realitat, no hi ha dues gotes d’aigua idèntiques. · sónempre s fredes perquè els raigs...

CONTINGUTS1. Ecosistemes terrestres 1.1.Elsbiomes

2. Ecosistemes aquàtics 2.1.Ecosistemesd’aiguadolça

2.2.Ecosistemesd’aiguasalada

3. Tècniques d’estudi dels ecosistemesInvestiga: anàlisid’unecosistema

5Ecosistemes terrestres i aquàtics

102

103683 102-119.indd 102 11/05/12 13:09

RESPON•Explicaquinsdoscomponentspodemdistingiren

unecosistema.

•Citaelsprincipalsfactorsambientalsquecondici-onenelsecosistemes.

•Comparaelconcepted’hàbitatambeldenínxolecològic.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic•Conèixerisaberdistingirelsmètodesd’estudimésadi-

entsperalconeixementdediferentsvariablesambien-tals.

•Sercapaçdereconèixerlescaracterístiquespròpiesdelsdiferentsbiomesid’aplicaraquestsconeixementsasi-tuacionsproperes.

Tractament de la informació i competència digital•Utilitzarinternetdemaneracríticairesponsableperala

recercailaselecciód’informaciórelacionadaamblabi-odiversitatilestècniquesd’estudidelsecosistemes.

Competència matemàtica•Utilitzarelsconeixementsmatemàticsperaorganitzar

dadesielaborargràfiquesquerepresentinvariablesre-lacionadesambl’estudidelabiodiversitat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Elsecosistemespodenpresentardimensionsmoltdiferents,atèsqueespotconsiderarecosistemadesd’unmaroundesertfinsaunllacounacovaambunescondici-onsambientalsdeterminades.

Podemagruparelsecosistemesengrupsdiferents,comperexempleeldelsllacsd’altamuntanya.Detotamanera,aquestadenomi-naciócomunanoimplicaquetotselsllacsd’altamuntanyatinguinunesmateixescaracterístiquesqueesrepeteixen,sinóquecomparteixenunasèriedecondicionsambientalsipre-sentenunseguitdevalorsnaturalssifanofasimilars.

Siestudiemd’unamaneradetalladadosecosistemesapa-rentmentiguals,podremapreciarcomelmedifísicoelsèssersviusquehihabitensónlleugeramentdiferents.Enrealitat,nohihaduesgotesd’aiguaidèntiques.

103

103683 102-119.indd 103 11/05/12 13:09

1. Ecosistemes terrestresElsecosistemesterrestresestrobenalazonaméssuperficialiemergidadelage-osfera.Lescaracterístiquesfísiquesmésdeterminantssón:

•Labaixadensitat de l’aire,queenmoltscasosimplicaeldesenvolupamentd’es-tructuresrígidesperasostenirelcosdelséssersvius.

•L’escassetat d’aigua,quecrealanecessitatded’estructuresespecialitzadesacap-taraiguaiemmagatzemar-laperaevitarladessecaciódel’organisme.

•L’acusadaoscil·lació de temperatura,quefaquealgunesespèciespresentinca-racterístiquesaïllantsdelmediobéque,pertald’evitaraquestaoscil·lació,adop-tincomportamentscomamagar-seomigrar.

Aquestestrescaracterístiquestenenunaimportànciarelativadiferentsegonsl’eco-sistemaqueconsiderem.Així,alnordd’Europa,onlesprecipitacionssónabundants,elfactorqueméslimitaeldesenvolupamentnoésl’escassetatd’aiguasinólesbai-xestemperatures.

1.1. Els biomesExisteixenmoltsecosistemesterrestresdiferents,peròpodemdistingirunseguitdegransàreesambunclimasimilarquefacilitaeldesenvolupamentd’unavegetaciócaracterísticaiundeterminattipusdefauna.

RECORDA

AlaTerrahipodemdistingirunagra-daciódetemperaturesenfunciódelalatitud.

Aleslatituds tropicals,lestemperatu-ressónsemprecàlidesperquèelsraigssolarshiarribenperpendicularmenttotl’any.Nohihaunaestacionalitatmarcadadelestemperatures.

Aleslatituds intermèdies,lestempe-raturessónméscàlidesal’estiu,quanelsraigssolarshiarribenperpendicu-larment,imésfredesal’hivern,quanelsraigshiarribenoblíquament.

Enles latituds polars,lestemperaturessónsemprefredesperquèelsraigssolarsarribensempreaaquesteszonesmoltoblíquament.

Unbiomaésunaagrupaciód’ecosistemesambunescaracterístiquescomunes,ésadir,unaàreaextensadelplanetaambclima,vegetacióifaunasimilars.

Talicompassaambelsecosistemes,resultadifícildefinirelslímitsconcretsentrebiomes,jaquelagranmajorianoestanseparatsperaccidentsnaturalssinóperzonesdetransicióambcaracterístiquesintermèdies.

Elsprincipalsbiomesterrestressónlatundra,lataigà,elbosccaducifoli,l’estepa,lasabana,elboscmediterrani,laselvatropicalieldesert.

Alta muntanya

Tundra

Taigà

Estepa

Bosc caducifoli

Bosc mediterrani

Selva tropical

Sabana

Desert

Gels permanents

104 Unitat5

103683 102-119.indd 104 11/05/12 13:09

Latundraéselbiomadeleslatitudsméselevades.Mésenllà,noméshitrobemelgelpermanentqueimpedeixlavidadelsvegetals.Latemperaturamitjanaanualésinferiorals0ºC.Elsòlpresentapermafrost,unacapad’unesquantesdesenesdecentímetresdegruixpermanentmentcongelada.Lesprecipitacionshisónmoltescasses,ilesbaixestemperaturesimpedeixenl’evaporaciódel’aiguaqueesformadurantlacurtaetapad’estiu.

Acausadelesextremescondicionsdelmedi,latundratémoltpocabiodiversitatibiomassa.Elsarbresnopodencréixerenunsòlcongelat,ipertantlavegetacióestàdominadaperlíquens,molsesiplantesvascularsdepocaalçada.Entrelafaunahidestaquenelsinsectes,quedeixenunadescendènciaqueesmantéenestatlatentfinsal’estiusegüent.Tambéhitrobemanimalsdemésgrandària,comellèmmingolaguineuàrtica,queal’hivernsobreviuenmigrantobéhibernant.

Lataigàpresentaunatemperaturamitjanaanualalvoltantdels0ºC,ambhivernsmoltllargsifredsiestiuscurtsifrescos.Lapreci-pitacióil'evaporaciósónescasses.

Aquestbiomaésundelsqueocupenmésextensióenelplanetaiconstitueixpersimateixpropd’unterçdelasuperfícieforestaldelaTerra.Elformenboscosdegimnospermes,comelspinsborealsoelsavets,quedisposendefullesadaptadesperaresistirlesgeladesilaneu.Lafaunaésmoltvariada,ial’èpocahivernalhitrobemanimalscomelmussolnivalolallebreàrtica,ambunaco-loracióblancaqueelspermetconfondre’sambl’entorn.

L’estepatéunatemperaturamitjanaanuald’entre3i16ºC,ambgransoscil·lacionstèrmiquesdiàriesiestacionals.Lesprecipitacionssónminsesiesdistribueixend’unamaneramoltdesigualalllargdel’any,ambllargsperíodesdesequera.Elsòlésmoltricennutrients.

Elbiomaestàconstituïtpergranspraderies,formadesperplantesherbàciesqueesdesenvolupenràpidamentcoincidintamblespluges.Lafaunacaracterísticaestàdominadaperherbívorscapaçosderecórrergransdistànciesalarecercad’aliment,comaraelbisóoelcavall,totiquetambéhiabundenelspetitsrosegadors.

Tundra

Taigà

Estepa

Guineu àrtica

Mussol nival

Bisó americà

105Ecosistemesterrestresiaquàtics

103683 102-119.indd 105 11/05/12 13:09

Elbosccaducifolitéunatemperaturamitjanaanuald’entre8i14ºC,ambhivernsfredsiestiustemperats.Lesprecipitacionssónabundantsiestandistribuïdesuniformementduranttotl’any.

Lavegetacióestàdominadaperarbresdefullacaduca,comaraelroureoelfaig,ques’adaptend’aquestamaneraalfreddel’hi-vern.Aquestsarbressolenassoliralçadesdestacades.Barrejatsentreelscaducifolishitrobemsovintdiversesespeciesdeconí-feres.Algunsanimals,coml’ósbruoelcérvol,hibernenomigrendurantl’estaciófreda.

Adiferènciadelaresta,l’altamuntanyaésunbiomadistribuïtenunagrandiversitatdelatituds,jaqueésconseqüènciadel’ele-vadaaltitud.Latemperaturamitjanaanualésd’entre4i14ºC,ambhivernsfredsiestiustemperats.Lesprecipitacionshisónabundantsduranttotl’any.

Lavegetacióestàdominadaperlesconíferes,totiqueapartird’unacertaaltitudelsarbresdesapareixeninoméscreixenmatollsi,so-bretot,herbesqueformenpraderiesextensesqueal’hivernquedencobertesdeneu.Elsanimalssónmoltmésactiusal’estiu,ialgunsbaixenaaltitudsinferiorsobéhibernendurantl’estaciófreda,coml’isardolamarmota.

Elboscmediterranipresentaunatemperaturamitjanaanuald’entre15i20ºC.Lesprecipitacionssónmoderadesicauenprincipal-mentdurantlaprimaverailatardor;l’estiucoincideixambunperíodedesequera.

Estractad’unbiomaambunagranbiodiversitat.Lavegetacióésmoltdensaiestàdominadaperarbresiarbustscoml’alzinaoelromaní,defullaperenne,petitaiendurida.Lafaunaésmoltdiversa,ihitrobemanimalscomelsenglarolacabrasalvatge.

Bosc caducifoli

Bosc mediterrani

Alta muntanya

106 Unitat5

103683 102-119.indd 106 11/05/12 13:09

Lasabanapresentaunatemperaturamitjanaanuald’uns25ºC,ambmoltpocaoscil-laciódurantl’any.Lesprecipitacionshisónabundants,peròconcentradesenunpe-ríodeoestacióhumida.

Lavegetacióestàformadaperpraderiesextensesdeplantesherbàcies,ambagrupa-cionsdispersesd’arbustosiarbrescoml’acàciaoelbaobab.Entrelafaunahidominenlesgransmanadesd’herbívorscomelnyu,lazebraol’antílop,aixícomalgunsanimalsdegrandimensionscoml’elefantoelrinoceront.Tambéhitrobemgransdepredadors,comellleóoelguepard,inombrososcarronyaires.

Laselvatropicaltéunatemperaturamitja-naanualentreels24i27ºC,ambmoltpo-quesoscil·lacionstèrmiques.Lesprecipita-cions hi són molt abundants i estandistribuïdesdemaneraregularduranttotselsmesosdel’any.

Labiodiversitatilabiomassad’aquestbi-omasónlesméselevadesdelplaneta.Lavegetacióestàconstituïdaperarbresdediferentsalçadesqueformenunacobertaforestalmoltdensa.Elsnivellssuccessiusdelescapçadesdelsarbresdificultenelpasdelallum.Cadanivelld’alturapresentalasevapròpiacomunitat,peròsónespecial-mentrepresentatiuselscasosdelesplan-tesenfiladissesilesepífites.Lafaunaésabundantidestacaunagranvarietatd’in-vertebrats,amfibis,rèptilsiaus.

Eldesertéselbiomaamblatemperaturamitjanaanualmésaltadetots,entre25i30ºC.Aquestatemperaturaoscil·lamoltpocdurantl’any,peròvariamoltdeldiaalanit.Lesprecipitacionssónextremadamentescasses.

Labiomassaésmoltreduïda.Lavegetaciópresentamoltesadaptacionsalasequera,comlesespinesolestigesengrossidesperacumularaiguacaracterístiquesdelscac-tus.Lafaunaésd’hàbitsnocturnsperevitarlestemperatureselevadesipresentacolorsclarsperreflectirlallumicamuflar-se.Amés,algunsanimals,comelcamell,podenacumularaiguaenelsseusteixits.

1.Fesunataularesumamblescaracterístiquesprincipalsdelsbiomes.Encolumnesdiferents,indica’nelnom,lestempe-raturesmitjanesanuals,elrègimdeprecipitació,lavege-tacióilafaunacaracterístiques.

2.Perquèesrepresentaelsgelspermanentsalmapadelsbiomes,perònoesdescriuencombioma?

3.Buscainformacióidiguesquinssónelsbiomesambmésoscil·laciótèrmicaanual.Quinarelacióobservesentreelsbiomesafectatsilasevadistribuciógeogràfica?Justificalaresposta.

4.Identificaquinsbiomespresentenmajorbiodiversitat,quinstenenmenysbiomassaiquinstenenperíodesdesequera.

R A

R

ACTIVITATSSelva tropical Sabana

Desert


103683 102-119.indd 107 11/05/12 13:09

RECORDA

L’aiguatéunacapacitatcaloríficaele-vadaiunadensitatmésaltaquel’aire.

2. Ecosistemes aquàticsElsecosistemesaquàticsescaracteritzenperlafluïdesadelmediqueelsconstitu-eix.Encomparacióambelterrestre,lescaracterístiquesfísiquesmésimportantsdelmediaquàticsón:

•L’alta densitatdel’aigua,quefaqueelsorganismesnohagindedesenvolupargransestructuresrígidesiduresperalseusosteniment.

•Elsorganismesnonecessitenprotegir-sedeladessecació,jaqueestancomple-tament hidratatspelmateixmedi.

•L’oscil·lació de temperaturaésescassaacausadel’elevadacapacitatcaloríficadel’aigua.

Dinsdelsecosistemesaquàticsdistingimdosgransgrupsenfunciódelasalinitatdel’aigua:elsecosistemesd’aiguadolçaielsmarins.

2.1. Els ecosistemes d’aigua dolçaL’ecosistemad’aiguadolçamésconegutiestudiat,perlasevaimportànciaiperlaproximitat,éselqueconstitueixenelsrius.Dinsdelagrandiversitatderiusquetrobem,entotspodemdistingirtrestrams:elcursalt,elmitjàielbaix.Cadascunpresentaunescaracterístiquesfísicoquímiquesdiferentsdelarestai,enconseqüèn-cia,lacomunitatquehihabitaéssubstancialmentdiferent.

Elmedijacomençaaacumularmatèriaorgànicailavelocitatdel’aiguadisminueix.Lalleras’eixamplaienelfonshitrobemfangisorra.

Amésamésdelsorganismesproductorspresentsalcursalt,aquítrobemalguesiespermatòfitssubjectesalsubstrat.Elsorganismesdominantssóninsectes,mol·luscsianèl·lids,algunsdelsqualssónfiltradors.Tambéhihamésdiversitatiabundànciadepeixoscomaralacarpa.

Elmediéspobreenmatèriaorgànicail’ai-guahicirculaambmoltavelocitatiforça.Lalleradelriusolserestreta,pocfondaipedregosa.

Sobrelesroquesesformaunbiofilmd’or-ganismesproductorsmicroscòpics.Entreelsconsumidorshitrobeminsectesipetitscrustacis,aixícomalgunspeixosadaptatsalescaracterístiquesadversesd’aquestbiòtop,perexemplelatruita.

Elmediésabundantenmatèriaorgànicail’aiguahicirculalentament.Lalleraésmésamplaifangosa.Enl’últimtram,l’aiguadolçaesbarrejaamblasalada.

Juntamentamblesespèciesdelcursmitjà,enelcursbaixesdesenvolupaplànctonalasuperfíciedel’aigua.Hitrobemmoltsinsectes,crustacis,mol·luscsianèl·lids,peròtambéabundantsvertebrats,especialmentpeixosiamfibis,aixícomalgunesaus.Devegadess’internenenaquesttramdelriuespèciesmarines.

Curs alt Curs mitjà

Curs baix

108 Unitat5

103683 102-119.indd 108 11/05/12 13:09

5.Descriudequinamaneravarienlescondicionsdelmedialllargdelriu.

—Enquintramcreusquelabiomassaéshabitualmentmésgran?Raonalaresposta.

6.Perquèéstanelevadalabiodiversitatdelsaiguamolls?

7.Citaduesdiferènciesentreelsmedisfísicsd’unllaciunamaresma.R

ACTIVITATSAMPLIA

ESTANYSCÀRSTICS

Elsestanyscàrsticsesdiferenciendelarestadelsestanysperquèl’aiguanoprovédecursossuperficialssinódesurgènciesprocedentsdelfons.Aquestfetproporcionaunasingularitataaquestesaigües,iésqueacostumenaserpobresenmatèriaorgànica.

ElsestanyscàrsticsmésimportantsdeCatalunyasóneldeBanyoles,alPladel’Estany,ieldeMontcortès,alPallarsSobirà.

Elsllacs,lesllacunesielsestanyspresentenunescaracterístiquesdiferentsdelsrius,jaqueestractad’ecosistemesd’aigüestranquil·lesi,sovint,riquesennutrients.Elsfonssónformatspersedimentsqueaportenelsriusquehiaboquenlesaigües.

Aleszonesmésàridesdelplaneta,aquestesacumulacionsd’aiguapodenarribarareduir-sed’unamaneraimportantdurantl’estacióseca.Aleszonesmésfredes,lasuperfíciedelsllacsespotglaçaricanviarcompletamentladinàmicadelecosistemaeninterrompre’sl’intercanvidegasosentrel’aiguail’atmosfera.

Enaquestsambientshicreixenmoltesplantesialguesalespartspocfondesialesvores,aixícomplànctonentotal’àreasuperficial.Laproduccióelevadadebiomas-sagràciesalariquesadenutrientsafavoreixl’abundànciadeconsumidors,especi-almentartròpodes,mol·luscs,peixos,amfibisiaus.

Elsaiguamollsilesmaresmessónunsecosistemesaquàtics,situatsendepressionsdelterreny,queacumulenaiguasensearribaratenirgaireprofunditatique,tem-poralment,espodenassecar.L’aiguapotserdolça,peròenmoltscasosaquestsecosistemesestrobentanapropdelmarquel’aiguaesbarrejaipresentaunacertasalinitat;se’ndiuenaigüessalabroses.

Comqueésunmediambcaracterístiquesintermèdies,hitrobemunagranbiodi-versitatd’organismes.Lavegetacióestàformadaprincipalmentperplantesherbà-ciesadaptadesaterrenysinundats,totiquetambéhipodencréixerarbresialgues.Entreelsconsumidorshihaunagranvarietatd’invertebrats,aixícomgrannombredepeixos,amfibisiaus.

Hihaaltresecosistemesd’aiguadolçadedimensionsgeneralmentreduïdes,comlessurgènciestermalsolesmassesd’aiguasubterrànies.Aquestsecosistemestenenunescaracterístiquesambientalsmoltespecífiques;peraquestmotiuconstitueixencomunitatsaïlladesdelseuentornipresentenorganismesúnics.

EstanydeMontcortès.


103683 102-119.indd 109 11/05/12 13:09

AMPLIA

JACQUES-YVESCOUSTEAU

Jacques-YvesCousteau(1910-1997)vaseruninvestigadorfrancèsespecialit-zatenl’estudidelsmarsielsoceans.

Vacoinventarelprimervestitd’immer-sióautònom,delqualderivenelsves-titsdesubmarinismeactuals.

El1950vacomençarunallargasèried’expedicionsaborddelCalypso,unvaixellambelqualvainvestigaralgunsdelsecosistemesmarinsmésimpor-tantsdelplanetaivadescobrirnovesespècies.

Elsseustreballsdedivulgacióiprotec-ciódelmedimaríencarasóndegranimportànciaitenenmoltaincidència.

Estrat epipelàgicEstrat mesopelàgicEstrat batialEstrat abissalEstrat hadal

200 m

Zona pelàgica Zona nerítica

1000 m

4000 m

6000 m

La profunditat ésundelsfactorsmésimportants.Enaugmentarlaprofunditat,lallumsolardisminueixfinsadesaparèixer,latemperaturabaixainotétantesvaria-cionsestacionals,lapressióhidrostàticaaugmentailaconcentraciód’oxigendissoltdisminueix.

Unaltreaspectedeterminantéseltipusde fons marí sobreelqueesdesenvolupal’ecosistema.Principalment,distingimdostipusdefonsmarins:

•La plataforma continental éslapartsubmergidadelaescorçacontinental;corres-ponalafranjadesdelalíniadecostafinsals200metresdeprofunditataproxima-dament.

•Les planures abissalsestrobendirectamentsobrel’escorçaoceànicaitenenunaprofunditatmitjanaentre3000i6000metres.Alesplanuresabissalstambétrobemserraladessubmarinesiprofundesfossesmarines.

Entretotesdueszonesentrobemunaaltradetransició,el talús continental, ambunpronunciatpendentquevadels200als2000metresdeprofunditataproxima-dament.

2.2. Els ecosistemes d’aigua saladaElsecosistemesmarinssónelsmésabundantsdelnostreplaneta. Dinsd’aquestsecosistemes,existeixendosfactorsenfunciódelsqualsesconformencomunitatsdiferents:laprofunditatielfons marí.

Lazona neríticapresentaunlleugerpendentiestàsituadasobrel’escorçaconti-nental,entrelacostaieltalúscontinental.Aquí,lallumsolarquepenetraal’aiguaarribaaunagranpartdelfonsmarí.Elsmovimentsdelesonadesilesmareesafec-tennotablementaquestfons,ideixenperiòdicamentaldescobertlapartdelacostamésproperaalariba.

Lescondicionsfavorablesperalavidafanquehitrobemlamajoriad’organismesmarins.Hiabundenelsproductorsiconsumidorsfixatsalsubstrat,aixícommoltsd’altresdevidalliure.Labiodiversitatésmoltelevada:lamajorpartdelstàxonsambespèciesdevidamarinatenenrepresentantsalazonanerítica.

Enfunciódelfonsmarísobreelqualestrobenelsecosistemes,espodendistingirelsdelazona nerítica,situadasobrelaplataformacontinental,ielsdelazona pelà-gica,aldamuntdel’escorçaoceànica.Alazonapelàgicahidistingimdiferentsestratssegonslaprofunditat:epipelàgic,mesopelàgic,batial,abissalihadal.

110 Unitat5

103683 102-119.indd 110 11/05/12 13:09

8.Indicaquinessónlescondicionsambientalsdel’ecosistemamaríenelqualelcreixementdelabiocenosiésmésgran.

9.Observaelgráficodelapáginaanteriorycontestaalassi-guientespreguntas:

10.Indicaquinssónelsfactorsdelbiòtopquecondicionenmésintensamentelcreixementdelabiocenosidel’ecosistemaepipelàgic.

A

R

ACTIVITATSAlazona pelàgicahidistingimdiferentsestrats,segonslaprofunditat.

L’estrat epipelàgicéselméssuperficialiestàdelimitatentrelasuperfíciedelmarilaprofunditatmàximaalaquallallumsolarpermetrealitzarlafotosíntesi,queenaigüestransparentspotarribarfinsals200metres.Hiabundaelplàncton,conjuntdemicroorganismesautòtrofsiheteròtrofsqueestrobenensuspensióenlazonaméssuperficial.Tambéhihagranquantitatdepeixosfiltradorsidepredadors,aixícomtambéunpetitnombred’ausidemamífersaquàtics.

L’estrat mesopelàgics’esténdesdels200finsauns1000metresdefondària.Enca-rahiarriballumsolar,peròsenseprouintensitatperarealitzarlafotosíntesi.Alespartsmésfondesd’aquestestrat,l’oxigendissoltésmínim.Elsorganismespresentenunesbrànquiesmoltdesenvolupadesiminimitzenelsmoviments.Hiabundenlessèpiesielscalamars.

L’estrat batialcomprèndesdels1000finsals4000metresdeprofunditat.Nohiarribalallum,ilestemperaturessesituenalvoltantdels4ºC.Malgratelgranvolumd’aquestestrat,lavidahiéspocabundantisesollimitaralsfonsoceànics.Hihamoltpocsorganismesproductors,perlaqualcosalavidaesbasaenlaingestiódelamatèriaorgànicaquecauprocedentdelsestratssuperiors.Bàsicament,hitrobemmol·luscsiequinoderms,totiquealgunspeixoscomelrappodenviureaaquestesfondàries.

L’estrat abissalestrobapersotadels4000metresdeprofunditat.Lescondicionsambientalssónmoltdures,ambtemperaturesalvoltantdels2ºCipressionshidros-tàtiqueselevadíssimes.Labiocenosihiésmoltescassaipocestudiada.Lamajoriadelsorganismestenenmandíbulesmoltdesenvolupadesiòrgansluminescentsperatraurelespreses.Algunscientíficsdistingeixenunestratpersotadel’abissal,l’estrathadal,situatamésde6000metresdeprofunditat.

Lessardinesabundenenl'estratepipelàgic.

Melanostomias bartonbeaniésunpeixquetro-bempreferentmentenl'estratbatial.


103683 102-119.indd 111 11/05/12 13:09

3. Tècniques d’estudi dels ecosistemesElsmètodesd’estudidelsecosistemesanalitzenlescaracterístiquesdelbiòtopilabiocenosi,ivariensegonselmediques’estudia.Lesdadesquesen’extreuens’utilit-zenperaentendremillorelcomportamentd’aquestsecosistemesiespodenemprarenlasevagestió,jasiguiperalaconservacióoperal’explotaciódelsrecursos.

3.1. Estudi del biòtopLescaracterístiquesdelbiòtopd’unecosistemavariensubstancialmentsegonssiestractad’unecosistemaaquàticoterrestre.

Actualment,unagranpartdelesmesuresdelesmagnitudsenl’estudid’unecosis-temaesprenenambaparellselectrònics.Enmoltscasoshihasistemesmultisenso-rialsquerecullensimultàniamentdadesdediferentsmagnituds;éselcasdelCTD,uninstrumentutilitzatpelsoceanògrafsperamesurarvariablesdiferentsd’unacolumnad’aigua.

Medi terrestreElsfactorsquecondicionenméselbiòtopdelmediterrestresónlatemperatura,laprecipitacióilallum.Aquestsfactors,pertant,sónelsmésinteressantsd’estudiar.

•La temperatura esmesuraambtermòmetres.Undemoltutilitzatenecologiaéseldemàximesimínimes,quepermetconèixerambmoltaprecisiólestemperatu-resmitjanesielgraud’oscil·laciótèrmicaenunpuntdeterminat.

•La precipitació esmesuraambelpluviòmetre,unrecipientquereculllaplujaquecauiquecontéunaescalagraduadaqueendónaelvaloracumulat.Laquantitatdeprecipitaciósesolexpressarenmm(elsmil·límetresd’alturaqueassoleixl’aiguaacumuladaenunmetrequadratdesuperfície).

•La llum ointensitatlluminosaesmesuraambelfotòmetre,uninstrumenttambémoltutilitzatenfotografia.Enalgunsecosistemescomelsboscos,elvalordelaintensitatvariamoltsiesmesuraanivelldeterraopersobredelsarbres.

Medi aquàticLescaracterístiquesmésdefinitòriesd’aquestmedisónlallum,latemperatura,lasalinitatil’oxigendissolt.Totesvariensegonslaprofunditataquèesmesuren.

•La llum solars’atenuaquanpenetraal’aigua.Permesurarl’extinciódelallums’utilitzaeldiscdeSecchi,undiscblancmatquedevegadesestàdividitenquartsnegresiblancsalternativament.Sesubmergeixeldisciesmesuralaprofunditatalaqualesdeixadeveure.

•La temperatura disminueixamblafondària.Permesurarlatemperaturadel’aiguaaunaprofunditatdeterminadas’utilitzenelstermòmetresbasculants.Aquestsaparellstenenundispositiuqueelsfagirar,demaneraquelamesuradelatem-peraturaesbloquejaalaprofunditatdesitjadaielvalorqueindicaeltermòmetreesmantéinalterablefinsquetornaalaposicióoriginal.

•La salinitat ésrelativamentconstantdinsunamassad’aigua.Esmesuramitjançantelsalinòmetre,quecalculaelvalordelasalinitatapartirdelacapacitatdetrans-missiódel’electricitatquetél’aigua.

•L’oxigen dissolt canviaenfunciódelaproximitatalasuperfície.Esmesuramitjan-çantanàlisisquímiquesdemostresd’aigua.

DispositiuCTD.

Vaixelld'investigacióoceanogràficaencampa-nyaperl'Antàrtida.

112 Unitat5

103683 102-119.indd 112 11/05/12 13:09

3.2. Estudi de la biocenosiL’estudidelabiocenosid’unecosistemasecentraaanalitzarladiversitatd’espèciesil’abundànciadecadascuna.Apartird’aquestesdades,elsecòlegspodenestudiarlesdiferentsdinàmiquestròfiquesqueesdonenal’ecosistema.

Toteslestècniquesutilitzadespresentendiferentsgrausd’interaccióambelmedi,peròsempreesprocurareduiralmàximlapertorbaciódel’entornialterarelmínimlavidadelsorganismesestudiats.

Ladiversitatd’espèciesespotdeterminarmitjançantl’observacióilaidentificaciódelesespèciesinsitu.Undelsmètodesd’observacióméshabitualséslainstal·laciódepetitsobservatoris,dissimulatsambl’entorn,desdelsqualsespodenestudiarelsorganismessensealterar-neelcomportament.

Elstranssectessónunaaltratècnicadedeterminarladiversitatenunecosistema.Consisteixenarealitzarunrecorregutdelimitatprèviamentmentreescompteniregistrenelsanimals,od’altresorganismesenestudi,ques’observen.Enaquestrecomptetambés’inclouladistànciaalaqualestrobal’exemplarobservat.

Enelscasosenquènoéspossiblel’observaciódirecta,espodenrecollirmostresutilitzantdiferentstècniquesindirectes,comaralacol·locaciódexarxesdecapturaalazonad’estudiodecaixestrampaperalacapturad’algunsindividusdemostra.L’úsdesensorsdemovimentitèrmicsassociatsacàmerestambéésunaaltrafontd’informacióindirecta.

Amés,hihaalgunssenyalsqueindiquenlapresènciad’espèciesdeterminades.Mitjançantl’anàlisid’empremtes,restesd’alimentsidemudes,niusoexcrements,espottenirprouinformacióperidentificardiferentsespècies.

Submarinistesinstal·lantunaestaciód'estudidelmedimarí.

Salinòmetre

DiscdeSecchi

Termòmetredemàximesimínimes

PluviómetreFotòmetre


103683 102-119.indd 113 11/05/12 13:09

11.Citalesdiferentstècniquesd’estudidelsecosistemesques’hancomentativaloraperaquinoquinsmedisespotemprarcadascunadelestècniques.

12.Perquèlaparcel·laciónoensindicacorrectamentladiver-sitatanimal?

13.Indicaquinsmètodesd’anàlisidelmedifísicsónquantitatiusiquinssónqualitatius.

14.Raonaquinaparcel·lacalquesiguimésgransivolemobtenirunesdadesrepresentatives,lad’unecosistemaambunaaltadiversitatobélad’unaltreambunadiversitatmésbaixa?

R

R

ACTI

VITA

TSFIXA-T’HI

Lamarcaqueesrealitzaenunorga-nismecalquesiguiidentificable,queperduridurantl’estudiiquenoalterielcomportamentd’aquestorganismenilirepresentiunavantatgeodes-avantatge.

Enlamajoriadelscasos,l’estudidel’abundànciad’unaespèciedeterminadaesrealitzamitjançantdiferentsmètodesd’estimació,jaqueelrecompteexhaustiudelsindividusd’unapoblacióresultaunatascamoltfeixugai,enmoltscasos,impossiblealapràctica.

Elsmètodesd’estimacióconsisteixenenl’anàlisid’unapetitapartdelapoblaciói,mitjançantl’aplicaciódereglesmatemàtiques,ladeterminaciódelaquantitattotal.Undelsmètodesméshabitualséseldelmarcatgeilarecaptura.

Laparcel·lacióésunbonmètodeperadeterminarlespoblacionsdevegetalsid’altreséssersviusambbaixamobilitat.Consisteixadelimitarunazonadelterrenyperferunllistatdetoteslesespèciesquehihaenaquesttros.Uncopdelimitadalaparcel·la,esrecorreanotanttoteslesespèciesques’hivantrobantielnombred’individusdeca-dascuna;quanestractad’espècies,comarbustosoherbes,delesqualsdifícilidenti-ficarindividus,escalculaelpercentatgedesuperfíciequeocupendinsdelaparcel·la.

Perobtenirbonsresultatsambaquestatècnica,laparcel·ladelimitadahadeserre-presentativadel’ecosistemaqueesvolestudiar.

Moltsanimalssóndifícilsdedetectard’aquestamanera,jaquefugenis’amaguenencausid’altresllocspocvisibles.Peraixòenmoltsestudisholísticsd’ecosistemesescombinendiversestècniques.Així,perexemple,éshabitualcombinarlarealitzaciódetranssectesambl’estudidepetitesparcel·lesacertadistàncialesunesdelesaltres.

L’úsdelesnovestecnologies,comelsGPSolesimatgessatel·litals,faqueapareguincontínuamentnovestècniquesd’estudi.Enmoltscasos,però,nosubstitueixenlesmésantigues,sinóquelescomplementenalhoraquemilloreniaprofundeixenlespossibilitatsd’anàlisi.

Marcatge i recaptura

Acontinuacióaprendremunmètoded’estimaciódelapoblaciótotald’unaespècie,enunecosistemadeterminat,ambunmodelqueutilitzacigrons.

—Introdueixenunpotunnombreindeterminatdecigrons(entre50i100).Aquestscigronsrepresentaranlapoblaciótotald’unaespècie.Perexemple,elsllangardaixosd’unillot.

—Extreu20cigronsqualssevol,marca’lsambunretoladoritorna’lsalpot.Aquestaacciócorrespondriaalarealitzaciód’unacaptura,unmarcatgeil’alliberamentposterioralmedinaturaldelsindividusmarcats.

—Tapaelpotibarrejatotselscigrons.

—Extreunovament20cigronsal’atzar,sensemirar,icomptaquantsn’hihademarcats.Aquestaextraccióescorrespondriaambunasegonacapturaenelmedinaturaltranscorregutuncerttemps.

—Calculaelnombretotaldecigronsapartirdelafórmulasegüent:

Nombretotal= Nombretotaldecigronsdelaprimeramostra·Nombretotaldecigronsdelasegonamostra

Nombredecigronsmarcatsextretsenlasegonamostra

D’aquestamaneras’obtéunnombrebastantaproximataltotald’individusd’unapoblació.

EXPE

RIM

ENTA

L'anellamentésunatècnicademarcatged'ocellsquepermetestudiarelsseusdesplaçaments.

114 Unitat5

103683 102-119.indd 114 11/05/12 13:09

SÍNTESI

Activitats de síntesi•Copiaaquestmapaconceptualenelteuquaderniincorpora-hielsdiferentsestratsdelazonapelàgica.

•Construeixunesquemadeclaussobreelsdiferentssubjectesd’estudid’unecosistemailestècniquesielsinstrumentsques’utilitzen.

Enfunciód’aquest,distingim

Sen’estudia

Els ecosistemes

podensers’agrupenen

Elsprincipalssón

comara esdistingeix

D’aiguadolça

Elmedi Labiocenosi

D’aiguasalada

Zonanerítica

Zonapelàgica

Ecosistemesterrestres Ecosistemesaquàtics

Biomes

Rius

Tundra

Taigà

Estepa Sabana Desert

Bosccaducifoli

Boscmediterrani

Selvatropical

Altamuntanya

Llacs,llacunesiestanys

Aiguamollsimaresmes


103683 102-119.indd 115 11/05/12 13:09

ACTI

VITA

TS Peracomprendre15.QuantsbiomesestrobenrepresentatsalapenínsulaAràbiga?

IalapenínsulaIbèrica?Argumentaperquèesdiuquelape-nínsulaIbèricaésunadeleszonesdemajorbiodiversitatdelplaneta.

16.Fesunatauladedobleentradaenlaqualrelacioniselsdiferentsbiomesamblestemperaturesanualsmitjanes,l’oscil·laciótèr-micadiàriaiestacionaliladisponibilitatd’aiguaalllargdel’any.

17.Observalesfotografiessegüentsiidentificaelbiomaalqualpertanyen.Sin’hihaalgunaquepuguipertànyeramésd’unbioma,indica-hoiraonaenquèesdiferencien.

18. Redactauntextdepoqueslíniessobrel’últimviatgequehagisfet,enelqualindiquiselnomdelatevadestinacióidescriguiselbiomaenquèestrobaielsecosistemesaquàticsllindants,siésquen’hihaalgun.

19. Indicaquinéselbiomapredominantalazonaonestrobenlesciutatssegüents.Sinosapsonestan,potsconsultarqual-sevolmapaainternet.

LaPaz-KualaLumpur-Tombouctou-Istambul-Katmandú-Nairobi-Washington-Reykjavík-Helsinki

20. Quinsbiomesesperariestrobara1ºdelatitudsud?Ia70ºdelatitudnord?

21. Creusqueelnombredebiomesd’unazonaescorresponambeld’ecosistemes?Quinarelacióhihaentretotsdosconceptes?

22.Enquèesdiferencialazonaneríticadelazonaabissaldelsecosistemesmarins?

23.Indicaenquinapartdelazonaneríticacreusquehihamésorganismesdescomponedorsrespectedelconjuntdelabio-cenosi.Raonalaresposta.

24. Quintipusd’ecosistemadelsestudiatsalaunitatcreusqueéscomparablealsdeltesielsestuaris?Comparalesbiocenosisquecreusqueespodriatrobarencadascund’aquestsdostipusd’espais.

25.Interpretaquèpensesquesucceeixenladinàmicad’unllacquan,enanalitzarlesdiferentscapesdesedimentsdelfons,trobemqueenlaquecorresponal’hiverns’acumulaunagranquantitatdematèriaorgànica.Relaciona-hoambelclimadellloc.

26. Lamajoriadepeixosdel’estratabissalsónincapaçosdeso-breviuregairetempsal’estratepipelàgic.N’hihaalguns,però,capaçosdeviuretantal’estratabissalcomal’epipelàgic.¿Qui-naadaptaciópresentaràaquestdarrergrupdepeixosqueelprimergrupnoté?

27. Buscainformacióainternetsobrelesmodalitatsdepescad’encerclamentilad’arrossegament.Comparaelsecosistemesonespracticacadamodalitatieltipusdecapturaquese’npotesperarencadacas

28. Explicadequinamaneramesurarieslestemperaturesd’unecosistemaqueestrobaa3000metresd’alturaid’unaltrequeestàa2000metresdeprofunditat.Indicaquinsinstru-mentsfariesserviricomelsutilitzaries.

29. Comparalatècnicadeparcel·lacióambladeltranssecte.

—Quinadelesduescreusqueésmésadequadaperal’estudidelabiocenosisd’unecosistemaambunabiocenosismoltdispersa,comaraundesert?Iperaldelad’unecosistemaambunabiocenosimoltabundant,comlaselvatropical?

30. Completaenelteuquadernunataulacomladelmodelsobrelescaracterístiquesdelmediterrestreilesdelmediaquàtic.

31.Descriulapiràmidetròficaquecreusquetrobariesenl’estratepipelàgicicompara-laamblaqueespodriatrobarenl’estratbatial.

@

A

A

A

@

A

Característiquesdelmediterrestre

Característiquesdelmediaquàtic

L’aireenvoltaelcosdelsés-sersvius .......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

A

B

C

D

116 Unitat5

103683 102-119.indd 116 11/05/12 13:10

ACTI

VITA

TS

PeraampliarBiocenosi d’un bosc

Enl’estudidelabiocenosid’unboscs’hadutatermel’inventaridelsvegetalsd’unazonadelimitada.Elsresultatsobtingutssónelssegüents:

Representaelsresultatsd’aquestataulaenunseixosdecoordenades,demaneraqueal’eixdelesordenadess’hiindiquinlesdiferentsespècies,iald’abscisseslasevaabundància.Al’eixdelay,situaelsarbresenunaposiciósuperior,elsarbustosenunad’intermèdiailesherbesenunad’inferior.Represental’abundànciadecadaespècieambbarreshoritzontals.

—Quinmètoded’estudicreusques’hautilitzatperarealitzarl’inventari?Estractad’unadecisióencertada?Raonalaresposta.

—Observalesdadesiresponaquestespreguntes:quinestratarbori,arbustiuoherbaci,témésdiversitat?Iméspoblació?Creusqueambaquestesdadespotsdeterminarquinésl’estratmésabundant?Raonalaresposta.

—Al’inventari,apareixrepresentadatotalabiocenosi?Indicaquinsorganismeshitrobesafaltariexplicacomn’estudiarieslapresència.

PerapensarEcosistemes amenaçats

Quanparlemdelaprotecciódelsecosistemesterrestres,moltesvegadesenspassenpelcaplesimatgesd’unespainaturalboscósiambabundantscursosd’aiguadolça.L’entornsocialiculturalhaexalçatlavegetacióexuberantiladisponibilitatd’aiguad’algunsecosiste-mescomamodeld’espainaturalaprotegirpelseuvalorestèticilasevabiodiversitat.Tanmateix,vivimenunpaísd’ecosistemesme-diterranis,unagranpartdelsqualsestanafectatsperlasequeraestival.Aquestasequeracondicionalesactivitatstradicionals,coml’agriculturaolaramaderia,queafectenelnostreentornnaturalifanqueelsnostresespaisnaturalstinguin,principalmental’estiu,unaspectemoltdiferentdelquehemidealitzatcomamodel.

Encontemplarunsaltd’aiguadintred’unboscfrondós,moltespersoness’adonendelabellesadelllocinodubtendelanecessitatdeprotegir-lo.Peròhihad’altresecosistemes,comperexempleelsdeleszonesàridesoelsaiguamolls,queacausadelessevescaracte-rístiquesielsseusvalorspaisatgísticsnohanestattradicionalmentobjected’atenciónideprotecció.Peraquestmotiu,durantelseglexxmolteszonesàridesvanserirrigades,imoltsaiguamollsdessecatsperpoderconvertir-losenterresaptesperalcultiuitreure’nprofiteconòmic.

Aquestsecosistemes,tanmateix,constitueixenunafontdediversitatiunrefugidemoltsanimalsautòctonsimigradors.Amés,actualmentcadacopsónmésvisitatspelsamantsdelanatura.

—Creusqueleszonesàridesielsaiguamollshandesercontemplatsdinsdelaxarxad’espaisprotegits?Argumenta-ho.

—Quinaoquinesraonsset’acudeixenquepodienportaral’alteraciód’aquestsecosistemes?

—Quècreusquepassariasinoesconservessinaquestsespaisnaturalsise’npermetéslatransformació?

32. Diguesquinestècniquesd’estudidelabiocenosihasaprèsenaquestaunitat.

—Raonaquinautilitzariesperaanalitzarcadascunadelescomunitatssegüents.

•Ladiversitatdemussolsiòlibesd’unbosc. •Lapoblaciód’aranyesd’unacova.

•Ladiversitatdenudibranquisd’unatol·lócoral·lí. •L’abundànciadepeixosd’unafossaabissal.

Avaluació de la unitat i comentari de text a l’annex

A

Espècies d’arbres Nombre d’individus Espècies d’arbustos Nombre d’individus Espècies d’herbes Nombre d’individus

A B C D

6 2 5 2

E F G H I J

2 28 12 15 23 7

K L M

38 37 29


103683 102-119.indd 117 11/05/12 13:10

INVESTIGA:Estudid’unecosistemaAC

TIVI

TATS

IntroduccióAraaplicaremalgunesdelestècniquesquehemvistenaquestaunitatperestudiarunecosistema.Perafer-hohasdeseleccionarunecosistemaproperalteuinstitutoalatevaescola,perexempleunparc,unjardíounaàreadecampodebosc.

Recordaquepotsprendrecomamostrad’estudiunasubunitatoparcel·lad’unecosistemamésgran,peròcalquesiguirepresentativadel’ecosistema.Siaixònoéspossible,sempreespotrealitzarl’estudiengrupianalitzarduesomésparcel·lesperquèl’estudisiguicomplert.

Material•Guiadecamp

•Blocdenotes

•Llapis

•Cintamètrica

•Calculadora

•Lupa

•Cordilldepitaosimilar

Actividades a.Classificaelsdiversosorganismesenproductors,consumidorsodescomponedors.Indicasihihadiferentsnivellsdeconsumidorsi

explica’ls.

b.Elaboradosgràficsdebarresamblesdadesdecoberturadelsarbustos,d’unabanda,ielsarbres,del’altra.Hihaalgunesespeciesmésabundantsqued’altres?Quinacreusquepotserlacausa?

c.Comparalesespèciesmésabundantsd’arbustosambelsarbresmésabundants.Presentencaracterístiquesmorfològiquescomunes?Raonalaresposta.

d.Creusquehasfetunaanàlisicompletadelafaunadel’ecosistema?Justificalaresposta.

e.Elaborauninformeamblesconclusionsdelsresultatsquehasobtingutilesdificultatsambquèt’hastrobatal’horadefereltreballdecamp.

Procediment—Observal’ecosistemaquehasseleccionatifesuncroquisdelazona.

—Prenlesmesuresd’ampladaillargadadel’ecosistemautilitzantlacintamètricaianota-lesalcroquis.

—Fesunallistadelselementsmésrepresentatiusdelbiòtop:tipusdesòl,presènciad’aigua,relleu,intensitatdelallum,orientació...iexplicacoméselclimadelazona.

—Perdescriurelavegetaciódel’ecosistemarealitzareml’estudid’unaomésparcel·les.

—Primerament,delimitaunquadratde5metresdecostatmitjançantuncordilldepitaiestaques,troncsopedres.

—Identificalesdiversesespèciesd’arbres,arbustosifongsquehihadinslaparcel·laambl’ajutdelaguiadecamp.

—Elaboraunataulad’abundànciarelativadecadaespècievegetalquehihastrobatiindicalasuperfíciequeocupa,talicomesfaenelmodelsegüent.Tinguesencomptequecomquehihadiferentsestratsvegetalspodemarribaratrobardiferentsespèciesqueocupinmésdel75%delasuperfície,semprequepertanyinadiferentsestrats.

Moltabundant....................>75%deltotal

Abundant...........................50-75%deltotal

Freqüent.............................25-50%deltotal

Escassa..............................5-25%deltotal

Moltescassa.........................<5%deltotal

—Perarealitzarl’estudidelafaunahasd’escollirunsistemademostreigentreelsqueesproposenalaunitat.

—Anotaelsdiferentsanimalsquehasobservatilasevaabundànciaennombred’individus.Utilitza,sical,laguiadecampidescriu-nelescaracterístiquesprincipals.

118 Unitat5

103683 102-119.indd 118 11/05/12 13:10

COMPETÈNCIESBÀSIQUES

ACTI

VITA

TS

Vacances a l'estrangerLaJoanatreballatreballaenunaagènciadeviatgesqueofereixprincipalmenttoursadestinacionsllunyanes.Aquestanycentraranlesofertesenleszonessegüents:

Mongòlia Indonèsia Nepal Iemen Finlàndia

—Localitzaelsdiferentspaïsosdelallistaenelmóniidentificaquintipusdebiomahipredominaencadacas.

Elprimerclientdeldiaentraal’agènciaambunafotografiaqueharetallatd’unarevista.Estractadelaimatgedeladreta.

—AquinadelesdestinacionsanteriorshauràderecomanarlaJoanaquevagielseuclientsivolvisitarunaciutatcomladelafoto?Indicaquinsaspectesdelafotografiat’hanfetprendreladecisió.

—Suposantquesurtdeviatgealcapd’unasetmana,quinequipatgehauràdeposarelclientalamaleta?Calrobad’abric?Iroballeugera?Ésrecoma-nableelparaigua?Raonalaresposta.

Amigmatíentrenal’agènciatresamiguesapassionadesperlafotografiaqueteneninterèsafotografiarespaisobertsonhihagigransramatsd’herbívorspasturant.Elsésiguallallunyaniadeldestí,itambél’espècied’herbívorquepuguintrobar.

—QuinadelesdestinacionselshaderecomanarlaJoana?

—Orientalesclientessobrel’equipatgeseguintelsmateixosprincipisqueenelcasanterior,peròtenintencomptequesen’anirandurantlesvacancesd’estiu.

AbansquelaJoanafacilapausadelmigdiaperanardinar,entraal’agènciaunaparella.Undelsmembresdelaparellatéfacilitatpercremar-selapellenexposicionsaintensitatsdellumsolarelevades,ipertanthandedescartardeterminadesdestinacionsi,devegades,algunesèpoquesdel’anyperviatjar.

—Quinadestinaciós’adequamilloralessevesnecessitats?

—Creusquearaéselmillormomentperquèhivagin,obéelsconvindriaesperarunaaltraèpocadel’any?

Alatardaarribaunclientunamicaespecial.Volmarxarcommésllunymillor,peròexplicaquetéal·lèrgiaalpol·lendelesconíferes,ungrupdegimnospermes.

—Recomanaaaquestclientunadelesdestinacionsques’ofereixeniindica-liquinequipatgehauràdeportar

Finalment,abansdetancar,dosamicsqueacabendeguanyarunpremienunconcursentrenal’agènciasensesaberonpodenanar.Volengastar-seelsdinersdelpremiviatjant:l’unvolpracticarundelsseusesportsfavorits,elsubmarinisme;l’altre,però,novolpassar-

seeldiasenceralmarsinóque,comabotànicqueés,volapro-fitarpervisitarzonesd’interèsbotàniciconèixerelmàximdeplantesnovespossibles.

—Creusquealgunadelesdestinacionspotsatisferalhoratotsdosamics?Raonalaresposta.

—Identificaquinoquinsecosistemesmarinspotsobservartotfentsubmarinismesilatitulacióméssenzillanoetpermetbaixarmésenllàdels18metresdeprofunditat.

—Creusqueéssenzillobservarpeixosfiltradorsfentsub-marinisme?Ipeixosambòrgansluminescents?

LaJoanahaacabatmoltcansadadesprésdetotundiadefeina.Totfentbalançmentrerecull,s’adonaquehavenutviatgesatoteslesdestinacionsofertes,llevatd’una.Quinaéslaquehaquedatperavendre?

—Explicaquinpaisatgeespottrobarenaquestadestinació.

—Quinéselmillormomentpervisitaraquestpaís?


103683 102-119.indd 119 11/05/12 13:10

realitat, no hi ha dues gotes d’aigua idèntiques. · sónempre s fredes perquè els raigs...

Documents

Transcript of realitat, no hi ha dues gotes d’aigua idèntiques. · sónempre s fredes perquè els raigs...