Què opinen els experts sobre el futur de la societat del Maresme?

Debat Sectorial de Societat

Mataró - CCM - 24 abril 2006

Assistents al Debat Sectorial de Societat

Nom Cognom Càrrec Entitat - institucióPresideixSr. Llorenç Artigas Vice-president 2n CCM – Alcalde Ajuntament de Vilassar de Dalt

ModeraSra. Núria Prat Experta Universitat de Barcelona

Experts Sra. Consol Prados Diputada del PSC Parlament de CatalunyaSra. Clara Ferrer Coordinadora per la ConvivènciaSr. Romuald Grané Residència la GatassaSr. Miquel Salrach Consell Consultiu Generalitat de CatalunyaSra. Yolanda Ascasso Tècnica Consell Comarcal del Maresme (CCM)Sr. Miquel Guardiola Grup d’Invàlids de Mataró i Maresme (GIMM)Sr. Jordi Bosch Direcció General d’HabitatgeSra. Àngels Cantos Fundació HospitalSr. Ricard Aymerich President Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Sr. Jordi Merino Tècnic Consell Comarcal del Maresme (CCM)Sra. Marisol Veres Directora CEIP PinedaSr. Cristóbal Zueras Tècnic Ajuntament d’Alella

ObservadorsSr. Eladi Torres Gerent CCMSr. Javier Cisneros Tècnic CCMSra. Maria Xalabarder Tècnic MCRITSr. Andreu Ulied Expert MCRITSr. Frederic Ximeno Tècnic ERFSr. Albert Vendrell Tècnic ERF

• El Vice-president del Consell Comarcal • El Gerent del Consell Comarcal

• 2 tècnics del Consell Comarcal del Maresme• 2 representants del món acadèmic (universitari i escolar)• 1 representant d’institucions socials relacionades amb l’atenció sociosanitària (Fundació Hospital) • 4 representants d’entitats dirigides a diversos col·lectius (Coordinadora per la Convivència, GIMM, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Residència la Gatassa)• 3 tècnics i representants polítics a nivell municipal i català• 5 tècnics observadors

Participants:

• A la reunió es discutí sobre una quarantena de preguntes agrupades en els següents vuit temes clau:

En relació a la qualitat de vida

En relació a l'accessibilitat a espais i transports públics.

En relació al model formatiu del futur

En relació a la xarxa d'equipaments i oferta de serveis existent

En relació a la immigració i la interculturalitat

En relació a les zones amb alt risc de conflicte social

En relació als canvis estructurals de la societat del Maresme

En relació a la planificació urbanística i societat dualitzada

• Mostra: 19 enquestes analitzades.

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) és que en el Maresme, abans del 2015...

• existiran conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i el xoc cultural. No obstant això, també es creu força probable que s’hagi dissenyat una política integral d’immigració a nivell comarcal.

• alguns barris i urbanitzacions marginals s’hauran convertit en zones amb alt risc d’exclusió social i conflicte de convivència i, probablement, hauran aparegut altres zones a la comarca.

• esdevindrà una comarca dual en termes de renda i de segregació de l’espai.

• hi haurà una dualització social derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva manca.

• haurà augmentat la població que es troba en situació de pobresa relativa.

• s’haurà redactat un Pla comarcal per la inclusió social, existirà un programa de recolzament a les famílies amb situacions de dependència i la nova llei de dependència significarà una gran demanda ocupacional en el sector privat d’atenció a les persones.

• els transports públics i els edificis i espais públics de les ciutats construïdes s’adaptin a les persones amb mobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003). De la mateixa manera la majoria d’experts creuen força probable que les noves actuacions urbanístiques integraran o contemplaran el dret a l’accessibilitat universal.

• s’haurà creat un programa de formació i capacitació a les famílies i professionals perquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari a l’educació i es promourà que l’ensenyament maternoinfantil de 0 a 2 anys arribi a tothom.

• es dissenyarà una estratègia que garanteixi l’oferta i la qualitat de l’educació no formal (de lleure i cultural d’infants, joves i adults).

• haurà augmentat la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis.

Entre els experts existeix un ampli consens en que el més convenient seria:

1. Dissenyar una política integral d’immigració a nivell comarcal, així com plans transversals d’acollida i atenció als nouvinguts on s’incloguin tant els serveis socials com l’educació, la sanitat, la joventut, etc. Pel que fa a la probabilitat de que succeeixi o no succeeixi, hi ha un empat.

2. Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural, potenciar el teixit social i un entorn educatiu…) per tal d’afrontar les situacions de conflicte de les zones amb alt risc d’exclusió social. Hi ha una lleugera tendència a creure que probablement succeirà així.

3. Afrontar amb determinació els principals elements de canvi de la societat maresmenca (immigració, envelliment de la població, etc.), així com aplicar polítiques reals d’acció positiva envers les dones. Malgrat tot, l’opinió sobre la probabilitat de l’existència d’aquestes polítiques està força dividida.

4. Incorporar criteris d’equilibri social a la planificació i al desenvolupament urbanístic i territorial per evitar situacions de vulnerabilitat i segregació social. Es manifesten opinions dividides en el grau de probabilitat que succeeixi.

5. Redactar un Pla comarcal per la inclusió social. Proposta reforçada per una lleugera majoria que ho creu possible.

6. Desenvolupar polítiques d’habitatge social que ajudin a resoldre l’accés a l’habitatge per tothom. Hi ha una lleugera majoria que ho creu poc probable.

7. Elaborar un programa d’actuació integral per a les famílies amb situacions de dependència. Premissa reforçada per la tendència majoritària de que molt probablement passarà.

8. Desenvolupar accions per garantir i homologar la qualitat del servei del sector privat en l’àmbit de l’atenció a les persones, donat que la nova llei de dependència molt probablement significarà una gran demanda ocupacional en aquest mateix sector. Malgrat això hi ha un empat d’opinió sobre la probabilitat de que l’administració pugui garantir-ne la qualitat.

9. Adequar les noves actuacions urbanístiques al dret a l’accessibilitat universal i que els transports públics i els edificis i espais públics s’adaptin per a persones amb mobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003). Cal destacar que hi ha només una feble majoria afirmant que molt probablement es complirà.

9. Assolir els estàndards europeus en l’obtenció del certificat d’educació secundària obligatòria. Per al què hi ha poques probabilitats que succeeixi. 10. Dissenyar un programa de formació i capacitació a les famílies i professionals perquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari a l’educació, així com programes de reciclatge, formació i inserció per tal d’assegurar la incorporació dels col·lectius més desafavorits al mercat del treball. Apareixen dos posicionaments gairebé empatats entre els que ho consideren molt probable i els que gens.

11.Promocionar l’ensenyament materno-infantil ( 0-2), així com dissenyar estratègies per garantir la qualitat de l’educació no formal. En aquest punt hi ha una opinió dividida en relació a la probabilitat de que succeeixi.

Majoritàriament no es creu convenient...• l’existència de conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i el xoc cultural, malgrat que s’apunta la probabilitat que si que es donin en el futur.

• l’aparició ni la consolidació de zones amb alt risc d’exclusió social i conflicte de convivència en barris i urbanitzacions marginals. Hi ha un ampli consens que probablement succeeixi.

• la dualització social de la comarca en termes de renda i de segregació en l’espai, derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva manca (zones d’infrahabitatge (barri Cotet, urbanitzacions marginals a Tordera) vs zones d’alt standing (Teià)). Premissa també reforçada per l’ ampli acord en que probablement passarà.

• l’augment de la població que es troba en situació de pobresa relativa. Majoritàrimanet s’està d’acord que probablement passarà.

• l’augment de l’exclusió social provocada per la nova societat digital. Premissa debilitada perquè la majoria d’opinions ho consideren poc probable.

11. Adaptar l’actual xarxa d’ equipaments i serveis de benestar dels municipis del maresme tan a la nova realitat social (interculturalitat, envelliment, nivells de renda, etc). com a la la creixent demanda (resultant de l’augment de la població). Sobre la qual es confirma la tendència que és poc probable que succeeixi.

12. Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis, per aconseguir una resposta més ajustada a les necessitats reals dels ciutadans, tan en la seva dimensió material ( equipaments i serveis ) com no materials ( solitud).

13. Crear alguns sectors d’excel·lència a la comarca pel que fa als equipaments/serveis en l’àmbit de l’educació, la salut i l’atenció a la gent gran. Però són únicament aquests darrers els que tenen una lleugera probabilitat

favorable.

Opinions en relació a la immigració i la interculturalitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es dissenyarà una política integral d'immigracióper a la comarca

Es dissenyaran plans transversals d'acollida iatenció als nouvinguts, on a més dels serveis

socials, també s'inclouran altres àmbits:educació, sanitat, joventut, etc.

Existiran al Maresme conflictes socialsrelacionats amb la immigració extracomunitària i

el xoc cultural.

La comarca estarà preparada per a donarresposta a les demandes de la immigraciód'edat avançada provinent de la UE que

generarà: encariment de l'habitatge, augmentde demanda de serveis assistencials, etc.

És molt probable És molt convenient

Opinions en relació a les zones amb alt risc de conflicte social

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El barri Cotet (Premià), el barri Poble Nou(Calella-Pineda), barris de Mataró (Rocafonda,

Palau, Escorxador, Cerdanyola) iurbanitzacions marginals (Tordera-Caldes

d'Estrac) poden esdevenir zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència.

Apareixeran altres zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència al

Maresme

Les estratègies de desenvolupamentcomunitari (mediació sociocultural, potenciar el

teixit educatiu, etc.) seran centrals per aafrontar aquestes situacions de conflicte

És molt probable És molt convenient

Opinions en relació als canvis estructurals de la societat del Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Maresme esdevindrà una comarca dual entermes de renda i de segregació en l'espai

S'hauran afrontat amb determinació elsprincipals elements de canvi de la societat

maresmenca, la immigració i l'envelliment de lapoblació, etc.

S'aplicaran polítiques reals d'acció positivaenvers les dones (des de l'àmbit educatiu,

laboral, etc.)

És molt probable És molt convenient

Opinions en relació a l'accessibilitat a espais i transports públics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es complirà la legislació, és a dir, tindremtransports públics i edificis i espais públics

adaptats per les persones amb mobilitatreduïda a la ciutat construïda (compliment Llei

51/2003 d'igualtat d'oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat univer

Les noves actuacions urbanístiques integrarano contemplaran el dret a l'accessibilitat

universal.

És molt probable És molt convenient

Respostes en detall

Opinions en relació a la immigració i la interculturalitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es dissenyarà una política integral d'immigracióper a la comarca

Es dissenyaran plans transversals d'acollida iatenció als nouvinguts, on a més dels serveis

socials, també s'inclouran altres àmbits:educació, sanitat, joventut, etc.

Existiran al Maresme conflictes socialsrelacionats amb la immigració extracomunitària i

el xoc cultural.

La comarca estarà preparada per a donarresposta a les demandes de la immigraciód'edat avançada provinent de la UE que

generarà: encariment de l'habitatge, augmentde demanda de serveis assistencials, etc.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a les zones amb alt risc de conflicte social

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El barri Cotet (Premià), el barri Poble Nou(Calella-Pineda), barris de Mataró (Rocafonda,

Palau, Escorxador, Cerdanyola) iurbanitzacions marginals (Tordera-Caldes

d'Estrac) poden esdevenir zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència.

Apareixeran altres zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència al

Maresme

Les estratègies de desenvolupamentcomunitari (mediació sociocultural, potenciar el

teixit educatiu, etc.) seran centrals per aafrontar aquestes situacions de conflicte

És molt probable És poc probable No és gens probableÉs molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació als canvis estructurals de la societat del Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Maresme esdevindrà una comarca dual entermes de renda i de segregació en l'espai

S'hauran afrontat amb determinació elsprincipals elements de canvi de la societat

maresmenca, la immigració i l'envelliment de lapoblació, etc.

S'aplicaran polítiques reals d'acció positivaenvers les dones (des de l'àmbit educatiu,

laboral, etc.)

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a la planificació urbanística i societat dualitzada

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una dualització social derivadad'estratègies urbanístiques o de la seva manca.

P.ex. Zones d'infrahabitatge (urbanitzacionsmarginals a Tordera, polígons d'habitatge al

barri del Cotet, etc), zones d'alt standing a Teià,etc.

Hi haurà una planif icació territorial a escalacomarcal per evitar la segregació.

La planif icació i el desenvolupament urbanísticincorporaran criteris d'equilibri social per evitar

provocar situacions de vulnerabilitat isegregació social.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a la qualitat de vida

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La població que es troba en situació depobresa relativa augmentarà.

S'haurà redactat un Pla comarcal per la inclusiósocial.

Es duran a terme polítiques d'habitatge socialque ajudin a resoldre l'accés a l'habitatge per

tothom.

Augmentarà l'exclusió social provocada per lanova societat digital.

Hi haurà un programa de recolzament a lesfamílies amb situacions de dependència.

La nova llei de dependència signif icarà unagran demanda ocupacional en el sector privat

d'atenció a les persones.

L'administració estarà preparada per garantir ihomologar la qualitat de servei del sector privat

en l'àmbit de l'atenció a les persones.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a l'accessibilitat a espais i transports públics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es complirà la legislació, és a dir, tindremtransports públics i edif icis i espais públics

adaptats per les persones amb mobilitatreduïda a la ciutat construïda (compliment Llei

51/2003 d'igualtat d'oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat univer

Les noves actuacions urbanístiques integrarano contemplaran el dret a l'accessibilitat

universal.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació al model formatiu del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El nivell d'obtenció del certif icat d'educaciósecundària dels joves de la comarca assolirà,

com a mínim, els estàndards europeus.

En comptes d'intentar invertir la situació actualde nivell formatiu s'atrauran joves formats

d'altres països amb un nivell de formació mésalt.

Es promourà que l'ensenyament maternoinfantilde 0 a 2 anys arribi a tothom.

Es dissenyarà una estratègia que garanteixil'oferta i la qualitat de l'educació no formal (de

lleure i cultural d'infants, joves i adults).

Es crearà un programa de formació icapacitació a les famílies i professionals

perquè les qüestions de gènere o culturals nocondicionin l'accés igualitari a l'educació.

Els programes de reciclatge, formació i insercióseran efectius per assegurar la incorporaciódels col·lectius més desafavorits al mercat del

treball.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a la xarxa d'equipaments i oferta de serveis existents

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La xarxa d'equipaments i serveis es dimensionarà per donar resposta al creixement de lademanda resultant de l'augment de la població.

La xarxa d'equipaments i serveis s'adaptarà d'una manera eficient a la nova realitat social(interculturalitat, envelliment, accessibilitat als serveis en funció de la renda, existència d'oferta

de serveis en el territori, etc.)

Augmentarà la coordinació entre les diferents administracions per millorar l'aprofitament i l'úseficient dels serveis.

Es donarà resposta a les necessitats reals dels ciutadans, és a dir, l'oferta de serveis iequipaments s'aproparà a les demandes de dimensió material (equipaments, etc.) i no material

(atenció als problemes derivats de la solitud, etc) dels habitants del

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de l'educació.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de la salut.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de l'atenció a la gent gran.

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient