¿quèpodem fer per tenir bicicletes als carrers? · són bicicletes: (però no per això no deixa...

impacte social de la bicicleta

¿què podem fer per tenir bicicletes

als carrers?

Joan Valls Fantova | Bicicleta Club de Catalunya

• ¿com es mou la gent a

Palau-Solità i Plegamans?

• ¿darrerament, has emprat

el transport públic per als

teus desplaçaments?

• ¿darrerament, has provat

d’emprar la bicicleta per als

teus desplaçaments?


• ¿com es mou la gent a

Palau-Solità i Plegamans?


dintre del municipi:

2 kilòmetres



• a peu:

~ 20 minuts

• mitjans motoritzats:

~ 4 minuts

• mitjans mecanitzats :

~ 6 minuts

(a peu 5 km/h, motoritzats urbà 30, bicicleta 20)


• a peu:

• porta a porta

• màxima garantia de

puntualitat

• accés universal?

• barreres?

• inseguretat?

• lentitud?


• mitjans motoritzats:

• temps d’estacionament?


puntualitat?

• porta a porta?

• accés universal?

• cost personal?

• cost social?

• seguretat?


• bicicleta:

• temps d’estacionament


puntualitat

• porta a porta

• accés universal

• cost personal

• cost social

• seguretat?

• model de vida?

a Palau-Solità i Plegamans,

en bicicleta:

2 kilòmetres




en bicicleta:

6 minuts


en bicicleta:

> 5.000 €/año(estalvi envers l’utilització d’automòbil)

(desplaçaments fins a 7 km)


bicicleta?


bicicleta?

privada?


bicicleta?

pública?



polítiques integrals

• bicicleta

+ transport públic

• bicicleta

= transport públic



• estacionaments segurs

bicicleta privada

• enregistrament (timbrat)

indeleble bicicleta

privada



• planificació

• preparació

• 200.000 abonats

• 50.000 viatges diaris

• 30.000 viatges sense

canvi modal


• 200.000 abonats?



canvi modal


• 120.000 abonats?



canvi modal


• 120.000 abonats



canvi modal


són bicicletes:

(però no per això no deixa

d’ésser necessari un exercici

de responsabilitat)



coste mín. pasajero

beneficiado

inversión

mínima

tiempo útil

(días)

inversión de

referencia

número de

plazas

previsión de

nuevos viajes

/ día

coste por

nuevo viajeobservaciones

"regalo" de bicicletas 150 150 ? 30.000 200 10 3.000sin garantía de uso, sin posible

control de uso

subvención a la compra 50 50 ? 30.000 600 30 1.000sin garantía de uso, sin posible

control de reventa

sistema de bicicletas

público- - 365 198.000 560 330 600

màxima accesibilidad y

visibilización; contrastada

capacidad de atracción

programa de

infraestructuras ciclistas- - - 198.000 - 330 600

documentada una TIR de 1:4,

mejoras colaterales en

accesibilidad, seguridad vial y

transporte público

programa educativo 50 50 infinito 30.000 600 30 1.000

mejoras colaterales en la

seguridad vial y la actitud ante la

movilidadprograma de mejora de

transportación pública de

masas

- - - - - - -



bicicletas

programa de pacificación y

peatonalización- - - - - - -



transporte público

és necessari un projecte, i és

necessari tancar el cercle de la

Mobilitat:

• contenció vehicle privat

• urbanisme

• oferta TP


i per a la bicicleta? què és

necessari per tancar el cercle?

la bicicleta, por “vulnerabilitat”,

mereix, —requereix—,

de discriminació positiva [...]


¿què necessitem?• polítiques generals de

mobilitat i seguretat viària

• marc polític i planificació

• participació ciutadana

• mesures complementaries

• actors:

• públic objectiu

• actores implicats


¿mesures

complementàries?

(no podem demanar als ciutadans “heroïcitats”, no podem demanar-los allò que, nosaltres, personalment, no fem ja o no estiguem també disposats a fer nosaltres, sigui quina sigui la raó)


¿mesures

complementàries?

• infraestructures per a la bicicleta y la pacificació del trànsit

• comunicació i campanyes de promoció de la bici i la convivència entre vianants, mecanitzats i motoritzats

• formació: educació viària, cursos aprenentatge i circulació en bici


¿mesures

complementàries?

• legislació: revisió i/o redacció de ordenances municipals

• integració amb el transport públic

• altres avantatges diferencials per a la bicicleta


Jordi Manuel Galí i Joan Valls Fantova | Bicicleta Club de Catalunya

pas vermell

¿què es? és un reforç visual del ja normalitzat “pas de bicicletes”, delimitat per dues

franges blanques discontínues de 25 x 25 cm

¿què vol dir? excepte indicacions contràries de agents o semàfors, indica prioritat de

les bicicletes sobre tots els altres mitjans excepte els ferroviaris i els vianants

¿com funciona? regeix el mateixos principis que s’apliquen quan els vehicles que

volen girar cap a un altre carrer han de travessar un carril bus que segueix recte:

aquests han de cedir el pas als autobusos perquè , en girar, perden la prioritat (RGC);

a diferència dels autobusos, però, en aquest cas cal reforçar la visibilitat del carril i

dels vehicles (bicicletes) que segueixen recte

¿on s’aplica? en general, quan coincideix en la mateixa fase del semàfor la

trajectòria de vehicles convencionals i la de bicicletes, en totes les interseccions no

regulades on apareix un pas de bicicletes, i, en general, allà on sigui dificultós per als

conductors de motoritzats anticipar la presència de bicicletes

Joan Valls Fantova | AIM s.l.

SAS – per possibilitar el gir a la banda contrària (prova pilot)

¿què es? és una diferenciació segons mitjà del punt on s’estableix a línea de

detenció, de forma que la de bicicletes queda per endavant de la que fan servir la

resta de vehicles

¿què vol dir? que quan es tanca el semàfor, només les bicicletes poden envair

aquest espai, la resta de vehicles esperen el llum verd al darrere

¿com funciona? en diferenciar la zona on s’aturen les bicicletes respecte la resta de

vehicles, apareix un espai que les bicicletes poden fer servir (quan el semàfor és

tancat ), per dur a terme maniobres (bàsicament, canviar a la banda contrària del

carrer abans de efectuar el gir cap aquest carrer)

¿on s’aplica? en general, a vies on es disposa de carril bici, quan existeix un gir

permès a la banda contrària on es troba el carril bici; tanmateix, es pot arribar a

implantar a totes les cruïlles semaforitzades de la ciutat , sempre que existeixi o es

pugui habilitat una via d’accés a la caixa avançada


SAS – per protegir enfront el gir dels motoritzats (en estudi)

¿què es? és una diferenciació segons mitjà del punt on s’estableix a línea de

detenció, de forma que la de bicicletes queda per endavant de la que fan servir la

resta de vehicles

¿què vol dir? que quan es tanca el semàfor, només les bicicletes poden envair

aquest espai, la resta de vehicles esperen el llum verd al darrere

¿com funciona? en diferenciar la zona on s’aturen les bicicletes respecte la resta de

vehicles, apareix un espai per l’aturada de les bicicletes, de forma que aquestes

queden al davant de la resta de vehicles (quan el semàfor és tancat ); això permet

incrementar la seguretat perquè els motoritzats veuen les bicicletes amb anticipació,

i si una bicicleta segueix recte mentre que un vehicle vol girar, no inicien la marxa en

paral·lel i al mateix moment; evita el problema de l’angle mort amb els vehicles

majors

¿on s’aplica? en general, a vies on es disposa de carril bici, i als girs on coincideix en

la mateixa fase del semàfor la trajectòria de vehicles convencionals i la de bicicletes


damero

¿què es? és un reforç visual del ja normalitzat “cediu el pas” horitzontal en voreres i

zones de vianants

¿què vol dir? indica la zona on te validesa el cediu que el precedeix

¿com funciona? regeix el mateixos principis que si no estigués o si es fes servir un

pas de vianants normal, amb la diferència que d’aquesta manera, podem advertir

d’una forma més evident tant a vianants com a ciclistes de l’àrea exacta on

estadísticament, és mes probable la confluència d’itineraris de vianants i bicicletes;

no es fa servir el pas de vianants convencional perquè normalment el carril bici no es

prou ample com per encabir només que una franja de 0,5, amb la qual cosa no es

distingeix, addicionalment, les franges tradicionals solen causar caigudes de bicicleta

¿on s’aplica? en general, quan coincideix en la mateixa fase del semàfor la

trajectòria de vianants i de bicicletes, i, en general, allà on sigui dificultós per als

vianants o les bicicletes anticipar la presència dels vianants o les bicicletes


consideracions?• des del punt de vista de

la circulació, l’òptim és

considerar la bicicleta

como un vehicle


moltes gràcies

www.bacc.cat

www.transporpublic.org

–––

Ayuntament de Palau Solità i Plegamans

Bicicleta Club de Cataluña


moltes gràcies

[email protected] www.bacc.cat


altres consideracions:– la bicicleta privada enfront la

bicicleta pública: l'estacionament

segur i accessible que ens evita el

robatori

– la bicicleta pública te un preu, però

altres formes de moure's també

(comparar tarifes tècniques)


altres consideracions:– regalar bicicletes a privats no

garanteix ni els dos usos dia que com

a màxim tindrien cadascuna de les

bicicletes entregades

– el cas de la proposta de Barcelona:

regalar bicicletes als usuaris de Bícing

que en feien més usos


altres consideracions:– accés instantani al servei, como a

qualsevol altre servei de la ciutat: no

haver de ésser soci prèviament a l’ús

(jo mateix, per fer aquesta ponència

només hi seré un parell de dies aquí)

– servei 24/7 per tal que sigui una

veritable alternativa, i, perquè no

existeix raó per a no donar servei

continu (ni tan sols manteniment)


altres consideracions:– les possibilitats d’una tarifa flexible,

entenedora, còmoda i variada; la

“tarifa plana”, imprescindible

– els pagaments diferenciats per cada

ús, són molt dissuasius, i no

comporten un major respecte dels

usuaris cap el servei

– un bon servei és la millor forma de

evitar-ne el vandalisme


altres consideracions:– els pagaments diferenciats per cada

ús, són molt dissuasius; cal

considerar el fet de cobrar per cada

ús quan no es pugui garantir la

devolució

– pagament per ús si es fa reserva de

bicicleta i/o espai?

– fer obligatori la reserva de bicicleta

i/o espai?


altres consideracions:– el xarxa contínua (malla) i la

interdistància entre estacions

– la càrrega mínima (i les distàncies

mínimes potencials)


altres consideracions:– amb estacions properes entre si, la

gent està disposada a “provar sort”...

– amb estacions llunyanes entre si, cal

oferir un nivell de servei, que ja a la

teoria, no es possible oferir


altres consideracions:– la ubicació de les estacions

(autocompensació) i la seva

flexibilitat (la demanda sempre

variarà en el temps)

– la ubicació en els itineraris de

vianants (que no fan recorreguts

addicionals)

– evitar-ne la ubicació "una per barri"


altres consideracions:– per a la logística de redistribució,

agregar les estacions per zones

segons comportament

– major disposició de d’espais

d’estacionament a les zones amb

major demanda

– la col·locació en calçada és cabdal per

a la redistribució (contenidors)


altres consideracions:– la flexibilitat del plec de condicions

en general, i del dimensionament en

particular

– altres opcions de gestió (lúdic, grans

pols, serveis municipals)


altres consideracions:

– la bicicleta amb la realitat local:

• geografia

• trànsit

• públic objectiu

• vandalisme


altres consideracions:– mobilitzar / engrescar a la ciutadania,

“que ho faci seu”...

... per al seu ús i protecció

– la “cultura de club”, a partir d'una

imatge pròpia, moderna i

desacomplexada (fora de tòpics)



– administració exigent:

• indicadors del servei i del

manteniment

• alta capacitat per a

desenvolupar una auditoria

constant

– ¿com es defineix un ús?



– equipament de la estació:

• avisadors lumínics i acústics

• abalisaments

• CCTV

• senyal wifi

• parquímetre

• font alimentació elèctrica



– l’exemple del CCTV

• comprovar l'estat de la estació

• rendiment de la empresa

explotadora en reposició

• veracitat de les dades relatives a

la disponibilitat de bicicletes o

ancoratges o règim de neteja

• prevenció del vandalisme

• estudi comportament usuaris

• control coercitiu (radar tipus

cinemòmetre - velocitat)

• reconeixement de matrícules

(zones de trànsit restringit)

• accidents de trànsit (atestats)



– equipament de la estació

“sense, simplicity,

and flexibility”



– infraestructura

“sense, simplicity,

and flexibility”



– infraestructura:

• zones 30 i xarxa bàsica

• les rampes de les voreres

• semaforització i ona verda

• les rotondes

• cal fixar-se en la intersecció, no

tant en la secció

• interacció: vianants - bici i

motoritzats - bici

(públic objectiu)


otras consideraciones:

• infraestructura:

• Barcelona lleva 30 años de

trabajo por la bicicleta, muchos

de ellos teniendo que defender

el mantener carriles bici sin

apenas usuarios

• por otro lado, los carriles bici

más emblemáticos o

importantes, no se han

ejecutado hasta que el bícing se

implantó




• el carril bici que afecta a otros

servicios se justifica cuando los

potenciales usuarios de la bici

sean más que los actuales

usuarios del servicio afectado

(incluida la rotación)

• y eso, sin considerar otros

beneficios: la menos ocupación

de la calzada, impactos

ambientales, etc...




• seguridad vial: se dice que

cuando una ciudad es segura

para las bicicletas, lo es para

todo el mundo

• del mismo modo, si una ciudad

no es segura para las bicicletas,

seguramente tampoco lo es

para los peatones, las motos,

etc...


altres consideracions:– manteniment?

– model de la bici?

– el disseny de Oslo i el vandalisme?

– implicació de la ciutadania en ciutats

més grans?

– i de les forces de l'ordre públic?


altres consideracions:– la "matrícula" i el seguiment dels

incívics per part de les autoritats

– l'ús per part de infants?

(menys experimentats?)

– l'ús per part de turistes?

(més confiats?)

– l'assegurança


altres consideracions:– les possibilitats de la associació amb

particulars: hotels, grans empreses,

pols d'atracció...

– les possibilitats dels serveis associats:

pàrking segur, registre de bicicletes...

– les possibilitats dels municipis veïns i

la integració tarifària...


¿quèpodem fer per tenir bicicletes als carrers? · són bicicletes: (però no per això no deixa...

Documents

Transcript of ¿quèpodem fer per tenir bicicletes als carrers? · són bicicletes: (però no per això no deixa...