Què hi ha al darrera de les pantalles?

8/10/2019 Qu hi ha al darrera de les pantalles?

1/14

LlicnciaCreative Commons

Realitzat per Amb el suport de

PrOpOsT DIDCTICPrOpOsTA DIDCTICA

PeR TrEb Ll RPeR TrEbALlAR

Mb JOVEsAMb JOVEs

LIMp CTe DEl COnSUM DE TeCNoLoGILIMpACTe DEl COnSUM DE TeCNoLoGIA

En P SoS DEl SUDEn PASoS DEl SUD

QU HI HA AL DARRERAQU HI HA AL DARRERADE LES PANTALLES?DE LES PANTALLES?


2/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal

darreradelespantalles?

222

ndexndex

Material realitzat per Educaci per a lAcci Crtica(EdPAC) dins la campanya Qu hi ha al darrerade les pantalles? subvencionat per Diputaci de

Barcelona.

Web del programa amb informaci i materialaudiovidual: http://pantallesalsud.wordpress.com/

Compaginaci: EdPAC

Febrer de 2012

1. A les nostres mans 3

2. Jo mato, tu mates, ell ens mata 4

3. Consumint el planeta 6

4. Vdeo-frum amb Digital Handcraft 8

5. Una campanya de mrqueting social 10

6. Un negoci rod 11

7. Vidculum Vitae 13


3/14

En UN P ReLl DE LNIEsEn UN PAReLl DE LNIEs

INfOrM CI PeR L COnDUCCIINfOrMACI PeR A LA COnDUCCI

L CTIVIT T P S P SLACTIVITAT PAS A PAS

ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


333

a les nostres mansa les nostres mans

1. Sexplica a lalumnat que han dimaginar que formen part del Consell dAdministraci dunatransnacional europea que fabrica pantalles (mbils, tabletes, ordinadors, etc.) i que el seuobjectiu fonamental s guanyar el mxim de diners en el menor temps possible. El seu negociha de ser competitiu; aix s mirar de reduir els costos per augmentar els benecis.

2. Es fan grups de 4-5 persones. Cada grup ha de prendre aquesta srie de decisions tot raonantel perqu nhan escollit una o una altra:

Propietat de la fbrica Tindran fbriques prpies (hauran dassumir la gesti de personal i

la de residus, shauran de fer crrec dels problemes laborals, socialsi ambientals de la producci, etc.) o encarregaran la feina a altresempreses subcontractades?

Ubicaci de la produc-ci

Fabricaran a Europa (els costos laborals sn superiors i hi ha unalegislaci que protegeix el medi ambient) o a un pas del Sud?

Normativa laboral Respectaran les normes laborals bsiques -persones amb contrac-te, sous segons conveni, baixes per maternitat, etc. o miraran desaltar-se-les?

Protecci ambiental Compliran les lleis ambientals (tractament de residus, sistemes dereciclatge, reutilitzaci de materials, etc.) o miraran de saltar-se-les o fabricar a llocs on no hi ha mitjans pblics per assegurar elcompliment de la llei?

3. Sexposen els treballs del grup i es comenten.

4. Es conclou lactivitat explicant que sovint quan es tracta de guanyar diners o de reduir costos,les decisions empresarials -al Nord i al Sud- van en contra dels interessos socials i ambientals.

Les empreses de tecnologia no acostumen a tenir fbriques prpies. Encarreguen la feina a altres

provedors de pasos del Sud per aconseguir diferents avantatges: Externalitzar problemes laborals (sous que no cobreixen el mnim per subsistir i treballs

amb jornades laborals de 12 hores 6 dies la setmana, la responsabilitat dels quals sn delempresa fabricant i no de la comercialitzadora del Nord).

Externalitzar impactes ambientals (si hi ha contaminaci a laire o a laigua de la zona,s problema de lempresa). Moltes de les zones ms contaminades del mn -algunesciutats de la Xina, la frontera de Mxic amb els EUA- sn zones franques on es fabricatecnologia i productes dexportaci per als pasos rics.

Pressionar al provedor: en cas daugmentar el preu es canvia dempresa, es poden redu-ir terminis de lliurament, etc.

> Conixer prctiques poc tiquesdalgunes empreses comercialit-zadores de pantalles.

El jovent es posa en el paper del sector empre-sarial dalta tecnologia, i decideix com fabri-car, a on i en quines condicions.


4/14


5/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


555

6. Com a reexi nal es poden llenar aquestes preguntes:

s casualitat que lempresa que fabrica el Call of Duty sigui dels EUA, que aquest passigui el primer fabricant mundial darmament, que sigui el pas ric que ms participa enguerres del mn, i que un dels grups de pressi ms importants dall sigui la NationalRie Association (Associaci Nacional del Rie) que defensa el dret a posseir armes?

Un dels objectius daquest e-joc podria ser la normalitzaci de la guerra o la justicacide limperialisme de pasos del Nord envers el Sud?

Se semblen aquest tipus de jocs a certes pellcules violentes de la factoria Holywood?

7. Podem recomanar al jovent que vegin a casa la pellcula Lord of war (El senyor de la guerra),escrita i dirigida per Andrew Niccol a 2005 i protagonitzada per Nicolas Cage.


6/14




ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


666

1. Es demana quina s la marca ms coneguda daparells de telefonia mbil, de tabletes i dereproductors de msica en format digital Apple i com pensen que han creat el seu prestigi.

2. Es formen 4 grups. A cada un se li fa un daquests encrrecs:

a) Dissenyar la campanya publicitria de la marca: Ha dinformar de les caracterstiquestcniques dels productes o associar-los a un estil de vida, a una manera de ser? Inte-ressa que qui compri aquell producte senti que entra a formar part dun grup selecte?Quines teriques caracterstiques tindria aquest grup?

b) Decidir la durada del producte: Ha de ser com era fa uns anys- per a tota la vida ointeressa que sespatlli aviat i la seva vida til sigui curta? Donaran facilitat per arreglarels que sespatllin o ho dicultaran per tal que sen comprin de nous?

c) Planicar les diferents versions: Cada quan trauran una nova versi, molt de tant entant o sovint? Si es canvia el programari es podr installar en els aparells existents oshauran de comprar un de nou per poder gaudir dell?

d) Organitzar les modalitats de compra: Es necessitar disposar de diners en efectiu oes podr comprar a crdit (aplaant el pagament amb una targeta de crdit o pagantuna part cada mes? Es buscaran maneres denganyar la ciutadania perqu pensi que sgratut quan realment no ho s?

3. Sexposa el treball dels grups i es comenten. Es pot explicar com hi ha empreses -Apple- quediculten el canvi de bateries (per obrir els aparells shan de dur a un concessionari) o com les

empreses de telefonia mbil donen crdits vestits de regals -un mbil no s gratis quan sesigna un comproms de permanncia i una quota mnima al llarg de 18 mesos.

4. Sexplica com aquestes empreses omplen de glamour els seus productes i cobren un preu foraalt per ells, amaguen unes condicions de fabricaci a pasos del Sud que vulneren els dretssocials de qui treballa.

Les diferents estratgies que es fan servir per al foment del consumisme sn, entre daltres:

La publicitat: dna valor als productes i els vincula amb lxit, el prestigi, etc. El crdit: permet comprar sense disposar realment dels diners necessaris i de deslligar la

poseci dun aparell dels diners necessaris. Lobsolescncia forosa o programada: els productes estan fabricats de manera que la

seva vida til s curta. La tecnologia a compte-gotes: tot i que es disposa de molta tecnologia, es va deixant

anar mica en mica per a qu de seguida que sadquireix un ordinador, una tableta, unaconsola, hi aparegui en el mercat un de nou amb noves prestacions de manera que,al poc temps de lexistncia dun producte o dun programari, hi hagi un tericamentmillor.

El desig: aquest subsituteix la necessitat com a criteri principal a lhora de voler disposarduna tecnologia.

El jovent reexiona sobre les estratgies perafavorir una actitud consumista de pantalles ialtres productes de consum.

> Prendre conscincia de lesestratgies que empren les em-preses per a qu fem un con-sum abusiu i acrtic de novestecnologies.

consumint el planetaconsumint el planeta


7/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


777

5. Es pot donar a una persona aquest text perqu el llegeixi en veu alta (sobre les condicions defabricaci a la Xina duna empresa que produeix per a Apple ms informaci a http://panta-llesalsud.wordpress.com/2012/01/22/fabricar-un-iphone-per-menys-dun-euro-lhora/). Algunesde les informacions que aporta sn:

La jornada laboral s de 48 hores a la setmana. El sou base s de 0,76 euros lhora. Per satisfer les demandes -sovint amb carcter durgncia- de les empreses comercialit-

zadores dels pasos rics, les persones que treballen han de superar el lmit de 36 hores

extres al mes, ns a 98 hores extres mensuals. Qui treballa s pressionat per gaudir noms dun dia de descans de cada 13. Les persones que cometen errors a la feina -sovint per pressi o per manca de descans-

sn humiliades pblicament. Els treballadors i les treballadores han hagut de rmar una clusula en que es compro-

metien a no sucidar-se. En molts casos viuen en dormitoris collectius compartits entre 24 persones

6. Per acabar es recomana veure a casa el documental Comprar, llenar, comprar, que es pot tro-bar a la web del programa Pantalles al Sud: http://pantallesalsud.wordpress.com/2012/02/02/comprar-llencar-comprar/


8/14




ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


888

> Conixer de manera grcales condicions de fabricaci iels impactes de les e-deixallesrelacionades amb els productesdalta tecnologia.

vdeo-frum ambvdeo-frum ambdigital handcraftdigital handcraft

Saprota el vdeofrum per conixer unarealitat amagada i fer propostes per reduirlimpacte indesitjable del nostre s de la teco-nologia.

Diferents organitzacions no governamentals es dediquen a observar i monitoritzar les condicions

socials i ambientals relacionades amb productes que bsicament es consumeixen als pasos ricsper es produeixen i semmagatzemen un cop ja no sn tils a pasos del Sud. En altres ocasionssn periodistes dinvestigaci que entenen la seva professi com un canal per donar a conixerrealitats amagades a la ciutadania.

Algunes ONG desprs de les seves investigacions ho donen a conixer a les comercialitzadores delNord per a qu assumeixin les seves responsabilitats, pressionin a les empreses subcontractadesper a qu respectin els drets social i ambientals, i paguin de manera tica aquestes empreses pertal que puguin millorar les condicions de fabricaci, el tractament de residus contaminants i dispo-sar dunes condicions laborals dignes.

A Catalunya entitats com Setem-dins la campanya Roba neta- investiga la confecci de roba olObservatori del Deute en la Globalitzaciho fa de les transnacionals espanyoles a Llatinoamri-ca, per ns al moment cap entitat est estudiant la de les noves tecnologies.

1. Es visualitza el documental de 28 minuts Digital Handcraft (Treball digital a m) realitzat perTfair i PC Global, que es pot veure a la web del programa Pantalles al Sud: http://pantallesal-sud.wordpress.com/2011/12/30/digital-handcraft-treball-digital-a-ma/

2. Es pregunta qu s el que ms els ha sorprs del documental i es fa un debat.

3. Es divideix el grup en dues parts i se li dna a cada un lencrrec de cercar propostes sobre qus el que est en les nostres mans per mirar dincidir en aquesta problemtica. Cada equip tun daquests dos encrrecs:

Accions individuals (qu puc fer jo). Accions collectives (qu podem fer com a grup o com a centre educatiu).4. Sexposen i es complementen amb altres idees com aquestes si no shan comentat:

Compartir els aparells (consola, mbil, ordinador...) enlloc dhaver de tenir-ne un depropi.

Reparar-lo quan sespatlla. Adquirir el qu les prestacions que necessitem enlloc del que t una potncia que mai

emprarem. Comprar-ne de segona m. Informar-nos de les condicions de fabricaci i transmetre aquesta informaci. Fer el treball de recerca de batxillerat sobre aquest tema.

Tornar un regal electrnic si no es necessita. Escollir els aparells amb programari lliure enlloc dels que en tenen de privatiu. Tenir cura dels aparells per augmentar la seva vida til. Escollir les empreses que fabriquen o comercialitzen amb ms criteri social i ecolgic.


9/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


999

5. Es recomana la cerca dinformaci prvia a la compra daparells i de propostes per fer-ne uns ms sostenible i conscient, oferint dues fonts fora tils:

El rnquing que fa Greenpeace entre les principals empreses delectrnica pel que fa alscriteris mediambientals (Guide to greener electronics a http://www.greenpeace.org/in-ternational/en/campaigns/climate-change/cool-it/Guide-to-Greener-Electronics/).

La revista Opcions -Informaci per a un consum conscient i transformador- i la seva webhttp://opcions.org que informar i suggereix accions prctiques relacionades amb elsaparells i el programari, com ara el monogrc dedicat als mbils: http://opcions.org/

revista/32-parlem


10/14




ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


101010

1. Es proposa al grup de joves que elaborin una campanya per sensibilitzar la resta de limpactedel nostre s de la tecnologia a pasos del Sud.

2. Hauran de decidir i valorar diferents aspectes:

La idea que volen transmetre tenint en compte que s millor transmetre una o duesidees que tocar vries tecles.

Els recursos que es disposen: persones amb les que comptem, recursos al nostre abastque podem emprar, si tenim un petit pressupost o no, etc.

Accions que realitzarem, com ara:Creaci dun mural en gratti.

Cartells en cartolina amb missatges de sensibilitzaci.

Dibuix, collage o treball amb fotograa amb un lema per serigraar-lo en samarretes.

Concurs dun lema i un grasme.

Tallers de sensibilitzaci al centre educatiu o a lespai jove del poble o barri.

Publicaci de notcies a la bitcola del centre.

Realitzaci dun vdeo amb entrevistes a joves sobre la seva opini i coneixement sobreaquest problema.

Elaboraci dun fons de pantalla de sensibilitzaci per als ordinadors del centre educa-tiu.

3. Es designaran les persones que sencarreguen de cada fase de la campanya, el temps necessariper al seu disseny i realitzaci, i com savaluar si sha fet el que shavia previst i ha tingut elresultat esperat.

Consume Hasta Morir -dEcologistas en Accin- s lorganitzaci pionera i referent a lEstat en

mrqueting social i contrapublicitat. Coneixent les tcniques i les estratgies publicitries, lesempren per denunciar prctiques de grans empreses, donar a conixer problemes socials o ambi-entals, o mostrar les contradiccions dun sistema de producci i consum que est retallant el futurdel planeta.

La seva web (http://consumehastamorir.org) s la plataforma per mostrar les seves creacions -quees poden descarregar i emprar gratutament-, fer propostes educatives i assessorar a qualsevolpersona o entitat que vulgui emprar les estratgies de contrapublicitat.

El grup de joves dissenya i realitza diferentsaccions per sensibilitzar altres sobre els impac-tes en el Sud del nostre s de les tecnologies.

> Implicar-se com a jovent en lacreaci duna campanya entreiguals de sensibilitzaci sobrelimpacte de les pantalles apasos del Sud.

una campanya deuna campanya demrqueting socialmrqueting social


11/14




ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


111111

Es munta un punt informatiiu al centre edu-catiu per mostrar el que passa duna maneragrca i informar el jovent.

> Veure les diferncies entre elsguanys relacionats amb la tec-nologia al Nord, i les prduesals pasos empobrits.

un negoci rodun negoci rod

1. Sorganitza una parada informativa sobre pantalles amb una perspectiva Nord/Sud al centreeducatiu semblant a les que posa lalumnat per recollir diners de cara al viatge nal de curs.

2. Es decideix quins elements grcs shi posar (com ara un mbil o una tableta gegant decartr, un rtol, etc.) i quin material es necessitar (una taula, un llenol o pea de roba percobrir-la, cadires...). Es deneix amb quins elements hi contar. Algunes idees que es podenincloure:

Venda daparells

electrnics

Cont promocions i ofertes com ara Enduguis noms per 300 euros

una consola xa i una porttil per a la seva canalla Per qu nomstenir una televisi a casa si en pot tenir tres? El teu mbil ja t unany; canvial!.

Ocina de treball Sofereixen dos tipus de feines:

A Europa: places de dissenyador/a dels productes electrnics, perso-nes caadores de tendncies, professionals de mrqueting per crearcampanyes publicitries, i altres. Totes tindran un sou de 2.500euros mensuals ms extres.

Al Sud-est asitic: sou de 100 mensuals sense contracte.

Recollida de deixa-lla electrnica

Hi ha aparells antics (enrutadors, telfons, targetes mare dordina-dors...) amb sobres gegants destinats al cementiri electrnic de Ghana.

Vdeo Es pot posar en un ordinador porttil o projectat en alguna paretalgun dels vdeos que hi ha a la web http://pantallesalsud.wordpress.com/

Algunes agncies mediambientals i ONG calculen que prop de tres quartes parts dels residus elec-

trnics de la Uni Europea -les e-deixalles- senvien a lfrica i lsia. Daquesta manera, no nomssexporten problemes ambientals de la fabricaci, la violaci de drets laborals i de salut, sintamb unes deixalles sense valor per amb capactitat per crear problemes de salut en llocs sensesistemes rigurosos de tractament dels materials.

Labocador electrnic de Agbogbloshie, a Ghana, ha estat fora estudiat i documentat. Situat enuna zona marginal i ple de televisions, ordinadors, impresores i mbils, est provocant la contami-naci de laigua, la terra i laire. A ms, milers de persones -la majoria menors dedat- acudeixendiriament per tal daconseguir materials amb algun valor. Algunes de les prctiques que fan perobtenir-los -com ara la crema de carcasses- els est provocant problemes greus de salut per lainhalaci de vafos txics. Ms informaci a http://pantallesalsud.wordpress.com/2012/02/02/els-cementiris-on-acaben-els-ordinadors/


12/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


121212

3. Es decideix el dia o dies que es posar, intentant que sigui alguna jornada que tingui un cairems ldic (abans de les festes de nadal, Sant Jordi...) i qui sencarregar de cada cosa. Es potpassar per les classes per explicar la iniciativa i motivar que el jovent sacosti a la parada.

4. Posteriorment savalua el resultat de la intervenci.


13/14




ObJECTIUObJECTIU

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


131313

vidculum vitaevidculum vitae> Posar-se a la pell duna tre-

balladora dun pas del Sud,les condicions de la qual no lipermeten rebutjar una feinaamb unes condicions laboralsseverament injustes.

El jovent simagina la trajectria vital dunadona que acaba treballant en una fbrica detecnologia duna empresa de la Xina.

En lmbit industrial de la fabricaci daparells electrnics (mbils, ordinadors, tabletes, etc.) les

dones de pasos del Sud tamb estan en una situaci desfavorida respecte els homes. La contracta-ci femenina t diferents avantatges -tot i que no siguin gens tics- per al sector empresarial:

Poden cobrar menys per la seva feina. Si han de mantenir altres membres de la famlia no es poden permetre de ser acomiades

i aguanten pitjors condicions laborals. Sorganitzen menys en plataformes de defensa dels drets de les persones treballadores

(sindicats i altres organitzacions).Daltra banda, pateixen situacions de discriminaci de gnere, com ara lacomiadament si es que-den embarassades, assetjament de tipus sexual, o bloqueig per al seu accs a crrecs de responsa-bilitat o direcci.

1. Es demana a una persona que llegeixi en veu alta la segent oferta de feina:

Sofereix la vacant duna noia jove per a una feina en una empresa pionera en el sectorde lelectrnica amb una plantilla de ms dun mili de persones. Poden presentar-semenors de 16 anys sempre que laparena sigui de ms edat.

La jornada laboral oscillar entre els 6 i 7 dies per setmana, a ra de 12 h per dia.

Lempresa posar a disposici de la treballadora habitatges socials de lloguer amb 5noies per habitaci.

Es facilitaran mscares per a lexposici a residus qumics perillosos i, en cas dintoxica-ci, es permetr abandonar el lloc de treball. Igualment en cas de defunci per acci-dent de treball lempresa informar la famlia.

Lempresa es compromet a amagar les noies menors de 16 anys en cas dinspecci, aexpressar que tothom cobra el salari mnim legal, a fer creure que es pagaran totesles hores extres obligatries, i a tenir un programa datenci psicolgica per reduir elnombre de sucidis.

Soferir con a complements formatiu, experincia en patir discriminaci per ra delsexe i en dicultats per formar part de sindicats lliures.

El sou dependr duna jornada diria que podr arribar a les 16 h amb un preu perhora duns 0,70 euros.

2. Sexplica que aquestes condicions laborals han estat documentades en fbriques de Foxconna la Xina que fa components electrnics per a moltes multinacionals del Nord de producteselectrnics.


14/14

Q

u

h

h

a

d

e

a

d

e

p

a

e

Quhihaal


141414

3. Es fan grups de 4-5 persones i sels demanen que pensin com deu ser el Vidculum Vitae (expe-rincia, origen i situaci familiar, situaci econmica, etc.) duna persona en principi de sexefemen que es veu obligada a acceptar una feina aix.Conv explicar prviament que la majoria daquestes dones i noies sn migrants del propipas que provenen de la Xina rural. Per anar a treballar poden haver-se desplaat milers dequilmetres per anar a treballar a ciutats, algunes de les quals sn de les que tenen laire mscontaminat dell planeta. I que podem entendre la Xina, a efectes de nombre dhabitants, depoder econmic i dextensi, ms com un continent que no pas com un pas -s ms correctecomparar-la amb la Uni Europea que amb lEstat espanyol.

4. Finalment es comenta la major vulnerabilitat de les dones en aquest tipus de treball, concre-tant-se en el cobrament de sous inferiors a igual feina, la dicultat daccedir a llocs de poder ales empreses, patir assetjament i discriminaci, o el sentir-se ms compromeses amb el mante-niment daltres membres de la seva famlia.Tot i que no estigui enfocat a la fabricaci de tecnologia sin a la de roba, podemveure el vdeo Curtmetratge 38 (http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=d7aQInsH6cc). Fet per Interfernciesper a la campanya Roba Netade Setem,mostra amb una perspectiva de gnere com cert tipus de consum no ens ajuda ni al Nord ni alSud.

Greenpeace Switzerland(llicncia CC)

Què hi ha al darrera de les pantalles?

Documents

Transcript of Què hi ha al darrera de les pantalles?