Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA 29

Avepa # col·lectiu de jubilats # VSF # cas clínic # actualitat # agenda # perfil col·legial

Radiografia de la professió: Els veterinaris clínics (II), formació, especialització i profilaxiLa grip aviària arriba als moixos.Primer cas de grip aviària a EspanyaCurs d’identificació i selecció equina a PalmaEl COVIB celebra la seva Assemblea General Ordinària

3

editorialsumari L’evolució de

la professió enels darrers anysCom ha evolucionat la clínica de petits animals en poctemps!!! Qui ens havia de dir, fa tan sols quinze o vint anys,que disposaríem dels mitjans tècnics de que gaudim avuidia. Electromiografies, ecocardiografies amb ‘doppler’color, facoemulsificacions, endoscòpies, rinoscòpies,artroscòpies, determinació de gasos sanguinis, hemogra-ma làser.... Molts d’aquests noms no sabíem ni pronunciar-los fa tan sols uns anys i ara formen part de la nostra ruti-na diària. Ja no tenim excuses per no oferir als nostresclients els mitjans necessaris per fer gairebé qualsevoldiagnòstic o tractament. Perquè la referència, cada vega-da més organitzada, s’ha convertit en un servei més queel veterinari pot oferir als seus clients.

Però... saben realment els clients el que es fa a una clíni-ca o hospital veterinari portes endins? Quantes vegadesno hem assistit a la sorpresa d’un propietari quan veu l’e-cógraf, o l’anestèsia de gasos, o una bomba d’infusió a lasala d’hospitalització. Hem millorat molt en coneixementsi mitjans tècnics, però possiblement no ho hem sabuttransmetre bé als nostres clients, al cap i a la fi, els bene-ficiaris de totes aquestes millores.

Tot el contrari del que succeeix en els veterinaris decavalls. Ells, que fa uns anys es queixaven perquè no essentien valorats pels seus clients, ara afirmen tot el con-trari. El veterinari clínic de cavalls ha fet una evolució anivell tècnic que podríem qualificar d’espectacular, i s’hasabut adaptar de manera envejable a les necessitats delsseus clients; però, a més a més, ho ha sabut transmetremolt bé als propietaris, que han vist en directe totes lesmillores que s’han anat produint.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Dirkom. Consell edi-

torial: Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49).

Disseny i maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària: XVII Jornades Nacionals

de qualitat de la carn i seguretat alimentària 5

# Veterinaris sense Fronteres:

La grip aviària europea fa un atxem a Àfrica 6

# Portada: Radiografia actual de la professió:

Formació, especialització i profilaxi 7

# Article: Estudi entre l’ovulació natural

i induïda en l’ovella 10

# Perfil col·legial: Came Lladó 11

# Actualitat: Grip aviària als moixos... i a Espanya 12

# Actualitat: Assemblea general • Reunió amb

Aina Castillo 14

# Actualitat: Curs d’identificació de cavalls • Cas clínic 15

# Agenda • Altes i baixes • Jubilat 16

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 17

# Resolució del cas clínic 18

4

Avepa

Nom: Mercedes Gaytán de Ayala Luzuriaga. Edat: 41 años. Estat civil: Casada.

Fills: Uno, de dos años y medio, y casi otro que nacerá en Agosto.

Afeccions: Viajes, esquí, gastronomía, lectura, música clásica.

Quin és el teu menjar preferit? Casi todo, si está bien cocinado.

I el que més avorreixes? Habas y huevo poco hecho.

Quin llibre tornaries a rellegir? Cualquiera de Miguel Delibes.

A quin lloc del món tàgradaria perdre’t uns dies? En Formentera.

Amb qui hi anidies? Con mi marido, mis hijos y, por supuesto, cuc, nuestro perro.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Pensar que todo el mundo es buena gente.

Quin animal t’agradaria ser? Un águila.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Farmacéutica.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Els cursos del trimestre desperten l’interès delssocisDurant aquests tres mesos, AVEPA Balears ha organit-zat tres cursos de formació de petits animals. En primerlloc, Manu Bárcenas, de l’Hospital Veterinari Molins, ensva fer una xerrada sobre Hospitalització i cures intensi-ves, i gasometria. La xerrada, com és habitual, va tenir llocal Col·legi de Metges de Palma, i va tenir una elevadaassistència de socis.

El mes d’Abril, dins de la formació continuada 2004-2006, vàrem tenir el seminari de traumatologia. JosepFont i Juan Pablo Zaera, de la Clínica Veterinària Canis il’Hospital Guadalix de la Sierra respectivament, esvaren centrar en el diagnòstic de les patologies òssies.

També durant aquest trimestre, i amb la col·laboracióde Braun, es va organitzar un taller pràctic d’embenat-ges i fluïdoteràpia, per ATV. José Marín i Mar Félix,ensenyaren a les assistents com fer els embenatges mésfreqüents, que després pogueren demostrar el quehavien aprés, fent elles mateixes els embenatges. Per laseva part, Mireia Mayol els hi ensenyà com calcular iaplicar la fluïdoteràpia necessària en animals hospitalit-zats, plantejant problemes reals que resolgueren lesauxiliars de manera individual.

Organizadas por AVESA-ADITSIC,tendrán lugar durante los próximos días 19 y 20 de octubre en el Gran Hotel de Palma de Mallorca

Los próximos días 19 y 20 de octubre tendrán lugar en el Gran Hotelde Palma las XVII Jornadas Nacionales de Calidad de la Carne y laSeguridad Alimentaria, unas jornadas declaradas de Interés Sanitario porel Govern de les Illes Balears, y que llegan por primera vez a nuestracomunidad. Dado el enorme interés de este evento, por las materia atratar y por ser la primera vez que se realizan en nuestra Comunidad,a continuación se transcribe el Programa Preliminar.

PROGRAMA PRELIMINAR

Día 19 de octubre0088’’3300--0099’’0000 Entrega de documentación0099’’0000--0099’’3300 Inauguración y Presentación0099’’3300--1100’’0000 Efectos de la aplicación de los Nuevos Reglamentos deHigiene de los Alimentos en la UE y en España.José Ignacio Arranz Recio. Director Ejecutivo de la Agencia Española deSeguridad Alimentaria.1100,,0000--1100--3300.. Aplicación de los Nuevos Reglamentos de Higiene de losAlimentos.Visión de la Empresa Alimentaria.Miguel Huerta Dana. Secretario General de AICE (Asociación deIndustrias de la Carne)10’00-11’30 Mesa Redonda. Implicaciones y situación de la aplicaciónde los nuevos Reglamentos de Higiene de los Alimentos.Moderador: Gabriel de Juan Socias. AVESA.Ponentes: Inmaculada Méndez. Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, Juan Morell Marqués. Conselleria de Salut i Consum. IslasBaleares, MªJosé Portau Fernández-Segadé. Conselleria de Agricultura iPesca. Islas Baleares, Miguel Huerta Dana. Secretario General de AICE.1111’’3300--1122’’0000 Café 1122’’0000--1144’’0000 Mesa redonda. Papel del empresario de matadero y delVeterinario Oficial en la seguridad de la carne.Moderador: Juan Manuel Troncoso Ramón. AVESAPonentes: Jesús Martín Ruiz. Agencia Española de SeguridadAlimentaria, Margarita Buades Feliu. Conselleria Salut i Consum. IslasBaleares, Carlos García Argüelles. Dirección General de Salud Pública.Xunta de Galicia, Juan Sastre Papiol. Director-Gerente de Carn Illa S.A.(Matadero de Palma de Mallorca, )Jaime Aguiló Segura. Presidente delGremio Provincial de Carniceros i Charcuteros de Baleares.1144’’0000--1166’’3300 Comida1166’’3300--1177’’1155 Gastronomía molecular.Jorge Ruiz Carrascal. Dpto. de Ciencia y Tecnología de los alimentos dela Universidad de Cáceres.1177’’1155--1188’’0000 Seguridad Alimentaria y Responsabilidad jurídica, CarlosGómez Martínez. Magistrado de la Sección 3ª de la AudienciaProvincial de Baleares.1188’’0000--1188’’3300 Café1188’’3300--1199’’3300 Evaluación de riesgos alimentarios.

Andreu Palou Oliver. Presidente del Comité Cientifico de la Agencia

Española de Seguridad Alimentaria.

Día 20 de octube

0099,,0000--1100,,0000 Auditorias en Seguridad Alimentaria.

Blas Borde Lekona. Dirección General de Salud Pública. Gobierno

Vasco, Antonio Colom Umbert.Veterinario de Seguridad Alimentaria.

Islas Baleares.

1100,,0000--1100,,4455. Necesidades de formación en seguridad alimentaria.

Lázaro López Jurado. Escuela Nacional de Sanidad.

1100,,4455--1111,,3300. Bienestar y Sufrimiento Animal. Planteamiento ético y

demanda social, Xavier Manteca Vilanova. Facultad de Veterinaria.

Universidad Autónoma de Barcelona.

1111’’3300--1122’’0000 Café

1122,,0000--1122,,1155. Entrega de premios AVESA.

1122,,1155--1144,,0000. Mesa Redonda: “El Bienestar animal y Producción de

Alimentos”.

Moderador: Juan J. Badiola Díez. Presidente del Consejo General de

Colegios Veterinarios de España.

Ponentes: Maite Villalba. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

Xavier Manteca Vilanova. Facultad de Veterinaria. Universidad

Autónoma de Barcelona, Charles Mason. Human Slaughter

Association. Reino Unido, Guillermo Cubero Martín. AVESA, Gabriel

Company Bauzá. Presidente de ASAJA Baleares, Juan Carlos Lles Mir.

Director de calidad de Frisbin (Huesca)

1144’’0000--1166’’0000 Comida

1166,,1155--1166’’4455. Peligros en restauración colectiva.

Eduardo Montes Ortega. Dirección General de Salud Pública.

Generalitat Valenciana.

1166’’4455--1177’’0000. Café

1177--1188,,3300. Mesa redonda: “Control de la seguridad alimentaria en res-

tauración colectiva”.

Moderador: Ramón García Janer. Presidente del Colegio Oficial de

Veterinarios de Baleares.

Ponentes: Belén Crespo Sánchez-Eznarriaga. Subdirectora General de

Coordinación de Alertas Alimentarias y Programación de Control

Oficial. Agencia Española de Seguridad Alimentaria, Jesús Martínez

Sánchez. Consellería Salut i Consum. Islas Baleares, Sebastián Crespí

Rotger. FEHM y Associació Balear d’Empreses Consultores i

Certificadores, Francisco Martínez Alemany. Vicepresidente de la

Asociació Empresarial de Restauració de Mallorca, Teresa Espada

Herrero. Directora de Calidad de EUREST S.A.

1188,,4455--1199,,1155. Acto de clausura de las XVII Jornadas.

1199,,1155--1199,,4455. Asamblea General de AVESA.

Gabriel de JuanVocal regional de ADITSIC-AVESA en Baleares

5

seguretat alimentària

Las XVII Jornadas Nacionales de Calidad de la Carne y la Seguridad Alimentaria llegan por vez primera a Baleares

El descens en el consum de la carn d’au,juntament amb les mesures sanitàries ide control previstes davant l’arribada dela grip aviària a Europa, fan preveure unexcedent en la producció actual de carnd’au europea, especialment de pollastre,de la qual Espanya n’és un dels principalproductors. Aquest excedent serà con-gelat i, mitjançant ajudes públiques,col·locat en els mercats locals de paï-sos africans i asiàtics. La UE acaba depublicar les quantitats i condicions d’a-questes restitucions a l’exportació.

La possible epidèmia de grip aviària aÀfrica afectarà una de les produccionsalimentàries més esteses i utilitzadesper les famílies rurals pobres per acon-seguir una alimentació sana i adequada.Més enllà dels problemes sanitaris quees derivaran, s’han d’afegir els efectesnegatius que el comerç internacionalactual exerceix sobre les produccionsdels països empobrits.

Des de finals dels anys 90, la UE hainundat els mercats locals de l’oestAfricà de carn de pollastre i restes d’a-viram congelades, destruint la produc-ció local avícola i empobrint milers defamílies rurals. Només a Costa d’Ivoris’han perdut 15.000 llocs de treballrural i, a Senegal, el 70% de les explota-cions avícoles han tancat.

La producció d’aus i pollastres a moltsde països empobrits, realitzada perpagesos/es pobres, participa de mane-ra molt significativa en la seva econo-mia familiar i en la seva subsistència.

Aquesta producció és la primera queentra en els sistemes clàssics de mer-cat alimentari. Això es produeix abansamb la carn d’au que amb la carn bovi-na o porcina, més necessitades d’in-versió inicial. L’entrada de carn depollastre a preus molt inferiors als deproducció local provoca, en aquestessituacions, efectes demolidors per al’economia local.

En la producció africana de pollastreconviuen tres tipus de models:

Producció familiar de subsistència, rea-litzada en general per les dones És uncomplement a les activitats agrícolesfamiliars i, en principi, és la producciómenys afectada per les importacions.

Producció familiar de mercat, sensedubte la producció més utilitzada persortir de l’estat de pobresa, fins i tot anivell de projectes de cooperació vehi-culats per ONG. Situada en zonesrurals o periurbanes, són els joves,dones i petits pagesos/es, de vegadescoordinats en cooperatives, els queopten per aquest sistema per profes-sionalitzar-se i obtenir un medi de vida.Aquest tipus de producció és el mésafectat per les exportacions europees.

Producció semi-industrial, similar a lespetites produccions intensivesd’Europa. És una producció avícolaimportada i no adaptada a les condi-cions locals, que també ha resultatmolt afectada per les importacions abaix preu.

Quan la majoria de països de l’oestd’Àfrica començaren a importar massi-vament productes congelats d’origeneuropeu, es produïren els següentsefectes directes:

Descens de la producció nacional.Problemes sanitaris, derivats del trenca-ment de la cadena del fred dels pro-ductes congelats.

Pèrdua d’ingressos dels pagesos, aban-donament del medi rural, emigraciócap a nuclis urbans...

Un trist exemple més de com la pèr-dua de sobirania alimentària contri-bueix a l’empobriment de la poblaciódels països no industrialitzats.

Aquest article és un resum d’un estudimés extens publicat a la pàgina web deVSF, wwwwww..vveetteerriinnaarriioossssiinnffrroonntteerraass..oorrgg ela-borat per Marta G. Rivera Ferré iFerran García, tècnics del departamentd’incidència política de VSF.

Xavier Farrés WünschDelegat de VSF a les Illes Balears

6

Veterinaris Sense Fronteres

La grip aviària europea fa un atxem a Àfrica

Fotos cedides per Xavier Farrés

portada

El increment de veterinaris, lamajor exigència del client i lesdarreres tecnologies aplicades a la maquinaria són les principals causes que han portat la nostra professió cap a l’especialització.

Un veterinari ho és 24 hores al dia i esforma contínuament. Com succeeix enmoltes professions que pertanyen adiversos camps de la ciència, la vete-rinària es troba submergida en uncaminar constant, en contínua evolució.Les investigacions, estudis i descobri-ments que es porten a terme diària-ment fan que el coneixement de lanostra professió no sigui mai complet,que la veterinària tingui una vessantoculta, per descobrir, que la fan ser unaprofessió tan atractiva.

El veterinari ha de llegir i estudiar con-tínuament, és a dir, formant-se. En

aquesta part de la formació és moltimportant la tasca que desenvolupa aBalears (i a la resta d’Espanya)l’Associació Veterinària de PetitsAnimals (AVEPA). Des de fa molts anys,AVEPA organitza cursos, seminaris iconferències en els quals hi prenenpart els millors professionals del món ique són molt útils per complementar laformació bàsica del veterinari. Així, perposar un exemple, el mes passat (17 i18 de juny) tingué lloc a Palma el ‘Talleravançat d’identificació, diagnòstic i trac-tament d’arritmies cardíaques a gossosi moixos’, un curs que comptà amb laparticipació d’Alberto Montoya iEnrique Ynaraja i que va ser organitzatper la III vocalia d’AVEPA, el Col·legiOficial de Veterinaris d’Alacant. Aquestcas deixa palès el fet que xerràvem,com un col·legi professional d’unaciutat organitza a una altra un curssobre una part de la veterinària de

petits animals: les arritmies. (Per ampliarinformació sobre cursos i altres qües-tions, podeu entrar a la pàgina web del’associació: www.avepa.org).

Aquesta activitat formativa ha fet queactualment en veterinària hi hagi unatendència cap a l’especialització, unatendència més accentuada a la nostracomunitat ja des dels temps de LluísPomar. Però d’especialització en xerra-rem un poc més endavant. Reprenentl’assumpte on l’hem deixat, AVEPA rea-litza una bona tasca formativa comple-mentària en diferents àmbits i ofereixun ample ventall d’oferta. Aquí és moltimportant destacar la tasca que desen-volupen moltes firmes comercials, quecol·laboren econòmicament ambAVEPA en l’organització de conferèn-cies en les que hi prenen part ponentsi conferenciants de renom internacionali que poden aportar nous coneixements

7

Ja és hora de donar un cop d’ull a la situació de lanostra professió a Balears. Després de molts d’anysde canvis o,millor dit,de constant evolució,des de larevista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les IllesBalears proposem fer una radiografia de les tresbranques en les que, per una qüestió de comoditat,hem decidit dividir la nostra professió, la veterinària,

a la nostra Comunitat Autònoma. Si començàremper les clíniques veterinàries, en aquest númeroseguirem en el mateix camp, però intentant apro-fundir-hi un poc més, fent-nos ressò en la formació,l’especialització i la profilaxi. En posteriors núme-ros, tractarem d’aprofundir en els camps de sanitat ialiments, i en el de grans animals...

RRaaddiiooggrraaffiiaa ddee llaa pprrooffeessssiióó:: VVeetteerriinnaarriiss ccllíínniiccss((IIII)),, FFoorrmmaacciióó,, eessppeecciiaalliittzzaacciióó ii pprrooffiillaaxxii

en diferents camps. A canvi d’una inter-venció en el curs (ja sigui fent algunacte de promoció o amb publicitat),aquestes cases comercials desembutxa-quen la quantitat econòmica necessàriaper l’organització del curs i les despesesen els viatges i allotjament delsponents. De fet, aquests cursos tenenun grau d’acceptació tan gran que jaexisteixen empreses específiques quees dediquen a l’organització de cursos ijornades més especialitzades.

També, i a diferència de fa uns anys,existeix una major disponibilitat delveterinari a desplaçar-se fora de l’Illa,pagant-se una estància d’uns dies llunyde casa seva per assistir a un curs o auna conferència. I no xerrem ja de l’a-parició d’una eina tan important cominternet, on l’allau d’informació que cir-cula per la xarxa pot ajudar-nos aconèixer, llegir o visualitzar una novatècnica o un nou aparell, adaptat a lesdarreres tecnologies. Finalment, tambéés important destacar la tasca editorialportada a terme per diverses compan-yies, i actualment són molt elscol·legues que romanen subscrits arevistes especialitzades o que reben lli-bres i material audiovisual que ajuda aexplicar detalladament els avanços quedesenvolupa la nostra professió.

EspecialitzacióXerràvem fa unes línies de Lluís Pomar,veterinari de referència dins el territoribalear, peninsular i europeu. Ja fa moltsanys que Pomar veié el camí que segui-ria la veterinària: l’especialització. De lamateixa manera que ha passat amb lamedicina humana, la medicina d’animalsha encaminat les seves passes cap al’especialització. Ja vérem en el númeroanterior d’aquesta revista, el gran allaude veterinaris que s’ha donat a Balearsen els darrers anys. Aquesta cir-cumstància ha obligat moltes clíniques adiversificar la seva oferta, és a dir, a ofe-rir més i millors serveis a una clientelaque de cada vegada sap més el que vol(també gràcies a la tasca veterinària,clar). Podem cloure que aquests dosfactors (increment de veterinaris imajor exigència del client), juntamentamb l’arribada de maquinària mésmoderna pels avanços tecnològics, sónles principals causes de l’especialitzacióde la nostra professió.

Per posar nom i llinatges al que acabemde xerrar, podem dir que a la nostracomunitat, una clínica veterinària portaa terme operacions i diagnostica pato-logies amb una rapidesa i fiabilitatimpensable fa uns pocs anys. Aramateix, a Balears es mida la pressióarterial i ja es realitzen ecografies demanera rutinària. També, ja dins la ves-sant de traumatologia, es realitzen habi-tualment intervencions tècnicamentcomplexes com, per exemple, una tri-ple osteotomia de cadera, entre altrestècniques. Se porten a terme analíti-ques amb medició de gasos arterials,comptadors cel·lulars làser i perfilshormonals i enzimàtics. I no xerrem jade la utilització del microscopi o de l’a-nestèsia inhalatòria. Aquesta enumera-ció posa de manifest l’excepcional nivellque té la nostra professió a Balears... i latendència que segueix, ja que algunshospitals o clíniques veterinàries hanposat en pràctica ja tècniques més

innovadores com ara electromiografies(per a neurologies), ecocardiografiesamb ‘doppler’ color, facoemulsificacions,endoscòpies (gastroscòpia, colonoscò-pia, esofagoscòpia), rinoscòpies,artroscòpies... També ja podem xerrarde la monitorització del pacient enanestèsia, pulsioximetries, capnografies,ECGs intraoperatòries, mida de la pres-sió arterial, etc. Què serà d’això d’aquía uns anys? Sembla lògic pensar que elveterinari clínic deixarà de fer-ho tot.Farà manco, però millor.

ProfilaxiSi és cert que la veterinària s’encaminacap a l’especialització, no és mancocert que des de fa uns anys els veteri-naris treballen per avançar-se a lesmalalties i intentar prevenir-les abansque apareguin, és a dir, la profilaxi. Laformació continua, els majors coneixe-ments sobre com es produeixen lespatologies i les majors exigències delsclients han portat la veterinària cap a laprofilaxi (igual que en medicina huma-na). En aquest ordre de coses, podríemdir que la vacunació fou la primeraprofilaxi. Però la veterinària avançà iavançà fins el punt que ara en qualse-vol clínica es realitzen controls de laleishmaniosi, es fan desparasitacions(internes i externes), neteges de boca,controls geriàtrics (analítiques, radio-grafies...) o pràctiques tan comuns comles esterilitzacions.

És important, a més, que el veterinaritransmeti al client la gran importànciaque té la profilaxi, de com una netejade boca, que a priori pot semblar unaqüestió estètica, pot servir per prevenir,per exemple, endocarditis piorrees. Elveterinari forma al client perquè li exi-geixi més.

Així observem com la profilaxi s’haconvertit en el centre de la clínica vete-rinària en aquest segle XXI, tot i queencara s’estan donant les primeres pas-ses en aquest sentit. S’ha de tenir encompte que quantitat no sempre ésqualitat i allargar la vida dels animals noimplica que visquin el millor que poden.Aquí, diàriament, s’adapten investiga-cions i descobriments que faran qued’aquí a no molts anys, el benestar ani-mal sigui una realitat completamentconsolidada.

8

portada

9

La veterinària especialitzada en equinsha adquirit durant els darrers anys aBalears un gran pes específic en elpanorama de la nostra professió. Estracta, segurament, de la vessant de laveterinària que ha evolucionat mésràpidament fins a convertir-se en unaespecialitat al marge, és a dir, que hacontinuat la tendència lògica del quesucceeix a la nostra professió enaquest segle XXI: l’especialització. Elgran nombre de cavalls que hi ha a lesnostres Illes, la gran exigència delsclients (ramaders, propietaris decavalls d’exhibició i de trot, propietarisi responsables d’eguassades...) i,sobretot, el canvi en el rol d’aquestanimal, que ha passat de ser una einaper al camp a convertir-se en un ele-ment de competició i d’exhibició enmolts de casos, són tres dels factorsque han contribuït decisivament aaquest fet.

A Balears no són més d’una dotzenaels professionals que se dediquenexclusivament als cavalls. En l’èpocade reproducció, entre els mesos defebrer i juliol, la seva tasca s’intensificade manera considerable, convertintper moments aquests veterinaris enaquells manescals d’abans que treba-llaven sense descans seguint un horari

que no existia. De fet, el camp repro-ductiu ha estat la vessant que més haevolucionat dins aquesta especialitat.Les inseminacions suposen una granpart de l’activitat diària d’aquest tipusde veterinària. Segons explica JorgeCañellas, un dels deu veterinaris espe-cialitzats que hi ha a l’illa de Mallorca,les pràctiques més habituals són lesinseminacions, tant amb semen fresccom amb semen congelat, els tras-plantaments d’embrions i els tracta-ments amb cèl·lules de creixement.Aquest tipus de pràctiques estanintrínsecament unides a l’esport i al’exhibició de cavalls, i persegueixen lamillora de la raça equina. Es tracta delque es comentava a les línies ante-riors sobre el canvi de rol d’aquestsanimals, que han passat d’exercir unafunció en el camp per al pagès a ser,majoritàriament, exemplars d’exhibi-ció per a concursos o d’oci (com oco-rre amb els cavalls de trot).

En qüestions de cirurgia, es realitzenartroscòpies, cirurgies de tendons, hemi-plegies laríngees o neurectomies, unesoperacions impensables fa uns anys. Elsaparells de raigs X i maquinària per por-tar a terme endoscòpies i ecografiestambé s’ha convertit en un instrumenthabitual per als veterinaris de cavalls.

FormacióJorge Cañellas analitza també l’aspecteformatiu: “Com succeeix a la clínica depetits animals, nosaltres ens formem dià-riament i constant, encara que a diferèn-cia d’ells, els cursos als que podem assis-tir no són tan accessibles. És complicatque a les Balears es porti a terme uncurs sobre la nostra especialització, mal-grat que es donà fa uns mesos amb elCurs d’Identificació i selecció Equina. Elsmillors cursos es celebren a l’estranger.“No obstant, la millor formació que exis-teix és la que es pot oferir ‘in situ’ a qual-sevol clínica especialitzada d’Anglaterra,Estats Units, França o Alemanya, encaraque són pocs els afortunats que aconse-gueixen passar una temporada en for-mació a l’estranger. Les subscripcions allibres i revistes especialitzades i internetsón les altres eines al servei de la forma-ció del veterinari.

Finalment, un aspecte que ha variat moltrespecte a fa uns anys en el dia a dia delveterinari d’equins és el tracte amb elclient, precisament pel canvi en la per-cepció que aquest té del seu animal.Jorge Cañellas ho resumeix perfecta-ment:“El client és més conscient de queha de menester al veterinari. Comptamés amb nosaltres i aquest fet ajudamolt a desenvolupar la teva tasca”.

portada

Veterinària de cavalls, l’especialitat a seguir

10

article

INTRODUCCIÓ

Una de les eines bàsiques en la millora dela rendibilitat de les explotacions ovinesés el control de les parideres, amb millo-ra dels índexs reproductius. En aquestaexperiència, el que pretenem és valorarla conveniència o no de l’ovulació induïdamitjançant tractament hormonal, en latemporada de màxima estacionalitatreproductiva de l’ovella. Posteriorment esfa el diagnòstic precoç de gestació.D’aquesta manera es pretén reduir elsintervals entre parts i eliminar les ovellesrepetidores a partir del tercer negatiu.

El mètode emprat per al diagnòstic pre-coç ha estat l’examen ecogràfic.L’ecografia transabdominal, és una tècnicamolt emprada en la confirmació de ges-tacions, per la seva fiabilitat, precocitat irelativa facilitat de realització. Aquestatècnica, per a obtenir una eficàcia pròxi-ma al 100 p.100, no s’ha de practicarabans del dia 28-30 de gestació.

MATERIAL I MÈTODES

EXPERIMENTEn aquesta experiència s’han emprat 444ovelles de Raça Mallorquina. D’aquestes,94 han estat sotmeses a un tractamentde sincronització de cels, amb col·loca-ció d’esponges intravaginals (dia 16 demarç) impregnades d’acetat de flugesto-na (Crono-Gest®), durant 14 dies, i 450UI de coriogonadotropina equina(Foligon®) intramuscular, el dia de la reti-rada de les esponges. A les 48 hores s’in-corporaren a la guarda 18 mascles (1 d’a-bril). Als 2 dies s’introduïren la resta d’o-velles. El dia primer de maig es van retirarels mascles de la guarda d’ovelles i el dia31 es van fer el diagnòstics de gestació.

En aquests es detectaren els següents sig-nes: dilatació dels corns uterins; batec car-díac; embrió; vesícula amniòtica i placento-mes. (S’ha de tenir en compte que les ges-tacions podien ser de 30 fins a 75 dies).

De les 444 ovelles de l’experiment, 357foren examinades i 87 no es pogué ferper falta de temps. D’aquestes, un 52,4%es diagnosticaren positives, enfront d’un47,6% de negatives.

La majoria de les morts embrionàries enla ovella ocorren entre els dies 9 y 15 degestació (Jainudeen y Hafez, 1996), és peraixò que els errors per mortalitatembrionària posterior al dia 30 seranreduïts.

Els falsos negatius han estat deguts, a mésde la falta d’experiència dels tècnics, a lareduïda dimensió de l’embrió durant lesprimeres cinc setmanes de gestació i a ladificultat de localitzar l’úter en las femellesplurípares (Buckrell et al., 1986; Baronet yVaillancourt, 1989).

Passat un mes del primer diagnòstic degestació, esperem fer-ne un segon, a les

ovelles diagnosticades negatives així coma les que no es pogueren fer en el seumoment. Finalment ho compararem ambel diagnòstic real, la paridera, així comtambé contrastarem, si podem, la prolifi-citat resultant.

De moment podem concloure en aques-ta primera anàlisi, que si bé la fertilitat ésbaixa degut principalment a l’època anès-trica en que es troben les ovelles i elsmardans, amb el tractament hormonal esmillora un 18,8%.

La millora és molt significativa, de totesmaneres esperarem a fer la valoracióeconòmica del rendiment que això supo-sa, quan arribem al final de l’estudi.

Col· laboradors: Laboratori Intervet iExplotació agropequària Son Fuster.

BB.. PPaalloouu,, MM..AA.. EEssppiinnoossaa ii MM.. NNiiccoollaauu

Estudi comparatiu entre l’ovulació induïda i la natural, durant l’època anèstrica amb diagnòstic precoç de la gestació per ecografia en la ovella

Els diagnòstics de gestació foren els següents:

Ovulació Positives % Negatives % Total No Eco SumatoriInduïda 58 66.6 29 33.3 87 7 94Natural 129 47.8 141 52.2 270 80 350TOTAL 187 52.4 170 47.6 357 87 444

11

perfil col·legial

Carme és veterinària des de fa gairebé30 anys. És mare de dos fills i fa més de20 anys que compagina la seva profes-sió amb el seu paper com a mare.Carme és treballadora autònoma iporta la seva clínica ella sola. Segur quemolts ja os haureu demanat com ho fana Carme, dons la resposta es simple:Carme es una rebel sense causa, ambun esperit lluitador que la impulsa asuperar-se cada dia més y una voluntatde ferro que li ha ajudat a combatre uncàncer de mama del qual es va recupe-rar fa ja uns anys.

La veterinària y l’art han estat els temesque sempre li han interessat.Va estudiarVeterinària a mig camí entre Saragossay Mallorca. Els primers dos anys elsestudià a Saragossa però després estraslladà a Mallorca per casar-se amb elseu home. “Eren uns temps diferents iestava mal vist que una noia estudiéstan lluny, sense marit. Em vaig casar i aixívaig poder acabar la carrera sense pro-blemes”, explica.

Quan va acabar els estudis va tornar al’Illa i començà a treballar en una clínicaveterinària de la zona palmesana d’ElTerreno. Ella havia pensat fer-se ve vete-rinària de cavalls, però al final es vadecantar cap a la versió més domèsticade la professió i els gossos es van con-vertir en els seus principals pacients.

Després d’uns anys, la clínica va tancar igràcies a aquests anys de presa de con-tacte amb el món de la veterinària deci-dí continuar el negoci pel seu compterealitzant consultes a domicili pelsclients que ja tenia a la clínica. Va serdurant aquesta època quan na Carmedóna a llum al seu primer fill. “Amb unama donava el biberó i amb l’altra apun-tava els missatges del contestador pertal de planificar la jornada”.

Amb tot, Carme sempre ha tingut alseu costat a gent que l’ha ajudat.Gràcies a una feina de funcionari d’ho-rari intensiu, el seu marit ha estat el quesempre s’ha encarregat de tenir curadels nins y el que ha compartit méstemps amb ells. “Jo no conec a capmare de l’escola, sempre ha estat elmeu marit el que ha portat als nins atots els aniversaris dels companys”. I notan sols el seu marit, Carme també vacomptar amb l’ajuda de les dues padri-nes que li facilitaren molt la feina durantels primers anys. Tot i això, Carme esuna mare de qualitat que sempre s’hasacrificat per la família a la que ha dedi-cat y dedica les poques hores d’oci queli resten després d’una jornada laboralcompleta dedicada a la veterinària.

Carme confessa que li agrada la sevaprofessió però que també li absorbeixmassa temps i gairebé no li manquen

hores per satisfer altres inquietudsartístiques. Fa uns anys li diagnosticarencàncer de mama i, curiosament, aques-ta va ser l’època de la seva vida en laque més va gaudir del seu temps d’oci.Carme tracta el tema amb una fredor iuna força que són d’admirar : “El meucàncer va ser per a mi nou mesos.Vaigviatjar a Barcelona i vaig gaudir detemps lliure. Me passejava per la ciutat ifeia totes aquelles coses que no teniatemps per fer aquí, a Mallorca”.

Actualment segueix portant la sevaconsulta de veterinària. Carme estàmolt contenta tant dels seus clientscom de les clíniques veterinàries que téal costat de la seva consulta. “Quan hed’atendre a un animal que necessita unaradiografia els meus clients van a undels dos centres veterinaris més pro-pers i ells s’encarreguen de fer-les. Maihe tingut cap problema amb els centresy per a mi són més una ajuda que nopas una competència”, explica.

A més de la veterinària purament clíni-ca a Carme també li interessa moltl’Etologia o estudi de la psicologia ani-mal.“Cada dia hi ha més gent que buscasuport psicològic per a atendre els seusanimals”. Sense cap dubte a aquestadona apassionada pels quadrúpedesencara li queda molt més per donar yun gran cor dispost també a rebre.

Carme Lladó:

El camí entre la veterinària i la família

Foto cedida per Carme Lladó

12

actualitat: breus

INTRODUCCIÓNMucho se ha hablado y especulado acer-ca de la gripe aviar, enfermedad queconocemos desde hace más de 130años. Alguna de sus mutaciones han pro-vocado los llamados “virus de alta pato-genicidad”. Este ha sido el caso del subti-po H5N1 asiático con capacidad detransmisión a humanos y otros mamífe-ros que estén en contacto muy estrechoy continuado con aves infectadas.

Si a ello añadimos que la habitual forma dereplicación de la mayoría de los subtipos deeste virus era en el tracto digestivo y hapasado a ser en vías respiratorias superio-res, hace que el poder de difusión entreaves tanto de la misma como de diferenteespecie aumente de forma alarmante.

A pesar de ello y a día de hoy las predic-ciones más pesimistas no se han cumplidoy hasta el momento los brotes detectadosen Europa han sido esporádicos y el tantemido paso de aves migratorias enfermasde África a Europa está siendo escaso. EnEspaña tan solo se ha detectado un caso degripe aviar hasta la fecha, siendo el decimo-cuarto país afectado de la UE. El pasado 29de Junio un somormujo lavanco fue halladomuerto en el humedal de Salburúa, enVitoria y posteriormente confirmado deH5N1. Probablemente esta ave no hayasido la portadora del virus debido a ser unaespecie poco migratoria y fuera otra laespecie que le transmitiera la enfermedad.

Nuevamente el exceso de información delos medios de comunicación junto conalgunas opiniones no del todo fundamenta-das ha hecho que la preocupación ciudada-na derive en actuaciones que no se corres-ponde con la realidad. Esto es lo que haocurrido en Francia y Alemania con losgatos. En ambos países, en los que se handetectado brotes de gripe aviar, y enAlemania en donde además aparecieronlos primeros casos de gatos muertos por elvirus H5N1, han sido cientos los felinosabandonados por sus dueños ante esta“psicosis aviar”. Tanto es así que incluso elministro francés de Agricultura ha tenidoque intervenir para tranquilizar a la pobla-ción ante dicha “ola de abandonos”. Ennuestro país son ya bastantes lo veterina-rios informados del abandono indiscrimina-do de aves domésticas.

EL VIRUS EN EL HOMBREPor otro lado el miedo al virus y la grancantidad de información mediática hahecho que los brotes de la enfermedadaparecidos hasta el momento hayan sidocontrolados de una forma rápida y eficien-te y se haya evitado que adquieran carácterde epizootia. Sabemos que el contagio ahumanos se produce de una forma muy

ocasional aunque cuando esto ocurre hayuna tasa de mortalidad muy elevada. Hansido cientos de millones las aves sacrificadasdesde 1997 y tan solo han fallecido 132personas en todo el mundo.

La preocupación estriba en que al igual quela mayoría de virus causantes de gripes,estos mutan y se recombinan con facilidady por tanto el principal problema ocurriríaen caso de darse recombinaciones delvirus patógeno aviar con otros virus cau-santes de gripes humanas y que ello dieralugar a un nuevo virus con capacidad decontagio entre personas.

En el momento de concluir este artículo laOMS ha asegurado que el posible caso detransmisión humano-humano del que setenía sospecha en Indonesia está totalmen-te descartado.Además parece ser que unavacuna contra la gripe aviar ha pasado conéxito su primera prueba clínica en Francia yen la India el ICAR ( Consejo Indio deInvestigación Agrícola ) aseguró haber ela-borado una vacuna eficaz contra el virusH5N1. En cuanto a la terapia en el hombre,el antiviral oseltamivir comercializado con elnombre de “Tamiflu” sería hoy por hoy eleje del tratamiento, no quedando muyclaro el grado de efectividad del producto.

En un estudio con el oseltamivir en huronesinfectados con el virus H5N1 se comprobóque los animales tratados con este antiviralsuperaron la enfermedad a diferencia delresto.

INFECCIÓN EN GATOSEl virus de la gripe aviar afecta principal-mente a aves, aunque su transmisión amamíferos (entre ellos el hombre) puedeocurrir de una manera ocasional. Así ungoteo de animales de distintas especies hanido apareciendo infectados por este virus,siempre en zonas en donde previamente sehabían dado brotes de gripe en aves.

En el año 2004 varios gatos y un númeroimportante de tigres y leopardos de unzoológico mueren en Tailandia; en julio de2005 tres civetas (mamífero parecido algato de hábitos carnívoros) mueren enVietnam; en febrero de este año en la islaalemana de Ruegen aparecen los primerosgatos afectados en Europa y posteriormen-te una garduña (especie de marta) es euta-nasiada; en el mes de marzo en la ciudadaustriaca de Graz varios gatos de un refu-gio de animales fueron diagnosticados deinfluenza aviar superando en este caso laenfermedad y eliminando el virus.

CÓMO SE CONTAGIAN LOS GATOSTodos los gatos y animales de otras espe-cies se han infectado siempre en zonas

donde anteriormente se había detectado lagripe en aves. Para que se desarrolle laenfermedad deberán darse una o más delas siguientes circunstancias: haber un con-tacto muy próximo con aves acuáticas sal-vajes, con aves de corral o haber sido ali-mentados con carne de ave cruda.

El contagio de gato a gato sólo ha sidodemostrado experimentalmente y aunqueno se tiene constancia de ningún caso detransmisión felino-persona se cree que ellopodría ocurrir solo de una forma excepcio-nal. El virus H5N1 es excretado tanto porvías respiratorias como por heces y éstasserían la vías de contagio.

SIGNOS CLÍNICOS EN GATOSLos signos clínicos que aparecen son simi-

lares a las de otras infecciones respiratorias:virus (herpesvirus, calicivirus), bacterias(bordetella, clamidia) aunque la mortalidaden gatos afectados es mucho más alta.

Abatimiento, letargia, fiebre, ictericia, con-juntivitis, disnea, signos neurológicos ymuerte al poco de presentar el cuadro clí-nico son algunos de los síntomas descritos,aunque el diagnóstico definitivo siempredeberá ser confirmado laboratorialmentetras la toma de muestras nasales, orofarín-geas y/o fecales.

En la necropsia de gatos infectados apa-recen lesiones multifocales pulmonares ypetequias en diversos órganos: hígado,ganglios linfáticos... e histológicamente sedetectan lesiones inflamatorias y necróti-cas en pulmones, hígado, riñones, cora-zón, cerebro...

CONCLUSIÓNHan sido muchas las dudas y preguntas quenos han formulado los clientes en nuestrasclínicas veterinarias. Hay que aclarar que los“gatos domésticos” serían los últimos eninfectarse en un hipotético brote de gripeaviar y añadir a ello que las palomas, con lasque más estrechamente estarían en con-tacto los gatos, parecen se resistentes alvirus H5N1.

Por todo lo anteriormente expuesto y a díade hoy la probabilidad de contraer la gripeaviar a través de gatos sería muy remota, ymás aún en nuestras Islas; así pues corduray a seguir mimando a nuestros mininos.

Lluís RieraClínica Canis

Actualizaciones sobre la gripeaviar: Infección en gatos

13

14

actualitat

Entre els objectius per a2006, signar amb Agriculturala renovació del conveni pera la gestió de la base dedades d’identificació d’ani-mals de companyia

El Col·legi Oficial de Veterinarisde les Illes Balears celebrà el passat30 de març l’Assemblea GeneralOrdinària de 2006. A la trobada,que tingué lloc a la seu delCol·legi de Metges de les IllesBalears, es llegí i aprovà l’acta del’assemblea de 2005, es liquidarenels comptes del passat exercici is’aprovaren els pressuposts per alcurs 2006 (550.487 euros), queseran semblants als del passat any.

Durant la seva intervenció, RamonGarcia destacà que la partida per ales subvencions destinades a la for-mació ha crescut un 50% respecteal passat any, arribant fins els 9.000euros. De la mateixa manera,Garcia avançà que enguany elCol·legi organitzarà la segona

edició del Curs de Postgrau deSeguretat Alimentària, vist el granèxit que tingué el primer.

Respecte els objectius que s’ha fixatel COVIB per a enguany, el seu pre-sident avançà que s’intentarà reno-var per cinc anys el conveni ambAgricultura per a la gestió de labase de dades d’identificació d’ani-mals de companyia i obtenir l’auto-rització del Govern per a queaquesta quedi connectada a laxarxa nacional.Aquesta circumstàn-cia facilitarà el retorn al propietaride qualsevol ca de les Illes que seperdi a la península i viceversa. Amés, com que la xarxa nacionalpertany a l’europea, si finalment télloc aquesta adhesió de Balears, l’in-tercanvi d’informació també arri-barà als països que la conformen.

Després de l’assemblea es serví uncòctel on els assistents xerrarend’una manera més distesa sobre elstemes d’actualitat i el moment queviu la professió a la nostra comunitat.

Assemblea GeneralOrdinària del COVIB

El COVIB i la consellera de Salut i Consum mantingueren una reunió detreball amb el passat abril

La Junta del Col·legi tractà amb AinaCastillo temes tan d’actualitat comZoonosis i malalties transmissibles, lacarrera professional, la seguretat ali-mentària o els medicaments veterinaris

La consellera de Salut i Consum del GovernBalear,Aina Castillo, es reuní fa uns mesos ambla Junta Directiva del COVIB per tractar algunstemes d’actualitat que afecten la nostra profes-sió en diferents àmbits. Els temes que es posa-ren sobre la taula foren la creació d’un grup deseguiment de zoonosis format en bona partper veterinaris, seguretat alimentària, formacióo medicaments veterinàries, entre altres qües-tions.

En concret, el COVIB proposà a la consellera serorganisme extern col·laborador en temes deseguretat alimentària-autocontrol, participant iassessorant a l’administració, associacions i altresentitats, per a la realització de campanyes, elabo-ració de guies bones pràctiques, formació a ter-cers, etcètera. Respecte a la carrera professional,el Col·legi oferí la seva ajuda a la conselleriaper complir amb l’obligació de formar al perso-nal inspector, segons els requisits dels nous regla-ments europeus, així com també per anar intro-duint els veterinaris de l’administració dins el sis-tema avaluable determinat per la Llei deProfessions Sanitàries. De la mateixa manera, elCOVIB posà a disposició de la Conselleria el seureglament per a l’exercici professional i altresnormes professionals, respecte als Centresd’Assistència Sanitària Veterinària.

D’altra banda, els representants del COVIBinformaren la responsable de Salut de la distri-bució indiscriminada de medicaments senseprescripció prèvia que s’ha detectat a la nostraComunitat, i sol·licitaren la seva ajuda per tald’aturar aquesta pràctica. La introducció deveterinaris dins la direcció general de farmàciafou un altre tema que s’abordà.

No obstant això, va ser la Zoonosis i Malaltiestransmissibles, la qüestió sobre la qual més esva debatre. El COVIB traslladà a la Conselleriala importància que de cada cop més, estanassolint i assoliran en el futur aquestes malaltiesi la gran incidència que a la nostra societat, perles nostres característiques concretes, podenarribar a tenir.

15

actualitat

Balears acollí el primer Cursd’Identificació i Selecció Equina,dirigit a veterinaris especialitzats

Presentado por Clínica Veterinaria Cardona & von HofeBartolomé Cardona MiquelUrsula von HofeMahón – MENORCA

Se presentó en nuestra clínica Brahms, un labrador macho de seis años deedad y 36 kilos de peso. Presentaba cojera de la pata izquierda desde hacíauna semana; dada la corpulencia del animal le aplicamos una sedación suavepara estudiar la extremidad. Detectamos movimiento de cajón craneal con larodilla en flexión y extensión, dando también positivo al test de compresióntibial y al Sit test (no específico).

¿Cuál es el diagnóstico más probable?

¿Qué tratamiento llevarías a cabo?

cas clínic

(resolució a la pàgina 18)

El Curs d’Identificació i SeleccióEquina consta de tres parts i estracta d’un requisit de forma-ció necessari per als especialis-tes en veterinària de cavalls

Més d’una vintena de profes-sionals participaren els passats17 i 18 de març en aquestesjornades, organitzades conjun-tament pel Consell General deCol·legis Veterinaris d’Espanyai pel COVIB

Els passats 17 i 18 de març tingué lloc aPalma el primer Curs d’Identificació iSelecció Equina que s’organitza a

Balears amb la participació del Ministerid’Agricultura i Pesca i el Departamentde Cria Cavallar del Ministeri deDefensa. En aquesta ocasió, el Col·legiOficial de Veterinaris de les Illes Balears,juntament amb el Consell General deCol·legis Veterinaris d’Espanya, fou elresponsable que aquest curs arribés a lanostra Comunitat.

El Curs d’Identificació i Selecció Equinaés un requisit de formació indispensa-ble per als veterinaris que s’encarre-guen de la identificació, valoració iselecció dels animals i la seva posteriorinscripció en el registre de pura raçasegons la legislació vigent. Més d’una

vintena de veterinaris especialitzats encavalls de Balears hi varen prendrepart. Tal com explicà el Coronel JoséFarré Nebot, delegat a Balears de CriaCavallar, “el Curs d’Identificació iSelecció Equina consta de tres parts: laidentificació, la valoració i la selecció, iaquests dies es centra en les dues pri-meres. Esperem que ben prest puguemdesenvolupar la tercera part”.

El curs començà el divendres, dia 17 demarç, en el Col·legi Oficial de Metgesde les Illes Balears. Les jornades consta-ren de dues parts, una teòrica, que tin-gué lloc els matins al propi Col·legiOficial de Metges, i una pràctica, a lesquadres de Ses Planes d’Esporles, elcapvespre. Les sessions pràctiquescorregueren a càrrec del Coronel JoséFarré Nebot, i de Jordi Figueres, espe-cialista en èquids. Cal recordar queBalears és una de les ComunitatsAutònomes amb una major cabanya decavalls en proporció al número d’habi-tants amb què compta. La gran afeccióque existeix en el nostre territori a l’es-port del trot ajuda, sens dubte, molt aaquest factor.

16

El pasado día 9 de marzo, tal como estaba programado, elColectivo de Jubilados de nuestro Colegio visitamos algunasdependencias del Museo de Mallorca, sito en la calle Portella,nº 5, edificio conocido por el nombre de ‘Casa de losCondes de Ayamans’ y que posteriormente fue conocidopor ‘Casa de la Gran Cristiana’.

Nos recibió la directora de la institución, dependiente de laConselleria de Cultura del Govern Balear, que se convirtió ennuestra guía a lo largo de la gran visita, y que nos atendió congran amabilidad. Después de que el fotógrafo de este Colegiosacara unas instantáneas del conjunto de los asistentes, que sepublicarán en las páginas de esta revista, subimos al primerpiso donde se encuentran los más antiguos trípticos queposee este museo. Uno de los más interesantes describía laimagen del Dios Todopoderoso profundamente enfadadopor el hecho de que los hombres hubieran matado a su hijoJesucristo. Como consecuencia de este enfado ordena a sucorte de Ángeles que disparen sus flechas contra la humani-dad. Este tríptico es conocido por el nombre de ‘La Virgen delMantell’ ya que Ella extendiendo su manto ampara a los hom-bres de las saetas y de las iras del Todopoderoso.

Como anécdota, en una de estas representaciones medieva-les aparece la Virgen María en estado de buena esperanzavisitando a su prima Santa Isabel, que la recibe con grandesmuestras de alegría, ya que en esta época el aumento defamilia era siempre bien recibido.

Más tarde tuvo lugar un refrigerio al que asistieron 29 compañeros con sus esposas, prolongándose la tertuliaalgunas horas.

SETEMBRE

Videomed 2006. XV CertamenInternacional de Cine Médico,Salud y Telemedicina, a Badajoz.Dates: del 20 al 25 de novembre.Termini de presentació de treballs: 30de setembre.Organitza:Videomed.Preu segons nombre de copies. Basesper a la presentació de treballs al COVIB.Més informació: Secretaria Videomed924 215 140 / 924 223 558 / 924 243 561 / videomed@dip-badajoz.es/ www.videomed.es

OCTUBRE

XXII Reunión de Grupo deTécnicos Especialistas enMamitis y Calidad de la Leche(GTEMCAL), a Barcelona.Dates: 19 i 20 d’octubre en el SalónInternacional de la TecnologíaGanadera EXPOAVIGA 2006.Organitza: Grupo de Técnicos Espe-cialistas en Mamitis y Calidad de la Leche.Més informació, actes i programes:www.gtemcal.com

Altes:

591 Eduardo David Mut VicenteDes del dia 1 de març de 2006 Telf: 676556060

709 Ivo Pou EstebasDes del dia 1 d’abril de 2006 Telf: 686609482

724 Cristina Vilela RedelDes del dia 1 d’abril de 2006 Telf: 670305621

725 Marcos Makowski Zamorades del dia 1 d’abril de 2006 Telf: 669031103

726 Cibrán Abella PosseDes del dia 1 d’abril de 2006

727 Mireia Ferrer ArjonaDes del dia 1 d’abril de 2006Telf: 659222552

Baixes:

704 Gemma Bossom DiumenjoDes del 31 de març de 2006 Per canvi d’activitat professional

164 Miquel Ballester Rigodes del 31 de març de 2006 Per jubilació.

Altes de ClíniquesClínica Veterinària Simón SeguíC/ Hondures, 1 07014 PalmaTelèfon: 971736172Titular : Simón Seguí

Clínica Veterinària KansC/ Ciudad Jardín II, Esc. L, Local 1 07819 Sta. EulàliaTelèfon: 971315223 Titular : Antoni Roig Viñas

Clínica Veterinària FelanitxC/ Sa Mola, 407200 FelanitxTelèfon: 971583234Titulars: Cristòfol Adrover Oliver Pere Joan Barceló Albons

Baixes de clíniques

Clínica Veterinària “Salut Animal”C/ Fra Juníper Serra 46- B07300 IncaTelèfon: 971880669Titular : Pere Torrens Llabrés

Consultori Veterinari Felanitx C/ Nuño Sanç, 1707200 FelanitxTelèfon: 971583234Titular : Cristòfol Adrover Oliver Pere Joan Barceló Albons

AGENDA COL·LEGI

El Museo de Mallorca recibe al Colectivo de Jubilados

Art al COVIB

Joan Costa,exposa al Col·legi

17

Assessoria JurídicaComo veterinario de una empresa privada del sector ali-mentario, en caso de detectar que alguna partida de ali-mentos que se ha importado, producido, fabricado o dis-tribuido no cumple los requisitos de seguridad de los ali-mentos, ¿Qué obligaciones tengo con los nuevos reglamen-tos europeos de higiene alimentaria?

Para poder dar una respuesta es necesario analizar el marco normativoeuropeo en materia de higiene alimentaria, compuesto, básicamente, por elReglamento (CE) nº 178/2002, del Parlamento Europeo y del Consejo de28 de enero de 2002, y los más recientes Reglamentos nº 852/2004, relati-vo a la higiene de los productos alimenticios; nº 853/2004, de normas espe-cíficas de higiene de los alimentos de origen animal; y el nº 854/2004, denormas específicas para la organización de controles oficiales de los pro-ductos de origen animal destinados al consumo humano, todos ellosReglamentos del Parlamento Europeo y del Consejo (CE), de la mismafecha, 29 de abril de 2004.

El nº 178/2002, en su considerando 30, ya indica que el explotador de laempresa alimentaria debe ser el responsable legal principal de la seguridadalimentaria pero es en su artículo 19 donde indica la actuación que debellevar a cabo el explotador de empresa alimentaria ante la consideración osospecha que alguno de los alimentos que ha importado, producido, trans-formado, fabricado o distribuido, no cumple los requisitos de seguridad, encuyo caso debe proceder de inmediato a la retirada del mercado (si ya losha distribuido) así como a comunicarlo a la autoridad competente, y para elcaso de que ya hubiera llegado a manos de los consumidores deberá infor-mar a estos de forma efectiva y precisa y si cabe, deberá recuperar los ali-mentos. Además, en tales casos, colaborará con las autoridades en la tomade medidas de evitación o reducción de riesgos.

Hasta aquí las obligaciones son para los explotadores, pero estos tienen queservirse en la prevención, control y detección de cualquier anomalía ali-mentaria de la intervención de especialistas cualificados, esto es, la inter-vención de los veterinarios y ahí es cuando entra en juego la responsabili-dad de estos profesionales que deben detectar el incumplimiento de deter-minados requisitos de seguridad de los alimentos y la obligación de comu-nicarlo (aconsejamos que de forma fehaciente) al explotador de la empre-sa alimentaria donde el veterinario presta sus servicios. Si así no lo hiciereincurriría en graves responsabilidades (civiles o incluso penales, según loscasos y su gravedad), pero no en el orden previsto en los reglamentoscomunitarios, porque, como hemos dicho, el responsable es otro.

Ahora bien, ¿qué sucede si el veterinario detecta una partida alimentariaque incumple los requisitos de seguridad, lo comunica al explotador de laempresa alimentaria, y éste, a su vez, no hace lo propio a la autoridad com-petente, ocultándolo?, pues bien, siendo una de las misiones esenciales de laprofesión veterinaria el control de todos los productos de origen animalque proporcionan el alimento de las personas, siendo uno de los deberesbásicos de la profesión veterinaria preservar la salud pública (de las perso-nas y de los animales), según nuestra opinión, de producirse una actuaciónpor parte del explotador de la empresa alimentaria tendente a ocultar unhecho que puede perjudicar a la salud pública, el veterinario que presta susservicios en la misma debe poner en conocimiento de la autoridad taleshechos ya denunciados a su empresa y que ésta pretende callar, sin quefrente a ello quepa oponer el deber de secreto profesional debido al clien-te o empleador.

BUFETE ASESORÍA ANTONIO FONT

Joan Costa neix a Palma (1961). És llicenciaten Belles Arts per l’Acadèmia de Belles Artsde Carrara, a Itàlia. Tècnic Superior enCeràmica Artística, per l’Escola d’ArtsAplicades i Oficis Artístics de Palma.

Ha pres part en diferents exposicions indivi-duals: Palazzo Pretorio. Certaldo, a Florència(1990), “Joan Costa. Escultures” del CasalSolleric (1999), a la Galeria Altair (Palma) en2000, al Centre d’Art Sa Quartera d’Inca; laGaleria Trama, Espai II de Madrid, al Casal deCultura de Can Gelabert, a Binissalem, i a laSala Pelaires de Palma (2004). Enguany haexposat a Can Fondo, a Alcúdia.

Ha participat en exposicions col·lectivescom la Mostra d’Art actual a la FundacióBanca March (1985), el Certamen Nacionald’Arts Plàstiques per a Joves Artistes, aValència (1987), Galeria Kouros de NovaIork (1995), ARTISSIMA’99, HIBRITART(2000), ARCO (2001) o a l’Arts Visuals2000-2005, a Can Gelabert de Binissalem(2006), entre d’altres.

Ha guanyat el Premi Especial d’Escultura 7ªRessenya d’Acadèmies de Belles Arts, al’EXPO de BARI’89 (1989), el Premi Ciutatde Palma “Estímul d’Activitats Artístiques”, aMallorca, el mateix any; el Premi Itàlia per ales Arts Visuals “Beato Angélico”, a Florència(1990), el “The Shadows of Sound”, PrimerPremi al Concurs per a realitzar elMonument Commemoratiu al Mestre EakTai Ahn a Palma, convocat per l’Oganitzacióde Turisme de Gyeonggi (Corea), il’Ajuntament de Palma (2005).

Diagnosticamos la rotura del ligamentocruzado anterior y planteamos su reso-lución mediante la TTA. Realizamos unaproyección radiográfica preoperatoriamedio-lateral, con la rodilla en flexión deunos 45º, evitando el movimiento decajón craneal, para visualizar los tejidosblandos y porque lo exige la técnica; conesta angulación hay que aplicar la planti-lla y decidir el tamaño de los implantes:el expander y la placa.

Efectuado el protocolo clínico y analíti-co preanestésico, se hizo el estudioartroscópico (Storz – artroscopio de2,7mm) para ver la rotura del ligamentoy comprobar el estado de los meniscos.Aplicamos la técnica quirúrgica para laTTA, mediante la osteotomía de la tube-rosidad tibial y la fijación de la nuevaconfiguración mediante los implantes detitanio. Muy importante es respetar en elcorte el tendón del músculo extensordigital largo.

En el postoperatorio no aplicamos nin-gún tipo de vendaje. Al perro sólo se lepermite andar con correa en las prime-ras 2-3 semanas; el uso de la extremidades inmediata y la mejoría comparable ala obtenida con otras técnicas utilizadasanteriormente, aunque el resultado alargo plazo es mucho mejor. Hicimoscontroles radiológicos a las seis semanasy a los cuatro meses, visualizando unabuena consolidación ósea, y una perfec-ta estabilización de los implantes; la fun-cionalidad de la articulación era fisiológi-camente correcta.

El 20 de Abril de 2006 fue intervenidala otra rodilla de Brahms por el mismoproblema y utilizando la misma técnicacon los mismos buenos resultados.Consideramos la TTA una técnica muysatisfactoria.

TTA, técnica en expansiónpara estabilizar la rodilla

Bibliográficamente habrá unas cincuentatécnicas, la mayoría copiadas de la trau-matología humana, para la reparacióndel ligamento cruzado anterior.Generalmente se sustituye el ligamento

roto por uno nuevo obtenido del pro-pio animal o por uno sintético; pero conel tiempo la mayoría de estas plastias sevuelven a romper y el proceso osteoar-trítico de la rodilla sigue avanzandocomo se ha demostrado en miles deperros, y es más evidente a mayor tama-ño del animal. Por ello actualmente estámás aceptado que no tiene ningún sen-tido sustituir algo situado en un entornoque está enfermo de por sí.

Las nuevas investigaciones sobre biome-cánica articular han permitido desarro-llar unas técnicas totalmente diferentes,dos en concreto, siendo la TTA, la demás reciente aparición y la que conllevamenos complicaciones.

Conceptos sobre la TTA

La rodilla de algunos perros debido a suanatomía, está predispuesta a un dese-quilibrio biomecánico de la articulación.El ángulo de inclinación existente entrela meseta tibial y el eje femorotibiorotu-liano es el responsable de que, duranteel apoyo de la extremidad, se produzcanunas fuerzas cuya resultante ejerce unatensión sobre el LCA. Esta situaciónconduce a una fatiga y degeneraciónlenta de este ligamento, que pasa a per-der con el tiempo sus fibras, facilitándo-se así su rotura parcial o total.

El Avance de la Tuberosidad Tibial fun-ciona sobre la premisa de que la fuerzaprincipal de la rodilla es la que ejerce elgrupo muscular del cuadriceps cuandose carga peso y es paralela al ligamentorotuliano.

Si el ángulo entre el ligamento rotulianoy la meseta tibial, alpha, es 90º, no haycomponente de deslizamiento en lafuerza total sobre la articulación, y losligamentos cruzados no están cargados.En la rodilla canina, alpha es 90º a 90º deflexión – se llama cross-over flexiónpoint; en extensión total alpha es apro-ximadamente 105º; en flexión total esaproximadamente 70º. Así, con la rodillaen extensión con respecto al cross-overpoint, la carga es sobre el LCA; cuandola rodilla se flexiona pasado el cross-over

point, la carga es sobre el LCP. Con elLCA roto, la rodilla puede estabilizarsedesplazando el cross-over point a laextensión total.

La TTA persigue el movimiento haciadelante de la tuberosidad tibial para pro-vocar que la dirección de acción del ten-dón rotuliano quede perpendicular a lameseta tibial, así anula la acción de estafuerza sobre el LCP de forma que nohaya tensiones craneales sobre la tibiacuando se carga peso.

El avance del punto de inserción del liga-mento rotuliano sobre la tibia incremen-ta el brazo de palanca de la fuerza acti-va dominante en la rodilla, conduciendoa una reducción general de todas lasfuerzas de reacción.

La TTA no afecta la congruencia articu-lar y mantiene intacto el eje principal dela tibia. Todos los implantes y tornillosson de titanio debido a las exigencias deesta técnica.

Las complicaciones incluyen: fracturatibial, fracaso del implante, seroma, gra-nuloma por lamido, infección, y poco usode la extremidad.

Este procedimiento, ha sido desarrolladoen la Facultad de Veterinaria de Zürichpor los profesores P. Montavon y S.Tepic,los mismos que también desarrollaron laprótesis de cadera de titanio no cemen-tada; el objetivo es estabilizar la rodilla yrestaurar su capacidad de cargar pesodespués de la rotura parcial o total delligamento cruzado anterior, sin tocarpara nada ese ligamento como se haceen la mayoría de las cirugías convencio-nales, y para parar el avance de la oste-oartrosis.

En nuestra Clínica llevamos aplicando laTTA desde Febrero del 2005, habiendooperado principalmente Bulldogs,Boxers y Labradores; los resultados hansido muy satisfactorios.

BBiibblliiooggrraaffííaaCCuurrssoo TTTTAA FFeebb 0055 FFaaccuullttaadd ddee VVeetteerriinnaarriiaaZZuurrccíí

18

resolució cas clínic

Esquema teórico. Los implantes con algo dematerial específico para lacirugía.

Radiografía del paciente después de la operación.

Seis meses después dela operación. Se aprecia la perfecta consolidación ósea.