Recursos per a aprendre a la UOC...UOC situa l’estudiant en el centre del seu propi procés...

Recursos per a aprendre a la UOC Enric Bruguera Payà Montse Guitert Catasús Teresa Romeu Fontanillas

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC Recursos per a aprendre a la UOC

Índex

1.1. Per què cal planificar l’estu

1.2. Com cal planificar l’estudi?

2.1. Com em comunico a la UO2. Comunicació virtual

2.2. Com em comunico a l’aula

virtual?

3.1. Com accedeixo a la inform

3.2. Com organitzo la informac

3.3. Com he de tractar la inform

3. Gestió d’informació

digital

3.4. Com he de presentar la info

ció?

1. Planificació de

l’estudi

3

di?

1.2.1. El pla docent i el calendari

de les assignatures

1.2.2. El pla personal d’estudi

1.2.3. L’agenda del campus

1.2.4. L’avaluació continuada

2.1.1. L’estil dels missatges C?

2.1.2. La gestió de la bústia

2.2.1. Comunicació al tauler

2.2.2. Comunicació al fòrum

2.2.3. Comunicació al debat

2.2.4. Comunicació al web de l’aula

3.1.1. Els materials de l’assignatura

3.1.2. La biblioteca de la UOC

ació?

3.1.3. Internet

3.2.1. Organització a la bústia ió?

3.2.2. Organització al disc dur

3.3.1. Tipus i formats de la informació ació?

3.3.2. Eines de tractament de la informació

3.4.1. Presentació general rma-

3.4.2. Presentació de les PAC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC 4 Recursos per a aprendre a la UOC

Aprendre en l’entorn virtual de la UOC

Estudiar i aprendre en un entorn virtual d’aprenentatge com el de la UOC no

només exigeix conèixer i utilitzar els elements tecnològics propis del campus

virtual, sinó que també requereix saber aplicar tècniques i recursos d’estudi

adaptats a les possibilitats i especificitats d’aquesta plataforma de treball.

L’entorn virtual de la UOC permet aprendre en una dinàmica asincrònica, en

la qual els estudiants i els professors no han de coincidir necessàriament al

mateix temps ni en el mateix espai realitzant alhora les mateixes tasques

d’estudi. Això facilita un aprenentatge obert, flexible i adaptable a les neces-

sitats i circumstàncies de cada estudiant. I per això, el model pedagògic de la

UOC situa l’estudiant en el centre del seu propi procés d’aprenentatge, i li

dóna el màxim protagonisme a l’hora de dirigir i gestionar la seva dinàmica

d’estudi.

En aquest entorn virtual de la UOC estudiar implica posar en pràctica per-

manent un conglomerat d’accions de:

o planificació,

o comunicació,

o gestió d’informació.

El conjunt coordinat de totes aquestes accions és el que ens

permetrà convertir l’esforç personal diari en un procés continuat

d’aprenentatge actiu.

Aquí presentem els principals recursos i consells per a aprendre a aprendre

en l’entorn virtual de la UOC:

planificació de l’estudi,

comunicació virtual,

gestió d’informació digital.

Tornar a l’índex


1. Planificació de l’estudi

En què quedem? Això d’estudiar a la UOC no m’oferia la màxima flexibili-

tat? Aleshores per què del primer que em parlen és del fet que cal planifi-

car detalladament l’estudi?

Perquè flexibilitat i planificació no són conceptes antagònics, sinó comple-

mentaris.

Si el model pedagògic de la UOC posa l’estudiant al capdavant del seu propi

procés d’aprenentatge, és lògic que li atorgui un paper decisiu i decisori ja

des de la mateixa planificació del seu procés d’estudi.

A partir de les propostes generals de cada assignatura, és cada estudiant el qui

s’ha de fer seu el procés d’aprenentatge, dissenyant un pla d’estudi a la mida

dels seus interessos, disponibilitat i ritme de treball.

L’estudiant té la màxima flexibilitat per a organitzar-se com vulgui

i com pugui. I per això, serà precisament una planificació personal

acurada i realista d’aquesta flexibilitat la que li permetrà rendibilitzar

el treball de cada dia en un procés global d’aprenentatge eficaç.

Estudiar en un entorn virtual d’aprenentatge requereix, d’entrada, entendre i

assumir la resposta a les preguntes:

o per què cal planificar?

o com cal planificar?

Subratllem

Convé no confondre flexibilitat amb improvisació. Estudiar implica necessà-

riament un esforç personal, i aquest esforç ha de ser acuradament planificat

si volem transformar-lo en aprenentatge. L’absència d’un pla de treball no

garanteix cap mena de flexibilitat. Al contrari: impedeix detectar els pro-

blemes a temps, i obliga sovint a improvisar solucions desesperades per a in-

tentar resoldre dificultats perfectament previsibles.

Tornar a l’índex


1.1. Per què cal planificar l’estudi? Estudiar en un entorn virtual ens ofereix una gran flexibilitat a l’hora de fixar quan i com treballarem els continguts concrets de les matèries del nos-tre aprenentatge. És precisament aquesta flexibilitat la que ens fa imprescindible vertebrar el nostre esforç i la nostra feina continuada d’estudi sobre una planificació prèvia que ens permeti:

o establir un compromís diari de treball;

o definir fites i objectius concrets que ens permetin mesurar de manera

permanent els nostres progressos;

o segmentar en etapes concretes l’elaboració d’exercicis d’avaluació con-

tinuada;

o detectar ràpidament possibles desviacions en el procés d’aprenentatge

que hem programat, i

o dissenyar i aplicar alternatives per compensar els eventuals retards o

entrebancs imprevistos que es puguin produir en la dinàmica d’estudi.

Planificar l’estudi ens ha de servir per a saber en tot moment “quan hem

de fer què” per a poder assolir amb èxit els nostres objectius

d’aprenentatge i els requisits d’avaluació de cada assignatura. Sense una planificació prèvia,

o com sabem si ahir vam fer el que havíem de fer per a superar amb èxit

l’assignatura d’aquí a tres mesos?

o com detectem que anem endarrerits en les tasques d’elaboració

d’aquella prova d’avaluació continuada que hem de lliurar la setmana

vinent?, i

o si no hem detectat que ja anem tard, com podrem establir un temps

suplementari de dedicació per a recuperar el ritme? La planificació personal és l’instrument bàsic i imprescindible per a organit-zar el nostre esforç diari d’estudi, visualitzar els progressos del nostre apre-nentatge i superar els imprevistos evitant que afectin de manera irreversible el nostre seguiment regular de cada assignatura.

La clau Sense fixar objectius concrets, mesurables i ben distribuïts en el temps és molt difícil progressar d’una manera sostinguda en qualsevol procés d’aprenentatge permanent. Convé ser molt minuciosos a l’hora de progra-mar tasques en dies i hores concrets. Això ens permetrà fer un seguiment constant del nostre procés de treball. I ens facilitarà el fet de poder adoptar les variacions i actualitzacions que calgui amb la màxima flexibilitat.

Tornar a l’índex


1.2. Com cal planificar l’estudi?

Per a planificar el nostre temps d’estudi ens cal:

o definir objectius concrets,

o posar dates determinades a aquestes fites,

o fer un seguiment de l’assoliment dels objectius,

o establir els reajustaments i actualitzacions necessaris en casos de des-

viació o incompliment.

I per a fer tot això tenim al nostre abast algunes eines i instruments, l’ús

intensiu de les quals ens pot facilitar força la programació de la nostra feina i

el seguiment diari de les tasques d’aprenentatge:

o El pla docent i el calendari de cada assignatura.

o El pla personal d’estudi.

o L’agenda del campus.

o L’avaluació continuada.

Tornar a l’índex


1.2.1. El pla docent i el calendari de l’assignatura

En el pla docent i el calendari de cada assignatura tenim el primer instru-

ment de planificació perquè ens proporcionen els objectius i les dates gene-

rals, dins dels quals haurem de programar les nostres tasques concretes

d’estudi.

El pla docent és el document de referència de cada assignatura perquè especi-

fica

o els grans objectius generals de l’assignatura,

o la seva estructura,

o la metodologia recomanada,

o els principals continguts, i

o el sistema d’avaluació.

És, per tant, l’eina imprescindible per a conèixer els objectius globals dins

dels quals haurem de fixar i organitzar les tasques concretes que ens hauran

de permetre assolir-los.

El calendari de l’assignatura estableix les dates que afecten tots els estudiants

d’una aula, en les quals haurem de fer la planificació concreta del nostre

estudi i la nostra feina:

o les dates d’inici i final del curs,

o les dates d’activitats col·lectives (debats, etc.),

o els terminis recomanats de lliurament de les pràctiques d’avaluació

continuada.

Tant el pla docent com el calendari de l’assignatura ens donen

la primera pauta global per a començar a definir la nostra pròpia plani-

ficació de treball. Conegut el marc general d’objectius

i la temporalització de l’assignatura, ja podem concretar com

ens hem d’organitzar per a poder assolir-los satisfactòriament.

El consell

Sense el pla docent i el calendari general no és possible fer una planificació

personal de l’estudi. Constitueixen el punt de partida fonamental. Però con-

vé recordar sempre que és cada estudiant qui ha de concretar personalment

quan i com farà les tasques que li hauran de permetre assolir els objectius

generals en els terminis proposats.

Tornar a l’índex


1.2.2. El pla personal d’estudi

El pla personal d’estudi és l’eina i l’instrument pràctic amb el qual organitza-

rem el nostre procés d’aprenentatge al llarg de tot el semestre en cada assig-

natura i en el conjunt de totes elles.

Com es fa un pla personal d’estudi?

1. Definint els nostres condicionants de treball:

o Inventari de dedicació: hem d’establir de quin temps disposem per

a estudiar i distingir-lo clarament del temps que hem de dedicar a

les nostres altres obligacions (feina, família, lleure, etc.).

o Inventari de coneixements: hem de fer una primera lectura ràpida

dels programes i materials de cada assignatura per a poder preveure

quin grau de dificultat presenten i fer una estimació aproximada de

la dificultat i dedicació que poden implicar.

2. Temporalitzant l’estudi: sabent el temps de què disposem i fent una

previsió aproximada de dedicació, hem d’assignar dies i hores concrets

d’estudi a cada tema, buscant una relació equilibrada entre temps dis-

ponible i dificultat previsible de cada matèria.

3. Posant-ho per escrit: no hi ha una norma determinada per a fixar per

escrit el nostre compromís de treball. El més pràctic, però, sol ser

l’elaboració d’una taula en Word o Excel –per als qui dominin aquest

programa–, de manera que puguem:

o imprimir la nostra planificació, per a poder-la tenir sempre present.

o fer variacions i actualitzacions sobre el document digital original

sempre que sigui necessari.

o traslladar a l’agenda del campus les fites, dates i anotacions que ens

convingui consultar quan entrem a la UOC.

4. Actualitzant el pla segons les incidències sobrevingudes: un pla perso-

nal d’estudi és molt important, però no és una bíblia inamovible. La

seva utilitat resideix precisament en el fet que és un instrument dinà-

mic: com més hàgim concretat inicialment dies, hores i tasques, més

fàcil ens serà fer canvis, modificacions i actualitzacions depenent de

les incidències imprevistes que vagin sorgint en la nostra dinàmica de

treball i estudi.

En definitiva, el pla personal d’estudi ha de reflectir:

o el nostre compromís diari de feina i estudi.

o les fites que ens hem marcat per anar verificant el progrés del nos-

tre procés d’aprenentatge.

o el detall de les etapes amb les quals pensem anar complint els re-

quisits de cadascuna de les PAC.


I ens ha de servir en tot moment per a:

o estimular-nos en la feina diària en un entorn virtual i asincrònic

d’aprenentatge;

o visualitzar a cada moment el retorn i el rendiment de la nostra in-

versió en coneixements, i

o fer modificacions de plans i actualitzacions de previsions amb prou

temps i flexibilitat per a poder adaptar el nostre procés d’aprenentatge

als eventuals canvis de les nostres situacions objectives.

El consell

Convé fer sempre un pla personal d’estudi i no tenir cap mena de por a po-

sar dates i hores a les nostres previsions. En primer lloc, perquè el pla perso-

nal d’estudi ens obliga a reflexionar, quantificar i planificar la disponibili-

tat, fites i objectius del nostre aprenentatge, i ens facilita un compromís

personal amb una determinada dinàmica de treball. I, en segon lloc, perquè

la seva efectivitat s’allarga durant tot el temps d’aplicació en la mesura que

ens facilitarà verificar el compliment i la consecució d’objectius, corregir

desviacions provocades per imprevistos o errors inicials d’apreciació, i adap-

tar constantment la nostra dinàmica d’estudi a les circumstàncies canviants

per poder fer front a les etapes d’estudi que tenim per endavant.

Tornar a l’índex


1.2.3. L’agenda del campus

L’agenda del campus és un instrument pràctic molt important de planifica-

ció, control i seguiment del nostre procés d’estudi.

L’agenda ens proporciona:

o informació global de les principals dates de treball de totes les assigna-

tures en les quals estem matriculats, i

o informació acadèmica general del curs a la UOC.

I alhora ens permet:

o afegir les dates que hem triat per fer determinades tasques concretes

d’estudi, i

o introduir notes i recordatoris de suport a la nostra planificació personal.

Així, l’agenda ens ofereix una visió global del calendari de requisits del con-

junt d’assignatures que tenim i, al mateix temps, ens ofereix la possibilitat de

combinar-la amb el conjunt d’indicacions, recordatoris i tasques que cadascú

de nosaltres ha definit per a poder superar amb èxit les fites acadèmiques i

d’avaluació establertes en el conjunt de matèries que estem cursant.

El consell

L’agenda no ens ofereix, per ella mateixa, la planificació d’estudi òptima

per a avançar en el nostre aprenentatge i superar els requisits del conjunt

d’assignatures. L’agenda és l’instrument òptim per a recordar-nos dia a dia

els detalls de la planificació personal d’estudi que prèviament hem definit,

enquadrar-la en els objectius temporalitzats del curs i mostrar-nos a cada

moment què havíem decidit que havíem de fer, verificar si hem complert

l’objectiu i, eventualment, facilitar-nos l’establiment d’alternatives per a as-

solir-lo.

Tornar a l’índex


1.2.4. L’avaluació continuada

L’avaluació continuada és un dels principals instruments que ens permet fer

un seguiment acurat del progrés del nostre aprenentatge i de la planificació

del nostre procés d’estudi.

Per això, les proves d’avaluació continuada (PAC) vertebren el nostre procés

d’aprenentatge a diversos nivells integrats entre ells:

o Fixen el ritme de la planificació general del curs.

o Determinen de manera progressiva les fites generals d’aprenentatge en

cada assignatura.

o Estableixen uns paràmetres de valoració i progrés de l’aprenentatge

homogenis per a tots els estudiants d’un mateix curs.

o Defineixen punts de referència generals, els quals faciliten a cada estu-

diant establir i definir els seus objectius personals d’aprenentatge i el

seu pla personal d’estudi necessari i viable per a poder realitzar amb

èxit cada PAC.

Les pràctiques d’avaluació continuada (PAC) permeten l’avaluació

i qualificació de cada estudiant en una determinada assignatura. Però

són molt més que això: constitueixen els punts de referència dels

objectius que han de permetre a cada estudiant mesurar el seu progrés

en el seu procés d’aprenentatge.

El consell

Entendre les PAC només com un simple sistema de qualificació sol ser do-

blement inútil. Primer, perquè ens priva d’utilitzar-les com el veritable ins-

trument de gestió i dinamització de la planificació i el progrés del nostre

aprenentatge. I, en segon lloc, perquè sense una feina constant, continuada i

regular del dia a dia, una PAC improvisada dos dies abans del seu lliura-

ment tampoc no ens servirà per a obtenir una qualificació suficient.

Tornar a l’índex


2. Comunicació virtual

Sense parlar cara a cara, sense sentir-nos les veus, sense trobar-nos al pas-

sadís o al bar... intentar comunicar-nos des l’ordinador no sembla un suc-

cedani molt fred i impersonal d’una veritable comunicació personal?

En un entorn virtual, les persones que mantenen contacte per mitjà

d’ordinadors i xarxes telemàtiques estableixen processos de comunicació.

Una comunicació entre persones que pot arribar a ser tan fluida i versàtil

com la que puguin desenvolupar en altres àmbits presencials. Aquesta co-

municació personal virtual, això sí, presenta unes particularitats pròpies que

requereixen l’ús d’unes tècniques i recursos específics.

Atès que la comunicació fa un paper fonamental en qualsevol procés

d’aprenentatge, el campus de la UOC presenta un model concret d’entorn

virtual, en el qual determinades eines i espais permeten i afavoreixen la co-

municació entre els diversos agents d’un procés d’aprenentatge: estudiants,

consultors, tutors, etc.

Per això resulta fonamental dominar els recursos apropiats per a aconseguir

els màxims nivells d’intercanvi d’informació, relació i cooperació en el pro-

cés d’aprenentatge, de manera que en tot moment tinguem a mà respostes

clares davant de les preguntes:

o com em comunico a la UOC?,

o com em comunico a l’aula virtual?

Subratllem

La comunicació en un entorn virtual no és un simple succedani de la comu-

nicació presencial. És una forma de comunicació específica entre persones

que utilitzen ordinadors i xarxes telemàtiques per a mantenir contacte per-

sonal entre elles. Això dota aquesta comunicació d’unes dinàmiques i uns

instruments diferenciats, els quals poden facilitar la relació i l’intercanvi

d’informació si els utilitzem amb els recursos apropiats.

Tornar a l’índex


2.1. Com em comunico a la UOC?

La comunicació en l’entorn virtual d’aprenentatge de la UOC té en la bústia

personal un dels seus instruments fonamentals.

El mecanisme bàsic de la bústia personal és enviar i rebre missatges de correu

electrònic. Però sobre aquesta funcionalitat tecnològica, la nostra bústia

personal ens permet intervenir i interactuar en l’entorn virtual

d’aprenentatge de la UOC, gestionant els aspectes següents:

o Informació: la majoria de missatges que enviem o rebem contenen

dades importants per al nostre procés d’aprenentatge.

o Identitat: en un entorn no presencial i asincrònic els nostres interlocu-

tors saben qui som mitjançant els nostres missatges, i nosaltres els co-

neixem a ells per mitjà dels seus missatges.

o Comunicació: l’intercanvi d’informació entre emissors i receptors co-

rrectament identificats acaba conformant habitualment processos de

relació i comunicació.

Atès que, avui per avui, la bústia personal canalitza la nostra interacció al

campus sobre un gran volum de missatges textuals, convé que emprem els

recursos adients per a aconseguir la millor comunicació personal optimit-

zant:

o l’estil dels missatges.

o la gestió de la bústia.

La clau

La dinàmica d’enviar i rebre missatges no garanteix per si sola un procés de

comunicació. Cal elaborar mínimament el contingut a transmetre, fer-ho

amb els requisits formals que facilitin al màxim la comprensió del nostre

interlocutor, i gestionar el flux comunicatiu d’una manera àgil i eficaç. Un

missatge que no s’entén, o un missatge que no podem localitzar, són mis-

satges de correu electrònic, però no tenen cap mena d’utilitat comunicativa

en el nostre procés d’aprenentatge.

Tornar a l’índex


2.1.1. L’estil dels missatges

En un entorn virtual d’aprenentatge, el procés de comunicació bàsic exigeix

a tot missatge de text uns requisits mínims d’estil, des del tema del missatge

fins a la seva signatura:

Tema:

És fonamental omplir el camp del tema de cada missatge amb la

síntesi imprescindible del contingut i la importància sobre la in-

formació que conté. Un missatge sense tema, o amb un tema con-

fús, té moltes possibilitats de ser llegit amb retard (i respost amb re-

tard), poc valorat o senzillament ignorat.

Redacció:

Els missatges han de ser curts i concisos. Els missatges clars i pen-

sats per a ser entesos pel receptor faciliten el procés de comunicació

i agiliten l’intercanvi d’informació.

Cal delimitar els conceptes amb una redacció clara, senzilla i es-

tructurada en paràgrafs prou diferenciats.

Convé que cada missatge tingui sentit per si mateix. Si en un mis-

satge fem referència a dades o continguts d’altres missatges ante-

riors, cal que reproduïm els fragments, frases o dades necessàries

per a fer entenedor el nostre missatge.

És convenient que plantegem i redactem els nostres missatges uti-

litzant l’espai mínim necessari i requerint al nostre interlocutor el

temps mínim per a entendre el que volem transmetre-li.

Correcció personal:

En la redacció dels nostres missatges, la correcció personal és bàsica.

En cap cas els nostres missatges poden contenir insults, grolleries

ni bromes de mal gust. És convenient prescindir d’expressions que

puguin ser susceptibles de ser mal interpretades o enteses de mane-

ra equívoca per part dels nostres interlocutors.

És necessari que cuidem la correcció ortogràfica en tots els nostres

missatges.

Convé observar sempre les normes generals d’expressió pròpies

d’entorns i missatges electrònics:

• L’ús de text en majúscula s’associa a l’intent de remarcar el to

de veu: si enviem un missatge redactat íntegrament en majúscu-

les el nostre interlocutor pot entendre fàcilment que li estem

cridant.

• Hem de cuidar l’ús d’emoticones –dibuixos fets amb signes del

teclat–: un ús abusiu d’aquests elements gràfics pot ser entès

com un excés de confiança per part del nostre interlocutor.

• Cal evitar l’ús d’abreviatures i expressions pròpies d’altres mit-

jans electrònics, com els SMS telefònics: els missatges de correu

electrònic admeten i requereixen una redacció normal, i això és

el que espera el nostre interlocutor.


Mida del missatge:

És imprescindible sintetitzar el contingut dels missatges i no fer-los

innecessàriament llargs.

Un missatge curt i ben estructurat:

• estalvia molt de temps a l’emissor del missatge i, sobretot, al re-

ceptor,

• garanteix la comprensió del contingut que volem transmetre,

• ajuda a la posterior gestió del contingut i la informació del mis-

satge.

Freqüència dels missatges:

A pesar de la facilitat i la immediatesa del correu electrònic (o pre-

cisament per aquestes característiques) cal valorar a cada missatge

la necessitat i l’oportunitat de requerir al nostre interlocutor una

despesa de temps per a obrir, llegir, entendre i, eventualment, res-

pondre el nostre missatge. Una emissió de missatges innecessaris

sovint tindrà com a efecte que els nostres interlocutors acabin ig-

norant-los, prescindint del seu contingut i interrompent el procés

de comunicació amb nosaltres.

Convé que les respostes a missatges que hem rebut siguin tan ràpi-

des com sigui possible. Un retard injustificat en les nostres respos-

tes dóna al nostre interlocutor una imatge descurada i de desinterès

per part nostra.

Signatura:

Signar els missatges és un element d’identificació i de cortesia cap

al nostre interlocutor. Un element, a més, que té una funcionalitat

pràctica evident: indica que el missatge s’ha acabat i que, per tant,

ha estat enviat amb tot el seu contingut íntegre.

El consell

Convé no confondre la immediatesa que permet el correu electrònic amb la

precipitació a l’hora d’escriure i enviar un missatge. És preferible escriure el

que volem dir sobre un processador de textos com el Word, rellegir dues ve-

gades el missatge que hem escrit, retocar el que calgui, aplicar-li el corrector

ortogràfic, i, finalment, fer un COPIAR/ENGANXAR sobre el cos del mis-

satge que volem enviar. Potser així trigarem deu minuts més a enviar un

missatge, però serem molt més precisos en allò que volem dir i donarem una

millor imatge de nosaltres mateixos.

Tornar a l’índex


2.1.2. La gestió de la bústia La bústia personal és un element fonamental de gestió de comunicació i això ens obliga a establir criteris d’eficiència per a processar grans quantitats d’informació de la manera més ràpida, còmoda i eficaç. A reserva de les fórmules concretes i personals que cada estudiant pugui de-finir per a una millor gestió d’informació a la seva bústia, hi ha uns criteris generals bàsics que convé tenir presents:

Freqüència: És imprescindible consultar la bústia sovint. Una acumulació de

missatges per llegir té efectes nefastos en: • la despesa de temps per a posar-se al dia de lectura; • retards i pèrdua de terminis a l’hora de respondre missatges que

requerien resposta urgent, i • atenció i assimilació de la informació que contenen els missat-

ges acumulats.

Ordre: També és imprescindible mantenir els missatges rebuts i enviats

ordenats en carpetes de la bústia. Cal triar elements d’ordre i jerar-quia que ens siguin fàcilment recordables, i fer un esforç de constància pensant que cada segon que invertim a ordenar un mis-satge en la carpeta corresponent ens pot estalviar hores per a cercar aquell mateix missatge en el moment que ens sigui urgent localit-zar la informació que contenia.

Prioritat:

La bústia personal ens ofereix dispositius per a marcar els missat-ges. Un sistema personal de marques ben estructurat ens permetrà localitzar més ràpidament els missatges que necessitem recuperar a cada moment i ens ajudarà a estructurar i prioritzar la informació continguda en els missatges de la nostra bústia.

El més pràctic és que triem diferents tipus de marques –boletes de colors– per a tenir a la vista quins missatges hem de respondre amb urgència, quins contenen informació que haurem de consultar so-vint, quins guardem durant un temps per pura precaució...

El consell Per la nostra bústia personal passarà una part molt important del flux infor-matiu que genera el nostre procés d’aprenentatge. I la bústia, per tant, serà el reflex de la nostra capacitat per a processar grans quantitats d’informació. El que beneficiarà el nostre procés d’aprenentatge serà el treball diari d’ordre, tria, estructuració i assimilació de tota aquesta informació. L’acumulació indiscri-minada d’informació només ens portarà problemes. I si ens limitem a impri-mir els missatges i desar-los en una carpeta sense cap més element d’ordre, els problemes simplement seran dobles.

Tornar a l’índex


2.2. Com em comunico a l’aula virtual?

L’aula virtual és l’espai del campus virtual dedicat a construir entorns vir-

tuals concrets d’aprenentatge sobre una determinada assignatura o matèria,

coordinats per un consultor.

L’existència d’una aula virtual, amb dinàmiques de comunicació, intercanvi i

construcció de coneixement entre els diversos actors del procés d’aprenentatge,

és precisament el que marca la diferència entre el model pedagògic de la UOC i

altres fórmules d’autoaprenentatge assistit a distància.

L’aula virtual canalitza una part molt important del procés d’aprenentatge

per mitjà de la comunicació col·lectiva:

o Entre el consultor i el conjunt dels estudiants.

o Entre els estudiants entre ells, en totes les combinacions possibles en-

tre grups variables d’estudiants.

Per això, a més de les pautes generals de la comunicació personal al campus, la

comunicació en els diversos espais de l’aula virtual requereix una utilització

sistemàtica de recursos comunicatius específics per a cada espai d’aprenentatge

i relació:

o Comunicació al tauler.

o Comunicació al fòrum.

o Comunicació al debat.

o Comunicació al web de l’aula.

La clau

Els espais de l’aula virtual tenen unes dinàmiques pròpies de comunicació,

segons les característiques i objectius de cadascun d’ells. En tots aquests es-

pais convé fer servir les pautes bàsiques de la comunicació personal en en-

torns virtuals. Però, a més, cal tenir en compte l’especificitat de cada espai

per a poder adequar la nostra interacció als requisits de relació i intercanvi

d’informació que els nostres interlocutors esperen de nosaltres en cada cir-

cumstància.

Tornar a l’índex


2.2.1. Comunicació al tauler El tauler és l’espai de l’aula virtual que canalitza la comunicació entre el con-sultor de cada assignatura i el conjunt d’estudiants que formen part d’aquella aula virtual. No és l’únic espai en què s’estableix comunicació entre el consultor i els estudiants: també es comuniquen per mitjà de missatges a la bústia personal i en els espais de fòrum i debat de l’aula virtual. Però el tauler és l’espai específic per mitjà del qual el consultor proporciona al conjunt d’estudiants de l’aula un guió pautat i progressiu del següent:

o pràctiques concretes d’aprenentatge,

o pautes i propostes d’acció, reflexió i seguiment de l’assignatura,

o elements d’estímul personal per al conjunt d’estudiants, i

o referències informatives i indicacions orientades a facilitar la comuni-

cació, la relació i l’aprenentatge del conjunt dels estudiants de l’aula.

El tauler, per tant, constitueix l’element fonamental que té cada estudiant

per a conèixer:

o com està organitzada una assignatura en el seu dia a dia,

o quines són les prioritats a tenir en compte en el seu procés

d’aprenentatge,

o quines són la temporalització i els ritmes òptims de seguiment i treball

per tal d’assolir els màxims nivells d’assimilació de les matèries de

l’assignatura.

És imprescindible un seguiment freqüent i regular del tauler, perquè és el

que ens permetrà:

o saber a cada moment què hauria d’estar fet i què resta pendent en la

dinàmica general de l’assignatura;

o tenir permanentment actualitzades les claus i consells necessaris per a

facilitar el seguiment de l’aprenentatge en aquella assignatura, i o comunicar-nos directament amb el nostre consultor/a.

El consell Seguir amb regularitat el tauler és imprescindible quan es vol fer un segui-ment constant de l’assignatura. El tauler és l’espai des d'on el consultor fa arribar regularment al conjunt d'estudiants les orientacions, indicacions i suggeriments necessaris per a facilitar el seu procés d’aprenentatge. Per això al tauler anirem trobant el guió de propostes actualitzades per a anar assi-milant el conjunt de coneixements i pràctiques de l’assignatura, alhora que estarem al dia de les indicacions personalitzades que el consultor vagi intro-duint depenent de la dinàmica general de l’aula.

Tornar a l’índex


2.2.2. Comunicació al fòrum de l’aula

El fòrum de l’aula és l’espai que de manera específica canalitza la comunica-

ció col·lectiva del conjunt d’estudiants de cada aula.

L’espai de fòrum està obert a la participació i les aportacions de tots els

membres d’una aula virtual –estudiants i consultor– i no presenta més res-

triccions temàtiques que l’àmbit de l’assignatura en sentit ampli i els interes-

sos d’aquells que hi participen.

El fòrum de l’aula és l’espai idoni per a:

o plantejar dubtes sobre les diverses pràctiques de l’assignatura,

o obrir qüestions sobre el dia a dia de les matèries a treballar,

o intercanviar experiències i inquietuds sobre aspectes concrets del pro-

cés d’aprenentatge.

I, per tant, és el lloc indicat per a:

o comunicar-se amb la resta de companys de l’aula,

o compartir preguntes i respostes d’interès comú,

o exercitar les estratègies que faciliten la màxima fluïdesa en l’intercanvi

d’informació.

En la comunicació que s’estableix en el fòrum entre els estudiants d’una aula

virtual és imprescindible observar les normes de comunicació personal en

entorns virtuals. I, a més, cal aplicar estratègies de comunicació específiques

que poden ajudar-nos a treure’n el màxim profit:

o Les preguntes sobre l’assignatura convé plantejar-les en el fòrum.

• Una pregunta directa a la bústia del consultor provoca una resposta

individual a la bústia de l’estudiant. Si la pregunta toca temes

d’interès general i es planteja al fòrum, la resposta del consultor,

també al fòrum, servirà per a aclarir de cop aquell dubte a tot el

conjunt d’estudiants de l’aula, fins i tot a aquells que potser encara

ni tan sols se l’havien plantejat.

o El seguiment i utilització regular del fòrum ens ajudarà de manera de-

cisiva al seguiment permanent de l’assignatura.

• Abans de plantejar una pregunta al consultor és convenient esbri-

nar si ja s’ha plantejat i s’ha respost al fòrum. Això ajuda a estalviar

temps i ens pot proporcionar respostes immediates en qualsevol

moment del dia i de la nit.

o Hem d’utilitzar de manera habitual i normalitzada el fòrum per a rela-

cionar-nos amb els companys d’assignatura, contribuir a la dinàmica


col·lectiva de l’aula virtual i aprofitar els elements d’informació i rela-

ció que aquesta ens proporciona.

• Plantejar dubtes i qüestions al fòrum facilita l’exposició de respos-

tes i punts de vista per part dels companys d’aula. I això redunda

en un millor nivell de comunicació interpersonal permanent entre

tots els estudiants d’una mateixa aula virtual.

El consell

És convenient assumir l’espai del fòrum de l’aula com un espai de treball,

fonamental en el procés d’aprenentatge de cada estudiant. Les possibilitats

de comunicació que ofereixen els entorns virtuals d’aprenentatge no són op-

cions optatives i complementàries de relació entre els estudiants. La comuni-

cació canalitza elements i dinàmiques fonamentals per al procés

d’aprenentatge. I, per tant, l’espai de fòrum és un escenari insubstituïble de

comunicació i relació entre els companys d’una aula virtual.

Tornar a l’índex


2.2.3. Comunicació al debat

L’espai de debat és un entorn específic de treball en el qual el grup

d’estudiants de l’aula, moderats pel consultor de l’assignatura,

o reflexionen i discuteixen sobre un tema definit prèviament.

o posen en pràctica les estratègies i metodologies pròpies dels entorns

virtuals d’aprenentatge.

o participen en un intercanvi de dades, coneixements i reflexions, amb

un objectiu general de construcció de coneixement nou, aprofitant les

condicions d’asincronia i relació que els proporciona l’entorn virtual

d’aprenentatge.

El debat genera una dinàmica pròpia d’informació i relació, en la qual són

imprescindibles les normes bàsiques de comunicació personal al campus,

però que presenta, a més, requisits específics:

o Cal observar minuciosament els requisits i indicacions que es presen-

ten prèviament com a marc de referència per a cada debat concret.

o És necessari treballar els materials de referència –articles, materials di-

dàctics, guies de debat, normes sobre el debat, etc.– que centren el

plantejament i desenvolupament de cada debat.

o Convé fer un esforç per cenyir-se al tema del debat i intentar aportar

elements nous a cada intervenció.

o Les aportacions al debat han de ser treballades prèviament:

• prenent notes de continguts i dades ja aportats al debat.

• dissenyant aportacions amb elements nous de debat.

• valorant en quin punt del debat és més convenient introduir la nos-

tra aportació –responent a quin missatge, analitzant els fils de con-

versa oberts, i estudiant quan i com cal obrir nous temes de debat.

o És imprescindible fer un seguiment regular del debat durant els dies

prefixats per a la seva celebració. Un seguiment esporàdic o insuficient

provoca:

• acumulacions excessives de missatges i informació a analitzar.

• la pèrdua de dades i fils argumentals que ens pot interessar retenir.

• una participació apressada i compulsiva que, normalment, sol pro-

vocar continguts superficials, aportacions repetitives i intranscen-

dents, i intervencions fora del seu fil lògic d’argumentació.

o Cal entendre la dinàmica del debat i fer les nostres intervencions en

els espais corresponents:

• En la carpeta temàtica que pertoqui, si el debat ha estat organitzat

en carpetes per part del moderador.

• En el fil de conversa corresponent, analitzant sempre si ja hi ha fils

de conversa oberts sobre un determinat tema per tal de respectar el

decurs de discussions encetades prèviament per part dels nostres

companys.


o Hem d’atendre en tot moment les indicacions que el moderador del

debat ens faci arribar:

• per mitjà de missatges a la nostra bústia personal,

• en missatges de resposta en el mateix debat,

• en les indicacions públiques penjades en les notes o post-its del

debat.

o Per tal d’ampliar i aprofundir el nostre coneixement de les caracterís-

tiques del debat, els seus objectius i els recursos per a treure’n el

màxim profit és convenient que analitzem les “Indicacions sobre el

debat virtual”.

El consell

El debat en un entorn virtual no té com a objectiu la simple exposició de pa-

rers personals dels estudiants sobre un tema determinat. El debat pretén ca-

nalitzar dinàmiques en les quals el conjunt final de les aportacions de cada

estudiant és alguna cosa més que la simple suma de dades i reflexions de

cadascú. Cal prendre’s el debat com un veritable instrument de construcció

de coneixement, amb el qual la nostra aportació esdevé un factor decisiu

d’informació, de comunicació i de relació, i del qual podrem extreure ele-

ments imprescindibles per al nostre aprenentatge personal.

Tornar a l’índex


2.2.4. Comunicació al web de l’aula El disc compartit del web de l’aula és l’espai que permet als membres d’una determinada aula no només intercanviar informació, sinó fins i tot poder treballar directament sobre els mateixos documents. En l’espai de disc compartit, els estudiants i el consultor de cada aula poden posar aquells continguts que:

o interessa que tinguin un caràcter públic,

o convé que estiguin a l’abast permanent de tots o, d’alguns, membres

de l’aula,

o pel seu format o mida resultin incòmodes d’enviar directament a cada

interessat o adreçar-los-hi des dels espais de tauler, fòrum o debat

o puguin anar essent modificats i actualitzats per part de diversos mem-

bres de l’aula. En aules, per exemple, els estudiants de les quals generen sovint informació en format web, l’espai de disc compartit permet allotjar els elements compo-nents de cada pàgina, de manera que la resta poden accedir a la informació i visualitzar-la d’una manera adient. O en aules en les quals els estudiants fan treball en grup, l’espai de disc compar-tit permet que cada vegada que un estudiant ha d’introduir o modificar ele-ments d’un determinat document pugui accedir a la última versió –la que tro-barà en aquest espai– i tornar a dipositar-hi una nova versió amb el seu treball: tots els estudiants del grup de treball utilitzen el mateix document de l’espai de disc compartit, s’estalvien haver d’enviar còpia a la resta de companys de cada nova versió del document. I, sobretot, eviten una possible proliferació de ver-sions diferents del document en els discos durs de cadascun d’ells. I en totes les aules, en general, l’espai de disc compartit facilita fer arribar a tots els seus membres aquells fitxers el format, la mida o les característiques dels quals fan més ràpids i efectius l’enviament i la recepció de la informació per mitjà d’FTP.

El consell Com en la globalitat dels entorns virtuals d’aprenentatge, l’espai de disc compartit ofereix grans avantatges de treball, però només quan els utilitzem amb estratègies raonables d’informació i comunicació. Tota la rapidesa i versatilitat que pot proporcionar treballar amb fitxers d’un espai de disc compartit es poden perdre si no fem constar adequadament la versió del fi-txer compartit que acabem de modificar, si no avisem la resta d’interessats que ja hem introduït aquella informació que ells estan esperant o si no aler-tem els altres membres del grup que estem treballant en un determinat fitxer i fem proliferar diverses versions paral·leles amb les quals finalment ningú no s’aclarirà. Compartir informació requereix establir unes estratègies clares i molt responsables de comunicació.

Tornar a l’índex


3. Gestió d’informació digital

Si no vaig a classe... Si el professor no m’explica directament què és el que

haig de saber... Si no prenc apunts del que ell va dient davant de la pissa-

rra..., d’on se suposa que trec la informació que necessito per a estudiar?

Com s’estudia d’aquesta manera?

L’estudi i l’aprenentatge en un entorn virtual passen sempre per la gestió

sistemàtica de grans quantitats d’informació digital. És precisament aquesta

digitalització de la informació, la seva incalculable capacitat de reproducció i

la seva facilitat per a circular ràpidament a través de xarxes interconnectades

el fenomen que ens permet parlar d’entorns virtuals d’aprenentatge en la

societat de la informació i el coneixement.

Així, el procés bàsic sobre el qual se sustentarà tot el nostre aprenentatge,

siguin quins siguin els continguts i matèries concretes sobre els quals estem

treballant a cada moment, inclourà sempre:

o la cerca i localització de la informació que necessitem;

o l’organització d’aquesta informació, de manera que puguem utilitzar-

la quan ens calgui;

o el seu tractament de la manera més adient segons els nostres objectius

d’estudi i el seu format, i

o la presentació de la informació depenent de les nostres necessitats en

cada moment concret.

Per això és imprescindible posar en pràctica de manera permanent les tècni-

ques i recursos que ens han de permetre respondre les preguntes següents:

o Com accedeixo a la informació?

o Com organitzo la informació?

o Com he de tractar la informació?

o Com he de presentar la informació?

Subratllem

Les noves tecnologies en general, i els entorns virtuals d’aprenentatge en par-

ticular, faciliten l’entrada al nou paradigma de la informació en la societat

del coneixement: l’estudiant té al seu abast tota la informació digital del

món, i els factors crítics d’aprenentatge són els criteris de localització, orga-

nització, tractament i presentació d’aquesta informació digital en equacions

raonables d’atenció, interès, temps i objectius d’aprenentatge. La clau resi-

deix a saber utilitzar els recursos més adients per a aconseguir-ho.

Tornar a l’índex


3.1. Com accedeixo a la informació? La digitalització de la informació i la seva circulació a través de xarxes telemàti-ques proporcionen un accés gairebé universal a quantitats enormes de dades i documents des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Amb un ordinador connectat a Internet tenim accés instantani a multitud de punts, distribuïts per tot el planeta, on estan dipositats físicament milers de milions de continguts i ítems informatius, de fonts molt variades i en formats molt diversos. L’accés a la informació avui ja no és un problema tècnic sobre com arribar a obtenir dades, sinó que ens planteja la qüestió d’establir a cada moment criteris efectius que ens permetin obtenir la informació que necessitem davant:

o d’una quantitat pràcticament il·limitada d’informació; o d’una pluralitat de criteris de classificació i indexació de la informació,

incloent-hi l’absència total de qualsevol criteri de classificació i indexació; o d’una barreja d’informació, dades i soroll, moltes vegades sense garan-

ties explícites de qualitat i credibilitat, i o d’un gran desequilibri entre la quantitat d’informació disponible i el

temps necessari per a validar-la depenent de les nostres necessitats a cada moment.

En el nostre procés d’aprenentatge, l’entorn virtual de la UOC ens proporciona alguns ajuts molt valuosos per a facilitar-nos un accés més ràpid i directe a:

o continguts específics de cada matèria, per mitjà dels materials de l’assignatura;

o continguts especialitzats i recursos de cerca d’informació a bases de dades i eines de cerca a Internet, per mitjà de la biblioteca de la UOC, i

o informació a Internet, per mitjà d’estratègies i consells de cerca d’informació a la xarxa.

I per això, el nostre procés d’estudi, en qualsevol disciplina, passarà inevita-blement per l’ús dels recursos més adients per a localitzar i gestionar infor-mació utilitzant:

o els materials de l’assignatura,

o la biblioteca de la UOC,

o Internet.

La clau Si alguna cosa no ens faltarà mai en un entorn virtual d’aprenentatge és preci-sament l’accés a dades i documents. Una altra cosa és que, davant la seva quantitat i la seva facilitat de reproducció i de circulació, hàgim d’establir cri-teris molt estrictes de cerca i localització de la informació que necessitem. Per això és convenient aprofitar la selecció prèvia amb criteris qualificats que s’ha fet a l’hora d’elaborar els materials de l’assignatura, utilitzar a fons els recur-sos que ens proporciona la biblioteca de la UOC, i aplicar estratègies adients de cerca quan intentem obtenir informació mitjançant l’ús d’Internet.

Tornar a l’índex


3.1.1. Els materials de l’assignatura

Els materials de l’assignatura constitueixen la primera porta d’accés als con-

tinguts i informacions específiques per al nostre aprenentatge en una deter-

minada matèria. En aquests, el professorat especialitzat ha integrat:

o els coneixements bàsics imprescindibles sobre cada disciplina d’estudi.

o les indicacions que ens han de permetre ampliar i aprofundir co-

neixements per mitjà d’un procés d’aprenentatge, en el qual serem ca-

dascú de nosaltres els qui localitzarem nova informació per incorpo-

rar-la a la nostra dinàmica d’estudi.

Els materials de l’assignatura, així, són el punt de partida del nostre estudi en

un doble vessant:

o Ens proporcionen el conjunt bàsic de continguts i conceptes per a

començar a treballar una determinada matèria.

o Ens ofereixen les primeres pautes d’estudi i tractament de la informa-

ció sobre suports digitals, ja que en molts casos se’ns presenten en

formats específics per a aquest suport.

Des d’aquesta última perspectiva, els materials de l’assignatura ofereixen el

millor banc d’entrenament per a aprendre a optimitzar el suport web en el

nostre estudi, aprofitant les possibilitats que l’hipertext i els enllaços ofe-

reixen a l’hora de donar accés a d’altres continguts.

Així, una utilització adient dels materials de l’assignatura passarà pels proces-

sos següents:

o Una primera lectura general en format web.

Ens permetrà conèixer els ítems principals d’aquella matèria i pre-

parar la nostra planificació, prenent algunes primeres notes i ex-

plorant alhora les opcions hipertextuals complementàries que con-

tenen els materials.

o Desar el material al nostre disc dur.

Ens permetrà treballar-lo en format web sense connexió a la UOC.

Només quan vulguem obrir els enllaços externs continguts en els

materials haurem d’estar connectats.

o Depenent del nostre pla personal d’estudi anirem treballant sobre

format web els diferents capítols i apartats de cada material –

prèviament desats en disc dur:

Capturarem fragments i prendrem notes, els quals anirem traslla-

dant al processador de textos (Word) per imprimir només allò que

ens convingui tenir a la vista (sobre la taula de treball, a la feina, al

tren, etc.).


Revisarem en cada sessió d’estudi els enllaços i presentacions mul-

timèdia de cada capítol del material que cal estudiar (segons el nos-

tre pla personal d’estudi) abans de decidir què ens cal imprimir i

què no.

Eventualment, decidirem imprimir tot un capítol del material per-

què haurem valorat que podem utilitzar la versió en paper per a

preparar successives sessions de treball sobre suports electrònics.

o Al final del procés tornarem a revisar en format web cada capítol estudiat

per assegurar-nos que no hem deixat d’explorar cap opció d’informació

complementària o d’ampliació hipertextual d’informació.

El consell

Una primera temptació, força general i força estesa, és aprofitar els primers

dies de curs per a imprimir tots els materials de totes les assignatures. El

propòsit inicial sol ser bo: guanyar temps en la tasca mecànica d’impressió.

Però sovint acaba provocant que intentem treballar en un entorn virtual

d’aprenentatge... exclusivament amb materials impresos! Si el que ens inte-

ressa és aprofitar tots els avantatges d’accés a la informació que ens ofe-

reixen els materials de l’assignatura, convé que en fem una utilització regu-

lar i raonable en el format per al qual han estat concebuts originàriament:

el format digital.

Tornar a l’índex


3.1.2. La biblioteca de la UOC La biblioteca de la UOC és una altra de les grans portes d’accés a la informació que tenim com a estudiants i usuaris de l’entorn virtual d’aquesta universitat. La biblioteca és un espai qualificat de classificació i localització d’informació que ens pot agilitar i simplificar molt la nostra tasca de cerca i validació d’informació perquè ens ofereix:

o informació sobre la bibliografia recomanada per a cada estudi i per a cada assignatura;

o els catàlegs de les universitats catalanes i espanyoles, i els de les uni-versitats de referència que més ens poden interessar en l’àmbit inter-nacional;

o recursos electrònics d’accés gratuït i de solvència acadèmica contrastada; o recursos i bases de dades de pagament, que podrem utilitzar de manera

lliure gràcies als convenis que la UOC ha subscrit amb els titulars d’aquests recursos, i

o serveis complementaris de cerca i comunicació. La biblioteca de la UOC no és l’únic punt de la xarxa que cerca, localitza, classifica i presenta informació d’utilitat. Però és el que:

o tenim més a prop com a estudiants de la UOC; o ens serà més fàcil d’utilitzar perquè està pensat i desenvolupat depe-

nent de les nostres necessitats com a estudiants de l’entorn virtual d’aprenentatge de la UOC;

o presenta informació i recursos més adequats a les nostres necessitats i les dels nostres processos d’estudi;

o ens donarà punts de referència per a utilitzar altres recursos d’encaminament qualificat d’informació, i

o ens facilita l’accés a centres de dades validats prèviament, i sovint amb privilegis d’ús com a estudiants de la UOC.

Convé, per tant, conèixer bé des del primer moment les opcions i possibili-tats que ens ofereix la biblioteca de la UOC –La biblioteca en 5 minuts– i utilitzar-la de manera intensiva en el nostre procés d’estudi.

El consell La biblioteca de la UOC no és –ni vol ser– una alternativa excloent a la cer-ca lliure d’informació a Internet per part de cada estudiant. És una eina complementària d’una extraordinària efectivitat. I és un punt de partida qualificat que ens pot ser molt útil perquè ens permet aprofitar el criteri i la feina de professionals de la documentació en les primeres cerques i localitza-cions d’informació, i en la validació de la seva credibilitat. En moltes cer-ques d’informació a la xarxa, partir d’un cercador generalista o de la biblio-teca de la UOC pot representar substancials diferències de temps, tant en la fase de localització de recursos, com en la de validació de resultats.

Tornar a l’índex

http://xina.uoc.es/cat/tour/index.html


3.1.3. Internet

En el nostre procés d’aprenentatge, la cerca i localització d’informació també

passarà indefectiblement per l’ús de recursos i mitjans que aprofiten les xar-

xes d’Internet per a fer circular dades i documents.

La multiplicitat d’usuaris i interessos, el dinamisme canviant d’Internet, el

mateix concepte d’informació i l’accelerada multiplicació exponencial de la

seva producció i circulació fan difícil establir metodologies tancades de cerca

d’informació.

El que sí que ens pot facilitar i agilitar notablement el procés de localització

d’informació a la xarxa és que utilitzem unes estratègies de cerca sòlides i

definides que ens permetin evitar la dispersió entre la múltiple informació

que circula per Internet, focalitzar correctament els nostres processos de

cerca, i concretar-los en equacions raonables de resultats vàlids i temps uti-

litzat en la cerca.

Les estratègies de cerca i localització d’informació s’articulen en torn

d’alguns punts fonamentals:

o Definició clara de l’objectiu de cerca.

Saber què busquem és l’únic punt de partida raonable per a definir

un procés de cerca i per a verificar la pertinència dels resultats que

anem obtenint.

Establir molt concretament quina informació necessitem ens per-

metrà:

o triar els instruments de cerca més adequats,

o utilitzar de manera adient les seves diverses opcions de cerca

avançada,

o discriminar els resultats pertinents dels que no ho són.

o Selecció dels instruments de cerca més adients.

Depenent de la definició que hàgim fet del nostre objectiu de cerca

haurem de decidir:

o si necessitem cercadors generalistes o especialitzats,

o quin tipus d’especialització (temàtica, geogràfica, etc.),

o en quin tipus de canals és millor cercar (web, blog, bases de da-

des, llistes de correus, fòrums de discussió...),

o en quins formats necessitem la informació (text, imatges, bases de

dades, animació multimèdia, localització d’informació impresa, etc.).

o Validació dels resultats.

Una vegada obtinguts els resultats de cerca, haurem de validar la

fiabilitat de la informació:

o assegurant-nos que prové d’una font solvent (qui signa i avala

aquell web o aquell missatge de correu...);


o contrastant la informació en diverses fonts (si diversos webs ofe-

reixen les mateixes dades, podrem considerar que tenen més

fiabilitat que si trobem contradiccions en les dades ofertes per

diverses fonts);

o verificant que la informació localitzada està actualitzada (cal

consultar sempre la data de l’última actualització de qualsevol

web, i desconfiar en aquells casos en què aquesta data no

s’ofereix), i

o citant posteriorment la font d’on hem extret les dades i infor-

macions que utilitzem en els nostres treballs.

El consell

Una cerca d’informació no ha de ser necessàriament lineal. En molts casos,

una primera cerca serveix per a obtenir uns resultats encara molt generals,

però que poden orientar una segona cerca més concreta, i aquests una terce-

ra, fins a arribar als resultats desitjats. És convenient no plantejar la cerca

d’informació com una acció simple (“poso una paraula clau en un cercador

i no em retorna cap entrada o me’n retorna poques o moltes”), sinó com un

procés en diverses fases: primer, localitzar eines adients; després, cercar in-

formació general de l’àmbit que ens interessa; i, a partir d’aquesta informa-

ció més general, anar localitzant informació més concreta en la línia de

l’objectiu que ens havíem marcat.

Tornar a l’índex


3.2. Com organitzo la informació?

Si el treball amb mitjans electrònics en entorns virtuals ens dóna accés a

grans quantitats d’informació digital, el nostre procés d’aprenentatge ens

requerirà inevitablement que organitzem tota aquesta informació de manera

que puguem utilitzar-la en el moment que ens convingui per a poder treba-

llar-hi.

I això només ho aconseguirem utilitzant fórmules que ens permetin:

o emmagatzemar-la de la manera més ràpida i fàcil,

o localitzar-la immediatament quan la necessitem.

En el nostre procés d’estudi a la UOC, la nostra bústia personal del campus i

el disc dur del nostre ordinador seran els dos principals entorns concrets on

acumularem físicament informació digital i on, per tant, haurem

d’organitzar-la i classificar-la.

I, així, el nostre treball diari en l’entorn virtual de la UOC ens requerirà l’ús

intensiu de:

o recursos d’organització a la bústia personal,

o recursos d’organització al disc dur.

La clau

La informació més valuosa ens serà totalment inútil si no hem establert cri-

teris d’ordre que ens permetin localitzar-la ràpidament en el moment que la

necessitem. Podem perdre hores –i dies!– buscant una informació important,

que físicament està a menys d’un metre de nosaltres –en el disc dur de

l’ordinador– si no l’hem desat amb criteris útils de gestió d’informació. Hem

d’organitzar la nostra bústia personal del campus i el disc dur del nostre or-

dinador de manera que ens permetin recuperar amb rapidesa i facilitat la in-

formació que prèviament hem localitzat al campus i a la Xarxa.

Tornar a l’índex


3.2.1. Organització a la bústia

La bústia personal, a més d’un element fonamental de gestió de la comuni-

cació, és també una eina bàsica d’organització de la informació. A la nostra

bústia arribaran missatges amb dades i documents que ens convé tenir orga-

nitzats i classificats de manera que puguem localitzar fàcilment aquella in-

formació que necessitem a cada moment determinat.

Per a mantenir ordenada de manera òptima la nostra bústia tenim diversos

elements:

o Organització en carpetes

La nostra bústia ens permet crear carpetes i subcarpetes.

Hem de crear una carpeta per a cada assignatura, i dins d’aquesta,

crear subcarpetes per anar traslladant els missatges que facin re-

ferència a “Qüestions acadèmiques”, “Missatges del consultor”,

“Missatges relacionats amb cadascuna de les PAC”, “Indicacions

complementàries”, “Altres qüestions”, etc.

Quan necessitem una determinada informació sobre una assignatu-

ra concreta, anirem a la carpeta corresponent i ja haurem restringit

força el camp de cerca.

o Marca de missatges

La bústia també ens dóna la possibilitat de marcar els missatges

amb boletes de colors.

Hem d’establir una correspondència entre els colors i el significat

que els vulguem donar per poder identificar al primer cop d’ull els

missatges que per a nosaltres tenen una rellevància especial: si hem

decidit marcar amb bola vermella els missatges del consultor, i amb

bola groga els que fan referència a comentaris dels companys sobre

aquella qüestió concreta, podrem distingir els uns dels altres sense

necessitat d’obrir-los i llegir-los un per un.

o Ordre de missatges

Dins de cada carpeta, a més, podem ordenar els missatges per emis-

sors, data o tema.

Això ens facilita la localització i agrupació d’informació quan vo-

lem localitzar amb rapidesa missatges dels quals recordem l’origen,

la data o el contingut.

o Exportació de missatges al disc dur

La bústia, a més, ens permet desar al disc dur del nostre ordinador

aquells missatges que, per la seva rellevància per a nosaltres, ens

convé tenir a mà i localitzables sense necessitat de connectar-nos a

Internet i accedir al campus virtual.


Quan exportem missatges al disc dur convé mantenir també criteris

molt estrictes d’ordenació i classificació, a fi de poder localitzar-los

ràpidament quan els necessitem.

Per a exportar missatges de la bústia personal al disc dur és reco-

manable tenir en compte les indicacions tècniques que proporcio-

na l’apartat Ajuda del campus.

El consell

La nostra bústia personal és un element fonamental d’organització de la in-

formació. Tenir els missatges ben classificats en carpetes temàtiques, mar-

cats segons la seva importància i característiques, i ordenats pels criteris que

ens resulti més còmode recordar, ens estalviarà molt de temps a l’hora de lo-

calitzar informacions i evitarà que perdem dades i indicacions que poden ser

importants en el nostre procés d’aprenentatge i en el seguiment acadèmic

dels nostres estudis.

Tornar a l’índex

http://cv.uoc.edu/UOC/a/ajuda/docs/bustia/exporta.html


3.2.2. Organització al disc dur

El disc dur del nostre ordinador personal serà on anirà a parar, procedent del

campus de la UOC i d’Internet en general, la major part de la informació

vinculada al nostre procés d’estudi i aprenentatge. Suposant que la informa-

ció digital ens arribarà en quantitats importants, necessitem criteris senzills,

però eficaços, per tal d’emmagatzemar-la, organitzar-la i gestionar-la.

Per a no convertir el disc dur del nostre ordinador en un caos ingestionable,

convé que utilitzem alguns elements bàsics:

o Organització en carpetes.

És recomanable establir un arbre de carpetes estructurat de manera

lògica.

Convé tenir una carpeta general UOC.

• Dins d’aquesta podem crear subcarpetes per a cadascun dels se-

mestres.

o Aquí hauríem d’obrir una subcarpeta per a cada assignatura.

En la subcarpeta de cada assignatura hauríem d’obrir sub-

carpetes temàtiques que ens permetin localitzar ràpida-

ment la informació segons la seva tipologia:

els missatges que hem importat del campus –de la nostra

bústia personal i de les bústies col·lectives (tauler, debat,

fòrum, etc.), agrupats en subcarpetes temàtiques,

els materials de cada assignatura,

les indicacions sobre les proves d’avaluació continuada

(PAC), agrupades en subcarpetes per a cada PAC,

etc.

o Noms de carpetes i arxius.

A l’hora de donar un nom a cada carpeta i a cada arxiu, convé que

triem sistemàticament nomenclatures lògiques i fàcils de recordar

(el nom de l’assignatura, el número de la PAC...).

Si volem que les subcarpetes s’ordenin alfabèticament per cadascun

dels termes del seu nom, cal que entre paraula i paraula hi posem

un guió baix _. Així la subcarpeta “UOC_MiC”, ens quedarà per so-

ta de la subcarpeta “UOC_Estadística”.

Si preferim un altre tipus d’ordenació, només cal que posem núme-

ro davant del nom de la subcarpeta. I així “01_MiC” ens quedarà

per damunt de “02_Estadística”.

o Versions d’arxius.

Quan treballem sobre diferents versions d’arxius és convenient que

diferenciem el seus noms per no confondre’ns.

Si ja hem fet part d’un exercici en un fitxer, i volem continuar ela-

borant la segona part en un document nou, cal que, per exemple,

anomenem el primer “MiC_2005_PAC1_01” i el segon


“MiC_2005_PAC1_02”. D’aquesta manera no tindrem dubtes sobre

quina és la primera versió i quina la segona, i podrem treballar amb

més seguretat i rapidesa que si els hem anomenat genèricament

“exercici1” i “exercici2”.

o Cerca d’arxius.

Una correcta nomenclatura d’arxius i carpetes ens permetrà una

cerca més ràpida i fiable, sigui quin sigui el sistema de cerca que

fem servir:

• Cerca pel directori de carpetes de l’Explorador de Windows.

• Cerca utilitzant les opcions de “Cerca automàtica de Windows”.

• Des de l’opció “Buscar” del menú “Arxiu”.

• Des de la barra de tasques de Windows.

• Des del menú contextual.

El consell

Qualsevol criteri bàsic d’organització d’informació pot ser inútil si cada es-

tudiant i usuari no se’l fa seu i l’integra en una dinàmica personal de gestió

de la informació. La lògica general sol marcar la pauta de classificació, però

cal que cadascú de nosaltres estableixi un sistema propi i personalitzat

d’organització de la seva pròpia informació, de manera que la seva localit-

zació i el seu ús li sigui fàcil, còmode i ràpid. Qualsevol fórmula

d’organització pot ser vàlida, excepte l’absència total de criteris d’ordre.

Tornar a l’índex


3.3. Com he de tractar la informació?

Localitzar informació i organitzar-la adequadament en el disc dur del nostre

ordinador sovint no són activitats que tinguin només una finalitat en si ma-

teixes. Cerquem dades i classifiquem documents per poder treballar després

amb la informació que ens proporcionen.

El tractament de la informació és una fase molt important en el nostre pro-

cés d’estudi i aprenentatge perquè només si utilitzem adequadament les ca-

racterístiques de les diverses dades i documents podrem aprofitar al màxim

les seves capacitats d’informació per al nostre procés d’aprenentatge.

Distingir clarament entre els diversos tipus i formats de la informació ens

permetrà:

o adoptar dinàmiques d’estudi adequades a cada tipus d’informació,

o triar les eines més adients per a treballar amb la informació segons el

seu format i característiques.

I per això, en posar-nos a treballar amb informació hem de conèixer i distingir:

o tipus i formats de la informació,

o eines de tractament.

La clau

No identificar clarament el tipus d’una determinada informació, i no

utilitzar, per tant, les eines adients per al seu tractament ens pot portar

a situacions tan absurdes com intentar redactar un text amb un full de

càlcul, provar de fer una base de dades amb un processador de textos o

voler estudiar els continguts d’un web impresos sobre paper. El trac-

tament eficient de la informació és fonamental a l’hora de facilitar,

agilitar i fer viable el nostre procés d’aprenentatge.

Tornar a l’índex


3.3.1. Tipus i formats de la informació

Els suports digitals ens permetran treballar sovint amb informació de diver-

sos tipus, integrada en múltiples formats.

En termes generals, com a estudiants de la UOC ens trobarem amb informació:

o textual,

o numèrica,

o icònica:

• D’imatge fixa (dibuixos, esquemes, fotografies, etc.).

• D’imatge en moviment (vídeos, animacions multimèdia, etc.).

I, en moltes ocasions, informacions d’aquestes diverses tipologies se’ns pre-

sentaran integrades en documents i fitxers que combinen diferents opcions i

possibilitats de tractament:

o Textual.

o Lectura, creació i edició de textos, amb possibilitats d’inserir imat-

ges.

o Numèric.

o Ús de fórmules i funcions per a automatitzar operacions matemàti-

ques i lògiques sobre valors numèrics.

o Gestió de dades.

o Emmagatzematge de gran quantitat de dades i ítems d’informació

per tal de poder localitzar i utilitzar en qualsevol moment el seu

contingut.

o Presentació multimèdia.

o Transmissió i publicació de continguts, utilitzant de manera inte-

grada text, valors numèrics, so, dades diverses i imatges, estàtiques

o en moviment.

Les diverses característiques de la informació i les diferents possibilitats de

tractament determinaran els formats dels fitxers i documents amb els quals

haurem de treballar. I així, haurem d’identificar i triar entre:

o documents de tractament de textos,

o fulls de càlcul,

o fitxers de bases de dades,

o arxius de presentació multimèdia, presencials o virtuals, i

o documents en format web, accessibles i actualitzables en línia.

Triar a cada moment el tipus de format més adient per al tractament que

hem de fer de la informació serà el que ens permetrà utilitzar les eines més


adequades i optimitzar així els resultats del nostre procés d’estudi i aprenen-

tatge.

El consell

Conèixer i aplicar el tractament adient a cada tipus d’informació no substi-

tueix el treball personal d’estudi. Però és un element fonamental a l’hora de

facilitar, agilitar i fer més còmode i viable el procés d’aprenentatge. Comp-

tant, a més, que pot arribar a ser un element d’exclusió insalvable: el procés

d’estudi més intens pot estar condemnat al fracàs si es dilueix en un trac-

tament ineficient de la informació que ens impedeixi aprofitar els elements

que necessitem per al nostre aprenentatge.

Tornar a l’índex


3.3.2. Eines de tractament de la informació

Per a treballar amb els diferents tipus d’informació, les seves combinacions i

les dels seus formats, en el nostre aprenentatge a la UOC utilitzarem sovint

les següents eines i aplicacions, depenent del tractament més adient que a

cada moment hàgim de donar a la informació:

o Per al tractament de textos.

Funcionalitat: redacció, edició, revisió i manipulació d’elements in-

formatius textuals. Suporta la inserció d’imatges i gràfics tractats

prèviament amb altres programes.

Aplicació: Microsoft Word.

Tipus de fitxer: .doc

o Per a la lectura de documents

Funcionalitat: llegir i revisar documents de text sobre suport digi-

tal. Permet la captura de fragments de text i d’imatges, però no

admet la inclusió d’elements per part del lector.

Aplicació: Adobe Reader.

Tipus de fitxer: .pdf

o Per al tractament de la informació numèrica

Funcionalitat: full de càlcul per a organitzar i classificar informació

numèrica, i utilitzar fórmules i funcions per a automatitzar opera-

cions matemàtiques i lògiques sobre valors numèrics. Facilita tam-

bé l’elaboració de gràfics sobre informació numèrica prèviament

introduïda i tractada.

Aplicació: Microsoft Excel

Tipus de fitxer: .xls

o Per a gestionar bases de dades

Funcionalitat: emmagatzematge i tractament de gran quantitat de

dades i ítems d’informació de diversos tipus (textuals, numèrics,

etc.) per tal de poder localitzar i utilitzar en qualsevol moment el

seu contingut.

Aplicació: Microsoft Acces.

Extensió: .mdb

o Per a la presentació gràfica d’informació

Funcionalitat: publicació de continguts mitjançant la integració de

text, valors numèrics, so i imatge, estàtica o en moviment. Pot ser

utilitzat per a transmetre informació per canals virtuals, o com a

suport informatiu de presentació d’informació davant d’un audito-

ri col·lectiu presencial.

Aplicació: Microsoft Power Point

Extensió: .ppt


o Per a la presentació multimèdia en línia

Funcionalitat: captura i publicació de continguts mitjançant la in-

tegració d’elements multimèdia, enllaços hipertextuals, text, valors

numèrics, so i imatge, estàtica o en moviment. S’utilitza prefer-

entment per a transmetre informació per canals i xarxes virtuals.

Aplicació: per a la lectura i captura d’informació els diversos nave-

gadors d’Internet: Microsoft Internet Explorer, navegador Mozilla,

navegador FireFox, etc. Per a la producció i difusió d’informació,

tots els programes i aplicacions que serveixen per a l’edició

d’informació en suport web.

Extensió: atesa la multiplicitat de programes i sistemes de publica-

ció en línia, pot presentar extensions diverses, però la més comuna

i utilitzada és la que correspon al codi .html

o Per a la compressió d’arxius

Funcionalitat: reduir la dimensió física d’arxius i fitxers de cara a

facilitar i agilitar la seva transmissió i enviament entre usuaris de

canals virtuals de comunicació i d’intercanvi d’informació.

Aplicació: WinZip

Extensió: .zip

El consell

En el nostre procés d’aprenentatge a la UOC haurem de treballar sovint amb

algunes d’aquestes eines per tal de tractar adequadament la informació que

ens requereix el nostre procés d’estudi. D’algunes de les aplicacions (tracta-

ment de textos, lectura de fitxers, compressió d’arxius, navegador web, etc.)

en farem un ús més freqüent. Altres només les utilitzarem en casos molt de-

terminats, sobre els quals ja ens orientaran els materials i consultors de les

nostres assignatures. En qualsevol cas, convé que sempre siguem conscients

dels diversos tipus d’informació per a poder triar en cada ocasió les eines de

tractament que més poden facilitar-nos la feina i ajudar a optimitzar el

nostre estudi.

Tornar a l’índex


3.4. Com he de presentar la informació?

Un cop hem localitzat la informació que necessitem, l’hem organitzada de

manera òptima i l’hem treballat amb les eines adients segons la seva tipolo-

gia, el nostre procés d’estudi sovint requerirà que presentem el resultat del

nostre treball, de manera que puguem transmetre’l als nostres companys, per

tal que de poder continuar treballant conjuntament, o al nostre consultor, a

fi que pugui valorar i qualificar els progressos del nostre aprenentatge.

En tots els casos, la presentació de la informació és una etapa fonamental del

procés de gestió digital de la informació, ja que d’aquesta depèn que puguem

transmetre, o no, en tota la seva amplitud i profunditat el resultat del nostre

treball i del nostre estudi.

I per això cal tenir molt en compte l’ús dels recursos de presentació de la

informació digital:

o en qualsevol presentació, i

o en les proves d’avaluació continuada.

La clau

Quan parlem d’informació digital, la presentació formal no és cap anècdota.

Serà el que evidenciarà, o amagarà, gran part de la feina que haurem fet en

localitzar informació útil, organitzar-la convenientment i tractar-la de la

manera més adient. De la presentació dels nostres treballs i informes de-

pendrà que el nostre interlocutor en l’entorn virtual trigui més o menys a es-

brinar la feina que hem fet i la dedicació que hem posat en el nostre procés

d’estudi i aprenentatge. Una presentació òptima ens permetrà comunicar mi-

llor i més fàcilment els continguts que tant ens ha costat elaborar.

Tornar a l’índex


3.4.1. Presentació general

La presentació d’informació digital, en qualsevol dels formats que puguem

utilitzar, ha de reunir uns requisits formals mínims de manera que:

o sigui tan entenedora com sigui possible per al destinatari del docu-

ment o fitxer, i

o faciliti la lectura i comprensió del contingut.

Per tal d’aconseguir una presentació òptima, caldrà que tinguem en compte

tres elements fonamentals:

o Triar el format més adient per a representar, expressar i transmetre la

informació que hem treballat, amb un plantejament coherent i in-

tel·ligible.

o Utilitzar l’aplicació idònia per a treballar amb aquell tipus d’informació i

format.

o Aprofitar totes les opcions formals que l’aplicació corresponent ens ofe-

reix per a plasmar correctament la informació que volem transmetre.

Així, si ens cal elaborar un informe en el qual el gruix de la informació és de

caràcter textual, ens caldrà plantejar-nos una seqüència de tres passes:

o En quin format fem l’informe?

Si la informació és textual, potser el millor format serà el del trac-

tament de textos.

o Quina aplicació fem servir?

Si hem de treballar sobre text, el millor serà que fem servir el pro-

grama Microsoft Word, que és el programa de tractament de textos

que utilitza la resta d’estudiants i consultors de la UOC.

o Quines opcions formals mínimes utilitzem?

Amb un processador de textos com el Word, tenim molt fàcil ela-

borar:

• portada amb el títol de l’informe i el nom de l’autor/a,

• índex i hipervinculació interna entre els seus apartats i les dife-

rents parts dels documents,

• diversos estils de text i combinació de diferents recursos tipogrà-

fics, depenent de les dades i informacions que vulguem desta-

car.

• numeració de les pàgines,

• capçaleres i peus de pàgines, i

• opcions de numeració i vinyetes, inserció d’imatges, llistes de

dades, etc. per a subratllar i fer més evidents alguns dels ítems

d’informació que volem destacar.


Si, en canvi, hem treballat amb informació numèrica, el procés serà similar,

però haurem de prendre decisions diferents:

o En quin format fem l’informe?

Amb informació numèrica sempre és més aconsellable utilitzar un

format de full de càlcul.

o Quina aplicació fem servir?

Per a tractar i presentar dades numèriques, el millor serà que fem

servir el programa Microsoft Excel, que és el full de càlcul que uti-

litza la resta d’estudiants i consultors de la UOC.

o Quines opcions utilitzem?

Amb un full de càlcul com l’Excel cal que aprofitem a fons:

• les fórmules i funcions més adients per a automatitzar els càlculs

que volem realitzar sobre la informació utilitzada;

• l’elaboració de gràfics, organigrames i esquemes per a subratllar

i evidenciar la informació que volem destacar, i

• els elements formals que ens faciliten fer més entenedora la in-

formació: formats numèrics, alineacions de text, vores dels qua-

dres, colors, trames, ombrejats, nom de cada full, etc.

En tots el casos es tracta de definir quina és la fórmula de presentació òptima

per al tipus d’informació que volem transmetre, triar el format adequat i

l’aplicació més indicada, i aprofitar els elements formals que ens permetran

presentar de la millor manera els resultats del procés d’esforç personal.

El consell

Una bona presentació no salva un treball mediocre i poc adequat als requi-

sits de contingut. Però un bon treball pot passar desapercebut sota una pre-

sentació descurada i poc, o gens, adaptada al format i les possibilitats de

l’aplicació digital que fem servir. Un títol, un índex, unes capçaleres, una

numeració de les pàgines i un ús raonable dels diferents tipus de lletra i

formats de text poden fer excel·lent un bon treball elaborat amb una eina de

tractament de textos.

Tornar a l’índex


3.4.2. Presentació de les PAC

En el nostre procés d’estudi i aprenentatge a la UOC ens trobarem sovint que

hem de presentar informes i treballs corresponents a les proves d’avaluació

continuada (PAC), necessàries per a la qualificació i superació de les diverses

assignatures.

A l’hora de presentar una PAC, els criteris generals de presentació

d’informació digital són els mateixos que hem d’observar en la presentació

general d’informació en qualsevol circumstància:

o Coherència de contingut del document.

o Tria adient del format i l’aplicació òptima per a tractar aquell tipus

d’informació.

o Aprofitament de les opcions formals del format i l’aplicació per a co-

municar millor el contingut que volem transmetre.

Però en el cas de les PAC, a més, convé tenir molt en compte els requisits

específics de cada exercici. I per això, cal observar escrupolosament els requi-

sits expressats en l’enunciat de cada PAC:

o Format del fitxer a enviar.

Cada consultor, en cada assignatura i en cada exercici d’avaluació

continuada, determinarà en quin format i amb quina aplicació cal

elaborar aquella PAC com a fórmula més adient per a valorar el

treball realitzat per cada estudiant.

Cal cenyir-se al requisit de cada PAC, i no realitzar-la en un format

i amb una aplicació diferents de les que explícitament es detallen

en l’enunciat de la PAC corresponent.

o Mida del fitxer.

Si l’enunciat de la PAC determina explícitament una extensió i una

mida, mínims i/o màxims, del fitxer d’aquella PAC, cal respectar-

los.

Convé no enviar una PAC amb la meitat de pàgines –o de fulls de

càlcul, o de diapositives, etc.– del que estableix l’enunciat. Però

tampoc amb el doble de la mida amb quilobytes del que l’enunciat

estableix com a mida màxima.

o Nom del fitxer.

Cal enviar els fitxers de les PAC anomenats com es determina ex-

plícitament en el seu enunciat.

Si l’enunciat d’una PAC estableix que cada estudiant ha

d’anomenar el seu exercici com a “Cognom1Cognom2_PAC3.xls”,

cal seguir escrupolosament aquesta indicació. Imagineu-vos només

per un moment què pot passar amb el vostre exercici si molts estu-


diants d’una aula l’heu anomenat simplement “PAC3” i el vostre

consultor rep cinquanta exercicis anomenats com a “PAC3”.

o Data d’enviament.

En l’enunciat de cada PAC, en el pla docent, en la planificació ge-

neral de l’assignatura i en el tauler es determinaran les dates

d’enviament de les PAC.

Convé que es cenyim a aquestes dates per tal d’assegurar-nos el se-

guiment establert de l’avaluació continuada en aquella assignatura,

i estalviar-nos embussos virtuals en el campus per la coincidència

amb altres terminis d’enviaments d’altres treballs.

o Bústia d’enviament.

En l’enunciat de cada PAC i en el tauler de cada assignatura es de-

terminarà a quina bústia de l’aula cal enviar el nostre exercici

d’avaluació continuada.

Convé que seguim acuradament les indicacions per a evitar

d’enviar les nostres PAC a bústies del campus inadequades, cosa

que pot provocar un retard en la recepció dels nostres treballs, que

siguin rebuts fora de termini o que simplement figurin com a no

presentats.

El consell

El millor exercici d’avaluació continuada pot ser totalment ineficient si és

presentat en un format inadequat, fora del termini establert o en una bústia

no determinada a l’efecte. Cal cenyir qualsevol exercici d’avaluació conti-

nuada als requisits explícits dels enunciats de cada PAC com a fórmula

idònia de poder expressar els progressos del nostre procés d’estudi i aprenen-

tatge en aquella assignatura.

Tornar a l’índex

Recursos per a aprendre a la UOC...UOC situa l’estudiant en el centre del seu propi procés...

Documents

Transcript of Recursos per a aprendre a la UOC...UOC situa l’estudiant en el centre del seu propi procés...