RECORDAU ELS PASSATS

RECORDAU ELS PASATS - 1

Ateneu de la Vall de Llémena Rectoria de Cartellà s/n 17150- Cartellà (Sant Gregori) ateneucartella.blogspot.com

Guió de la representació teatral sobre la revolta remensa

a la Vall de Llémena

“RECORDAU ELS PASSATS”

Elaborat pel taller de dramatúrgia de l’Ateneu:★ Narcís Canadell★ Antonio Ruiz★ Josep Tur★ Miquel Bohigas★ Josep Ma. Font Font (Fundació Pere Tarrés)★ Sònia Guerrero (Mancomunitat de la Vall)

Un projecte de l’Ateneu de la Vall de Llémena, amb la col·laboració de:★ Fundació Pere Tarrés★ Mancomunitat d’Ajuntaments de la Vall de Llémena★ Dynamis



Antecedents

La representació teatral “Recordau els passats” pren el nom de la inscripció de la llinda que hi ha a l’entrada de Can Sala de Granollers de Rocacorba, que probablement fou la casa on visqué el cabdill remença Pere Joan Sala.

La Festa Remença gira al voltant de l’obra de teatre i en dos anys s’ha convertit en un esdeveniment local que promou la recuperació de la memòria històrica dels remences, d’una manera festiva i didàctica alhora. Per això, prèviament a la representació teatral s’ha previst un recorregut amb escenes costumistes de l’època remença, així com una mostra de danses tradicionals, per acabar, després de la representació, amb un berenar remença.

La festa es complementa amb unes xerrades divulgatives organitzades per la Mancomunitat i amb una exposició realitzada per l’Ateneu, que consta de diversos plafons que expliquen el fet remença en general i a la Vall de Llémena en particular. L’exposició és una idea del taller d’història de l’Ateneu que ha s’ha portat a terme amb la col·laboració de Dinamis i amb l’assessorament de l’historiador Albert Reche. Els plafons han estat dissenyats pels il·lustradors Pere Guasch i Anna Bohigas.

Des d’aquest any 2011, la Festa continua l’endemà de la representació amb una caminada popular on es porta la forca, símbol de le Festa, fins al poble on s’ha de celebrar la festa l’any vinent.

La creació d’una ruta remença així com l’organització de campanyes gastronòmiques sobre la cuina d’aquell temps a través del col·lectiu de restaurants “Cuina de les carboneres” són uns altres projectes que s’estan impulsant des de la Mancomunitat per donar un valor afegit a la festa remença.



Guió de la Festa remensa

El guió de la Festa Remença manté una línia general que es manté cada any, però adaptant-la a les circusmtàncies i a les caracteristiques de l’espai on ha de tenir lloc.

El primer any, a Sant Aniol de Finestres, les escenes costumistes es van instal·lar al larf d’un recorregut costerut que portava des de la plana on havien tingut lloc la recepció i les dances tradicionals fins a l’espai reservat per a la representació. Donades les dimensions reduïdes del lloc i a causa de la gran afluència de públic, la representació va haver de repetir-se una segona vegada.

L’any 2011, a Canet d’Adri, es va disposar d’un espai prou gran per encabir-hi tot el públic. Les escenes, convenientment renovades i adaptades a l’entorn, es van fer a redós de l’esglèsia romànica de Sant Vicenç, passant pel pati de la rectoria, per conduir finalment al públic fins a l’explanada on van tenir loc les dances tradicionals i des d’allà a l’espai reservat per a la representació teatral.

L’any 2011 es van estrenar el gegant que representa en Pere Joan Sala i dos cap-grossos, que van estar elaborats per joves de la Vall, en el marc d’un dels tallers creats expressament per a l’ocasió.

En línies generals, el guió de cada any segueix l’esquema següent:★ Recepció dels visitants ★ Recorregut per les escenes costumistes ★ Espectacle de dances i música tradicional★ Representació teatral ★ Berenar remença



Anunci i convocatòria a la reunió

★ Arriben tres pagesos a cavall i a toc de corn criden: “Via fora! Assemblea!”★ Seguint els cavalls la gent comença el recorregut pels quadres costumistes

(música d’ambient), travessant el pati de la rectoria fins arribar a l’explanada on els dansaires, acompanyats dels músics començaran a ballar danses de l’edat mitjana.

★ Quan tothom sigui a l’explanada, el gegant d’en Pere Joan Sala i els cap-grossos arribaran acompanyats pel grup de timbalers i s’afegiran als grups de dansaires.

★ Acabades les danses, el públic anirà pujant a la feixa on tindrà lloc la representació teatral, i anirà prenent seient.

★ Mentres la gent s’instal·la, la coral canta unes cançons, alhora que el gegant i la seva comitiva pugen a l’escenari.

★ El gegant balla uns minuts a l’escenari. Quan acaba el ball, el grup de tambors i els capgrossos deixen al gegant sol a l’escenari i comença la representació



Escena 1.- Romanç de la mort dʼen Pere Joan Sala

Un cop acabat el ball del gegant, entren en escena una noia (Mònica) acompanyada d’una nena i un nen, amb vestits actuals. Veuen el gegant i tenen aquesta conversa:

Noia (Mònica) - Sabeu qui era aquest gegant?

Nena - Sí, era en Pere Joan Sala. Ho vam estudiar a l’escola

Nen - Era d’aquí a Canet em sembla.

Nena - Nooo!, era de Granollers de Rocacorba

Nen - Però d’això fa molts anys!

Noia (Mònica) - I tant! Va viure fa més de cinc-cents anys

Nen - Bufa! Més que el meu avi!

Nena - Era el capità dels remenses.

Nen - Sí, però va perdre la guerra i el van matar a Barcelona.

Nena - Mònica, perquè no ens expliques la seva història

Nen - Això mateix, explica! explica!

Noia (Mònica) - D’acord, primer us recitaré el romanç de la seva mort i després veurem la història dels remences. Què us sembla?

Nen i nena - Molt bé, -Guai!

La Mònica comença a recitar el romanç, mentre els dos nens s’asseuen davant seu, d’esquena al públic, i s’hi estan fins que acaba el romanç.



Romanç de la mort dʼen Pere Joan Sala



Escolteu homes i dones,escolteu petits i grans.Veniu i escolteu la històriadels remences de la vall.Fa poc més de cinc cents anys-el segle quinzè corria-l’hivern del vuitanta cinc,un dilluns de març seria,pels carrers de Barcelona,la gent s’aplega i brama:Diuen que han d’ajusticiarun pagès de mala fama.Perot lo lladre li diuenamb malícia els de dalt,el volen matar com siai el culpen de tot mal.És en Pere Joan Sala-pagès remença tot cor-Granollers de Rocacorbael manté en el seu record.A la vall i a la muntanya,ha lluitat en nom del rei.Defensant la seva causa,defensant la seva llei.En Pere Joan vol justícia,vol justícia i llibertat.Vol justícia per ser lliure,llibertat per treballar.Lluita en Sala per la terra,també lluita per la pau.I per això va a la guerra.I en aquesta lluita cau...Al carrer, la xusma esperala comitiva mortal.Tres ases l’arrosseguen:porten Sala al cadafal. Via fora, lladre! crideni li escupen al seu pas.-Ai d’aquells que no ho facin,que ben castigats seran! -

Els gentils de la ciutat ,satisfets d’aquesta fi,celebren la victòriai alcen llurs copes de vi.Mentre puja al cadafalpensa en la seva terra.Recorda els camps de blat, les gorgues de la riera,la Barroca, Granollers,Sant Martí, Llorà, les Medes,Sant Esteve, Sant Anioli la serra de Finestres.Què en saben aquesta gent dels paisatges de la vall!Què en saben aquests bergantsde la vida d’allà dalt!Quan la destral del botxíel seu cap d’un cop li talla,allà dalt de la Muntanyaun pagès branda una dalla!I després quan l’esquarteren i li arranquen despietatsels dos braços i les cames i en un pal posen son cap,allà dalt de Rocacorbauns pagesos de remençaalcen llurs braços iratsi fan una prometença:

“Els pagesos llemenencsno serem mai més esclaus!”Mentre dura la remença, la revolta no decau! Escolteu homes i donesescolteu petits i grans.Veniu i escolteu la històriadels remences de la vall.

En acabar el romanç, se sent una veu en off, que representa que és la d’en Pere Joan Sala

Veu en off - Aquest sóc jo, el que la cançó recorda en el dia de la meva mort, després de la lluita, després de la guerra....

- I per què els pagesos vam anar a la guerra?. Les coses venien d’antic. A l’edat mitjana, eren temps difícils pels camperols, els remences érem hereus d’una mala situació en mans dels senyors feudals;... escolteu, escolteu als joglars i sabreu quins fets van passar.

El gegant, la noia i els dos nens surten d’escena.



Escena 2 - Un temps: lʼEdat Mitjana

Tots els actors que participen a la representació baixen corrents i entren a l’escenari fent una gran enrenou, tot fent sonar els xerracs “mata-jueus”

Els dos joglars prenen la paraula:

Joglar 1 - Però no tot es va acabar a Barcelona, ni amb la mort d’en Pere Joan Sala… com diu la cançó. La seva veu i la seva ànima remença encara ressonen entre boscos i muntanyes de la vall de Llémena.

- Bona gent, escolteu... Som els joglars que us narrarem la història i així junts, la reviurem.

Joglar 2 - Bona gent!! Apliqueu orella i escolteu, els que sou d’aquí i també tots aquells que veniu d’arreu, escolteu!,.... escolteu com aquestes terres catalanes neixen de la servitud i el pacte... i com en aquestes contrades es va sembrar història i es va fer país!.

- Eren temps difícils en què els sarraïns havien envaït aquesta terra, i totes aquestes contrades esdevingueren terra de frontera...: eren marca dels francs.

- Carlemany, emperador dels francs, fou nostre senyor i la gent d’aquí estava al seu servei. (Senyala la 1a icona de l’auca). I sinó mireu l’auca... (riu) guaiteu, guaiteu...

El Joglar 1, fa sonar una corneta i, com si fos un pregoner, llegeix un edicte que la resta de remences escolta atentament, seguint-lo amb la mirada:El Joglar 1, fa sonar una corneta i, com si fos un pregoner, llegeix un edicte que la resta de remences escolta atentament, seguint-lo amb la mirada:

Joglar 1 “Qui a aquesta terra vindrà i repoblarà, si és home just i honrat amb la feina i el rei nostre senyor, i si treballa en un mateix mas fins a trenta anys de la vida que Déu li donà, podrà ser-ne amo i gaudir dels seus fruits i propietat.

Per ordre del rei Carlemany…”

Els pagesos aplaudeixen i es congratulen per l’edicte Els pagesos aplaudeixen i es congratulen per l’edicte



Joglar 2 Assenyalant un altre dibuix de l’auca i dirigint-se al gran públic:

- I de què va servir aquesta llei?, els pagesos amos? (riure). Això no va anar del tot així. Mireu... mireu com la guerra s’havia estès per arreu, i nosaltres érem terres de castell per guardar nostre senyor: ordre, casa i possessió.

Els joglars fan reverència i saludenEls joglars fan reverència i saluden

Joglar 1 - I la gent d’aquestes contrades, el poble, sempre estava al servei i caprici dels amos. Pagava impostos, tributs i delmes, i la terra treballada esdevenia lligam, llosa, deute i servitud. ... i no pas propietat com ens havien promès!

Dona 1 Surt com una espontània des de la gent que escolta i es queixa:

- És veritat!! Les guerres posteriors i els diferents tractats varen canviar la llei del rei. Els pagesos varen perdre els seus drets sobre la terra i varen quedar al servei dels senyors feudals que garantien el control i la defensa dels territoris del rei. A canvi, el rei els va donar l’administració de les nostres terres i dels masos que la llei ens havia atorgat pel nostre treball d’anys i anys.

Joglar 2 S’aixeca i assenyala un dibuix de l’auca:

- Així va ser, i varen començar els abusos i els mals usos per part del senyors feudals, guaiteu l’auca, aquí ho explica..., els senyors, els nous administradors i usufructuaris de la terra...

Crits i protestes dels remencesCrits i protestes dels remences

Joglar 1 - Eren temps de penúries, de ràtzies, destrosses i mals usos. Temps en què la pesta, les malures, els terratrèmols i la fam havien assolat les nostres terres.

- I aquí i arreu, en aquells dies, sempre manaven els mateixos.. i sinó mireu...mireu com s’ho feien...

El joglar riu i fa sonar una esquella. Un nen crida:El joglar riu i fa sonar una esquella. Un nen crida:



Nen - El rei!

Tots Tots els pagesos van repetint amb admiració i recel alhora:

- El Rei!

Acompanyat pels dos joglars, entre un remença disfraçat de rei. Un joglar ordena a tots els pagesos:Acompanyat pels dos joglars, entre un remença disfraçat de rei. Un joglar ordena a tots els pagesos:

Joglar 2 - Estireu-vos a terra que arriba el rei. Feu-li pas!

Tots els pagesos s’estiren a terra fent una mena de catifa humana per la qual passa el rei per dirigir-se a una escala que representa el seu tron.

A mesura que va trepitjant-los els remences van fent exclamacions de dolor.

Quan arriba al final de la catifa el rei s’enfila a l’escala.

S’aixequen dos pagesos: un es posa una mitra de bisbe per simbolitzar el poder de l’església i l’altre agafa un escut i una espasa com a símbol de la classe noble. Es posen al costat de l’escala per representar els tres poders que dominaven als pagesos. Tots tres criden, dirigint-se als remences:

Tots els pagesos s’estiren a terra fent una mena de catifa humana per la qual passa el rei per dirigir-se a una escala que representa el seu tron.

A mesura que va trepitjant-los els remences van fent exclamacions de dolor.

Quan arriba al final de la catifa el rei s’enfila a l’escala.

S’aixequen dos pagesos: un es posa una mitra de bisbe per simbolitzar el poder de l’església i l’altre agafa un escut i una espasa com a símbol de la classe noble. Es posen al costat de l’escala per representar els tres poders que dominaven als pagesos. Tots tres criden, dirigint-se als remences:

El poder - Aguanteu! Aguanteu el poder!

Els pagesos ajuden a aguantar l’escala, o el què és el mateix: amb el seu esforç aguanten el poder.

Mentrestant una dona, una noia i dos nens s’ha apartat del grup.

Els pagesos ajuden a aguantar l’escala, o el què és el mateix: amb el seu esforç aguanten el poder.

Mentrestant una dona, una noia i dos nens s’ha apartat del grup.

Pagesa 1 - Sempre som els mateixos els que aguantem!... ,.

Pagesa 2 - Mireu qui aguanta el poder (molt enfadada i ocupant l’espai central)

Pagesa 1 - Mireu qui són els que aguanten l’escala

Pagesa 2 - Nosaltres, sols nosaltres treballem, per engreixar aquests porcs: Fora ..fora els senyors. Fem tremolar el poder!

El grup de la pagesa i els joves llencen verdures i als actors que han representat la piràmide del poder feudal, que recullen l’escala i s’aixopluguen del ruixat que els cau a sobre. La coral també col·labora cridant:

El grup de la pagesa i els joves llencen verdures i als actors que han representat la piràmide del poder feudal, que recullen l’escala i s’aixopluguen del ruixat que els cau a sobre. La coral també col·labora cridant:

Pageses i coral - Fora, fora..uuuu!, fora..fora !.



Escena 3 - Els impostos i els mals usos

Pagès 1 - No fem broma, que això és del tot cert... mireu, a mi què em va passar. Jo sóc d’un petit mas de la vall de Rocacorba. Els meus pares varen morir sense fer testament, i a més de la desgràcia i el dolor, em vaig trobar que el meu senyor es va quedar amb una bona part dels meus bens!. I pocs que en teníem.. a sobre es va quedar els millors.

Tots - Aquest mal ús és la intestia.... Fora, fora la intestia!!

Dona 1 - Jo us vull parlar d’un altre abús: l’arcia. Sabeu què és l’arcia?.Jo sóc la Joana de Can Margalit de baix. Desgraciada de mi, amb l’home malalt i enllitat, mare de tres fills afamats, amb mal temps de collites i impostos. Un capvespre, cap al tard, vaig veure foc a la pallissa. Tot cremava, fins i tot el bestiar!. No vaig tenir temps de fer-hi res, ni un cubell d’aigua hi vaig poder llençar, que tot eren flames i desgràcia. I el meu amo, el molt aprofitat, em va multar i em va confiscar la meitat del sacs de gra i, superb, em va cridar: Perquè no saps cuidar i guardar les teves propietats...

- Mala bèstia! (mig plorant de ràbia), potser va ser ell mateix qui va manar-la cremar..

Tots - Fora l’àrcia!

Pagès 2 - És ben cert que alguns senyors són prou bons i no fan mals usos ni maltracten als seu pagesos, però no és el meu cas. Sóc l’Antoni de la Barroca. En casar-me enamorat, just de florins i sense casa pròpia, el meu senyor de Finestres em va cobrar una garantia matrimonial. Tants florins li vaig haver de donar, que fins i tot als meus germans grans vaig haver de manllevar.

- Guerra als senyors! Fora els amos.

Tots - Fora l’Espoli forçat!! Fora!!



Els tres pagesos resten a primera línia, i van repetint la darrera frase del seu discurs.

La resta de pagessos s’hi va acostant repetint, cada vegada més fort, els noms dels mals usos:

Els tres pagesos resten a primera línia, i van repetint la darrera frase del seu discurs.

La resta de pagessos s’hi va acostant repetint, cada vegada més fort, els noms dels mals usos:

Tots - Àrcia, expoli, intestia, àrcia, expoli, intestia, àrcia, expoli, intestia, ...

Quan arriben on hi ha els tres primers pagesos, criden tots plegats:Quan arriben on hi ha els tres primers pagesos, criden tots plegats:

Tots - Fora els senyors!

El grup s’enretira cap al fons de l’escenari. De sobte una dona s’acosta al començament de l’escanari, i dirigint-se al públic pregunta:

Dona - I què me n’heu de dir del maleït dret de cuixa?

Tots - Ssssst!

La dona repeteix amb veu baixa:La dona repeteix amb veu baixa:

Dona - I què me n’heu de dir del maleït dret de cuixa?

Un dels remences se li acosta per darrere i li toca el cul. Tots dos arrenquen a còrrer tot rient.Un dels remences se li acosta per darrere i li toca el cul. Tots dos arrenquen a còrrer tot rient.

Joglar 1 - Deu ni do!!. quina colla d’aprofitats i de mals usos

Veu en off - Però de mals usos n’hi havia molts més, fins a 40 és diu.. Qualsevol excusa era bona per escanyar als pagesos... Però el pitjor de tots era la remença. Lligats a la terra dels senyors no teníem ni el dret de poder-ne marxar, .. ara que hi havia noves terres lliures per treballar a la Catalunya nova, no ens deixaven marxar si no pagàvem un impost: la remença. D’aquí que nosaltres ens diguem remences. Una quantitat per persona.. per cada membre de la família.. taaaaaan elevada, que mai teníem prou diners. A més, cada noble feia pagar el que volia i així ens tenien collats i ben collats. La llibertat... tenia un preu inabastable.



Escena 4 - El dret dʼassemblea

Veu en off Els pagesos estàvem farts d’aquesta situació i vam demanar el dret de reunir-nos i organitzar-nos en un sindicat. Escolteu els joglars que ara ens parlen d’aquest fet.

Joglar 2 - Ara calleu i escolteu la lluita dels pagesos de la vall, que pels seus drets van saber organitzar-se, lluitar i fins i tot morir

Entra l’altre joglar, fa sonar el cornetí i llegeix com un pregoner perquè tothom s’hi acosti per escoltar-loEntra l’altre joglar, fa sonar el cornetí i llegeix com un pregoner perquè tothom s’hi acosti per escoltar-lo

Joglar 1 - “En el dia del senyor, vuitè dia del mes de novembre de l’any 1448, el Rei Alfons IV nostre senyor atorga a les parròquies de la vall de Llémena permís per reunir-se en assemblea per tal de fer un cens actual de pagesos, dit cens, és part de la constitució del gran sindicat remença de les terres catalanes.

- Dona fe del document el notari Jordi Bosser i els rectors de les parròquies.

Joglar 2 - Ah..si,si,si, això ho fa el rei nostre senyor... je,je i ho concedeix... sabeu per què?... doncs a fi de recollir diners jeje. En necessita molts per a les seves guerres (fa sonar l’esquella). Sinó, de què ens ha de cobrar 100.000 florins per poder tenir un sindicat?.

Els remences després d’escoltar el pregó, comenten desconfiats amb to reivindicatiu.Els remences després d’escoltar el pregó, comenten desconfiats amb to reivindicatiu.

Home 1 - Què volen aquesta gent?, Fins ara no confiaven en nosaltres i ara de cop pensen en els nostres drets ?,.... no els escolteu!

Dona 1 - Ves tu, volen recaptar diners per les guerres de Nàpols.

Dona 2 - Que va!, Volen que tinguem representants a la cort.

Tots - Si i tant i tant.. (riotes i burles)



Dona 3 - És que ara som importants. He, he!

Dona 1 - Això, vols dir que de ben segur que ens enredaran com sempre, ens volen enganyar i fotre’ns de nou

Home 3 - Trobar-nos en assemblea és important. Si som prou llestos podem fer un sindicat prou fort perquè els senyors ens tinguin por i ens respectin d’una punyetera vegada.

Dona 3 - No hi confieu, les lluites pageses no s’acabaran mai. Els senyors sempre seran els senyors

Veu en off - El sindicat remença es va constituir , i els pagesos cons-cients dels nostres drets els vàrem reclamar...i fins a tot a Nàpols vàrem anar a negociar amb el Rei nostre senyor. Us imagineu quina fila devíem fer allà, a la cort de Nàpols, nosaltres, uns pagesots de bona fe, amb ganes de pactar i d’arreglar la situació. Tothom es va fotre de nosaltres. Sort en vàrem tenir que el rei Alfons “el Magnànim” tenia problemes amb els nobles d’aquí i li calien diners per a les seves guerres i afers ...i això va anar a favor nostre.

Joglar 1 - Així va ser... Pocs anys després dels sindicats remences, i pocs anys abans de la seva mort, el rei va decidir SUSPENDRE temporalment els mals usos dels senyors. Però els pagesos no en teníem prou, volíem l’abolició definitiva dels mals usos.

Home 4 - Les assemblees remences han donat els seus fruits, el rei s’ha posat del nostre costat!

Dona 2 - Ja!, a això li dius fer-nos costat?. Té tanta por dels senyors feudals que no s’ha atrevit a abolir els mals usos. Una suspensióoooooooo... ja, per tenir-nos les boques ben callades. I quan durarà aquesta suspensió? Un dia, un mes, un any... quan durarà? Només cal que el rei necessiti dels favors dels senyors, que tan aviat com ha suspès els mals usos, els tornarà a instaurar per tenir contents els feudals

La coral canta una cançó de treballLa coral canta una cançó de treball



Escena 5 - Els remences a Canet

Joglar 1 - I aquí a Canet, com ho teniu els camperols?

Joglar 2 - Fa molts d’anys, la gent de Canet va creure que l’única forma de desfer-se del jou dels senyors era demanar una altra protecció,... la de la Ciutat de Girona. I així fou com la parròquia de Canet va esdevenir carrer de Girona.

Joglar 1 - Si, si... i que me’n dius de la rivalitat que hi havia entre els Espígol i els Canet?

Entra un Espígol i un Canet que són presentats pel joglar.Entra un Espígol i un Canet que són presentats pel joglar.

Joglar 2 - Mireu-los que cofois. Enfrontats entre ells, si, però tots dos són servents dels senyors. Els Canet són administradors, creguts i amb privilegis... i els Espígol remences que, després de la primera guerra, varen veure recompensada la seva ajuda al rei.

Espígol - A la Vall d’en Bas ja en tenen els nassos plens i estan negociant amb nostre rei i senyor per acabar definitivament amb tots els abusos dels senyors i tornar al poble el que és del poble.

Canet - No em facis riure pagesot, el rei des de Nàpols no té cap poder... aquí la Generalitat i nosaltres els senyors, ho tenim tot lligat i ben lligat.

Espígol - Nosaltres?.., què vols dir amb aquest nosaltres.. si tu només ets un trist administrador al servei dels nobles. Però les coses estan canviant. El rei està al nostre costat i té la nostra confiança!

Canet - Vols que et digui per on em passo jo la confiança del rei amb els pagesos. (riu a despit) Això és una guerra civil..(amb ràbia), el rei ja no ens és útil.. i els senyors volen tenir el control del país.



Espígol - No us ho deixarem fer. La terra és de qui la treballa: del poble! I encara que hàgiu assetjat la nostra reina i el seu fill a la ciutat de Girona, la gent de la muntanya defensarem la corona!

Es donen una empenta i abans d’arribar a les mans el joglar els desparteix i surten d’escena.Es donen una empenta i abans d’arribar a les mans el joglar els desparteix i surten d’escena.

Joglar 2 - I així ho vàrem fer, i en aquella primera revolta remença els pagesos, amb l’ajuda del francès, vam guanyar la batalla de Girona, i vam alliberar a la família del rei.

- Els remences creien que tot era qüestió de pactar i així ho varen acceptar. Algun dels seus capitans (Espígol es posa cofoi) en van treure benefici després de la victòria contra els nobles i, fins i tot, varen obtenir castells i privilegis. I sinó, que li preguntin al cabdill dels remences, el famós Verntallat.

Espígol - Tu, carallot... què me’n dius? Després de la nostra victòria, on són els teus camps i els teus privilegis? Tot el que era teu ara és meu: ordre del rei!.

Canet - La mare que et va ...

Joglar 1 - Ai!! Il·lusos de nosaltres, ens ho creiem tot, crèiem que els pagesos havíem guanyat! I l’únic que vàrem aconseguir de veritat fou que la corona, agraïda per la victòria, fes nobles a alguns dels nostres capitans. I així, comprava la seva prudència i apaivagava el crit remença. I mentrestant, els mals usos continuaven suspesos temporalment, però no abolits. I així, al cap de 25 anys, quan el rei va necessitar els favors i els pactes amb els feudals, va instaurar de nou els mals usos.

Joglar 2 - Sí, i tant que sí....(amb veu burleta) però el pitjor no va ser que els nobles recuperessin els seus drets per abusar de nosaltres... sinó que, a més, ens van fer pagar tots els impostos de nou i tots els endarreriments dels 25 anys de suspensió.



Tothom calla. Capcots i en silenci, els pagesos es recullen cap al fons de l’escena.Tothom calla. Capcots i en silenci, els pagesos es recullen cap al fons de l’escena.

Joglar 1 - Què feu, on aneu?... És que tot es va acabar aquí?, amb la nova llei i els nous abusos?.. Ara si que n’hi ha per una guerra i.. per dues si cal,... i així serà!

Tots - Així serà!, la lluita remença no morirà mai!



Escena 6 - La guerra

- Veu en off - I els pagesos no ho vàrem aguantar. Farts dels mals tractes, de les enganyifes, dels pactes trencats o no complerts i dels abusos dels nobles i del poder... els pagesos ens vam revoltar de nou.

- S’havia acabat callar i pagar. Amb la segona revolta remença ara no seria pas qüestió de pactar, ara era a vida o mort. Ara era el poble contra el poder.

- Farts de tantes mentides i de tanta opressió, algú va decidir ser lliure, i va començar a impartir justícia per la seva mà!

Joglar 1 - Mireu de nou com va la història: els pagesos teníem mala peça al teler i havíem perdut les esperances, va tornar a aquestes terres la ràbia i la repressió i va tornar la remença i, amb ella, la guerra contra els senyors!

La gent es mou com si vingués d ela feina o en un mercat, ocupen l’espai central de l’escena.quan entra un pagès esbufegant:La gent es mou com si vingués d ela feina o en un mercat, ocupen l’espai central de l’escena.quan entra un pagès esbufegant:

Pagès 1 - Ei gent escolteu!

Tots - Què passa? Què tens? Que en saps? D’on vens?

Pagès 1 - Doncs que algú se n’ha afartat de tant abús de poder.

Dona 1 - Però què vols dir? Digues! Què ha passat?

Pagès 1 - Que a la Barroca, aquest matí, han pelat el recaptador d’impostos dels senyors!

Dona - Mala mort hagi tingut, malparit.

Pagès 1 - Si , si , tal com ho sentiu.... L’han trobat estassat al bosc, amb una fletxa a l’esquena.

Home 1 - Aquest sí que ha cobrat avui, i ben cobrat.

Dona 2 - Ai! de nosaltres.. només desgràcies ens portarà tot això!



Veu en off - I sabeu a qui van acusar d’aquests fets? Doncs a mi, a en Pere Joan Sala.

- Sabien la meva ira contra els senyors i les seves injustícies. Em van empresonar, però com que no van poder demostrar que fos la meva mà la que havia tensat l’arc, em varen deixar anar. Però ja no hi havia res a fer, la flama de la revolta s’havia estès per tota la vall.



Escena 7 - Crida a la revolta

Dona 1 - Companys, Hem negociat moltes vegades amb els nobles i amb el rei. I, de què ens ha servit?

- Ens han fet moltes promeses, però els mals usos segueixen donant-nos més mal viure que mai! I la remença?: mal que ens pesi, encara ens manté lligats a la terra, condemnats a treballar-la generació darrera generació a benefici del feudal.

- Per a ells només som uns esclaus, i prou! I ho seguirem sent si no som capaços de deslliurar-nos d'aquest jou que ens esclavitza!

- Amb l'ajut del Rei hem estat a punt d'aconseguir-ho més d'una vegada. Però, on som ara?

- Ens trobem en la mateixa situació que els nostres pares i avis.

Dona 2 - Tenim la terra, però els maleïts feudals ens en prenen els fruits. Podem treballar el tros, però només ells en treuen profit.

Home 1 - Companys, la lluita dels remences ja fa cent anys que dura. Fins ara hem lluitat al costat del Rei, i el Rei ens ha fet costat. Però si el Rei ens deixa de banda, seguirem la lluita sols, si cal.

- Ja n'hi ha prou d'acotar el cap i de serrar les dents davant dels maltractaments i vexacions dels feudals!

Home 2 - Ja n'hi ha prou d'esperar que els nobles ens concedeixin la llibertat! Ells no hi renunciaran mai a llurs privilegis!Hem de ser nosaltres, i només nosaltres, companys remences, els qui hem d'acabar amb els mals usos i abolir la remença. Ningú no ho farà per nosaltres!

- I si hem de tornar a la guerra per aconseguir-ho, i anirem! I si arribada l'hora, hem de donar la vida per ser lliures, morirem defensant la nostra causa, defensant la llibertat.



Dona 1 - Algun dia, amics remences, els pagesos serem tots lliures! Si no ho som nosaltres ho seran els nostres fills.

Dona 2 - ... o els nostres néts, tant se val! Però la nostra lluita no haurà estat en va, ja en podeu estar segurs!

Home 1 - Remences, la nostra lluita és justa! Pagesos, la nostra revolta vencerà! Endavant companys, seguiu-me i serem lliures!

Home 3 - A la lluita, a les armes. S’ha acabat de pactar... a la guerra contra els senyors

Tots criden contra els senyors, aixecant les eines en actitud desafiadora.Tots criden contra els senyors, aixecant les eines en actitud desafiadora.

Dona gran - (Amb desesperació) On aneu desgraciats?... On aneu? (Amb angoixa) ...us mataran a tots!

Joglar 1 - I així fou i així va passar,... els pagesos farts, anaren a la guerra i a Llerona varen lluitar. Als seus camps els pobres pagesos ho van perdre tot, vida, lluita i somnis. La Generalitat i els feudals els varen derrotar. Més de 200 homes varen morir. En Pere Joan Sala, el seu capità, fou empresonat i jutjat a la ciutat de Barcelona. I finalment, condemnat a mort, fou executat i esquarterat.

Veu en off - La sang dels remences bullia i calia plantar cara d’un cop. S’havien acabat els temps d’intentar negociar. I jo al capdavant dels homes de guerra llemenencs a la guerra contra els senyors varem anar. I a Llerona, a prop de Montornés i de Barcelona, la lluita va ser a mort.



Escena 8 - Final

Joglar 2 - Però a més d’ aquest fets que van colpir i destrossar a la gent d’aquesta vall, moltes fetes més i esdeveniments varen passar, i entre elles que tot hi havent perdut la guerra, els senyors varen amb nosaltres haver de pactar i els drets del pagesos reconeguts i els mals usos abolits.

- I per aprendre de la vida a aquesta assemblea us han convocat així doncs .. preneu-ne bon compta i torneu l’any vinent, segui al gegant d’en Pere Joan Sala i vetlleu la seva memòria i la dels herois de la vall....a fi de recorda la nostra història i l’honor dels passats...per aprendre de la nostra glòria i del valor de la nostra llibertat....(marxen i entre el gegant i surten tots al seu voltat seguit pel poble

Veu en off - Tot i perdent les guerres, la lluita va seguir i els drets d’aquesta terra els pagesos varem aconseguir...... i quan a per tot el món el drets del poble eren qüestionats a Catalunya els mals usos varen ser retirats: la revolta Llemenenca havia triomfat....

- Visca la terra i el poble.. visca la llibertat i mori el mal govern..

- Homes i dones, petits i grans, hereus de la Vall recordeu els passats...recordeu

FI



BIBLIOGRAFIA

- PARAREDA, ALBERT: Via fora, lladres! Barcelona, Barcanova, 2003

- RECHE ONTILLERA, ALBERT. Les revoltes remences a la Vall de Llémena. Janus

- VICENS VIVES, JAUME. Historia de los remensas en el siglo XI. Barcelona, 1945

- VICENS VIVES, JAUME. El gran sindicato de la remensa . Madrid, 1954

- VILAR, PIERRE. Catalunya dins l’Espanya moderna

- DD.AA. Remences i no remences. Una revolució agrària dels segles XIV i XV. Dossier de la revista de Girona,(Setembre-Octubre 1986.

- JORDI BOLÓS. Catalunya Medieval. Barcelona, ECSA 2000

- CALZADA I OLIVERAS, JOSEP. Sant Gregori. Ajuntament de Sant Gregori 1986



RECORDAU ELS PASSATS

Documents

Transcript of RECORDAU ELS PASSATS