Quebec - Barcelona

Quebec – Barcelona de Mercè Sarrias

direcció de Philippe Soldevila

Sala La Planeta

dissabte 17/11/12 – 21h

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quebec - Barcelona de Mercè Sarrias direcció de Philippe Soldevila

Pg. 2

Presentació Després de l’estrena d’En defensa dels mosquits albins (2007), la seva autora, Mercè Sarrias, va rebre l’encàrrec d’escriure un text que connectés Catalunya i el Quebec, dos territoris separats per un oceà però units en la reivindicació d’una identitat pròpia. El director d’escena quebequès Philippe Soldevila fou l’impulsor d’aquest projecte internacional concretat en Quebec-Barcelona, una comèdia agredolça que s’estrena a Temporada Alta.

Quotidiana, amable tot i que en alguns moments amarga, la peça explica la història de dues dones, l’una de Quebec i l’altra de Barcelona, que durant unes setmanes intercanvien les seves cases, el seu entorn físic i emocional. La distància les ajudarà a entendre millor les realitats que han deixat enrere.

Carme Tierz

Sinopsi Dues dones es creuen damunt l’Atlàntic. L’Ann, del Quebec, viatja a Barcelona buscant el fantasma d’un oncle llunyà que l’amor va fer quedar-se a viure a Catalunya. La Laia fuig dels seus problemes al país del ossos i del fred. Les dues, cosines llunyanes, intercanvien els seus amics i les seves cases durant unes setmanes. En aquest espai de llibertat que els dóna el viatge podran entendre millor els problemes que s’han endut dins la maleta. Quebec-Barcelona és una aventura teatral internacional, no només per la trobada entre un director quebequès, Philippe Soldevila, i una autora catalana, Mercè Sarrias, sinó també pels seus intèrprets –dos actors del Quebec i dos catalans- que donen vida a uns personatges que es mouen per terres llunyanes a les seves, parlant un idioma que els és estrany. El resultat és una comèdia quotidiana, amarga a estones, d’altres senzilla i directa, que parla de la necessitat d’assumir el nostre present, encara que sigui per canviar-lo.


Pg. 3

Fitxa artística Autora: Mercè Sarrias Direcció: Philippe Soldevila Idea original: Philippe Soldevila i Mercè Sarrias Intèrprets: Alma Alonso Peironcely, Víctor Álvaro, Normand Bissonnette i Éva Daigle Escenografia: Christian Fontaine Vestuari: Erica Schmitz Música: Pascal Robitaille Traducció de les escenes en francès: Philippe Soldevila Ajudant de direcció: Lea Touzé Producció:

Una coproducció de Théâtre Sortie de Secours i Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia en col·laboració amb Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, Girona / Salt Amb el suport de:

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena Espectacle en català i francès amb sobretítols en català

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades

Dia i hora: Dissabte 17 de novembre, 21h

Lloc: Sala La Planeta

Durada: 1h 30min (aprox)

Preu: 18€ (14.88 + 3.12 IVA)


Pg. 4

Presentació Quan després del muntatge d’En defensa dels mosquits albins, el director quebequès Philippe Soldevila va proposar a Mercè Sarrias l’escriptura d’un text que posés en contacte les dues bandes de l’Atlàntic, es va iniciar una aventura que haurà durat més de dos anys. El repte no era només parlar de dues realitats, sinó també posar en contacte actors de cultures diferents i aprofitar l’experiència per conèixer altres maneres de fer properes però al mateix temps diferents. Perquè l’obra es pogués representar als dos continents, a la companyia Théâtre de la Sortie de Secours, productora de l’obra al Quebec, li calia trobar un “partenaire” a Barcelona, i la Sala Beckett era el company més adequat per a aquest viatge. El procés ha estat llarg i a vegades difícil, per raons, com passa sovint, molt allunyades de l’estricta creació, però el resultat ens satisfà a tots els que hi hem participat. Aixecar aquesta comèdia, que amaga algunes veritats amargues, ha estat una experiència que ens ha divertit i ens ha ensenyat coses. Hem conegut altres realitats i hem vist créixer a poc a poc un espectacle, la qual cosa sempre produeix una satisfacció infinita. Som, com deia un dels actors, afortunats d’haver-hi participat.

Mercè Sarrias i Philippe Soldevila


Pg. 5

Tres preguntes a Mercè Sarrias La teva relació amb Quebec ve de lluny. Com entres en contacte amb Philippe Soldevila?

El 2009 es van fer unes lectures dramatitzades d’alguns autors catalans a Montreal sota l’organització de l’Institut Ramon Llull, la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia i el CEAD, que és l’associació d’autors del Quebec. Entre els textos escollits hi havia En defensa dels mosquits albins, que va ser traduïda i dirigida per Philippe Soldevila, director quebequès d’origen espanyol. La lectura va tenir molt bona acollida i Philippe Soldevila va decidir fer-ne un muntatge. Semblava que hi hagués alguna connexió entre la història de la Marta Blanc, la dona estressada i desorientada protagonista dels Mosquits, i la societat del Quebec. Els temes de fons de la comèdia (el desig de ser una mare competent i la impossibilitat de ser-ho al cent per cent; la diferència entre el que un ha aconseguit professionalment i el que desitjava aconseguir vint anys enrere, i el fracàs sentimental) són damunt la taula a tots els països, o com a mínim, en els de l’anomenat primer món. El muntatge va ser un èxit tant de públic com de crítica i va girar per algunes ciutats del Quebec. Arran d’això, Philippe Soldevila em va proposar escriure alguna cosa que unís el Quebec i Catalunya, i d’aquí sorgeix Quebec-Barcelona, una història d’històries creuades, dos viatges en direcció contrària de dues dones –cosines llunyanes– molt diferents. La idea de fer un muntatge a banda i banda, amb dos actors d’aquí i dos d’allà, i dos protagonistes més que són imaginaris, ens va atraure de seguida, pel que suposava d’intercanvi personal i cultural. Ha estat una experiència molt interessant i divertida i, de pas, hem après moltes coses. Ets, podríem dir, una dramaturga minimalista. En general, les teves peces tenen pocs

personatges i l’acció que s’hi esdevé passa a través de les paraules, els canvis que experimenten

els personatges es produeixen pel que diuen. Com entén Mercè Sarrias el teatre? Quin paper

juga Sanchis Sinisterra en aquesta manera d’entendre el teatre?

Si les repasso totes, les meves peces tenen entre un i sis personatges, suposo que per una actitud possibilista davant l’escriptura, ja que seria molt difícil muntar-les si en posés més. De fet, a Quebec-Barcelona n’hi ha sis, però un és un dibuix animat i l’altre el pot representar un actor que dobla personatge. L’acció, a la majoria de les meves obres, és molt quotidiana i posa l’accent en les coses petites i més rutinàries de la vida en general, segurament perquè és en el món on em moc i sempre és canviant i ple de sensacions. Crec que la paraula és la que ha de “fer” en el teatre: els personatges actuen segons els seus estats d’ànim i afecten els altres pel que diuen i pel que senten respecte a ells. M’imagino la societat com una gran teranyina de relacions, sentiments i reaccions interconnectades, de manera que sempre actuem en funció d’un miler de fets del passat que a vegades no tenen res a veure aparentment amb el que ens està passant en aquell moment. També m’agrada pensar en la gran varietat de reaccions que tenim davant de les coses: la gent és molt més original del que moltes vegades ens imaginem quan escrivim.


Pg. 6

Per a mi, Sanchis Sinisterra és el millor professor d’escriptura que he tingut mai, i això que sóc una cursillista vocacional. El mètode que ell es va inventar, i que molts han imitat d’alguna manera o altra, obre les portes a la creació i trenca les limitacions que molta gent s’autoimposa quan es troba davant d’un paper (o d’un ordinador). En comptes d’enfrontar-te a un tema, cosa que pot bloquejar-te molt (o no, cadascú treballa com vol) o pot fer-te caure en una visió tòpica d’aquest, proposa abordar una forma i deixar que els temes sorgeixin per si mateixos. És una visió del teatre que té un gran respecte per un aspecte fonamental d’aquest que és la 6 Quebec-Barcelona, de Mercè Sarrias dramaticitat. Damunt de l’escenari sempre han de “passar coses”: no volem que ens les expliquin, les volem veure i sentir. És en aquest punt on crec que m’ha influït més. En la recerca de la dramaticitat. També m’ha fet passar-m’ho bé escrivint per escriure, sense cap propòsit ni objectiu concret. I escriure per escriure és molt important. Ens permet fugir de la pragmaticitat i tenir una idea més idealista del teatre i de la vida en general, cosa que crec que és essencial per a un creador. Mercè Sarrias és també guionista de televisió. De quina manera diferent entén un mitja i un altre?

L’escriptura per televisió és una escriptura compartida, en equip; la de teatre, com a mínim en el meu cas, és en solitari, fins que un equip ve després i fa realitat l’obra damunt d’un escenari. M’agrada escriure en equip perquè m’ho passo bé, pots riure molt, pots també discutir molt i fins i tot ho pots passar malament, però és un exercici molt interessant creativament i menys introspectiu, la qual cosa de vegades és una virtut. La televisió té unes regles i uns gèneres, que en el nostre país, on és sempre generalista (va dirigida a tots els públics), obliguen a fer un producte de fàcil digestió tant pel que fa a la forma com als continguts, perquè tothom, grans i petits, l’han de poder veure i, si pot ser, anar a beure aigua, al lavabo o a on sigui i poder-ne seguir el fil. Per tant, les propostes de contingut són més limitades. El que he escrit fins ara, en tots aquest anys que he estat treballant com a guionista, és molt determinat. Com a mitjà està en un moment de canvi absolut, o sigui que potser en el futur s’obren altres portes a formes més diferents. El teatre, en canvi, sempre et permet fer molt més el que vulguis, està molt més lluny del dictat de cap indústria i mou molts menys diners, la qual cosa vol dir que és més lliure.


Pg. 7

Els currículums Mercè Sarrias Autora

Barcelona, 1966. És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seves últimes peces teatrals són L'any que ve serà millor, obra col·lectiva amb textos deMarta Buchaca, Carol López i Victoria Szpunberg (La Villarroel, 2011); Quebec-Barcelona, un projecte amb el Théâtre de la Sortie de Secours del Quebec (estrena el 2012); i el divertiment Santi's RIP (Fira de Tàrrega, 2011). Anteriorment, i dins del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya, ha presentat Informe per a un policía volador (Sala Muntaner, 2009) i En defensa dels mosquits albins (TNC, 2008). Aquesta darrera obra ha viatjat posteriorment al Theâtre Le Periscope (Quebec) i al Théâtre de la Vieille 17 (Otawa). A més a més, és autora d’Una lluita molt personal (2004), text curt; La dona i el detectiu (2000), presentada a la Sala Beckett; Un aire absent, escrita el 1997 amb un ajut del Centre Dramàtic de la Generalitat i presentada com a lectura dramatitzada a França i Anglaterra; Àfrica 30, premi Ignasi Iglésias, accèssit del Premio Maria Teresa de León para autoras dramáticas el 1996 i estrenada a la Sala Beckett el 1998 i Al Tren (1995). Treballa habitualment com a guionista de televisió. A la Sala Beckett, d'aquesta autora s'hi han pogut veure Al tren (1995), Àfrica 30 (1998) i La dona i el detectiu (2001).

Philippe Soldevila Director

Traducteur, metteur en scène et directeur artistique québécois. Philippe Soldevila, metteur en scène et auteur, assume la direction artistique du Théâtre Sortie de Secours depuis sa fondation, en 1989. Né de parents espagnols, il développe, au sein de Sortie de Secours, une démarche artistique guidée par une fascination envers les questions identitaires et les cultures étrangères. Bachelier en littérature française (Université Laval) et en théâtre (Université d’Ottawa), il a également étudié au Conservatoire d'Art Dramatique de Québec. Avec Sortie de Secours, Philippe Soldevila a mis en scène Les trois exils de Christian E., À la défense des moustiques albinos, Le Magicien Prodigieux, Santiago, Bhopal, ¡Anarquista!, Chroniques de la Vérité Occulte, Le Temple, Exils, Le Miel est plus doux que le sang et Tauromaquia. Il travaille maintenant à la toute dernière aventure théâtrale de la compagnie, la pièce Québec-Barcelona de Mercè Sarrias, qui sera lancée en septembre 2012 au Théâtre Périscope de Québec, puis présentée dès novembre 2012 à la Sala Beckett de Barcelone. En dehors de Sortie de Secours, il a mis en scène plus d’une trentaine de productions dont, entre autres, Des Fraises en Janvier (Théâtre d'Aujourd'hui/Compagnie Jean Duceppe), Strawberries in january (Centaur Theater/Théâtre d'Aujourd'hui), Doldrum Bay de Hillary Fanin, (Théâtre de la Manufacture, à La Licorne), Quatuor de Ronald Harwood au Théâtre du Rideau Vert, Faust, Pantin du Diable (Pupulus Mordicus), Le Piège, terre des Hommes (Théâtre du Paradoxe) et Les Parents Terribles, (coproduction du Théâtre du Trident et du Centre National des Arts à Ottawa).


Pg. 8

Ses mises en scène du Miel est plus Doux que le Sang (1996) et du Temple (2002), à Québec, ont remporté le Prix de la meilleure mise en scène. Enfin, en mai 1998, il a reçu le Prix John Hirsch du Conseil des Arts du Canada, « en reconnaissance de son oeuvre de metteur en scène et d’un travail qui annonce des réalisations majeures sur le plan de l’excellence et de l’originalité ». En théâtre jeunes publics, Philippe Soldevila a très souvent été associé au Théâtre des Confettis. Il y a écrit et dirigé son Conte de la Lune, en coproduction avec le TPA (Masque 2006 de la Meilleure production jeune public; Prix Éloizes 2007 spectacle de l'année; et prix ZOF de la Fédération culturelle canadienne française et du SAIC). Toujours avec le Théâtre des Confettis, il a mis en scène Partie de quilles chez la Reine de coeur de Jean-Frédéric Messier (Masque des Enfants Terribles 2000). En fin, il a aussi dirigé Iana et le mur de Pascal Chevarie. Philippe Soldevila agit très souvent à titre d'auteur, de traducteur et d'adaptateur. Antérieurement, il a été associé à Robert Lepage comme assistant metteur en scène, ce qui lui a permis de travailler avec des acteurs et des théâtres de plusieurs pays.

Alma Alonso Peironcely Actriu

Estudis i formació

2009. El teatre com a eina de transformació social curs de postgrau a d’Institut del Teatre impartit per Eva García de l’associació Transformas 2007. Curs de dansa-teatre amb Montse Roig al Palacete de la Boro 2007. L’actor i la càmera en comèdia,curs a càrrec de Miquel Folch a Alterego films 2004. Moviment i energia amb Merçè Boronat al Teatre Lliure 2003/04. Danza y movimiento auténtico amb Gema Ruiz al Forn del teatre 2001/03. Dansa Jazz amb Montse Colomé (Comediants) a L'Estudi d'Anna Maleras 96/2000. Llicenciada en Interpretació per l’ Institut del Teatre de Barcelona 92/1996. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona Cant (ampli repertori de bossa nova, coplas i boleros) Richil’s Quartet, formació de bossa nova del que sóc co‐vocalista amb Jordi Vidal. Premis

Som cinema (segona edició del Festival de Cine de Mollerusa, 2008) Premi al millorllargmetratge a Plou a Barcelona, de Carles Torrens Trajectòria artística

2011. El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo; adaptació i direcció Pepa Calvo 2009/10. La Celestina, de Fernando de Rojas; adaptació i direcció Pepa Calvo 2008. Un dia. Mirall trencat, de M.Molins i Ricard Salvat a partir de la novel·la de Mercè Rodoreda. Cia. El corral de l’olivera. Teatre Borràs. Dir. Ricard Salvat 2008. Una mujer en transparencia escrit i dirigit per Eva Hibernia. Sala Tallers del TNC. 2005/06. Les 1001 nits de Luisa Hurtado i Joan Font, extret dels contes clàssics homònims. Cia. Comediants. Gira per Espanya i Catalunya. Temporada al T. Tívoli de Bcn Dir. Joan Font 2004/05 Happy Hour de Pau Miró, versió de l'Oncle Vània d'A. Txèjov. T Lliure Dir.Pau Miró 2004. Plou a Barcelona de Pau Miró. Sala Beckett. Dir. Toni Casares 2004. Dissabte, diumenge, dilluns d’ Eduardo de Filippo. Cia.TNC. Dir. Sergi Belbel 2003. Flor de otoño de J. Mª Rodríguez Méndez. Cia.Kadish-Artenbrut Dir. Josep Costa 2003. Lear d'Eduard Bond. Cia Teatre Lliure. Dir. Carme Portaceli (Grec '03) 2003. Il viaggio a Reims de G. Rossini. Cia Gran Teatre del Liceu. Dir. Sergi Belbel


Pg. 9

2002. Hamlet, una lliçó de Boris Pasternak. Amb Alla Demidova. Dir. T. Terzopoulos 2001/02. Cara de Foc de Marius Von Mayenbourg. Cia. Teatre Lliure. Dir. Carme Portaceli 2000/01. Titus Andrònic de W. Shakespeare. Cia. T. Lliure. Dir. Àlex Rigola (Grec 2000) 2000. Un riure en la foscor de Gérard Vàquez. Cia. Magma Teatre. Dir Robert Torres Cinema i TV

2009. El Mal Menor, curtmetratge 35 mm. Dir. Carles Harillo per al CECC 2008. 13 anys i un dia!, sitcom per a TV3, dir. Jesús Font Personatge:Cristina 2007. Ventdelplà, sèrie dramàtica per TV3. Personatge:secretària 2007. Plou a Barcelona, de Pau Miró. Paper protagonista en una TV movie per TV3 amb Àlex Brendemhül i Víctor Pi. Producció de FAIRPLAY i AUREA DOC. Dir. Carles Torrens. 10 Quebec-Barcelona, de Mercè Sarrias 2004. C’est la vie Camarade de Bernard Uzan. coproducció hispano-francesa per TV3. AUREA DOC. 2001/04. El Cor de la ciutat, sèrie diària per TV3 Personatge: Sílvia, la guionista. 2000. Como repartimos los amigos de J.A. Bayona. Video-clip del grup Ella baila sola

Víctor Álvaro Actor

Llicenciat en Art dramàtic per l’Institut del Teatre. Actor, director i dramaturg. Dircector artístic de l’Almeria Teatre i del Festival BARCINO. Trajectòria

És autor teatral de Romeo i Ofèlia (2001), La sopa depedres. Entre Sobreterra i Sotaterra (2003), Enterrats o LesRoses Putrefactes (2005), SonríeWilly! (2006). Direcció teatral

The marshmallow girls i mr. gershwin de TheMarshmallowGirls. Producció Mallowy Produccions. (2012) La sopa de pedres de Víctor Álvaro. Producció Gataro. (2012) Invasió subtil i atres contes de Pere Calders. Producció Gataro. (2012) ¡Ay, carmela! de José Sanchis Sinisterra. Producció Gataro. (2011) Res de nou de Lluís-Anton Baulenas. Producció Gataro. (2011) La frau de Marta Robelló. Producció Gataro. (2010) El casament dels petitburgesos de Bertolt Brecht. Producció Gataro. (2010) The vinegar dances (tribute to gorey) Producció Gataro. (2010) Los sueños de mi prima aurelia de F.G. Lorca. Producció Gataro. (2010) The black rider de T. Waits. R. Wilson i W.S. Burroughs. Producció Gataro (2009) Dust de Miquel Barcelona i Gisela Creus. Producció NunArt-Gataro. (2009) Cinc noies i un vestit d’Alan Ball. Producció Gataro (2009) Circ cric al parc natural del montseny. Producció CIRC CRIC (2009) Circ cric al price de madrid. Producció CIRC CRIC. (2009) Bruna de nit de Xavier Pagès i Joan Duran. Producció Drama9 (2008) Cartones de Manuel Veiga. Producció Teatre de Ponent (2008)


Pg. 10

Circ cric al parc natural del montseny. Producció CIRC CRIC (2008) Tres sombreros de copa de Miguel Mihura. Producció CAET (2007) Sonríe willy! de Victor Alvaro. Producció Gataro. (2006) Piram i tisbe. Desastre líric a quatre veus, piano, violí i theremin. Producció Gataro (2006) Suite bufa. Acció musical de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny. Producció Gataro.(2005) Romeo i Ofèlia de Víctor Álvaro. Coproducció Tantarantana i Acadèmia de Patafísica. (2002) RRRPRRR! i l’últim cohet de Joan Brossa. Coodirecció de Jordi Basora. Producció Acadèmia de Patafísica. (2001) Casta diva d’Anglès/Bertran/Espasa. Producció El Musical Més Petit (2000) La mort d’august de RomainWeingarten. Coproducció Centre Dramàtic del Vallès i XTV Teatre. (2000) Cantos con tos a partir de textos i cançons de Chorlito. (1999) Los sueños de mi prima Aurelia de Federico García Lorca. Producció La Càmara-Teatre Rubí.(1998) Com a actor

Quebec-Barcelona de Mercè Sarrias. Direcció: Philippe Soldevila. Jugant amb molière de Juan Antonio Castro. Direcció: Esteve Polls. La divina filotea de Calderón de la Barca. Direcció: Pedro Maria Sánchez. K.L.reich de Joaquim Amat Piniella. Direcció Frederic Roda. Odola. Òpera d’Albert Mestres i Jordi Rossinyol. 12 Quebec-Barcelona, de Mercè Sarrias Conte d’hivern de William Shakespeare. Direcció:FerranMadico. Valentina de Carles Soldevila. Direcció:Toni Casares. Arriba una cançó. Idea original Oriol Broggi i Jaume Sisa. Direcció: Oriol Broggi. El diable compartit de FabriceMelquiot. Direcció: Roberto Romei. Copi i Ocaña, al purgatori de Marc Rosich. Direcció: Julio Àlvarez. L’aparador de Victòria Szpunberg. Direcció:Toni Casares. DO’M d’Enric Casases. Direcció: Albert Mestres. Això a un fill no se li fa de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció:TamzinTownsend. Àfrica 30 de Mercè Sàrrias. Direcció: Toni Casares.

Éva Daigle Actriu

Comédienne québécoise. Depuis sa sortie du Conservatoire d’art dramatique de Québec – section Jeu - en 1998, Éva Daigle est très active dans le milieu théâtral professionnel : elle joue sur toutes les scènes de Québec, et aussi à Montréal, Ottawa, en tournée en région et en Europe. Sa pratique l’amène à travailler avec plusieurs metteurs en scène importants : Jean-Pierre Ronfard, Martin Faucher, Guy Alloucherie, Frédéric Dubois, Louise Laprade, Martin Genest, Jean-Jacqui Boutet, Antoine Laprise, Marie Gignac et Philippe Soldevila, entre autres. Polyvalente, elle interprète certains des plus grands rôles du répertoire, chez les auteurs les plus variés : Réjean Ducharme, Corneille, Michel Tremblay, Milan Kundera, Federico Garcia Lorca, Eugène Ionesco, Plaute et autres, et participe également à plusieurs créations. Parmi les rôles les plus marquants de ses premières années de pratique, on retient Éléonore, dans Tango, qui lui valut en 2001 d’être


Pg. 11

finaliste pour le prix Nicky-Roy, Marceline dans Zazie dans le métro, production qui mérita en collectif le Masque de la Révélation en 2002, et L’Infante dans Le Cid, qui lui valut en 2005 une nomination pour le prix Paul-Hébert. Au cours des dernières saisons, on a pu la voir notamment au Théâtre de la Bordée dans La Gloire des filles à Magloire (Renelle), dans En pièces détachées (Pierrette), de même que dans Couche avec moi (C’est l’hiver) (Suzanne), présenté aussi à l’Espace Go; au Théâtre du Trident dans Cyrano de Bergerac (La Duègne et Soeur Marthe), de même que dans le rôle de Catherine Tayet dans L’Asile de la Pureté de Claude Gauvreau, rôle qui lui valut le Prix Janine-Angers 2009; au Périscope dans le cabaret Show d’vaches au Bitch Club Paradise, et dans À la défense des moustiques albinos (Marta) de Mercè Sarrias. Comme comédienne-manipulatrice, elle a collaboré avec le Théâtre du Sous- Marin Jaune (La Bible), le Théâtre Pupulus Mordicus (Jacques et son Maître), et avec l'Ubus Théâtre (Ernest T.) Au cours de la saison 2011-12, on a pu entre autres la voir au Théâtre du Trident, où elle a incarné d'abord Albertine dans Thérèse et Pierrette à l'école des Saints- Anges (mise en scène de Gill Champagne) et ensuite Madame de Sade dans Madame de Sade (mise en scène de Martine Beaulne).

Normand Bissonnette Actor

Comédien québécois. Après avoir commencé dans le métier à Québec en 1981 dans Equus au Théâtre du Bois de Coulonges et dans Des frites, des frites, des frites… au Trident, Normand Bissonnette est allé faire son cours en interprétation à l’École nationale de théâtre du Canada. Peu après sa sortie il s’installait à Toronto où il vécut pendant quatorze ans. Il a beaucoup travaillé au Théâtre français de Toronto ainsi que dans plusieurs séries télé anglophones don’t Power Play et Emily of New Moon. C’est à cette époque qu’il a collaboré comme comédien et parfois aussi comme co-auteur aux spectacles Les Plaques Tectoniques, La Trilogie des dragons, Le cycle Shakespeare et Les Sept Branches de la Rivière Ota de Robert Lepage,

productions qui lui ont fait voir la moitié de la planète. Revenu à Montréal en 2000, on l’a vu entre autres dans L’Auberge du chien noir, et Un Homme mort. En 2006 il boucle la boucle et revient à Québec. Il a été de la distribution de Cyrano de Bergerac, Tableau d’une exécution, L’asile de la pureté et Charbonneau et le Chef au Trident, Insomnie avec le Niveau Parking et Trois versions de la vie au Théâtre Voix d’accès. Plus récemment, on l'a vu dans La Tempête à Wendake, mise en scène de Robert Lepage et dans L'absence de guerre à Premier Acte.


Pg. 12


Pg. 13

Quebec - Barcelona

Documents

Transcript of Quebec - Barcelona