Liniasants 276

24
barcelona redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] 22 de gener de 2014 · Núm. 276 · www.liniasants.cat línia sants Política pàg 18 Arrenquen les primàries del PSC marcades per la crisi interna del partit Tecnologia pàg 16 La Fira de Montjuïc acollirà alguns actes del Mobile World Congress Comerç pàg 8 ‘Clautisme’ guanya el premi Mercuri de Creu Coberta Esports pàg 21 Bona represa del JAC Sants a la lliga després de Nadal Preocupació pel centre d’internament d’estrangers El regidor Martí expressa “disgust” pel CIE de la Zona Franca mentre l’alcalde demana a l’Estat poder-lo visitar pàg 16 El telefèric, tancat fins al 5 de març pàg 18 Ciutat pàg 3 Més de 400 persones es manifesten a favor de l’avortament lliure Agenda nacional pàg 16 Toni Albà farà un monòleg en un acte de l’ANC de Sants

description

http://comunicacio21.cat/images/liniasants/pdf/liniasants_276.pdf

Transcript of Liniasants 276

Page 1: Liniasants 276

barcelona

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

22 de gener de 2014 · Núm. 276 · www.liniasants.cat líniasants

Política pàg 18Arrenquen les primàriesdel PSC marcades perla crisi interna del partit

Tecnologia pàg 16La Fira de Montjuïcacollirà alguns actes delMobile World Congress

Comerç pàg 8‘Clautisme’ guanya el premiMercuri de Creu Coberta

Esports pàg 21Bona represa del JAC Santsa la lliga després de Nadal

Preocupació pel centred’internament d’estrangers

El regidor Martí expressa “disgust” pel CIE de la Zona Franca mentre l’alcalde demana a l’Estat poder-lo visitar pàg 16

El telefèric,tancat fins al5 de març

pàg 18

Ciutat pàg 3Més de 400 personeses manifesten a favorde l’avortament lliure

Agenda nacional pàg 16Toni Albà farà unmonòleg en un actede l’ANC de Sants

Page 2: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 22 gener 2014líniasants.cat

Page 3: Liniasants 276

3 | En Portada 22 gener 2014 líniasants.cat

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltesd’elles de Catalunya i de Barce-lona, estan posant en marxa unagran concentració a la capitalespanyola amb l’objectiu de reu-nir gent d’arreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer la ma-cro convocatòria, dia a dia van su-mant suports d’associacions de la

resta de l’estat i, fins i tot, de fora.L’objectiu és lliurar un mani-

fest al registre del Congrés dels Di-putats amb el lema Perquè jodecideixo. El text exigeix al Governde Mariano Rajoy que no deroguil’actual llei de Salut Sexual i Re-productiva i d’Interrupció Vo-luntària de l’Embaràs, la qualpermet l’avortament dins de lesprimeres 14 setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants,ingerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de lleide Protecció a la Vida del Conce-but i Drets de la Dona Embaras-sada proposat pel ministre deJustícia, Alberto Ruiz Gallardón,que només permet l’avortamenten cas de violació o de malaltia fí-

sica o psíquica de la mare si aixího certifiquen dos metges.

Les signants també subratllenque “cap majoria política nascu-da de les urnes, per molt absolu-ta que sigui, està legitimada perconvertir els drets en delictes iobligar-nos a seguir principis re-ligiosos mitjançant sanció pe-nal. Com a ciutadana, exigeixo alsque ens governen que no trans-formin el poder democràtic, sal-vaguarda de la pluralitat, en des-potisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambradurant el debat sobre l’avorta-ment. Fins i tot una eurodiputa-da d’UPM, partit representant dela dreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» Més de 400 barcelonins es van manifestar dissabte passat a favor de l’avortament lliure i gratuït» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

Neus MàrmolSANTS-MONTJUÏC

REDACCIÓ4Tot i tractar-se d’u-na convocatòria de barri va aca-bar esdevenint, més aviat, unamanifestació de ciutat. Més de400 barcelonins, la majoria do-nes, es van reunir aquest passatdissabte a la plaça de la Virrei-na, a Gràcia, per mostrar el seu

rebuig a la reforma de l’avorta-ment impulsada pel govern es-panyol. La marxa va recórrer di-versos carrers del barri amb elslemes Avortem la contrarefor-ma i Nosaltres parim, nosaltresdecidim, finalitzant a la Diago-nal amb Passeig de Gràcia.

Barcelona se suma a la lluita pel dret a decidir

La manifestació de dissabte passat a Barcelona a favor de l’avortament lliure i gratuït. Foto: Youtube

Page 4: Liniasants 276

| 4Opinió 22 gener 2014líniasants.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@PilarRahola: Gallardón treu el Cristo grosi ens amenaça. És molt propi dels reac-cionaris creure que les seves amenaces ensaturaran.

@xaviflorensa: Rajoy es dedica a negar laconsulta davant d'Obama, en un país on lagent vota fins i tot per escollir el sheriff delseu poble. #Democràcia

@miquelcalcada: Acabo d'exercir el dretde petició gràcies als amics de l'#assem-blea ANC. Endavant! #Signaunvotperlain-dependència

Yo soy hija de inmigrantes enCataluña, madre de Almería ypadre de Zaragoza, algo de loque me siento muy orgullosa.

Nací en Barcelona y los quevivimos lejanos a nuestras raícesnos hemos hecho a las nuevasautonomías que nos acogieron.Hoy en día muchos nuevos in-migrantes han venido a trabajaraquí en España con una Seguri-dad Social universal que lesacoge. Según el diario 20 Minu-tos del día 11 de enero de esteaño, el pasado 26 de diciembrefue aprobada una enmienda enla que se establece que aquellosespañoles sin contrato, o sin de-recho de prestación o sin subsi-dio de desempleo, perderán au-tomáticamente su derecho a lasanidad pública española si emi-gran tres meses en busca de tra-bajo al extranjero.

Este hecho, más otras leyescomo la del aborto, me provocanun fuerte rechazo hacia esta Es-paña injusta y llena de enmien-das abusivas. Todo ello hace quemis dudas por una Catalunya in-dependiente hayan desapare-cido. Cada vez me siento menosidenti ficada y representada poreste Gobierno Español.

4Española, noPer Maribel Silva

La nostra societat en pocs anysha canviat en moltes coses imés que en canviaran, cada ve-gada més ràpid. L’economia,les relacions laborals, els estu-dis, la immigració i l’emigració,la cultura, els contactes amb al-tres nacions i cultures d’arreudel món, la indústria i el co-merç interior i exterior, etc.

Però hi ha un canvi que ésmolt més potent, és la impli-cació de la ciutadania en elsafers públics que vol influir i co-llar els nostres dirigents peremprendre un nou camí, el dela independència. Una societattransversal que en comunióentre tots, salvant les naturalsdiferències ideològiques, té unprojecte de futur fora d’Espa-nya. Aquesta és la seva força iels dirigents d’alguns partits po-lítics s’han adonat del canvi deparadigma. El nervi de Cata-

lunya ja no és el que era, ara ésmés transversal i s’obre unaporta a un nou espai en el qualentre tots iniciem un camí llargi costerut, que no serà gens fà-cil, però amb un horitzó d’a-conseguir un país millor per atots els catalans -els que voleni els que no volen la indepen-dència-.

Mentre nosaltres ho tenimclar, les forces polítiques espa-nyoles i l’aparell de l’estat, ambrares excepcions, no han cop-sat que realment les coses hancanviat tant a Catalunya com aEspanya i resten quiets -o pot-ser paralitzats- i no saben comreaccionar davant del reptedel nou paradigma que no ésnomés pel tema de la inde-pendència, també és en el ves-sant social, econòmic, laboral,etc. Allà ells, nosaltres a fer elnostre camí!

#SignaUnVot#AvortamentLliure #ResEnComú

Aquesta és la sensació que tincsobre la reacció d’uns quantspares de la pàtria espanyoladavant l’exigència de mocràticadel dret a decidir dels catalans.No sóc el primer que ho dic isuposo que som molts els queens hem adonat d’aquest fet.Davant la manca d’arguments,davant la voluntat de no volerdialogar, primer procurenarmar rebombori, després pro-voquen situacions en les qualssembli que no han intervingut,o sí, i per últim, s’entra en elterreny de les amenaces. Elspersonatges d’aquesta repre-sentació teatral real són dife-rents: uns agiten, uns altresprovoquen i els restants ame-nacen, encara que n’hi hagi quefan uns quants papers del’auca. Per ara, la provocació ésla més perillosa i crec que nohauríem de caure en el paranyque ens preparen.

El ministre de l’Interior,Jorge Fernández Díaz, ha acu-sat el Govern català de treballarperquè Catalunya sigui unpoble dividit, fracturat social-ment i familiarment. Ha afir-mat que algunes famílies nos’han reunit per Nadal, comfeien habitualment, perquè elprocés català les ha dividit. Aixòés pura agitació i provocació.Les famílies no es reuneixenper Nadal, quan dos membresimportants s’han insultat, quanun ha malparlat de l’altre, quanun ha estafat l’altre, quan un hafet canviar l’herència als paresa favor seu, quan s’han barallato s’han pegat, etc., són moltesles causes de desavinença dinsles famílies, però les ideologiespolítiques són la darrera causa

de trencament, si els familiarssón persones responsables i de-mòcrates.

El Sr. Fernández Díaz ha desaber que els independentistesno han sorgit a partir de la con-vocatòria d’un referèndum de-mocràtic. Els independentistesexisteixen des que amb la forçade les armes, Espanya es vaapoderar de Catalunya, o desque amb la força de les armeses va canviar la dinastia mo-nàrquica i es va fer passar delsÀustries als Borbons. Els pri-mers respectaven Catalunyacom a nació i els segons l’hanvolguda fer desaparèixer.

Si sempre hi ha hagut inde-pendentistes, sempre hi hauriapogut haver trencaments fami-liars, i això no preocupava enabsolut al qui és ara ministred’Interior. També hauria desaber que el Govern espanyol,mitjans de comunicació afins itertulians de tota casta s’hanencarregat de fer independen-tistes i que s’arribi al nombreactual. Aquesta actuació sevadeplorable i no democràtica ésel que els hauria de preocupar,perquè tot això transcendirà al’àmbit internacional. Amena-çadors i provocadors d’aquests,apareixen quan el poble es ma-nifesta pacíficament o demanapoder votar una opció, com eldret a decidir o l'autodetermi-nació, que els Drets Humans iels dels Pobles contemplen enels seus suposats. Intenten des-estabilitzar un procés impara-ble (i ells ho saben) perquèvolen fer creure que els que elreclamen (tot un poble) sónpersones violentes. Ningú nose'ls creu, però.

Per Joan Lladonet

4Provocació i amenaces 4Canvi de paradigmaPer Jordi Lleal

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniasants.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.10856-2003

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Page 5: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 22 gener 2014 líniasants.cat

Page 6: Liniasants 276

| 6Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] gener 2014líniasants.cat

@quimnadal: Si s'està a favor del dret adecidir i es vol la Constitució per exercir-lo(150.2), com poden votar-hi en contra elsconstitucionalistes?

@JordiPauls9: Pasqual Maragall, RaimonObiols, Montserrat Tura, Antoni Castells…orfes de partit, com Catalunya orfe de so-cialistes. #TantSiEsVolComSiNo

@clarajordanvila: L'única explicació quese m'acut pel NO del PSC a la votació de di-jous és que la medalla, a Madrid, se la volenpenjar ells.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Avesats a commemorar derrotes, per-què la glòria passada ens queda mas-sa lluny; 300 anys després, el conflic-te amb Castella -que torna a estar mésviu que mai-, entra en la fase definiti-va. Els auguris són que l'Estat espanyol-políticament i econòmicament arru-ïnat- ja accepta que a Catalunya hi haun repte sobiranista molt fort, que s'in-ternacionalitza i que no poden evitarde cap manera. Aquesta vegada Cata-lunya ho ha d'aprofitar i n'ha de sor-tir victoriosa. Cal constatar que no es-tem a les portes d’una revolució socialsinó de la independència de Catalunya.Aquest fet, per si sol, ja representa unavenç i una oportunitat històrica, atèsque trenca el pacte de les oligarquiesdel postfranquisme, que té la sevamàxima expressió en la Constitució es-panyola de 1978, i perquè és un bonpunt de partida per plantejar una re-distribució més democràtica dels re-cursos i per a construir un nou país.

En el moment actual, qui no apos-ti per la independència estarà fent eljoc a l’statu quo, i des d’una posturaprogressista i d’esquerres l’immobi-lisme resulta impensable i injustifica-ble. Això mateix és el que ha conver-tit el PSC de Pere Navarro en una ca-ricatura o el que amenaça d’esfondrarels fonaments de partits com UDC, ICVo EUiA. La ruptura és l’opció de les es-querres. I, aquesta opció passa, inevi-tablement, per donar la veu al pobleamb la convocatòria, amb permís osense, d’un referèndum sobre la in-dependència, amb una pregunta cla-ra (tal com proposa l’ANC): “Vol queCatalunya sigui un estat indepen-dent?”.

El procés independentista no és capconxorxa ni cap cortina de fum de CiUni d'Artur Mas. Simplement, som onsom gràcies a la mobilització popular.Aquesta constatació desmenteix leslectures esbiaixades que es fan tant des

de l’espanyolisme com des d’algunssectors de les esquerres i de l’antica-pitalisme. L’opció rupturista, però,implica, necessàriament capgirar la pi-ràmide i situar el poble al capdavantdel procés cap a la independència, sen-se esperar que aquesta ens vingui do-nada per cap parlament, estadista opartit polític. Si el govern obeeix el po-ble,la independència està guanyada!

No obstant això, cal preveure queel procés no serà lineal ni tan lúdic comhan estat moltes de les manifestacionsdel sobiranisme. Cal tenir en comptela constant històrica de la lluita de clas-ses als Països Catalans, que ve marcadaper unes burgesies que sempre hanavantposat els seus interessos de clas-se a l’interès nacional. Per tant, si arano hi posem remei i si no arraconemel derrotisme, aleshores la tensió de-mocràtica s’acabarà desinflant i de-sembocarà en algun dels escenarissegüents: un bloqueig institucional, unnou pacte entre oligarquies o bé unasituació d’involució similar a la que japateixen al País Valencià i a les IllesBalears.

No és el moment de tancar-se alsquarters d’hivern i esperar que arri-bin temps millors. Ara és el momentde posar tota la carn a la graella. Noés el moment dels càlculs electorals ipartidistes. És el moment de la con-frontació i la desobediència enfront del’estat ocupant espanyol i les oligar-quies que el sostenen a casa nostra. Ésel moment d’avançar i propiciar unanova correlació de forces favorable alsinteressos de les classes populars,per poder canviar-ho tot. És el mo-ment d’emplaçar i col·laborar amb leslluites socials, amb l’ANC i ambnous agents com el Procés Constitu-ent, perquè és amb ells que podremdonar sentit a la unitat popular, ferpossible la independència i l'estat detots els catalans.

4Moment decisiu Per Fiona Camps

En conversa amb un grup d’editors depremsa local i comarcal, surt el lamentdel poc o nul interès d’alguns governslocals envers la premsa “de casa”. Ésmés, en alguns casos l’alcalde veta la pu-blicitat al periòdic que no li és plaent.És un exercici punible infecte queatempta directament contra la cultura,la llibertat d’expressió i la decència.

El municipi ha de plantejar-se lapremsa local com a eina de cultura, nopas com a eina de poder des del poder,com desafortunadament veiem ambtanta freqüència. Cal ser conscients queles tecnologies de la informació i la co-municació poden millorar la comuni-cació intercultural i l’enteniment mutu,en particular gràcies a la promoció -acada municipi on hi ha premsa local-del pluralisme cultural i lingüístic, lacreació de vincles interculturals i l’a-profitament compartit municipi-prem-sa de coneixements i informació en di-ferents formes, mitjançant la creació dexarxes comunicatives entre comunitatsi persones, aprofitant les noves possi-bilitats i la revolució en els mitjans decomunicació: premsa i televisió digital,ràdio i telefonia, tot a l’abast de les em-preses de comunicació local.

El procés precisa del compromís detres estaments: l’editor local, l’ajunta-ment i la Generalitat. Les possibilitatshi són totes, la complementarietat estàper fer. Sorgeix tota sola una pregun-ta: per què? En el futur de la premsa ca-talana i en català, intervindrà el dinerpúblic amb decisió com ha intervinguten el sector audiovisual? Els editors del’Associació Catalana de la Premsa Co-marcal, per exemple, reclamen “valorpolític per deixar de jugar amb el foc dedeterminats diaris de Barcelona, i crearamb decisió una política real de la co-municació (escrita) a Catalunya” (llibreblanc de la Premsa Comarcal. 2006).

El desenvolupament constant denoves tecnologies, el naixement denous canals de comunicació (amb l’es-clat imparable de la premsa digital) i laincorporació a la vida quotidiana d'u-na immigració creixent, desconeixedoradels elements culturals més elementalsde casa nostra, situa la premsa comar-cal en un estat de transició que ens abo-ca a destriar la dicotomia crisi culturalo crisi de mitjans.

Si des del punt de vista de mitjans de

comunicació local hi és, aquesta dico-tomia, ben segur que no és percebudapel lector. Però sí que ho ha de ser pera l’Administració local, que no té cons-ciència plena del valor afegit que re-presenta per al municipi el fet de dis-posar de premsa local. Els ajuntamentshan d’ajudar l’editor local perquè afron-ti amb garanties l’allau d’immigrants detotes les contrades del món, fins i tot demolt remotes, i l’editor ha de fabularamb l’administrador per a posar-se aldia i combatre amb arguments culturalspropis la incorporació dels nous indi-vidus a la seva localitat, acostar-s’hi i in-corporar-los, lentament i amb segure-tat, com a nous lectors.

Aquest delicat moment de transicióde la premsa ofereix dues vies: la de sor-tida o la via morta. No hi ha dubte queels editors de premsa local han situat lalocomotora a la via de sortida. Veuremquè farà l’Administració local, que hasuperat moments semblants allunyant-se, lamentablement, de l’editor depremsa tot confegint un esplendorósgabinet de Comunicació, no per establirmillors relacions amb la premsa de laseva ciutat sinó per treure al carrer unacompetència il·lícita i sense ètica: unpretès butlletí d’informació local, en laimmensa majoria de casos d’auto pro-paganda de l’alcaldia i del partit que go-verna. L’antítesi d’un element cultural.

Hi ha molts pocs ajuntaments quedonin suport transparent i decidit a lapremsa privada del seu poble. Diríemque ja els està bé que quedin a la via mor-ta. Ni tan sols hi cerquen complicitat.

És un bon moment ara, ficats dinsla transició dels mitjans de comunica-ció i de la mateixa cultura, per projec-tar eficaçment des de cada ajunta-ment una política de suport a la prem-sa local en just reconeixement a laseva tasca –considerada arreu, fins a lesmés altes instàncies europees- comuna premsa compromesa amb les ar-rels culturals i lingüístiques de cada ciu-tat, de cada comarca, del país sencer.

El tricentenari del 1714 també potengreixar la simbiosi local de premsa iadministració i acabar amb les alcal-dades. Hi ajudaria aquesta nova llei, queno acaba d’arribar, que ha de garantirdeterminada igualtat entre la premsageneralista de la capital i la premsa lo-cal. I no només en l’àmbit publicitari.

4La premsa local, a debatPer Estanis Alcover (ex president de l’Associació de Premsa Comarcal)

Page 7: Liniasants 276

7 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 22 gener 2014 líniasants.cat

Page 8: Liniasants 276

22 gener 2014

Comerç| 8

líniasants.cat

L’estació de Sants amplia la seva zona comercial

OBRES4L’Estació de Sants am-pliarà la superfície comercialper donar resposta a l’augmentde viatges previst i incorporarnous serveis especials i de res-tauració. De fet, Adif ja ha iniciatles obres, que tenen un pressu-post de 224.000 euros en total.

L’estació té una superfície co-mercial actual de 4.000 metresquadrats, distribuïts en dife-rents punts del vestíbul, delsquals 2.050 corresponen a res-tauració, 1.130 a serveis com el

lloguer de cotxes o la farmàcia i820 a activitats diverses.

Un cop finalitzades les ac-tuacions, l’estació gaudirà d’unailla comercial de 300 metresquadrats al vestíbul de la plaçadels Països Catalans, on s’ubi-carà una botiga de roba espor-tiva, una altra de regals i jogui-nes i dos negocis de venda al de-tall. A més, també està planifi-cada la construcció d’una zonade restauració, amb locals uncop traspassat el control de vies.

Una ordenació especial per aalgunes terrasses del districteNORMATIVA4Segons la novaordenança de terrasses i vetlla-dors, aprovada el passat mes dedesembre, els establiments hos-talers de la plaça d’Osca, dels ca-rrers Blai i Blesa i de l’avingudadel Paral·lel tindran una orde-nació singular. En aquest sentit,aquests espais tindran una nor-mativa especial que determi-narà els paràmetres d’ocupacióde les terrasses segons les ca-racterístiques de l’indret.

Amb tot, des de l’Associacióde comerciants del Poble-secs’indica que “encara és massad’hora per donar una primeravaloració a la normativa”, talcom explica Manel Tort, presi-dent de l’associació, a el3.cat.

Una de les principals queixesdels comerciants i empresarishostalers de la zona és l’obliga-ció d’haver de tancar més d’ho-ra les terrasses i no poder servirgaires sopars.

El curtmetratge de l’Equip Fer-gath, Clautisme, va guanyar elprimer Premi Mercuri del Co-merç Creu Coberta Shopping &Shooting, una iniciativa de l’As-sociació de Comerciants de CreuCoberta.

En la cerimònia d’entregad’aquest guardó, celebrada elpassat divendres a l’escenaridel teatre de la Fundació Cultu-ral Hostafrancs, hi va ser presentel regidor de presidència de l’A-juntament i del Districte, JordiMartí, i el director de comerç deBarcelona, Jordi Bailach, i es vanprojectar tots els curtmetratgespresentats a concurs.

El curt guanyador del premiva ser dirigit per Pol Gonzàlez,Alex Miñarro i Lídia Artigas.D’altra banda, el premi del pú-

blic va recaure en la peça Laclau, dirigit per Gonçal Peralesi Manel Romero.

El primer premi va ser en-tregat per l’actor i director AbelFolk, que va destacar l’origina-litat de la iniciativa i la necessi-tat de tenir un festival comaquest. Per la seva banda, el pre-sident de Creu Coberta, LluísLlanas, va destacar la rellevàn-

cia d’aquests premis que “acos-ten el cinema i el comerç per pri-mer cop”.

Els participants en aquestcertamen cinematogràfic ha-vien de realitzar una peça de tresminuts en només 72 hores, cen-yint-se a tres espais de gravació,com eren una botiga de l’eixCreu Coberta, les Arenes i el Po-ble Espanyol.

La Fundació Cultural Hostafrancs va acollir la cerimònia. Foto: El3.cat

‘Clautisme’ guanya el PremiMercuri de l’eix Creu Coberta

» Enguany se celebrava la primera edició d’aquest certamen de cine» L’actor i director Abel Folk va entregar el guardó als guanyadors

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Els comerciants podran obrirfins a 10 festius durant l’any

HORARIS4El Parlament apro-varà a finals de gener o principisde febrer l’ampliació de vuit a deuels dies festius en què els co-merços podran obrir cada any.

Aquesta recomanació, queva fer el Consell de Garanties Es-tatutàries a finals d’any, s’ajustaa l’exigència marcada per unReial Decret del govern de l’Es-tat que indica que els festiusamb possibilitat d’obertura co-mercial no poden ser inferiors a10 durant un any. Per aquest mo-tiu, CiU i ERC presentaran aques-ta esmena que inclouran en laproposició de llei d’horaris co-mercials. La tria d’aquests dos

nous dies d’obertura quedaran enmans dels ajuntaments. “Està béque hi hagi més festius oberts,però que es col·loquin en aque-lles dates que ho requereixin”, ex-plica a Línia Sants Vicenç Gas-ca, president de la FundacióBarcelona Comerç. Gasca creuque aquests dos nous dies hau-rien de fer-se coincidir ambaquells que tinguin una majorafluència turística o de congres-sos a la ciutat.

Actualment la llei catalana decomerç es troba en suspens perpart del Tribunal Constitucional,que considera que trepitja com-petències de l’Estat.

Els ajuntaments podran escollir els dos nous festius d’obertura. Foto: Arxiu

Homenatge | Sants reconeix la trajectòria de l’Estudi DaguerreL’Arxiu Municipal del Districte acull una exposició dedicada a l’Estudi de Fotografia Daguerre de

Sants fins al pròxim 20 de març. L’històric establiment santsenc, a més, va rebre un homenatgeabans d’ahir amb la col·locació d’una placa commemorativa per part de la Comissió de la Memòria

Històrica. A l’exposició El Daguerre a Sants s’exposarà material original procedent de l’estudi.

Page 9: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 22 gener 2014 líniasants.cat

Page 10: Liniasants 276

| 10 22 gener 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

El curtmetratge de l’Equip Fergath guanya el 1r Premi Creu Coberta Shop-ping & Shooting. Aquest divendres, l’escenari del teatre de la FundacióCultural Hostafrancs va acollir l’entrega de Premis del 1r Concurs de Curt-

metratges Ràpids Creu Coberta Shopping & Shooting, una iniciativa de l’Asso-ciació de Comerciants Creu Coberta, que vol incidir en el món del cinemacom a eina per a la dinamització comercial. El curt guanyador va ser “Clau-tisme”, dirigit per Pol Gonzàlez, Alex Miñarro i Lídia Artigas, que es va endurl’estatueta creada per aquest premi i que simbolitza el Déu Mercuri, protectordel comerç.

Amb la presència del Regidor de presidència de l’Ajuntament, Jordi Martí, elDirector General d’Immigració de Catalunya, Xavier Bosch, i el director de co-merç de Barcelona, Jordi Bailach, es van projectar tots els curtmetratges finalis-tes, amb presència dels seus respectius directors i actors, i part del jurat.

El president de l’Associació de Comerciants, Lluis Llanas, va destacar la relle-vància d’aquests premis que acosten cinema i comerç per primer cop, i va en-tregar el premi del públic, que es va correspondre al curtmetratge “Clau de sol”,el més votat pels usuaris de les xarxes socials. El tercer premi, entregat pel direc-tor de fotografia Pol Turrents, va ser també per aquest curtmetratge.

L’escriptor Jordi Folck, que va entregar el segon premi, va destacar el fomentde la creativitat en un temps de crisi com els actuals, i va felicitar els guanyadorsd’aquest segon premi, que va ser pel curtmetratge “La clau”, dirigit per GonçalPerales i Manel Romero. Els participants havien de realitzar un curt de tres mi-nuts només en setanta-dues hores, i cenyir-se a tres espais de gravació: una bo-tiga de l’eix Creu Coberta, les Arenes i el Poble Espanyol.

El primer premi va ser entregat per l’actor i director Abel Folk, que va desta-car l’originalitat de la iniciativa i la necessitat de tenir un festival així. Va llegirl’acta del jurat i determinació del primer premi, “Clautisme”, dirigit per Pol Gon-zàlez, Alex Miñarro i Lídia Artigas.

A més dels guardons que els acrediten com a guanyadors, tant el PrimerPremi com el Premi del Públic es van endur dues entrades per assistir al lliura-ment de Premis Gaudí, de l’Acadèmia de Cinema Català, amb el qual l’Acadè-mia ha volgut donar suport a aquest festival. Aquesta primera edició dels “Mer-curi” també va comptar amb el suport de la plataforma Filmin, a través de laqual es difondrà el curtmetratge guanyador. Els altres premis van rebre visua-litzacions gratuïtes a través d’aquesta pàgina. Així mateix, entre els premis elsva correspondre un sopar per a dues persones a la Bodega Monumental.

“Entreguem el Premi Mercuri,l’Óscar del Comerç”

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Page 11: Liniasants 276

11 | 22 gener 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

Creu CobertaAssociació de Comerciants

Aquestes són algunes de les imatges que va deixar la Gala d’entrega delsPremis Mercuri del Comerç i Cinema a Barcelona, organitzats per CreuCoberta el passat divendres 10 de gener. La gala, conduïda per Marta

Campo i Albert Torras va incloure la presentació de tots els curtmetratges, el ví-deo promocional del concurs i va comptar amb la participació de directors i ac-tors. A més van assistir-hi els membres del jurat, així com el Director de Comerç

de Barcelona Jordi Bailach, el Director General d’Immigració de Catalunya Xa-vier Bosch, i el Regidor del Districte de Sants-Montjuïc Jordi Martí, a més d’unanombrosa representació de consellers i conselleres del Districte. També entitatsi federacions, com el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, laFederació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs, la Fundació Cultu-ral Hostafrancs o el BAM entre d’altres.

Imatges de la Gala

Page 12: Liniasants 276

| 12 22 gener 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

Creu CobertaEL JURAT OPINA DELS PREMIS MERCURI DEL COMERÇ

Un jurat format pels actors Abel Folk, Silvia Bel i Núria Feliu, l’escriptor Jordi Folck, el presentador Roger de Gràcia i el director d’imatge Pol Turrens, a més del presi-dent de l’Associació de Comerciants Creu Coberta, Lluís Llanas, va ser l’encarregat de decidir els premis d’aquest festival Mercuri del Comerç, on per primera ve-gada s’unia el món del comerç de proximitat de Barcelona i el cinema de creació. Hem volgut parlar amb ells per a que ens expliquin el seu punt de vista.

Associació de Comerciants

Abel Folk, actor i directorEls premis Mercuri em semblen una iniciativa brillant. Totes les accions que serveixin per estimular la participació i la creativitat de la gentem semblen fantàstiques i molt necessàries. Els premis Mercuri han de ser l'embrió d'un festival que hauria d'esdevenir una tradició, nonomés al barri sinó a tota la ciutat.

Em temo que el cinema català està vivint el pitjor moment de tots els que jo he viscut. No a nivell creatiu (de creativitat i talent a casanostra en tenim a cabassos) però si a nivell industrial. Fer cinema és un negoci molt car i ara mateix totes les vies de finançament estan es-canyades. Però no patiu que continuarem lluitant per la supervivència del cine fet aquí.

Sílvia Bel, actriuAquest concurs m’ha semblat una molt bona idea. És molt original i divertit que a través del cinema es pugui promocionar el comerç. A més,jo sóc d’aquest barri. Vaig créixer a Hostafrancs, recordo el Mercat, la botiga de joguines... Avui que torno he retrobat la meva història amb elbarri, amb els carrers. No hi tinc gaire relació perquè vaig estar molts anys vivint fora de Barcelona i vaig perdre-hi el vincle.

En conèixer la proposta del concurs de curtmetratges vaig pensar que és bona iniciativa. Avui és difícil que la gent es mogui per res. Ien canvi aquí s’ha provocat que hi hagi persones que treballin, creïn, busquin i pensin una idea... Estic segura que tots els que hi han parti-cipat, n’han tret alguna cosa.

Jordi Folck, escriptorCal cercar noves formes de cridar l’atenció. I en aquest cas combinar cinema i comerç és una idea molt encertada. Ara cal que el festival prenguivolada, i tingui continuïtat. Faig una assignatura sobre creativitat a la universitat i tinc especial predilecció per als curts que ens expliquen algunacosa més, i que tenen un bagatge cinematogràfic ample. En concret tinc una debilitat amb aquells curts que no ens deixen indiferents, en claufelliniana, hipnòtic, surrealista... Cal tenir una cultura general ample, per a poder tenir un camp de visió i interpretació més elaborat. Com més in-formació tenim, més en podem gaudir. Jo com a escriptor crec que el principal és tenir una història i desenvolupar-la. A vegades com si fos unespot de televisió. Alguns directors de curtmetratges s’esbraven i fan productes sense història. Cal, però que hi hagi el desig i pretensió de cons-truir quelcom... Si passa desapercebut, no ens aporta sentiments, idees noves, o propostes, no cal que el fem. Per això aquest nou concurs a Creu Coberta em sembla una idea genial.

Roger de Gràcia, presentadorEl concurs de cinema i comerç m’ha semblat una idea molt interessant, no hi havia trobat mai la relació, però em sembla molt bé haver-ho proposat, i que la gent participi en el món de la creació. Perquè precisament estem en un món complicat.

Al cinema, tothom ens estem tornant a situar. Hi ha actors i professionals de molt renom que s’estan buscant la vida, fent sèries per In-ternet o altres propostes. Ara, sempre hem sentit a dir que la crisi també és una oportunitat. I això ho estem veient molt en sectors on lacreativitat és el principal, com el món del cinema. La gent s’activa molt, i hi ha molt talent per explotar. Activitats com aquest concurs decurts bàsicament busquen això, i per tant és fantàstic.

Pol Turrens, director de fotografiaTot el que impliqui promoure el cinema és bo. I per tant, aquest concurs, que posa el creador en un barri molt concret, i amb una temàticaconcreta, fa créixer sempre el món de la cinematografia.

Fer cinema en 72 hores, com buscava aquest concurs, és molt difícil. Es fa gairebé impossible dissenyar una idea, buscar espais, enre-gistrar... evidentment en els curts hi ha mancances cinematogràfiques, però es nota que ho han fet amb molta passió. Un dels aspectespositius és que tots han sabut trobar els racons macos de la zona, i els han retratat de forma diferent. Això visualment és molt atractiu.És obvi que amb pocs recursos, sense eines i sense temps, la imatge no pot ser tan cuidada. Però amb una bona història, que és el quesempre preval, bones localitzacions i una bona llum, es pot aconseguir un molt bon efecte.

Lluís Llanas, president de l’A. ComerciantsLa iniciativa de la junta de crear un concurs de curts de cinema i comerç, i aquest Premi Mercuri del comerç, vol convertir-se en un refe-rent a la ciutat, i arreu de Catalunya. El sector comercial ha d’estar al corrent, i al costat, d’aquelles iniciatives de ciutat que fomentin la cre-ativitat, l’art, la cultura, i totes aquelles manifestacions artístiques que fan que Barcelona estigui al centre dels mapes.

Nosaltres, des de Creu Coberta, valorem molt l’impacte que la cultura genera en l’economia, i que acaba sent un motor dinamitzadorde la ciutat. També ho ha de ser del nostre districte, dels nostres barris i del nostre eix comercial. I esperem aconseguir-ho de nou amb elMercuri del Comerç

Núria Feliu, cantatriu"Formar part d'un concurs de curtmetratges sempre és una experiència de responsabilitat, i molt gratificant. M'ha semblat perfecte quedes de Creu Coberta inicieu un concurs que posa en conjunt comerç i cinema, ja que en moments de crisi continuada com la que vivim,els sectors de la creativitat i de l'empresa s'han de donar la mà.

He vist molta feina en tots els treballs presentats. Ha estat una decisió difícil, i en aquests casos, quan les mancances derivades de ferun curt en només 72 hores, sense haver-se pogut preparar un guió abans, coneixent les localitzacions al mateix moment... hem prioritzatsempre aquelles històries que ens aporten alguna cosa, sentiments, imatges, idees que ens poden impactar.

La meva felicitació a tots els participants, i als comerciants de Creu Coberta per la idea”

Page 13: Liniasants 276

13 | 22 gener 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

Creu CobertaAssociació de Comerciants

Enguany fa seixanta anys que es dedica a la joie-ria i l’escultura i, tot i que està jubilat, segueixanant puntualment al taller a supervisar la tasca

que es realitza en aquest enclavament secret del ba-rri, al carrer Gayarre 46. Ens hi hem acostat.

Què li va semblar l’encàrrec del Mercuri del Co-merç, per als Premis del concurs de Curtmetrat-ges Creu Coberta Shopping & Shooting?Una molt bona idea. És el més indicat, i a més quanés una imatge que ja existeix, als vitralls del Districte,molt millor. Vostè és joier o escultor?Jo sóc joier de base. El meu pare ja s’hi dedicava. Jovaig entrar d’aprenent l’any 1954, i el 1972 ens vamestablir aquí al carrer Gayarre, que era l’antiga casadels avis, que eren pagesos als terrenys de l’Exposi-ció. I la feina d’on li venia?Bàsicament treballàvem per a botigues, joieries i ta-llers.Com es passa de la joia a l’escultura?L’evolució meva ha estat natural. A partir d’un mo-ment determinat vaig anar adquirint màquines defondre més grans, i vam poder fer una sèrie de pe-ces, des d’1 mil·límetre a 2 metres, que la majoria dejoiers no feien; uns tenien unes màquines només perorfebreria, i altres eren grans foses. Ens vam especia-litzar doncs, en peces d’una mida mitjana, i això vaprovocar un boca orella que va funcionar.Sempre fonen amb bronze?És el material idoni, és el material que més realismedóna a l’escultura, que va més bé.I en joieria quins materials treballen?Abans molt or, també plata i gairebé res en llautó.Avui gairebé res en or, molta plata, i gairebé tot enllautó.Per què?Perquè avui la majoria de peces són de bijuteria, l’ors’ha devaluat molt. Què en pensa de les botigues que van aparèixerde “Compro or”.Em sembla el mateix que els que ara venen cigarretselectrònics. Dura el que ha de durar. Quan l’or va bai-xar de preu, se’n van deixar d’instal·lar.L’or no és un negoci?Ja no.Quin és el procés per crear una escultura.Primer tenir un escultor, propi o extern, que en faci el

disseny i una peça a vegades en plastilina o a vega-des en fang. Després en fem un motlle amb unamena de cautxú sintètic, i l’omplim amb cera. Treba-llem la tècnica de la cera perduda, que després dis-solem en aigua. La major part de cera es recupera.Quan tenim el negatiu fet es posa a coure al forn leshores que calgui. A part, fonem el metall, que des-prés introduïm al cilindre incandescent. I quan ésple, el deixem refredar. Tot porta el seu temps, i no espot córrer. Quines peces li ha fet més il·lusió fondre?Ara treballem amb en Jaume Plensa que és un granescultor. També fem les peces de Dalí d’una midamitjana, som els creadors del Premi Gaudí de l’Aca-dèmia de Cinema, i darrerament vam fer una placade bronze en record dels aviadors de la Guerra Civil ala Batalla de l’Ebre.

Jordi Pessarrodona, el creador del Mercuri del Comerç

Page 14: Liniasants 276

| 14 22 gener 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Page 15: Liniasants 276

15 | 22 gener 2014 líniasants.cat

&

&Arenas de Barcelona segueix de Rebaixes!

No et perdis els fabulosos descomptes que trobaràs durant tot aquest mes a Arenas deBarcelona. Les nostres botigues i establiments han començat un 2014 amb més il·lusióque mai, i amb descomptes a tots els productes de la temporada. A més, com sempre,una variada oferta d’oci i cultura per a les famílies. No us ho perdreu i visiteu-nos!!!

Celebra Santa Eulàlia al Poble Espanyol en famíliaEl Poble Espanyol torna a estar de Festa Ma-jor. El proper 9 de febrer, i aprofitant la festi-vitat de Santa Eulàlia, la segona patrona deBarcelona, el recinte celebra una jornada deportes obertes i s’omple de gresca i diversióamb moltes activitats familiars que, de bensegur, us faran passar una boníssima jor-nada amb canalla i amics. Gegants, cercavilaamb xaranga i xanquers; tallers de màscares,titelles i maquillatge infantil; teatre; una gim-cana familiar; castells inflables i desenes depropostes per passar un diumenge sensa-cional.

A més, pels amants de la gastronomiapopular, la Plaça Major acollirà una tradicio-nal calçotada a partir del migdia amb unpreu també molt popular (7,5€ si es compraanticipadament a través del web del Poble).

I el més important, l’accés al Poble Es-panyol aquest diumenge 9 de febrer seràcompletament gratuït pels residents a Ca-talunya.

Vine a celebrar Santa Eulàlia al PobleEspanyol! Més informació a: www.poble-espanyol.com

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 232

Page 16: Liniasants 276

22 gener 2014

Sants-Montjuïc| 16

líniasants.cat

El Centre d’Internament d’Es-trangers (CIE) de la Zona Fran-ca s’ha convertit en un dels ele-ments de reivindicació políticai ciutadana dels últims dies.Després de la visita d’alguns di-putats que van denunciar untracte deficient amb els interns,d’una manifestació nombrosa idels advertiments del Síndic deGreuges, ara l’Ajuntament tam-bé ha expressat la seva preocu-pació per l’estat i el funciona-ment del centre.

En una carta, l’alcalde XavierTrias ha demanat a la delegadadel govern espanyol a Catalun-ya, María de los Llanos de Luna,visitar el CIE de la Zona Franca.Les últimes informacions sobreel centre, de titularitat estatal,preocupen l’alcalde, que consi-

dera que estan “alimentant deforma negativa i continuada laimatge del CIE de la Zona Fran-ca”. També ha comentat la si-tuació el regidor de Sants-Mont-juïc, Jordi Martí, que ha mostrat“preocupació, disgust i con-demna per uns fets que podrienser irregulars” i que ha afegit queel Districte i el consistori “no po-den estar al marge del que pas-

sa a la ciutat, sigui de qui sigui lacompetència”. El consistori tam-bé demana més transparència.

Aquesta mateixa setmanados tribunals han exigit reformesa les instal·lacions i millores enles condicions dels interns, queel ministre d’Interior, Jorge Fer-nández Díaz, ja ha dit que aca-tarà “en la mesura de les sevespossibilitats pressupostàries”.

Imatge de la manifestació de l’11 de gener. Foto: Twitter (TanquemElsCIEs)

Trias demana al govern espanyolvisitar el CIE de la Zona Franca

» L’alcalde exigeix més transparència en el funcionament del centre» El regidor del Districte, Jordi Martí, expressa “preocupació i disgust”

Toni Albà farà un monòlegen un acte de l’ANC de Sants

AGENDA NACIONAL4L’Assem-blea Territorial Sants-Montjuïcper la independència ha orga-nitzat per diumenge que ve ungran acte a l’auditori de les Cot-xeres de Sants sota el títol 2014Independència. Raons pel Sí+Sí.

L’activitat comptarà amb lapresència de personatges des-tacats en les reivindicacions na-cionals, com ara la presidenta del’ANC, Carme Forcadell, la sant-senca Núria Feliu, que inaugu-rarà una exposició de fotografiesde la Via Catalana, i l’actor i hu-morista Toni Albà, que repre-

sentarà el monòleg Ser o noser catalans.

L’acte, que començarà a les10h del matí, també comptaràamb una taula rodona sobre laviabilitat política i econòmicad’una hipotètica república ca-talana, amb la presència deMartí Anglada, Núria Bosch,Aleix Sarri i Jaume Marfany.

Després d’un dinar popu-lar, la festa acabarà amb la pro-jecció del documental Cataluña-Espanya seguida d’un fòrumamb la productora del film, larespectada Isona Passola.

TECNOLOGIA4El Mobile WorldCongress (MWC), el congrésmundial de telefonia mòbil, tor-na a Barcelona a finals de febrer.I aquest any, a més, recupera peralguns dels actes la seu originalde Montjuïc.

El 2006 es va celebrar perprimera vegada el MWC a la ciu-tat, al recinte de la Fira de Bar-celona a Montjuïc, però l’em-plaçament es va quedar petit deseguida i es va traslladar a la Firade Gran Via, a l’Hospitalet. Per

a l’edició d’enguany, del 24 al 27de febrer, el congrés utilitzarà elsdos espais.

L’espai de Fira de Gran Via,amb 98.000 metres quadrats,acollirà l’activitat habitual delMWC, mentre que a Montjuïcs’hi faran dos esdeveniments,Empower industries i 4Years-FromNow, amb expositorscomplementaris als de l’esde-veniment principal.

Pel que fa a la programaciódel congrés, destaca la presèn-

cia del fundador de Facebook,Mark Zuckerberg, que partici-parà en la jornada inauguralde l’esdeveniment en la qual esreuniran 240 personalitats de laindústria del mòbil.

El gruix del congrés el for-men els expositors, més de1.800 empreses, 79 d’elles ca-talanes, que mostraran les prin-cipals novetats del sector.

Es preveu que el MWC tinguiun impacte econòmic a la ciutatde 356 milions d’euros.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Toni Albà en un acte amb l’ANC el 2012. Foto: ANC

Tornant als orígens

El recinte de Montjuïc en una edició anterior del MWC. Foto: Arxiu

Obres | Compra de terrenys per al calaix de les viesL’Ajuntament de Barcelona ha adquirit per 7,1 milions d’euros el triangle

situat entre els carrers Burgos i la Riera de Tena al costat del calaix de les vies.En aquest espai, que era propietat de TMB, de gairebé 6.200 metres quadrats,

s’hi construirà una rampa per accedir al passeig de Sants per la part Sud.

Page 17: Liniasants 276

17 | Sants-Montjuïc 22 gener 2014 líniasants.cat

Trias: “No permetre la consultaseria una greu equivocació”

POLÍTICA4L’alcalde de Barce-lona ha mostrat la seva confor-mitat amb la consulta planejadapel Govern de la Generalitat peral pròxim 9 de novembre. Aixího va manifestar el passat 15 degener en l’habitual trobada en-tre el batlle i periodistes alCol·legi de Periodistes de Cata-lunya. “No permetre la consul-ta seria una greu equivocació”,va advertir l’alcalde.

En un discurs de poc mésd’una hora de durada, Trias vaenumerar els eixos de les ac-tuacions de l’Ajuntament per aaquest 2014, que passen, prin-

cipalment, per tres tasques: l’a-tenció a les persones, la reacti-vació econòmica i oferir unsserveis de qualitat.

Trias vol recuperar Barcelo-na de l’actual situació econòmi-ca perquè creu que la millor for-ma d’ajudar els que més ho ne-cessiten és “oferint feina”. A més,vol canviar la política d’habitat-ge de compra, que qualifica d’”ab-surda”, per una política de “llo-guer assequible”. En aquesta lí-nia, va anunciar que CiU votaràa favor de la proposta d’ICV desancionar els bancs que mantin-guin pisos buits a la ciutat.

L’atur i les condicions de treballcontinuen sent la principal pre-ocupació dels barcelonins. Aixího reflecteix la segona onadadel baròmetre municipal de2013. La desocupació és el prin-cipal problema per al 31,3% delsciutadans, tot i que un 45% delsenquestats creu que la seva eco-nomia familiar millorarà du-rant aquest any, una mostra quel’optimisme està arrelant entreels barcelonins.

Pel que fa a la gestió munici-pal, 7 de cada 10 veïns l’aproven,un 6,4% més que a l’inici delmandat actual.

CiU TORNARIA A GUANYAREl Baròmetre també recull laintenció de vot dels enquestatsdavant d'unes hipotètiques elec-cions. CiU tornaria a guanyar,obtenint un 13,7% dels sufragis,seguida d'Esquerra, que passa-ria a ser segona força amb el7,5%, i molt a prop IniciativaVerds amb el 6,9. Tot seguit, elPSC perdria vots fins a quedar-se amb el 5,1% i entraria la CUPamb el 3,3%. Per últim, Ciuta-

dans i el PP recollirien l'1,9 il'1,6% dels sufragis respectiva-ment. Tot i això, un 54% dels en-questats encara no tenen decidita qui votarien si ara hi hagues-sin unes eleccions.

Pel que fa als líders munici-pals, l'alcalde Xavier Trias se-gueix sent el més ben valorat i, defet, l'únic que aprova, amb un 5,1.De la resta, Jordi Martí obtindriaun 4,3, Alberto Fernández Díaz

un 2,9, i Ricard Gomà i JordiPortabella empatarien amb un 4i mig cadascú.

Finalment, i com a dada cu-riosa, un 55,9% dels barcelo-nins afirmen desconèixer que aBarcelona s’està celebrant el Tri-centenari. A més, entre els que síque ho saben, tres de cada qua-tre desconeixen els actes ques’han programat amb motiu d’a-questa commemoració.

Una sessió d’orientació a una oficina de treball. Foto: Generalitat

L’atur continua sent la principalpreocupació dels barcelonins

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

L’alcalde Xavier Trias durant la trobada amb els periodistes. Foto: Ajuntament

Page 18: Liniasants 276

22 gener 2014

Sants-Montjuïc| 18

líniasants.cat

El telefèric de Montjuïctanca fins al 5 de març

MONTJUÏC4La imatge d’unacabina del telefèric volant entreels arbres de Montjuïc no es tor-narà a veure fins al 5 de març.La instal·lació estarà tancadadurant 6 setmanes per super-visar-ne el funcionament.

Es tracta d’una revisió de ca-ràcter anual i anirà seguidad’una inspecció oficial, peròenguany tindrà més importàn-cia després de l’avaria del pas-sat Cap d’Any, la qual va deixar

atrapades una setantena depersones a les cabines durantuna hora.

EL BUS, L’ALTERNATIVADurant les setmanes que el te-lefèric estarà tancat, l’únic trans-port possible per arribar al cimde Montjuïc és la línia 150 d’au-tobusos (plaça d’Espanya - Cas-tell de Montjuïc), que dóna ser-vei cada dia de la setmana de 7del matí a 9 del vespre.

Rocío Martínez-Sampere, Jau-me Collboni, Laia Bonet, JordiMartí, Carmen Andrés i ManelFernández. Aquests són els sisaspirants a encapçalar la llistadel PSC per a les pròximes elec-cions municipals del 2015.

El passat dilluns es va donarel tret de sortida formal al pro-cés de primàries socialistes, unprocés que arriba en un mo-ment en el qual, a nivell nacio-nal, el partit està patint unaimportant crisi interna des quetres diputats –Elena, Geli i Ven-tura– van trencar la disciplinade vot i van ser apartats desprésde les seves responsabilitatsparlamentàries, de l’executiva idel consell nacional del partit deforma cautelar.

De fet, el debat sobiranistai la situació que travessa el par-tit sembla que marcaran aques-ta cursa socialista cap a l’alcal-

dia. Jordi Martí, l’actual lídersocialista a l’Ajuntament i as-pirants a seguir-ho sent, ja vaanunciar, abans de formalit-zar la seva candidatura oficial,que si el partit expulsa algundels diputats crítics, ell aban-donarà les primàries.

Sigui com sigui, el procés jaestà en marxa i el següent pas

que han de fer els aspirants éspresentar, abans de l’1 de març,entre 18 i 25 avals de membresdel consell de federació del par-tit o entre 150 i 200 de militantsi, també, entre 1.000 i 1.500 deresidents a Barcelona més gransde 16 anys i que no siguin mem-bres del PSC. Amb tot, la pug-na socialista està servida.

Els sis candidats de les primàries del PSC. Foto: Línia Sants

Arrenquen les primàries del PSCmarcades per la crisi interna

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Can Batlló | L’Auditori s’inaugurarà el febrerLes obres de l’Auditori de Can Batlló avancen a bon ritme i, si tot va com està

previst, es podrà inaugurar el cap de setmana del 15 i 16 de febrer amb unamostra d’algunes de les activitats que acollirà el nou Auditori de la Bordeta,

com ara dansa, concerts, teatre i espectacles infantils, entre d’altres.

Page 19: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8819 | 22 gener 2014 líniasants.cat

Page 20: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 20 22 gener 2014líniasants.cat

Page 21: Liniasants 276

21 |

22 gener 2014

Esportslíniasants.cat

Els amants del tennis estan d’en-horabona. Fins al pròxim 30d’abril, el Museu Olímpic i del’Esport Joan Antoni Samaranchacollirà la mostra El tennis i elsJocs Olímpics, un autèntic repàsa la història d’un esport que haestat lligat als Jocs Olímpicsmoderns des dels seus inicis aAtenes, l’any 1896.

A l’acte hi va ser present la In-ternational Tennis Hall of Fame& Museum, una entitat que es-tudia i tracta la història d’aquestesport de raqueta, i en concret elseu president, Stan Smith, És laprimera vegada que aquesta ins-titució surt dels Estats Units, iBarcelona ha estat la ciutat tria-da, tenint en compte la tradi-cional vinculació de la ciutatamb el tennis.

El tennis i els Jocs Olímpicspresenta objectes cedits decol·leccions privades sobre lahistòria del tennis als Jocs Olím-pics. Destaquen les raquetes deLili Álvarez i Rosa Torras, les pri-meres medallistes de l’estat enaquest esport l’any 1924 a París;les raquetes de Manuel Orantesi Joan Gisbert, medallistes l’any1968 a Mèxic; un segell signat

per Conchita Martínez i Arant-xa Sánchez-Vicario, o l’equipaciói la raqueta de Rafa Nadal co-rresponent a Pequín 2008.

Aquesta iniciativa va néixerd’un conveni signat per l’Ajun-tament, el Reial Club Tennis deBarcelona, la Reial FederacióEspanyola de Tennis i l’Inter-national Tennis Hall of Fame &Museum.

L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’abril. Foto: Arxiu

El tennis olímpic torna a la muntanya de Montjuïc

» El Museu Samaranch acull una mostra sobre aquest esport» Entre els objectes exposats hi ha les raquetes d’Orantes i Nadal

El camp de l’Energia tindràuna nova graderia el febrer

EQUIPAMENTS4El camp del’Energia, situat al barri de laMarina, tindrà una nova grade-ria a partir del mes de febrer.Aquesta instal·lació esportiva,que és on juguen gairebé tots elsequips del districte de Sants-Montjuïc, comptarà amb aquestnou equipament amb capacitatper a 116 persones.

L’objectiu d’aquesta reformaés solucionar la manca d’ade-quació dels espais destinats alpúblic assistent a les activitatsesportives que se celebren enaquest camp. Aquesta actuacióés fruit del conveni de col·labo-ració que van signar a finals de

desembre el Districte de Sants-Montjuïc i l’Agrupació Esporti-va Districte III, entitat gestoradel camp. Tot i així, per proble-mes burocràtics la reforma s’haallargat més del previst.

Tanmateix, la nova graderiaserà una instal·lació provisionali desmuntable, ja que pròxima-ment es finalitzaran les obres delcamp de la Magòria. Un coparribat aquest moment, es des-muntarà i es traslladarà a un al-tre equipament on faci falta.

El nou equipament costarà alvoltant de 10.000 euros i hihaurà quatre nivells de seientsamb respatller.

Últims dies per inscriure’sal BCN Sports Film

CONCURS4La cinquena ediciódel festival de cinema BCNSports Film ja escalfa motors.De fet, el pròxim 28 de febrer ésla data límit per a l’admissió deles pel·lícules que vulguin formarpart de la selecció oficial delcertamen.

El BCN Sports Film, quetindrà lloc del 7 al 10 de maig, secelebra des de fa cinc anys ambl’objectiu d’apropar el món au-diovisual sobre l’esport i els seusvalors al gran públic, a la vega-

da que pretén oferir un espai dediàleg i intercanvi entre els pro-fessionals del sector. Aquestconcurs està organitzat per laFundació Barcelona Olímpica iNikita Events, i compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament iel Comitè Olímpic Espanyol.

Les pel·lícules, ja siguin curt-metratges o llargmetratges, hande tractar sobre temàtiques odisciplines esportives, i hand’haver estat produïdes poste-riorment al gener del 2012.

Bona represa del JAC a la lliga després del Nadal

BÀSQUET4El JAC Sants ha tor-nat al camí de la victòria. Desprésd’un inici espectacular de lliga id’una tardor fluixa pel que fa alsresultats, els santsencs es reen-ganxen definitivament a les pri-meres places de la classificació.

Després de la victòria a la ca-torzena jornada a casa contra elRiver Andorra, segon classificataleshores i rival directe per l’as-cens, per 79 punts a 73, el pas-sat dissabte el JAC va aconseguir

derrotar a domicili al PhysicIgualada per 68 a 79 en un par-tit on els santsencs van continuaramb les bones sensacions que vadeixar el partit contra l’Andorra,confirmant la bona arrencada del’equip després de les vacancesde Nadal.

Ara per ara el JAC és quartamb 10 victòries i cinc derrotes,per darrere del mateix RiverAndorra i per davant del Caste-llar, cinquè.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Moment del conveni signat a finals del desembre. Foto: Ajuntament

Korfbal | El KC Barcelona, setè a l’Europa CupEl Korfbal Club Barcelona va derrotar per 30 punts a 23 a l’equip rus de l’State University HSS

aquest passat cap de setmana. Tot i el mal començament de l’equip d’Albert Vidaña, els catalans vanpoder remuntar el partit poc abans del descans, i no van tenir rival al segon temps. Amb aquesta victòria, el KC Barcelona finalitza la seva primera participació en l’Europa Cup en setena posició.

Page 22: Liniasants 276

| 22Agenda22 gener 2014líniasants.cat

DIVENDRES 23 I DISSABTE 24Tarda Petits exercicis pel Bon Morir. El Teatro de

los Sentidos presenta una experiència que ésuna entrada al món dels morts que celebrenla vida. / Polvorí de Montjuïc

DILLUNS 26 DE GENER12:00 Taller per desenvolupar habilitats a Sants

és una activitat on la imaginació amb jocs detaula i d’altres juga un paper molt important.Organitzat pel Grup d’Opinió Àmfora deSants

FINS A L’1 DE FEBRERMatí-Tarda 1714: L’aposta catalana. Arriba a

Sants-Montjuïc aquesta exposició itinerantque servirà per descobrir i entendre la di-mensió dels fets del 1714 a tota la ciutat deBarcelona. / Centre cultural Albareda

A PARTIR DEL 6 DE FEBRERMatí-Tarda Barcelona a la tinta és un recull de

dibuixos fets a tinta de diferents racons de Bar-celona. Fanals, fonts, dracs, forjats de ferro oescuts de pedra són algunes de les obres re-presentades als dibuixos. / Centre cultural Al-bareda

A PARTIR DEL 28 DE GENER18:00 Petits artistes és un curs/taller per a in-

fants entre els 6 i els 8 anys on aprendran acosir i teixir amb els dits, a fer un vistós mo-neder o a fer màscares de carnestoltes. / Cen-tre cultural Albareda

DIVENDRES 24 DE GENER17:30 Dibuixar amb la llum. Taller per a nens i

nenes petites, que podran experimentaramb la llum i la fotografia, fent dibuixos dellum i fotografies molt originals. / Centre cul-tural Albareda

DIUMENGE 26 DE GENER10:00-14:00 Inici del campionat d’escacs de Ca-

talunya per equips. Tindrà lloc els diumen-ges de 10 a 2 del migdia fins al 23 de març./ Centre cívic el Sortidor

AGENDA QUINZENAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Obra teatral a càrrec de Produccions Ma-gatzem d’ars, que tracta sobre una ra-teta jove, bonica i encisadora, però queera molt despistada i li agradava benpoc treballar. / Casinet d’Hostafrancs

La rateta que escombrava l’escaleta

Dg. 9 de febrer

Cinema sobre dues rodes arriba a la cin-quena edició amb nous títols motoci-clistes. Celebrarà el cinquè aniversari ambuna equilibrada combinació de clàssicsdel cinema motorista, autoproduccionsi documentals inèdits.

Partit de la UE Sants

La UE Sants rep a casa al Molletenseen un partit corresponent a la dinovenajornada de competició del grup 2 deSegona Catalana. Els santsencs juga-ran contra un rival directe per l’ascensa la Primera Catalana. / Camp de l’E-nergia

Aquesta xerrada tractarà sobre el pa-per de l’art i l’estètica a l’educació en-tre Pol Capdevila i Gabriel Lemkow.L’entrada a l’acte és lliure, tot i que l’a-forament és limitat.

VIII Cicle de FliosofiaDv. 24 de gener a les 19:00

Dg. 2 de febrer a les 12:00

Cinquè Cicle de cinema de dues rodesFins al 25 de gener

24 de gener de 1977El dia 24 de gener de l’any 1977 quedarà per sempre gravat en la memòria col·lectiva i de la lluita antifeixista. Aquell dia, un escamot ultradretà assassinava cinc advocats laboralistes de CCOO a Madrid, en l’anomenada matança d’Atocha.

E F E M È R I D E

Page 23: Liniasants 276

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8823 | 22 gener 2014 líniasants.cat

Page 24: Liniasants 276

Pròxima edició: 5 de febrer| 24 líniasants.cat