Qui ets?€¦ · Qui ets? de Màrius Serra explica l’experiència viscuda amb el seu segon fill,...

Una obra de

Màrius Serra

Dirigida per

Joan ArquéAmb

Òscar Muñoz, Judit Farrés i Roger Julià

Qui ets?

magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLES

magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLESQui ets?

SinopsiEl Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, ha d’anar amb cadira de rodes i mai no podrà caminar. En un càmping de l’Empordà on passen uns dies en família, el seu pare es queda embadalit veient com corre el cosí del Llullu i té un somni: algun dia veurà córrer son fill. Acompanyat de la mare i la germana, passejaran el Llullu per tot el món, d’Itàlia a Hawaii, atraient les mirades de persones molt diferents. Fins que un dia, el somni es farà realitat.

Qui ets? no és un drama, sinó un espectacle ple de

llum, ple de música en directe i de veritats.

Una versió teatral que visibilitza aquests éssers

sovint invisibles, els quiets, que et permeten

descobrir qui ets


Vaig publicar Quiet l’any 2008 en una col·lecció

de narrativa, quan el Llullu tenia 8 anys. El llibre va

començar a circular de seguida i es va traduir a diverses

llengües, algunes tan llunyanes com el coreà. El 14 de

juny de 2009 en vam fer una lectura pública il·lustrada

amb música en el marc del concert benèfic Mou-te

pels Quiets. Aquell mateix vespre alguns dels actors

amics que hi van participar ja em van parlar de la força

dramàtica de les escenes que llegien. El concert va

omplir la sala gran de l’Auditori i va acabar amb una

versió de L’home estàtic interpretada a cappella per

Pau Riba i Sergi López, amb el Llullu dalt de l’escenari.

Poques setmanes després, el 24 de juliol, el Llullu ens

va deixar. Després del dol, vaig continuar fent lectures

de fragments de Quiet en llocs molt diversos i davant

de públics molt diferents. De primer, només llegia,

però de mica en mica vaig començar a explicar-ne

els episodis més significatius del llibre, cada cop més

dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer

una versió teatral que visibilitzés aquests éssers sovint

invisibles, els quiets, que et permeten descobrir qui ets.

Màrius Serra

L’autor diu...

© Pedro Madueño

Qui ets? magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLES

De la Vida el Teatre, De la comèdia, cortines Vermelles.De l’escenari, Llum groga i blanca.

De la Llum, Un cos viu.Del cos, uns ulls verds.

Del verd al Lila.De l’espectacle, l’Amor.

De l’amor, la mateixa vida.

Del Moment, la Veritat.

El text del Màrius m’ha portat aquest poema, de bell nou dins d’aquesta reflexió

d’en Joan Armengol i Moliner, bon amic i mestre. Ressonen essències d’aquesta

obra. Llegir-la, suposa rebre un impacte Químic. Anar a l’arrel mateixa del perquè

fem això, vull dir aquesta feina, aquest art... diguem-ne com vulguem. I més enllà

de l’interrogatori a que un mateix de forma voluntària es sotmet, perquè alguna

cosa m’ha mogut i sacsejat per tot arreu. M’adono que em reconcilio amb els meus

dubtes, i ells esdevenen raons.

El Teatre com a eina, com a vehicle de transmissió. Emocional, sexual, emotiva o

reflexiva. O tot això junt amb la voluntat de voler compartir aquest homenatge a

la vida, amb tots vosaltres. Des de la cadira, la nostre i la vostre. La cadira com

a objecte i com a subjecte, des de la seva com a protagonista i des de la vostra

com a espectants. Narrant i revivint un viatge que dins seu porta amagat el tresor.

I el trobem sense necessitat d’arribar al final, ni descobrir cap illa on amagar-lo. El

viatge que ens proposa en Màrius, és el tresor... i des d’una cadira el reviurem de

nou. Jo em sento afortunat de ser-hi. I...ara...tan sols cal afegir... Gràcies Màrius.

Per aquest viatge...tan sols...ja em val la pena. Joan Arqué

El director diu...


La premsa diu...El pitjor que pot passar a un pare o a una mare és veure el seu fill greument malalt o haver de patir-ne la pèrdua. No hi ha res que pugui ser més dolorós. Quan un fill neix amb una malaltia greu que l’obliga a viure prostrat en una cadira de rodes, la vida dels pares, dels germans, dels familiars fa un tomb inesperat que condueix a replantejar-s’ho tot de cap i de nou. És una sacsejada vital tan forta, tan profunda, que reclama molt de coratge i resistència per superar-la.Qui ets? de Màrius Serra explica l’experiència viscuda amb el seu segon fill, Lluís, àlies Llullu. Nascut amb una greu encefalopatia, és a dir, amb una paràlisi cerebral, és a dir, amb un 85 % de discapacitat, Llullu ha de viure des de petit pendent d’hospitals i metges, sempre a límit. Però els seus pares, Màrius i Mercè, es plantegen de bon començament que faran tot allò que sigui possible perquè el seu fill pugui gaudir, viatjar, viure amb la màxima plenitud.Seguint el fil del llibre Quiet (2008), el muntatge desgrana els episodis més memorables viscuts per la família. De les primeres hores a l’Hospital de la Vall d’Hebron al moment en què es pot acomplir el somni de veure Llullu córrer, adelerat, camps a través. Sense oblidar els viatges, sovint accidentats, arreu del món. L’exposició de les peripècies viscudes no cau mai en el sentimentalisme, ni en el melodrama: explica fets, actitud i comportaments que, filtrats per la mirada irònica i humorística, ens acaren al mirall del que som. Del millor: els pares que lluiten pels fills; els equips mèdics i assistencials —més aviat poc valorats— que tenen cura dels malalts, etc. I del pitjor: els secs de cor, ineptes per a l’empatia.

Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz, els tres actors de Qui ets?, estan esplèndids. Toquen, canten, ballen i actuen amb una naturalitat i una simpatia que contagien de seguida als espectadors. En un treball que s’acosta de vegades al món dels pallassos, combinen molt bé les escenes més còmiques amb les més serioses, i tradueixen amb gran eficàcia i afectivitat l’èpica quotidiana dels protagonistes de la història. Els interludis musicals, evocadors també d’un món, contrasten agudament amb la profunditatde les vivències narrades. El trio d’intèrprets es mou de primera en un espai escènic senzill, una paret blanca de rajoles d’hospital, lleument ornamentada, tres micròfons i, presidint-ho tot, un cotxet adaptat. La presència imponent d’aquest cotxet té molta força i lliga de ple amb l’evolució significativa del títol de l’obra de partida: de Quiet a Qui ets? El joc de paraules invoca l’exemplaritat d’una vida i, sobretot, visibilitza tots els “Llullus” del món. L’interrogant de l’espectacle apel·la directament a l’espectador.Qui ets? és un al·legat a favor de la vida, en què la ironia i l’humor esdevenen armes de defensa i supervivència. Davant les dificultats quotidianes, un canvi radical de perspectiva permet adoptar una distància necessària per evitar enfonsar-se en la desesperació, la ràbia o el dolor. Perquè, als entrebanc logístics de Llullu, que fa viure els pares i la germana sempre amb l’ai al cor, sempre amb reptes per superar, cal afegir-hi la incomprensió o el menyspreu d’una part de la societat, incapaç d’un mínim de cordialitat per fer la vida més agradable. Amb una sensibilitat excepcional, plena de tendresa, Màrius Serra ens toca de ple el cor i la consciència.

Francesc Foguet i Boreu 19/02/19 - El Temps


La premsa diu...No és fàcil, però a vegades passa: convertir una absència en presència i, de passada, transformar el dolor en una celebració de la vida, sense escarafalls. Insisteixo, no és fàcil, però hi ha qui ho aconsegueix. I ferho sense caure en pornografies sentimentals encara té un mèrit més gran, envoltats com estem de cinismes recoberts de bones intencions i de moralines enverinades. L’altre dia, al teatre Joventut, de l’Hospitalet de Llobregat, una colla de gent vam tenir el privilegi d’assistir a l’estrena de l’espectacle Qui ets?, un muntatge a partir del llibre Quiet, que Màrius Serra va publicar l’any 2009. Aquell text –exemple d’una combinació magistral de distanciament i empatia– parlava del seu fill Lluís, Llullu, afectat de paràlisi cerebral.

Ara, entre el 5 i el 10 de febrer, el món del Llullu pujarà a l’escenari de l’Espai Lliure i qui ho vulgui podrà deixarse portar per la paraula i la música d’un viatge singular, que emociona i fa pensar sense obligarnos a certs peatges tan habituals com perillosament inadvertits. L’obra, que ha dirigit amb solvència Joan Arqué, respecta i amplifica la delicadesa punyent del llibre de Serra, i hi afegeix una atmosfera sonora que enriqueix la faula fins a travessar les parets més dures d’aquella mena d’indiferència que és paradoxalment veïna de la compassió sobreactuada, la que fem servir com a escut contra els infortunis d’altri. El treball acurat de l’actriu Judit Farrés –que s’ha fet càrrec de bona part de les músiques– i dels actors Roger Julià i Òscar Muñoz fa que el pare/narrador esdevingui un personatge de molts matisos i accents que, al seu torn, dibuixen la complexitat d’un amor que posa els límits en el centre, i els supera amb sentit de l’humor, tendresa, ràbia i una actitud que no podem anomenar optimisme perquè seria ofensiu. No trobo el terme adequat, però seria alguna cosa semblant a la insolència de qui gosa pujar una muntanya com si no calgués fer cap esforç. Insolència d’una normalitat que se sap excepcional però que no ho subratlla, perquè es tracta de descobrir una altra cosa.

Qui ets? ens parla de com construïm la mirada sobre l’altre i de quines són les trampes d’aquesta construcció. La cadira de rodes del Llullu és menys una metàfora que un mirall que ens interpel∙la descaradament. Els espectadors no sabem, en sortir de la funció, si som allò que diem ser i si la nostra manera de viure és tan normal com pretenem, ni tampoc sabem si els límits que assumim amaguen, en realitat, altres límits que no coneixem. La cadira de rodes del Llullu és una invitació a formar part d’un punt de vista que ignorem i que ens censurem, i sobre el qual no podem bastir estratègies de distracció perquè el camp de forces que genera exclou de manera radical les impostures. Nous perdeu aquest acte d’amor i saviesa.

Francesc Marc Álvaro 01/02/19 - La Vanguardia


El Públic diu...


La premsa diu...Un dels millors llocs del món per plorar és a una platea a les fosques, al teatre o al cinema. Sobretot quan el motiu de les llàgrimes està íntimament relacionat amb el que passa en escena, perquè el que veiem ens ha remogut o ens ha canviat. Aquestes catarsis són potents i proporcionen una estranya sensació d’eufòria. A mi em va passar això amb Qui ets?

Vaig plorar tres quartes parts de l’obra, però no perquè el relat que fa Màrius Serra de la seva vida amb el seu fill Llullu sigui lacrimògen. No ho és. De fet és tot el contrari. Qui ets? ens presenta un relat on la vida, la ràbia, l’amor i l’inconformisme són els protagonistes absoluts. Però també el dolor, aquell dolor que corre per dins i ho impregna tot mentre tu has de seguir amb la teva vida. Aquell dolor que no es diu en veu alta perquè viu a prop dels ossos.

Qui ets? relata diferents anècdotes i moments d’una vida que sembla estar perpètuament en punt mort, la del Llullu, un nen que va nèixer amb paràlisi cerebral, i ho fa amb molt sentit de l’humor i una sensibilitat que desarma. Resulta increïblement fàcil posar-se a la pell d’aquest pare malgrat (com jo) no tinguis fills i no coneguis de prop cap cas d’una malaltia similar. Tots coneixem el dolor i la pèrdua, i és aquest reconeixement el que a mi em va fer plorar.

En escena, tres intèrprets que es passen els papers i canvien de pell i de situació amb una facilitat excepcional. La dramatúrgia és exigent (i magnífica), però Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz estan sempre a l’alçada, canviant de to i d’emoció, especialment Muñoz, per aconseguir l’equilibri que demana cada escena. Tot això fent, a més, música en directe, música que acompanya i puntua els moments per acabar d’arrodonir-ho tot.

Qui ets? no busca alliçonar-nos, ni fer-nos creure que les cures d’una persona amb discapacitat són un camí de roses, ni fer-nos aquest discurs de la bellesa de les coses petites i els herois qüotidians, no. Qui ets? ens explica que la vida, molt sovint, ens fa putades i que la única manera de superar-les es aprendre a viure amb elles, fent que la ràbia ens empenyi endavant en comptes que se’ns podreixi dins i conservant el sentit de l’humor, però sense perdre la perspectiva. En resum, que quan la vida es torça la única sortida és ser més humans que mai.

Tant de bo aquests escassos cinc dies d’exhibició a l’Espai Lliure no hagin estat més que el principi d’una llarga trajectòria per a aquest muntatge.

Gemma Moraleda 10/02/19 - Somnis de teatre


La premsa diu...Avui, nit d’estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l’escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral.El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L’obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l’Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic “Mou-te pels Quiets”. El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir.Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ?Segons explica el mateix Màrius Serra: “De primer, només llegia, però de mica en mica vaig començar a explicar-ne els episodis més significatius del llibre, cada cop més dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer una versió teatral que visibilitzes aquests éssers sovint invisibles, els quiets, que et permeten descobrir qui ets.”Aquesta peça s’ha estrenat al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el 25 de gener, i ara arriba a l’Espai Lliure on s’estarà fins al dia 10 de febrer. Dirigida per Joan Arqué, els intèrprets Judit

Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen a la pell de Màrius Serra.Un cant a la vida i a la comprensió de nosaltres mateixos des dels reptes que ens imposen els altres.El Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, ha d’anar amb cadira de rodes i mai no podrà caminar. En un càmping de l’Empordà on passen uns dies en família, el seu pare es queda embadalit veient com corre el cosí del Llullu i té un somni: algun dia veurà córrer son fill.Acompanyat de la mare i la germana, passejaran el Llullu per tot el món, d’Itàlia a Hawaii, atraient les mirades de persones molt diferents. Fins que, un dia, el somni es farà realitat.Una nova mirada al text que l’ha allunyat de l’autobiografia, posant-lo en un context molt més ampli. Una obra carregada d’humanitat que tracta amb esperança i optimisme una situació que a priori descriuríem com a dramàtica. No és un drama, és un espectacle ple de llum, en paraules de Joan Arqué “Des de la cadira, la nostra i la vostra. La cadira com a objecte i com a subjecte, des de la seva com a protagonista i des de la vostra com a expectants.”Amb música en directe de la mà dels 3 actors; el paper del fill no està interpretat per ningú i alhora està interpretat per tothom.

“El regal més preuat de la seva absència és la seva presència”És un espectacle de petit format, molt ben pensat en tots els sentits, basats en un text que destil·la una gran tendresa, però que a banda d’aquest aspecte importantíssim, ha aconseguit no provocar la llagrimeta fàcil, amb una excel·lent direcció i unes interpretacions fora de sèrie, … i curiosament amb molt d’humor i molta música en directe, que atrapa des del minut 1 de la representació.Han aconseguit portar amb safata de plata als espectadors un drama molt humà, però amb una sensibilitat brutal, fugint expressament d’un melodrama, buscant tots els aspectes positius possibles i en molts moments fins i tot amb clau de comèdia.No cal dir que la proposta ens ha agradat molt i hem connectat al 100% amb el to que han sabut donar els 3 actors, amb unes interpretacions magnífiques i molt, molt humanes.Absolutament recomanable. Esperem que es pugui prorrogar o que almenys es pugui veure novament ben aviat.En sortir de l’Espai Lliure, ens ha estat impossible frenar els impulsos, i hem acabat comprant el llibre de Màrius Serra.

I.Barba i M.Gascón 05/02/19 - Voltar i voltar


Fitxa artísticaAutoria

Màrius Serra

Direcció

Joan Arqué

Intèrprets

Òscar Muñoz

Judit Farrés

Roger Julià

Composició musical

Judit Farrés i Roger Julià

Escenografia

Roger Orra

Vestuari

Rosa Lugo

Disseny de il·luminació

Sylvia Kuchinow

Moviment

Sarah Anglada

Direcció tècnica

Xavier Xipell (Xipi)

Realització de vídeo

Erol Ileri - Bonobo Films

Direcció producció

Carles Manrique (Velvet Events)

Direcció artística H&R

Jordi Casanovas

Fotografia del cartell

© Jordi Ribó

Fotografies

© Oriol Casanovas

© Cristina Claramunt

Comuniació

COSMICA (Anna Aurich)

Agraïments

Albert Pla

Producció

Col·laborador

“Qui ets” es basa en l’obra narrativa “Quiet”, de Màrius

Serra, publicada per primer cop el 2008.

Durada: 1h 20min


Màrius Serra AutorMàrius Serra (Barcelona, 1963). Escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de

l’Institut d’Estudis Catalans.

Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. La seva obra literària, guardonada amb

premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi, comprèn novel·les com Mon

oncle, Farsa, De com s’escriu una novel·la, Plans de futur, Res no és perfecte a Hawaii o La novel·la de

Sant Jordi. Relats com La vida normal, assajos com Verbàlia i llibres tan personals com Quiet, en el qual retrata

la vida al costat del seu fill discapacitat. També és autor, amb Oriol Comas, de la capsa de Jocs Reunits “Verbàlia”

i del “Joc de l’Enigmàrius”. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà, l’alemany

i l’anglès. Ha traduït al català obres narratives i teatrals d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne

Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard, Steven Berkoff o Henry Miller. Va rebre el XVI Premi de la

Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d’Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC.

Col·labora a La Vanguardia i Catalunya Ràdio.

Més informació a http://www.mariusserra.net

© Berta González Dória


Joan Arqué DirectorBadalona, 1974. Director i dramaturg. Cursa estudis al Col·legi de teatre de Barcelona (interpretació) així com altres cursos en altres llocs, entre els quals destaquen el Teatro de la Abadía (Madrid), l’Institut del Teatre de Barcelona, etc. Estudia també Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, i tècniques de circ: equilibris acrobàtics i trapezi fix a l’Escola de circ de 9 barris, així com Dramatúrgies del Circ a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Com a director, destaca la seva participació en els següents muntatges: Històries d’Istanbul a contrapeu, GREC i Teatre Lliure (2017/2018). La casa perduda, Companyia Teatre de l´Aurora i Fira Titelles de Lleida (2017). Invisibles 21è Circ d’Hivern(2016/2017). Ajudant de direcció Pals (Grec 2015). El compte Arnau Fira Mediterrània (2015). Vals-Blesse. Cia. Daraomai (2014). Desdèmona: Ajudant de Direcció (Festival Shakespeare i Sala Muntaner 2014). El Baró dels Arbres. Taaroa Teatre i Bufa&Sons (2013). Vaques Sagrades: Taaroa Teatre (Almeria Teatre 2013/2014). Este no es un lugar adecuado para morir: Ajudant de direcció (Sala Beckett, Barcelona 2013). Don Juan Tenorio. Cementiri del Poble Nou (Barcelona 2012). Més enllà de la foscor. Taaroa Teatre (2011), programat a la sala Beckett, de Barcelona, el mes febrer de la temporada 2011/2012 i fent gira per Catalunya. L’Arquitecte (Teatre Lliure 2011, assistència de direcció). La mà de Taaroa. Taaroa Teatre (2010). Misero Prospero. Institut del Teatre de Barcelona (J.S. Sinisterra). Direcció del Cabaret de Circ del Festival 1, 2, 3 del pallasso de les edicions de 2010 i 2011. Can Boter (circ). Festival 1, 2, 3 del pallasso (2009). Roba estesa. Companyia Roba Estesa (2009). Dóna’m la lluna. Espectacle poètic musical, basat en l’obra de la poetessa Primitiva Reverter (2008). Com a intèrpret, destaca la seva participació en les següents produccions: Protagonista a l’obra de teatre Història d’un soldat. Protagonista en l’espectacle Classix-Klowns de Monti&cia. Protagonista de l’obra de teatre Un dia d’estiu, companyia Pa ‘Tothom/ Teatre del Raval. Paper de repartiment a l’obra de teatre Don Juan Tenorio, Teatre Goya de Barcelona. De Mortimers & Pau Riba: Jisas de Natzarit i Metralletres TT. Protagonista en els muntatges teatrals El Castell dels Ogres i La vuitena meravella, Plasticiens Volants (França). La bona persona de Sezuan (adaptació a càrrec de Rosa Gàmiz i Oriol Broggi a partir de l’obre de Bertolch Brecht), dirigida per Oriol Broggi (La Perla 29). Natale in casa Cupiello, dirigida per Oriol Broggi (La Perla 29) a la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’anada i de tornada (Espai Brossa). RHUM, (Festival Grec i Teatre Lliure). Rhümia (Festival Grec i Teatre Lliure).


Òscar Muñoz ActorLlicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, complementa la seva formació a Anglaterra i Itàlia.

En l’àmbit teatral, col·labora amb la Cia Jordi Bertran en l’espectacle Poemes Visuals i ha participat en nombrosos

espectacles, els últims són: Mala Broma, de Jordi Casanovas, amb direcció de Marc Angelet; Lehman Trilogy,

de Stefano Massini, amb direcció de Roberto Romei; Dansa d’agost, de Brian Friel, amb direcció de Ferran

Utzet; Molt soroll per no res, de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer i Manu Guix; L’orfe del clan dels

Zhao de Ji Junxiang, amb direcció d’Oriol Broggi; Stockmann, d’Henrik Ibsen amb direcció d’Oriol Tarrasón; La

nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès, amb direcció de Roberto Romei; La carnisseria de Marta

Solé-Bonay, amb direcció de Jumon Erra; El mestre i Margarita de Mikhail Bulgakov, amb direcció de Pep Tosar,

i Somni, de Mercè Vila Godoy. També ha participat, entre d’altres, a La vampira del Raval, Home-natja, Lleons

i Girafes, Bondat, El cercle de guix caucasià, El rei Lear, Primera història d’Esther, Els estiuejants, La mort

d’Ivan Ilitx, Happy Hour; Copi i Ocaña al purgatori, Just la fi del món, Enric IV, Tartuf, o l’impostor.

A televisió ha format part del repartiment de diverses sèries de TV3 com La Riera, Nit i dia, Poblenou, Laberint

d’ombres o Temps de silenci.

Al cinema ha participat a Amics per Sempre, Tv-movie en commemoració del 25è aniversari del Jocs Olímpics

de Barcelona ‘92; 13 dies d’octubre, Tv-movie sobre els últims dies de Lluís Companys; L’altra frontera, d’André

Cruz; Desclassificats, Telemovie, guió Pere Riera i direcció Abel Folk i Joan Riedweg; Barcelona Ciutat Neutral,

Telemovie dirigida per Sònia Sánchez; Vinagre, amb Bruno Oro i Clara Segura.


Judit Farrés Actriu i Composició musicalLlicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha fet cursos de dança contemporània. Grau mixte al Conservatori del Liceu. Quart curs de clarinet.

En teatre destaquen les seves participacions a Las personas del verbo, dir. Joan Ollé; Estació Terminus, dir. Ramon Simó; Confidencias Al.là, dir. Magda Puyo; Pomelo, dir. Marta Marco; El malo de la película, dir. Albert Pla; Cançons d’amor i droga, dir. Alex Rigola; Somni d’una nit d’Estiu, dir. Angel Llàtzer; Arran del camí, dir. Joan Castells; I la llum no es veu pels carrers de Basquiat, dir. Xavier Albertí; Titus Andrònic, dir. Alex Rigola; Historia d’un Soldat, dir. Luca Valentinno; Fashion Feeling Music, dir. Josep Maria Mestres; Els al.lucinants viatges d’en Piarrot, dir. Pep Anton Muñoz; Faustí, dir. Toni Rumbau; Pastorets, dir. Mariona Massgrau; Odisea; dir. Lluís Graells.

En el terreny musical ha fet la composicio musical de Cutivando brevedades con Ajo; composició musical i cantant a l’espectacle Las personas del verbo, dir. Joan Ollé; Espai sonor de l’espectacle Estació Terminus, dir. Ramon Simó; Banda sonora mapping El calidoscopi del Born, dir. Nueve Ojos; Espai sonor de l’espectacle Confidencies Al.la, dir. Magda Puyo; Banda sonora mapping Nadal a L’Hospitalet, dir. Nueve Ojos; Banda Sonora pel.lícula Murieron por encima de sus posibilidades, dir. isaki Lacuesta; Banda sonora pel.lícula La Huelga de Sergei Eisestein; Banda sonora i postproducció espectacle El malo, dir. Albert Pla; Arreglista discos La diferencia, Cançons d’amor i droga d’Albert Pla i De terrat en terrat, de Gerard Quitana, entre d’altres.

A televisió ha participat a les sèries de TV3 El cor de la ciutat i Estació d’enllaç.


Roger Julià Actor i Composició musicalNascut a Barcelona l’any 1978, es va formar com a intèrpret a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha desenvolupat la seva carrera en el terreny de la interpretació, la direcció escènica, la música i la creació d’espais sonors per a teatre.

Ha intervingut, entre d’altres, als espectacles Les mil i una nits, de Comediants; El Gran Secret, d’Albert Espinosa i Comediants; Sin notícias de Gurb, d’Eduardo Mendoza, direcció Rosa Novell; Dom Joan o el festí de pedra, de Molière, direcció Ariel García Valdés; Adéu a Berlín, autoria i direcció de Josep Costa; La tempesta, de W. Shakespeare, direcció Sílvia Ferrando; Scherzo, de Dei Furbi, direcció Gemma Beltran; Divertimento, de Dei Furbi, direcció Gemma Beltran.

Membre fundador de la companya Dei Furbi, amb qui col.labora en la el·laboració dels espectacles. Ha col.laborat estretament amb la direcció artística de Comediants, de qui va formar part del 2004 al 2009.

Membre fundador de la companyia Rhum&cia on ha col.laborat en la creació de tots els espectacles i participa com a actor en tots ells.

Ha col·laborat en la direcció actoral de la pel.lícula La Revolución de los Ángeles, de Marc Barbena, estrenada el gener de 2014 i ha dirigit la websèrie Desigual Jungle per a Desigual, amb qui col.labora des de 2010 en diversos projectes artístics.

Ha dirigit el procés de creació de Kaiseki, en col·laboració documental amb Ferran Adrià, la Fundació ElBulli i Hiroyoshi Ishida.


Qui som?Hause & Richman és una productora teatral de talent local amb projecció internacional.

Defensem la qualitat dels nostres autors i autores i, al seu talent, volem sumar-hi la nostra experiència: la del dramaturg Jordi Casanovas i la del productor artístic Carles

Manrique.

Volem formar part del procés de creació de les obres de dramatúrgia catalana perquè arribin al màxim públic local i puguin acabar sent exportables a l’estranger.

No ens mou una intuïció, sinó la certesa que els autors i autores catalans agraden, aquí i a fora: obres com L’Electe, El Test o Idiota, amb un ampli recorregut internacional,

demostren l’èxit de la nostra dramatúrgia. d

D’on venim?Naixem com a productora el juny del 2017 a Barcelona, però la nostra trajectòria és més extensa. L’univers Hause & Richman ha signat produccions teatrals com L’Electe

(2017) de Ramon Madaula, El Test (2016) de Jordi Vallejo o Idiota (2015) de Jordi Casanovas. Són comèdies dramàtiques amb un rerefons de crítica social que han

obtingut èxits molt continuats i s’han acabat projectant internacionalment.

Cap a on anem?Tenim ganes d’escoltar històries noves de les nostres dramaturgues i dramaturgs. Per això estem oberts a rebre propostes de textos, a fer un procés d’acompanyament

i descobrir plegats el potencial de l’obra.

Tenim, al cap i a la fi, la voluntat de sumar esforços perquè la dramatúrgia catalana contemporània segueixi impactant al nostre públic i el de més enllà de les nostres

fronteres.


Distribució

MAGNETICA MANAGEMENT

Elena Blanco

[email protected]

Telf. 93 241 82 88

Muntaner, 190, 2n 3a

08036 Barcelona

www.magneticam.com

www.facebook.com/MagneticaManagement

www.twitter.com/MagneticaManage

Qui ets?€¦ · Qui ets? de Màrius Serra explica l’experiència viscuda amb el seu segon fill,...

Documents

Transcript of Qui ets?€¦ · Qui ets? de Màrius Serra explica l’experiència viscuda amb el seu segon fill,...