els cincdies anteriors.

La manifestació, convocadapel col·lectiu feminista Poble-Sec Feminista, va arrencar des dela plaça Bella Dorita, justa davantd’El Molino. Tot seguit, la mar-xa va recórrer diversos carrers delbarri mentre les manifestants –lamajoria eren dones– cridavenconsignes com ara “Cap agressiósense resposta” o “Els carrers sónfeministes”. Un cop la marxa vaarribar al Parc del Mirador delPoble-sec, es va escollir aquest

lloc perquè es tracta d’un puntque les manifestants conside-ren perillós per anar-hi soles, esva llegir un manifest. Des dePobleSec Feminista afirmen queaquestes agressions demostrenque “les veïnes del barri no po-dem gaudir lliurement dels ca-rrers, ja que la violència masclistaopera impunement”.

Només unes hores desprésde la manifestació es va produiruna tercera agressió sexual almateix barri. Una dona va patirun intent de violació quan torna-va a casa després d’haver estat ala discoteca Apolo. L’atacant vaaprofitar que la noia s’havia per-dut mentre buscava un lloc peragafar el transport públic.

L’operació policial contra elsnarcopisos arriba al Poble-secSEGURETAT4L’operació que elsMossos d’Esquadra van desplegarla setmana passada contra elsnarcopisos de Ciutat Vella –prin-cipalment al Raval- també vaarribar fins al Poble-sec.

Els 700 agents de la policia ca-talana, més 150 agents de la Guàr-dia Urbana, van registrar un totalde 26 narcopisos entre Ciutat Ve-lla i altres punts de Barcelona i di-ferents ciutats de l’àrea metropo-litana, com ara Badalona, Esplu-gues i l’Hospitalet. També es vanregistrar 14 pisos dels responsa-bles de l’organització, presump-

tament formada per una xarxa dedelinqüents dominicans. Dels 26narcopisos, 13 van ser recuperatspels propietaris, cinc precintats ila resta segueixen en investigació.Entre aquests hi ha els dos del Po-ble-sec, situats als carrers Margariti Jaume Fabra.

APUNYALAMENTD’altra banda, els Mossos d’Es-quadra van detenir el 23 d’octu-bre el presumpte autor d’unapunyalament al Poble-sec. Elsfets van tenir lloc durant una ba-ralla entre dos homes.

Els Premis President Companysguardonen els presos polítics

GUARDONS4L’auditori de lesCotxeres de Sants va acollir elpassat 24 d’octubre la 23a ediciódels Premis Nacionals Presi-dent Lluís Companys, organit-zats per Esquerra Republicanade Sants-Montjuïc. Enguany elspremis van anar a parar a tots elspresos polítics i exiliats pel seucompromís polític i personal.

El premi el van recollir, ennom de l’Associació Catalanapels Drets Civils, el marit de la

consellera Meritxell Serret, Fe-rran Civit, i la dona del consellerJoaquim Forn, Laura Masvidal.Masvidal va afirmar que d’ençàde l’empresonament “hem pogutveure com la gent respon ambuna mostra de defensa dels va-lors que ens representa”.

També es va entregar unsegon premi, que en aquest casva ser per a la plataforma uni-tària Sants-Montjuïc pel Refe-rèndum 2017.

Llibre | Albert Torras presenta ‘El Cementiri de Montjuïc’El periodista i historiador santsenc Albert Torras va presentar la setmana passada, en un acte a

la seu del Districte, el seu nou llibre ‘El Cementiri de Montjuïc’. L’obra recull imatges inèditesde la història d’aquest cementiri. “Vull fer del cementiri un espai visitat”, va afirmar Torras.


9 |

líniasants.cat

| 10

líniasants.cat 7 de novembre del 2018 Sants-Montjuïc

Les protestes veïnals pel bus 91seguiran amb menys intensitatMOBILITAT4La lluita veïnal perreivindicar millores a la línia 91 delbus continuarà però baixarà d’in-tensitat. Això és el que van deci-dir des del Centre Social de Santsi la Comissió de Veïnes i Veïns dela Bordeta aquest dilluns reunitsen assemblea.

La decisió arriba després quel’Ajuntament hagi posat en serveiuna segona unitat del bus entre lesnou del matí i les set de la tarda.

Aquesta era una de les peticionsveïnals. Tot i això, els veïns deixenclar que no és suficient i que en-cara falta allargar la línia fins alMercat de Sant Antoni. Actual-ment el recorregut s’acaba a l’am-bulatori de Manso.

“L’anunci no compleix les nos-tres expectatives però de mo-ment hem decidit aparcar el tall decarretera que teníem previst fer di-vendres”, explica un dels veïns.

El Consorci de la Zona Francavol fer mil pisos a La Marina

HABITATGE4El delegat especialde l’Estat al Consorci de la ZonaFranca, Pere Navarro, va anunciarel 22 d’octubre que el Consorciprojecta construir un miler depisos per a gent jove a La Marina.

Navarro, en una entrevista aCatalunya Ràdio, va afirmar queel Consorci està “estudiant un ba-rri de ‘millenials’ per donar unaoportunitat a la gent jove, rela-cionant el món de l’educació i l’ac-cés al treball”. Navarro va preci-sar que el projecte es troba en unafase inicial: “És un procés que es-tem començant a conceptualitzari que es farà en els pròxims anys”.Per tal que tiri endavant, caldràmodificar el Pla General Metro-

polità, ja que s’haurien de reubi-car algunes zones destinades aequipaments. Per últim, Navarrova dir que l’objectiu és que “Bar-celona no expulsi el talent pelpreu de l’habitatge”.

PISOS SENSE GENTD’altra banda, un grup de perso-nes ha denunciat que fa un any imig que haurien d’estar vivint enuns pisos socials a la Marina peròque encara no hi han pogut en-trar. El Consorci de la Zona Fran-ca, promotor dels pisos, ha ex-plicat que hi ha hagut problemesamb els subministraments bàsicsi amb les mides reals del pis i lesque marca el cadastre.

HABITATGE4Els responsablesde l’empresa Haibu 4.0, la pro-motora dels pisos rusc del nú-mero 108 del carrer Constituciódel barri de la Bordeta, tenenprevist denunciar a finals d’a-questa setmana l’Ajuntamentdesprés que dimecres passat laGuàrdia Urbana els precintés ellocal. L’acció de la policia vaarribar un cop el Contenciós Ad-ministratiu número 7 va auto-ritzar l’accés de la policia al lo-cal. El consistori havia denun-ciat l’empresa després que elpassat 22 d’octubre Haibu 4.0no va permetre als tècnics mu-nicipals precintar el local onestaven instal·lant una quinze-na de pisos rusc.

En un comunicat, des deHaibu 4.0 reivindiquen que elseu projecte és “digne i asse-quible per a totes les persones

que necessiten un lloc on viureperquè no poden accedir a unhabitatge”. Una problemàtica, la

de l’habitatge, que “l’Ajunta-ment no resol”, afegeixen des del’empresa. Al mateix temps, elspromotors del projecte lamen-ten que l’actual govern munici-pal pretén “desprestigiar” laseva imatge parlant de la sevainiciativa com a “infrahabitat-ge”. Per últim, reivindiquen queels seus pisos “compleixen ambtots els requisits com a habitat-ge digne” i recorden que el pro-jecte, tot i que primer teniacom a objectiu els pisos fossinllogats per gent per viure-hi fi-

nalment es va modificar perquèaquest espai només fos de mos-tra, igual que el local que tenena l’Hospitalet.

“HABITATGE IL·LEGAL”Des de l’Ajuntament defensenque aquest tipus d’habitatge és“il·legal” i afegeixen que els ins-pectors “han reconegut que elspromotors estan fent petits ha-bitacles residencials que nocomplirien de cap de les mane-res la legislació vigent en matè-ria d’habitatge”.

Imatge del local amb la persiana abaixada i precintat. Foto: Haibu 4.0

Els promotors dels pisos ruscdenunciaran l’Ajuntament

Des de l’empresaHaibu 4.0 reivindiquenque el seu projecte és“digne i assequible”


11 |

líniasants.cat

| 12

líniasants.cat 7 de novembre del 2018 Pàgines especials

4La Generalitat de Catalunyas’ha proposat convertir l’InstitutObert de Catalunya (IOC) en unreferent de la innovació educa-tiva a Europa en l’àmbit de la for-mació a distància i les novesoportunitats.

L’IOC, situat a l’avinguda delParal·lel de Barcelona i que té12 anys d’història, és un centresingular, atès que és l’únic cen-tre públic d’ensenyament a dis-tància de Catalunya en què no-més s’imparteixen ensenya-ments no universitaris per ajoves i adults. Ara, el Governcrearà un decret per dotar-lod’una estructura organitzativai funcional pròpia adequada ala seva singularitat i a les sevesnecessitats.

El conseller d’Ensenyament,Josep Bargalló, va anunciar elmes passat la creació de l’es-mentat decret durant una visitaa la seu central de l’institut. El

conseller, que va estar acom-panyat pel director general deCentres Públics, Josep GonzálezCambray, i per la directora ge-neral d'Educació Infantil i Primà-ria, Maria del Mar Camacho, va re-marcar que “l’IOC no ha estat

encara estructurat com la Lleid’educació de Catalunya dema-na, a partir del decret”. “Per tant,hem d’estructurar clarament quèés l’Institut Obert de Catalunya”,va afirmar.

La nova normativa establiràles finalitats, les funcions i el pro-jecte educatiu de l’IOC. Entre di-ferents aspectes, regularà les fun-cions dels òrgans de direcció, elprofessorat i els corresponentsmecanismes i requisits d’accés.També es concretaran els siste-mes de provisió dels llocs de tre-ball de professorat col·labora-dor, figura que permetrà en granmesura donar cobertura a la va-rietat i flexibilitat de l’oferta del’IOC.

MÉS DE 23.000 ALUMNESL’IOC és un institut dedicat ex-clusivament a la formació depersones adultes a distància.L’ensenyament i aprenentatgees porta a terme mitjançant uncampus virtual basat en una pla-taforma Moodle, anomenat cam-pus IOC, que combina la potèn-cia d’aquest programari amb elPortafolis digital i la Secretaria

virtual desenvolupada especial-ment per a l’IOC.

L’IOC, que el passat curs vacomptar amb més de 23.000alumnes matriculats –essen-cialment persones adultes-, ofe-reix ensenyaments diversos: ci-

cles formatius d’FP (en grau mit-jà ho cursen un 17% dels alum-nes i en grau superior un 40%),batxillerat (més del 9% delsalumnes), oferta formativa enlínia de l’Escola Oficial d’Idiomes,

graduat en educació secundària,curs de preparació per a les pro-ves d’accés d’FP, preparació pera les PAU (Proves d’Accés a laUniversitat), certificat de com-petència digital Competic3, aixícom altres formacions especia-litzades.

A més, cal tenir en compte lapopularització de les noves tec-nologies, que ha provocat unaugment del prestigi i la deman-da de la formació continuada.

UNA NOVA OPORTUNITATL’IOC permet a l’alumnat dispo-sar d’una oferta flexible i varia-da, segons les seves necessitatsi el temps disponible. Això per-met formar-se a moltes personesque d’una altra manera no tin-drien accés als estudis, ja siguiper raons econòmiques, perraons de situació geogràfica oper problemes de conciliacióhorària i familiar.

La millor formació a distància» La Generalitat vol convertir l’Institut Obert de Catalunya en un referent europeu» Un nou decret el dotarà d’una estructura pròpia adequada a la seva singularitat

www.ioc.xtec.cat

L’IOC és un centrepúblic que ofereix estudis a distància

no universitaris per a joves i adults

La nova normativaregularà les

finalitats, funcions i el projecte

educatiu del centre

13 |

líniasants.cat7 de novembre del 2018Pàgines especials

En aquest sentit, l’IOC és unaeina que afavoreix l’equitat i la llui-ta contra la segregació escolar,perquè és una nova oportunitatper a molts alumnes. I és quepermet que aquells que per ho-rari o per lloc on viuen no poden

fer uns estudis que desitgen hitrobin la solució per cursar-los, si-gui a l’hora que sigui, visquin onvisquin.

Amb tot, l’IOC és un institutmolt potent que ofereix servei a

gent que no ha acabat secun-dària perquè l’acabi, així com agent que ha acabat secundàriai vol fer batxillerat però no el potfer per horari de treball. Tambéés una bona opció per a les per-sones que volen formar-se enllengua o per a les interessadesen graus concrets de formacióprofessional.

En paral·lel, l’Institut Obertde Catalunya també dona su-port a molts centres presen-cials, que durant l’any no po-den oferir determinades ma-tèries. Aquests estudiants –es-tudiants visitants- poden com-binar l’assistència al centre pre-sencial amb els estudis a dis-tància de l’IOC.

Amb tot, aquest centre jadona un servei molt gran queara la Generalitat vol potenciar,amb l’objectiu que el país tinguiun institut de referència europeaen la formació a distància.<

4L’IOC va néixer l’any 2006 a partir de laintegració en un únic centre de tres projec-tes existents en matèria de formació no pre-sencial, gestionades des del departamentd’Ensenyament.

L’objectiu d’aquella integració era impul-sar l'oferta de noves activitats formatives inous ensenyaments demandats per la socie-tat i potenciar el posicionament institucio-

nal de l’IOC arreu de Catalunya per conver-tir-lo en un centre de referència.

Mirant al futur, en un món globalitzat ide la Societat del Coneixement i de la Infor-mació, l’IOC ha de tenir un paper rellevanten un dels objectius principals del sistemaeducatiu: la formació al llarg de tota la vidade les persones aprofitant les Tecnologies dela Informació i la Comunicació.<

Mirant al futur» L’IOC va néixer el 2006 per impulsar l’oferta de noves

activitats formatives i ara s’adapta al món globalitzat

L’IOC permetformar-se a moltespersones que d’una

altra manera noho podrien fer

www.ioc.xtec.cat

Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 227 de novembre del 2018

| 14

líniasants.cat

1

7 de novembre del 2018CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 337

Els passats 19, 20 i 21 d’oc-tubre Creu Coberta va cele-brar el primer festival I lakedance. Una de les conse-qüències de la previsiblepluja que havia de caure du-rant el cap de setmana vaobligar a traslladar les activi-tats al Meeting Point CreuCoberta per motius de segu-retat, ja que les grades, mu-llades, eren intransitablesper als espectadors.

En tot cas, el dissabte almigdia va començar ambuna actuació magnífica delBCN City Ballet, que va es-cenificar La consagració de

la primavera, coreografiadaper Carlos Bonilla, i amb l’es-trena d’altres peces com Ta-blada i la Suite Preciosité,molt divertida. A la inaugura-ció hi va assistir la Conse-llera de Comerç del Districte,Carolina López. A la tardaforen les companyies Xauru,i les escoles DancEmotion iThe Project Dance, ambpeces d’estil contemporani idanses urbanes. En el casde Xauru va destacar la peçaSocial Animal, amb un con-tingut social i polític, lesnoves generacions quepugen amb força de DancE-

motion ballant contemporani,i les danses tribals i la sambade The Project Dance.

L’endemà es va obriramb una master class deContact, programada per l’A-sociación Espejismo a Con-traluz. A la tarda, va ser LaCompanyia Juvenil de BalletClàssic de Catalunya, la queva cloure el programa delfestival, amb el primer actede Giselle d’Adolphe Adam,presentat pels alumnes d’a-questa consolidada escola.

Per cloure el primer I lakedance es va voler retre ho-menatge a dos referents de

la dansa internacional a Ca-talunya, i per això es va es-collir a dues personalitatscom l’Asunción Aguadé, quifou primera ballarina delLiceu durant molts anys quanel teatre tenia companyia, i alcoreògraf i ballarí Toni Mira,Premi Nacional de Dansa. Aambdós, i a l’Elise Lummis,creadora de la Companyia,ara fa trenta anys, se li va en-tregar un Hermes del Co-merç i la Dansa. Lapresidenta del Consell delDistricte, Montserrat Ballarín,va cloure el festival desitjantmés edicions d’aquest.

LA DANSA CONSOLIDA L’ANY DEL COMERÇ I DE LA CULTURA A CREU COBERTA

2

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 3377 de novembre del 2018

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Quines peces vau fer al darrer Fes-tival I lake dance?Varem estrenar “La Consagració de laprimavera”, amb música d’Igor Stra-vinsky i coreografia de Carlos Bonilla.També vam estrenar la peça “SuitePreciosité”, amb coreografia de Mar-celo Sáenz. La resta eren reposicions,com Tablada o Negra Sombra.

Creieu que és bona idea difondre ladansa mitjançant aquestes pro-postes d'activitats, tot i que final-ment no se celebrés a l'EspanyaIndustrial?És fonamental. Les arts sempre s’hand’ajudar des dels altres sectors. I elsector del comerç, que ha patit moltaquests anys, s’ha aliat amb la dansa,que és un sector sempre en crisi, perpoder difondre conjuntament uns va-lors. Això és el més important a l’horade fer aliances amb la cultura.

La formació en dansa és molt posi-tiva per als joves. A l'hora de for-mar a alumnes de la vostra escolao membres de la vostra compan-yia, què és el més important per vo-saltres?La disciplina, la voluntat de millora, la

motivació, la qualitat dels mestres,són elements necessaris per mante-nir la qualitat dels espectacles, sobre-tot en dansa clàssica i neoclàssica,que són de les arts més exigents perals artistes que les practiquen.

Quant de temps fa que et dediquesa la dansa?Des que era molt jove. Vaig formarpart de la Companyia estable delGran Teatre del Liceu, quan el Liceuencara tenia companyia. Vaig viure a

Nova York unes temporades, espe-cialitzant-me, i anys més tard vaig tor-nar i ens vam establir pel meucompte. Quan la meva filla em va dirque volia ser ballarina, va ser quanens vam decidir a crear el BCN CityBallet i el BDC.

Quina és la vostra especialitat coma escola i companyia, i d’on sor-geix el vostre interès per formar-la?El BDC és un centre formatiu superioren dansa, adscrit a l’Instituto Univer-

sitario de la Danza Alicia Alonso. Soml’única escola, amb l’Institut del Tea-tre, que oferim un títol reglat. La nos-tra especialitat és la dansa clàssica,d’escola tradicional cubana, amb clas-ses de neoclàssic, carácter, repertori icontemporani.

On us poden trobar?Som al carrer Maria Barrientos 18,a les Corts, i ens poden trobartambé a les diferents xarxes socialsi a Internet.

Georgina Rigola Directora i fundadora del Barcelona Dance - Center i del BCN City Ballet

Quines peces vau representar alfestival I lake dance?Las piezas que hemos presentadoson el Bolero, Social Animal-Short do-cumentary, Facebook ergo sum, Prouy Resiliencia.

Creieu que és bona idea difondre ladansa mitjançant aquestes propos-tes d’activitats, tot i que no es feia al'Espanya Industrial?Es deber de todo artista compartir y di-fundir el arte. Sin duda hubiera estadoun evento de mayor participación si sehubiera podido hacer en la EspanyaIndustrial, ya solo por el simple hechode tener mas asientos para el público.Pero aun así el Meeting Point de CreuCoberta es un espacio polivalente conincreíble potencial y ha sido un placerbailar en él.

La formació a la dansa és molt po-sitiva per als joves. Quan heu deformar alumnes de la vostra escolao membres de la vostra companyia,què és el més important per a vo-saltres?Los miembros de mi compañía tienenque ser personas con una mentalidad

abierta, con curiosidad, compromiso y"devoción" hacia la práctica de ladanza. La diferencia entre quien prac-tica la danza como hobby y quien sededica a ella como profesión es queel primero tiene como único objetivo"pasarlo bien", mientras el segundohace de su arte su misión.

Quant temps fa que et dediques ala dansa?Me dedico a la danza desde quetenía cuatro años y nunca me he ale-

jado de ella, al revés, ha sido mi ma-nera de estar en el mundo y de apor-tar mi granito de arena.

Quina és la vostra especialitat comescola i companyia i d’on sorgeixl’interès per formar-la?Xauru es una compañía de danzacontemporánea que se enriquece dela variedad de otros estilos y técnicaspor eso nos definimos "fusión". Nacede la voluntad de "mover y conmo-ver" al público, de tener un impacto

social que va mucho más allá que lapura estética de la danza. Nuestrocuerpo es el instrumento expresivoque usamos para decir todo lo quenos parece importante para todo elmundo.

On us poden trobar?Nuestra página web es www.xauru.comy también estamos en Instagram yFacebook como Xauru. Siguiéndonospor estas redes, estarán siempre in-formados sobre nuestros eventos.

Raffaella CrapioDirectora i fundadora de Xauru

3


Creu Coberta7 de novembre del 2018CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 337

Quines peces vau fer al darrer Fes-tival I lake dance?Les nostres peces eren molt varia-des, donat que a Dance Emotionsom una escola multidisciplinària ifem tant balls socials com la sambaRio que va aparèixer, classes pernens com la dansa creativa dels pe-tits de l’escola, i formació professio-nal de dansa amb contemporani,ballet, modern jazz i afro contempo-rani, entre d’altres. La veritat és quemolts dels alumnes de formació vanpresentar coreografies inèdites a ILake Dance, perquè tots es moriende ganes per sortir i aprofitar per ba-llar en un lloc tan maco.

Creieu que és bona idea difondrela dansa mitjançant aquestes pro-postes d'activitats, tot i que final-ment no se celebrés a l'EspanyaIndustrial?Per descomptat, qualsevol forma dedifusió de la dansa és un vector decontagi pel públic, volem estendre-lai recuperar el lloc que es mereix.

L’any que ve ja podrem gaudir del’espai que el temps ens va robar.

La formació en dansa és molt po-sitiva per als joves. A l'hora de for-mar a alumnes de la vostra escolao membres de la vostra compan-yia, què és el més important per avosaltres?El coneixement tècnic i la cerca delsobjectius que cada alumne en parti-cular té respecte de la seva forma-ció. Volem que trobin les sevesmetes, i els hi ajudem a aconseguir-les. Limitem tant les classes de for-mació professional precisament perdonar una atenció personalitzada alsnostres alumnes.

Quant de temps fa que et dedi-ques a la dansa?Fa 15 anys, jo sobretot estic centraten balls socials com el Lambazouk(antiga lambada), salsa LA i bachata.La meva parella i codirectora, la Vi-viana, ha fet més incís en la dansacontemporània.

Quina és la vostra especialitatcom a escola i companyia, i d’onsorgeix el vostre interès per a for-mar-la?No és una especialitat, sinó queestem parlant de tres. Formació pro-fessional, nens i balls socials. Totestres ens agraden molt, tenen visionsdiferents de la dansa i creiem que in-

dividualment aporten valor a l’es-cola.

On us poden trobar?Estem al costat del metro d’Entençade la L5, al número 253 del carrerCalàbria, i tenim les portes obertes atots aquells que busquin aprendredansa amb qualitat.

David CascónDirector del centre Dance Emotion

4


Creu Coberta

Quines peces vau fer al darrer Fes-tival I lake dance?Theprojectdance presentó dos piezas.La Maga y Paso a dos. No son estre-nos, pero si piezas del nuevo repertoriode la compañía

Creieu que és bona idea difondre ladansa mitjançant aquestes pro-postes d'activitats, tot i que final-ment no se celebrés a l'EspanyaIndustrial?Me parece muy buena alternativa.Todos los espacios para la danza ama-teur, semiprofesional y profesional sonimportantes ya que tenemos pocas po-sibilidades de mostrar nuestro trabajoal público. Igualmente de haberlohecho en España Industrial, el impactohubiera sido mucho mayor y por con-secuencia con más repercusión social.Espero que para futuras edicionespueda hacerse donde estaba previstooriginalmente.

La formació en dansa és molt po-sitiva per als joves. A l'hora de for-mar a alumnes de la vostra escolao membres de la vostra compan-yia, què és el més important per avosaltres?Lo más importante para formar futuros

bailarines es la pasión. Es vocación. Elartista tiene un camino difícil y con pa-sión es como único llegará al final delcamino. A partir de ahí, dia a día, darletodo el material imprescindible paraque aprendan a marcar su propio pasoen este arte.

Quant de temps fa que et dediques ala dansa?Me dedico profesionalmente a la danzadesde hace 23 años. Empecé mi for-mación en la escuela Nacional de Artede Cuba a los 12 años y desde los 21me dedico profesionalmente.

Quina és la vostra especialitat com aescola i companyia, i d’on sorgeix elvostre interès per a formar-la?Mi compañía Theprojectdance es unacompañía de danza Afrocontemporá-nea. Lo importante para mi era tener unespacio para mostrar este estilo dedanza, ya que lo que habitualmentevemos es ballet clásico o danza con-temporánea o danzas urbanas. Pero elAfrocontemporáneo no era conocidoen la ciudad. Poco a poco hemos idolabrando un camino en la ciudad ymostrando qué es. Además de que esuna danza que gusta mucho al públicopor su fuerza y energía.

On us poden trobar?Actualmente la compañía reside en laescuela Dance Emotion, en la calleCalabria 253. Al margen de ésto, tam-bién imparto clases de Afrocontem-poráneo para la formación y clases

regulares en este centro de danza.También nos pueden seguir en nues-tra página de Facebook llamada The-projectdance y en también puedenconsultar nuestra web: www.thepro-jectdance.com.

Yadira OlavarríaDirectora i coreògrafa de Theprojectdance

Quines peces vau fer al darrer Fes-tival I lake dance?El ball de graduació, amb música d’S-trauss, i el primer acte del ballet Giselle,d’Adolphe Adam. No era la primera ve-gada que les fèiem, ja són clàssics delnostre repertori. Però són peces en lesquals ens sentim còmodes i que per-meten mostrar molt bé el nostre estil i lanostra feina a les aules.

Creieu que és bona idea difondre ladansa mitjançant aquestes pro-postes d'activitats, tot i que final-ment no se celebrés a l'EspanyaIndustrial?Sí. Sempre és positiu fer activitats on esdifongui la dansa. Hem de donar-la aconèixer arreu, i sigui a grans o a petitsfestivals, cal que la dansi formi part deles programacions. Només així podremdifondre els seus valors, i que sigui moltmés habitual veure’n i entendre-la.

La formació en dansa és molt po-sitiva per als joves. A l'hora de for-

mar a alumnes de la vostra escolao membres de la vostra compan-yia, què és el més important per avosaltres?Una de les principals és tenir bonsmestres. Si no tens un bon mestre,pots reconvertir una cosa que ésatractiva per un jove en quelcompesat i desanimar-lo. Per a nosaltrestenim mestres que motivin, i que tre-guin el millor de cada jove és el fona-mental.

Quant de temps fa que et dediques ala dansa?Massa! Vaig aprovar el meu primerexamen de dansa el 1956!

Quina és la vostra especialitat com aescola i companyia, i d’on sorgeix elvostre interès per a formar-la?Hi havia una mancança important pelque fa a una companyia estable enl’àmbit català de ballet clàssic. Ara ja fauna trentena d’anys vam decidir quecalia tirar endavant un projecte engres-

cador, i seguim amb La Companyia.Aquí estem!

En quina situació es troba la dansaclàssica avui en dia a Barcelona?No hi ha situació. Ara mateix, seguimsense una companyia estable i nacio-

nal. De contemporani hi ha una micamés de feina, però molt mal pagada.

On us poden trobar?Al Casinet d’Hostafrancs, al local quetenim al número 53 del carrer del Rec-tor Triadó.

Elise LummisDirectora i fundadora de La Companyia Juvenil de Ballet Clàssic de Catalunya “La Companyia”

7 de novembre del 2018Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 22 líniasants.cat15 |

&Entre els dies 9 i 11 d’aquestmes, el Poble Espanyol esconvertirà en un espai de tro-bada on poder conèixer, sen-tir i compartir els elementsque fan de la muntanya totun món.

¡A Let’s Snow BCN’18 elsassistents hi trobaran un granespai expositiu on descobrirles darreres novetats del món

de l’esquí, planificar escapa-des, adquirir els forfets detemporada, comprar els pro-ductes més innovadors i lamoda que ofereixen les mar-ques d’aquest sector i reme-nar en el mercat d’ocasió.

Durant el festival hi hauràuna gran programació d’acti-vitats per a tothom: una tiro-lina de 63 metres, patinatge

sobre gel, jocs de pistes ambapps i plànols analògics,pràctica de BTT en circuit,equilibris en segway o uncampionat virtual d’esquí.

Però això no és tot! Els vi-sitants també podran partici-par de diferents activitats,tallers i cursos pràctics comaprendre a posar cadenes ales rodes, descobrir trucs

d’encerat d’esquís, practicarmarxa nòrdica, Pilat Walk ialpí en línia o introduir-se almón del múixing, entre d’al-tres (algunes activitats re-quereixen haver fet unainscripció prèvia online o re-collir número de torn al punton es fa la mateixa).

A més, Let’s SnowBCN’18 també oferirà mú-

sica, màgia i monòlegs per-què els assistents puguinpassar una jornada en famí-lia, diferent i divertida, mentregaudeixen de la muntanyasense haver de sortir de laciutat!

Més informació i vendad’entrades amb descompte a

www.poble-espanyol.com

L’esquí i altres esports de muntanya es troben al Poble Espanyol

Els experts del barri Opinen4Mal d’esquena 4Recomanacions dels Mossos

Mal d’esquena, lumbàlgia... Tots hem patitaquest dolor: la lumbàlgia és un dolor loca-litzat a la part baixa de l’esquena, a la regiólumbar, que es pot estendre a les cames.

Aquest dolor és agut, apareix ràpida-ment i ens incapacita per la vida diària. Ésuna de les consultes mèdiques més fre-qüent, quasi un 80% de les persones hantingut un episodi de mal d’esquena.

Les principals causes de la lumbàlgiasón les postures forçades (a la feina, estardempeus, assegut, aixecar pesos...), mani-pular altres persones (infermers/es, cuida-dors/es) i practicar esport (contractureslumbars). La seva evolució pot variar entre3 setmanes i 6 mesos i si dura més, ja esconsidera lumbàlgia crònica.

Tractament: per alleujar el dolor hi haanalgèsics i antiinflamatoris, però semprecal consultar al metge o el farmacèutic. Siés d’origen mecànic o esportiu, va millor elfred i si és d’origen inflamatori, la calor.

Per prevenir lumbàlgies o recaigudes ésconvenient fer una reeducació postural, percorregir mals hàbits i postures perjudicials.

Consells: evitar estar molt de tempsdempeus i quiet (recolzar un peu en untamboret baix) o molta estona assegut(sempre amb l’esquena recta i recolzada iaixecar-se de tant en tant).

Per aixecar pesos, carregueu l’objecte aprop del cos, ajupiu-vos per aixecar-ho,sense inclinar-vos ni estirar-vos. S’aconselladormir de costat amb un coixí petit entreles cames i el matalàs, ni tou ni molt dur.

Els esports més aconsellats per reforçarla musculatura lumbar són la natació, elioga, el pilates o els estiraments. Caldriaconsultar amb un especialista fisiotera-peuta quins són els més adequats.

Hem de cuidar també l’esquena delsnens i nenes, vigilar amb les motxillesmassa carregades. Recordeu no sobrepas-sar el 10% del pes del nen o la nena.

M. Àngels Farré - Gorka Santos

Oficina de Relació amb la Comunitat- ABP Sants-MontjuïcRegió Policial Metropolitana Barcelona

Els Mossos d'Esquadra han tornat aposar en coneixement de la ciutadaniatota una sèrie de recomanacions, arrandels últims casos d'estafes per falsosoperaris del gas que s'han produït a Ca-talunya. En la majoria d'aquests, estracta de grups organitzats que selec-cionen víctimes d'edat avançada i, devegades, amb patologies cognitivescom Alzheimer o Parkinson, i que acon-segueixen entrar dins del domicili d'a-questes per robar objectes de valor,sobretot joies i diners.

I és que per tal d'evitar aquests roba-toris i estafes, la policia catalana ha emèsuna sèrie de recomanacions i consells deseguretat:

- Desconfiar de les visites inespera-

des d’empreses instal·ladores de gasque afirmen realitzar la revisió del gasbutà o del gas natural, si no s'ha sol·lici-tat expressament i prèviament el seuservei o no han estat notificades per lesempreses corresponents.

- Demanar sempre el carnet oficialprofessional als operaris, de maneraque s'acreditin com a instal·ladors degas autoritzats per la Generalitat de Ca-talunya.

- Si hi ha dubtes sobre la persona ola revisió, fer una consulta a l'empresade subministraments amb els telèfonsde contacte.

- Si ofereixen la revisió del gas i noés una empresa de confiança contrac-tada prèviament, no obrir la porta.

Mari Àngels EscolàFarmàcia Escolà - C/ Sant Roc 26

| 16


Som a la recta final del pri-mer mandat de la CUP a l’A-juntament de Barcelona.

Quin balanç en fa?Em quedo amb l’aprenentatgeque hem tingut de com és la ins-titució. Hem ratificat les coses queja intuíem que hi havia a dins.

Quines?Els límits que té la pròpia institució,el teatre que hi ha fruit del seu pre-sidencialisme... L’oposició fa un mercontrol, però a nivell propositiuestà molt limitada. Hi ha regidorsque fa molts anys que són a l’Ajun-tament i que el seu modus vivendiés fer oposició, però això després noes trasllada en un canvi material deles coses.

Abans deia que ja ho intuïen, totaixò.Sí, però no et deixa de sorprendrequan ho veus amb els teus propisulls. Per exemple, quan veus que elPDeCAT es continua portant béamb el PP. Malgrat tenir JoaquimForn a la presó, els regidors dels dospartits tenen una relació de co-mentar la jugada que costa d’en-tendre. Jo molts cops em pregunto:¿Com pot ser que els estiguin rientles gràcies?

Li dirien que és part del joc de-mocràtic.Doncs jo ho veig molt hipòcrita.Més que res perquè això també éspolítica. Certs vincles t’allunyende poder fer la política que vols. So-bretot quan passes anys a dins.

Qui no ha acabat el mandat haestat María José Lecha. Què vapassar exactament amb ella?Hi va haver un document per partde certs nuclis de les assembles dela CUP en el qual posaven de ma-nifest, segons el seu punt de vis-

ta, tota una sèrie de males praxisque hi havia hagut per part de laregidora.

Quines males praxis?Al document s’especificaven, peròno se’n va voler fer gaire ressò pú-blicament perquè enteníem queno era necessari fer-ho i, per tant,tampoc ho faré jo ara.

No era una bona oportunitatper demostrar la transparènciaque vostès sempre reivindiquen?Vam valorar que era una qüestió in-terna de la CUP. I amb els meca-nismes de l’organització es vanarticular les explicacions que es vanvoler donar internament.

Al llarg d’aquests anys han estatmolt crítics amb el govern d’AdaColau. Fins i tot l’acusen d’esco-rar-se cap a la dreta. Sí. Quan Barcelona en Comú vaguanyar l’alcaldia es va obrir un ven-tall d’oportunitats per canviar elmodel de ciutat, començant per re-

cuperar serveis públics i apostar cla-rament per un decreixement turís-tic. Però cap d’aquestes dues cosess’ha complert. Bé, de fet ni s’han po-sat a l’agenda.

Això els comuns li rebatrien.Sí. Em dirien, per exemple, que hanaugmentat molt la despesa social,i és veritat. D’acord. Però la des-igualtat també ha augmentat molt.Això vol dir que no s’estan tocantelements clau per revertir aquestadesigualtat. Cal anar a l’arrel delsproblemes, no posar pedaços comha fet Colau. ¿Per què ens hemquedat sols defensant el decreixe-ment turístic, per exemple?

És viable el decreixement turístic?I tant, però has de diversificar l’e-conomia i fer una aposta per altressectors productius de la ciutat.

Quins?[Pensa] Hem de tornar el negoci alsbarris. Les petites botiges, el sectorcultural... Hem de deixar de ser mo-nocultiu turístic. Però per fer-hot’has de plantar davant la indústriaturística, i això requereix tenir un mo-viment popular darrere. Però comque els comuns sovint han copataquest moviment popular perquèestigui a favor dels seus postulats irenunciï a certes coses...

El líder de la PAH va plegar perentrar a treballar a l’Ajuntament,per exemple.Un escàndol.

Coses com aquesta debiliten elsmoviments socials?Jo crec que sí. I penso que ha estatun error del govern però també dela mateixa gent que n’ha acabatformant part. Hi ha moviments quehan acabat copats per l’administra-ció, però per sort en sorgeixen d’al-tres que els qüestionen. Per exemple,els grups d’habitatge de barri.

Com veuen la FAVB? Creu que éscrítica com amb l’anterior govern?No. Malgrat que públicament vul-guin mantenir una certa indepen-dència, massa sovint donen suporta polítiques que fa cinc anys no hau-rien acceptat.

I la ciutat, com la veuen? Hi ha unproblema d’inseguretat?Depèn de com ho entenguem. Simirem les xifres oficials, és evidentque els fets delictius han augmen-tat. Però nosaltres creiem que el pro-blema més greu que té la ciutat ésde desigualtat. I potser si anem a l’a-rrel d’aquesta desigualtat i la com-batem, els delictes disminuiran. Enlloc de més policies, nosaltres diem:més treballadors socials, més edu-cadors, més serveis públics...

A Ciutat Vella va ser molt cele-brada la macrooperació policialde finals d’octubre.Sí, però l’endemà els veïns ja deienque els narcos havien tornat a ocu-par habitatges.

Què s’ha de fer doncs?M’agradaria veure el mateix dispo-sitiu policial al Port. I no diré res mésperquè després em posen querelles[somriu]. I sobretot el que comen-tava abans: més serveis públics.¿Com pot ser que a Ciutat Vella ha-gin reduït els educadors socialsamb la situació que hi ha? Sincera-ment, ens preocupa quan veiem elscomuns celebrant tant una ma-crooperació policial.

També van celebrar que el Ple re-provés el rei, a proposta de la CUP,per cert. De què serveixen aquesttipus de declaracions més enllàde generar titulars?Serveixen per desgastar una insti-tució caduca i patriarcal, perquè hihagi un debat públic al respecte...

El rei no sembla gaire preocupat.[Somriu]. No... És evident que mésenllà del posicionament públic, aixòno té una translació real. Però coma mínim contribuïm a posar el debatsobre la taula.

Creu que les eleccions del maig vi-nent estaran més marcades perl’agenda nacional que per la local?Fa uns mesos pensava que sí, peròveient com està ara mateix el procésindependentista ja no ho tinc tanclar. A més, pel pes que té Barcelo-na potser el debat no girarà tan en-torn d’això, però és clar que hi jugaràun paper rellevant.

Si depèn dels vots de la CUP queColau torni a ser alcaldessa o que

la ciutat passi a tenir un alcalde in-dependentista, què faran?Caldrà veure els programes de cadapartit. No es tracta tant de si s’és o noindependentista, sinó de quinesqüestions programàtiques es posensobre la taula.

I si d’aquests mateixos vots depènque Manuel Valls pugui ser alcal-de, ho evitaran?[Pensa]. Jo entenc que sí, que enaquest supòsit evitaríem que Vallsfos alcalde.

Ja han dit que no faran pactes degovernabilitat. No volen assumirespais de govern?És que assumir espais de govern sen-se tenir una correlació de forces a fa-vor teu et pot dinamitar el teu pro-jecte polític. ¿Els comuns, amb onzeregidors, han dinamitat els seusprincipis polítics? Jo crec que sí, for-ça. Han fet una política comunicati-va molt agressiva i han venut mol-tes victòries, però si rasques... Les pre-ocupacions veïnals segueixen sentles mateixes ara que fa quatre anys.

Com entomen els comuns una crí-tica com la de la CUP, feta des del’esquerra?S’ho prenen tot com un atac. És comsi no acceptessin que nosaltres pu-guem estar més a l’esquerra que ells.I com que no ho accepten, ens ridi-culitzen. Jo amb Jaume Asens he tin-gut moltes enganxades. Personal-ment, he de dir que m’he portat mi-llor amb la gent d’Iniciativa.

Com s’ho explica?No ho sé. Però tenen un tracte di-ferent. La manera de negociar, d’en-tendre la diversitat... Almenys és elque jo he viscut aquests quatreanys. De fet, els grans pactes de ciu-tat els ha aconseguit Janet Sanz.

“Cal anar a l’arrel delsproblemes, no posar

pedaços com ha fet Colau”Maria Rovira / Regidora de la CUP Capgirem Barcelona

Maria Rovira ens cita a mig matí a l’Ajuntament però acabem fent l’entrevista enun bar de Gràcia. Després de quatre anys fent de regidora, reconeix que se sent

més còmode al carrer que a la institució. El canvi de lloc no té res veure amb això,però és premonitori. Diu que s’ha portat millor amb ICV que amb els comuns.

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Foto: Marta Vall-llebrera

Perfil | L’única regidora de la CUP que ha fet tot el mandatMaria Rovira (Barcelona, 1988) és l’única dels tres regidors de la CUP que van comen-

çar el mandat i que l’acabarà. Psicòloga de formació, participa en espais feministes iha focalitzat la seva activitat en la construcció del moviment juvenil des de fa anys.

“Els grans pactesde ciutat els ha aconseguit laregidora Janet Sanz”

Entrevista


17 |

líniasants.cat


veïns en líniaveïns en línia

La FAVB es felicita per aquesta decisió, presa en el Ple municipal del passat mes d’octubre

La multiconsulta es faràPARTICIPACIÓ/ La multiconsulta que pre-guntarà als veïns si creuen que cal remu-nicipalitzar la gestió del servei de l'aigua iquin és el nom que ha de tenir la plaçaAntonio López (situada a la part mésbaixa de la Via Laietana, tocant amb elpasseig d’Isabel II) se celebrarà, tot i queno serà abans de les eleccions municipals,previstes per al mes de maig del 2019.

Aquesta decisió es va aprovar en lasessió plenària de l’Ajuntament del passat26 d’octubre a través de vot nominal, re-bent 19 vots favorables (els de l’equip degovern d’Ada Colau, els regidors d’ERC, laCUP i el regidor no adscrit Juanjo Puig-corbé), 14 abstencions (els representantsdels grups municipals del Grup MunicipalDemòcrata i el PSC i el regidor no adscritGerard Ardanuy) i vuit vots en contra (elsde Ciutadans i PP). Aquest fet, una de lespromeses electorals que Barcelona enComú portava en el seu programa electo-ral en les darreres eleccions municipals, haestat rebut amb satisfacció per part de laFAVB, que ho considera “el final d’una ve-ritable carrera d'obstacles”.

La federació, de fet, agraeix “l'esforç detotes les persones, associacions i col·lec-tius que han fet possible aquesta fita” i, almateix temps, considera que “els grups depressió encapçalats per Agbar” han estatels responsables de posar “pals a lesrodes” i d’evitar que s’hagi pogut tirar en-davant aquesta decisió fins ara.

Abans de la votació, la responsable deParticipació, Gala Pin (que va ser qui vadecidir que el vot fos nominal) va dir quela votació no només servia per tirar enda-

vant o no la multiconsulta, sinó que es-tava en joc “la sobirania municipal i la le-gitimitat dels veïns”.

TROBADES AMB ELS GRUPSDe fet, la FAVB havia presentat un recurscontra el plenari que va tombar les duespreguntes (durant el passat mes de maig),que va ser admès 10 dies abans de la ce-lebració de la sessió. Quan els responsa-bles de la federació van rebre aquestanotícia, van fer una ronda de contactesamb els representants dels grups i ambels dos regidors no adscrits per “fer-losveure la transcendència d'aquesta vota-ció”. Posteriorment, la FAVB va destacar “la

coherència de Barcelona en Comú i d’ERC,la determinació de la CUP i el canvi de po-sicionament del PSC”, que va passar de lanegativa a l’abstenció, un fet clau perquèel punt de l’ordre del dia tirés endavant.

Finalment, la FAVB considera que ladecisió suposa “un abans i un després sig-nificatiu en clau de democràcia directa”,però assegura que continuarà treballanten aquesta línia perquè “cal no oblidarque la democràcia es guanya cada dia”.

SALUT/ Prenent com a exemple les reivindicacions delsusuaris i els professionals del CAP Raval Nord-Doctor Llu-ís Sayé (l’equipament de salut d’aquest barri de Ciutat Ve-lla), la FAVB ha tornat a reivindicar que aquests han de serllocs que “permetin atendre dignament els veïns i veïnes”.

De fet, la federació denuncia que malgrat que el Ra-val té molts equipaments de ciutat (com el MACBA o elCCCB), històricament ha patit una deficiència en aquestservei als veïns. La FAVB lamenta que, tot i que s’hauriatrobat un solar per construir un CAP en el qual es podriaprestar una millor atenció als veïns i que cal “prioritzar lesnecessitats bàsiques de les persones i el seu dret a unaatenció sanitària digna”, finalment això no prosperarà per-què aquest espai finalment es destinarà a una amplia-ció del Museu d’Art Contemporani.

Per això, la FAVB exigeix a la consellera de Salut, AlbaVergés, “posar per davant tenir les dotacions pertinentsperquè el CAP Raval Nord pugui donar servei dignamental veïnat malgrat que això impliqui la no ampliació de lesdependències del MACBA”. De la mateixa manera, la fe-deració també interpel·la la màxima responsable de Cul-tura, Laura Borràs, a qui diu que “mai no ens facin deci-dir entre Sanitat i Cultura, ja que tothom que tingui unamínima consciència social sabrà què escollir”.

La FAVB reivindica la qualitatdels centres sanitaris públics HABITATGE/ A finals del mes passat, Resistim al Gòtic va

aconseguir frenar dos desnonaments en aquest barri delcentre de la ciutat (al número 99 del carrer Nou de la Ram-bla i al número 3 del carrer del Correu Vell).

Aquests fets, però, van tenir un episodi posterior, ja quela plataforma va denunciar “la vulneració de drets per partde les comitives judicials” , que en ambdós casos nomésvan parlar amb la propietat i els Mossos, i no es van posaren contacte ni amb les famílies que viuen al bloc ni ambServeis Socials.

Resistim al Gòtic assegura que aquestes comitives vanfer tot el possible per “enganyar i deixar al carrer famíliesen risc d'exclusió”.

Denuncien abusos en desnonaments al Raval

El canvi de posició delsregidors del PSC, que esvan abstenir, va ser clau

en la votació

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

| 18

19 |

líniasants.cat7 de novembre del 2018

veïns en líniaveïns en línia

FEMINISME/ La seu de la FAVB (alnúmero 8 del carrer Obradors) vaser l’escenari de la presentació delmanifest La pau de les dones, untext que reclama canvis legislatiusi polítiques actives per part delspoders públics per tal de ferfront a la situació de milers de do-nes i nenes que són objecte detracta i es veuen immerses en elmón de la prostitució.

Aquesta iniciativa té el suportde juristes, acadèmiques, es-criptores, artistes, professionals dediferents àmbits i diverses sensi-bilitats ideològiques, així comsindicalistes i activistes socials, al-gunes d’elles vinculades a l’àm-bit de la prostitució.

Presenten el manifest ‘La pau de les dones’

INFANTESA/ La Federació de Mares i Paresd'Alumnes de Catalunya (FAPAC), la FAVB,l'Assemblea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) i la Plataforma per la Qualitatde l'Aire han alçat la veu per protestar con-tra l’espectacle Supercreuer, una de les pro-postes infantils que es van fer durant laFesta dels Súpers, la gran trobada de socisdel Club Super 3, que es va celebrar el dia27 d’octubre. De fet, aquest creuer recorre,de forma figurada, tot el Principat durantbona part d’aquest mes.

Amb tot, les entitats han fet arribar unacarta oberta al director de TV3, Vicent San-chis, en la qual mostren la seva “consterna-ció” veient que aquest espectacle ofereix“als nostres infants i les seves famílies unmodel de turisme de masses, fonamentat

en l'hiperconsum passiu i l'explotació in-sostenible de les destinacions” i que estàlluny de “la tasca educativa que realitzen fa-mílies, centres educatius i entitats”.

I és que aquesta forma de turisme ésuna de les que ha rebut una oposició mésfrontal per part de l’ABTS, la FAVB i la Pla-taforma per la Qualitat de l’Aire en els da-rrers anys. En aquest sentit, en la missiva aSanchis li recorden que ciutats com San-torini o Dubrovnik ja han començat a tre-ballar per limitar els creuers.

Per acabar, els signants qüestionen unapossible “influència d’interessos privats enla política comunicativa de TV3” i demanena la direcció de la casa “saber quin és el codideontològic de la televisió i la participacióde les entitats en la seva revisió o aplicació”.

Rebuig veïnal a l’espectacle‘Supercreuer’ de la Festa dels Súpers

EQUIPAMENTS/ Diferents asso-ciacions veïnals han emès uncomunicat conjunt per alertarque la Tresoreria de la SeguretatSocial té previst subhastar unequipament públic, el bloc delsantics Jutjats de Magistratura (si-tuat al número 41 de la ronda deSant Pere).

Tot i que l’ens del governcentral havia intentat subhas-tar-lo fa dos anys, no es van rebreofertes per aquest edifici (el preude sortida s’acostava als 17 mi-lions d’euros), de manera que elpassat 6 d’octubre es va tornar aposar en marxa el concurs. La Se-guretat Social admetrà ofertesfins al pròxim divendres 9.

Denuncien la subhasta d’un edifici públic

EXPOSICIÓ/ Entre els dies 5 i 19d’aquest mes, el Centre CívicBarceloneta acull la mostra ano-menada La Barceloneta amb ullsd’infants, una manera d’ensenyarel treball que el projecte Barce-lona, Barri, Espai de Convivència(BEC), vinculat a la FAVB, ha duta terme darrerament en aquestbarri de Ciutat Vella. Es podranveure els dibuixos dels alumnesde les escoles Alexandre Galí,Mediterrani i de l’Escola SantJoan Baptista.

El dia de la inauguració de lamostra, el dilluns 5, es va fer l’ac-te de presentació de l’exposició,que es podrà visitar entre lesnou del matí i les 10 de la nit.

En marxa la mostra‘La Barceloneta amb ulls d’infants’

Els veïns de la Sagrada Família,disconformes amb l’acord pel Temple

URBANISME/ El passat 18 d’octu-bre, l’Ajuntament anunciava unacord històric amb la Junta Cons-tructora de la Sagrada Família quecontempla, entre altres coses, queels gestors del Temple assumiranbona part de les despeses que su-posa la basílica. L’alcaldessa AdaColau, la tinenta d'alcaldia d'Ecolo-gia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, i el president delegat de laJunta Constructora, Esteve Camps,van escenificar aquest acord quefarà que la Sagrada Família aportiuns 36 milions d’euros a l’Ajunta-ment en la pròxima dècada. L’a-cord, però, no té el suport del’Associació de Veïns de la SagradaFamília, que cinc dies després queles institucions en fessin la presen-tació, va celebrar una trobada peranalitzar-lo i a finals del mes pas-sat va publicar un text amb lesconclusions que es van extreured’aquesta reunió.

D’aquesta manera, els veïns ex-pliquen que, en els darrers 15mesos, consistori i Sagrada Famíliahan treballat amb un calendari es-tructurat en tres etapes (redacció iaprovació d’un Pla Especial Urba-nístic Integral, tramitació i llicènciesd’obres i activitats i modificaciópuntual del Pla General Metropo-lità de l’entorn de la basílica, quedata de 1976). Dit això, l’Ajunta-ment havia demanat que s’ampliésla Comissió de seguiment de lesobres amb la incorporació d’enti-tats com la FAVB, el Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya o la CàtedraGaudí per debatre sobre l’urba-nisme, la mobilitat i els usos de l’es-pai. L’AV, però, denuncia que “res

d’això no s’ha complert” i que aprincipis del mes passat van rebreun avís que deia que l’acord ja es-tava tancat.

L’únic punt de l’acord que elsveïns valoren positivament és l’o-bligació que el Temple ha de teniren ordre totes les llicències i pagartots els impostos, tant municipalscom derivats de la mobilitat ge-nerada. Al marge d’això, els veïnscritiquen la “foscor” respecte a l’a-partat de l’aportació econòmica,ja que “no aclareix suficientment si

l’aportació inclou els impostos ci-tats, part d’ells o cap, i quins crite-ris objectius s’han aplicat”, un fetque consideren molt important.

L’AV també creu que el Temple“ha colat un gol a l’Ajuntament” pelque fa a la xifra de visitants anualsfixada (els càlculs parlen d’uns 4,5milions de persones), perquè entemporada alta aquesta “col·lapsaels carrers”. Per acabar, els veïns cri-tiquen que “no s’aclareix l’abast ur-banístic del Pla Especial UrbanísticIntegral” i que l’acord no tracta di-rectament el que més preocupaels veïns: el futur de les dues illesafectades pel PGM de 1975. Ambtot, l’associació ha anunciat quepresentarà al·legacions.

L’Associació deVeïns ha anunciatque vol presentar

al·legacions

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona


Comerç

| 20

CULTURA4La dansa (en dife-rents de les seves modalitats i dela mà de moltes companyies) vaser la protagonista de la prime-ra edició del festival I lake dan-ce, que l’Associació de Comer-ciants Creu Coberta va organit-zar entre els dies 19 i 21 del mespassat. La idea inicial de l’eix eracelebrar aquests espectacles alllac del parc de l’Espanya In-dustrial (el nom del festival ja ésun joc de paraules), però l’esce-nari on s’havia de fer s’havia mu-llat per culpa de la pluja, de ma-nera que l’organització va deci-dir moure-ho de lloc i fer-ho alMeeting Point.

Després d’un primer diamarcat per les precipitacions,que van obligar a ajornar algu-nes de les actuacions, el dissab-te 20 el temps va acompanyar ies va poder fer la classe magis-tral prevista i les primeres ac-tuacions d’algunes de les entitatsconvidades, com DancEmotion.“Hem apostat per la cultura,volem apropar-la a la ciutadaniai que sigui un centre d’expres-

sió”, va explicar a El3.cat elpresident de l’associació, LluísLlanas, que també va destacarque “fa més d’un any que està-vem treballant amb la dansa i ésun projecte que continua amb lalínia de l’Any del Comerç i de laCultura”.

L’entrega de premis, celebra-da el dia 21 a la tarda, va servir per

posar el punt final a aquest fes-tival, que segons explica l’orga-nització va tenir una molt bonaassistència, tant de veïns com deturistes. De fet, Llanas també vadir que estan treballant perquèaquesta activitat torni a cele-brar-se l’any que ve, tot i que laidea és convertir-ho en un con-curs per a tota la ciutat.

Una de les actuacions del festival. Foto: CCS

El Meeting Point, escenari del primer festival ‘I lake dance’

El comerç urbà europeu esreunirà a Barcelona dos dies

JORNADES4Barcelona acolli-rà els dies 12 i 13 de novembre laprincipal trobada del comerçurbà europeu, les Jornades Eu-ropees del Comerç i Turisme.Organitzades per la Federaciód’Associacions de comerciantseuropees, ‘Vitrines d’Europe’,les jornades, que tenen la Fun-dació Barcelona Comerç com aamfitriona, arriben a la seva ca-torzena edició.

La trobada acollirà una bonapart dels representants d’asso-ciacions i federacions comer-cials d’Europa, que es reuniranal CaixaFòrum. Compartiran

experiències i confrontaran elsdiferents models de comerç urbàexistents per tal de trobar res-postes a les problemàtiques queencara el sector, que dona feinadirecta a 30 milions de personesa Europa.

Per al Secretari General Vi-trines d’Europe, Lluís Llanas,aquestes Jornades Europees deComerç i Turisme són unaoportunitat única al continentper “debatre el model de comerçi de turisme, no només que vo-lem, sinó que necessitem per ala nostra economia cada copmés connectada”.

Una edició anterior de les jornades de Comerç i Turisme. Foto: Vitrines d’Europe

Ajuts | 345.000 euros per a la digitalització dels comerçosL’Ajuntament destina una línia de subvencions per impulsar la transformació digitald’establiments i associacions de comerciants. Els projectes poden anar des d’obtenir

una presència bàsica a Internet fins a la participació en plataformes de venda en línia.


21 |

líniasants.cat

| 22

L’eliminatòria de quarts de finalde la Lliga Catalana EBA es de-cidirà a Sant Adrià el pròxim 22de desembre, però el JAC de-fensarà una renda de cinc puntsen la seva visita al pavelló Ricart,la pista de l’UBSA. El conjuntd’Albert Gómez va aconseguir lavictòria a l’Espanya Industrial enel partit d’anada, que es va dis-putar dimecres passat (77-72) ique els liles van remuntar en eldarrer període.

De fet, fins al minut 36 el par-tit havia estat dominat de formaclara pel conjunt de Mario Lou-same, però l’equip santsenc va sa-ber jugar millor el tram final, no-més va encaixar quatre punts i vaanotar-ne 11 per fer saltar d’ale-gria l’afició i prendre la iniciati-va en l’eliminatòria.

Amb la Lliga Catalana apar-cada durant un mes i mig, l’equipse centra ara en l’EBA, competi-ció en la qual ha perdut posicionsdesprés de les seves dues darre-res ensopegades. L’última d’a-questes va ser a casa, diumengepassat, en un partit contra laUE Barberà (52-55) en el qual elsde Gómez van pagar cara la seva

manca d’encert i només van ex-hibir un bon nivell en els darrers10 minuts. Això, però, no va sersuficient per retallar la distànciaque els vallesans havien obtingutdurant els tres primers quarts.

L’equip ocupa ara la cinque-na posició al grup C-B i els seusdos pròxims partits seran contrael Martinenc i el Pardinyes.

El conjunt lila defensarà la seva renda al Ricart. Foto: Línia Sants

El JAC s’avança en la sèrie de quarts de la Lliga Catalana EBA» El partit de tornada es jugarà a Sant Adrià el dia 22 de desembre» Mala ratxa a la lliga: els d’Albert Gómez enllacen dues derrotes

La WWE torna a celebrar undels seus ‘shows’ al Sant Jordi

LLUITA LLIURE4Cada cop passamés sovint que la World Wres-tling Entertainment (WWE) vi-sita la ciutat i, quan ho fa, tria elPalau Sant Jordi per als seus es-pectacles de lluita lliure. El darreres va celebrar diumenge passat iva reunir unes 6.000 persones enel recinte de Montjuïc. L’em-presa podria tornar la tardor del’any que ve a Barcelona.

L’irlandès Finn Balor va de-rrotar el nord-americà BobbyLashley en el primer combat dela tarda. Després d’aquest es vacelebrar una lluita femenina per

equips, un altre combat per pa-relles, una baralla en desavan-tatge entre l’excampió mundialBraun Strowman i l’equip formatper Drew McIntyre i Dolph Zig-gler que va guanyar el primer.

Un dels moments més espe-rats va ser l’aparició de la cam-piona mundial femenina (i me-dallista olímpica de judo i ex-campiona d’arts marcials mixtes)Ronda Rousey, que va retenir elseu títol contra Nikki Bella. L’úl-tim combat de la tarda va ser peltítol Intercontinental, amb SethRollins derrotant Baron Corbin.

El Ghazouany i Bahomguanyen el 40è Cros Popular

ATLETISME4La cursa de tardorper excel·lència del districte, elCros Popular, va celebrar-se elpassat diumenge 28 d’octubreper quarantena vegada. Moha-med El Ghazouany i Hasna Ba-hom van ser els vencedors de laprova, que va reunir un miler d’a-tletes que van desafiar el maltemps i la pluja. Com és habitual,l’organització també oferia els co-rredors la possibilitat de dispu-tar una cursa d’una milla.

El Ghazouany va ser el do-minador absolut del Cros i, tot ique va estar lluny d’acostar-se a

la mitja hora, va aturar el cronoen 30 minuts i 45 segons. AlbertNogueras i Manuel Salvador vancompletar el podi masculí.

Igualment contundent va serel domini de Bahom, guanyado-ra amb una marca de 38 minutsi 27 segons, seguida de RuthGuillem i de Natalia Winnicka.

Pel que fa als resultats de lacursa més curta, Álvaro López vaderrotar a l’esprint final a AlbertBartolí, amb Kevin Carrasco coma tercer en discòrdia. Les millorsatletes van ser Carlota Solís,Amaia Mailan i Adriana Forn.

La UE Sants perd contral’Europa i és avantpenúltim

Derrota contra l’Europaque deixa l’equip avant-penúltim. Diumengepassat el Sants de Tito

Lossio va perdre un derbi que feia22 anys que no es jugava (0-2) ienllaça set partits sense guanyar(un empat i sis derrotes) i senseveure porteria.

Cap dels dos equips va acon-seguir dominar el matx de formaclara en el primer temps, peròdesprés del descans el Sants

veuria com els visitants aconse-guien dos gols en poc més de setminuts. Primer Cano i desprésSoto van ser els autors dels golsde l’equip gracienc.

Els blanc-i-verds voldran cap-girar aquesta mala dinàmica(només el Martinenc viu un mo-ment de forma pitjor que elSants) i, per fer-ho, visitaranprecisament el conjunt vermell alGuinardó diumenge i rebran elFigueres una setmana després.

Pau ArriagaSANTS

Esports Waterpolo | Un Medi enratxat derrota el Canoe i el SabadellEl sènior masculí del Medi es manté quart després de guanyar els seus dos darrers partits.El primer va ser contra el Canoe (10-9) i dies després va ser a Can Llong contra el Sabadell(6-8). Els pròxims reptes seran rebre el CN Barcelona i visitar la piscina de Sant Sebastià.

Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 227 de novembre del 2018líniasants.cat| 24


El centro médico ASCIRES CETIR Vi-ladomat (Barcelona), que el grupobiomédico ha abierto reciente-mente, ha sido designado “CentroEuropeo de Referencia” por parte dela compañía GE Healthcare. Estenombramiento supone que dispon-drá de las tecnologías más punterasde diagnóstico por imagen y tam-bién para investigación; validará clí-nicamente nuevas técnicas dediagnóstico; y formará a médicos detoda Europa en el uso de técnicascomo PET/RM, resonancia magné-tica (RM) y tomografía computari-zada (TC).

Este centro ASCIRES es la primeraclínica privada en Europa recono-cida por GE Healthcare como centrode referencia también para el desar-rollo de la tecnología PET/RM.

Tal como destaca Juan Luis Sevi-llano, responsable del área de reso-nancia magnética de GE Healthcareen España y Portugal, “ASCIRESCETIR es uno de los centros de dia-gnóstico por imagen mejor equipa-dos de Europa, con tecnologíaspunteras en el entorno de la inves-tigación como del diagnóstico y tra-tamiento clínico de los pacientes”.

La Clínica CETIR Viladomat cu-enta con el equipamiento más avan-zado en diagnóstico por imagen yen Medicina Nuclear. Para ello, AS-CIRES Grupo Biomédico ha desti-nado en esta clínica más de 15millones de euros, “lo que la con-vierte en materia de diagnóstico porimagen además en uno de los cen-tros médicos con mayor inversiónen tecnología por metro cuadradode España”, asegura Eduard Riera,responsable de Medicina Nuclear deASCIRES CETIR. En esta clínica de1.200m2 la innovación tecnológicase combinará con asesoría genética,campo en el que el grupo biomé-dico también atesora una experien-cia de más de 20 años con su equipoASCIRES Sistemas Genómicos.

“La combinación de técnicas deimagen y genómica en este centro,a través del big data y la InteligenciaArtificial, lo convertirán en una refe-rencia en el diagnóstico y trata-miento de determinadas patologíascomo el cáncer, enfermedades neu-ronales, etc”.

La clínica CETIR Viladomat es, en laactualidad, el único centro privado deEuropa que dispone de un equipo dePET/RM con tiempo de vuelo, cuyouso se destinará tanto al ámbito de lainvestigación como al de diagnósticoy tratamiento clínico. El PET/RM, esuna tecnología que puede permiterealizar diagnósticos más precisos enneurología o cardiología.

En el área de Medicina Nuclear, elequipamiento tecnológico se com-pleta con un SPECT/TC y una nuevaGammagrafía. Por lo que respecta alárea de Imagen, ésta contará con unaRM de 3 Teslas, un TAC, un densíme-tro, un ecógrafo y un mamógrafo yun telemando. Todos estos equiposson de última generación.

Esta nueva clínica tiene tambiénpor objetivo convertirse en un cen-tro de desarrollo del conocimiento yla investigación científica. Tecnolo-gía como la que aporta el PET/RMabre múltiples posibilidades para eldesarrollo de líneas de investigaciónfuturas, que permitirán ampliar sucampo de aplicación en el diagnós-tico de precisión.

Al mismo tiempo es centro de vi-sita y formación para médicos y téc-nicos especialistas de toda Europaque estén interesados en conocerlas nuevas tecnologías de imagenque se validen, especialmente en elentorno del Mediterráneo.

Con una trayectoria de más de 40años y raíces mediterráneas, ASCI-RES Grupo Biomédico está inte-grado por la catalana CETIR y lasvalencianas ERESA y Sistemas Genó-micos. Tres equipos pioneros en Es-paña y en Europa en aplicar técnicasy tecnología de vanguardia en susrespectivos ámbitos: la primera re-sonancia magnética, la radioterapiade intensidad modulada frente alcáncer y la secuenciación genéticapara el diagnóstico.

Así, el grupo ASCIRES centra suactividad en diagnóstico y trata-miento, reinvirtiendo anualmenteuna media del 20% de los beneficiosen I+D+i. Una reinversión que lepermite incorporar la última tecno-logía y los últimos avances científi-cos tanto en Imagen como enGenómica.

Para más Información: www.cetir.com - 93 503 52 00C/ de Londres, 6 08029 Barcelona

La clínica catalana CETIR Viladomat, designada Centro Tecnológico Europeo de Referencia

ASCIRES CETIR invierte 15 millones de euros en 1.200 m2 para instalaciones y tecnología

- El nombramiento supone que la Clínica ASCIRES CETIR Vilado-mat dispondrá de las tecnologías más punteras de diagnósticopor imagen y también para investigación.- Formará en Barcelona a médicos europeos en el uso de nuevas

técnicas de imagen.- Este centro ASCIRES es una de las pocas clínicas privadas en Europa reconocidas por GE Healthcare como centro de referenciaen PET/RM.

Imagen, genómica, big data e inteligencia artificial,

claves para el diagnóstico y tratamiento de enfermedades

oncológicas o neurológicas

Apuesta por la investigación y formación

a nivel europeo

Sobre ASCIRES, grupobiomédico con raíces

mediterráneas

El primer PET/RM de Cataluña Visionado de prueba de imagen

| 26

Llibres Teatre

Rosalía és el fenomen musical de l’any.En molt poc temps la cantant de fla-menc de Sant Esteve Sesrovires haaconseguit fer arribar la seva música algran públic, a banda i banda de l’Atlàn-tic. Ara, amb El mal querer (Sony Music,2018), tothom li augura un gran èxit. Elssingles que ha anat avançant així ho in-diquen: és un dels discos més esperats.

Música Pelis i sèries

El mal quererRosalía

Arriba el DOCfield BarcelonaEl festival de fotografia documental DOCfield Barcelona, una

iniciativa de Photographic Social Vision, celebra una novaedició entre el 8 de novembre i el 9 de desembre. Enguanyel festival ha escollit l’amor com a temàtica de les seves ex-posicions, que estan repartides per gairebé una vintena de

punts de Barcelona, un a l’Hospitalet i un a Sant Adrià de Be-sòs. El festival programa diferents exposicions gratuïtes, visi-

tes guiades i una jornada per a professionals de la comuni-cació. Alguns dels noms protagonistes d’aquesta edició

són Isadora Kosofsky, Maria Espeus o Nancy Borowick.

S P I K E L E ELa fitxa

QUI ÉS?

ÉS FAMÓS PER...

A LES XARXES...

Ser guionista i director de cinemaUna de les seves pel·lícules més populars és ‘Malcom X’

Famosos

Defensar la independència de CatalunyaDurant la presentació del film ‘Infiltrados en el KKKlan’

Les declaracions encenen TwitterOpinions a favor i en contra del director de cinema

QUÈ HA FET?

Un pare absent, una mare infantilitza-da, fills amb discapacitats i alcoholit-zats i una àvia que els sosté a tots peròque, ara, està agonitzant. Aquesta co-mèdia sobre una família al límit de ladissolució ens mostra la nostra incapa-citat, com a individus i societat, perparlar d’allò que ens passa.

Al Teatre Romea de Barcelona.

L’omissió de la família ColemanClaudio Tolcachir

Ja es pot gaudir d’aquesta pel·lícula,una coproducció britànica i nord-ame-ricana que fa una repassada biogràficaa la figura de Freddie Mercury, el caris-màtic frontmande Queen. El jove can-tant coneix els altres membres de labanda en un concert de la banda Smi-le i comencen a forjar un dels grupsmés populars i llegendaris de la història.

Bohemian RhapsodyBryan Singer

| Ant-man y la avispaMarvel presenta l’adaptació a les principals consoles d’una de

les seves darreres pel·lícules. Ens posarem en la pell del superheroi.

El polèmic guionista i director de cinema Spike Lee hatornat a ser notícia per les seves opinions polítiques.En aquest cas, l’americà s’ha declarat a favor de la in-dependència de Catalunya en una entrevista que va

concedir al diari El Española finals del passat mesd’octubre durant la presentació a Madrid de la sevadarrera pel·lícula Infiltrados en el KKKlan.En concret,

Lee va especificar que es considera un amant de Bar-celona i de tot el que tingui a veure amb Catalunya. A

més, el cineasta va preguntar al periodista que el vaentrevistar quan se solucionaria el tema de la inde-pendència i va afegir que la seva opinió era clara, ja

que es va posicionar clarament a favor que Catalunyaesdevingui independent. Aquestes declaracions no

van passar desapercebudes per la premsa ni pelsusuaris de les xarxes socials. De fet, a Twitter es vaobrir un debat amb diferents opinions a favor i en

contra de les declaracions del director de Malcom X.

No t’ho perdis

Viu en línia

Un viatge en el temps i en la memò-ria. En aquesta novel·la, l’escriptor me-xicà Álvaro Enrigue ens relata la histò-ria d’una nació oblidada: l’Apacheria,un territori entre Méxic i els EstatsUnits que va ser independent durantel segle XIX. Un relat de guerres, indí-genes apatxes i el descobriment de lapròpia identitat.

Ahora me rindo y eso es todoÁlvaro Enrigue

27 |

Viu en línia

DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE21:00 Impro Barcelona presenta Assassinat al

Club, una obra de teatre única i irrepetible quecanvia en cada sessió i en la qual els actorsno saben com acabarà. / Sala BARTS.

TOTS ELS DIMARTS19:00 Des de principis del mes passat, i fins a

la segona setmana del mes de desembre, cadadimarts es farà una nova sessió del curs An-glès adults, iniciació. El preu total és de 57,5euros. / Centre Cívic La Cadena.

DIJOUS 15 DE NOVEMBRE18:30 La setmana que ve es farà una sessió mo-

nogràfica anomenada Hàbits de consumenergètic, reflexionant sobre bones i malespràctiques en el nostre dia a dia. / Centre Cí-vic Casa del Rellotge.

FINS AL 10 DE NOVEMBREMatí-TardaDarrers dies en els quals es pot vi-

sitar Los caminos del miedo, una exposició depintures de Lidia Martínez Pakkete en les qualsexplora el sentiment de por. / Centre Cívic Ca-sinet d'Hostafrancs.

TOTA LA QUINZENAMatí-TardaContinua en marxa la mostra 10 anys

de voluntariat social enTàndem, que explicala feina que l’AFEV fa amb infants amb difi-cultats contra el fracàs escolar i l'exclusió so-cial. / La Bàscula Espai Musical.

AVUI 7 DE NOVEMBRE18:00 Bon profit, Miquel és el nom de l’espec-

tacle per a nens i nenes majors de 4 anys delcicle Lletra petita - Llibres a escena que coor-dinarà la companyia Micro Troupe. Entradagratuïta. / Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.

TOTS ELS DIMECRES17:30 Avui comença un taller TIC per a nenes i

nens anomenat Crea el teu monstre amb mi-cro:bit. Activitat gratuïta, cal inscripció prè-via. / Biblioteca Vapor Vell.

DISSABTE 17 DE NOVEMBRE12:00 Partit de waterpolo corresponent a la cin-

quena jornada de la Divisió d’Honor femeninaentre el Mediterrani i la Escuela Waterpolo Za-ragoza. / Piscina Josep Vallès.

La companyia Pengim-Penjam s’en-carregarà de presentar l’espectacle Elllop cantaire dels tres porquets i la Ca-putxeta. / Biblioteca Vapor Vell.

La companyia Pengim-penjampresenta un espectacle infantilDivendres 9 de novembre a les 18:00

Des de fa unes setmanes, la professoraSelina Worsley s’encarrega de coordi-nar les sessions del taller anomenat Cui-da la teva veu. / Centre Cívic Cotxeresde Sants - Casinet.

Continua en marxa el curs per aprendre a cuidar-se la veu

Tots els dilluns a les 20:30

Roger Pera i Octavi Pujades són Fran-cesc i Álex, els dos protagonistes de l’o-bra Dignitat, un retrat agre, àcid i crude les entranyes del món de la políti-ca. / Teatre Apolo.

Octavi Pujades i Roger Pera protagonitzen ‘Dignitat’

Dilluns 12 de novembre a les 20:30

Partit de futbol corresponent a la set-zena jornada de Tercera Divisió entrela UE Sants i la UE Figueres. / Munici-pal de l’Energia.

Un històric visita l’Energia:el Sants rep la UE Figueres

Diumenge 18 de novembre a les 12:00

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E [email protected]

líniasants.cat 7 de novembre del 2018 Pròxima edició: 21 de novembre| 28

redacció: 93 458 87 80 –[email protected] | … · 2019. 1. 20. · En un comunicat,...

Documents

Transcript of redacció: 93 458 87 80 –[email protected] | … · 2019. 1. 20. · En un comunicat,...