R E P O R T A T G E

E N T R E V I S T A

I T I N E R A R I S

P A R C S N A T U R A L S

AmicsD E L S P A R C S N A T U R A L S

núm. 10 febrer 2007 preu: 3 €

El Parc de la Serralada Litoral

El “Mag Lari”, un mag d’aspecte clàssic

amb molt sentit de l’humor

Un viatge submarí per l’Alt Penedès

Sardenya, l’illa del sol. Natura, cultura i tradició

A R B R E S D E L S

L’olivera(Olea europaea)

P A R C S N A T U R A L S

Barcelona

ARXI

U X

PN

L O C A L I T Z A C I Ó A L S P A R C S

L’olivera és sens dubte un dels arbresmés representatius del món mediterrani,cultivat pel seu fruit des de tempsprehistòrics, i present en nombrosessimbologies, des de la branca queportava el colom al bec per anunciar a Noè la fi del diluvi, fins als honorsque es retien als herois olímpics grecs.

La varietat conreada (coneguda com var. europaea) correspon a la formadomèstica de la varietat naturalarbustiva, l’ullastre (var. sylvestris). És un arbre de fulla perenne, no gairealt i de capçada ampla; les fulles, d’un verd grisós per sobre i platejades per sota, ofereixen un magníficespectacle de reflexos quan són batudes pel vent.

La fusta, groguenca amb vetes fosques, és molt dura i bona de polir, per la qualcosa s’utilitza per a talles, gravats,ebenisteria, fusteria i torneria. De les olives de les races conreades se n’extreu l’oli, un dels producteshistòricament més apreciats, no nomésper a cuinar i conservar els aliments,sinó també en medecina, per a lafabricació de sabó o com a combustiblede les llànties.

Les oliveres poden arribar a viure molts anys, i donen lloc a arbresrecargolats de gran bellesa escultural.L’arrabassament i comercialitzaciód’arbres seculars o mil·lenaris per a jardineria és una activitat forçafreqüent, i estan apareixent iniciatives per a la seva protecció en diversos països del Mediterrani.

Carles CastellL'olivera, un arbre mil·lenari molt lligat a la història i cultura de la nostra terra.

AP

S U M A R I

R E P O R T A T G E

El Parc de laSerralada Litoral

E N T R E V I S T A

El “Mag Lari”, un mag d’aspecte clàssicamb molt sentit de l’humor

I T I N E R A R I S

Un viatge submaríper l’Alt Penedès

P A R C S N A T U R A L S

Sardenya, l’illa del sol. Natura, cultura i tradició

N O T Í C I E S

El suport social a la conservació i gestió dels espais naturals és cada vegada més ampli i eloqüent. Els més de trenta anys de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt,

els dotze de la posada en marxa del Cercle d’Amics dels parcs o els sis de la consolidació dela Xarxa de Parcs Naturals en són exemples significatius. Com ho són els quinze anys queenguany celebra el Parc de la Serralada Litoral. Un espai que en aquest desè número de larevista Amics ocupa el nostre reportatge central.

La protecció d’aquest tram de la serralada Litoral Catalana naixia l’any 1992, de la claravoluntat d’uns quants municipis convençuts de preservar un territori sotmès a una fortapressió urbanística que comprometia la seva conservació.

Enmig d’una àrea densament poblada, el Parc de la Serralada Litoral és un indret privilegiat per a gaudir del lleure i satisfer la necessitat de contacte amb la natura d’unnombre molt important de ciutadans que hi troben l’escenari adient per a diverses activitats. Un parc periurbà en un territori estratègic, i fràgil. Un parc de tots, obert,emergent, un parc de futur.

Un parc conegut i sorprenent, d’essència mediterrània. Pinedes lluminoses, obertes al mar.Torrenteres feréstegues i alzinars impenetrables al vessant vallesà. Paisatges aparentmentcomuns, antics, ben humanitzats, que amaguen petits tresors que cal saber trobar. Un parcper gaudir i descobrir.

Un parc amb identitat pròpia, que convida a la descoberta: bé a peu, en bicicleta, o a cavall. Els itinerarisserpentegen dels cims a lesplanes en una geologiasingular. Història a cadaracó: dòlmens, castells,ermites, coves, llegendes.Divulgar i preservar.

Un parc amb reptes de futur, però. El principal, fer compatible una afluènciacreixent de visitants i usuaris amb la conservaciódel valuós patrimoni cultural i la biodiversitat.Fomentar i potenciar els usos tradicionals, integrar lesnoves idees,... Acollir i ordenar. Endreçar el territori, endefinitiva. Aquest és l’objectiu que diàriament ensencoratja a seguir treballant.

El Parc de la Serralada Litoral.Un territori estratègic, un parc emergent.

febrer 2007

10

4

12

14

20

25

Consell de redacció: Anna Agenjo,Carles Castell i Josep Melero.

Coordinació: Clara Arnedo (FUSIC).Documentació gràfica: Arxiu XPN, Eva Bellapart,FUSIC, Glòria Pastor, Iñaki Relanzón, Jordi Batllori,

Jordi Martinell, Josep Melero, Kim Castells, Lluís Rius,Teresa Hernàndez, Tina Folgueres, Vicky Sancho

Disseny gràfic: QUOD. Maqueta i realització: Dsignum estudi gràfic, s.l.

Il·lustracions: Agnès Perelló.Edita: Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona.Urgell, 187. 08036 Barcelona, telèfon: 934 022 420 Foto portada: Boscos de pi pinyoner (Kim Castells)

ISSN: 1135-5972 Dipòsit legal: B-47321-2000

E D I T O R I A L

3

AP

La gestió: la voluntat de proteccióVan ser 14 els municipis del Maresmei del Vallès Oriental que, a partir de l’any 1992, van agrupar-se en unconsorci que havia de gestionar el queseria el Parc de la Serralada Litoral. La intenció d’aquests municipis eraprotegir un espai natural que, per la seva ubicació prop de zonesdensament poblades, patia una granpressió urbanística, amb l’objectiu que la construcció no s’enfilés a la muntanya.

Poc després de la creació del consorci,a finals d’aquell mateix any,s’aprovava el PEIN (Pla d’espaisd’interès natural), que possibilitava la protecció del territori proposat pelConsorci del Parc de la SerraladaLitoral. Una part de la gestió de l’EIN(Espai d’Interès Natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs), tanmateix,passava a mans d’un altre parc, el Parcde la Serralada de Marina. No seria finsl’any 2004, però, que s’aprovaria el Plaespecial de protecció del medi naturali del paisatge de la Conreria-SantMateu-Céllecs, i és a partir d’aquestmoment que el Parc va disposard’aquest marc legal i normatiu per feruna gestió eficaç del territori.

En l’actualitat el Consorci està formatpels ajuntaments d’Alella, Argentona,Cabrera de Mar, Cabrils, la Roca del Vallès, Martorelles, Montornès del

Vallès, Premià de Dalt, Santa Maria deMartorelles, Teià, Tiana, Vallromanes,Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt,la Diputació de Barcelona, els consellscomarcals del Maresme i del VallèsOriental i, a partir del 2006, la Generalitat de Catalunya.

Paral·lel al mar, vorejant la ciutatLa Conreria, i els massissos de SantMateu i Céllecs són les tres unitatsorogràfiques que conformen l’espainatural. Els punts més elevats són el massís de Céllecs (534m) i el turó de Sant Mateu (499m).

Amb un relleu suau, el Parc de la Serralada Litoral transcorre paral·lelal mar, i és precisament aquesta formalongitudinal el que en dificulta la gestió. És un espai natural ambmolta accessibilitat, que afegit al fet detenir un perímetre proporcionalmentmolt gran respecte la superfície,genera molta àrea de frontera entre la zona protegida i la no protegida,sovint amb contacte sobtat entre la zona urbana i la natural.

Un parc doncs, que per la sevaproximitat a Barcelona- a poc més de deu quilòmetres- i a gransconurbacions a les quals es trobaperfectament connectat per la xarxaviària, és força freqüentat, tant a peu,en bicicleta o per vehicles a motor.Cal tenir en compte que el Parc es

troba entre dues comarques proupoblades com són el Maresme i el Vallès Oriental, els habitants de les quals, tradicionalment creuen elparc per desplaçar-se en vehicle d’unmunicipi a l’altre, en comptes de fer la volta que suposa agafar la carreteranacional. A aquest elevat nombre decotxes i motocicletes hi hem d’afegirtota aquella gent que visita el parc per fer-hi algun tipus d’activitat, ja siguin passejades, batudes desenglars o curses en bicicleta. En resum, la quantitat de gent que freqüenta anualment al parc és molt elevada, especialment elsmesos de primavera i tardor.

El Parc de la Serralada Litoral

5

R E P O R T A T G E

El Castell de Burriac, enfilat dalt del turó i lapresència del bosc de pins, segurament constitueixenla imatge més característica d’aquest parc.

El Parc de la Serralada Litoral es troba molt propera l’àrea metropolitana de Barcelona. Això li dónauns trets propis que en fan necessària la protecció. EV

A BE

LLAP

ART

(ARX

IU X

PN)

Un territori emergent

ARXI

U X

PN

0 10 25 Km

Berga

Manresa

Igualada

Vilafranca del Penedès

Martorell

TARRAGONA

BARCELONA

TerrassaSabadell

Granollers

Mataró

Vilanova i la Geltrú

GIRONA

PARC DELGARRAF

PARC NATURAL DESANT LLORENÇDEL MUNT I L'OBAC

Vic

PARC D’OLÈRDOLA

PARC DEL FOIX

PARC AGRARI DELBAIX LLOBREGAT

PARC DECOLLSEROLA PARC DE LA SERRALADA

DE MARINA

PARC DEL MONTNEGREI EL CORREDOR

PARC DEL CASTELLDE MONTESQUIU

ESPAI NATURAL DE LESGUILLERIES-SAVASSONA

PARC NATURALDEL MONTSENY

ORALPARC DE LA SERRALADA LIT

6

X A R X A D EP A R C S N A T U R A L S

P A R C D E L A S E R R A L A D A L I T O R A L

ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll llll

llll

ll ll ll ll ll ll llll

llll

llll ll ll ll

llll

llll

llll

llll

ll llll

llll

ll

ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll ll llll

ll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

Sant Mateu

Castell de Burriac

Santa Agnèsde Malanyanes

Granollers

la Rocadel Vallès

Dosrius

Santa Mariade Martorelles

Montmeló

Montornèsdel Vallès

Òrrius

VallromanesCabrils

Cabrerade Mar

Mataró

Argentona

Vilassarde Dalt

Premiàde Mar

Teià

Premiàde Dalt

Vilassarde MarAlella

Tiana

el Masnou

Vilanovadel Vallès

Martorelles

Turó de Céllecs

Turó deLledó

Turó d'en Galzeran

Turó deCan Colomer

Turó deCastellruf

Turó deMontcabrer

BV-5

105

BV-5101

BV-5103

B-5

10

B-510

C-60

C-352AP-7

C-35

C-32

C-32

BV

-502

6

BP

-50

02

BV-5008

B-500

BP-5002

C-32

N-II

BV-5022

BV

-502

3

B-502

BV-5024

BV-5001

BV-5106

C-1415

C-31

BV-5157

a Llinarsdel Vallès

a Gironaa Cardedeu

a Barcelona

a Tordera

a Barcelona

Rierad

'Arg

entona

0 1 2 km

Ma r M

e d i t e r r à n i a

el M

og

ente

l C

on

go

st

autopista

carretera asfaltada

pista forestal

ferrocarril

centre de documentació

informació del parc

itineraris senyalitzats

oficina del parc natural

l l l l l

7

diferenciades: el vessant maresmencde solell i l’obaga del Vallès. Aixòpermet, en conseqüència, la presènciad’hàbitats i ecosistemes diferents. El Parc és, tanmateix, frontera i límitd’ecosistemes; frontera entre el Mediterrani i les valls interiors,constituint-se com reducte per algunes espècies de flora i fauna.

A nivell de vegetació les duescomunitats més presents són lespinedes, sobretot les de pi pinyoner i pi blanc, i els alzinars. Originalment,com passa en bona part del territorimediterrani, la serralada era ocupadaper l’alzina. La presència de l’homedes d’antic va anar substituint les alzines pels pins (la fusta de pi és un combustible més eficient i ràpid

La circulació motoritzada, el gran problema a afrontar

L’elevat trànsit rodat al parc és un aspecte conflictiu, que provocamolèsties, incidències i un granimpacte mediambiental. Lesrestriccions a la velocitat (no es potcircular més ràpid de 30 km/h) i la reglamentació de la circulació de vehicles, de vegades no sónsuficients per eradicar certes actitudspoc respectuoses cap a l’entorn.Darrera els comportaments poc cívicsde motoristes, conductors i d’altresvisitants del parc s’hi troba l’arrel del problema: la manca de consciènciaper part de la gent i el seudesconeixement del fet que es troben en un espai natural protegit.

Per tant, la feina a fer, des del punt de vista de la gestió, és doble. En un sentit, cal portar a terme controlsregulars de velocitat i circulació quesiguin coordinats entre els diferentscossos de vigilància (guardes forestals,policia local i mossos d’esquadra), per tal de fer visible als usuaris ques’està treballant per millorar aquestaspecte. D’altra banda, es fa necessàriatota una campanya de conscienciacióa la població dels municipis del parc i al conjunt dels usuaris, perconscienciar-los que es troben situatsen un espai natural protegit, amb unasèrie de valors paisatgístics, culturals i naturals que s’han de respectar.

Sol i ombra

Mosaic de comunitats

Podríem dir que, en essència, lacreació del Parc de la Serralada Litoralva respondre a la voluntat de preservarun territori estratègic. Com el Parc deCollserola, aquest parc periurbà neixmés per un interès de defensar-lo, queno pas per la seva singularitat natural.

De totes maneres, en les 4.715,4hectàrees d’extensió, el Parc de laSerralada Litoral també compta amb un valuós patrimoni natural,cultural i arqueològic que caldriadestacar.

Per la seva orografia, enfilant-se a la carena, el Parc té dues cares

R E P O R T A T G E

Els pins cobreixen el vessant litoral de la Serralada.L’alzinar és l’altre bosc propi del parc i prolifera enlez zones més ombrívoles.

La vinya encara es troba al parc i constitueix elcultiu més propi d’aquesta zona protegida.

JOSE

P M

ELER

O (A

RXIU

XPN

)EV

A BE

LLAP

ART

(ARX

IU X

PN)

KIM

CAS

TELL

S (A

RXIU

XPN

)

Els guardes forestals del parc tenen una funcióimportantíssima a l’hora de vigilar el bon ús del’espai natural i sobretot a l’estiu, de prevenir elsincendis forestals.

8

que no pas la d’alzina). Aquestfenomen es va produir més en labanda de la costa que no pas en el vessant del Vallès, on l’alzina estroba, encara avui en dia, molt més estesa. A la banda de solell, entre els nombrosos pins, es reconeixun sotabosc d’alzinar que parla del passat natural d’aquest espai.

A aquestes dues grans comunitats hem de sumar-hi la vegetació deribera al voltant dels torrents com el de Cuquet o el de Sant Bartomeu,amb espècies com ara verns, àlbers i avellaners, que s’alternen ambcanyars i plantacions de pollancres i plàtans. Són hàbitats benvulnerables, sovint reductes d’espèciesamenaçades de fauna i flora.

abandonament, però, no ha estat total.De fet, en els darrers anys, s’està fentun intent de recuperació de l’activitatvitivinícola. No hem d’oblidar que un dels tresors de la zona és el vi de denominació d’origen Alella.

Els “caos de boles”

El substrat geològic característic de la zona és el granit, que endescomposar-se per l’acció de l’aiguaorigina el sauló, un material sorrenctípic de la serralada. Dóna lloc tambéals espectaculars “caos de boles”,coves, castells rocallosos, torresrocoses, etc..., que conformen unpaisatge granític ben peculiar.

Les espècies de fauna

La diversitat d’ecosistemes es plasma,evidentment, en la presència d’unelevat nombre d’animals vertebrats,dels quals destaca la variada avifauna,amb espècies com ara l’àligamarcenca, l’astor i el siboc, totes tresnidificants. A la tardor i primavera és habitual el pas de diversosrapinyaires i cigonyes en el seu viatge migratori. A l’hivern es podenobservar la titella, el durbec o labecada. El duc, l’espècie de mussolmés gran de Catalunya, niaocasionalment al Parc i s’ha pogut observar també pels voltants de les pedreres de la serralada.

Un dels trets que més ha definit el seuaspecte actual és el fet, ja apuntatanteriorment, que ha estat des detemps molt remots un parc molttrepitjat per l’home, on la presència de cultius n’ha anat canviant la fesomia del paisatge i característiques. I a l’inrevés, l’abandonament, durantles darreres dècades, de les activitatstradicionals, facilita l’extensió del boscen zones anteriorment ocupades perconreus. Els incendis forestals hanobert també clapes de terrenys queestan essent ocupades per brolles i garrigues.

N’és un exemple d’aquestestransformacions el cultiu de la vinya,introduït des de l’època romana i ben present a la serra. El seu

R E P O R T A T G EJO

SEP

MEL

ERO

(ARX

IU X

PN)

Els “caos de boles”, originats dels cúmuls de sauló, esquitxen el paisatge de la Serralada Litoral.

ROSE

R LO

IRE

El majestuós duc, una de les ausrapinyaires més grans de Catalunya,senyoreja de nit pels boscos frondosos de la serralada Litoral.

AP

El parc rep visitants tot l’any.

Pel que fa als mamífers, apuntaríemcom a espècies destacades el cabirol i el senglar, així com la geneta, el teixó, la mostela i la guineu. Entre els petits mamífers destaca la musaranya nana i molt especialmentel talpó roig, una mena de ratolí petitamb cua curta i orelles petites que troba en el parc el seu límit de distribució meridional.

Els amfibis, entre ells el gripau o el rar tritó verd, i rèptils, com ara el llangardaix i la sargantana, estroben també molt presents al parc.

Herència cultural: El patrimoni històric del parcEn un parc on se sap de la presènciade l’home des de la prehistòria, elpatrimoni cultural és un dels aspectesa tenir més en compte, revaloritzant-seaquest al costat del patrimoni natural.

El neolític

Els vestigis de la presència humana en aquestes terres es remunten al període neolític i estan lligatssobretot a la cultura dels sepulcres de fossa. Els testimonis més antics que el visitant pot admirar in situ sóndiversos sepulcres megalítics construïtsamb grans pedres, datats al voltant del III mil·leni aC. Entre aquestesconstruccions funeràries s’hi troben el dolmen de Castellruf, la Roca d’enToni, el dolmen de Céllecs o el de

9

R E P O R T A T G E

Can Gol II. De la mateixa època es poden veure coves que serviend’aixopluc a aquests primers habitantsi que també s’utilitzaven perenterraments. Entre aquestes trobemla cova de les Bones Dones, la covade la granota o la d’en Pau.

Els ibers

Al parc també s’hi troben jaciments de l’època ibèrica, de cap als segles V aC al I aC, època d’arribada i població del territori per part delslaietans i quan sembla que es produíun important augment demogràfic.Aquests construïen els seus poblats en turons i planes. A les muntanyes

del litoral s’hi troben el poblat de Castellruf, el jaciment de castell deBurriac i el poblat de la Cadira del Bisbe. En aquest darrer, perexemple, les excavacions que s’hanrealitzat han descobert restes de lamuralla, dels habitatges, d’una torrede defensa i de les sitges.

Els romans

La romanització d’aquesta zona tingué lloc a partir del s.II aC. Una de les conseqüències foul’abandonament de molts poblats alts, que desplaçaren el poblamentcap el pla i la costa, on sorgirenmultitud de viles rurals.

Els forns romans de ceràmica a Vilassar de Dalt, un dels molts vestigis del pas del temps al Parc.

KIM

CAS

TELL

S (A

RXIU

XPN

)

La Roca d’en Toni és una construcció funerària del neolític que parla de l’antiguetat delsassentaments humans en aquesta zona.

JOSE

P M

ELER

O (A

RXIU

XPN

)

10

Gràcies a l’activitat d’aquestesexplotacions agràries esdesenvoluparen nombroses vies i camins que els romans feien servirper comerciar amb l’oli i el vi queproduïen o amb els minerals i la fustaque extreien de la serralada. Les restesd’aquesta època les podem veure a la vil·la de Can Sant Romà, al castell de Burriac -on s’aixeca elcastell de guaita- o a la vil·la o viaromana de Parpers. Recentment, s’han trobat a Vilassar de Dalt vestigismolt ben conservats de forns deceràmica de l’època romana; els més ben conservats d’Europa en el seu gènere.

L’edat mitjana

En aquesta època es formaren els nuclisde població que donarien lloc alspobles que avui en dia envolten el parc.La majoria d’aquests nuclis van créixera les valls que baixen cap a les planes,ja sigui la costanera o les interiors.

Com solia passar en aquella època,era enfilades a les muntanyes on esconstruïren les ermites i masies, comla de Can Boquet (Vilassar de Dalt),una masia on podem admirar encaraalguns elements de l’època. Dinsd’aquesta arquitectura rural hi ha lesermites preromàniques de Sant Romà(Tiana), Sant Salvador (Vilassar

de Dalt) i Sant Cristòfol (Cabrils). Ja dins del romànic trobaríem SantMateu (Premià de Dalt), SantBartomeu de Cabanyes (Òrrius) i SantPere de Clarà (Argentona). Caldestacar també el conjunt de tombespaleo-cristianes al voltant de la Rocad’en Toni.

Però, sens dubte, és el castell deBurriac l’element construït en aquestperíode que més destaca dins elslímits del parc. Va ser restaurat l’any1994. L’activitat d’aquest castell

P A R C S N A T U R A L S

L’edat mitjana ens ha deixat el vestigi d’un delsseus característics castells, el de Burriac, on latorre de guaita constituïa el punt elevat des d’ones podia observar el litoral mediterrani i les vallsdel Vallès.

Tombes paleo-cristianes prop de la Roca d’en Toni.EVA

BELL

APAR

T. (A

RXIU

XPN

)JO

SEP

MEL

ERO

(ARX

IU X

PN).

El mirador de “Can Boquet” un dels balcons des delqual es poden contemplar les comarques del Vallèsi Maresme.

MU

SEU

ARX

IU D

E VI

LASS

AR D

E DA

LT

11

R E P O R T A T G E

INFORMACIÓ SOBRE EL PARC

Oficina del Parc de la SerraladaLitoral a Cabrera de MarAv.Onze de Setembre, 53, 1r08349 Cabrera de MarTel. 937 540 024 -Tel. Guardes del Parc 656 999 595A/e: p.slitoral@diba.es

Punt d’Informació de la Creu de Can BoquetHorari d’atenció al públic: dissabtes,diumenges i festius de 10 a 14.30 h, i dissabtes d’abril a setembre de 16.30 a 18.30 h. Nadal i Cap d’Any tancat.Creu de Can Boquet08339 Vilassar de DaltTel. 656 903 642

Punt d’Informació de Can MagarolaAv. Sant Mateu, 208328 AlellaTel. 935 540 021

Punt d’Informació de Can GironaCamí de Can Girona, s/n08106 Santa Maria de MartorellesTel. 935 932 165

Centre de Documentació del Parc de la Serralada LitoralObert de dimarts a dissabtes de 9 a 14 h,i dimarts i dijous de 15 a 19 hMuseu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Can BanúsMarquès de Barberà, 908339 Vilassar de DaltTel. i fax: 937 507 488A/e: cdp.slitoral@diba.eswww.diba.cat/parcsn/litoral

El Parc de la Serralada Litoral proposa una sèrie d’itineraris que fan un recorregut pels seus espais de mésinterès històric i natural. Algunesd’aquestes rutes són:

• La ruta de l ’esquirol: la passejada ens portarà a conèixer lacontrada de Sant Mateu (Premià de Dalt), topònim que comparteixen,l’ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena.

• La roca d’en Toni: l’itinerari enspermetrà endinsar-nos en un delsracons més emblemàtics del Parc de laSerralada Litoral (Vilassar de Dalt): el

paratge del dolmen de Can Boquet,més conegut per la Roca d’en Toni:història entre natura.

• La creu de Montcabrer:Montcabrer és la muntanyaemblemàtica de Cabrils, tant per la seva història com per la seva bellesa natural. Un mirador privilegiatsobre la comarca i el mar.

• Serra de Marina: itinerari en BTTque travessa longitudinalment el parc,des de Badalona a Argentona, passantper espais tan emblemàtics com Sant Jeroni de la Murtra, la Cartoixa de Montalegre o el Castell de Burriac.

• Ruta prehistòrica de la Roca del Val lès: l’existència d’un gran nombre de jaciments arqueològics dins delterme de la Roca del Vallès reflecteix la importància de la contrada des del neolític. Es visiten una sèrie de jacimentsdatats d’entre el 2500 aC i el 2000 aC.

• Riudamella: es tracta d’unitinerari ornitològic destinat als amants dels ocells i també a lacontemplació d’un dels indrets més agrestes de la zona.

s’allarga després de l’època medieval, i fou especialment actiu com a torrede guaita davant els atacs de lapirateria i els enfrontaments bèl·licsdels segles posteriors.

La tradició: gastronomia i llegendesQualsevol territori ocupat per l’homedes d’antic és font de llegendes itradicions, algunes més fantasioses i d’altres basades en fets històrics. El Parc de la Serralada Litoral no sen’escapa. N’hem volgut seleccionar unade la Mala dona:

Conta la història que durant un assaltde les tropes enemigues comandadesper un noble alt i ros, al castell deBurriac, el cavaller del nord va toparamb una noia que vivia sola en una cova a la vora de Cabrera. Lanoia, coneixedora d’herbes remeieres,donà al cavaller un beuratge del’amor que el mantingué durant diesal seu costat. Les tropes assaltantstrobaren a faltar el seu cabdill iperderen la batalla. Durant la retirada,els soldats toparen amb la dona i elseu cap i els donaren mort a tots dos.

Gastronomia

Pel que fa a la gastronomia, alsmunicipis del parc hi ha una àmpliaoferta de restaurants que serveixenplats propis de la zona, marcada peruna cuina mediterrània on mar imuntanya es barregen perfectament.L’inici enguany del programa “El Parca taula”, promogut des de la

Diputació de Barcelona, ens ofereix la possibilitat de tastar aquesta ofertagastronòmica. Una oferta plenamentbasada en els productes de la terrad’aquestes contrades.

Com hem apuntat anteriorment,potser el producte més reconegutd’aquesta zona sigui el vi d’Alella.Majoritàriament, la producció és devins blancs de diversos tipus, entre elsquals cal destacar l’Alella tradicional,anomenat marfil, lleuger, aromàtic idiscretament suau, sense arribar a serdolç. Se’n troben igualment de secs,pàl·lids, frescos i perfumats.

Els vins blancs d’Alella no surten d’unsol tipus de cep, sinó que són desumar les virtuts de diverses varietatsde raïm. La varietat vinífera méscaracterística de la Denominaciód’Origen Alella és la pansa blanca,varietat molt propera, encara que noidèntica a la que en altres zones esdenomina xarel·lo. Altres varietatstradicionals són la garnatxa blanca, lapansa rosada, el picapoll i la malvasia,a les quals avui s’ha de sumar altresvarietats nobles que reforcen imodernitzen el caràcter dels vinsalellencs com són: la parellada, elmacabeu, el chardonay, el cheninblanc...

La producció de vi no es limita a lapoblació d’Alella, sinó que els darrersanys d’altres vil·les s’han sumat alconreu d’aquest producte. Aquestesvinyes es troben repartides permunicipis del parc i per fora delslímits de l’espai natural.

Clara Arnedo

12

E N T R E V I S T A

Com vas començar en el món de la màgia?

Vaig començar quan tenia 14 anys. Elsmeus pares em van regalar un llibre demàgia i a partir d’aquí, un amic del meupare que era mag aficionat em vaexplicar alguns dels secrets de la màgia iem va portar a l’associació de mags. Allàvaig conèixer a molta gent i vaigcomençar a fer de mag, en principi comun joc. Un temps després vaig actuar albar Llantiol, a Barcelona. Podríem dir que en aquest moment vaig començar a treballar professionalment.

Té alguna cosa a veure el “Mag Lari”de llavors amb el d’ara?

Està clar que he anat evolucionant i,sobretot, he anat creant un personatgeque és fruit de molts anys de feina.Cada funció que faig és un granet de sorra més.

I com és aquest personatge? Qui és el “Mag Lari”?

Jo, Josep Maria Lari, no tinc res a veure amb el personatge. A primercop d’ull és un simple mag, sense resd’especial. Però la gràcia està en veure’li descobrir que, darrera aquestpersonatge seriós i segur, hi ha tot un ventall de bromes adreçades alpúblic i un humor amb moltes lectures.De vegades s’adreça a un públic adult, d’altres, als petits. El que tinc clarés que a mi m’agrada fer riure la gent, i ho faig a través d’aquest personatgecòmic que amaga un xic de malícia. Una mica es tracta de “semi-maltractar”el pobre espectador que ha pujat al’escenari, sense arribar a fer-lo patir,però posant-lo en situacions límit quefan riure la gent.

Et definiries com un mag clàssic?

Jo sóc un mag clàssic en el sentit queaprofito la part clàssica de la màgia perdesprés donar-li la volta. Vesteixo ambun frac, amb elegància i tenint cura finsel darrer detall. Però darrere d’aquestaspecte formal hi ha una manera de fer iun discurs molt modern i lligat al’actualitat. És a dir, parlo de les cosesque passen avui en dia i faig servir unhumor actual. Podríem dir que la màgial’he après de molts mestres i de cap enconcret, i que he trobat el meu propiestil dins d’aquest univers.

Un mag, per tant, és una actor?

Abans que res un mag és un actor, ohauria de ser-ho. Hi ha molts mags quedescobreixen la màgia quan ja són gransi els manca l’espontaneïtat i la disciplinad’actor. Jo vaig agafar aquesta disciplinade ben petit i hi he anat treballant-latota la vida. Per això el meu és unpersonatge molt fet.

I un cop a l’escenari el meu espectacleestà molt treballat i meditat, tot i queprocuro jugar sempre amb un puntd’improvisació, en el sentit que durant elnúmero es poden inventar noves coses.

Pel que fa als parcs naturals, com vascomençar a col·laborar amb elprograma “Viu el parc”?

Tinc un amic, en Juanjo Ortega, quetreballa a l’empresa de serveis ambientalsTalp. Fa uns set anys, aquests es vanposar en contacte amb el Servei de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona i, através de l’empresa de gestió culturalFusic, vam proposar de fer un númeroque combinés la màgia amb la natura.Aquest número havia d’anar destinat a unpúblic infantil, i es va dissenyar com a

“La màgia és un art preciós que pot fer arribar,

de manera plàstica i directa, els valors de respecte per l’entorn

als més petits.”El “Mag Lari”, un mag d’aspecte clàssic ambmolt sentit de l’humor

Quan en Josep Maria Lari era adolescent, algú de la seva

família va tenir la brillant idea de regalar-li un llibre de màgia. Des de llavors, la vida d’aquest jovebarceloní ha anat íntimament lligadaa la màgia. El “Mag Lari” es passejapels escenaris des de fa dotze anys,des de que, el 1994, s’estrenava alcafè-teatre “Llantiol”, al cor delRaval. Quan no actua, en Lari és un jove modern com moltsd’altres; quan fa de mag, es disfressaamb el frac clàssic i comença el seu repertori de números i trucscarregats d’humor i subtilesa. Als parcs naturals hi actua des de fa un grapat d’anys, i, enmig de lanatura, té la voluntat de transmetre,sobretot als més petits, certs valorslligats amb la preservació del mediambient. Ho fa a través de la sevamàgia. Una màgia que cada copmés atrau a públics de totes lesedats i que no deixa de ser un camí més per explicar, commoure,ensenyar o simplement, divertir.

Si voleu saber-ne més o fer unaullada a l’agenda dels propersmesos consulteu el web del “MagLari”: http://www.maglari.com.

FUSI

C

13

cloenda dels actes de la “Festa de lesescoles” del programa Viu el parc.

I en què consistia exactament aquestespectacle?

En un principi aquest espectacle parlavamolt d’aspectes ecològics, de mediambient i reciclatge, però mica en mical’hem anat transformant. El nostre show,a l’inici, es basava en la màgia delreciclatge, però, a poc a poc, hem anatveient que potser no calia parlar tantdirectament de la natura per comunicarcerts missatges, ja que ja ens trobàvemenmig d’un espai natural. Crèiem que elfet de fer servir la màgia en aquestentorn ja podria ajudar a transmetre alsmés petits una sèrie de valors relacionatsamb la natura. Ara fem un espectaclemés lúdic que fa de cloenda de la festa.

A part de la “Festa de les escoles” fasmés números als parcs naturals…

Si, a partir de participar en la “Festa deles escoles” vam començar a entrar a laprogramació de Viu el parc. Al programaViu el parc fem espectacles que nosaltrestenim en cartell, normalment destinats atots els públics, no representem aquestespectacle tan a mida pels nens.

Per tant, consideres que no cal parlardirectament d’aquests valorsecològics per conscienciar els nens?

L’animació i la diversió són maneresd’arribar a la gent. Crec que si els mésmenuts passen tot el dia al parc, ontroben una sèrie d’activitats relacionades

amb el medi, els nostres números fan de cirera del pastís. Penso, a més,que la tasca de conscienciació dels més joves ha de començar en les pròpies famílies i dins les aules, i un cop al parc, a través de les nostres actuacions, poden veure les ensenyances de manera plàstica i divertida. En resum, la nostra feina,que és entranyable, és fer avançar, en la mesura del possible, els valors que els més petits han d’aprendre a casa.

Amb quina imatge et quedesd’aquests anys de feina als parcs?

A mi em continua sobtant molt que un nen o un adult vagi al parc natural i llenci papers a terra. Els nens, abansque ningú, han d’aprendre molt encara,i han de veure que aquesta actitud de manca de respecte cap a l’entorn no és positiva. Per mi, tot això ha de sortir, d’una manera o altra, en el meu espectacle, a poder ser amb un to divertit. I considero que, ambhumor, arribem molt més als nens i transmetem millor aquest missatge de respecte.

Què penses del públic adult?

En aquest cas considero que la mevafeina és diferent. Aquí jo no transmetovalors, em limito a fer un espectacle decaire lúdic.

Et sents còmode treballant enmig de la natura?

Molt, tot i que sent mag es fa molt difícil treballar quan les condicionsmeteorològiques són adverses, amb pluja, vent o fred. Però un cop te’nsurts és molt agradable actuar a l’airelliure, i ben diferent a fer-ho en una sala.D’altra banda, la màgia necessita d’undisseny de llums, una caixa negre, una sèrie de elements que ajuden aamagar els trucs i dels quals n’hem deprescindir quan actuem a l’aire lliure. Per tant el resultat és també diferent; en el parc natural no pots amagar res, i optem per fer números on no perilla que el secret sigui descobert.

T’agrada treballar davant les càmeres?

No m’hi sento gaire còmode, perquè ala televisió el resultat final no depèn detu. Al teatre jo porto les regnes del’espectacle.

Com treballa un mag? Cerques o innoves trucs?

El repertori de trucs és normalmentclàssic; jocs amb cartes, daus, animals,etc… El que s’ha de fer és agafar elsclàssics, treballar-los i presentar-los demanera diferent. La màgia no haevolucionat tant, però segueixsorprenent-nos perquè hem sabutadaptar-la als nous temps.

Què penses de fer servir animals al’escenari?

Jo he treballat molts anys amb animals,però ho vaig deixar de fer ara fa un any.Sempre he estat en contra de l’explotaciódels animals i de certs espectacles quetorturen, al meu parer, les bèsties. Peraixò, per ser conseqüent amb les mevesidees he deixat de treballar amb animals.Fou una decisió difícil, ja que les nostresbèsties estaven ben cuidades i em vaafectar molt el fet de deixar de treballar-hi. Per no donar lloc al dubte, els hemeliminat de l’espectacle.

La gent ve a veure màgia avui en dia?

Ara mateix crec que la màgia està força de moda, i la prova és que nosaltres aconseguim omplir les sales quasi sempre, no només a Catalunya, sinó arreu de l’Estatespanyol. Tinc la sensació que la gent té ganes de divertir-se i que això va a més.

Clara Arnedo

FUSI

C

La màgia pot servir per transmetre missatgesrelacionats amb el mediambient

FUSI

C

El mag davant d’un grup de nens a Can Grau (Parcdel Garraf), que s’ho passa d’allò més bé amb elsnúmeros que Lari fa durant la “Festa de les escoles”.

els blocs del massís de Bonastre i elsde l’Ordal. D’altres, més enfonsats i basculats, disposen d’una majorfondària de sediments, com és el cas dels blocs més propers alPrelitoral on l’enfonsament fou més actiu. [figura 2]

De forma molt abreujada, podemdiferenciar tres grans episodis queafectaren de forma global la conca.[figura 3] Un primer episodi de drenatgede terres que ompliren la vall succeïtsdurant el període anomenat Miocèinferior, entre els 23 i 16 milionsd’anys. Aquestes terres solen serargiles, graves i conglomerats d’uncolor vermellós i ocre. Especialmentvisibles en la llera dreta del Llobregat,en els talussos de la AP-7 entre Molinsde Rei, Papiol, i Castellbisbal.

Un segon episodi, anomenat elComplex marí i de transició i motiud’aquest recorregut, es caracteritza pels materials dipositats durant lesentrades i sortides d’aigües marinessucceïdes en diferents pulsacions,entre els 16 i 14 milions d’anys,reconegudes avui per materials fins i carbonatats amb una gran varietatcromàtica de les terres: blaves, verdes, grises i ocres.

En la darrera etapa, novamentcontinental, entre els 14 i els 6 milions d’anys, els darrers drenatgesompliren la vall. Es reconeixen avui en el sector Prelitoral per argiles intercalades amb graves i conglomerats d’un color vermellósintens.

Aquest procés de fracturació del’escorça s’anomena rifting, fenomensimilar al que succeeix encara avui ique s’inicià fa només 4 milions d’anysa l’Àfrica Oriental, separant elcontinent africà de la PenínsulaAràbiga, i creant un nou espai invaditpel Mar Roig.

En el nostre cas, aquest procésgeològic fou avortat, però les sevesconseqüències foren una importantcicatriu, la major part de la qual sesoterrà en la Mediterrània on el procésde rifting o fracturació va ser mésintens.

El Vallès-Penedès constitueix, en aquestcontext, una estreta fossa tectònica dedirecció SW-NE, és a dir, una depressiómarginal d’aquesta gran esquerda en elMediterrani Occidental, seguint unconjunt de fractures o falles en elterreny. Té una longitud d’uns 100 km.i una amplada màxima de 15 m,s’estén paral·lelament a la línia de lacosta encaixada per les serralades delLitoral i Prelitoral.

Els colors del passatL’enfonsament de la Concapenedesenca no va ser pas un procés regular en l’espai ni en eltemps, sinó que trobem una realitatterritorial fragmentada i asimètricaformada per un conjunt de diferentsblocs que cediren a diferentsvelocitats. Alguns resten més alçats que els altres, en forma d’alts estructurals, com són

14

El nostre paisatge quotidiàconstitueix un referent per

entendre l’evolució de l’entorn naturali de l’espai que l’ha generat. En claude punts geològics d’interès per l’AltPenedès pretenem oferir-vos un noupunt de vista de l’entorn que ensajudarà a interpretar i descobrir elsvestigis d’un temps perdut. Cal dir queels indrets aquí esmentats no formenpart d’un itinerari estable sinó mésaviat de racons amagats i, en algunscasos, d’accés poc condicionat, la qualcosa requereix un calçat adequat i unvehicle 4x4 per alguns delsdesplaçaments.

El nostre itinerari pretén ser unrecorregut pels ambients geològics de l’anomenat complex marí i detransició. Un trajecte dels vestigismarins entre els 16,4 i els 14,6 milions d’anys que ben segur ussorprendrà.

El Vallès-Penedès, el riftvalley catalàL’origen de la depressió del Vallès -Penedès es remunta a uns 30 milionsd’anys quan, des del sud de lapenínsula Ibèrica, es va produir una important fractura o enfonsamentde l’escorça terrestre, la quals’estengué a través de la MediterràniaOccidental i del Sud-est de França fins arribà a l’Alemanya Occidental. La conca del Rin, la del Roïne i la depressió del Vallès Penedèstenen, doncs, un mateix origen. [figura 1]

I T I N E R A R I S

Un viatge submaríper l’Alt Penedès

Un passeig entre 16 i 14 milions d’anys enrera

El complex marí i detransició Entre els 16 i 14 milions d’anys hi hagué un canvi radical en lescondicions fins aleshores continentalsde la vall. El seu enfonsament,conjuntament amb un incrementdel nivell dels oceans, propicià lapenetració terra endins d’aigüesmarines, fenomen que en termesgeològics s’anomena transgressiómarina. D’altra banda, la retirada de les aigües s’anomena regressiómarina.

El perfil de la costa s’alteràconsiderablement i es crearen duescubetes marines interiors: una inundàels camps de Tarragona i una altrapenetrà pel Vendrell i s’endinsà pelBaix i l’Alt Penedès fins arribar a SantCugat del Vallès (Vallès Occidental).

Durant el Miocè inferior i mitjà hihagué diverses pulsacions detransgressions i regressions marinesque condicionaren el paisatge delVallès-Penedès: la plana de Tarragona

i el Vendrell foren les queromangueren un major tempsinundades.

Hom pot reconèixer afloramentsd’entorns ecològics marins en diferentsindrets del nostre territori actual: estroben veritables formacions d’escullscoral·lígens propers als antics relleusde la costa, plataformes terrígenesproperes al perfil del talús marí imaterials més fins propis del fons dela badia.

Us proposem un viatge submarí desdels testimonis de les primerestransgressions a Sant Salvador de la

15

I T I N E R A R I S

Figura 1. Distribució del conjunt de fractures o rifting a l’Europa occidental.

Calçada (Gelida) i pels indrets méspropers a la costa amb formacionscoral·lígenes (Sant Sadurní d’Anoia).Ens submergirem al fons de laplataforma marina (Barranc de CanTorrents a Gelida) i contemplarem elsmaterials de fons de la badia (CasesNoves a Gelida) per, finalment,observar el testimoni geològic de lareculada de les aigües al talús de CanRaimundet a Sant Llorenç d’Hortons.

L’ordre dels punts geològics descritsaquí responen a un guió respecte a unhipotètic allunyament de la costa. Pertant, vosaltres podeu fer la vostrapròpia ruta en funció del vostreinterès. Una ruta lògica des del puntde vista del trajecte seria començar per la població de Gelida per visitar el punt geològic 3 i 1; pendre lacarretera de Gelida a Sant Llorençd’Hortons per visitar el punt geològic 4 i per acabar a Sant Sadurní d’Anoia al punt geològic 2. [vegueu mapa

de la pàgina 19]

Figura 4. Posició dels indrets geològics d’interèsrespecte a un perfil hipotètic de la costa.(Permanyer 1990)

Figura 3. Secció Est-Oest dels materials dipositatsa l’Alt Penedès

Figura 2. Principals elements estructurals. (Permanyer, 1990)

1. Escull en placa2. Escull en franja3. Plataforma terrígena4. Fons de badia

�

� �

�

�

Els esculls coral·lígens són veritablesestructures vives de colonització del’espai. Partim d’un fons marí sorrencque cal immobilitzar a fi de poder fixar altres estructures més estables.Precisament l’interès d’aquesta visita és poder reconèixer els diferentsestadis de construcció d’un escull de coral.

Podem observar-hi quatre etapes de successió ecològica de l’evolucióprogressiva de l’escull.

En una primera etapa s’habilitaràl’entorn per a desenvolupar el futur escull coral·lí. L’establiment de l’escull requereix d’un suportestable. Seran els propis organismesmarins els que permetran la fixació de les sorres per una munió de mol·luscs marins, com gasteròpodesi bivalves (lamel·libranquis de tipus pectínids, turritèlids i ostrèids).

Aquest primer substrat és ideal per a la colonització, en una segona etapa, d’algues rodofícies. Aquestes algues incrustants, en forma de rodòlits o formacionsconcèntriques, d’uns 2 cm. de diàmetre, poden presentarforamimífers incrustants quecontribueixen a fixar el substrat;puntualment també podem trobar-higasteròpodes i lamel·libranquis.Aquesta colonització ecològica del’espai configura una matriu grollera,menys fangosa i més sòlida com a substrat futur per a implantarl’escull.

Des d’un punt de vista ambiental ésuna zona de gran producció, ambonatges i corrents que afavoreixen laformació dels rodòlits.

La tercera etapa configura el nucli del’escull format per grosses colòniescoral·lígenes, principalment per lafamília dels Faviidads, amb forma debolet i de mida entre els 40 i 50 cm, i per altres algues de menorimportància, com Porites i Mussismilia.Els Faviidads, d’aspecte rugós, més o menys compactes i demorfologia esferoïdal, creixen recolzats els uns contra els altresdeixant espais intercoral·lins que són reomplerts per llims calcaris, els quals contenen organismes méspetits, com els lamel·libranquis i gasteròpodes.

16

Punt geològic 1. La invasió marina Sant Salvador de la Calçada (Gelida)

Com arribar-hi?

Aneu a Gelida fins a l’estació deRenfe. Seguiu el camí fins al barride Sant Salvador. Passeu el pontque travessa el riu Anoia i a màesquerra trobareu una pista quesegueix la llera del riu Anoia perenfilar-se al torrent de la Rierussa.Seguiu el camí que travessa la riera i remunteu el camí, a uns 550metres, observareu el contactecontinental inferior i la transgressiómarina ben visible en el marge deles vinyes.

A la vinya de Can Duran, barri de SantSalvador de Gelida, hi podem observarel contacte entre els materials delcomplex continental inferiors i l’inicid’una pulsació o transgressió marina.Els materials argilosos de color vermellintens són sobtadament coberts al seudamunt per materials de coloraciógrisosa d’origen marí. Aquest contactetambé el podem apreciar en el margedret al llarg de l’autopista AP-7 sentitVilafranca, entre la població de Gelidai el barri de Sant Salvador de laCalçada i, més enllà, en el Pas de Piles(Sant Sadurní d’Anoia).

El mar penedesenc era un mard’aigües tranquil·les, somes itransparents amb una fondària d’entre50 a 100 metres. Aquest fou un marinterior abrigat entre ambdues

serralades, la del Litoral i la delPrelitoral, que propiciaren la formaciód’estructures biològiques complexes,com els esculls coral·lígens.

Les noves condicions ecològiquesferen possible la formació d’almenysdues estructures d’esculls: els escullsen franja, localitzats en el sectorseptentrional de la conca, i els escullsen placa, d’estructura arrodonida i mésallunyats de la costa, localitzatsdamunt dels blocs emergents deVilobí, Pacs i Sant Sadurní d’Anoia.

Els esculls en placa eren estructurescoral·lígenes modestes i s’implantarendamunt de les estructures més alçadesde la depressió. Són formacionsadossades a la línia de la costa iocupen una posició interna a la conca.Són esculls poc desenvolupats permanca d’un talús marí pronunciat, uns20 metres com a molt, fet quepropiciaria un ambient d’aigües méssomes, de poca oxigenació i ambmanca de nutrients. Aquestescondicions extremes propiciarien untipus particular d’escull que es localitzafreqüentment a l’Alt Penedès, enindrets com Sant Sadurní d’Anoia iSant Pau d’Ordal. Són esculls aïllats ide dimensions petites, de l’ordre d’1 a5 quilòmetres d’extensió i d’una alçadade 2 a 5 metres.

Un bon exemple d’aquest tipusd’escull el trobem a les rodalies deSant Sadurní d’Anoia.

Punt geològic 2. Esculls coral·lígens de Sant Sadurní d’AnoiaNucli urbà de Sant Sadurní d’Anoia

Com arribar-hi?

Preneu la carretera de sortida deSant Sadurní sentit Vilafranca delPenedès. Entreu al darrer carrer delmarge esquerra de la vila. Del migdel carrer parteix un camí en sentitsud entre vinyes abandonades iconrreus del Serralet que ens porta,a uns 200 metres, fins una antigacantera envoltada de ginestes. Defet, aquest és l’escull que localitzà elpaleontòleg i canonge JaumeAlmera i Angelis d’Ossat el 1898.

I T I N E R A R I S JO

RDI B

ATLL

ORI

Vinya de Can Duran, on podem veure el contactecontinental-marí.

Les condicions ambientals quepermeten aquest desenvolupamentcoral·lí són el d’aigües ben clares, ben il·luminades i riques ambnutrients. El seu procés destructiuacostuma a ser per l’acció biològica. Les colònies de Faviidads i Poritidads són fortament perforades pels mol·luscs, serpúlids i lamel·libranquis.

La quarta etapa de l’escull culmina, en el seu nucli més alt, amb un dominide Mussimilia, formant una veritablezonació coral·lina des de la base fins al sostre, fàcilment observable per una substitució del Faviidads perles colònies de Mussimilia, de morfologia ramosa i d’aspecte més esponjós.

17

Aquestes colònies ramificades són una adaptació i colonització més agressiva en un medi abundant de fang. Conjuntament amb Mussimilia també hi trobem hidrozoos del grup dels Mil·lepòrids,ambdós ben adaptats a entornsfangosos i desenvolupant formesplanes de creixement, que acabaranaclimatant l’escull com a organismesdominants.

Com hem vist, els esculls coral·lígens són formacionsbiològiques amb una gran diversitatd’organismes, res a veure amb d’altres indrets marins més profunds i arenosos, com en la plataformaterrígena.

Punt geològic 3. Entorn de plataformaterrígena i fons de badia(Torrent de Can Torrents)Entre la zona d’influènciade la costa i zones de majorprofunditat de la badiaNucli urbà de Gelida

Com arribar-hi?

Es parteix del camp de futbol de lapoblació de Gelida. Se segueix elcamí que parteix de l’extrem dretdel camp. Seguiu uns 150 metres, i just quant comença a enfilar-se,preneu el camí que us apareix a ladreta i baixa pel torrent amb un fortpendent. Arribareu fins a la vessant d’un altre torrent anomenattorrent de Can Torrents on hitrobareu una gossera. Quan s’acabael tancat de la gossera, voregeu-la i endinseu-vos per un camí moltferéstec que trobareu a mà dreta. A uns 130 metres, entre pins i matolls observareu, en sentit cap al fons del torrents, una placa sorrenca d’uns 33 x 15 metres, lleugeramentondulada i inclinada. Aquesta és la plataforma terrígena.

La riera de Can Torrents, al llarg deltemps, ens ha fet un rentat delssediments plàstics que hi havia a lallera del torrent deixant al descobertuns materials més arenosos i endurits,

I T I N E R A R I S vestigis de fons marins. La sevasuperfície és lleugerament onduladaamb una presència més aviat pobred’organismes. Trobem les conquillesde bivalves, restes de lamel·libranquis,closques d’equinoderms i conxes degasteròpodes. Els elements biològicssón dispersos, fragmentats i moltalterats, la qual cosa ens indica quesón materials arrossegats pels correntsmarins i allunyats de la àrea deproducció.

Un racó misteriós que permet alvisitant deixar–se submergir i nedardamunt de la superfície reclinada iondulada del fons marí, entre la costai el fons de badia.

Ambients de fons de badia

Damunt de la plataforma terrígenaobservem una pared d’uns 12 metres d’alçada de materials moltmés plàstics de color gris, propis deles zones més profundes de la badia,com lutites i margues de coloraciógrisa, blava i verda, intercalades ambnivells arenosos fortament carbonatats.Aquests són els dipòsits marins més característics i fàcilmentreconeguts en el nostre paisatgepenedesenc. Es poden observarfàcilment en els talussos descobertsper l’acció del riu Anoia, davant Les Cases Noves (Gelida) i al trammés baix dels dipòsits del talús Can Raimundet a Sant Llorençd’Hortons.

JORD

I MAR

TIN

ELL

Escull de Sant Sadurní. Capa superior ambMussidad i inferior més porosa amb Faviidads.

LLU

ÍS R

IUS

Detall d’una colònia ramosa de Mussismilia.

Tere

sahr

Plataforma terrígena del torrent de Can Torrents.

trobat a Can Juncosa (Gelida) i el d’una resta vertebral de balena Cetotherium trobada a Sant Llorenç d’Hortons i dipositadaen el Museu del Seminari Conciliar de Barcelona

D’altra banda, al Museu Vicenç Ros de Martorell hi trobem una dent del gran tauró depredadorCharcharocles.

Punt geològic 4. Fi de la transgressiómarina. Les aigües reculen cap el VendrellCarretera de Gelida en direcció a Sant Llorenç d’Hortons (BV-2249)

Com arribar-hi?

Abans d’arribar a la població deSant Llorenç d’Hortons, passat elkm. 5 de la carretera BV-2249trobareu una pista (GR-5), justabans d’una corba molt tancada amà dreta, seguiu-la fins al trencallque us portarà a la Masia de CanMata. Abans d’arribar a la masiapreneu una pista a mà dreta, en malestat, que segueix en sentit cap altraçat de la línia del tren d’altavelocitat AVE. Arribem a un fortpendent, el baixem i seguim la pistade l’esquerra fins la llera del torrentde Can Raimundet.

Les condicions de retrocés de les aigüesvan afavorir zones subaquàtiques de ventalls costaners, és a dir, lapenetració de sediments procedentsdel prelitoral dins de les aigüesmarines que recobririen els anticssediments de fons de badia. Aquestescondicions de major continentalitat són ben visibles a les parets del talúsde Can Raimundet en el seu pas per la riera de la Rierussa.

D’un entorn de fons de badia, ric enllims i argiles i de coloració blava en eltram baix del talús de Can Raimundet,passem a unes condicions, cada copde major aport detrític, més pròpiesd’ambients de zones de planuressubmergides, com en els deltes iestuaris, visibles en el tram més alt del talús.

18

I T I N E R A R I S LL

UÍS

RIU

S

Argiles blaves de fons de badia en els talussos deles Cases Noves.

Naturalment, en el fons marí hi trobemuna fauna de vertebrats, avui dispersaen diferents museus. Aquest és el casde les restes del sireni Metaxitheriumcatalaunicum exposat en el Museu deVilafranca.

Els sirenis són un grup curiós de mamífers emparentats amb elsproboscidis (grup actual delselefants) però ben adaptats a la vida aquàtica. De cos fusiforme, amb els membresanteriors transformats en aletes i sense membres posteriors. Els seusrepresentants actuals són elsdugong i manatins.

El seu descobriment fou forçacuriós. Les restes varen ser trobadesper Jacint de Moulin a Mas Romeu(Vilafranca del Penedès) mentrerealitzava la cartografia de laprovíncia de Barcelona, el 1869.Jacint de Moulin no pogué endur-se-les per l’oposició ferma delpropietari dels terrenys. Aquestesrestes foren oblidades en una quadrade la casa núm. 3 del carrer de laFruita de Vilafranca, propietat delSr. Mullol de Mas Romeu. L’any1936 la mestressa de la casa hocomentà al canonge i paleontòlegvilafranquí Lluís Via i, finalment,l’any 1944, es dipositaren al Museu de Vilafranca.

Altres restes més fragmentades iaïllades ens permeten conèixer lavariada fauna de vertebrats. És el casdel dofí del gènere Eurhinodelphis

LLU

ÍS R

IUS

Talús de Can Raimundet.

Podem observar sediments rics ambllims, intercalats amb dipòsits degraves i conglomerats més ocres queens testimonien un ambient de planuradel marge costaner. Molt distint de lesargiles plàstiques i verdoses de la basedel talús d’ambient marí profund debadia.

El retrocés de les aigües i lescondicions més continentals s’imposen definitivament a l’AltPenedès. Els torrents de la Rierussaens han ajudat a deixar al descobertaquest episodi de transició en almenys dues pulsacions per donarpas, definitivament, als dipòsitsplenament continentals reconeixiblesen la zona de Masquefa, Hostalets de Pierola i Piera.

Just a sobre de la Rierussa trobem la masia de can Raimundet,documentada des de 1513 però de ben segur existent des de més antic.

Al peu de la masia, a la llera de laRierusssa, es conserva una petita joiade la història i de l'aprofitament humàdels recursos geològics: la pedrera decan Raimundet. Aquesta pedreraaprofita l'aflorament rocós propiciatper l'erosió de les aigües de la riera i que alhora dóna lloc a una bonicacascada. En aquest aflorament podemveure clarament les traces del procésextractiu al marge esquerra de la riera,amb els senyals dels tascons utilitzatsper arrencar les pedres, els retalls de la roca en forma de L, característicsde les pedreres, i un gran carreu a mig extreure, envoltat del solcd'extracció.

19

I T I N E R A R I S

M A P A

Can Batllevell

Sant Llorençd’Hortons

2

Sant Sadurníd’Anoia

Sant Salvadorde la Calçada

Sant Salvador

1

3

4

Gelida

Can Rimundet

Can MataGR-5

BV-2249

l’Anoia

BP-2151

BV-2244

BV

-224

1

C-243b

a Piera a Martorell

AP-7

Escull coral·lígen

Plataformaterrígena

Contactecontinental-marí

Repressiómarina

Una mica d’història...

Qui va extreure la pedra? Quan?Quanta? On es va utilitzar? Precisament la resposta a la quartad'aquestes preguntes ens permetdescobrir la de les altres tres. La pedrade can Raimundet va ser utilitzada enl'obra romana del Pont del Diable,construït sobre el Llobregat, al límitdels termes municipals actuals deMartorell i Castellbisbal, cap a l'inici del segle Ir., i per a la talla d'unmil·liari, descobert a les excavacionsarqueològiques de Santa Margarida de Martorell, amb una inscripció que es pot datar entre els anys 350 i 353.

A la pedrera de can Raimundet podemveure com l'aparent insignificança d'unapedra retallada i d'unes marques detascó a la vora de la Rierussa contenenuna autèntica lliçó de l'aprofitamenthumà dels recursos naturals, de lahistoria del territori i de la tecnologia.

Les arenites bioclàstiques emprades enla fonamentació i l’arc honorífic, i enl’estrep occidental de l’obra romana delpont, provindrien de la pedrera de CanRaimundet a Sant Llorenç d’Hortons.En aquests lloc s’observen actualmenttreballs d’extracció antics d’una tècnicaequiparable als descrits a Olèrdola.

Lluís Rius i Alfred MauriVista del front de pedrera de Can Raimundet i del carreu que es conserva sense completar-nel’extracció.

LLU

ÍS R

IUS

autopista/autovia

carretera

rio

AVE

itinerari

GR-5

estació de Renfe

calcaries han donat pas a la creació degrutes, coves i llacs subterranisd’aigües calcàries. La costa traça petitesentrades que, especialment al nord-est,es fan profundes i penetren en lesvalls, tot constituint una mena de ries.

Entre els penya-segats abruptes,descobrim litorals baixos i sorrencs,cales amagades i platges daurades ambdunes habitades per lliris i florssilvestres. En aquest ampli litoraltrobem una gran quantitat de maresmesi zones pantanoses, entre les mésimportants aquelles que envolten lesciutats d’Oristano i Cagliari. S’hiidentifiquen més de 170 especies d’aus,fet que suposa un terç de la poblaciód’avifauna d’Europa. Una gran reservanatural en llibertat.

I envoltant l’illa, aquí i allà, trobem unmosaic de moltes altres illes, méspetites, entre les quals destaca, perexemple, al nord-oest, l’Asinara onhabita una espècie de ruc blancautòcton que dóna nom a l’illa. Cap elsud-oest descobrim d’altres illes: la de

Sardenya, l’illa del solNatura, cultura i tradició.

La bellesa de Sardenya éscaptivadora. La natura, el paisatge

mediterrani de costa i interior, són elsgrans protagonistes en una illa de24,090 km2 on la població no supera el1.700.000 habitants. És aquest contactedirecte amb l’entorn i la poca pressióhumana d’algunes zones de l’illa allòque ens magnetitza i ens porta aconèixer més i més racons. La natura se’ns presenta directa, viva i plena, però mai inhòspita o arrogant.El paisatge és suau, el mar blavíssim iels cels lluminosos. De tant en tant,esquitxant el mapa sard, trobem ciutatsi vil·les delicioses, amb un passat pled’història, travessades per carrerspintorescs o abocades en algun balcódel Mediterrani. Cagliari i Sassari sónles dues ciutats principals a l’illa. Al’extrem nord-oest trobem l’Alguer,l’antiga ciutat catalana. Aquestes i d’altres ciutats formen part obligadadel recorregut que us volem presentar.Això si, sense oblidar que una illa comaquesta no l’acabaríem mai deconèixer, i que l’exploració ha de venirde la mà d’aquest encís originat del’olor del mar, la màquia mediterrània idel color de la llum i la brisa entre lesplanures de l’interior.

El territori: la costa i l’interiorL’extensa superfície de l’illa limita, al’oest, amb el mar de Sardenya, i a l’est,amb el Tirré. L’estret de Bonifacio lasepara pel nord de Còrsega. L’interior

és ric i divers, les formes suaus i lacosta més abrupta. Més del 80% delterritori de Sardenya el dibuixen elsturons, del quals la majoria sónaltiplans rocallosos anomenats giare ogolleii; alguns d’aquests estan formatsper granit i basalt i d’altres, per rocacalcària. Pel que fa a les muntanyes,aquestes constitueixen el 13% de lasuperfície, i estan formades d’antiguesroques i anivellades per un lent icontinu procés d’erosió. Aquest relleusuau culmina a la part central de l’illaamb Punta la Marmora, de 1.824 m,situada al massís del Gennargentu.

Les zones de planura abarquen el 18%del territori. Són remarcables laplanura de la regió del Campidano, ala zona sud-occidental de Sardenya ila de la Nurra, localitzada a la partnord-occidental de l’illa, en direcció ala ciutat de Sassari.

Però si per alguna cosa és conegudal’illa és pel seu paisatge coster. Lescostes, amb una extensió de 2.400 km,són altes i rocalloses. Les formacions

21

P A R C S N A T U R A L S

Entre els penya-segats de Capo Caccia descobrim les escales del cabirol, un camí construït per salvarles altes parets que porten a les grutes de Neptú.

A l’interior de l’illa, ens podem trobar encarapersones vestides amb la indumentària tradicional.TI

NA

FALG

UER

ES

GLO

RIA

PAST

OR

úniques que no es troben enlloc mésdel continent. És el cas del mufló, elsmascles del qual tenen unes banyesde fins a 80 cm. El trobem sobretot a la zona de la Barbagia i éscaracterístic també de Còrsega. També del grifone, un gran voltor que només s’ha vist, en comptadesocasions, a més de a Sardenya, a l’estret de Gibraltar. Altres espèciesrares són el voltor negre, la perdiuvermella i la tortuga de terra.

Potser l’espècie més coneguda i particular de l’illa són els cavallssalvatges de la Giara di Gesturi, unparc natural situat al bellmig de laregió sarda. Es tracta d’una espèciemolt petita de cavall però igualmentelegant i esvelta.

La Sardenya d’avui, resultatd’una història molt, moltllarga...Sardenya és avui en dia una illa i unaregió autònoma amb un estatutespecial de la República Italiana. Peròreculem molts i molts anys enrere...

La civilització nuràgica

Durant el II mil·lenni aC trobem lesprimeres senyals de la civilitzaciónuràgica, constituïdes per comunitatsde pastors i guerrers que vivien al’entorn d’unes construccions circularsanomenades nuragues. El llegatd’aquesta civilització a l’illa ésexcepcional; més de 7.000 nuraguesrepartits per tot el territori. Les

22

P A R C S N A T U R A L S

Sant Pietro i la de Sant Antiocoactualment connectada a Sardenya perun pont. A l’extrem nord-est trobeml’arxipèlag de Tavolara i Molara, reservade la biosfera marina, i l’arxipèlag de laMaddalena considerat Parc Nacional iformat, entre d’altres, per l’illa deCaprera. Aquesta és coneguda perhaver estat el refugi on GiuseppeGaribaldi va passar els seus darrersanys de vida i actualment allotja la CasaMuseu de l’heroi i revolucionari italià.

La flora i la fauna

L’aillament geogràfic de Sardenya n’ha determinat el desenvolupamentd’un gran nombre d’espècies vegetals i animals autòctons de gran valorbiològic. En farem un cop d’ull.

La vegetació: territori salvatge

Sardenya és una illa amb una densitatde població força baixa, per tant,compta encara avui en dia amb un 75%del territori de vegetació de creixementsalvatge i espontani. La línia de la costapresenta vegetació baixa típica del’anomenada màquia Mediterrània, amboliveres, llentiscle, arboç, mareselva iheures. L’interior està poblat per boscosd’alzines i roures de suro sobre unsubsòl mediterrani. Importades delcontinent europeu, hi trobem espèciescom ara el xiprer i el pi.

Avui en dia, Sardenya és la regióitaliana amb la menor densitat forestal,tot i que, en l’antiguitat, el bosc cobriatotalment el territori. Aquest patrimoniva anar retrocedint per causa de la

desforestació salvatge, iniciada durantl’ocupació Piemontesa, quan s’utilitzavala fusta pels tractaments dels mineralsque extreien de les mines. A més ladesertització de Sardenya no s’ha frenatdel tot: hi col·laboren directament elsincendis forestals que any rere anycontinuen fuetejant l’illa.

La fauna: diversitat d’espèciesúniques

Les espècies marines de Sardenyatroben en aquestes aigües un delsecosistemes millors de tot elMediterrani. La tonyina, el llamàntol, els crustacis, la cigala, i, sobretot,l’apreciada llagosta sarda són elsprincipals representants de la faunamarina.

L’ambient favorable ha permès ladifusió d’una abundant fauna salvatge,d’entre la qual destaquen particularmentel senglar, la llebre, el conill salvatge,la mostela, la guineu, les daines i elcérvol sard i un dels més característicsel ruc sard. Sobrevolant els cels de l’illaper sobre dels 1.000 metres, trobeml’àliga reial i el falcó. D’entre les ausmés característiques hi ha la becada, laguatlla, els ànecs i els flamencs rosaque en algunes zones humides hantrobat un espai òptim per establir-s’hi.

D’altres espècies s’han extingit en elsdarrers anys, com ara la foca monge,la morsa, el llop, l’os i els talps.

Però sens dubte el més destacable deSardenya és el fet que, gràcies al jaesmentat aïllament, hi trobem algunesespècies autòctones absolutament

El golf d’Orosei des del Supramonte.

Les oliveres mil·lenàries de Chiesa di San Pietro.VICK

Y SA

NCH

O

FUSI

C

23

P A R C S N A T U R A L S

diferents hipòtesis veuen en aquestestorres una funció defensiva. Cal dirque en relació a aquestes comunitatss’han trobat centenars de viles i tombesmegalítiques que són, certament, eltestimoni d’una de les civilitzacionsmediterrànies més misterioses.

Els nuragues són una única construccióamb forma de torre cònica, però devegades podem trobar autèntiquesfortaleses nuràgiques, les quals esdesenvolupaven a partir de la torreprincipal construïda amb enormesblocs de pedra units sense capelement aglutinador. A l’entornd’aquesta torre principal, que enalguns casos amagava un pou o unelement protegit, es construïen quatretorres més que s’enllaçaven a travésd’una muralla. Tot plegat formava una mena de centre social on esdesenvolupava la vida d’aquests grups.

Es coneix poquíssim sobre aquestacivilització, ja que no han deixatelements escrits, que devia viure entreel 1800 al 500 aC, tot i que se sap quealguns dels seus membres van ferfront als romans en èpoques molt méstardanes. Segons els testimonis delsantics grecs, es tractava d’un poble deguerrers i navegants, de pastors i depagesos, que es devien subdividir endiversos grups tribals. Se’ls consideraels amos totals de l’illa durant, com amínim, mil anys, entre el 1500 – 500 aC,i ocupaven un territori sard que enaquells moments podem imaginar totcobert de boscos, de valls fèrtils izones aqüíferes.

Com hem apuntat abans, també enrelació a aquestes comunitats, s’han

trobat pous sagrats (pozzi sacri) itombes megalítiques (tombe deigiganti) que ens han deixat més signesd’aquesta misteriosa civilització de laqual s’han trobat més de 1.500 figuresde bronze en les tombes i pous.

Les tradicions

Gastronomia

Sardenya posseeix una gastronomiatan variada com el seu territori. El paforma part de les tradicions mésarrelades i, entre les varietats de pa, elmés típic és el “pane Carasau”. Elsformatges d’ovella i els vins ambdenominació d’origen, despunten entreels productes de millor qualitat de l’illai entre els licors més característics deproducció artesana trobem el mirto.Val a dir que, amb un territori tanampli i variat, la tradició de cuinasarda abasta mar i interior, carn i peix,basant-se sempre en productes simplesi de tradició agrícola. El “maialetto”(garrinet) és el plat típic de la Sardenya;els embotits fets de senglar, la cabra il’ovella, es troben entre les carns mésapreciades. I com arreu d’Itàlia, el reide la cuina és la pasta i les mil i unaforma de cuinar-la. D’entre els plats depasta més característics, trobaríem elsCulurgioni: uns ravioli típics del’ogliastre plens de patata i menta. Lafamosa llagosta sarda, els eriçons“garotes” i la tonyina amenitzen elsmenús mariners. A l’illa de San Pietrola presència dels genovesos i a l’Alguerdels catalans, han deixat en lagastronomia la seva petja.

FUSI

C

La llengua

Tot i que la llengua oficial és l’italià,Sardenya compta també amb l’idiomasard, que es compon de diferentsdialectes. Entre els dos dialectes mésestesos, el logudorese, ocupa una franjade la zona centre-nord, i el sardcampidanese, la zona sud, amb tot ungrapat de variants i usos. A l’illa esparla també el sassarese, a la zona delvoltant de Sassari i el gallurese, quetrobaríem a la zona nord-est de l’illa.L’algherese el dialecte del català, eltrobem només a la ciutat homònima, i el Tabarchino a Carloforte, originatde les invasions genoveses que van ocupar l’illa de San Pietro

La tradició

La cultura i les festes populars són tantdiverses com diversa és l’illa. Cadapoble, cada racó, disposa de les sevestradicions, i els seus cants i balls. Ésreconegut entre d’altres, el cant deltenor, una mena de composiciópolifònica per quatre veus masculines.Balls tradicionals i festes popularstenyeixen els pobles de vida i alegria,amb un marcat caràcter mediterrani,sobretot pel que fa a festesrelacionades amb processons. Com a més característic, a nivellmusical, trobem la “launeddas”, un instrument de vent, semblant a una flauta, format per tres canyes i que reprodueix un so semblant al de les gaites.

Clara Arnedo

Maria López

INFORMACIONS D’INTERÉS

AZIENDA AUTONOMADI SOGGIORNO E TURISMO Piazza Matteotti. Cagliari Tel.0039- 070.669.255 Tel.0039-070.664.923

AZIENDA AUTONOMADI SOGGIORNO E TURISMOPiazza de Porta Terra 9. AlgheroTel. 0039 - 079979054Fax. 0039 - 079974881

AZIENDA AUTONOMADI SOGGIORNO E TURISMO via nazionale,94 (cap:07020). PalauTel. 0039 - 0789709570 Fax. 0039 – 0789709570

FUSI

C

El nurague Su Nuraxi di Barumini.

Els cavalls salvatges en la darrera reserva de l’Illa al Parc de la Giara di Gesturi.

PER VISITAR

Del Sassarese a la Planargia, de laBarbagia a la Gallura, el Cercled’Amics recorre Sardenya de cap apeus, capbussant-se en la culturad'una illa que té molt a dir-nos.

� El Sassarese i la PlanargiaEn la nostra primera etapavisitem l’Alguer, a la regió delSassarese. Aquest port estratègicque ha estat tan disputat duranttota la seva història, ens dóna labenvinguda, amb perfums de mari amb pinzellades d’arquitectura icultura catalana. La primerapassejada del Cercle és en el corde l’Alguer medieval. La costa del mar de Sardegna,que banya l’Alguer en direcciósud, ens porta fins a la Planargia,una regió rica en màquiamediterrània i amb una costaconsiderada entre les millors detota Itàlia.El verd i el turquesa ens endinsena la petita comunitat de Bosaamb estrets carrerons de milcolors. És una dolça comunitat depescadors, que posseeix l’únic riunavegable de Sardenya: el Temo.

� El Campidano i la MarmillaA la regió del Campidano i laMarmilla descobrim la Giara deiGesturi, un parc natural situat enun altiplà de 45 km d’extensió. Es tracta d’una visita obligada jaque posseeix, entre d’altresmeravelles, la darrera reservanatural de cavalls sards salvatgesen llibertat. A més ens trobem enun espai on la cultura nuràgicadevia tenir un enclavamentimportantíssim, ja que en elperímetre d’aquest parc hi trobem23 torres de guaita nuràgiques ials peus s’hi aixeca el complex deSu Nuraxi di Barumini. Laconstrucció és tan extraordinàriaque l’any 1997 va ser reconegudaper la Unesco com a Patrimoni dela Humanitat. La seva visitatransmet la monumentalitatd’aquesta civilització i la plenitudd’aquesta cultura i territori.

� La Gallura i l’arxipèlag della MaddalenaUn cop a la regió de la Gallura, a l’extrem nord-est, topem ambuna zona de formes retalladespels vents, on les roques de graniti els boscos de sureres fand’aquest un espai inigualable. Les platges amb fondals detransparències turqueses i sorrablanca han reconegut enl’arxipèlag de la Maddalena unParc Nacional per la reservamarina que hi representa. El nostre itinerari ens porta a visitar a peu l’illa de Caprera, on trobem, a més, la casa museu de Giuseppe Garibaldi,l’heroi i revolucionari italià que va trobar aquí la fi dels seus dies.

� Il LogudoroUna de les nostres darreresvistites comprèn la SantissimaTrinità di Saccargia, en la regiódel Logudoro. En aquesta esglésiarománico-pisana, que formavapart d’una abadia, i de la qualnomés en resta ara el temple, lacombinació del blanc i negre ésencisadora. El seu nom “sa accaargia” vol dir la vaca que prega;conta la llegenda que un cop aldia una vaca s’agenollava enaquest mateix indret. Aquestmotiu es veu reflectit en elscapitells principals de l’església.

� Abans d’abandonar Sardenya, el Cercle no pot perdrel’oportunitat de visitar les Grotesde Neptú, situades a Capo Caccia. A peu ens aventurem per les escales del cabirol i elsseus 656 esglaons. Les covessubmarines s’endinsen en la terraen 2.500 metres. Un paisatgenatural que no s’oblida fàcilment,tant per la seva bellesa interiorcom pel meravellós paisatge que en precedeix l’accés. Unpaisatge que ens fa sentir, benendins, la magnitud d’aquestabellesa mediterrània: La Sardenya!

� La BarbagiaEns traslladem a les zones més salvatges de l’illa. Els pocssistemes de comunicació d’aquestes zones han fet que quedessinaïllades de la resta dels nuclis urbans, conservant així una bellesasalvatge inigualable. La zona del Supramonte, per la seva banda,ens ofereix una de les millors excursions: la baixada a Cala Goloritze. Es tracta d’un descens a peu amb un desnivell de 500 metres, des de la planurade Su Golgo, fins a les aigües turquesa decala Goloritze, considerada, amb calaLuna, una de les platges més boniques delMediterrani. Formen part de les bellíssimesplatges del Golf d’Orosei, situat al centreest de l’illa. El mar aquí és d’un blauintens, i els penya-segats són tant alts i escarpats que n’han dificultat el contactehumà, afavorint-ne la conservació de laseva essència.

24

P A R C S N A T U R A L S

Baixada a Cala Goloritze

Ss. Trinitat di Saccargia

Carrers de Bosa

Alghero

Bosa

Sassari

Sassarese

Planargia

Oristano

Cagliari

MarmillaGiara diGesturi

Orosei

Dorgali

Supramonte

Olbia

Palau

Logudoro

Ca

mp

id

an

o

Budoni

San Teodoro

Porto Rotondo

Porto Cervo

Golfo Aranci

Osduri

TempioPausania

Ozieri

Giave

Macomer

PortoTorres

Castelsardo

SinisCabras

Arborea

Villacidro

Iglesias

Carbonia

Sant’Antioco

Teulada

Dolianova

Senorvi

Mandas

Assemini

Villasimius

VillaputzuVillasor

Uras

Bari Sardo

Tortoli

Sorgono

Gallura

La MaddalenaCaprera

Parco nazionaleArcipelago

della Maddalena

4

3

2

15

6

Barbaglia

Nuoro

Ogliastra

Golfo di Orosei

Arbatax

Cala Coloritze

Capo Caccia

Lanusei

0 20 40 km

MAR

ÇAL

TARR

AGÓ.

1e

r. Pr

emi C

oncu

rs 2

006

línies: la instal·lació de càmeres en elsdiferents nius d'àliga perdiguera i delsràdio-enllaços necessaris per visualitzarles imatges en directe des de l'oficinadel Parc; visualització en directe a travésd'Internet de les imatges dels nius entemps real; i edició de materialdivulgatiu. Els objectius d'aquest projectesón: obtenir unes imatges d'alt valorcientífic, de les quals es poden extreuredades sobre la reproducció, alimentaciói comportament de les àligues; controlarels nius per tal d'evitar qualsevolinterferència o molèstia ocasionada; i divulgar les imatges via Internet per talde sensibilitzar la població sobre laimportància de conservar les àliguesperdigueres. La instal·lació de cameresper a enregistrar la nidificació en directede l'àliga perdiguera representa unprojecte pioner a nivell mundial enaquesta espècie.

La Generalitat proposa ladeclaració del Parc del Foixcom a Zona d'EspecialProtecció de les Aus

La Generalitat de Catalunya haproposat que el Parc del Foix. siguideclarat Zona d'Especial Protecció deles Aus (ZEPA) per la Unió europea. ElGovern català va aprovar la propostade Xarxa Natura 2000 el passat 5 desetembre.

La major part de la superfície protegidadel Parc del Foix ha estat inclosa en laXarxa Natura 2000 i ha passat a estarinclosa en el Pla d'Espais d'InterèsNatural. Fins ara, només era dins elPEIN una zona reduïda molt propera alpantà del Foix.

Amb aquesta aprovació, les figures deprotecció de l'entorn del pantà esconsoliden i es complementen, iadquireixen especial rellevància degutprincipalment al paisatge i a l'alt valorde la fauna ornitològica que s'hi pot

25

N O T Í C I E SLa Diputació vol fer del camíde la Coma d'en Vila iMatarrodona una pistaforestal de serveis, de terra, i destinada a la millora delsistema de prevenciód'incendisEn relació al camí entre la Coma d'enVila i Matarrodona, al Parc Natural deSant Llorenç del Munt i l’Obac, laDiputació de Barcelona reitera que elprojecte, compartit per unanimitat pelsajuntaments del parc, fa referència a una pista forestal de serveis, de terra,on estarà prohibida la circulació al pasde vehicles privats, i no a una carretera,en contra del que alguns col·lectiusafirmen, i destinada específicament a lamillora del sistema de prevenciód'incendis forestals. El camí és totalmentcompatible amb els objectius deprotecció del patrimoni natural delparc, establerts pel propi Pla especialde protecció des de fa 30 anys. Enrelació a la tala d'arbres, s'ha demanifestar que el projecte disposa delcorresponent estudi d'impacteambiental informat favorablement pelDepartament de Medi Ambient de laGeneralitat, que ha desestimat lesal·legacions en contra que adduïen unimpacte negatiu.

La Diputació de Barcelonasigna un conveni amb AENA per a la conservació de l'àliga cuabarrada del Parc del GarrafEl passat 30 de novembre, la Diputacióde Barcelona i AENA (AeropuertosEspañoles y Navegación Aérea) vansignar un nou conveni de col·laboració al Centre d'Informació de la Pleta,oficina del Parc del Garraf per dur aterme la conservació de l'àligaperdiguera o cuabarrada. També, es vanpresentar les novetats a través d'Internetde les filmacions fetes a aquestarapinyaire i sobre els mamífers com el gat mesquer, el senglar, la fagina i la guineu. Elconveni de col·laboracióentre la Diputació deBarcelona i AENA ésper dur a termel'execució delprojecte amb tres

trobar i que està en fase de recuperacióprincipalment degut als esforços de conservació i divulgació fets des del’òrgan gestor del parc.

L'interès de l'espai se centra tant en lagran varietat d'ambients ecològics ques'han generat a l'entorn del pantà deFoix, una de les poques zones humidesdel Penedès, com en un ric patrimoniarquitectònic i històric vertebrat alvoltant dels castells de Penyafort i deCastellet de gran importància estratègicadurant l'edat mitjana.

Sabíeu que s’han fet ja 100accions de voluntaris!El dissabte 21 d’octubre vam celebrarl’acció número 100 de voluntariat delCercle d’Amics dels Parcs Naturals a laMuntada (Vall d’Horta), al bell mig delParc Natural de Sant Llorenç del Munt il’Obac.

La celebració mereixia un petit acteprotocolari en el qual va parlarprimerament l’Anna Agenjo,coordinadora del Cercle i desprésl’Angel Miño, director del Parc. Ambdósvan agrair molt especialment la valuosaí altruista col·laboració de tants i tantsvoluntaris que han anat passant pelcol·lectiu del Cercle. Seguidamentl’Israel Estopà, biòleg de la Muntada, va explicar en què consistiria l’acciócontinuant amb la tasca per a la millorad’hàbitats en les zones afectades perl’incendi del 2003. A migdia, després dela feina, vam obsequiar als voluntarisamb un aperitiu.

En resum, una jornada molt profitosa,en tots els sentits, en la qual a més vampoder comprovar la lenta peròprogressiva millora de l’indret, gràcies ala col·laboració dels voluntaris delCercle i de tantes altres entitats ipersones que dediquen el seu tempslliure a millorar els espais naturals queens envolten.

IÑAK

I REL

ANZÓ

N

FUSI

C

AP

27

Barcelona

L O C A L I T Z A C I Ó A L S P A R C S

F A U N A D E L SP A R C S N A T U R A L S

La geneta(Genetta genetta)

La geneta, o gat mesquer, és uncarnívor propi de la terra baixamediterrània, present a bona part de Catalunya, excepte a les àrees més densament agrícoles i a les zonesfredes de muntanya. Probablementl’espècie fou introduïda pelsmusulmans, que l’utilitzaven com a animal domèstic per a controlar elsrosegadors a les cases. De fet, el nom“geneta” deriva de la pràctica de portaraquest animal amb el “genet” a la selladel cavall. Tanmateix, en l’actualitat,per la seva perfecta adaptació, fa que la geneta es consideri part de la comunitat faunística natural.

Pel seu aspecte recorda un gatdomèstic, encara que té el cap i la cua més grossos. El seu hàbitat éstípicament forestal, principalment els alzinars i les pinedes, tot i que a les zones més àrides també ocupabrolles i garrigues. Pels seus costumsnocturns i fugissers, la geneta passamolt desapercebuda, i la sevapresència només s’acostuma a percebre pels excrements o lespetjades. Les dejeccions es concentrenen gran quantitat en llocs elevats,coves o forats, –les anomenadeslatrines–, molt característiquesd’aquesta espècie.

La geneta s’alimenta principalment de ratolins de bosc i altres petitsmamífers, tot i que és habitual quedepredi també sobre ocells, amfibis i rèptils. Fins fa poc la geneta haviaestat una espècie cinegètica, però en l’actualitat només es permet la seva captura per al control de lespoblacions, prèvia autorització del’administració.

Carles Castell

AP

IÑAK

I REL

ANZÓ

N

La geneta, sempre fugissera, ens guaita amb els ulls ben oberts i les orelles aixecades.

Cercle d’Amicsdels Parcs Naturals

www.diba.cat/parcsn/cercle

Xarxa de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona