REVISTA DE l’IES SANTANYÍNúm. 5, Desembre 2003. Preu 1�

Recordant Miquel Barceló, Maria Esquinas iMartí i Pol

Totes les activitats pro-viatge d’estudis de 4t

Enquesta: 10 preguntes sobre l’enllaç deFelipe i Letizia Ortiz

Entrevista a Guillem Rosselló: “Adoptar uninfant és difícil i molt car”

Reportatge: Cinc barques de bou pesquen aCala Figuera

2 RACÓ DELS PARES

Agraïm totes les col·laboracions isuport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquestapublicació expressen únicamentl’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Miquel Adrover, Margalida Alemany,Maria Antònia Barceló, Gonzalo Calado,Maria Cànaves, Joan Antoni Ferrer,Victòria Forteza, Andreu Julià, MoisésMartín, Estefanía Melendo, SaraMelendo, Patricia Montano, Rafel Mora,Maria Francisca Moya, Joan Nadal, JoanMiquel Nevado, Phillippe Pascal, GeorgiPeychev, Sebastià Pons, Jordi Ramos,Joan Rigo, Miquela Rigo, BartomeuRojas, Miquel Àngel Romero, GuillemRosselló, Miquel Salom, Regina Sbert,Cristina Simarro, Maria FranciscaSimarro, Melissa Sommer JanikTrivellini, Alex Urda, Fermín Vázquez,Xavier Vicens, Joan Sebastià Vidal

Col·laboradors

Alumnes de Processos de Comunicació de 4tIgnasi AlonsoBartomeu FontcubertaIlia ReinaAndreu Server

Coordinador

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Andreu Server-Mas

Fes arribar les teves col·laboracionsals membres de la redacció

o bé atentol@sabaula.com

CorrectoraMaria Bonet

Ho sap tothom, i és profecia.La meva mare ho va dir un diaQuan m’acotxava amb blats lleugers;Enllà del somni ho repetiaL’aigua dels astres mitjancersI els vidres balbs d’una establiaTota d’arrels, al fosc d’un prat:A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol, i amb veu d’albat,Criden per l’ull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetat.Els qui ballaven per les salesSurten i guaiten, des del mollUn estel nou que passa el coll.

El coraler ho sap pel pirataQue amaga els tints en bucs d’escataQuan crema l’arbre dels escrits;Al capità d’una fragata

Benvolguts pares i mares,

En primer lloc vos volem saludar i encoratjar perquè en aquest nou curs enstrobem tots amb energies renovades per col·laborar i participar el màximpossible en totes les activitats que s’organitzin, tant de l’AMIPA com del propiIES, ja que això repercuteix en benefici dels nostres fills i filles.Des d’aquesta junta directiva, conscients de ser els vostres representants, vosdemanam la màxima col·laboració i participació amb aquesta junta, de la qualcosa vos n’estarem molt agraïts i vos demanam que ens faceu arribar totes lesvostres opinions, necessitats, idees noves, o qualsevol iniciativa que tengueu, jaque serà ben rebuda (vos podeu adreçar a qualsevol membre de la junta del’AMIPA o deixar-ho a la consergeria de l’IES).

Volem donar l’enhorabona als pares i mares del curs de primer d’ESO per la sevagran participació i mostra d’interès pel Projecte Jove.Esperam que no perdreu les ganes ni la il·lusió, seguint així fins que s’acabi, jaque els vostres fills i filles us ho agraïran.Com cada any hi ha a la venda loteria de Nadal que està a la vostra disposicióperquè en compreu ja que tots esperam que aquest any ens tocarà.Des d’aquí vos desitjam que tengueu unes bones festes de Nadal i un feliçcomençament d’any.

SALUTACIÓ DE L’AMIPA

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA*Li ho diu la rosa de les nits.L’or i l’escuma d’una mataClamen, somnàmbuls, pel serrat:A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,I les rialles del captairesSolquen els glaços del teulat.Un pastor ho conta als vinyataires:A cal fuster hi ha novetat.El roc dels cims escampa flaires,I al Port mateix, amb roig roent,Pinten, pallards, l’Ajuntament...La gent s’agleva en la nit dura,Tots anuncien la ventura,Les Illes porten el saïm,I els d’Urgell, farina pura:Qui res no té, clarors del cim.La fe que bull no té capturaI no es fa el Pa sense el Llevat:A cal fuster hi ha novetat.

Poema de Josep Vicenç Foix (1894-1987), del llibre Onze Nadales i un Cap d’any.Aquests versos foren escrits el Nadal de 1953 i, amb ells, com en tots els poemes delllibre, Foix se sumava a la tradició popular d’enviar una felicitació per Nadal als amics.Així també ho feim des de la revista Téntol per als nostres amics-lectors.

Cap de fotografiaXeles Tortosa

OPINIÓ 3

RECORDANT MIQUEL BARCELÓPRELUDI PER A UN ORGUE DE JORDI BOSCHA la memòria de Miquel Barceló Vidal

Més que el dolor, Miquel, és aquest lamentablesilenci que em domina, des que vares salparcap als límits de l’ésser, el que em deixa un paperd’estrassa damunt l’àmbit violeta dels recordsi filferros dins la boca. Un silencid’inhòspits passadissos, d’esgrogueïtsmocadors de novícia i devocionaris. El mateixque emmetzina els ulls de les genetesquan la neu embolcalla el dibuix de les eresamb un deliri còsmic.¿Caldrà morir, com tu, per retrobar qualque illahabitable i aquells dies de sol de la nostra amistat?Inútilment,t’he cercat pel secret dels talaiots, pels oasistribals de la infantesa, pels vells àlbums de fotos,pels murmuris de tinta dels arxius de la Sala,pel perfum dels estiusamb claror de navilis i noies amb regust de pintallavis,per la geometria del cant gregorià,la més pura metàfora de l’oraciói del que senties per la veritat total de la música.T’he cercat per les aules i per les becerolessense d’altre argument que els teus ulls blaus.

El dia deu de desembre s’hancomplit sis mesos des queMiquel Barceló ens va deixar.Era el dimarts 10 de juny quana primera hora del matí, justabans de començar les classes,es va escampar el rumor a lasala de professors.Sobreposant-se a l’esglai i a laincredulitat que ens corprenia,la nostra directora féu unacridada telefònica queconfirmà la fatídica notícia: EnMiquel Barceló havia morten una clínica de Ciutat. Elsseus companys sabíem d’unsrecents problemes de salut que,de cap manera, imaginàvemgreus. En Miquel era el mateixde sempre: alegre i a punt per ala tasca quotidiana. De fet, vaassistir amb normalitat al dinarque els professors férem periniciar les vacances de SetmanaSanta. Però la cruel tria de la

Activitat professional:· Mestre d’ensenyament primari a les escoles de Cas Concos,parroquial de Campos i Blai Bonet de Santanyí, on també enfou el director.· Mestre de llengua catalana de l’Institut de Santanyí , des de laseva inauguració el 1998 i a on en fou secretari fins el 2002.· Jutge de Pau de Santanyí.

Llibres publicats:· Els nostres noms de carrers. Aj. de Santanyí. 1989.· Coral de Sant Andreu (1942-1992). Aj. de Santanyí. 1992.· L’oratori del cementeri (1894-1994). Aju. de Santanyí. 1996.· Escola i poble. Aj. de Santanyí. 1996.

Notes, articles i col·laboracions a revistes, programes de festes i diversespublicacions:

· Inventari de l’arxiu municipal de Santanyí. Ajuntament deSantanyí i Consell Insular.· Santanyí. Entre el record i la vivència (diversos autors).Ajuntament de Santanyí. 1985.· El temple parroquial en el segle XIX. 1986.· Sebastià Tomàs i Ferrando. 1991.· La Sala Nova i el seu temps. 1991.· Articles sobre història local a la Revista Sal i Xeixa. 1984-1986.

Miquel Barceló i Vidal (Santanyí, 12 d’agost de 1946 - 10 de juny de 2003)

descarnada dama és sempreimprevista i atzarosa. Déuser veritat que sols moren jovesaquells qui els déus estimenperquè als seus cinquanta-sis anys, en MiquelBarceló era un home jove iamb prou mèrits permerèixer l’estimació delsdéus i dels mortals que elconeguérem.Ara, idò, en aquest nou cursen què físicament ja no ésentre nosaltres, des de larevista Téntol volemtestimoniar que el seuesperit roman viu persempre més. Valgui aquesturgent currículum i elpoema que el seu amic icompany de tants d’anys,Antoni Vidal, li dedicà alprograma de festes de SantJaume de Santanyíd’enguany.

Antoni Vidal FerrandoJuny de 2003

4 OPINIÓ

El passat dimarts dia dos de desembre vàrem fer unajornada de dol per la pèrdua de la nostra companya MariaEsquinas Vadell. Va ser un dia trist i de recordança. Lesclasses emmudiren deu minuts abans de tocar el primerpati per així poder escoltar de la veu de Miquel Salom unpoema en memòria de na Maria. El poema fou escrit pelnostre professor de religió Guillem Rosselló i, a travésdels seus versos, s’expressava un sentiment i una idea claraque na Maria viu i es troba present en tots els quegaudiren de conèixer-la. En acabar la lectura del poema esva convidar tot aquell que ho desitjàs a estar en silencifins que sonàs l’avís del primer pati. La resposta per partd’alumnes i professors va ser impressionant: un silencicorprenedor. La jornada escolar va acabar dues horesabans. Acabà a la una del migdia perquè tot aquell quevolgués, tengués la possibilitat de poder assistir al’enterrament que es realitzà a les tres en el cementiri quecomparteixen S’Alqueria Blanca i Calonge. El funeral esva realitzar a l’església de Calonge a les 20 hores. Aambdós actes hi va assistir una gran multitud de gent. Lapluja i les inclemències del temps que es manifestaren alllarg de tot el dia no van suposar cap tipus d’ impedimentper a dur a terme els diversos actes ni per a que la gent fospresent a aquests.

Què pot dir un amic d’una amiga davant la seva desapariciófísica? No ho sé. Crec que en l’únic que no em poden fer elscomptes ningú és dient de la manera en que la nostraconeixença havia arribat fins a una gran amistat.

Me’n record de les vegades, abans d’anar a escolajunts, que ens havíem trobat a missa a Calonge, únicamentens fèiem una alçada de cap per saludar-nos. Aquestasalutació s’acabà quan ens vam començar a conèixer més bé,anant de campament amb el club d’esplai Ansa per Ansa,llavors aquell simple moviment de cap, ja era un Bon dia,com estàs? Però encara podia arribar a més, i hi va arribar.Fa 5 anys, vam començar a anar al mateix institut, no a lamateixa classe, però si al mateix curs, no vam anar maiplegats, però malgrat això, la nostra amistat anava creixentcom pot créixer una mongetera a la llum de la lluna plena.Ara ja era: bon dia, que tens molts d’exàmens avui?, i desprésuna aferrada pes coll.

Fa dos anys, vaig entrar a n’Es Majoral de Calonge,ella també n’era una de les components, quina casualitat!,érem els únics de la mateixa edat. Vulguis o no, sempreestàvem junts i també ballàvem cançons. A partir d’aquí, pucdir que la nostra amistat va anar consolidant-se, jo ni contavamoltes de coses i ella també, vam preparar innocentadesplegats, i fins i tot ja en tenim una de planejada per aquestsSants Innocents del 2003 (ja no serà tan emocionant com situ em poguessis ajudar a organitzar-la, però la faré). No séque degué ser, però ja no era una simple amistat, era unabona, una molt bona amiga, sempre m’aconsellava quan jo lidemanava ajuda, i jo ho feia així quan podia fer-ho.

Puc dir també que li agradava ajudar als altres,perquè entre d’altres coses que volia fer, era ser pediatra, perpoder ajudar als nins amb més dificultats per poder tirar lavida endavant.

No fa massa temps em va dir que deixava EsMajoral, però no per sempre, sinó per un sol any perquèl’havien d’operar d’un genoll.

No fa ni tan sols 70 dies, que va venir a l’institutamb crosses, ja l’havien operada, el dilluns següent ja no vavenir, era a l’hospital. Havia tengut un accident, pot ser persort o per desgràcia, se’n va anar, no sé a on, però ja no hiés.

Maria, si em sents, et vull dir que la nostra amistatno s’acabarà mai, malgrat una vida o una mort ens separi. Teseguiré contant problemes que tengui, supòs que no tendrécap resposta, però intentaré fer el que crec que tu faries. Sivols que t’ajudi en qualque cosa ja m’ho faràs sebre.

Maria, va per tu, va de jota.

Miquel Salom Rigo

JORNADA DE DOLAlumnes de 4t de Processos de Comunicació

Què pots dir d’unabona amiga?

OPINIÓ 5

Un record planeja dins la ment.Conèixer el teu somriure,

Somni brillant d’aquelles càlides nits d’estiu.Eres cega i t’estimàvem.La llum torna obscura

I enyoram la seva lluentor.Freda nit se te’n va dur,

Llargues nits estarem amb tu.

(1r batx B. 2-12-03)

Adéu, Maria, adéu,però no a tu

sinó sols a la teva presència massa quietade com estàs ara.

perquè tu no te’n vas, sempre seràs amb nosaltres;ens guaitaràs des d’un brot de romaní,

o entre la flor d’un enyor;i ens somriuràs des de la verdor d’una argelaga

o en el rebrot d’una memòria.Sabem que els teus ulls ens miraran –com sempre-com una bella espantadissa d’aus molt blanques,i ens retrobarem en el sotabosc de l’amistat.

Perquè no hi ha adéu Maria –ara ja ho pots veure-sinó només un Déu i un univers magnífics, bons,eixugant-nos el plor del la teva partida,

retornant-teen un contraban de sentiments i matèries.

Estaràs amb nosaltres cada dia, seràs,i els teus ulls seran

les llenques de claror d’un nou matí i les teves mans

un bocí d’aquest cel que ens agombolai el teu somrís

serà aixopluc per a cada nova primavera

SERAS TU I SERÀS NOSALTRES

Adéu, Maria, adéu,però no et deim adéu a tu –ara ja ho saps-

sinó sols adéu a la mentida de la teva absència.

Guillem Rosselló Bujosa

Dia 13 de Maig de 1987, per Ca’n Rebeu va arribar unagran alegria. Una estrella havia arribat, na Maria, na MariaEsquinas Vadell. Uns amics la coneixen d’aquí, uns amicsla coneixen d’allà, però tots la coneixem així com és ella,així com és l’estrella que a partir d’ara brillarà devora elsseus familiars i devora el Bon Jesús a aquest hermósfirmament.

Ens hem de quedar amb el record de les mateixesespolsades que ballava, quan actuava amb els seuscompanys damunt un escenari, quan jugàvem a moros icristians per dins les garrigues de la Colònia de Sant Perea aquells estius de campament i tot aquells records bonsque poguem recordar d’ella.

Ha arribat el dia, on les portes del cel s’han obert il’espelma de la vida s’ha apagat.

Pot ser que no et vegem, però la teva presència sempre hiserà, fins que la darrera persona que pensa en tu vengui alteu costat, ballarem un fandango amb el teu recordpresent, farem una obra de teatre dedicada a tu, farem unexamen pensant en tu, farem un alè i et recordarem.

Va per tu, Maria.

Miquel Salom, Marga Alemany, Maria Francisca Moya i Cristina Simarro, en nom dels teus amics

*Paraules llegides al funeral de Maria Esquinas Vadell.

UNA ESTRELLABRILLA

POEMA PER A NA MARIA (i contra la mentida d’un adéu)

MARIA

OPINIÓ6

Tot començà arran de la participacióde l’Institut al concurs Banc de Dadesde Canal 4. Així com el primer copguanyàrem els manacorins i vàremquedar en la primera posició, quanarribàrem a la final quedàrem segonsi als tres concursants de Plató enstocà un viatge a la UniversitatCatalana d’Estiu, a Prada deConflent. Dels tres que el guanyàrem,tot s’ha de dir, amb ajuda de la gentdel Suport, només jo, i en MarcBonet poguérem anar al viatge ja quel’altra companya nostra ja tenia unviatge en aquelles dates. De totesmaneres, s’hi apuntaren duessantanyineres més, na Maria

I AQUEST ESTIU... CAP A LA UNIVERSITAT!!!Sebastià Pons, 2n Batx

Barcelona agafàrem un autocardirecte cap a Prada amb el qual,casualment, ens aturàrem a fer elsdescansos cada dues hores en elsmateixos llocs on ho férem en elviatge d’estudis de quart d’ESO de fados anys, anant cap a París.Quan arribàrem estàvem cansats delviatge però, després d’unapresentació dels monitors que anarendirectament a Prada, i de que ensacomodéssim dins el que serien lesnostres habitacions durant elspròxims nou dies, anàrem a la plaçacentral del Liceu, nom que rep laUniversitat. Allà ens començàrem arelacionar amb tots els integrants del

político-culturals. A totes aquestesactivitats hi podien assistir tant elsalumnes menors de divuit anyspertanyents a la Universitat Catalanad’Estiu Jove (UCE Jove) com els de laUCE dels majors. Després d’undescans per anar al menjador a fer unmos i dormir una estonetacomençaven els tallers de l’horabaixai les activitats complementàries. Aixícom els tallers eren per a tots,aquestes activitats eren només pels dela UCE Jove. Deixant de banda això,hi havia altres conferències especialsorganitzades només per a nosaltres,els joves, o altres activitats coml’anada al Canigó a peu o a Vilafrancade Conflent.Durant el dia no teníem gaire tempsd’esbarjo, encara que, després de lesfestes que organitzàvem durant lesnits, que no s’acabaven mai abans deles sis i mitja, ens agafàvem unesquantes hores del matí per descansari recobrar forces. De totes maneres,els que fèiem festa, cada nit, sobre les4, aprofitàvem per fer la ronda de niti convidar a la festa els qui jadormien. Aquestes festescomençaven al poble, on cada vesprehi havia concert o cinema i seguiendins el recinte universitari, on hi haviamúsica durant hores a la carpa. Pernorma general, els monitors ensvenien a despertar a les 7, peròdesprés d’uns quants dies féremamics als pisos dels majors de 18anys, on quedàrem a dormir elsmatins o les tardes després d’haverdinat perquè així els monitors no enstrobessin. A vegades anàvem a nedaral riu que passa al costat del Liceu, el“Le Têt”, l’aigua del qual sovintestava gelada, però ningú no potsuperar els massatges que feien elsràpids, situats més a baix d’on hi haviael pont que duia cap al poble. Encanvi, en altres ocasions anàvem apatinar o a nedar a la piscinamunicipal. Així com agafàvemconfiança entre nosaltres ens ho

Magdalena i na Miquela, entred’altres, però només aquestes duesprimeres arribaren a venir.El viatge tingué lloc entre el 15 i el 25d’agost d’aquest mateix estiu. Enscridaren des de l’agència per quedard’acord en l’hora i el lloc de partida.Quan arribàrem allà no coneixíemquasi ningú. Partírem amb vaixell capa Barcelona, dins el qual jacomençàrem les relacions amb elsmonitors. Aquests monitors noméseren per als menors de 18 anys, edaten què ens trobàvem nosaltres, totsels santanyiners. Quan arribàrem a

Liceu: hi havia gent jove, des de 15 o16 anys, fins a gent més major quepassava la cinquantena d’anys. Totaaquesta gent provenia de València, elPrincipat, Mallorca, Aragó, Andorra ifins i tot de França, quasi tota de parlacatalana, quasi el cent per cent.Les activitats començaven els matinsa les 8, normalment amb classes dedues hores de diferents disciplines:Humanitats, Naturals, Ciències, etc.Tot seguit hi havia dues hores més declasses pluridisciplinàries i, desprésd’aquestes, una hora de xerrades ocongressos per a tothom sobre temes

Alguns dels participants a la Universitat de Prada.

OPINIÓ 7

La contaminació acústica és unproblema mundial sempre present,des de les grans ciutats, fins alspetits pobles. Aquest problema éscausat pel trànsit, i també per laproximitat dels aeroports a lesgrans ciutats.En canvi als petits pobles es dónaprincipalment per l’acció delscotxes i ciclomotors ja que moltsd’aquests últims poden arribar a ferun soroll insuportable, que potarribar a molestar.Com solucionar-ho?Per solucionar aquest problema lesautoritats fan construir elsaeroports lluny de les ciutats, i fanpassar el trànsit per avingudes queles envolten.Als pobles, en canvi, intenten reduirles infraccions dels jovesaugmentant el nombre de controlspolicials.A Santanyí s’ha construït una via decintura perquè el trànsit envolti elpoble, i només hi entri si ésnecessari.Les carreteres que han construït perevitar aquest problema són:- Una que va des de l’entrada deSantanyí venint des de esLlombards fins a la vora del nostreinstitut.- Un altre que va des de l’entrada deSantanyí venint des de Campos finsa l’inici de la carretera de ÉsLlombards.- Una que va des de l’entrada de

SOBRE CONTAMINACIÓ ACÚSTICAJoan Nadal, 4t C

Santanyí venint des de Cas Concosfins a l’entrada venint des deCampos.- I per últim una que va des de lacarretera de s’Alqueria Blanca fins ala carretera de Cas Concos.Jo crec que la idea de fer passar eltrànsit per fora del poble, és moltbona i encara més durant l’estiu,que amb la gran afluènciad’estrangers, per l’interior del poblese circulava molt lentament i enalguns casos s’arribava a col·lapsar.Altres tipus de contaminacióacústica, serien per exemple localsnocturns, com els bars i lesdiscoteques. Els bars no donentants problemes com lesdiscoteques ja que normalmenttanquen abans que les discoteques.Les discoteques situades a l’interiordels pobles sempre donenproblemes ja que els veïns esqueixen del soroll que emeten, i deque molts dels seus clients surten alcarrer i fan soroll a altes hores de lamatinada. Els bars en canvi solenser més tranquils, freqüentats perpersones majors i normalmenttanquen l’establiment més prest, ino causen tantes molèsties als veïnsque volen dormir.

Les grans obres també provoquencontaminació acústica perquèempren maquinària pesant,compressors i altres eines queemeten molt soroll.

passàvem millor. Sovint quedàvemdins les habitacions xerrant o tocantinstruments diversos com poden serles xeremies, el tamborino, el flabiol,els bongoes, la guitarra i les grallesque dugueren alguns dels Castellersde Mallorca que ens acompanyaren.Referent als castells, també férem unadiada castellera on hi pogué participartothom que volgué i que s’atreví apujar.Les relacions entre els integrants tantde la UCE com de la UCE Jove eracordial i quasi familiar. Encara que eraimpossible conèixer prop de les 400persones que formaven el cursd’aquest estiu, arribaves a conèixer-neuna gran part amb la que agafavesconfiança i amb qui sempre estàvemde festa. Tot i que les habitacions notenen clau, hi ha armaris que es podentancar, sempre que es dugui un panyde maleta propi, encara que no fa falta,ja que no hi ha robatoris a causa de lesbones relacions que he descrit.Per acabar m’agradaria convidar atothom a que vagi a Prada el pròximestiu, és una experiència que no s’hade deixar passar. Això que vacomençar com una decepció, ja queaquest viatge era el premi per al segonclassificat, acabà amb una divertidaexperiència que m’hagués sabut greuperdre’m. Actualment, encaramantinc contacte amb els integrantsde la UCE i de la UCE Jove (que calremarcar que la única diferència entreelles és que els joves tenim monitor iels altres no) tant de Mallorca comd’altres llocs, com per exemple lesvalencianes Alba i Meritxell o els delPrincipat com la Núria de Granollers,la Lucia de Castelldefels, l’Astrid, elCarles, l’Aaran i el Dídac deBarcelona i d’altres que de segur men’oblido. Recordeu que érem un grupde 37 joves sumat a uns 10 de majorsde 18 anys dels quals érem molt amicstambé. Respecte als monitors, n’hihavia de tot tipus, la veritat, no enspodíem queixar, almenys de tots. Endefinitiva, una experiència genial ambgent genial. Creieu-me, no es potdeixar escapar.

OPINIÓ8

Dins el procés de recuperació de la normalitatlingüística de la llengua catalana és fonamental latasca que es realitza des dels àmbits docents, escolesi instituts, amb la participació, l’esforç i laresponsabilitat de professors, d’alumnes, de pares ide personal no docent, i des d’on es transmeten a lasocietat uns coneixements i unes actituds vitals pera possibilitar els usos normals de l’idioma.

En aquest sentit, els primers que han de demostraruna actitud positiva, ferma i respectuosa són els quetenen el català com a llengua materna. Per això, desde la Comissió de Normalització Lingüísticad’aquest centre, aprofitam aquest espai de la revistaTéntol per transcriure a continuació el famós“Decàleg del catalanoparlant” que publicà fa anys T.Stegmann, un professor de Filologia Catalana de laUniversitat de Frankfurt.

1.- Parlar el català sempre que es pugui,especialment amb la família i els amics i coneguts.Fer-se el propòsit de parlar en català als qui ensentenen, encara que fins ara els haguem parlat encastellà.

2.- Ser respectuosos amb tothom que parla una altrallengua, però exigint que els altres siguinrespectuosos amb la nostra.

3- Dirigir-nos en català a tothom; al carrer, pertelèfon, al treball, etc. Si ens entenen, hem decontinuar parlant-los en català, encara queresponguin en un altre idioma.

4.- Als nostres coneguts que encara no comprenenbé el català, els hem d’animar a provar de

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANTComissió de Normalització Lingüística

comprendre’l parlant-los a poc a poc i explicant-losde tant en tant algunes paraules.

5.- Si veiem algú que s’esforça a parlar en català ,hem d’ajudar-lo i demostrar-li que valorem el seucomportament.

6.- Deixar de corregir qui no vulgui ser corregit,però donar l’exemple de demanar a persones o aentitats autoritzades quines expressions incorrectescal substituir. Ajudem-nos els uns als altres amantenir un català bo i viu.

7.- Respectar les diferències regionals del català.Parlar amb catalans, valencians, balears,rossellonesos, etc. I conèixer els accents i motsdiferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa delcatalà , com de totes les llengües cultes.

8.- Fer-se subscriptor de diaris i revistes en català . Ique siguin en la nostra llengua les lectures que faceu,els espectacles a què assistiu, els programes de ràdioque escoltau i la televisió que mirau, etc. Facem allòque havia estat prohibit durant tants d’anys.

9.- Prendre la decisió d’escriure totes les cartes inotes en català. A partir d’avui posar sempre el nomen català. Omplir-hi els talons. Fer canviar els papersimpresos, els rètols, etc. Seria ben trist que perestalviar despeses deixàssim de donar testimoni decoherència lingüística.

10.- Exigir de tothom, fins i tot de les institucionsmés rutinàries, que ens escriguin en català. Fer-hoamablement. No hem de perdre el temps i els nervislluitant contra els enemics declarats de la llengua delpaís. Cal deixar-los de banda.

superfície. Imaginau-vos latemperatura que agafa això un diamínimament assolellat. Ara hiafegiu trenta persones dins aquestaaula. Sobren les paraules. Bono!podeu dir: a l’hivern es deu agrair.Doncs no. Els euros que es gastenen calefacció retrien més si esposassin a una rifa. Val a dir queuna part dels vidres són dobles. I laresta? La resta no. Per què? Qui losa?I suposant que la temperatura fosadequada (amb el sol de Noruega iunes bones calderes), com ho feimper utilitzar qualsevol casta deprojector dins una aula? Solució:posar persianes. Doncs tampoc.En primer lloc no hi ha “finestres”on posar-les, és tot obert. I ensegon lloc, com aniré repetint, noes pot tocar res.Així mateix, els costos demanteniment de tots aquestsfinestrals surt caríssim. Hempensat mai que costa de fer nettots aquests metres quadrats? I noen parlem aquells que tenen aquellsbarrerons inútils a davant.Per altra part, conten els més vellsdel centre, no s’ha vist funcionar lacalefacció bé mai. Es perden tonesd’aigua per algun lloc. Els serveisde manteniment ja hi han tornatboiets. Mentrestant seguim pagantcristianament el gas-oil.En podríem comentar un catrefiler

OPINIÓ 9

No es poden posar pedaços a les tares de l’institut mentre no es falli el plet que hi ha entre laConselleria i el constructor.

ELS EFECTES DELS DEFECTESEnguany torna a ser un any plujós,cosa bona per la pagesia, però queens deixa a tots els usuaris delcentre mirant cap al cel. De tots ésprou conegut que els dies detormenta plou més a dins del’edifici que a fora. I aquest fet noés anecdòtic, passa cada vegadaque plou. Passadissos mullats, roisd’aigua dins les aules, ordinadorsen remull...A que es deu tanta mullena? Doncsel sostre és un paner i elstancaments fan de tot menystancar.Això dóna què pensar. Com així uncentre nou de trinca com el nostreestà d’aquesta manera? Si ens feimaquesta pregunta i anam observantveurem que hi ha d’altres taresestranyes en un centre d’aquestaantiguitat. Algunes d’elles són dedisseny i altres de construcció. Iper més inri no en podem subsanarcap d’elles mentre no s’hagi aclaritel plet que hi ha entre laConselleria i els constructors.Si us hi fixau bé no hi ha cappersiana enlloc. No entraré acomentar els aspectes estètics, que-sens dubte- possiblement siguinelogiables, però no consider quehagin d’esser prioritaris en uncentre d’ensenyament. Totes lesaules tenen gran quantitat devidres camp a migjorn. Algunad’elles arriba als 48 m2 de

Bartomeu Fontcuberta

Conselleria. I passar pena i malviure en aquestes condicions. Jaque no us penseu que elsresponsables del centre estiguinorgullosos, però no dubteu que noestan mans dins butxaques.

Si tot això fos poc, estam estrets.Dins una mateixa sala hi conviuenfins a set departaments per deixarlloc per poder posar aules. No hiha sala de visites per dedicar-la aaula. La sala de l’AMIPA es faservir d’aula. Hi ha cursos que vansaltant d’una aula a una altrasempre seguit perquè no tenen aulapròpia. Voldríem fer un cicleformatiu però no tenim espai.En vista d’això fa anys que es vademanar una ampliació. Al capd’uns anys es va concedir i el curspassat ja ens mostraven un pre-projecte (no ens solucionava resperò alegrava que pensassin ennosaltres). I –Oh fortuna!- enguanyens diuen que s’ha retirat tot i quehem de tornar a començar. Perquè? Qui lo sa? (Sí, ja sé què ja hohavia dit, però és així)De segur que en parlarem més.

Degotissos de verdet provinents dels rois d’aiguade l’aula d’informàtica.

Fa planta. Però, és realment funcional?

de tares. Però es fariapesat i a més trobaríeuque són menudències.Tal vegada ho siguinpels que no les topensempre seguit.Només ens restaaguantar, seguirgastant euros ded’aquesta manera idonar creu a la

ACTUALITAT10

ACTIVITATS PRO VIATGE D’ESTUDIS DE 4T

UNA FIRA PASSADA PER AIGUA

La fira d’octubre de Santanyí i la majoria dels seus actesvaren ser suspesos a causa de les inclemènciesmeteorològiques. D’aquesta manera la il·lusió dels infantssantanyiners també és va esfumar .

Les previsions foren encertades. No eren les 7 quan lesfurgonetes dels firers començaren a banyar-se . Tot eranerviosisme entre firers i expositors; molts se n’anarenabatuts en vista del temps, sabent que havien perdut unjornal. A primera hora varen ser quasi inexistents elssantayiners que guaitaren per la plaça, influenciats perquèqui telefonà a l’Ajuntament va ser informat de que la fira

Les intenses pluges que assotaren l’illa van obligar a suspendre la fira de Santanyí fins a benentrat migdia.

Joan Sebastià Vidal, 4t Cs’havia suspès. Així i tot, devers les 11, amb els primersraigs de sol, la fira, tot i que molt minvada, va.reviure, fruitde l’il·lusió de la gent santanyinera i de les ganes de negocidels valents firers, que restaren a veure si la pluja mancava.Tot i així, l’ambient no arribà a ser l’escaient.

El punt més concorregut del recinte firal i quasi l’únic foula Plaça Major. Qui hi passà pogué donar-se un capricicomprant torró, pomes ensucrades... a la tradicionalparada de productes típics. D’altra banda els pares ipadrins no van tenir excusa per firar una joguina per alsmés petits, ja que no era una sola la parada de joguines.

Els alumnes de 4t d’ ESO de l’ institutvàrem anar a la fira de Santanyí del passat18 d’octubre. A la Plaça Major vàremmuntar la nostra pròpia paradeta, davantdel bar Cas Mosson. El motiu era vendrecoques i pizzes, cuinades pels nostrespares. També allà mateix veníempaperetes per al sorteig d’un DVD.Amb els guanys de tot volíem recaptarfons per al nostre viatge d’estudis. Entotal obtenguérem uns 1200 �.Per organitzar aquesta activitat vàrem

1200 � PER AL VIATGE D’ESTUDIS DE QUARTEstefanía Melendo, 4t A

comptar amb l’ajuda de les professoresXisca Roig, d’anglès, i Maria del Mar Rigo,de matemàtiques.Vàrem fer grups de quatre o cinc alumnesi ens vàrem repartir les paperetes pervendre-les a llocs distints de sa fira.El mal temps va impedir poder vendre totallò que hi havia preparat, però així i totvàrem vendre totes les paperetes i algunescoques i pizzes.Aquets alumnes faran festes iorganitzaran moltes més coses per fer;

per recaptar doblers per al seu viatged’estudis.Ara el que volem els alumnes és que hihagi professors que ens vulguinacompanyar a aquest viatge que tindràlloc l’última setmana de març, abans de lesvacances de Pasqua; i no hi ha capprofessor que vulgui acompanyar-nos.Nosaltres demanam que s’apuntin tots elsprofessors possibles i així passar-nos-homolt bé i divertir-nos “a tope” en aquestviatge.

Les bunyoleres en acció

Van ser suspesos molts actes i exposicions queestaven prevists per fer. Les exposicions d’animalsi de cotxes no es van dur a terme, així coml’exhibició i doma de cavalls, aquesta per culpa dela falta de temps per a prepara-la. Els actes que esdugueren a terme tan per causes relacionades ambel temps com alienes a aquest, no van transcórreramb gaire normalitat. En foren un bon exemple lamostra de cuina on s’hagué de tirar una granquantitat de menjar per trobar-se en malescondicions i el concert de The Queen Bees que esrealitzà el mateix dissabte en comptes deldivendres previst. Una fira inusual en un diaestrany.La fira de Campos també es va veure afectada perla pluja havent de cancel·lar la menjada de fideusde roter.

ACTUALITAT 11

Divendres 31 d’octubre a l’institut de Santanyí els alumnesde 4t d’ESO vàrem preparar una bunyolada amb ajudad’uns quants professors del centre. Els professors esvaren presentar voluntaris per ajudar-nos com perexemple Maria del Mar Rigo, Xisca Roig... i uns quantsmés. L´objectiu era recaptar diners per al viatge d´estudis.Per fer els bunyols, cada alumne de 4t va dur un ingredientcom oli, farina, sucre...A primera hora vàrem començar a fer la pasta delsbunyols al bar de l´institut. Hi havia alumnes quecomençaren a fer la pasta, van fer 3 o 4 ribelles de pasta.Després uns altres alumnes a 3a hora vàrem començar afregir els bunyols. També amb ajuda de professors iprofessores ens vàrem col·locar a un costat del pati i aixífins a l´hora de sortir del centre que va ser a les dues delmigdia.Alumnes i professors començàrem a comprar els bunyolsen temps del primer esplai. Cada cucurutxo valia 1� i duiacinc bunyols. També es podien comprar dos bunyols a 50cèntims.

GRAN BUNYOLADA PRO-VIATGE D’ESTUDISSara Melendo i Victòria Forteza, 4t A i B

Es van vendre tots els bunyols que vàrem fer, menys cinccucurutxos.Es varen recaptar uns 190 � en aquesta activitat. Aquestsdoblers es repartiran entre tots els alumnes que hancol·laborat i que han d´anar al viatge d´estudis.

Quants bitllets vareu comprar?En vaig comprar dos, de bitllets.Jugau habitualment a jocs d’atzar?Sí, hi solc jugar.Per què hi jugau?Jug amb la intenció de guanyar.A quins jocs destinau més doblers?Solc jugar a jocs com la primitiva i laloteria.Havíeu guanyat qualque pic?No, no havia guanyat cap pic.Soleu tenir sort?No soc sortat.Que trobau de les activitats quefeim per recaptar doblers per alviatge d’estudis?Estan bé...Vos agrada el cinema?

Miquel Mas, natural de s’Alqueria Blanca, de 23 anys, germà den’Antònia Mas, alumna d’aquest institut, de 4-B, és el guanyador delDVD sortejat el passat dia 22 d’octubre. Malgrat la seva timidesa se’nva anar ben content.

MIQUEL MAS, GUANYADORDEL DVD

Maria Antònia Barceló, 4t A Maria Cànaves, 4t C

Sí, hi vaig habitualment. M’agradael cinema.Que pensau fer amb el DVD?

En tenieu cap?

En faré un bon ús. No en teniacap.Quan estudiàveu, on vàreu

anar de viatge d’estudis?

No hi vaig anar de viatged’estudis.Quin record més bo teniu de la

vostra època d’estudiant?

Uff, res de bo, molta feina.Que pensau de la joventut

d’avui en dia?

Està bé, un poc moguda.

Rifad’una

panerade reis

A favor del viatge d’estudisdels alumnes de 4t d’ESO

Conté, entre d’altrescoses, una porcella, undiscman i una càmera

digital.

Encara sou atemps de

comprar bitllets.

12 ACTUALITAT

Els alumnes de 4t d’ESO han fet un concurs per veurequin dibuix havíem de posar a les camisetes. Els finalistessón els dibuixos de:

• Vladimira Peeva, 2nB• Kim Julia Glaess, 2nB• Miquel Adrover, 4tC• Joan Miquel Nevado, 2nB

CONCURS DE CAMISETESPatricia Montano, 4t C

El que hemelegit és un den ’ A n d r e uNevado i si elvoleu veurec o m p r a u - n o suna camiseta.

LA FESTA DE LES MATEMÀTIQUESConcurs adreçat a l’alumnat del primer cicle de l’ESO.

Fer matemàtiques significa essencialment resoldreproblemes. Una habilitat bàsica que el nostre alumnat had’adquirir al llarg dels seus estudis i que haurà d'utilitzaral llarg de la seva vida. La resolució de problemes és unaactivitat que contribueix a desenvolupar la competènciamatemàtica dels estudiants, afavoreix les seves actitudspositives envers les matemàtiques, millora la sevacapacitat de comunicació i argumentació lògica, i elsajuda a l’adquisició de seguretat i confiança en les sevescapacitats pròpies.La Festa de les Matemàtiques és un activitat oberta a totsels centres de les Illes, que se celebrarà anualment i quees fonamenta sobre la resolució de problemes.S’organitza en forma de concurs i es desenvolupa endiverses fases. En l’edició d’aquest curs 2003/04, laprimera fase tindrà lloc al propi centre i va adreçada al’alumnat de primer cicle d'ESO. Per a poder participars’hi ha d’implicar de forma voluntària el professorat dematemàtiques corresponent. Es resoldran tresproblemes en equips: grups de tres o quatre alumnes. Els

centres seleccionaran un màxim de dos treballs per cursque es lliuraran al Seminari de Matemàtiques en elsterminis pertinents (quatre treballs com a màxim per al1r cicle).A continuació, un jurat s’encarregarà d’avaluar i fer unanova selecció dels treballs que passaran a la fase final.La fase final de la Festa de les Matemàtiques, diada quese celebrarà el dissabte dia 3 d'abril de 2004, hiparticiparan els equips d'alumnes dels treballsseleccionats, on es té previst que realitzin tota una sèried’activitats culturals i matemàtiques. A més, aquestadiada coincidirà amb les Jornades de resolució deproblemes que van adreçades al professorat deMatemàtiques i que van acompanyades d’una sèrie actes,conferències i ponències a càrrec de persones expertesque tractaran aspectes rellevants sobre l’educaciómatemàtica i el paper de les matemàtiques en la societatactual.Aquest mateix dia s’elegirà el grup d’alumnes que ha derepresentar a les Illes Balears a l’Olimpíada estatal que secelebrarà a Melilla a finals de juny de 2004.

ACTUALITAT 13

PROFES A L’ÍNDIA:UN MMAAHHRRAAJJÀÀ A L’INSTITUT

Ignasi Alonso

Aquest estiu passat una expedició de profes d’aquest centre vaanar de viatge a l’Índia d’Orient, un país amb més de milmilions de persones i amb uns costums radicalment diferentsdels nostres, amb una història, unes religions, unsmonuments, uns paisatges interessantíssims i magnífics.Entre els expedicionaris hi havia en Rafel Bauçà, professor deSocials, autèntic bon vivant, sibarita i d’exquisit gust, qui vaesser el que comandava l’expedició, i de llavors ençà és mésconegut com es Mahrajà.. Hem hagut de demanar audiènciaperquè ens contestàs unes preguntes:NNaammaassttéé,, SSrrii Rafel, féreu aquest viatge amb unnombrós seguici digne d’un Mahrajà. Quants anàvenamb Vostra Excel·lència?Hi havia en Xisco Obrador, en Sebastià Burguera, en PereJoan Cabot i n’Ignasi Alonso. Tots ells grans companys igrans patges. (Mirant-se les ungles) Sense ells no m’haguéspogut sentir Mahrajà.Què ens podeu contar d’aquell país, és vera que lesvaques van per enmig del carrer sense que ningú noels digui res, Sereníssima Altesa?(Posant cara d’interessant) Efectivament, les vaques van pelmig del carrer, i també altres animals com cabres, ovellesi porcs amb els seus porquets que pareixen senglarsd’aquí. S’ha de dir que les vaques mufen pel carrer, si no,demanau-ho a en Sebastià Burguera, que li van fotre unabona “mufada”. I a mi també (es toca allà un poc avall del’esquena).Quin en va ser l’itinerari? Quines ciutats, jungles ideserts visitàreu? A quins perills us vàreu haverd’enfrontar, Valerós i Invencible Tigre?L’itinerari va estar molt ben triat. Vam anar a la vellaDelhi, al costat de Nova Delhi, la capital de l’Índia, la qualens va impressionar per la immensa quantitat de gent, decomerços, de trànsit... una vida trepidant, on no podies“badar” ni un moment. Allò era “massa”. Després ens

vàrem dirigir cap a Benares, on nedàrem al sagrat riuGanges i d’on vàrem sortir purificats, o sigui, quasi divins(posa una mà per damunt del seu cap). La crema dels cadàversi l’abocament de les cendres al riu és també impactant.Les passejades a camell i a elefant al Rajasthan també ensimpressionàrem, allà ens transportàrem a un altre món ple demisteri i de novetat. Me’n record de la gent que ens volia vendreels seus productes al llarg del trajecte... molt emocionant.Com reaccionava la gent en veure la magnificènciade la vostra presència, oh, Llum Resplendent delDia? Quina anècdota recordau que us cridàs mésl’atenció?La gent era molt amable, i molt agradable. La nostrapresència no era res devora la del nostre Pere Joan Cabot,que amb la seva “coeta” era l’atracció i atenció delsindígenes; pareixíem “enviats” de la divinitat.Us vàreu banyar al Ganges, com es veu a la foto i heudit abans; quina va ser la vostra impressió? Era fredal’aigua? Quin animal és aquest que us surt darrere?En principi dubtava, tenia la idea de nedar, però va ser laimpressió de riu “sagrat” que em va fer decidir. Vaiggaudir d’una sensació inenarrable (posa els ulls en blanc), queés i serà el record més important de la meva vida. És unasensació indescriptible i m’enorgulliré tota la vida. Del’animal que m’acompanyava només puc dir que era diví(aixecant la mà oberta), no era cap professor, sinó un búfal.Hi tornaríeu ara mateix, a aquell país? Què pensauque us heu quedat sense veure?Bé que hi tornaria, ara mateix. Em va agradar molt, sompartidari de la vida contemplativa i badoca; allà això hopuc dur a terme. El meu cervell i la meva persona canviende cap a peus. Es un món ple de “Nirvana”.(Mirant cap a la càmera) Us aconsell d’anar-hi, gaudireu dela pau interna i deixareu de pensar amb l’excessiumaterialisme d’aquesta vida que duim aquí.

14 ACTUALITAT60 LITRES PER M2 A

CALA D’OR

El dissabte 18 d'octubre plogué fortament a lalocalitat de Cala d’Or. Al llarg del matí plogué uns60 litres per metre quadrat en poc més de vuit hores.La pluja començà devers les quatre del capvespredel divendres i no s’aturà fins al migdia del diasegüent. Plogué uns vuit litres per metre quadratcada hora i el clavegueram no era suficient per fercircular l’aigua que quedava al damunt dels carrersde la localitat perquè aquest estava embussat. Peraquesta raó es formaren grans bassiots als carrers ia les voravies de Cala d’Or que dificultaven eltrànsit d’automòbils i de vianants. No fou finspassat el migdia quan s’aturà de ploure, però elsbassiots no van desaparèixer fins a mitjanhorabaixa.

Miquel Adrover, 4t C

APUNTA’T A FERESPORT A L'ESPLAI

Miquela Rigo, 4t C

Els nous professors d’Educació física, ja que troben que elsesplais són avorrits, tenen programat, al segon trimestre, fer untorneig de bàsquet 3x3 i un de futbol. El de bàsquet consistiràen un conjunt d’eliminatòries, on els finalistes, competirancontra finalistes d’altres instituts que hagin fet el mateix torneig(aquestes finals es faran en dies lectius). El de futbol, es farànomés en àmbit de l’institut, no es jugarà contra altres instituts.Aquests torneigs, començaran el segon trimestre i es duran aterme el temps del primer esplai.Per tal de poder fer el torneig de futbol, s’ha demanat al'AMIPA a veure si compra unes porteries de futbol perinstal·lar al pati.Amb tot això, els professors estan oberts a altres idees ipropostes que pugui aportar l’alumnat i s’intentaranprogramar per l'any que ve.

Sense entrar en valoracions sobre labenevolència o no de lesmodificacions a la LOGSE queplanteja la LOCE vos informam deles instruccions rebudes a dia d’avuisobre avaluació a l’ESO.

Com a conseqüència de l’adaptacióque han de fer les ComunitatsAutònomes per al curs 2003-04 deles normes sobre l’avaluació a l’ESOd’acord amb la LOCE, la de les IllesBalears ha establert unes

NOVES NORMES D’AVALUACIÓEquip Directiu

en el Projecte Curricular d’ESO i lesdistintes programacions didàctiquesque estableix el centre.

• Les qualificacions afegiran unaexpressió numèrica segons l’escala:

Insuficient: 0, 1, 2, 3 i 4; Suficient: 5;Bé: 6; Notable: 7 i 8; Excel·lent: 9,10.Es podrà fer una Menció Honoríficaa proposta del professorat en unadeterminada àrea.

• Les matèries pendents es podran

recuperar durant el curs seguint unpla de treball de recuperació a què espoden afegir proves parcials, elseguiment dels quals serà dut aterme pel professorat de l’àrea o elcap del departament corresponent.

• S’establiran provesextraordinàries dins els primers diesde setembre per superar les àreesqualificades negativament del cursactual o anteriors.

• Es promocionarà de curs sempreque no es duguin més de dues àreesqualificades negativament. Si aixòpassés una vegada haver repetit espromocionarà amb reforç educatiu odins determinats programes oitineraris del curs següent.

• Obtindran el títol tots aquellsalumnes que hagin superat ambqualificació positiva totes les àreesde l’etapa i excepcionalment ambuna o dues àrees no aprovadessempre i quan no siguin a la vegadallengua catalana, llengua espanyola omatemàtiques.

(Boib n. 153, 4-11-2003)

instruccions queresumim acontinuació:

• L ’ a v a l u a c i ósegueix essentcontinua i basada enels objectius generalsi els criterisd’avaluació de l’ESO,per matèries atenentals objectius i criterisd’avaluació específicsd’àrea segons elscurrículums oficialsde les Illes Balears iseguint la concreció

ACTUALITAT 15

BAIXA EL NÚMERO DE TURISTESAlex Urda, Phillippe Pascal, 4t A; Moisés Martín, 4t D

La temporada turística ha finalitzatamb un descens del nombre deturistes. Les causes han estat la crisieconòmica d'Alemanya i l'impost del'ecotaxa. Per això les despeses dels

EL BALL ES DIU "TREITS"Treits és un grup de ball modern format per un grup dejoves, tots estudiants, o antics estudiants, de l' I.E.S.Santanyí.Hi ha quatre components que són Ana Belén Almódovar,Lorena Domínguez, Christian López i Jose Abreu i naCati Artigues que col·labora en alguns balls.

D'on va sorgir el nom del grup?Ve de la paraula "Trukutreit", la qual vàrem inventar inomés l'entenem nosaltres.D'on va sorgir la idea de formar el grup?Tot va començar quan a les festes de Cala d'Or vanproposar fer un concurs de coreografies. El nostre grupd'amics vàrem fer una coreografia. Al final, el concurs noes va poder fer. Ja que teníem la coreografia muntada, undels nostres va proposar ballar a la Plaça Costa, que era ontocava l'orquestra. Molts es varen "rajar" però a altres elsva agradar la idea, així que vàrem quedar només quatredels deu que érem, i ens vàrem atrevir. Només vàremballar dues cançons, la coreografia que havíem preparat iuna altra que ja sabíem. A la gent els va agradar molt.Quan l'actuació va acabar, un home que hi havia a la plaça,que era el director d'un hotel, ens va proposar la idea deballar pels hotels, etc. La idea en principi ens vasorprendre, però ens vàrem animar i vàrem començar aformalitzat el grup. Vàrem decidir fer cartells i targetes depresentació i publicitat. Així va sorgir la idea.Ara mateix ja tenim moltes coreografies muntades per

nosaltres mateixos. Tenim un manager que es preocupaper nosaltres, s'encarrega de cercar-nos actuacions, etc...i

ens ha de treure moltes vegades les castanyes del foc.Assistim a classes de ball modern per millorar la nostratècnica, I a més d'haver actuat ja en un parell de llocs,tenim també bastants treballs pendents.

turistes també han disminuït. Elprincipals afectats han estat el bars,els restaurants i els souvenirs.Als bars, ha baixat molt el consum jaque els turistes elegeixen hotels on

els venen "tot incluït", és a dir, queels turistes no paguen el menjar del'hotel, perquè prefereixen menjargratuïtament als hotels i no anar a unbar i pagar.Pel que fa els restaurants, elpropietari del Restaurant Celler ensha dit que pràcticament no hi hahagut alemanys, la majoria erenbritànics. La mitjana de taules per diaera d'unes trenta taules.Als souvenirs, no ha baixat tant elconsum, ja que no té influència el"tot incluït". Els guanys han baixatun 10% dels de fa dos anys.Segons els directors dels hotels, elsbeneficis han baixat un 20% encomparació a tres anys enrera.

Alberto Alía 3r1- Perquè està bona, perquè era laprimera que ha trobat, perquè liagrada.2- Perquè es príncep, per fer-serica, per ser famosa.3- És una deshonra per a Espanyaperquè hauria d’arribar a ser princesa

verge.4- Hauria d’estar molt bona.5- - Donar-me molts de diners.

- Que m’aconseguís, una “pava”.- I que aconsegueixen pau i respecte al món.

6- Crec que és l’ex-nòvia del príncep.7- Que anirien tots dos ben “alegres”.8- Dues corones, una per cadascun.9- Mai, perquè no m’agrada ser conegut.10- De govern no, perquè no m’agrada, del que ellpreguntàs.

16 ENQUESTA

10 PREGUNTES 10SOBRE L’ENLLAÇ DE FELIPE I LETIZIA ORTIZGonzalo Calado, Janik Trivellini, 4t B; Rafel Mora, Jordi Ramos, 4t C

1- Dóna tres raons per les quals el príncep Felipe haescollit Letizia Ortiz per ser la seva esposa.2- Dóna tres raons per què Letizia Ortiz ha acceptat serl’esposa del príncep Felipe.3- Quina opinió et mereix que la futura reina d’Espanyahagi estat una dona separada del seu marit?4- Quines qualitats ha de tenir una reina d’Espanya?5- Demana tres coses que t’agradaria que fessin per a tu

els futurs reis d’Espanya.6- Qui es Eva Sannum?7- Com t’imagines que han festejat Felipe i Letizia?8- Digues un regal que faries al príncep Felipe i un altrea Letizia Ortiz si et convidassin a les seves noces9- T’agradaria ser un dia rei/reina? Per què?10-De què parlaries en un dinar si tenguessis al teudavant al rei Juan Carlos?

José Pérez 3r

1- Està boníssima, és intel·ligent,per canviar l’estil de vida dels reis2- La pasta, potser està enamoradade veritat3- Que li donin ...4- (NS/NC)

5- - Legalitzar la marihuana- Que em regalin un xalet- (NS/NC)

6- No ho sé, però s’hauria d’haver quedat amb la model7- Varen tenir relacions8- Un “chibato” d’herba9- Amb aquesta reina sí10-Sobre les drogues

Nuria Simoes, 4t

1- Perquè està enamorat, perquè ésguapa i intel·ligent.2- Perquè és guapo, i té molts dediners, i perquè s’ha enamorat.3- Em pareix una cosa normal.4- Complir amb les seves obligacions,

agradar al país, etc.5- - Que m’ajudassin si tengués problemes.

- Que em pagassin unes vacances.- Que em convidassin a una festa de les importants.

6- Supòs que la seva ex-nòvia, la model.7- D’amagats, passant desapercebuts.8- No crec que tengui tant de diners per fer-li cap regal delsbons.9- Sí. Per veure que se sent essent una reina, o una personaque tot el país coneix.10-Crec que no xerraria, esperaria a que ells començassin atreure conversació.

Maria Sánchez, 4t

1- Perquè es veu una noia seria,guapa i intel·ligent.2- Perquè s’ha enamorat d’ell,perquè es intel·ligent i seriós.3- Té tot el seu dret a estarseparada i pot equivocar-se.

4- Ha de ser sèria, ha de tenir les seves responsabilitats,saber afrontar-se els problemes que por tenir amb elregnat, etc5- - Que em construïssin un palau.

- Que em donàs un Ferrari.- Obrir-me un compte bancari i que cada més

m’ingresassin diners.6- Una suposada ex-nòvia del príncep.7- En una entrega de premis o un acte parescut esdonarien el número de telèfon.8- Alguna cosa típica d’Astúries.9- No. Perquè és molta responsabilitat.10-Crec que no xerraria.

ENQUESTA 17

Elena Rodríguez, 1r Batx.

1- És atractiva, intel·ligent i culta.2- Perquè està enamorada delpríncep, és atractiu i intel·ligent i serreina no està molt malament.3- Trob que el fet de que estiguiseparada no implica res. Actualment

hi ha molta gent separada i crec que la monarquia no hade viure tant en el passat, així que em pareix quemodernitza més la monarquia. A més si estan enamorats,que facin el que vulguin.4- Ha de ser intel·ligent, culta, honesta i generosa.5- Per a mi? Doncs, que em convidessin a la seva casa oa algun viatge i que intentessin millorar el món ajudant lespersones que ho necessiten.6- L’ex-nòvia del príncep Felip.7- Quedant amb ella i anant-se coneixent. Per així, queella s’enamori d’ell.8- Al príncep Felip, un rellotge d’or o si tengués proudiners, un vaixell i a Letizia una joia, o alguna cosa per ala casa.9- No, per ara no. Perquè són massa responsabilitats iactes socials, sense poder tenir vida per a tu mateix, però,qui sap! En un futur tampoc està molt malament. Sim’enamor d’un príncep, segur.10-De la seva vida. Li demanaria coses de la seva vida, delquè ha fet.

Ismael Escobar, 1r Batx.

1- Perquè està molt bona, éssimpàtica i intel·ligent.2- Per ser reina, per tenir mésdiners i per la fama.3- Que abans ja ha mantengutrelacions.

4- Ha de ser treballadora, intel·ligent i guapa.5- - Donar-me diners.

- Que em deixassin fer una festa a Marivent (el palaude Mallorca).

- I que em deixàs el vaixell Fortuna.6- L’ex-nòvia del príncep, crec.7- Doncs trobant-se d’amagat i sortint a sopar i això.8- A en Felipe un retrat seu i a Letizia unes arracades .9- Sí. Perquè així tendria molts de diners per gastar-me’ls.10-De vaixells, de vela perquè sé que li agraden.

Toni Rigo 2n Batx.

1- Perquè és guapa (mentida),intel·ligent i culta.2- Viure a un palau, anar a la copadel rei de vela i participar-higratuïtament, diners.3- Segona mà, oferta!.

4- Basta una : renunciar a la corona.5- El futur rei no es pot dir “ PELAYO”(vos imaginauPelayo I Rei d’Espanya?).

- No pot tenir aquesta “nàpia”.6- La ex del príncep , és d’un dels països escandinaus, nosé quin, és model i està boneta.7- No ho sé ni m’importa.8- Al príncep: “ Manual per elegir una bona nòvia” i aLetizia un fulletó de “Corporación dermoestética”.9- Sí. Per poder anar de patró en un dels vaixells de lacopa del rei, el que jo volgués.10-Li demanaria si Espanya és un país democràtic...i perquè...si és un país democràtic no hi ha d’haver gent quesigui qui és només pel lloc on ha nascut).

Damià Bonet, 2n Batx.1- Perquè estava cansat de viuretot sol, volia posar gelosa a EvaSannum.2- Una casa més gran, bona vidaassegurada a més de sopar amb elrei3- Ja tindrà “experiència”.

4- De qualitats no en fan falta moltes, basta una bonapanxa per anar als “banquetes” del rei.5- - Que em canviassin la casa.

- Que venguessin a les matances de ca nostra.- (NS/NC)

6- L’antiga al·lota del príncep.7- No m’importa.8- M’haurien de fer ells el regal a mi si volguessin queanàs a la seva boda.9- No. Per un dia no ho paga.10- A un dinar no hi ha temps de parlar ambningú, jo si tenc un plat davant només li faig cas almenjar.

CREACIÓ18

Ahir amb les fortes pluges que patí EsLlombards i Mallorca en general un veíd’aquella localitat no va poder sortir de caseva.El bassal tenia uns vint metres quadrats i ala part més fonda devia tenir uns deucentímetres. Cosa que va impedir que TòfolRigo Barceló de 72 anys sortís de ca sevadamunt les vuit del dematí per anar a donarmenjar a sa truja que li havia fet 7 porcellinsfeia tres dies. I com és de suposar tambéestava molt preocupat per l’estat delsporcellins. Al cap de dues hores van arribarels bombers i li varen dur unes “catiuscas”,però no va voler que les hi posassin perquèllavors no se les podria treure. Ambmaressos i blocs li varen fer un passadís quetravessava tot el bassiot i en Tòfol va poderanar a veure sa truja. La soll també s’havianegada i van morir tres porcellets. Pel que faal bassal, l’horabaixa hi van anarpicapedrers i el varen omplir de pasta i araté un pati la mar de bonic.

UN BASSAL DEIXA TANCAT A CASA UN VEÏNATDES LLOMBARDS

Andreu Julià, 4t C

ENCREUATSHoritzontals1. Llinatge d’un filòleg de renom,igual que el d’una editorial, a qui s’hadedicat aquest any. Xop.2. En fan matalassos. Encara queen aquests encreuats n’hi hagimoltes, no estan a l’abecedari.3. Mates i arbusts més aviat baixos,amb utilitats diverses. Quasi enanglès, tu.4. Per allà. Un peix que torrat ésmolt bo. Mil.5. Cinquanta. Mil més. Lanecessites per guaitar. El matí.6. Deixar fi un cantell. Arbrecaducifoli que dóna nom a algunscarrers (fins i tot peatonals).7. ... i possiblement tornarà.Pronom que sempre li toca anar eldarrer.8. Peça d’abric que es posa sobreles espatlles. Per posar-hi corbates.

9. En tenc constància. Productenatural, tural, tural, al, al, al... Si novan gats, hi acaben els alcohols.10. En plural i repetit, exclamacióque va de perles. En aquest moment.Verticals1. I ja van tres mil. Mariners ituristes hi deixen les barques. Renou,

a vegades agradable.2. Estat d’Aràbia. Deixes anar totallò que et sobra.3. Ve tot en un paquet. N’hi hasota terra, a cel obert, i també hi hanegocis que ho són. Unió.4. Part de l’esquena que es solressentir dels esforços. Quantitat queja ha aparegut tres vegades enaquests encreuats.5. Deixar, pagant, és clar. Alerta,que mossega.6. Eina de ferrer per pegar cops al’enclusa. Cornaló.7. És ben rodona. De la seva escalaés la sisena. Suspès. Doncs aquesta ésla primera d’un altre lloc.8. Fibra tèxtil que s’obté d’unaplanta del mateix nom. Cansament,pardaleria.9. Una mosca hi volava. Partinterior del pa.

CREACIÓ 19

LES AVENTURES D’EN PIKELJoan Miquel Nevado, 2n A

20 LA RENTADORA

Xeles Tortosa

ENTREVISTA 21

P.- Quants d’anys fa que donau classes de religió?R.- Deu anys.P.- Què opinau dels vostres alumnes?R.- Jo trob que la gent jove és bona i excel·lent, encaraque també pens que els hem d’ajudar a créixer i serfeliços. Ens hem depreocupar que els jovessiguin de cada dia millors.P- Què vos va portar adeixar la tasca de capellà?R- Això és una qüestiópersonal.P.- I què vos va portar alcamí de l’Església?R.- M’hi va portar un grupreligiós que es diu “ VerbumDei”, amb els qui vaig ferexperiències amb gent pobrea València i a Madrid.P.- Com hauria de ser elnou bisbe de Mallorca?R.- Per a mi hauria de sermallorquí i entendre elnostre caràcter i la nostracultura. I que ens estimésaixí com som, tal com ho feiaJesús.P.- Que pensau del’enfermetat del Papa i decom exerceix la sevaresponsabilitat ?R.- Crec que és un homeamb una força increïble, i que exerceix el seu càrreclimitat per la pròpia malaltia i la complexitat de la cúriaromana.P.- Quines son les passes per poder arribar a tenirun fill adoptat?R.- És molt difícil, molt car i hi ha tot un negoci muntat,en el qual el que menys interessa és l’infant. És un procésde dos anys, on et sents molt tot sol . D’aquesta situación’estic preparant una novel·la.

Guillem Rosselló, professor de religió i escriptor

“ADOPTAR UN INFANT ÉS DIFÍCIL I MOLT CAR”

En Guillem Rosselló és entre nosaltres des que es va obrir el centre. Des d’aleshores ençà ésprofessor de religió i sempre ha estat tutor d’algun curs, possiblement per les seves ganesd’ajudar als joves. Ara és notícia per la seva recent paternitat i perquè ja prepara un nou llibresobre aquesta experiència.

Regina Sbert, 4t C; Maria Francisca Simarro, 4t B; Miguel A. Romero, 4t A

P.- Per què, idò, vàreu decidir adoptar un infant?R.- Per les ganes de ser més feliçP.- Quins canvis ha suposat a la vostra vida ser pare?R.- Ha canviat tota la forma de vida, de menjar, dedormir, les hores d’escriure, etc.

P.- Ja sabem queescriviu llibres. Enquè vos inspirau?R.- En la gent quem’envolta, i en lessituacions que crec quepoden ser mésinteressants: l’amor , elssentiments, etc.P.- Quants n’heuescrits ja ?R.- Catorze llibres. Denovel·la, relats breus ipoesia.P.- Estau satisfet delsllibres que veneu?R.- Sí.

P.- Ens podeuparlar de la vostrenovel·la publicada “ Elsenyor de tots elssomnis”R.- És una obra quepretén aprofundir en elstemes de l’amor i lamort.

El personatgeprincipal, un vell , fa una reflexió sobre aquests temesmentre revisa la seva història i, a la fi, arriba a unesconclusions que a mi hem pareixen compromeses amb larealitat, i per això, interessants. La novel·la ocorr entreels dies 7 i 15 d’agost de 1835, en què els religiosos quehabitaven la nostra Cartoixa de Valldemossa varen serexpulsats per poder-la vendre.P.- A més d’escriure, quins “ hobbies” teniu ?R.- Pintar a l’oli.

ECOLOGIA22

EL PARC NATURAL DE MONDRAGÓ (I)Georgi Peychev i Andreu Julià, 4t C

La necessitat de protegir els valorsecològics, paisatgístics i etnològicsde Mondragó contrasten amb laprofunda humanització de granpart de la superfície i amb la sevano menys considerable explotacióturístico-recreativa i agrícola.L’harmonia entre la conservació devalors naturals i l’explotació perpart de l’home no ha estat maitasca fàcil.Amb la finalitat de fer possibleaquesta harmonia i a instànciesdels habitants de Mallorca,Mondragó fou declarat per decretParc Natural el 18 de novembre de1992. Aquest decret arreplega iassumeix els principis inspiradorsde la llei de conservació dels espaisnaturals i de la flora i faunasilvestres.La modalitat de parc natural és lamés apropiada ja que facompatible una decidida accióprotectora amb el manteniment imillora de l’aprofitament ordenatde les produccions de l’espaiprotegit, i amb el foment delcontacte home/natura.La importància internacional delparc ve avalada per la declaració dela CEE com a zona d’especialinterès per a les aus.

La FaunaDins l’àrea protegida Mondragóexisteix representació de nombrososambients naturals característics de laregió sud i sud-est de Mallorca.Aquest fet es reflecteix amb lapresència de moltes espècies animals,especialment aus.

Amfibis i rèptilsAmb una àmplia distribució endiferents ambients del parc es trobael calàpet, que té a les Illes Balearsuna subespècie endèmica (Bufo viidissp. balearica),el granot (Rana perezi), lessargantanes i dragonets i la serp degarriga (Macroprotodon cucullatius). Elsbiotops resulten favorables per a latortuga de terra (Testudo hermann),avui dia molt disminuïda en la sevapoblació.

MamífersEl mamífer més abundant és l’eriçó(Erinaceus algirus), comú sobretot alspinars i límits de cultius. Un grannombre d’aquests animals morencada any sota les rodes dels cotxes.S’ha d’evitar circular a altes velocitatsdins el recinte del parc, ja que éspossible trobar eriçons travessant lacarretera.El conill (Oryctolagus cuniculus) i lallebre (Lepus granatensis) abunden a lazona de garriga.Una de les espècies més atractivespel seu simpàtic aspecte és la ratacellarda (Eliomys quercinus), emperò és difícilobservar-la a causa dels seus hàbitsnocturns.El mateix ocorre amb la geneta(Genetta genetta), poc freqüent ja quenomés les seves empremtes idejeccions permeten assegurar-ne lapresència.El mostel (Mustela nivalis) és més fàcild’observar, movent-se inquiet durantel dia.No es pot dir que la fauna demamífers del Parc estiguicompletament estudiada. Almenyspel que fa als quiròpters, dels quals esdesconeixen encara les espèciesexistents. Se sap d’almenys d’unaamb interès:La presència de cans i moixos oratsperjudica la fauna autòctona, per laqual cosa són controlats pels serveisdel Parc.

Puput (Upupa epops)

Llebre (Lepus granatensis)

Eriçò (Erinaceus algirus) Genetes (Genetta genetta)

REPORTATGE 23

Actualment a Cala Figuera hi haamarrades cinc barques de bou quesón “Es Rafalar”, “Marisita”,“Bellver”, “Marjupe” i “Balear”, deles trenta-cinc que allotja la flota deMallorca. A totes les Balears entrobam al voltant de cinquanta-cinc.També, a Cala Figuera, s’hi trobentres barques més de pesca, que sónllaüts, encara que una d’aquestes esdonà recentment de baixa. La restade barques, al voltant d’un centenar,són de passeig. Tot amb tot fa que lapesca hagi esdevengut un negocimolt rendible i atractiu.Si algun horabaixa anam al moll de saCala a esperar les barques de bouquan tornen de la seva feina diàriapossiblement veurem caixons farcitsde molls, morralla, lluç, maire, gerret,o galls i, de vegades, llampugues,llagostes, pops, calamars o gambes.La mitjana de peix agafat és difícil decalcular, però sol anar de cinquanta acent caixes de peix diàries.

“ES RAFALAR”“Es Rafalar” és una barca nova del2003, que va ser construïda arran dela baixa d’una altra barca de bou,“Margarita y José”. La seva potènciade motor i quasi totes les sevescaracterístiques són les mateixes queles de l’antiga barca. Les mides sónde 19’52 metres d’eslora, 3’10 metresde puntal i el seu pes és de 37’33

“Es Rafalar”, més gran i més moderna, ha substituït la “Margarita y José”

CINC BARQUES DE BOU PESQUEN ACALA FIGUERA

Joan Toni Ferrer, Xavier Vicens, 4t C

tones. Al “Rafalar” la tripulen cincmariners, entre els que s’hi troben elpatró i el maquinista.El bou és una pesca denominadad’arrossegament, ja que empra unesxarxes que s’arrosseguen pel fons dela mar a una velocitat lenta.D’aquesta manera es va entrant laxarxa, i després es recull amb elspeixos. Els peixos que se solenpescar són peixos de plataforma commolls, farols, maire, calamars,gerret...A l’hora de pescar les malles ques’han d’utilitzar han de ser de 40 mmd’obertura, també s’ha tenir encompte la mesura del peix queagafen.De la mateixa manera, el lloc on espesca ha de fer entre 50 i 400 metresde profunditat i si s’incompleixenaquestes mides les barques són greumentsancionades, segons ens ha manifestat

Sebastià Coves, exdirector general depesca i professor de l’institut.L’horari de pesca és de dilluns adivendres, de les cinc del matí a lescinc de l’horabaixa. Les pesqueres dela zona van des de es Cap Blanc finsa Cala Ratjada. Quan s’ha capturat elpeix es transporta a la llotja de Palmai es ven al dia següent. Arriba a porta les cinc de l’horabaixa i es ven a lescinc del matí a Ciutat.

MANIOBRA FALLIDAEl passat dilluns dia tres denovembre, en una de les sevesprimeres sortides, la flamant barca debou va impactar contra el far situat ala boca del port de Cala Figuera. Laconseqüència de l’impacte foul’enderrocament de la petita farola ide les peces de marès que lasubjectaven. Aquestes peces varenanar a parar al fons de la mar mentreque la farola va caure a terra i,d’aquesta manera, es podrà reparar.Quant a “Es Rafalar”, a penes vasofrir danys. Sols una lleugeraesgarrinxada a la seva proa. Per altrecostat, no hi va haver ferits nitampoc conseqüències per a les altresbarques. Probablement la causa del’accident va ser una maniobraarriscada de la barca en intentarsortir del moll a causa del mal temps.Caló d’En Busques. Cala Figuera.

Una de les barques de bou amb base al port de Cala Figuera

24 CULTURAIN MEMORIAM

Patricia Montano, Melissa Sommer, Miquel Adrover, 4t C

CULTURA 25

EN EL MIRALLJoan Sebastià Vidal, 4t C

L'ull que s'endinsa en un escrit teu, Martí,hi veu una vida implícita,rere una i altra de les pàgines cristal·lines,mer suport de les paraules d'un excel·lent poema.Perquè, què no són les teves paraules sinó el reflex de la teva vida,difícil però majestuosa , tan genial com a cops tortuosa.Mirall d'aqueixa és la teva poesia,d'una vida que sabuda s'escola.Llàstima que allà on siguis no puguis reflectir un nou cicle.Però com tu bé deies mentre parlaves de la mort,tal volta per ser allò que tenies més viu i pròxim,ara és el moment de l'elegia i algú hi ha per fer-te el panegíric,en català, és clar, i malgrat no en decasíl·labs,tu bo i mort escoltes amb respecte

ESPORTS26

MARIA A. BARCELÓ REPRESENTANT DES’ALQUERIA AL CAMPIONAT D’ESPANYA DE PESCA

Maria Antònia Barceló, 4t A

Divendres 17 d'Octubre a les vuit del vespre vacomençar la primera part del campionat d'Espanyade pesca mar-costa de les categorias infantil ijuvenil. Al principi, els participants vàrem haver depescar plovent, però només durant la primera hora,més o manco. Aquella nit hi havia força ones, i aixòva ser una dificultat per als pescadors perquè al llargde tota la competició els fils de les canyess’embullaven contínuament amb els dels companysque teníem al costat. Els infantils van acabar a lesonze i quan acabaren,anaren a veure pesar el peix.Els juvenils vàrem haver d’esperar per acabar a lesdotze.Dissabte dematí, com que feia mal temps, el

Els dies 17 i 18 d´Octubre es va celebrar a s´Arenal el campionat d´Espanya de pesca mar-costa d'infantils i juvenils.

president de la federació balear de pesca, MateuBauçà, va dir que probablament s’hauria desuspendre la segona part de la competició a causadel vent, però les coses es van posar bé i a les vuitmenys vint del capvespre es va poder començar lacompetició. Aquest dia es va pescar menys peix encomparació al dia abans. La causa del poc peix vaser que hi havia més ones. A les 10:40 hores elsinfantils acabaren i a les 11:40 hores els juvenils.El campió juvenil va ser un valencià anomenat RafelVicente Coas.En total hi havia uns vuitanta participants,i quatred´aquests eren de s’Alqueria Blanca, en BernatBover, en Joan Bautista Maimó, en Josep Barceló iuna servidora.Les ones varen fer que embullàssim (al menys jo),moltes vegades els fils de les canyes, i el problemaera quan l’embolic no es podia desfer i desprésd’estar una bona estona de intentar-ho desfer,havíem de tallar els fils i posar un peu nou per a lacanya.També va fer bastant de fred i això que anàvemmolt abrigats.Per als que no ho saben, els diré que la pesca mar -costa és pescar a la platja. En els campionats deBalears i d’Espanya s’ha de pescar amb dues canyes.L’any passat també vaig anar al campionatd’Espanya que es va celebrar a Alacant. Per assistira aquesta competició s’ha de quedar entre els sisprimers al campionat de Balears.Jo som del club de pesca de s’Alqueria Blanca. Itrob que pel petit que és el poble hi ha prou afició,tant per part dels joves com per part dels mésmajors.Amb el pas del temps pescar arriba a ser un poc car.Primer es comença per les canyes que valen entre10 i 40� i no pot faltar el rodet que més o mancovalen 40�. I el que arriba a ser el més car amb eltemps és l'esca que és el cuc. Aquest es ven encapses i cada capsa costa 3�.Na Maria Antònia a la platja de San Juan a Alacant.

Solució als encreuatsHoritzontals1.MOLL,MOLL.2.MOLLA,LL.3.MATOLL,IU.4.ON,MOLL,M.5.L,M,G,AM.6.LLIMAR,OM.7.ANIRA,LO.8.XAL,COLL.9.SE,ECO,OL.10.OSTRA,ARA.

ESPORTS 27

Nom: Tomeu RigoEdat: 22Poble: Alqueria BlancaAnys competint: 4Escuderia actual: EscuderiaDrachCotxe actual: Renault ClioWilliams Gr.ACotxes anteriors: R11 turboGrR, Clio Gr.NPalmarès: -

Copilots: Tolo Mestre, Pedro Mas.Ídol: Jean RagnottyHobby: Automobilisme.Menjar favorit/ beure: Marisc acompanyat de vodka amb taronjada

CREIX L'AFICIÓ PELS RALLIES A S’ALQUERIAJoan Rigo, Miquel Adrover, 4t C

Nom: Tolo MestreEdat: 24Poble: Alqueria BlancaAnys competint: 3Escuderia actual: Escuderia.DrachCotxe actual: Renault ClioWilliams Gr.ACotxes anteriors: R.11 turboGr.R Palmarés: Subcampió del

Gr.R de muntanya de l’any 2001.Copilots: Tomeu RigoÍdol: Richard BurnsHobby: Futbolet/ tennis.Menjar favorit/ beure: Hamburgueses acompanyades de Cutty Sark amb Coca cola.

Aquests dos joves aficionats al’automobilisme, varencomençar sense saber res sobreaquest tema. Un dia decidirencomprar-se un cotxe. Escompraren un R11 turbo Gr.R. ies presentaren davant dels paressense que ells sapiguessin res. Elprimer rallie que varen córrer vaser el rallie Coll de sa Creu, onen Tomeu tenia 17 anys i enTolo 19.Després de córrer un tempsamb l’R11, i aconseguir sersubcampions de muntanya delGr.R a l’any 2001, es comprarenun Renault Clio Williams Gr. Aamb el qual ara corren alcampionat de rallies regional i elde muntanya. A aquest elpatrocinen alguns esponsorscom: Trans Rigo, construccionsMesbona, excavacions ToniTimoner, etc. Aquest esponsorsels proporcionen un 30% de lesdespeses de la temporada. Per alfutur ells aspiren anar millorantels resultats, i un dia, sipoguessin, (econòmicament)

córrer als rallies nacional.També els agradaria canviar elcotxe o modificar-lo. Però aixòserà segons l’ajuda dels seusesponsors.El passat dissabte 22 deNovembre es va celebrar ladarrera cursa del campionat derallies, en el qual en Tolo i enTomeu hi participaren. La sevaposició final va ser la 22, de 60

cotxes que acabaren. Unaposició merescuda després deuna seria de fallides del cotxe.Els tres primers classificatsvaren ser: en tercer lloc Munar-Martínez, amb un MitsubishiEVO V, en segon lloc“Emmebi”-Mas, amb un FordSerra Crosworth, i elsguanyadors Galiana-Flores, ambun Ford Escort Crosworth.

Tolo Mestre al volant del seu Renault Clio

28

Grafitti de la façana del bar,

feta per n’Andreu N

evado