RECULL DE PREMSA

La Simfònica de Cobla i Corda actua al Liceu

Febrer 2015

1 Contacte de premsa: Mª Angels Martínez · mangels@comunica.cat · 645 826 984 www.comunica.cat

Nota de premsa

Girona, 4 de febrer de 2015

La Simfònica de Cobla i Corda fa un salt endavant i actua per primer cop al Liceu acompanyant el

tenor Josep Carreras

El concert, que tindrà lloc el dissabte 7 de febrer, servirà de cloenda dels actes de

celebració de ‘Barcelona, capital de la sardana 2014’

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), el singular projecte musical impulsat per l’empresa

Metalquimia, actuarà dissabte que ve, 7 de febrer, a les 8 del vespre, al Gran Teatre del Liceu acompanyant el

tenor Josep Carreras. El concert, que comptarà també amb la participació de la Coral Polifònica de Puig-Reig,

servirà per cloure la capitalitat de la sardana de Barcelona i s’emmarca dins del 16è Festival del Mil·lenni.

Serà la primera de les dues actuacions que la SCCC té previstes aquest any en els dos grans temples de la música

catalana. A més del debut al Liceu, l’orquestra que dirigeix Francesc Cassú actuarà també al Palau de la Música el

proper 15 de juny, dins el cicle Tardes al Palau.

2 Contacte de premsa: Mª Angels Martínez · mangels@comunica.cat · 645 826 984 www.comunica.cat

L’actuació de Josep Carreras al Liceu, acompanyat per la SCCC i la Coral Polifònica de Puig-Reig, és un dels

espectacles destacats del Festival del Mil·lenni, que aquest any ha programat una trentena de concerts repartits per

diferents escenaris de Barcelona. En el concert, dirigit per Francesc Cassú i David Giménez, els espectadors podran

gaudir de la suma de talents de la SCCC i la Coral Polifònica de Puig-Reig -reconeguda com una excel·lent intèrpret

de sardanes corals-, i de l’expressivitat i la musicalitat del tenor Josep Carreras, que puja de nou al mític escenari del

Gran Teatre del Liceu per homenatjar la sardana i el patrimoni musical català.

.

Set anys i sis discos

Els concerts al Liceu i al Palau de la Música suposen un gran salt endavant per a la SCCC, una formació única al

món nascuda l’any 2008 a Girona com a resultat de la fusió dels instruments de cobla de La Principal de la Bisbal i

els instruments de corda i percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines. Després de set anys de

trajectòria i sis discos enregistrats, la formació “s’ha fet un lloc als festivals de música de Barcelona”, tal i com destaca

el director tècnic del projecte, Jaume Lleixà.

En una primera etapa, la SCCC es va centrar en la música catalana en tota la seva amplitud alhora que feia néixer

noves composicions pensades exclusivament per a la nova orquestra. Fruit d’aquest treball van néixer tres discs

(Sardanes per al Món, Inoblidables en Concert i Amb Catalunya al Cor) i l’orquestra va ser la protagonista del

Concert de Cap d’Any de TV3 els anys 2010 i 2011, amb un notable reconeixement de crítica i públic. A partir de l'any

2011, amb la incorporació al projecte de la corda i la percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, els

seus responsables van voler ser més agosarats i van endinsar-se en un repertori més internacional, una aventura de

la qual han sorgit els discos que conformen la trilogia Llegendes: Llegendes de cinema (2012); Llegendes del

musical (2013) i Llegendes del pop&rock (2014). Els tres treballs discogràfics s’han enregistrat i presentat a

l’Auditori de Girona i han comptat amb la col·laboració de destacades veus de la música catalana com Nina, Cris

Juanico, Beth i Manu Guix.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

16è Festival del Mil·lenni

Josep Carreras amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i la Coral Polifònica de Puig-Reig

7 de febrer de 2015 – 8 del vespre

Gran Teatre del Liceu

Direcció: Francesc Cassú i David Giménez

http://www.festival-millenni.com/josep-carreras-liceu-2/

3 Contacte de premsa: Mª Angels Martínez · mangels@comunica.cat · 645 826 984 www.comunica.cat

Informació Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

Web: http://ca.simfonicadecoblaicorda.cat/

Facebook: www.facebook.com/SCC.Cat

Twitter: @SCCCat

Contacte de premsa

Mª Angels Martínez

mangels@comunica.cat

645 826 984

www.comunica.cat

OFICINA DE PREMSA I COMUNICACIÓ

972 217 250 · C/ Ramon Turró, 1 · baixos · 17005 Girona

ENLLAÇOS RÀDIO I TV

Catalunya Ràdio

Dimecres 4 de febrer

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/Notes-de-classica/Parlem-del-concert-de-Josep-

Carreras-al-Liceu-i-la-nova-sala-de-concerts-de-la-Filharmonia-de-Paris/audio/867576/#

LA FRASE�«En la meva estada a Barcelona, el que més m’agradà fou una ‘bouillevesa’. Ep, rectifico el que més em plagué fou la SARDANA». Penn Irving.Plainfield (Nova Jersey) 1917 – Nova York, 2009. Fotògraf.

Aquest cap de setmana es celebra a Barcelo-na, la cloenda de Barcelona, Capital de la

Sardana. Durant aquests darrers mesos a la capi-tal catalana s’han celebrat una bona munió d’actes

dins el marc d’aquest nomenament. Audicions,concerts, recitals, actes cultural i històrics, exposi-cions, etc. Ha estat un any ple d’activitats en prode la sardana, i s’espera que cada any així esde-

vingui en alguna ciutat catalana, la propera seràCalella (Maresme) i l’any següent, el 1916, Molle-russa (Pla d’Urgell), en un programa que garanteixla continuïtat del gran acte de la dansa catalana.

�RobertRoqué Jutglà

emà a les de la tardase celebrarà la clau-sura oficial de Barce-lona com a Capital de

la Sardana . Serà al Gran Tea-tre del Liceu amb un concert a càr-rec del tenor Josep Carreras, laSimfònica de Cobla i Corda deCatalunya i la Polifònica de Puig-Reig.

Aquest concert permetrà gaudirde la interpretació de sardanes icançons catalanes a través de laveu d’un dels grans tenors del s. XX.A més a més, l’espectacle formapart del Festival del Mil·lenni, undels grans esdeveniments musicalsde Barcelona. A més a més, hi haprevista una sorpresa sardanistaper a tots els assistents.

Malgrat que s’anuncia aquestconcert com la cloenda de la ca-pitalitat sardanista de Barcelonaencara quedarà una activitat dinsdel cicle. Es tracta del concert deldilluns, de febrer, de la cobla Sel-vatana al Palau de la Música Ca-talana per celebrar els actes decloenda del centenari d’aquestacobla, que fou fundada a Cassà dela Selva, el .

La Simfònica de Cobla i Cordade Catalunya la forma la cobla LaPrincipal de la Bisbal i la Jove Or-questra de les Comarques Gironi-nes. Es va crear l’any a pro-posta d’en Narcís i en Josep Laga-res, i compta amb l’impuls i el su-port de l’empresa Metalquimia.

Aquest concert compta amb elsuport del Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya.

La cloenda de Barcelona com aCapital de la Sardana haurà tinguttambé parts prèvies amb la pre-sentació de la Guia d'Aplecs i Con-cursos Sardanistes al Foyerdel coliseu barceloní amb un apuntmusical de la cobla La Principal delLlobregat, i una ballada a les dela tarda a la plaça Reial, amb la co-bla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

A la Guia d’enguany hi constenfins a aplecs i concursos, es-campats per Catalunya, Andorra iel Rosselló. Se n’ha fet una tiradade . exemplars que es podranaconseguir a través de les territo-rials dels aplecs, al Palau de laVirreina de Barcelona, diversesoficines de turisme d’arreu de Ca-talunya i a la seu de la Confedera-ció Sardanista de Catalunya.

La Guia d'Aplecs i Concursos

Sardanistes és el llibre de referèn-cia que recull els principals actessardanistes. S’hi presenten en or-dre cronològic els aplecs i con-cursos que se celebren al territori,la població on es desenvolupa,l’hora, l’indret i les cobles que hi ac-tuen.

A més dels aplecs habituals hi hatambé una relació dels aplecs d’er-mita que tant sovintegen a les nos-tra comarques.

També hi ha informacions d’in-terès com ara el contacte amb di-verses cobles en actiu o d'altres ac-tivitats sardanistes complemen-tàries.

La Confederació Sardanista deCatalunya és l’encarregada de co-ordinar i editar cada any la Guia,confeccionada per les diversesterritorials d’aplecs, la FederacióSardanista del Rosselló i la Unió deColles Sardanistes de Catalunyaexistents.

La Guia d'Aplecs i ConcursosSardanistes s'edita des del , demanera que la d'aquest és laa edició. Cada any el seu disse-ny és diferent i sorprenent. Enaquest sentit, per r any consecu-tiu el disseny de la Guia ha estatdesenvolupat internament per laConfederació Sardanista de Cata-lunya.

De fet la relació dels Concursosde Colles Sardanistes s’incorporenaquest any a la “Guia”, en les altresedicions no hi eren .D’aquestamanera és molt més informativa i

els sardanistes tindran una eina deconsulta molt completa per poderconsultar.

FESTA DEL L’ÓSA molts llocs de la Catalunya

Nord, Prats de Molló, Arles, SantLlorenç de Cerdans en aquestesdiades es celebra la Festa de l’Os,també la trobem a Encamp (An-dorra) i alguns pobles del PallarsSobirà. Potser la més significativai popular és la que es desenvolupaa Prats de Molló, (Vallespir). Peraquests dies, prop del Carnaval i jaapropant-se la primavera, signifi-ca el despertar de la natura, la fi del’hivern i l’eixida de les besties quehan estat ocultes per l’hivernatge. Segons ens diu Joan Amades alCostumari Català, per denotarque vers aquesta moment de l’anyel temps se sol abonançar i queaviat s’acabarà l’hivern, segons eldit popular, el refranyer ens co-menta: «Per la candelera/ l’ós surtde la cova/ i si veu que plou/ nose’n mou», i encara aquest altre:«Per la Candelera/ l’ós surt de l’os-sera/ i si troba que fa bo/ se’n tor-na a fer un gaitó».

A Prats de Molló, que és oncentrarem el comentari, el Ball del’Ós i el Carnaval conviuen con-juntament durant tres dies, que en-guany seran, diumenge, dilluns idimarts.

El dia de la celebració del ball,com anotàvem, enguany, di-umenge dia . Surten del Fort de la

Guàrdia, homes disfressats d’óssos,vestits amb màscares i embrutatsde sutge, fan via cap al poble, es ti-ren sobre la gent, els empastifen icomenten dolenteries i trapelleriessimpàtiques , sobretot a les noies.

Els ossos volten pels carrers delpoble, fins arribar a la plaça. Totd’una sorgeixen els homes Barbers,vestits de blanc, enfarinats, aquestsempaiten els óssos i els afaiten noamb raors, sinó que empren serres,destrals, ganivets... Tot amb unclima desimbolt i divertit.

La cobla hi és present, amb lescercaviles que s‘originen i inter-pretant ballades de sardanes.

El dilluns i el dimarts hi ha la ce-lebració del Carnaval amb rues,disfresses i balls i cada dia matí itarda hi col·labora la cobla amb lescercaviles i les sardanes. La coblaque hi actuarà serà la Ciutat de Gi-rona..

WEB DE JORDI MOLINAEl tenora Jordi Molina té nova

pàgina web: www.jordimolina.cat.L’objectiu és proporcionar «demanera senzilla i clara» les darre-res novetats i propostes. Per aques-ta raó la pàgina permet als seusgestor afegir noves informacions icanvis amb més rapidesa. Amb seccions principals de fàcil iden-tificació es pot descobrir tant lavida com l’obra d’en Jordi Molina,o establir-hi contacte. La pàginad’inici recopila les darreres nove-tats i informacions.

D

Josep Carreras actua amb laSimfònica de Cobla i Corda

AUDICIONSDIUMENGE 8 DE FEBRER� Banyuls de la Marenda (Cat.Nord) Sala Bartisol. Cobla La Principal de laBisbal.H 16:00� Canoes (Cat. Nord). Sala Claude Nougaro. Cobla TresVents. H 15:00� Capmany. Plaça. Cobla Selvatana. H 12:00� La Bisbal. Plaça Ajuntament. Cobla Bisbal Jove(Dia del soci) H 18:00� Prats de Molló. (Cat. Nord) Passeig. Cobla Ciutat de Girona. Festa de l’os.H 10:00 H 15:00� Salt. Pavelló. Vila de la Jonquera i LaPrincipal de Porqueres. H 16:30� Santa Susanna. Parc Colomé. Cobla Col·legi de SantaMaria de Blanes. H 18:30DILLUNS 9 DE FEBRER� Prats de Molló. Passeig. Cobla Ciutat de Girona.Festa de l’os.H 10:00 H 15:00DIMARTS 10 DE FEBRER� Prats de Molló. Passeig. Cobla Ciutat de Girona. Festa de l’os.H 10:00 H 15:00

CONCERTSDIUMENGE 8 DE FEBRER� Banyuls de la Marenda (Cat.Nord) Sala Bartisol. Cobla La Principal dela Bisbal, amb Indira Ferrer i AntoniMas. Concert «Prima Cobla».H 10:30

L’AgendaSARDANES

Cultura i Societat�SARDANA

Diari de Girona �DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 201546

El Museu de la Mediterrània deTorroella de Montgrí continuadesenvolupant el projecte de re-cerca Fer de Músic que pretén re-cuperar i donar a conèixer, a travésde la memòria oral, la feina delsmúsics de les cobles-orquestres, lesformacions musicals més antigu-es del país. Uns personatges queens relaten com han viscut el can-vi en l'ofici. Dissabte (h) s’oferi-rà la darrera sessió amb la taula ro-dona: Els cantants en les orquestresde ball.

GIRONA | R.R.

Fer de músicMUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

La Simfònica de Corda i Cobla, amb Francesc Cassú al capdavant.

DIARI DE GIRONA

El tenor i la formació gironina clouen «Barcelona, Capital de la Sardana»

Impreso por Carme Coll Riera. Prohibida su reproducción.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE FEBRER DEL 201530 | Cultura i Espectacles |

La formació gironina Sim-fònica de Cobla i Corda deCatalunya (SCCC) i la Co-ral Polifònica de Puig-reigacompanyaran demà el te-nor Josep Carreras alGran Teatre del Liceu (20h), per homenatjar la sar-dana i el patrimoni musi-cal català. Aquest concert,dirigit per Francesc Cassúi David Giménez, serà lacloenda dels actes de Bar-celona, capital de la sar-dana 2014 i s’emmarcatambé dins del 16è Festi-val del Mil·lenni. Aquestserà el debut al Liceu de laSimfònica de Cobla i Cor-da de Catalunya, que tam-bé actuarà el 15 de juny al’altre gran temple de lamúsica a Barcelona, el Pa-lau de la Música Catalana.

La SCCC, nascuda el2008 i impulsada per l’em-

presa Metalquimia, és unaformació única al món,que fusiona els instru-ments de cobla de La Prin-cipal de la Bisbal, i els decorda i percussió de la JoveOrquestra de les Comar-ques Gironines, el projec-te pedagògic de l’Orques-tra de Cadaqués.

Un pas endavantLa SCCC ja ha enregis-trat sis discos, tres delsquals s’han presentat al’Auditori de Girona ambla col·laboració d’artistesreconeguts com ara Ni-na, Cris Juanico, Beth iManu Guix, en el cas de latrilogia Llegendes: Lle-gendes del cinema, Lle-gendes del musical i Lle-gendes del pop & rock.Els concerts al Liceu i alPalau de la Música sónun important pas enda-vant per a la SCCC.

Tal com destaca JaumeLleixà, director tècnic delprojecte, la Simfònica deCobla i Corda “s’ha fet unlloc en els festivals de mú-sica de Barcelona”. ■

La sardana,al Liceu

Irene CollBARCELONA

La Simfònica de Coblai Corda i Carreras percloure els actes de lacapital de la sardana

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, amb el seudirector titular, Francesc Cassú, en primer terme ■ SCCC

El Saló de Cent va ser el marc,ahir al vespre, del lliuramentdel desè premi Pepe Carvalhoa la trajectòria d’un autor denovel·la negra. Aquest any, laguardonada va ser Alicia Gi-ménez Bartlett. Hi van serpresents l’alcalde Trias, el ti-nent d’alcalde Ciurana, el co-missari de BCNegra PacoCamarasa i Daniel VázquezSallés. ■ JOSEP LOSADA

TROBADA DE NOVEL·LA NEGRA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Alicia GiménezBartlett, desèPepe Carvalho

Una exposició a Miamimostrarà l’art d’AntoniTàpies (1923-2012) “vistper ell mateix”, a travésd’una selecció retrospecti-va de cinquanta peces quel’artista va guardar per a laseva col·lecció privada al

llarg de la seva carrera. Tà-pies. From Within”, queestarà oberta al públical Pérez Art Museum(PAMM) des del 6 de febrerfins al 3 de maig, oferirà alpúblic una “visió no canò-nica que eixampla la ideadel Tàpies típic”, va decla-rar a EFE Vicent Todolí,comissari de la mostra. ■

RedaccióMIAMI

El Tàpies íntimvisita Miami

A la dansa abstracta d’altaqualitat de moviment deThomas Noone se li afe-geix, ara, el mite de Me-dea. Fa cinc anys que li vaninspirar la idea i li va sem-blar un objectiu allunyatdel seu univers. Ara ha as-sumit el repte amb una pe-ça que ballen sis ballarins,un per cada personatgedel mite. Medea és la pro-tagonista d’un planteja-ment prou coral en què espoden intuir els esdeveni-ments cronològics que du-en a la fatalitat. Medea hosacrificarà tot per venjarla deshonra del seu marit,Jàson, que pretenia ca-sar-se amb Glauca, filla deCreont. El treball, que jaha fet un parell de presen-tacions amb residències aCornellà i Terrassa, es re-presenta des d’avui i finsdiumenge i també de l’11al 15 de febrer a la salaMaria Aurèlia Capmanydel Mercat de les Flors.

Són sis ballarins que esdespleguen en duets, triosi alguna peça conjunta. Ladansa és molt dinàmica,alternant l’horitzontalitatamb la dansa vertical i, en-cara, uns sobre els altres.Per a la peça, Noone comp-ta amb l’il·luminador Pe-ter Lundin, que dota l’es-

cena d’un ambient dife-rent, en contínua trans-formació, subtilment.També la música és unapeça clau. El coreògraf re-peteix col·laboració ambJim Pinchen, un músicque entén que “la dansaha de respirar diferentquan és ballada”. Nooneafirma contundent: “Lamúsica és molt més im-portant del que alguns co-reògrafs volen admetre.”

Thomas Noone és uncoreògraf britànic que famés d’una dècada es vainstal·lar a Barcelona. Araque manté estable unacompanyia lligant funci-ons de dansa per a tots elspúblics, dansa integrada iconvidant altres coreò-grafs perquè treballin ambels seus ballarins mentreell rep encàrrecs de com-panyies més grans d’arreud’Europa, comprova que

els seus companys de pro-moció a Anglaterra dispo-sen de molta més capaci-tat econòmica per ser sos-tenibles. Però assumeixque la tradició és diferent iinsisteix que hi ha camíper créixer. De fet, celebral’aparició de Sismògraf,ara, com a festival estratè-gic de la dansa. També eldirector del Mercat, Fran-cesc Casadesús, confiaque aquest punt, que ja es-tava compromès pel plaintegral de la dansa, per-meti garantir una giramés estable de les compa-nyies de casa. ■

Noone introdueix el discurs narratiu alseu treball, al Mercat de les Flors

Ballar MedeaintuïtivamentJ. BordesBARCELONA

‘Medea’, de Noone Dance ■ MANU LOZANO

Noone confiaque la dansaguanyi pes, ambel Sismògraf,ara festivalestratègic

Xarxes socials