Liniasants 283

barcelona

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasants7 de maig de 2014 · Núm. 283 · www.liniasants.cat

Educació pàg 18

L’Escola de Bosc deMontjuïc celebra elsseus 100 anys d’història

Urbanisme pàg 17

Comencen les obresde remodelació del’avinguda Paral·lel

Comerç pàg 10

L’eix Creu Coberta participaen els Jocs Florals de Sants

Esports pàg 21

Unes 600 persones correna la cursa ‘Wings for Live’

El remodelat mercat de Santstorna a obrir dimecres que ve

El recinte té una superfície comercial de 3.000 metres quadrats, nova climatització i un aparcament pàg 15

Els castells méssobiranistes

pàg 17

Foto

: Bor

inot

s

Societat pàg 3

Proposen fer l’horaride Londres per millorarla vida dels ciutadans

Cultura pàg 17

Cesk Freixas presentael seu primer llibreal barri de Sants

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 7 maig 2014líniasants.cat

3 | En Portada 7 maig 2014 líniasants.cat

Compactar la jornada laboral ique el temps per dinar sigui de 45minuts, en lloc de dues o tres ho-res, avançar l’hora dels informa-tius del migdia i que el prime timetelevisiu sigui de les set a les deudel vespre i no de les nou a lesdotze. Són algunes de les mesu-res que, segons els experts, aug-mentarien el nostre benestar.

En general, es tracta de re-cuperar els horaris que feien elsnostres avis i que tenen a la res-ta d’Europa. Catalunya ha estathistòricament situada en l’horaridel meridià de Greenwich, és adir, l’horari anglès, però la plu-

riocupació masculina durant elfranquisme, sumada al fet quel’any 1942 el país es va alinear vo-luntàriament amb Alemanyaque havia imposat el seu ús ho-rari a una gran part de països eu-ropeus, ha donat com a resultatels horaris que tenim avui dia.

La plataforma Ara és l’horavol canviar tot això en els prò-xims tres anys. “La gent tindriamés temps per estar amb la fa-mília i els fills, cosa que reduiriael fracàs escolar, hi hauria méshores d’oci i per fer esport i dor-miríem una hora més, cosa quemilloraria la productivitat delstreballadors”, assegura a LíniaSants Fabian Mohedano, pro-motor de la iniciativa.

Diferents estudis reflectei-xen que els horaris laborals ac-

tuals perjudiquen la competiti-vitat i la producció empresarial,augmenten els riscos psicosocialsdels treballadors i mantenen lesdesigualtats entre gèneres.

EL PARLAMENT HO ESTUDIAEl govern de la Generalitat dónasuport a aquesta iniciativa ambla creació d’un grup de treballadscrit a la Conselleria de Pre-sidència, que estudiarà les pro-postes de racionalització del nouhorari, analitzarà la implemen-tació i coordinarà el seguimentde les accions que s’acordin.

En aquesta mateixa línia, elCongrés dels Diputats tambéestudia una proposta per retar-dar el rellotge una hora, segonscorrespon a Espanya per la sevasituació geogràfica.

» La Plataforma Ara és l’hora proposa fer l’horari de Londres per millorar la vida dels ciutadans» La Generalitat dóna suport a la iniciativa amb la creació d’un grup de treball que estudiarà la mesura

Pamela MartínezSANTS-MONTJUÏC

REDACCIÓ4La Plataforma Araés l’hora compta amb el suportde l’Ajuntament per tal d’anaravançant en el seu objectiu deconscienciar la ciutadania dela necessitat d’impulsar la re-forma horària. A través de la Re-gidora d’Usos del temps i elComissionat de Participació iAssociacionisme, el consistorino només comparteix la visiód’Ara és l’hora sinó que des deja fa temps impulsa mesurespròpies per intentar que la ciu-tadania tendeixi a fer horarismés europeus. En aquesta línia,

la iniciativa Pacte del Temps“pretén aplicar polítiques quepermetin adaptar els horaris iritmes de vida a unes necessitatsque són diferents a les de fa 10anys i que seran diferents en elspropers”. Una altra iniciativaque va en la mateixa direcció ésl’existència d’una xarxa de bancsdel temps, que s’ha anat creantdes de l’any 1998, i que basa laseva activitat en l’intercanvi detemps entre les persones perajudar a resoldre problemesque es deriven de la vida quoti-diana dels ciutadans.

Suport de l’Ajuntament, queimpulsa mesures pròpies

La Plataforma Ara és l’hora assegura que la reforma horaria millorarà la productivitat i la salut dels ciutadans. Foto: Arxiu

Com els nostres avis

7 maig 2014

Districte| 4

líniasants.cat

La plaça del Centre canviarà delook. Els districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts, que com-parteixen aquest espai públic,han tancat el procés participatiuque ha permès recollir les apor-tacions dels veïns per a una re-modelació que apostarà per unareforma integral, tant a la bandade les Corts com a la banda deSants-Montjuïc.

El projecte contempla am-pliar l’espai ocupat actualmentper la plaça per tal d’aconseguiruna millora en la connectivitat ila interrelació entre els barris deles Corts i Sants, especialment enla zona d’influència de l’eix co-mercial compartit pels dos dis-trictes. El projecte de reforma estroba en fase de redacció i estàprevist tancar-lo aquest estiu.Així doncs, es podrien iniciar les

obres l’últim trimestre del 2014 iestà previst que durin sis mesos.El seu pressupost estimat és d’1,9milions d’euros.

L’Ajuntament aposta peraconseguir que la plaça faci un saltqualitatiu. Per fer-ho realitat esbuscarà millorar el concepte deplaça amb la instal·lació d’ele-

ments smart (intel·ligents), a mésde renovar del tot l’enlluernat,amb fanals que segueixen els cri-teris del Pla director d’il·lumina-ció, amb LED de llum blanca imés il·luminació als espais d’es-tada per a vianants. També esmantindrà l’accés als aparca-ments particulars, cosa que su-

posarà que es creï un espai de pasa velocitat reduïda a tocar de lesfaçanes.

POSSIBLE ESCULTURA L’Ajuntament ha obert la possi-bilitat de convocar un concurs percol·locar una escultura que donipersonalitat a la plaça. Si la ideas’acaba materialitzant, s’afegiriaa la resta de novetats que tindràla plaça un cop finalitzin les obres.Entre elles hi destaquen l’am-pliació de la zona de jocs infantilsi dels guals de cada part de la pla-ça a 1,20 metres, la instal·lació dequatre parterres més grans ambelements vegetals baixos i plantesentapissants i la col·locació d’unafont més perquè n’hi hagi una acada part de la plaça. Finalment,s’eixamplaran els dos passos devianants fins als set metres, es re-col·locaran elements com la flo-risteria, el quiosc o els vetlla-dors, l’accés al metro tindrà ba-ranes de vidre i es milloraran lesseves sortides de renovació d’aire.

La plaça del Centre canvia de ‘look’» Les Corts i Sants-Montjuïc tanquen el procés participatiu de remodelació d’aquest espai públic

» Les obres duraran sis mesos i començaran el darrer trimestre de l’any amb un pressupost d’1,9 milions

PARTICIPACIÓ4 El tinent d’al-calde d’Hàbitat Urbà, AntoniVives, ha volgut remarcar que“les prioritats” a l’hora de pen-sar la reforma de la plaça delCentre “s’han definit d’acordamb el procés d’implicació veï-nal”. Vives ha destacat que “du-rant molt de temps en aquestaplaça la prioritat han estat els ve-hicles, però, tot i això, ha man-tingut la seva marcada perso-nalitat. El que volem fer és po-tenciar-la”.

D’entre les novetats quepresentarà la plaça, allà on elsveïns han pogut decidir ambmés força gràcies al procés par-ticipatiu ha estat en la instal·la-ció dels quatre parterres mésgrans i la col·locació d’una altrafont que se situarà a la zona dejocs infantils.

“Potenciar la personalitat”

A la imatge de dalt, una reproducció de com serà la plaça un cop feta la reforma. A baix i a la dreta, la plaça actual amb l’Avinguda Madrid al mig. Fotos: Ajuntament i Google Maps

La plaça farà un saltqualitatiu amb

elements ‘smart’

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Uniformització | L’Avinguda Madrid ja no dividirà la plaça Una de les prioritats que s’assolirà, un cop finalitzin les obres, serà la uniformització

del conjunt de la plaça a banda i banda de l’Avinguda de Madrid. Així doncs, s’acabarà amb l’actual disseny de la plaça, que a causa de la divisió que

provoca l’avinguda dificulta la mobilitat de les persones que la utilitzen.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 7 maig 2014 líniasants.cat

| 6Opinió7 maig 2014líniasants.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasants.cat Dipòsit legal: B.10856-2003

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@adriduartebcn: Tito, gràcies per tot elque has donat al Barça. La teva lluita ha deser un exemple de vida per a tothom. Des-cansa en pau. #TitoEtern

@silviacasola: No hi ha cap altre país almón que en un dia laborable ompli els car-rers de gent que es regala llibres i roses.Sant Jordi, un dia màgic!

@arturpiquet: Ha mort Gabriel GarcíaMárquez, un dels escriptors que més m'hafascinat. La cultura perd una gran figura.Descansi en pau.

En una entrevista amb en JosepCuní, a 8TV, l’expresident JoséMontilla parlà de les peculiari-tats de Catalunya i els catalansrespecte a Espanya. “Propi oprivatiu d’una persona o cosa”,aquesta definició és per a miprou entenedora de quina és laposició de qui l’aplica en el seudiscurs, que és la de compararuna persona o cosa respecte a laprincipal.

Catalunya i els catalans sónpeculiars dins de la normalitatespanyola, ergo dins de la glo-balitat espanyola som una mi-noria peculiar. Vet aquí, que jono m’hi conformo amb aquestavisió de les diversitats. Jo sóc joper mi mateix, i sóc diferent i nopeculiar respecte als espanyols,francesos, americans, japone-sos i qualsevol altre poble delmón. Ni més ni menys que ells,no són peculiars respecte a mi.Els espanyols són peculiars res-pecte als italians, als alemanys,els australians i a qualsevol altrepoble, tingui o no estat? Esticequivocat?

En tot cas, tots som diferentsels uns dels altres en pla iguali-tari i no ens definirem nosaltresrespecte als altres o de l’estàn-dard que algú hagi proclamatperquè és un signe de submis-sió, molt subtil si es vol enten-dre així, però real.

Cada persona és qui és perella mateixa, cadascú té la sevaespecificitat i per a què no esmolesti ningú, es pot afegir allòque es diu de: No som ni mi-llors ni pitjors, som diferents, oés que potser només són “pecu-liars” els pobles que no tenenestat?

4Peculiaritatsper Jordi Lleal

Hi ha un sentiment generalitzatque ens posa en estat d’alerta,quan els partits i la política parlende diàleg i trobar una solució,perquè després de les continua-des estafes a la democràcia quehem patit no ens empassem queels polítics ens trauran les casta-nyes del foc. Atès que no voleusentir a parlar que al final ens tor-nin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afron-tar l’esclat previsible de l’actualsistema de partits. La primerafóra formar un nou front unitarien contra de la corrupció i enfavor de la democràcia i els dretsnacionals. Una eina que denunciïla ferum de l’ensarronada ques’albira. Això ja va passar fa moltde temps. Construir un Neo-Re-agrupament o una Solidaritat 2.0per a fer què? Per acabar trobant-nos amb el nou partit ple de sub-marins del status quo? A mi m’en-tra una mandra digna de senadorautonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer polí-tica em refereixo a encetar la for-mulació de propostes que mi-llorin la vida dels ciutadans. M’a-gradaria ajudar a bastir una novaperspectiva moderna, democrà-tica, racional, nova i valenta queidentifiqués els problemes que

tenim i en cerqués respostes i so-lucions eficients. Que ajudin asortir de la trampa que ens haparat el sistema.

Però ara que no els agafi unatac de jo-ja-ho-deiaals antisis-tema de passamuntanyes i fi-nançament truculent, ni a lesmonges visionàries, ni als pelutsde sandàlies pro-palestines. Caldesmuntar el sistema tal com ésperquè si no tinc la sensació quela gent del mig, les persones quesempre acabem pagant el comp-te, veurem canviar el pèndol dela història de les grapes dels oli-garques a les mans d’una ex-trema esquerra, dogmàtica,antiga, manipulada i amb massaànims de revenja. I aquestapel·lícula ja la varem veure l’es-tiu del 36 i em nego a cedir-los elmonopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una so-lució de dretes? I jo contestaréque no sigueu innocents. No diréel que diuen des del nou fei-xisme, perquè ja ho deia l’anticfeixisme, que no hi ha dretes niesquerres. I tant que hi ha dreta iesquerra, el problema es quequan els del mig mirem amuntveiem que ens manen i ensroben l’erari públic tant els dedretes com els d’esquerres.

#AdéuGabo#TitoEtern

4Un partit polític?per Carles Savalls

#SantJordi

Si amb la recuperació dels ajun-taments democràtics es vantransformar les capçaleres del’antiga premsa del Movimientoen butlletins municipals i es vaviure el naixement de noves pu-blicacions locals, de seguida esvan anar afegint emissores mu-nicipals i, més tard, canals de te-levisió. La generalització d’internetobrí un quart canal –els portalsweb– que van anar incorporantels continguts dels mitjans de co-municació municipals, i donàpas a la creació de redaccions iempreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tantper la crisi financera dels ajunta-ments que s’ha endut per davantla major part de la televisió localpública i que ha provocat la dràs-tica reducció de professionals demoltes emissores de ràdio, comper les possibilitats que ofereixenles TIC d’oferir canals d’informa-ció i interacció entre ciutadania iinstitucions, el sector de la comu-nicació pública de proximitat(ajuntaments, consells comar-cals…) ha de fer un esforç continuper oferir noves eines a la xarxaamb el menor cost possible. Iunes eines de comunicació quesiguin atractives i d’autèntic ser-vei públic. Per tant, conceptescom interacció, horitzontalitat enla comunicació i transparènciaen les dades, són claus en la co-municació institucional davantd’una ciutadania crítica i exigentamb les administracions públi-ques i els seus governants.

El recent seminari organit-zat al Citilab de Cornellà per l’as-sociació Comunicació Pública,Trending Topics en comunica-ció pública, ha servit per analit-zar casos d’èxit de comunicacióa la xarxa, des de WhatsApp aInstagram, i també per presen-tar experiències que estrenyenels vincles entre els contingutstelevisius i l’educació, com el tre-ball fet per la Fundació Bofillamb el programa Tot un món deTV3, gràcies a la plataformacol·laborativa catalana MyDo-cumenta. Un exemple de com espot oferir a la xarxa una eina pe-dagògica de gran utilitat sobre lanova immigració a Catalunya.Un tema d’especial rellevànciaper l’estratègic paper que juguenles escoles de formar les novesgeneracions amb l’objectiu deconsolidar tantes procedènciesculturals, lingüístiques i socialsen un sol poble, en un país di-vers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la inci-dència social que poden assolirels continguts de servei públicaudiovisuals de qualitat, que vamés enllà de l’impacte en l’au-diència en el moment de la sevaemissió. Una incidència que arapot créixer gràcies a unes xarxessocials on el contingut audiovi-sual és el protagonista del tempsdedicat pels seus milions d’usua-ris en les seves converses, co-mentaris, comparticions i in-teraccions de tota mena. I això vaa més.

per Daniel Condeminas

4Del butlletí municipal a l’app

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] maig 2014líniasants.cat

4La maternitat subrogada

Opinió en 140 caràcters

@munillacope: Guardiola en rueda deprensa en alemán, español, inglés y catalán,y traduciéndose a sí mismo. Y porque no lehan preguntado en italiano.

@lacruillacat: Si la Chacón utilitza la mortde García Márquez per fer nacionalisme espanyol, imagineu-vos quan peti el VargasLlosa.

@cristina_pardo: Viendo la actualidadpolítica y siendo mujer y española, hoy po-dría firmar en Sant Jordi algo más que li-bros y luego decir que no sabía nada.

Un diari obert

La sentència del Tribunal Suprem (TS)247/2014, del 6 de febrer, ha obert el de-bat en torn la qüestió de la maternitatsubrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, so-bre tècniques de reproducció humana as-sistida (LTRHA) ens dóna una definicióde gestació per substitució entesa com unfenomen social: “contracte a través delqual es convé la gestació, amb o sensepreu, a càrrec d’una dona que renunciaa la filiació materna en favor del con-tractant o d’un tercer”. Al mateix temps,és aquest article, juntament amb altrespreceptes del Codi Civil, el que declara lanul·litat d’aquest tipus de contractes i, pertant, prohibeix la gestació per substitu-ció a l’Estat Espanyol en tots els supòsits(incloent-hi els matrimonis homosexu-als o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat,trobem diferents països on la gestació persubstitució està permesa: Ucraïna, Rús-sia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres,com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Ale-manya, Àustria, França, Itàlia o Suïssatambé està, com aquí, prohibida.

És, precisament, aquesta disparitatd’ordenaments jurídics la que provoca laqüestió sobre la possible o no inscripcióal Registre Civil espanyol de la filiació delsnens nascuts a través d’una gestacióper substitució en països on està reco-neguda legalment aquesta pràctica. I ésen aquest controvertit punt on, a falta delegislació suficient, el TS ha declarat, enla citada sentència, que s’ha de denegarla inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i posturesés tan àmplia que costaria arribar a unconsens i a un criteri que acontentés a tot-hom. Si bé és cert que l’interès superiordel menor s’hauria de preponderar enaquests casos, la confrontació d’aquestamb la dignitat moral de la dona gestanti la no mercantilització de la gestació i lafiliació és més forta fins al punt queaquesta última ha de prevaldre, tal i com

al·lega el TS. I el que tampoc podem per-metre és un foment del denominat “tu-risme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’hade legislar la qüestió de la inscripció de lafiliació perquè encara que el TS s’hagi pro-nunciat en contra, què succeeix amb elsmenors ja inscrits? Quina seguretat jurí-dica tenen les inscripcions realitzades? ElTS no s’ha pronunciat sobre aquestesqüestions i ha deixat la porta oberta, fetque comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’unaregulació restrictiva d’aquestes inscrip-cions; establint un numerus clausus, ésa dir, una sèrie de supòsits taxatius on espermeti la inscripció de la filiació de fillsprovinents de gestació per substitució.Aquesta s’hauria de permetre sempre iquan es reuneixin una sèrie de garantiesi requisits legals, com per exemple l’ex-pedició de certificat de filiació reconegutpels tribunals al país on s’ha dut a termeo la renúncia de la mare gestant, així comdades suficients d’aquesta mare per res-pondre a l’eventual dret del menor a ac-cedir a la seva identitat biològica. Aixòcomportaria l’exclusió de països onaquesta pràctica no reuneix cap tipus degaranties, com l’Índia o el Pakistan on ac-tualment no s’expedeix cap tipus de do-cument.

Tot i que encara no hi ha una regu-lació, el Tribunal Suprem ofereix solu-cions a aquesta circumstància. L’acció dereclamació de la filiació o l’adopció sóndues vies viables per a legalitzar la si-tuació en la qual es poden trobar aques-tes famílies. Però, un altre candent de-bat sobre un possible frau de llei en elprocediment d’adopció queda al desco-bert, ja que aquesta seria una maneramolt més senzilla i menys estricta, quela convencional, per a adoptar menors.Així doncs, caldrà seguir treballant enaquesta matèria fins a obtenir la regulacióque pugui resultar més avantatjosa peral màxim nombre de persones possible.

per Anna-Clara Martínez

El primer que haurien de fer els parti-daris de la tercera via, si volen fer un ve-ritable servei a Catalunya, seria frenarles lleis piconadores que imposa el go-vern espanyol a casa nostra, i que des-sagnen Catalunya.

Els partidaris de la tercera via, si dedebò estimen Catalunya, haurien deprocurar moure cel i terra, per tal de ferpossible que no s’apliquessin a casa nos-tra unes lleis espanyolitzadores i anti-socials com la llei Wert, la llei de la re-forma de la justícia, la llei d’Unitat deMercat o la llei que pretén martiritzar

els petits i mitjans ajuntaments. Els par-tidaris de la tercera via, si realment vo-len que Catalunya millori, haurien d’in-tentar aturar el gravíssim procés de mi-norització accelerada de la nostra esti-mada llengua catalana.

Els partidaris de la tercera via, si re-alment volen que s’acabin les mortifi-cacions i injustícies (socials i fiscals) con-tra la nostra estimada nació catalana,haurien de pressionar amb força el go-vern espanyol, per tal de fer possible quela consulta del 9 de novembre fos unarealitat.

Llegeixo que Societat Civil Catalana, lanova plataforma del dependentisme, haanunciat, entre els seus actes per alspròxims mesos, un a Tarragona per alproper Onze de Setembre. He de dirque em sembla molt, però, molt cohe-rent. Només discrepo de l'hora escolli-da, les 18:08: els pertocaria de pledret fer-ho a les 17:14 hores, si fos pos-sible, davant una efígie del duc de Ber-wick. Per què, us preguntareu, si aques-ta és la data que commemorem els ca-talans que tenim com a referència pri-mera el nostre país?

Molt senzill: perquè el 1714 va néi-xer l'Espanya en la qual ells creuen avuii va morir (després de segles de pressióenvers la centralització) la de constitu-ció composta que nosaltres podríem ac-ceptar. La sort de la Guerra de Succes-sió va marcar profundament la històriade l'espai polític peninsular. De l'ante-rior dispersió de la sobirania, compar-tida entre el monarca i les diversitats co-munitats polítiques, es passà a unaconcentració absoluta del poder enmans dels Borbons, tot aplicant unmodel polític arcaic en gairebé tots elsordres que faria fallida dècades més tarda la França revolucionària.

Coincidint amb el 1808, que vol

celebrar Societat Civil Catalana, quan ca-talans i espanyols van compartir l'ob-jectiu comú de fer fora de casa el tradi-cional enemic francès, sobretot el 1812,s'inicià el desplegament del liberalismea Espanya, dificultós per la pervivènciade la voluntat absolutista del monarcai de molts dels seus partidaris.

Liberalisme fallit traduït en un règimsempre corrupte i a mercè del poder mi-litar que no es va completar plenamenten una democràcia amb tots els ets i utsfins al 1931 (i encara parcialment per lamanca del vot femení) i amb la curtís-sima durada que tots sabem.

Quan, doncs, la sobirania passà demans del monarca al poble espanyol (laque ara ens invoquen cada dia per ne-gar-nos votar) ho va fer en virtut d'unaconcentració que s'havia produït, asang i foc, per obra i gràcia de Felip V.Sense ell no sabem com s'hauria produïtaquest trànsit entre les velles estructu-res de sobirania anteriors al 1714 i el nouEstat espanyol.

El primer Borbó, doncs, va fer unapassa inicial i imprescindible en laconstrucció de la sobirania que ara in-voquen els enemics de la plena sobira-nia de Catalunya. Seria normal que hocelebressin.

per Joan Granollacs

4L’única que hauríem acceptat

per Josep M. Loste

4Als de la tercera via

7 maig 2014

Comerç| 10

líniasants.cat

L’associació de comerciants deCreu Coberta participarà com aorganitzador dels Jocs Florals deSants, Hostafrancs i la Bordeta.Després de tres anys partici-pant-hi com a patrocinador, “ca-lia fer un pas endavant i involu-crar-se més en la celebració”, ex-plica a Línia SantsAlbert Torras,responsable de comunicació deCreu Coberta.

Aquest concurs literari cen-trat en la poesia està organitzatper la Societat Coral la Floresta,la Federació Festa Major deSants i la Federació d’Associa-cions, Entitats i Comissionsd’Hostafrancs i de la Bordeta,amb la col·laboració del Distric-te i el Secretariat d’Entitats.

Els Jocs Florals de Sants vannéixer l’any 1877 i són els segonsmés antics del país. Després

d’una etapa –a partir de la Gue-rra Civil– que es van deixar decelebrar, ara fa quatre anys esvan reprendre.

Fins al 20 de maig es podenlliurar les composicions poèti-ques a les Cotxeres de Sants o aqualsevol botiga Abacus de Ca-talunya. Com als històrics Jocs

Florals, es lliuraran tres pre-mis: la Viola d’Or, adreçat a te-mes religiosos o de solidaritat;l’Englantina d’Or, dedicat alspoemes sobre les tradicions i lacultura popular del país; i laFlor Natural d’Or, que premia lesobres dedicades a l’amor i alssentiments.

El termini d’entrega de les obres és el 20 de maig. Foto: SE Sants-Montjuïc

L’eix Creu Coberta participa en els Jocs Florals de Sants

» L’associació comercial és un dels organitzadors del concurs literari» Aquest certamen està considerat el segon més antic de Catalunya

La primera fase de l’ampliaciócomercial de l’Estació, acabadaOBRES4Les obres d’ampliacióde la zona comercial de l’Estacióde Sants han finalitzat en laseva primera fase. De moment,el vestíbul de l’estació ferrovià-ria ja compta amb quatre esta-bliments nous ubicats en una illasituada a la banda de la plaçaPaïsos Catalans.

Dels quatre locals instal·lats,un d’ells ja està obert i la restas’obriran en funció d’un concursd’adjudicació que encara no s’harealitzat. Aquests establimentsocupen una superfície de 303metres quadrats.

La segona fase, que comen-çarà aviat, consistirà en la cons-trucció de 200 metres quadratsmés que es dedicaran a la res-tauració. En total, l’Estació deSants comptarà amb 4.300 me-tres quadrats dedicats al comerçi la restauració. El preu total deles actuacions ronda els 220.000euros.

Aquestes actuacions d’am-pliació de la superfície comercialde l’Estació de Sants estan vistesamb una certa reticència per lesassociacions de comerciants deldistricte de Sants-Montjuïc.

GASTRONOMIA4L’Associacióde Comerciants del Poble-secParal·lel organitza des del passat1 de maig una ruta de tapes peraquest barri.

Tots els dijous de 7 de la tar-da a 11 de la nit, excepte el 24 dejuliol, durant la Festa Major delPoble-sec, alguns establiments derestauració de la zona ofereixenun pinxo o tapa creada expres-sament per a la ruta i una begu-

da, que pot ser o bé una copa devi o bé una canya de cervesa o ai-gua. Tot això per un preu de doseuros. A més, aquesta ruta comp-ta amb la seva pròpia web a laxarxa social Facebook.

En aquest sentit, el 10% delque es recapti anirà a parar al’ONG del barri Bona voluntat enacció, que treballa per a la inclu-sió social i laboral dels veïns ambrecursos econòmics limitats.


La primera fase ha afectat el cantó de la plaça Països Catalans. Foto: Arxiu

El Poble-sec estrena una ruta de tapes solidària

INICIATIVES4L’Ajuntament, através de l’Institut Municipal deMercats, s’ha adherit a un acordinternacional impulsat per ges-tors de mercats que promou unacampanya per destacar la im-portància dels mercats a les ciu-tats i les activitats que s’hi fan.

Aquest acord, signat per partdel regidor de Comerç, Consumi Mercats, Raimond Blasi, al Par-lament britànic, preveu la cele-

bració conjunta de la primera Set-mana Internacional dels Mer-cats durant la segona quinzenadel mes de maig, amb activitatsa tots els mercats sota el lema Es-tima el teu mercat.

Aquesta iniciativa comercials’emmiralla en l’anglesa LoveYour Local Market, engegada el2012 al Regne Unit i on solen par-ticipar-hi prop de 700 mercatsd’aquell país.

Barcelona vol promoure les activitats als mercats

Novetat | Organitzen un viatge a Nova York per a comerciantsL’Ajuntament posa en marxa, de manera conjunta amb la Cambra de Comerç de

Barcelona, el Retail Tour Nova York, un viatge adreçat a comerciants barcelonins que vulguin visitar la gran ciutat nord-americana per conèixer les noves estratègies

comercials que s’hi practiquen. El viatge tindrà lloc del 12 al 15 de maig.

11 | 7 maig 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 239

Associació de Comerciants

Creu Coberta

| 12 7 maig 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 239

Creu CobertaAssociació de Comerciants

Coneixem l’Imperi Romà i BarcinoConferències durant les Jornades Romanes

Els pròxims 31 de maig i 1 de juny, les Jornades Romanes arriben amb una propostaextensa d’activitats per a petits i grans. Barcino Colonia Romae vol ser el punt de tro-bada de tots aquells amants de la història de Roma, i en aquest cas, per als més avan-çats, programem un conjunt de conferències per donar a conèixer els múltiples se-crets de la història de la nostra ciutat sota l’Imperi Romà.

El paper de la cultura en la política d’August per Montserrat Tudela, directora de la revista Auriga.Resum: August volia que el seu poder abastés el passat, el present i el futur. I aixònomés ho podia fer amb la cultura. El segle d’August, considerat el segle d’or de leslletres i les arts romanes, és fruit del treball pensat i planificat per un equip decol·laboradors de l’emperador que es van servir de totes les arts per omplir el mónde romanitat. Una romanitat presidida per August.

Els auxiliars de les legions romanes i el procés de romanització de l’Imperi (2)Per Albert Anglès, estudiós i difusor del món romà. Col·laborador també a les exca-vacions de Vindolanda (Anglaterra) durant vàries campanyes i bon coneixedor delMur d’Adrià.Resum: Les unitats auxiliars de les legions romanes, compostes per soldats no ciu-tadans romans de variada procedència, s’han tractat sempre més des del punt devista militar i des de la gran importància que van tenir dins l’exèrcit romà que sotael prisma del procés de romanització que van impulsar en molts indrets de l’Imperi.En aquesta conferència, que complementa la de l’any passat (per això farem un breurepàs al què es va dir per refrescar la memòria i orientar aquells que no hi van po-der assistir) s’explicarà i provarem de comprendre amb exemples el crucial rol queaquestes unitats van tenir en aquest important procés de culturització, integrant-se dins de la societat provincial romana.

Les morts dels filòsofs grecs anticspel Dr. Sergi Grau, filòleg, hel·lenista i crític literari.Resum: Segons la tradició socràtica, filosofar és preparar-se per morir (Fedó 67e). I,en efecte, la doxografia sobre la mort no sol faltar mai en el pensament de les di-verses escoles, en formes més o menys elaborades, més o menys centrals en la

doctrina de cada filòsof. Convé, tanmateix, aturar-se en les diferents morts que la tra-dició biogràfica atorga als filòsofs, per veure com fa morir a cadascun d’ells, en consonància, o més aviat no, amb els seus postulats teòrics.

Medicina i oftalmologia grecoromana: un viatge al passatPel Dr. Sergi Miserachs García; metge oftalmòleg de l'Hospital Plató, medicus valetudinari de la Legio II Traiana Fortis i optio de la Cohors I Barcinonensis.Resum: La medicina il'oftalmologia moder-nes han evolucionatmolt en coneixe-ments d'anatomia, fisio-logia i patologia, així comen la tecnologia que utilitzen,respecte al que sabien els nos-tres avantpassats de l'antiguitat. Co-neixerem en què es basaven, què pensa-ven i què feien els metges i els cirurgians grecsi romans, i veurem com ja en aquella època elsconceptes eren canviants. Aprendrem també compensaven que funcionava el sentit de la visió i comtractaven les malalties oculars, i descobrirem quepotser hi ha coses que no han canviat tant...

Més enllà de les fonts clàssiques. Arqueologia,cinema, reconstrucció històrica i wargame percomprendre la guerra en el món antic.pel Dr. Francisco Gracia Alonso, Catedràtic de Pre-història de la Universitat de Barcelona.Resum: Les fonts clàssiques han estat considera-des tradicionalment com la base inqüestionableper a la interpretació de la guerra antiga, al ma-teix temps que les memòries dels caps militars fi-xaven les claus dels relats de la guerra moderna.Ben al contrari, el desenvolupament de la re-cerca arqueològica aplicant els conceptes de l’a-nomenada arqueologia del conflicte ha permèsconstatar els problemes i els errors derivats del’anàlisi sense crítica de les fonts per qualsevolperíode. De la mateixa manera, la percepciósocial dels conflictes ha variat al llarg dels da-rrers anys permetent noves formes d’aproxi-mació pràctica a la generació del coneixe-ment, com ara el cinema, la simulacióinformàtica, la reconstrucció històrica i elwargame.

13 | 7 maig 2014 líniasants.cat

Les Jornades Romanes, fira cardioprotegidaCreu Coberta ha implantat amb èxit aquesta experiència, ara necessària

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 239

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Ja des de fa alguns anys, Creu Coberta hacregut en la necessitat que les fires i jor-nades que es realitzen a l’aire lliure comp-tin amb la màxima protecció per als seusassistents. Per això des de fa tempscompta amb el suport de l’empresa Ac-tua Garraf, que s’encarrega que tothomque ens visiti, si passés qualsevol cosa,tingui accés ràpid a un desfibril·lador.Lluís Llanas, president de l’entitat creuque ha estat un pas decisiu: “Fa tempsvam entendre que aquest petit pas, queera la incorporació d’un desfibril·ladorpermanent a Creu Coberta, on els nostrestreballadors estan formats en cas de ne-cessitat, també inclogués les fires i acti-

vitats de gran concentració de persones”. Ara, les farmàcies dels barris també n’hau-ran de tenir, cosa que per a Llanas és un gran avanç: “Com més desfibril·ladorstinguem arreu, més ràpid podrem actuar en cas de necessitat i més possibilitats hihaurà d’atendre els nostres veïns i visitants. A la nova normativa municipal s’exigeixuna farmaciola, però nosaltres fem un pas més. Dóna molta seguretat tenir un equipde professionals a qualsevol fira, que mentre no arriba l’ambulància fa una interven-ció de primera instància.”

Aquesta és la conclusió a la qual arriba també José Tendero, d’Actua Garraf, a quihem realitzat algunes preguntes:

Què és Actua Garraf?Actua Garraf neix l’abril del 2010 creada per dos professionals amb experiència en l’as-sistència sanitària d’emergència a Catalunya i un bagatge de més de 10 anys enaquest àmbit. Actualment tenim una estructura docent i directiva dotada de Psicò-legs, Metges, Infermers i Tècnics en Emergències. A més és un centre acreditat per la

Generalitat de Catalunya per dirigir programes de Suport Vital Bàsic i Desfibril·lació Externa Automàtica.

Per què és tan important disposar d’un desfibril·lador?Nosaltres pensem que és un compromís amb la societat que qualsevol institució, pú-blica o privada, pugui disposar d’equips de desfibril·lació externa automàtica (DEA) ipersonal format i acreditat per al seu ús a disposició d’aquells usuaris/-es, col·labora-dors/-es i ciutadans en general que puguin patir la malaurada situació d’una aturadacardíaca. D’altra banda dissenyem programes de formació específics per a qualsevolcol·lectiu, seguint les línies actuals on els participants troben una aplicabilitat directai útil sobre el que estan aprenent.

Què significa que les III Jornades Romanes de Barcelona a Creu Coberta seranun espai càrdio-protegit?En primer lloc, demostra la sensibilitat envers els visitants, comerciants, usuaris, i clientsper part de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta com a entitat organitzadora.D’altra banda dona la màxima garantia de supervivència en cas que es doni la ma-laurada situació d’aturada cardíaca. Aquest esdeveniment estarà dotat d’un desfi-bril·lador extern automàtic i personal format i acreditat per al seu ús.

Creu Coberta participa en l’organització dels Jocs Florals de Sants

Arriba una nova edició dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, el con-curs literari en llengua catalana per excel·lència organitzat per la Societat Coral laFloresta, la Federació Festa Major de Sants, la Federació d’Associacions, Entitats iComissions d’Hostafrancs, les Comissions de la Festa Major de la Bordeta i l’Asso-

ciació de Comerciants Creu Coberta, amb el suport del Districte de Sants-Mont-juïc i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Després de diversos anys en què Creu Coberta ha participat com a patrocina-dor enguany l’associació s’hi incorpora com a organitzadora.

Fins al 20 de maig podeu lliurar les vostres composicions poètiques a Cotxe-res de Sants o a qualsevol botiga Abacus de Catalunya. Hi ha tres categories diferents: Viola d'Or, temes religiosos, de solidaritat i proïsme; Englantina d'Or, lapàtria i les tradicions i cultura popular; Flor Natural d'Or, l'amor i els sentiments.

Un jurat format per docents, escriptors i altres personalitats de reconegutprestigi literari i acadèmic determinarà els guanyadors de cadascun dels premis.La dotació econòmica dels premis serà un trofeu, 300 € en metàl·lic i 100 € en unval de compra a les botigues adherides a l'Associació de Comerciants de Creu Coberta i un lot de llibres gentilesa d’Abacus Cooperativa.

| 14 7 maig 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 239

&

HUMAN BODIES, The exhibitionDel 18 d’abril al 12 d’octubre a la Cúpula

Captivadora i impressionant a la vegada,Human Bodies és molt més que una exposició: suposa una experiència

realment inoblidable, un apassionantviatge a través de l’interior del cos humà

que permet al visitant conèixer, en primerapersona, què s’amaga sota la seva pell.Fins a 12 cossos complets i més de 150 òrgans humans individuals conservats mitjançant la innovadora tècnica de la plastinació, mostren a Human Bodies l’espectacle de la vida com mai abans

s’havia presentat al públic general.

*En un temps en què proliferen els outlets i els productes de baix cost, és el millor mo-ment per gaudir d’aquest espectacle-concert titulat Lowcost i que fara riure de valenta tota la família. Els protagonistes són una mena de “ músics de Bromen” que, de tanbarats, només toquen una canço! Per sort, el seu enginy i sentit de l’humor contagiósi la importància dels amics faran que la situació es resolgui amb éxit de manera queels protagonistes puguin acabar tocant La gran sonata. En aquesta peculiar i ocurrent

proposta , un duo de pallassos utilitza un ampli ventall de recursos que us sorprendrà:hula-hoops, rolabola, playback, efectes sonors, teatre gestual, equilibrisme... En resum:un concert ben sonat!!!

*Com a complement a l’oferta familiar del cap de setmana aquest mes de maigproposem l’elaboració d’un molinet de vent que farà les delícies en balcons o espaisairejats. Bufa , bufa el vent i mou el molinet...!

Nou espectacle i taller per als diumenges de maig

ESPECTACLE LOWCOSTDates i horaris: Diumenges 4, 11, 18 i *25 de maig a les 12:30 h

Lloc: Teatre del Poble EspanyolDurada: 50 minuts. Aforament limitat. A partir de 3 anys

Preus : 12 € (adults) / 7 € (nens de 4 a 12 anys)

Amb motiu de la festa BierGarten el *diumenge 25 de maig els residents a Catalunya o persones que hagin reservat taula per l’esdeveniment tenen entrada gratuïta i en tot cas han de pagar 4€ de suplement per a l’espectacle. Gratuït (nens menors de 4 anys i carnet del Poble Espanyol).

TALLER ELABORACIÓ D’UN MOLINET DE VENTDates i horaris: Diumenges 4, 11, 18 i 25 de maig a partir de les 10:30h, es permet l’entrada fins les 11:30h

Lloc: Espai Educatiu, Aforament limitat. A partir de 3 anys. L’accés al taller està inclòs amb el preu d’entrada al recinte.

&

Comerç15 | 7 maig 2014 líniasants.cat

L’esperada reobertura del mercatde Sants està a punt de fer-se re-alitat. Després d’un període d’o-bres que ha permès renovar-lo dedalt a baix, però conservant-nel’estructura i l’essència, s’estanfent els últims retocs perquè pu-gui començar a funcionar a par-tir del pròxim dimecres dia 14 demaig, tal com avançava ahir LaVanguardia i han confirmat fontsdel Districte a Línia Sants.

Actualment s’estan acabantd’enllestir les obres de les paradesi botigues, i la instal·lació de l’au-toservei, la darrera fase de les ac-tuacions en aquest mercat. Elnou mercat de Sants presentaràles mateixes característiques quealtres recintes de la ciutat quetambé s’han remodelat última-ment. Seguirà comptant amb lesparades tradicionals i una àread’autoservei i incorporarà nousserveis, com ara aparcament i cli-matització. Les obres, que han

tingut un cost de 9,8 milionsd’euros, han constat de tres fases.En la darrera, que gairebé està en-llestida, s’han fet actuacions comla rehabilitació de la coberta i delsdesguassos pluvials, la restau-ració dels elements modernistesde les façanes, la millora delsaccessos, la construcció de les ofi-cines i la instal·lació de serveis.

També cal destacar que s’hanintroduït les instal·lacions ne-cessàries per a l’ús de les novestecnologies com la compra on-line, el pagament amb targeta i lainformatització dels serveis.

Aquestes millores venien pre-cedides d’unes altres dues fases degran impacte, que consistien enla remodelació de la infraestruc-tura. Es va enderrocar l’interior de

la planta de vendes, es va excavaren el subsòl per construir-hi tresnoves plantes i es van fer les ins-tal·lacions prèvies dels sistemesque, gràcies a l’aigua freàtica,serviran per dotar el mercat d’ins-tal·lacions de climatització, tantper a l’hivern com per a l’estiu.

UNA ACTUACIÓ ESPECTACULAREl procés de remodelació delmercat de Sants ha deixat mo-ments espectaculars, com va serl’excavació de noves plantes, jaque va obligar a protegir els pilarscentrals que suportaven l’estruc-tura interior i la coberta del mer-cat, recolzant-los temporalmenten una nova estructura metàl·lica.Aquestes obres complexes, però,han donat com a resultat unaplanta de 3.000 metres quadratsdestinada a oferta comercial, delsquals la meitat es destina a les no-ves parades de venda i l’altrameitat a l’àrea d’autoservei.

Les instal·lacions del noumercat destaquen també per l’e-ficiència energètica de les ins-tal·lacions i una nova zona de via-nants al seu voltant.

El mercat de Sants, a punt d’obrir» El pròxim 14 de maig es reobrirà el recinte després d’un procés de remodelació i modernització

» La nova superfície comercial és de 3.000 metres quadrats i té parades i una zona d’autoservei

ARQUITECTURA4 Una de lescaracterístiques del mercat deSants és que la seva estructurapresenta diversos elements mo-dernistes. La remodelació s’hafet preservant aquest caràctersingular.

El projecte de remodelaciódel mercat de Sants es va adju-dicar en un concurs públic al’estudi d’arquitectura Pb2 Pro-jecte, dirigit per l’arquitecte Jo-sep Llobet i Bach. Amb la reno-vació del mercat, no només espreserva un edifici modernista iun valor patrimonial, sinó que espretén que ajudi a dinamitzar co-mercialment l’entorn del barri.

El mercat de Sants es vaconstruir entre el 1897 i el 1913i és obra dels arquitectes PereFalqués Urpí i Antoni de Fal-guera Sivilla. Té una estructurade murs i pilars d’obra vista demaó ceràmic, amb mosaics or-namentals a la façana.

Un mercat modernista

Imatges del remodelat mercat de Sants. Fotos: Línia Sants

El mercat té novaclimatització i un

aparcament


17 |

7 maig 2014

Sants-Montjuïclíniasants.cat

L’Ajuntament ha iniciat aques-ta setmana la primera fase de lesobres de remodelació de l’avin-guda del Paral·lel per tal detransformar-la en una zona onels vianants guanyin espai iaconseguir millorar la seguretatvial.

La remodelació tindrà uncost de nou milions i mig d’eu-ros i el consistori calcula que fa-ran falta 10 mesos per acabar lesobres, que es faran en set fases.Tal com va avançar Línia Santsen l’edició anterior, els principalscanvis que patirà l’avingudaversaran al voltant de la millo-ra de la mobilitat. Hi haurà unnou carril bici, de doble sentit,que deixarà l’espai que ara ocu-pa al costat de les voreres i escol·locarà al centre de la calça-

da amb noves mesures de se-guretat. Un altre dels grans can-vis que tindrà l’avinguda serà lacreació de sis noves placetes enles confluències dels carrers del’Eixample adaptades per a l’úsveïnal i que es caracteritzaranper la seva versatilitat. L’enllu-menat públic serà d’última ge-

neració per tal d’afavorir l’estalvienergètic i millorar la sensacióde seguretat. La primera fase dela remodelació no provocarànoves afectacions al trànsit, jaque es realitzarà en els tramsque actualment estan ocupatsper les obres del col·lector d’ai-gües de l’avinguda.

Així seran les placetes que es crearan a les cruïlles. Foto: Arxiu

Comencen les obres deremodelació del Paral·lel

» El seu cost serà de nou milions i mig d’euros i duraran 10 mesos» El nou carril bici, de doble sentit, serà al centre de la calçada

Cesk Freixas presenta el seuprimer llibre al barri de SantsCULTURA4Amb l’escriptor uru-guaià Eduardo Galeano com afont d’inspiració, el cantautorpenedesenc Cesk Freixas ha es-crit el seu primer llibre, Parau-les per a Gaeta, una obra queaplega cent cinquanta textos onel cantant descriu els seus deuanys d’experiència professionalcom a treballador cultural i queha presentat a la llibreria laCiutat Invisible del barri deSants. L’obra inclou un recull de150 textos curts, molts d’ells

definits com a prosa poèticaper ell mateix.

Durant la presentació, Frei-xas ha explicat, en declaracionsrecollides pel portal El3.cat, queGaeta és una ciutat italiana ambunes muralles “imponents” queli transmeten “una pau i unatranquil·litat molt gran”, tot i nohaver-hi pogut anar mai. És peraixò que, per aquest cantautorde 30 anys, Gaeta s’ha conver-tit “en aquesta espècie de llocutòpic, d’horitzó inestable”.

CONSULTA4“Els catalans vo-lem votar-Castellers per la de-mocràcia”. Sota aquesta pre-missa els Castellers de Sants, co-neguts popularment com ElsBorinots, seran a Lisboa el prò-xim 8 de juny en el marc de l’ac-te reivindicatiu organitzat perÒmnium Cultural que portaper títol Catalans want to vote– Human towers for demo-cracy (“Els catalans volem vo-tar – Castellers per la demo-cràcia”). Aquest dia, a les 12 del

migdia d’hora catalana, 10 collescastelleres alçaran castells deforma simultània a llocs signi-ficatius de set capitals europe-es (Berlín, Brussel·les, Gine-bra, Londres, París, Lisboa iBarcelona) per reivindicar eldret dels catalans a escollir lliu-rement el seu futur en el refe-rèndum del 9 de novembred’enguany. El projecte, finançata través d’una campanya demicromecentage que, segonsÒmnium, servirà per cobrir una

tercera part del total de les des-peses, ja ha aconseguit recaptarmés de 120.000 euros.

QUINZÈ ANIVERSARID’altra banda, la colla castelleradel Poble Sec celebra aquest anyel seu quinzè aniversari. Aques-ta serà la seva primera tempo-rada com a colla de vuit pisos. ElsBandarres acaben d’estrenar unnou local social i han programatdiversos actes i nous projectesper celebrar aquesta efemèride.

RedaccióEL POBLE-SEC

Cesk Freixa, autor del llibre Paraules per a Gaeta. Foto: Youtube

Els Borinots se’n van a Lisboa

Els Borinots se sumen a l’acte Catalans want to vote. Foto: Borinots

Agenda nacional | Neix L’ANJI de Sants-MontjuïcDemà, 8 de maig, a partir de dos quarts de vuit del vespre es presenta l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes de Sants-Montjuïc al

Casal Jaume Compte. Hi intervindran Enric Blanes, Equip de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència i Ivan Ruiz, de l’ANJI-BCN.

Sants-Montjuïc| 18 7 maig 2014líniasants.cat

El Firentitats traurà més de 160 entitats al carrer

SOCIETAT4Sota l’eslògan “Totsunits, tots plegats, fem Firenti-tats”, el pròxim dissabte 31 demaig se celebrarà el Firentitatsde Sants, Hostafrancs i la Bor-deta 2014 que traurà al carrer164 entitats que es distribuiranen carpes pel carrer de Sants iCreu Coberta i de la plaça deSants fins al carrer Moianès;mentre que al carrer Llobet i ala plaça Joan Pelegrí s’hi faranles activitats esportives de laTaula d’Esports.

L’eslògan guanyador, talcom explica Mercè Balada,membre de l’equip organitza-

dor, a El3.cat, va ser escollit en-tre dotze propostes de les ma-teixes entitats, que també s’en-carreguen de la votació final.

Aquest any la fira promou lacelebració de més activitats queen els darrers anys. Balada ex-plica que s’han “incrementat elnombre, tant de tallers que s’or-ganitzen a les mateixes carpescom d’activitats en els dos es-cenaris que hi haurà, un a da-vant de Cotxeres i l’altre a l’al-çada del carrer de l’EspanyaIndustrial”. Al llarg de la firatambé s’hi faran activitats de laFesta Intercultural.

L’Escola de Bosc de Montjuïc, ladegana de Barcelona si parlemd’escoles municipals, passarà aformar part de la història en ma-júscules de la ciutat demà, 8 demaig, el dia que oficialment escommemoraran els 100 anysdel seu naixement. El 8 de maigdel 1914 va suposar l’inici d’unaetapa de gran transcendènciapedagògica a Barcelona i Cata-lunya.

Sota la direcció de Rosa Sen-sat –referent de la pedagogiamoderna– i Antoni Monroy,l’Escola de Bosc va treballar pera una educació integral a travésde la posada en marxa dels prin-cipis de ‘l’escola nova’ d’Europa,un moviment de renovació pe-dagògica que pretenia inculcarals nens i nenes una educació in-tel·lectual, social i moral i queaquesta escola va adaptar a lescaracterístiques de l’alumnatd’aquí.

A començaments del segleXX, l’Ajuntament de Barcelonava decidir endegar tot un seguitde projectes de creació d’escolesa l’aire lliure. L’Escola del Bosc

va ser-ne un d’aquests. Es va cre-ar per oferir escolarització a lesnenes i els nens de Barcelonaamb problemes respiratoris iper això es va situar a la mun-tanya de Montjuïc, per garantirun entorn més saludable i apro-fitant la cessió de la casa d’estiude la família Laribal.

Els actes centrals del pro-grama de commemoració delcentenari se celebraran princi-palment entre els dies 8 i 16 demaig. Inclouran activitats insti-tucionals, culturals, lúdiques ifestives amb la música i la cul-

tura popular com a grans pro-tagonistes. L’objectiu de l’esco-la no és només fer una celebra-ció festiva, sinó també aprofitarper fer un acte de reconeixementa la tasca de les escoles públi-ques de la ciutat.

PREMI PER LA MIQUEL BLEACHPer altra banda, l’escola MiquelBleach, del barri d’Hostafrancs,va organitzar el passat 11 d’abriluna festa infantil per celebrarl’entrega de la Medalla d’Honorde la Ciutat, amb la qual han es-tat guardonats aquest curs.

L’escola és degana dels centres escolars municipals. Foto: Tot Barcelona

L’Escola de Bosc de Montjuïccelebra el seu centenari


Imatges d’una edició passada del Firentitats. Foto: Sants Establiments Units

19 | Sants-Montjuïc 7 maig 2014 líniasants.cat

Mesures per evitar elsmaltractaments a la gent granSEGURETAT4Facilitar les einesper evitar els maltractaments ala gent gran. Amb aquest ob-jectiu, la comissionada d’alcal-dia per a la Gent Gran ha orga-nitzat una sèrie de xerrades,sota el títol “Mesures de pre-venció i protecció jurídica da-vant dels maltractaments a lespersones grans”, impartides peradvocats especialitzats vincu-lats als centres de serveis socialsdirigides a informar aquestcol·lectiu sobre els seus drets.Les trobades, que se celebrarandes d’ara fins al mes de juny, vo-len donar a conèixer a les per-sones grans tots els recursossocials i legals que tenen a la

seva disposició perquè hi puguinrecórrer en cas que vegin vul-nerats els seus drets.

Les xerrades, algunes de lesquals s’han fet i es faran a di-versos equipaments del distric-te, com ara les Cotxeres, El Pol-vorí o el Casal de gent gran deSant Ramon, tracten temes comla protecció contra les diferentsformes de maltractament –tantfísic, com psicològic o econò-mic– que afecten especialmentla gent gran i també serviran peraconsellar sobre qüestions comel testament vital, el documentde voluntats anticipades, el po-der preventiu, la incapacitació oles previsions patrimonials.

Nissan ha iniciat aquesta set-mana la producció de la prime-ra furgoneta cent per cent elèc-trica de la marca a la seva plan-ta de la Zona Franca, on es fa-bricarà de forma exclusiva i desd’on es distribuirà a tot el món.

L’acte d’inauguració del ve-hicle, tal com han avançat di-versos mitjans, ha comptat ambuna nodrida representació tantpolítica com empresarial. Elpresident de la Generalitat, Ar-tur Mas, el conseller de Territo-ri i Sostenibilitat, Santi Vila, i eld’Empresa i Ocupació, FelipPuig, han representat el Govern,mentre que la representaciómunicipal ha anat a càrrec del’alcalde, Xavier Trias. També hiha assistit el ministre d’Indús-tria, Energia i Turisme, JoséManuel Soria. Per part de Nis-san hi han assistit el vicepresi-dent executiu i responsable glo-bal de planificació, Andy Palmer,el director general de NissanIberia, Marco Toro, i el consellerdirector general i vicepresidentd’Operacions de Producció aEspanya, Frank Torres. La mul-

tinacional, que al maig del 2012va anunciar que havia adjudicatla producció de la seva primerafurgoneta elèctrica a Barcelona,ja ha venut 100.000 unitats d’a-quest model, l’e-NV200, quetambé serà introduït en el sectordel taxi. Un dels problemes quede moment presenta és la sevaautonomia de 140 quilòmetres,que per a desplaçaments llargspodria suposar un problema.

100 MILIONS D’INVERSIÓNissan, que des del 2009 ja fa-brica a Barcelona el mateix mo-

del però amb motor de com-bustió dièsel, ha xifrat en 100milions d’euros la inversió perimplantar aquest model elèctrica la planta barcelonina.

L’e-NV200 es fabricarà a lalínia 1 de la planta de la ZonaFranca, on actualment s’aco-blen els models Pathfinder, Na-varro i NV200. A la mateixaplanta també s’hi fabricarà elnou turisme de la marca, previstper a finals d’any, i a mitjans del2015 també es començaran elstreballs de fabricació de la nova‘pick up’ One Ton.

Imatge del model de furgoneta elèctrica e-NV200. Foto: Nissan

La furgoneta elèctrica deNissan arrenca a la Zona FrancaRedaccióSANTS-MONTJUÏC

21 |

7 maig 2014

Esportslíniasants.cat

Montjuïc va acollir aquest passatdiumenge 4 de maig la primeraedició de la cursa atlètica Wingsfor Life World Run, una provasolidària celebrada simultània-ment a diversos punts del planetaper lluitar contra les lesions me-dul·lars. En aquest sentit, Bar-celona va ser l’única ciutat de l’es-tat que va participar en aquestacursa, en la qual van participar-hi més de 35.000 atletes a esca-la mundial.

“És una cursa que es fa a 34ciutats del món a la vegada. Hicompeteixen atletes de tot elmón i hi ha un únic guanyadormundial. El 100% dels beneficisvan directament als afectats perlesions de medul·la espinal”, ex-plica Alberto Dago, un membrede l’organització.

El format de la cursa va ser in-novador, ja que no hi havia unadistància prefixada i, en lloc d’a-rribar a una línia de meta fixa, hihavia un cotxe de seguiment queeliminava els corredors a mesu-ra que els atrapava. El guanyadormundial va ser l’últim atleta queva aguantar en cursa.

A l’edició barcelonina de lacursa van participar-hi diversosesportistes d’elit, com la surfistad’estel catalana Gisela Pulido o eltriatleta balear Mario Mola.

Els guanyadors de la provacatalana van ser l’atleta ChemaMartínez i l’esportista nord-ame-ricana Elizabeth Styles.

La prova tenia un format d’eliminació de corredors. Foto: Ajuntament

Uns 600 corredors participen en la cursa ‘Wings for Live’

» La prova va tenir lloc simultàniament a diversos punts del planeta» Chema Martínez i Elizabeth Styles, els guanyadors a Barcelona

Més de 400 nedadors al Trofeu Sant Jordi infantil

NATACIÓ4Un any més el ClubEsportiu Mediterrani va orga-nitzar aquest cap de setmana elTrofeu Sant Jordi infantil denatació, una jornada on hi par-ticipen diversos esportistes ca-talans d’aquesta categoria.

Enguany es va celebrar la48a edició d’aquest ja tradicio-nal campionat, que va reunir 425nedadors –207 masculins i 218femenins– i que va ser tot un èxitde participació amb 24 clubsde natació vinguts d’arreu de Ca-talunya. A l’acte hi va assistir elregidor de Sants-Montjuïc, Jor-di Martí.

Per altra banda, nedadorsalevins, infantils i júniors del CEMediterrani van competir tam-bé els dies 3 i 4 de maig al Mee-ting de Ginebra.

En la primera jornada vanaconseguir 3 mínimes per alscampionats estatals –per part dePaula Sancho, Neus Gallen i Fe-rran Hernández– i 3 medallesd’or –aconseguides pels neda-dors Ehari Alcauzar, Paula San-cho i Delia Alessi–, 7 de plata i3 de bronze. Des del club s’havolgut donar l’enhorabona peraquests resultats aconseguits aSuïssa.

El Sants empata a Badia peròsegueix amb opcions d’ascensFUTBOL4La Unió EsportivaSants va empatar a 2 al camp delBadia, l’últim classificat del grupde Segona catalana, després d’ai-xecar un 2 a 0 advers al marca-dor. Tot i que el gol de l’empat vaarribar al minut 88, el temps demarge per fer realitat la remun-tada va resultar escàs i el marca-dor no es va tornar a moure.

El partit contra el Badia co-mençava amb un gol matinerdels locals. El segon gol arribaria

a la represa de la segona meitat,obra d’Adrián García, autor delsdos gols vallesans. El Sants, tan-mateix, no va defallir i va em-pènyer fins a empatar a últimahora amb un gol en pròpia por-teria del local Levi.

Amb aquest resultat, el Santssegueix tercer amb 59 punts, a undel Molletense, segon. Aquestdiumenge els santsencs rebranl’Energia al Premià, líder de laclassificació.

El JAC Sants es classifica per jugar les fases d’ascens

BÀSQUET4El JAC Sants ja ésequip de fase d’ascens. La victò-ria davant els Lluïsos de Gràcia,combinada amb la derrota de l’I-gualada davant el SESE, perse-guidor dels santsencs, a la 28ajornada –disputada a finals d’a-bril–, va donar accés a les fasesd’ascens de categoria.

A la darrera jornada dispu-tada el passat dissabte, però, elJAC Sants va perdre contra el Ri-ver Andorra per 68 punts a 65.

Així, els de Marc Pullés segueixenocupant la quarta posició de lataula que dóna accés a l’ascens.

El JAC Sants, d’aquesta ma-nera, aconsegueix entrar a les fa-ses per segon any consecutiu, re-validant l’èxit de l’any passat. En-guany, però, els santsencs in-tentaran arribar més lluny i as-solir l’ascens de categoria. Abans,però, cal finalitzar la temporadaregular a casa aquest diumengecontra l’Igualada.


Entrega de premis per part del regidor Martí. Foto: Ajuntament

Halterofília | L’Espanya Industrial acull la lliga catalanaEl Club Halterofília Barcelona, refundat l’any 2012, va organitzar a finals d’abril

una jornada de les lligues catalana i estatal d’aquest esport al pavelló de l’Espanya Industrial. El torneig va aplegar 3 atletes femenines i 16 masculins. Aquest mateix

escenari va acollir la prova d’halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Agenda| 22 7 maig 2014líniasants.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDISSABTE 10 DE MAIG18:00 20a Cantada d’Havaneresamb el grup Port-

Bo de Calella de Palafrugell, com ja és tradi-cional en aquesta festa que organitza la Fe-deració de carrers de la Festa Major de Sants./ Cotxeres de Sants.

DILLUNS 19 DE MAIG17:00-20:00 Fem memòria dels oficis antics és

una activitat de participació ciutadana quepretén recollir, conservar i donar a conèixeruna mostra de la memòria familiar dels ofi-cis a Catalunya. / Biblioteca Francesc Candel.

DIMARTS 20 DE MAIG19:30 Xerrada sobre Simó Gómez, un pintor ca-

talà i un dels principals representants del re-alisme a Catalunya i Espanya. Va tenir el seutaller al Poble-sec, per on van passar moltspintors. / Centre cultural Albareda.

A PARTIR DEL 13 DE MAIGMatí-Tarda Planeta i formes de vida. Mostra a

càrrec de Pilar Pradas on es vol fer un ho-menatge a la Terra, “casa nostra” com afirmal’artista, i a la vida que durant milions d’anyss’hi ha desenvolupat al seu interior. / Centrecívic Casinet d’Hostafrancs.

FINS AL 24 DE MAIGMatí-Tarda Infraestructures. Exposició de Julián

López que recull imatges d’activitats, noprou conegudes, que marquen la vida quo-tidiana com per exemple la foneria. / Centrecultural Albareda.

DIMECRES 7 DE MAIG18:00 Granotes, gripaus i altres trifulques.

Aquesta és una activitat on s’expliquen cu-rioses històries sobre granotes, gripaus,serps, cabretes i altres animals. A càrrec deCesc Serrat. / Biblioteca Poble-sec.

DIUMENGE 11 DE MAIG10:30 Taller d’elaboració d’un molinet de vent.

Aquesta és l’activitat educativa escollida decara al mes de maig per a l’Espai Educatiu delPoble Espanyol.

DIMECRES 7 DE MAIG12:00 Partit de waterpolo entre el CE Medite-

rrani i l’Atlètic-Barceloneta, corresponent alprimer partit del play-off de semifinals peltítol de lliga. / Josep Vallès.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El carrer Llobet acull els dissabtes 17i 24 de maig, i el 21 i 28 de juny al matíun espectacle de titelles, el primer ci-cle organitzat per l’àrea catalana de l’as-sociació Unima de titellaires. / CarrerLlobet.

EspectacleTitelles al carrer

A partir del 17 de maig

En el marc dels col·loquis del cicle A Tau-la!, el Centre cívic El Sortidor ofereixaquesta xerrada sobre la correcta de-puració i la relació que aquest aspec-te té amb el fetge, un òrgan vitalque a vegades pateix.

Xerrada gastronòmicaEls dejunis

Dc. 14 de maig a les 19:30

Amb motiu del centenari de l’EscolaBosc de Montjuïc, s’han organitzat totauna sèrie d’actes commemoratius quetindran com a catarsi el dissabte dia 17,amb activitats lúdiques i festives di-verses. / Escola Bosc de Montjuïc.

Centenari Escola Bosc de Montjuïc

Ds. 17 de maig, tot el dia

El JAC rep a casa el Physic Igualada ambels deures fets i la classificació per a lesfases assegurada. Aquest serà l’últimpartit de la temporada regular. / Pa-velló de l’Espanya Industrial.

Partit de bàsquetJAC Sants-IgualadaDg. 11 de maig a les 12:15

| 24 7 maig 2014líniasants.cat Pròxima edició: 21 de maig

Liniasants 283

Documents

Transcript of Liniasants 283