EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

RAMON LLULL - LORDENADORfitxes de la unitat didctica

EnLLULLat - Fitxes de la unitat didctica Ramon Llull lordenador

DESCRIPCI

Cinquena unitat del programa educatiu, vinculada a la matria de Cincies de la naturalesa: biologia i geologia. Aquesta unitat se centra en lArbre de cincia, una obra en qu Llull fa servir lanalogia de larbre per a classificar i ordenar les diferents disciplines del saber de lpoca. La unitat proposa als alumnes que posin en joc els seus coneixements i la seva capacitat de deducci per a representar visualment la cadena alimentria dun bosc mitjanant la figura dun arbre. La unitat es completa amb una reflexi sobre el significat dels valors relacionats amb la constncia i a la planificaci.

OBJECTIUS DIDCTICS

1.- Descobrir lArbre de cincia, un llibre en qu Llull estructura i classifica totes les branques del saber per fer-les entenedores a tothom.

2.- Completar un sistema de relaci trfica a partir del diagrama dun ecosistema de bosc. 3.- Relacionar els valors de planificaci, esfor, pacincia, perseverana, adaptaci, fortalesa i

constncia en la vida i lobra de Ramon Llull amb lactivitat quotidiana dels alumnes.4.- Llegir i comentar fragments de lobra literria de Ramon Llull.

ESTRUCTURA DE LA SESSI

ACTIVITAT DESCRIPCI DURADA

INTRODUCCI Explicaci inicial a crrec del mestre. 5 minuts

TEMPS ERA TEMPS Episodi biogrfic de Ramon Llull. 5 minuts

THI ATREVEIXES? Activitat consistent a completar la cadena trfica dun bosc a partir dun diagrama. 20 minuts

JUGUEM PLEGATSActivitat sobre la planificaci, lesfor, la pacincia,

la perseverana, ladaptaci, la fortalesa i la constncia.

15 minuts

UN BON RELAT Lectura dun fragment de lobra de Ramon Llull. 5 minuts

RAMON LLULL, LORDENADORGUIA DE SUPORT A LA FEINA DOCENT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

MATERIALS

Fitxa de lalumne per al desenvolupament de la unitat. Ordinadors o tauletes amb accs a Internet, si es vol escoltar

lepisodi biogrfic mitjanant ludio disponible a la pgina web del programa educatiu www.enlullat.cat.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI

0. Introducci

Us recomanem que introduu la sessi explicant breument el gran inters per la cincia i per la investigaci de la naturalesa que es va produir al segle XIII. En aquest temps molts autors medievals van compilar tractats, summes i repertoris sistemtics, llargs i plens de dades, per donar explicaci als fenmens de lunivers.

En aquest context, Ramon Llull va compondre diverses obres de contingut enciclopdic, entre les quals es pot destacar, pel seu grau de sistematitzaci, lArbre de cincia. Llull hi organitza els diversos mbits de la realitat, segons el coneixement de lpoca, duna manera grfica i entenedora, partint de la figura simblica de larbre. Lobra completa es compon de setze arbres, amb arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. Les arrels representen els principis bsics de cada matria de coneixement; el tronc, la seva estructura; les branques, els rams i les fulles corresponen a les seves subdivisions principals; les flors i els fruits solen representar els individus i els seus actes.

Els arbres lullians, com a representaci esquemtica del coneixement, es poden considerar predecessors de les infografies actuals (habituals als manuals escolars, a la premsa, a la televisi o a les pgines web), que ofereixen un contingut organitzat mitjanant grfics i figures per ajudar a entendre i recordar millor els conceptes, les informacions i les seves relacions.

Si voleu aprofundir ms en lArbre de cincia de Ramon Llull, us recomanem que visiteu la segent pgina web:

Arbre de cincia de Ramon Llull (Centre de Documentaci Ramon Llull de la Universitat de Barcelona).

1. Temps era Temps

Tot seguit, repartiu la fitxa de la unitat i convideu els alumnes a llegir lepisodi biogrfic narrat pel mateix Ramon Llull. En aquest passatge, Llull explica als alumnes:

la redacci de lArbre de cincia durant la seva estada a Roma; la seva voluntat destructurar i sintetitzar el pensament i els coneixements per a fer-los ms

entenedors mitjanant la figura dun arbre.

Lepisodi biogrfic tamb el teniu disponible en udio digital a la pgina web del programa educatiu i a la fitxa de lalumnat.

http://quisestlullus.narpan.net/713_arbre.html

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

2. Thi atreveixes?

Continueu la sessi convidant els alumnes a representar la cadena trfica dun bosc fent servir la figura dun arbre per a establir aquestes relacions. La figura de larbre, que trobaran a la seva fitxa, mostra dotze espais buits que shauran domplir amb dotze imatges danimals i fruits, disposant-los de manera que cada animal es pugui menjar sempre el fruit o lanimal que ocupi la casella de sota.

La soluci de la cadena s la segent:

Per acabar, demaneu als alumnes que suggereixin altres analogies o figures alternatives a larbre lulli per a mostrar grficament un sistema de relacions. Si voleu, mostreu aquests tres exemples per ajudar-los a tenir noves idees.

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

3. Juguem plegats

Dividiu els alumnes en grups de cinc i proposeu-los que defineixin aquests set valors, inspirats en lepisodi biogrfic de Ramon Llull que sha llegit al comenament de la unitat:

Planificaci Esfor Pacincia Perseverana

Adaptaci Fortalesa Constncia

Quan tothom hagi acabat, cada grup llegir en veu alta una de les seves definicions i els altres hauran dendevinar a quin dels set valors es refereix. Cada grup que encerti el valor definit guanyar un punt. El joc sacabar quan tots els grups hauran llegit tres o quatre definicions. Guanyar el grup que ms valors hagi endevinat.

Finalment, animeu els alumnes a posar exemples daccions del seu dia a dia en qu pensin que es fan evidents alguns daquests valors.

4. Un bon relat

Per concloure la unitat, convideu els alumnes a llegir el fragment del Llibre de meravelles que tenen a la seva fitxa. Llull hi recorre al simbolisme dels animals per a reflexionar sobre les conseqncies de les decisions preses, que moltes vegades no resolen els problemes satisfactriament.

El text sacompanya duna pregunta de comprensi lectora final per als alumnes.

Aquest fragment tamb el teniu disponible en udio digital a la pgina web del programa educatiu.

Vet aqu que un dia el rei celebrava parlament, i tractava de la regulaci de la seva cort. Tot aquell dia, gaireb fins a la nit, el rei i els seus barons van estar reunits en parlament, sense menjar ni beure. Quan van haver acabat, el Lle i els seus companys tenien gana, i ell va demanar al Llop i a la Guineu qu podrien menjar. Aquests li van respondre que era massa tard per sortir a caar, per que a prop dall hi havia un vedell, fill del Bou, i un poll, fill del Cavall, que els aportarien menjar abundant. El Lle va enviar a buscar el vedell i el poll, i sels van menjar. El Bou es va enfadar molt per la mort del seu fill, i igualment el Cavall, i tots dos junts sen van anar a lhome, per servir-lo i perqu els vengs del greuge que el seu senyor els havia fet. Quan el Bou i el Cavall es van presentar a lhome per servir-lo, lhome va cavalcar el Cavall i va fer arar el Bou.

Un dia sesdevenc que lo rei estava en parlament, e tractava de lordenaci de sa cort. Tot aquell dia tro prs de la nit estigueren en parlament lo rei e sos barons, que no hagueren menjat ne begut. Quan hagueren tengut parlament, lo Lle e sos companyons hagueren fam, e deman al Llop e a Na Renart qu porien menjar; e ells resposeren e digueren que tard era com poguessen percaar vianda, mes prs daquell lloc havia un vedell, fill del Bou, e un poll, fill del Cavall, de qu porien menjar abundosament. Lo Lle trams en aquell lloc e fu venir lo vedell e lo poll, e menjaren-los. Molt fo irat lo Bou de la mort de son fill, e s es fo lo Cavall, e ensems vingueren-sen a lhom, per tal que el servissen e que los venjs del falliment que llur senyor havia fet contra ells. Quan lo Bou e lo Cavall se foren presentats a lhome per servir, lhom cavalc lo Cavall e fu arar lo Bou.

Flix o Llibre de meravelles (1288-1289), cap. 37, 6

http://enllullat.cat/lectures-i-textos/

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

1. TEMPS ERA TEMPS

Durant la meva estada a Roma dels anys 1295 i 1296, vaig proposar-me estructurar i organitzar les diverses branques del coneixement duna manera lgica i completa. La meva intenci era que qualsevol que veis aquesta classificaci, la pogus entendre i memoritzar fcilment. Oi que vosaltres tamb feu esquemes per a estudiar? Doncs aix era una cosa semblant, per a ms gran escala.

Amb aquest objectiu, vaig concebre una nova enciclopdia que estructurava les diverses matries de coneixement mitjanant la figura dun arbre. La vaig titular Arbre de cincia. Lanalogia amb aquest element orgnic, tan present en el paisatge, em va anar molt b per a fer-me entendre. Ja havia fet servir la figura de larbre en altres obres, com ara el Llibre del gentil e dels tres savis. Aquesta vegada, per, mhavia de servir per a organitzar, partint sempre dun mateix esquema, tot el conjunt del coneixement. En efecte, la figura de larbre em permetia desplegar un diagrama de les diferents matries del coneixement, des dels seus fonaments, les arrels, fins a les seves ltimes consecucions, els fruits. Oi que vaig tenir una bona pensada?

2. THI ATReVEIXES?

La figura esquemtica dun arbre permet de representar moltes relacions diferents. A veure com ho feu vosaltres.

Com ja sabeu, una cadena trfica representa quines espcies dun ecosistema salimenten de les altres. Doncs b, aqu teniu un arbre amb dotze espais buits per a representar les relacions trfiques que es donen en un bosc.

Tamb disposeu de dotze illustracions de diversos animals o fruits que haureu de collocar-hi correctament, de manera que cada animal es pugui menjar sempre els fruits o animals que ocupen els buits de sota. Noms hi ha una soluci correcta. Endavant!

RAMON LLULL, LORDENADORFITXA DE LALUMNAT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

Un cop completat, deixeu volar la imaginaci i penseu altres formes de representar grficament un conjunt de relacions, diferents dun arbre.

3. JUGUEM PLEGATS

Ara us proposo un joc per posar a prova la vostra capacitat de deducci. Dividiu-vos en cinc grups i escriviu una definici per a cadascun daquests set valors, que han estat molt presents en la meva vida:

Planificaci Esfor Pacincia Perseverana

Adaptaci Fortalesa Constncia

Quan acabeu, cada grup llegir una de les definicions que ha fet, i els altres grups tractaran dendevinar a quin dels set valors correspon. Els grups que ho encertin guanyaran un punt. Quan tots els grups hagin llegit tres definicions diferents, lequip que ms encerts hagi aconseguit ser el guanyador. Us hi animeu?

4. UN BoN RELAT

Per acomiadar la sessi davui, llegiu el segent fragment de la meva obra i contesteu la pregunta final.

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lordenador

Qu va passar quan el bou i el cavall van presentar-se davant lhome? Van solucionar els seus problemes?

Vet aqu que un dia el rei celebrava parlament, i tractava de la regulaci de la seva cort. Tot aquell dia, gaireb fins a la nit, el rei i els seus barons van estar reunits en parlament, sense menjar ni beure. Quan van haver acabat, el Lle i els seus companys tenien gana, i ell va demanar al Llop i a la Guineu qu podrien menjar. Aquests li van respondre que era massa tard per sortir a caar, per que a prop dall hi havia un vedell, fill del Bou, i un poll, fill del Cavall, que els aportarien menjar abundant. El Lle va enviar a buscar el vedell i el poll, i sels van menjar. El Bou es va enfadar molt per la mort del seu fill, i igualment el Cavall, i tots dos junts sen van anar a lhome, per servir-lo i perqu els vengs del greuge que el seu senyor els havia fet. Quan el Bou i el Cavall es van presentar a lhome per servir-lo, lhome va cavalcar el Cavall i va fer arar el Bou.

Un dia sesdevenc que lo rei estava en parlament, e tractava de lordenaci de sa cort. Tot aquell dia tro prs de la nit estigueren en parlament lo rei e sos barons, que no hagueren menjat ne begut. Quan hagueren tengut parlament, lo Lle e sos companyons hagueren fam, e deman al Llop e a Na Renart qu porien menjar; e ells resposeren e digueren que tard era com poguessen percaar vianda, mes prs daquell lloc havia un vedell, fill del Bou, e un poll, fill del Cavall, de qu porien menjar abundosament. Lo Lle trams en aquell lloc e fu venir lo vedell e lo poll, e menjaren-los. Molt fo irat lo Bou de la mort de son fill, e s es fo lo Cavall, e ensems vingueren-sen a lhom, per tal que el servissen e que los venjs del falliment que llur senyor havia fet contra ells. Quan lo Bou e lo Cavall se foren presentats a lhome per servir, lhom cavalc lo Cavall e fu arar lo Bou.

Flix o Llibre de meravelles (1288-1289), cap. 37, 6