Teniu a les vostres mans elnúmero 25 de la revista Zoo Club.Assolir aquest número és una fitaImportant, que reflecteix l'èxit queha tingut el propi Zoo Club demanera creixent des dels seusorígens.La revista ha passat per di versesetapes, ha ofert diferents continsuts

b '

fins a arribar a la seva estrucuturaactual, que combina centresd'interès per a tots els públics.Recentment, el contingut s'haenriquit de manera notable, amb laincorporació de noves seccions quela fan més rica i amena.Aquest número l'hem dedicatespecialment a la funció educativadel zoo, una de les nostres tasques

primordials i en la qual des desempre hem tingut un nivell moltdestacat mundialment. El nostreDepartament d'Educació, amb elseu ventall d' acti vitats, personal inutjans constitueix un element claude la funció social del nostre zoo. Amés de la inauguració del'exposició "EI misteriós món delverí" i de la festa de bateig delscangurs de Sidney, que trobareu aaquestes mateixes pàgines, pucanunciar ja la presència d'unaparella d'óssos formiguers en unanova installació, que podreu veureja quan aquest número estigui a lesvostres mans.

Enric MasGerent

UICNlhénM.rdaI para la NaIu'aIeIla

EI Parc Zoològic de Barcelona és

membre de la Unió Internacional per a

la Conservació de la Natura

Director

Ferran Costo

Cap de redacció

Josep·Lluís Melero

Redacció

Monel Aresté

Eulàlia Bohlgas

Rafael Cebnón

Jard I Fàbregas

Joaquim Lacueva

Documentoció gràfica

Arxiu Zoo

A G E Fotostock

Pedra Martínez Cornón

DiputacIó de Barcelona

Publicitot

Miquel Mundl

Tel 32121 14

Disseny gràfic i maqueto

Norbert Salvador! Elmanagràfic

Fotomecànica

Catalunya Accés,S L

Dipàsit legal B·41270·91

SUMARI1111

EDITORIALSUMARI

ELS NOSTRESANIMALSEI Calau Bicorne

El MÓN DELS ANIMALSEls cocodrils del Món (3)11

11 QuÈ CAL FER...Per conservar el cosd'un insecte trobatmort.

III VINE I GUAITAEls felins

El FAUNA CATALANALa perdiu blanca

IB ELS COLORSDE L'ESTIU

El PARCS NATURALSSt. Llorenç del Munti l'Obac

El L'EDUCACiÓAL ZOO

El PER ALS PETITSEls consells d'en Kolo.Entretaniments

El NOTíCIES

El BÚSTIA

ID CONCURS

Impressió

Gómez Bol, S A

Edito

Ajuntament de Barcelona

Parc Zoològic de Barcelona, S A

Parc de la Ci utadella

08003 Barcelona

Paper ecològic 100% sense clor

JULIOL 1995

"11~~

"OON

L CALAU BICORNE

Els calaus són un grup d'unes 45espècies d'ocells forestals i desabana que es caracteritzen sobretotper la presència d'un becespectacular i vistós, conside-rablement gros comparat amb laresta del cos, i en molts casosreforçat a la part superior per unamena de casquet ossi. Malgrat laseva aparença aparatosa, aquest becés molt lleuger, ja que està constituïtper una estreta capa de ceratina querecobreix un suport ossi d'estrucutraesponjosa i de molt poc pes. L'únicaexcepció n'és el calau de MalàisiaRhinoplax vigil, que té el casquetd'ivori compacte, semblant al delsullals dels elefants, i per aquestmotiu és molt perseguit, i estàcondemnat a la desapariciódefinitiva en poc temps si no esprenen mesures dràstiques perprotegir-lo.Encara que el gros bec del calaurecorda al dels tucans, ocellssudamericans de l'ordre delsPiciformes (picots) dotats tambéd'un bec de bona grandària, uns ialtres no tenen cap relació entre si,ja que els calaus pertanyen a l'ordredels Coraciformes, un grup bendivers d'ocells de colors vius alqual també pertanyen el blauet,l'abellerol i la puput amb els qualscomparteixen una sèrie decaracterístiques anatòmiques, comles potes curtes amb quatre dits, tresdirigits cap endavant i parcialmentunits per una membrana i el quartorientat cap a enrera, i l'absènciad'un múscul motor de la cama,present en quasi totes les altres aus.Presenten distribució tropical isubtropical. Es troben per tot Àfricaal sud del Sahara, l'Índia, bona partdel sudest asiàtic i l'illa de NovaGuinea.Com que la majoria de les espèciesde calau viuen als boscos i selves

Buceros bicomis bicomisBuceros bicomis cavatus

tropicals, tots ells es troben avui enseriós perill d'extinció a causa de ladeforestació que pateix el seuhàbitat. Fins a set espècies de calauses troben protegides pel conveniCITES -que regula el tràficinternacional d'espècies pro-tegides- algunes dins l'apèndix l, elde màxima protecció. Una de lesque es troba en aquesta situació ésprecisament l'espècie que es potveure al nostre zoo, el calau bicorneBuceros bicornis, una de lesespècies més grans, ja que potarribar a mesurar més d'un metre dellargària i pesar més de 3 kg.Aquest calau és de costumssedentaris i habita a les selvestropicals de l'Índia, el Nepal,Bangladesh, els països d'Indoxina,la península malaia i l'illa deSumatra. Viu en parelles o en petitsgrups familiars que defensen amplisterritoris de fins a 500 had'extensió. El marcatge d'aqueststerritoris el fan mitjançant un variatrepertori de crits i sons que espoden escoltar a considerablesdistàncies al mig de la jungla. Elsdos sexes són d'aspecte semblant ila diferència externa mésremarcable és el color de l'iris de

l'ull: vermell en cas de! mascle iblanc en el de la femella.Són ocells de vol lent i pesat, peròmolt sorollós, ja que en bategar lesales, l'aire passa a través de lesplomes rèmiges, no del totprotegides per les cobertores. Laseva alimentació és molt variada-omnívora-, ja que mengen totamena de fruites, llavors, insectes ipetits vertebrats, que localitzenentre les branques dels arbres, peron es desplacen a petits salts, e!mateix sistema de locomoció quefan servir quan baixen a terra. Elspetits animals que capturen se'lsempassen sencers, i després enregurgiten les parts que no podendigerir.Però sens dubte, l'aspecte méscuriós del seu comportament és laseva manera de nidificar: els nius eslocalitzen a cavitats naturals delsarbres o en antics nius de picots,sempre a considerable alçada. Quanla femella està a punt de posar elsous, s'instal-la a la cambra del niu iella mateixa, amb l'ajut del mascle,tapa l'entrada amb una barreja defang espès, excrements i restesd'aliment regurgitat que, un copseca, transforma el niu en un refugi

inexpugnable davant dels possiblesdepredadors com poden ser lesserps i els micos. Només deixen unapetita obertura per on pot sortir elbec de la femella, que des d'aquestmoment serà alimentada pel mascle.Mentre la femella resta tancada dinsel niu, manté la llarga cuadoblegada sobre l'esquena I llençaels excrements pel petit forat del'entrada per tal de mantenir ben netel seu habitacle temporal. Aquestaexpulsió dels excrements cap al'exterior també la realitzen desprésels polls.La posta és d'lo 2 ous, que serancovats entre 28 i 40 dies. Le femellaqueda enclaustrada tot el períoded'incubació i les primeres setmanesde vida dels pollets. Quan aquestsarribin més o menys a la meitat delseu creixement, la femella trencaràamb el bec la paret de fang i sortiràa ]' exterior. Les mateixes cries, ambla collaboració dels adults, tornarana tancar-la ràpidament i es quedarana dins encara un mes més fins queabandonin definitivament el niu.Aquest estrany comportamentreproductor es presenta en totes lesespècies de calaus excepte en lesdues espècies terrícoles africanesdel gènere Bucorvus, que notanquen el niu, encara que lafemella també és alimentada pelmascle mentre dura la incubació.En el nostre zoo tenim una parellade calaus bicornes: un mascle queva ser decomissat l'any 1988 aPalma de Mallorca i una femellaque ens va arribar l'any 1994 enprèstec des de Palmitos Park.Aquests dos exemplars encara esmantenen separats, però pro-perament se' ls remodelarà unainstallació de l'aviari que esprocurarà que disposi de tots elselements necessaris per tal que,malgrat les dificultats querepresenten els seus complicatshàbits de nidificació, se'n puguiaconseguir la seva reproducció.

,.,11~..U

OONRafael Cebrian

Departament d'Educació

~

111~.."ooM

ELS COCODRILS DELMÓN(3)

En aquest tercer capítol de lasèrie presentem les fitxes denou espècies de cocodrils queviuen a Àsia i Oceania.

COCODRILS VERTADERS(Família Crocodílids)A Àsia i Oceania, hi viuen setespècies d'aquesta família, sis de lesquals pertanyen al gènereCrocodylus, del qual ja vam tractaren el segon article de la sèrie (ZooClub no. 24). L'altre gènereésTomistoma, amb una únicaespècie.

'GENERE Crocodylus(12 espècies, 6 a Àsia)

Continua colonitzant petites illesdel Pacífic. De vegades provocaaccidents mortals en aparèixer a riusi platges freqüentades per banyistesREPRODUCCIÓ: Nidifiquen a latemporada de les pluges i els niusen monticle poden contenir de 25 a80 ous.ESTATUS: Ha estat caçatintensivament a tota la seva àrea dedrstribució perquè la seva pell és dequalitat excellent. Va estar, doncs,al caire de l'extinció a Austràlia ialtres zones. Tot i així, amb uncontrol racional de la seva caça il'establiment de granges de cria pera la producció de pell de bonaqualitat, no només s'ha salvat]' espècie sinó que avui en dia és unanimal abundant a determinadesregions d'Australia i Nova Guinea,on se'n controlen periòdicament elsexemplars més grans i agressius.

Cocodril d'estuari

WI? )

Cocodril d'estuariCrocodylus porosusCARACTERÍSTIQUES: Cap moltgran amb el musell molt allargat,fins a 2,1 vegades més llarg quel'amplada del cap a l' alçada delsulls. Té un parell de crestes sortintsque enllacen les òrbites dels ulls alpunt mitjà del musell. Armadurapoc ossificada de la qual destacal'absència de grans escatespostoccipitals. Coloració moltvariable, amb 4 o 5 bandes negresque acostumen a desaparèixer en elsindividus més vells. Abdomenuniformement crema o groc daurat.MIDA: És el rèptil vivent més grandel món. Pot atènyer els 7 m i pesarmés de 1.000 kg.HÀBITAT: Viu als estuaris i zonesd'aigües salabroses. En ocasions estroba a mar obert.DISTRIBUCIÓ: És el cocodril mésampliament estès ~n l'actualitat.Habita les illes de l'Indic, les costesde l'Índia i Ceilan, el sud-est asiàtic,Indonèsia, Filipines, nordd'Austràlia i Nova Guinea. Cocodril d'estuari (Foto: A.G.E Fotostock)

Les poblaciones d'Austràlia, NovaGUInea I Indonèsia estan incloses al'apèndix II del conveni CITES(tractat sobre el comerçInternacional d'espècIesamenaçades). cosa que vol dir quese' n permet el comerç ambrestnccions. La resta de poblacionscontmuen estant considerades enpenll d'extmció i figuren al'apèndix I del mateix conveni(prohibició total del seu comerç).

Cocodril de pantàCrocodylus palustrtsCARACTERÍSTIQUES: Musellrelativament curt i massís, d' 1,3 a1,5 vegades més llarg que l'ampladadel crani a l'alçada dels ulls. Sensecrestes ni protuberàncies davantdels ulls. Armadura dorsal regular.Adults uniformement grisos obruns.MIDA: Poden arribar als 4 mHÀBITAT: Aigües dolces lentes oestancades: rius, llacs, bassesartificials, canals de recDISTRIBUCIÓ: Subcontinent indi:est d'Iran, Pakistan, nord de l'Índia,Nepal, Bengala i Ceilan. Lespoblacions d'aquesta darrera illa es

Cocodril de pantà

diferencien en la subespècieCrocodylus palustris kimbula, quemostra un collar ventral format peruna filera d' escates amphficades.REPRODUCCIÓ: Fa nIU a forats.És ]' únic cocodril vertader que fadues postes a l'any. Aquestestotalitzen uns 30 ous.ESTATUS: Ha estat caçatintensament i encara ho és, raó perla qualla seva àrea de distribució vaminvant, a causa també de ladestrucció de! seu hàbitat.Tanmateix, hi ha poblacions en bonestat a Nepal, Ceilan i alguns estatsde l'Índia. Existeixen programes dereproducció en captivitat Ireintroducció en reserves de l'Índiai Pakistan. Al Banc de Cocodrils deMadràs hi ha una població captivade més de 3.000 cocodrils de pantà.Està catalogat com a CITES 1.

Cocodril de SiamCrocodylus siamensisCARACTERÍSTIQUES: Elsindividus joves són pràcticamentiguals que els joves de cocodrild'estuari (groc daurat o bronzí ambabundants taques negres). En l'adultel musell és més ample irelativament més curt. El nombred'escates transversals a sota del collés més gran que a qualsevol altraespècie de cocodril. Té una carenalongitudinal molt característicaentre les òrbites.MIDA: Rarament ateny els 4 mHÀBITAT: Aigües dolces, llacs,rius i pantans, sobretot a maresmes izones costaneres.DISTRIBUCIÓ: Antigament aterres baixes tropicals del sud-estasiàtic: Tailàndia, Laos, Cambodja,Vietnam, Malàsia i partsd'Indonèsia.REPRODUCCIÓ: Desconeguda enllibertat. En captivitat fan una postade 20 a 50 ous en un niu monticle.ESTATUS: Pràcticament extints enllibertat, tant per la caça com per ladestrucció del seu hàbi tat per alconreu de l'arròs. L'espècie depèntotalment de la reproducció encaptivitat. Abundant sobretot a

Cocodnl de pantà (Foto' A.G.E Fotostock)

Cocodril de Siam

Tailàndia. En algunes granges homl'ha hibridat amb Crocodylusporosus amb la finalitatd'augmentar la producció pelletera,posant en perill el potencial genèticde l'espècie. També cria en algunszoos.

Cocodril de JohnstonCrocodylus johnsoniCARACTERÍSTIQUES: Musellmolt allargat i prim, més de 3

vegades més llarg que l'amplada delcrani a l'alçada de!s ulls. Té latípica configuració de cocodrilespecialitzat en una alimentaciópiscívora. L'armadura dorsalcomprèn 6 fileres d'escates. Escatesventrals molt grans. Protuberàncialongitudinal devant dels ulls. Colorbru amb e! ventre clar, bandesnegres transversals sobre la cua i elcos.MIDA: Els mascles poden arribarals 3,2 m. Les femelles són més

1ftI~.."OON

Cocodril de Johnston

petites.HÀBITAT: Es troba a rius i torrentsd'aigua dolça. A la temporada deles pluges s'estèn als boscos ipraderies inundades.DISTRlBUCIÓ: Zones tropicals delnord d'Austràlia.REPRODUCCIÓ: Es reprodueix al'estació seca amb monticlesconstruïts a zones bastant visiblesper la manca estacional devegetació prop dels punts d'aiguadels rius semisecs. Prop del 96% demortalitat als dos primers anys.ESTATUS: Segons sembla lespoblacions naturals són prouabundants. Hom calcula quen'existeixen entre 100.000 i200.000 exemplars. També cria agranges. Es troba a \' apèndix II delconveni CITES.

Cocodril de Nova GuineaCrocodylus novaeguineaeCARACTERÍSTIQUES: Musellafuat però menys allargat i estretque el del cocodril de Johnston, finsa 2,3 vegades l'amplada del crani al

oI~.."OOM Cocodril de Siam (Foto: Pedra Martínez Camón)

nivell de les òrbites. Deu escutsdorsals a la filera transversalmitjana.MIDA: Fins a 4 m.

Cocodril de Nova Guinea

"

HÀBITAT: Aigües dolces (rius.llacs i pantans) no ocupades pelcocodril d'estuari.DISTRIBUCIÓ: Illa de NovaGuinea. Dues poblacions diferents(una a cada costa) separades per lesaltes muntanyes interiors.REPRODUCCIÓ: Construeixen unniu en monticle. La població del sudho fa durant l'estació humida i ladel nord durant l'estació eixuta.ESTATUS: Encara n'existeixenpoblacions ben constituïdes a lanatura, així com abundants grangesde cria. Actualment la producció depells de cocodril és una de lesprincipals riqueses de Nova Guinea.Figura a l'apèndix II del CITES.

Cocodril de les FilipinesCrocodylus mindorensisCARACTERÍSTIQUES: Algunsautors classifiquen el cocodril de lesFilipines com a una subespècie delcocodril de Nova Guinea. De totamanera, hi ha algunes diferènciesremarcables, com són la manca decrestes davant els ulls, el nombre

d'escuts dorsals a la fileratransversal. que és de 6 a 8, lajuxtaposició de les dues meitats deles plaques nucals a la líma mitjanadel cos. en comptes d'estar unamica separades com és el cas delcocodril de Nova Guinea.Escates dorsals I nucals mésgruixudes que en tots els cocodrilsde l'àrea de l'indopacífic.MIDA: No supera els 3 m.HÀBITAT: Aigües dolces, afluentsde grans rius, petits llacs i pantans.DISTRIBUCIÓ: Només a algunesilles de les Filipines: Luzon,Mindanao, Mindoro, Jolo,Busuango, Negros.REPRODUCCIÓ: Construeix unniu monticle amb vegetació.ESTATUS: En declivi a tota la seva

Cocodril de les Filipines

...

"

àrea de distribució a causa de lacaça, la recol-lecció dels seus ous ila pèrdua d'hàbitat per al conreud'arròs. Potser el nombre d'animalsadults en llibertat no supera els 100.Cria en captivitat encara que noprou per assegurar la supervivènciade l'espècie. Està inclòs a l'apèndixI del CITES.

Fa/s gavia!

:J() ,\

.r{}~.'.:~

W ..I:l

'GENERE Tomistoma(una espècie)

Fals gavialTomistoma schlegeliCARACTERÍSTIQUES: Musellmolt estret i llarg, de 3 a 4 vegadesl'amplada del crani a l'alçada delsulls, que sobresurt i s'estrenygradualment des de la seva basecranial (a diferència de l'autènticgavial). Coloració bruna ambabundants taques i bandes que esmantenen quan l'animal és adult, adiferència d'altres cocodrils.MIDA: Pot atènyer els 4 m.HÀBITAT: Aigües dolces, pantans,llacs i rius. S'alimentaprincipalment de peixos.DISTRIBUCIÓ: Indonèsia,Malàsia, Singapur, sud de Tailàndia.En temps històrics la sevadistribució arribava fins a Xina.REPRODUCCIÓ: Es desconeix enllibertat. En captivitat fan unmonticle niu.ESTATUS: Encara n'existeixenpoblacions en estat acceptable aSumatra i Borneo. A la resta del'àrea de distribució l'espècie es

~

11~..U

OONCocodril de les Filipines Fals Gavial

Gavuú (Foto' A.G E Fotostock¡

troba en un retrocés preocupant acausa de la caça i la destrucció delseu hàbitat. Hi ha un cert nombred'exemplars a granges de cocodrilsde Tailàndia i Indonèsia. Es troba enperill d'extinció i està catalogat al'apèndix I del CITES.

'FAMILIA GAVIÀLIDS(1 espècie)En aquesta família el musell ésestret i amb l'extrem arrodonit, moltdiferent de la resta del crani. Lesdents d'ambdues mandíbulesencaixen entre si.

GavialGavialis gangeticusCARACTERÍSTIQUES: Musellextremadament llarg i prim quesobresurt abruptament del crani. Elsmascles adults hi tenen unengruiximent espectacular al'extrem. L'armadura del clatell escontinua amb la del cos. Les potesestan poc desenvolupades i lesposteriors, notòriament palmejades,cosa que els dificulta eldesplaçament per terra. Alimentaciópiscívora.MIDA: Pot arribar als 6,5 m.HÀBITAT: Rius exclusivament.DISTRIBUCIÓ: Rius de BanglaDesh, Butan, Myanmar, nord del'Índia, sud de Nepal, Pakistan.

I.,::I.."OON

Gavial

REPRODUCCIÓ: Construeix el niua les ribes i illes sorrenques delsrius. Pot arribar a fer dues postes de30-40 ous. Acabats de néixer sónmolt grans: uns 35 cm.ESTATUS: A punt d'extingir-se, sino ho està ja, a Pakistan i BanglaDesh. A la resta de la seva àrea dedistribució la situació no és moltmillor, ja que la gent en cull els ousi molts exemplars moren a les

xarxes dels pescadors. Però gràciesa l'esforç de cria en captivitat ireintroducció al seu hàbitat, aixícom a la creació de santuaris, lasituació ha millorat a l'Índia. Al

Nepal el seu principal refugi és elParc Nacional de Chitawan. Lasupervivència de lespècre depèn deque els esforços de conservació nosaturin. Està inclòs a l'apèndix Idel CITES.

Manuel Areste

BIBLIOGRAFIACocodrilos y caimanes. Charles A.Ross i Stephen Garnett. EncuentroEditorial. Barcelona 1991.Endangered Species Crocodiles &Alligators. Charles Levy. The ApplePress. Londres 1991.The Identification of Li vingCrocodilians. Peter Brazaitis.Zoological (58) 1973. pp. 59-101Wildlife Management. Crocodiles andAlligators. G. Webb. Surrey Beatty.Chipping Norton. Australia 1987.Identification Manual. Volume 3:Reptilia. Secretariat of CITES.Lausane 1985.

e R o sFAMíLIA GÈNERE

e o o

Alligator

Aligatòrids Caiman

Pa/eosuchusP. pa/pebrosusP. trigonatus

Me/anosuchus M. niger

Crocodílids Crocody/us

C. rhombiferC. moreleHiC. acutusC. intermediusC. cataphractusC. niloticusC. pa/ustrisC. siamens;sC. mindorensisC. novaeguineaeC. ;ohnson;C. porosusO. tetraspisT. schlegeliTomistoma

Osteo/aemus

Gaviàlids Gavialis

Abans d'entrar en matèria repetirem unacosa que Ja hem dit al llarg d'aquestasène: actualment lestat de la fauna nopermet efectuar cap mena de captura orecollecció d'animals vius, excepte encomptades ocasions i sempre sota laresponsabilitat d'un expert. Per tant, per ala gran majoria d'aficionats a la zoolcgrala possibilitat d'aconseguir el cos d'algunanimal, vertebrat o invertebrat -llevat deles races domèstiques- dependrà de latroballa d'algun cadàver. En aquestnúmero parlarem del tractament queaplicarem al cos d'un insecte que haguemtrobat mort.Sovint, anant pel camp, trobarem elscossos d'insectes de diferents espèciesque, sigui per causes naturals o bé degutals insecticides o altres causes dr verses,són morts i ofereixen una troballainteressant per l'aficionat. En primer llocexplicarem el mètode de recol-lecció,embalatge I transport.Hem de tenir present que, igual que laresta d'éssers vius, els insectes pateixenun procés de putrefacció que comença enel mateix moment de la seva mort.Tanmateix, en els insectes aquest procésno és tan evident com en altresorganismes ja que les parts toves del seucos estan cobertes per teguments dursquitinosos que formen el que s'anomenaexoesquelet dels artròpodes.Així doncs, amb unes pinces delicadesagafarem l'insecte pel tòrax o l'abdomen,mai per les antenes, potes o ales (Fig. I),i el dipositarem en una capseta o objectesimilar dins la qual haurem posat petitstrossets d'escuma de poliuretà per tald'esmorterr els cops que el cos del'insecte pugui sofrir durant el transport.Aquest sistema serveix per a la majoriad'insectes llevat de les papallones i leslarves de cos tou (erugues i similars). Pera les papallones haurem de portar sobretstriangulars de paper que podem fabricarnosaltres mateixos seguint el model que

s'indica a la FIgura 2. D'aquesta maneraposarem la papallona a IÏntenor delsobret i el tancarem: l'haurem detransportar de forma que no s'arrugui mes xafi. Les larves les haurem d'mtroduiren un pot amb alcohol de 70°. dins el quales podran transportar sense penll que esmalmenn.Una norma bàsica que cal seguir enrecolhr el cadàver d'un Insecte, és quemal haurem d'Intentar obrir m tancar elsseus apèndtxs, siguin potes, èlitres, ales oantenes, ja que si ho fem, ens exposemque es trenquin o separin del cos.

FIg. I

,,,,

Fig.2

o11~.."O

a) serradures, b) paper assecant, e) tela metàJ.lica, d )insecte O~------------' ~Fig.3 "

d

: --1======01

Un cop a casa amb els Insectesrecollectats, començarem a preparar-los.Per fer-ho caldrà Introduir-los en unacambra d'hunudificació. la qual hauremconsnun nosaltres mateixos de la seguemmanera (Fig. 3):En el fons d'una capsa de plàstic.preferiblement transparent I rectangular.posarem una capa de serradures de fustaamarades d'aigua, procurant que lesserradures quedin umformementrepartides formant una capa d'uns 3 cm.Després posarem un full de paper assecantretallat a la rmda de la capsa de forma quecobreixi tota la capa de serradures. Asobre de tot posarem una tela meiàllica demalla fina amb les vores doblegades capavall, a fi i efecte que quedi separada delpaper assecant uns 4 cm. Finalment, lacapsa haurà de tenir una tapa que tanqui elmés hermèticament possible. SI no en té,pot servir-nos una bossa de plàsticsubjecta amb una goma elàstica.Un cop construïda aquesta cambrad'humidificacró casolana, posarem elscossos dels insectes amb molta cura sobrela tela metàlhca (en el cas de lespapallones, havent-les tret del sobret depaper).EI temps que el cos de l'insecte haurà derestar a l'interior de la cambra depèn del'antiguitat del cadàver i el seu estat dedessecació. De tota manera, caldrà quecomprovem, com a mínim dos cops al dia,l'elasticitat dels apèndixs i extremitats del'insecte per tal d'evitar un excésd'humitat, que provocaria el ràpiddesmembrament de l' ammal I afavoririal'aparició de fongs. Aquestescomprovacions periòdiques de l'elasticitatles farem amb unes pinces procurant quela cambra d'humidificació romanguioberta el mínim temps possible.La cambra haurà de tenir un mantenimentescrupolós: cada vegada que la fem servirhaurem de canviar les serradures humidesi el paper assecant. Quan no la utilitzem ladeixarem buida, només amb la telametàl lica, i oberta.Quan l'insecte ja sigui prou tou el treuremper preparar-lo. Per fer-ho empraremtècniques diferents segons de quinaespècie es tracti. En el cas d'escarabats,escarabats de cuina i altres insectes que nos'acostumen a presentar amb les ales

o..11::»..UOON

Fig.4

obertes i esteses, els posarem sobre unaplanxa de polisnrè expandit travessat ambuna agulla entomològica (antigamentanomenades austríaques). Si es tracta d'unescarabat coleòpter, l'agulla es clava al'èlitre esquerre (Fig. 4); si es un escarabatde cuina o panerola de mida petita,l'agulla es clava en una cartolina sobre laqual haurem enganxat l'insecte. Aquestatècnica també es fa servir per a lapreparacró d'insectes massa petits perpoder-los travessar amb l'agulla (Fig. 5).Un cop fet això, es disposaran de formavisible les sis potes, procurant que quedinsimètriques als dos costats del cos;després es farà el mateix amb les antenes ialtres apèndixs del cos, com per exemple,l'oviscapte de les femelles dels grills (Fig.6). EI cos de l'insecte romandrà així finsque s'assequi completament, cosa que pottrigar entre set i vint dies segons el lloc,l'estació de l'any i la mida de l'insecte.En el cas d'insectes alats, com lespapallones, libèliuíes, saltamartins, etc.,el procés es semblant, però l'agulla laclavarem al mig del tòrax i, un copposades a lloc les potes i antenes, obriremles ales amb molt de compte, estenent-lessobre unes plaques també de polistirèexpandit situades a banda i banda del cos.Sobre aquestes plaques laterals es clavenunes tires de paper fi transparent queserveixen per fixar la posició de les alesesteses que hi reposen (Fig. 7).Aquesta preparació requereix certapràctica i no és estrany que les primeresvegades se'ns malmeti el cos o les ales del'insecte que volem preparar.Altres detalls que cal tenir presents en laconfecció d'una collecció d'insectes són

Flg.5

els següents:- S'ha d'introduir una petita quantrtatd'insecticida dins de la cambrad'humidificació. Pot ser de tipus domèsnci el ruixarem sobre les serradures. maidirectament sobre el cos de l'Insecteperquè podríem malmetre pilositats ipigments.- En cas d'insectes molt grans o de costou i gruixut, caldrà injectar una petitaquantitat de formol a14% amb una agullai una xeringa de les d'insulina.- Els insectes ja preparats i secs s'haurande guardar en capses que tanquin bé ambdoble fons de polistirè expandit folrat enel qual podran clavar-se les agulles

Flg.6

emomològiques. Oms d'aquestes capsescaldrà posar una capseta amb insecticidadel tipus que es fa servir a lesbiblioteques, per evitar que els insectesmenjadors de matèna seca no ensesguerrin la colleccié. Aquesta capsetas'haurà de canviar al menys un cop l'any.- Les agulles entomològiques podenadquirir-se en comerços especiahtzats enla venda de material de Ciències Naturals,on també venen -si no se les vol fer unmateix- les capses per guardar lescollecuons.

Salvador FilellaConservador auxiliar del Zoo

Fig.7

ELS FELINSDes de molt antic els grans animalscarnissers han desvetllat sentimentscontradictons en l'ànim humà. Peruna banda eren considerats bèstiessanguinàries que calia destruirabans que no ataquessin l'home o elseu bestiar domèstic, i sota aquestaconcepció s'els hi encolomaven totun seguit d'atributs propis delshumans: crueltat, vilesa, abjecció, ...Eren -i són- odiats i perseguits. Peròper altra banda l'home sempre haadmirat la força, l'elegància i labellesa de les grans feres atorgant-les al mateix temps noblesa, poder idignitat. Òbviament, cap d'aquestesdues visions es correspón amb larealitat biològica. Els animalscarnívors són part indestriable del'entrellat de la natura i no són méscruels ni més nobles que qualsevolde les preses de que s'alimenten.D'entre els mamífers carnívorspotser els que més admiraciósusciten són els pertanyents a la

Guepard (Acmonyx jubatus). foto: Arxiu Zoo

família dels fèlids, popularmentconeguts com a felins. Els felinsrepresenten dins el món delscarnívors un compendi de lesadaptacions més depurades per a lacacera a ]' aguait. és a dir a curtadistància i per sorpresa. Aquestaforma de caçar es diferenciaclarament de la emprada per altrescamí vars, com els llops i les hienes,consistent en perseguirincansablement la presa fins aesgotar-la; si bé aquesta tècnicarequereix una gran resistència físicaa l'esforç perllongat, ni llops nihienes presenten el conjunt derefinades adaptacions quecaracteritzen els felins, els qualsdisposen, evolutivament parlant, decaràcters molt més moderns.La cacera a l'aguait practicada pelsfelins ha de satisfer unsrequeriments molt estrictes perpoder-se realitzar amb èxit. Callocalitzar la presa, apropar-se senseque aquesta s'adoni, atrapar-la persorpresa i matar-la el mésràpidament possible. Qualsevolerror farà que l'atac fracassi.Per localitzar la presa, els felins esvalen fonamentalment de la vista,

molt aguda tant de dia com de nit, itambé de l'aida, molt importantquan les bardisses Impedeixen lavisió; l'olfacte en canvi té menysimportància, al contrari que en lamajoria de mamífers. La necessitatde passar desapercebuts fa que elsfelins llueixin uns pelatges adequatsper confondres amb l'ambient enque viuen, ostentant bé ratlles otaques els que viuen en ambientsboscosos com el tigre o el jaguar, bécolors uniformes i terrosos els queviuen en ambients oberts com ellleó i el puma. Però un boncamuflatge no és suficient per evitaralertar la presa mentre s'aproximena ella, cal també prevenir al màximqualsevol soroll per petit que sigui:l'extraordinària oïda de la majoriad'herbívors que són presa delsfelins constitueix una armadefensiva formidable que els faràfugir en un tres i no res al més petitsenyal d'alarma, deixant el caçadorfrustrat amb un pam de nas. Peraixò els felins tenen ungles retràctilsque no toquen el terra, al mateixtemps que els seus dits són proveïtsde coixinets per la part inferior pertal d'amortiguar al màxim qualsevol

....12~.."OOM

11~..U

ooN Serval (Felis serval); foto: Arxiu Zoo

soroll gue es pogués produir encaminar; a més, guan un gats'aproxima a la presa gue ha escollitho fa amb gran lentitud, mesurantcurosament cada moviment. finsgue es troba a una distància proucurta com per desencadenar l'atacdefinitiu. En aguest moment, lapoderosa musculatura de les poteses dispara llençant l'atacant sobre laseva víctima, les ungles entren enfuncionament ben esmolades -Jague no pateixen desgast- totsubjectant la presa amb forçamentre les potentíssimesmandíbules del depredador estanguen al seu coll fins a escanyar-Ia.Hi ha unes guaranta espècies defelins repartides per tot el món(excepte Austràlia), deu de les guals

Hi ha unes quarantaespècies de fèlids

repartides per tot el mónsón presents en el Parc Zoològic deBarcelona; aguestes darreres dónenuna representació molt completa dela fauna mundial de fèlids, atès guetotes les espècies de la família sónnotablement semblants les unes ales altres si exceptuem el color delpèl i la grandària. Hi ha un fèlid,però, gue es diferencia de tota laresta en un caràcter important. Estracta del guepard (Acinonyxjubatus), el gual és l'únic membrede la família gue no té les unglesretràctils com es pot observar en elsexemplars gue ocupen una de lesinstallacions del complex de felinsdel Zoo de Barcelona. Aguestaesvelta fera confia la captura de lapresa en la velocitat pura i fa servirles ungles com un atleta fa servir elsclaus de les seves sabates: perclavar-se al terra i obtenir un fortimpuls. La velocitat punta gue potatènyer el guepard supera els 11Okm/h, la gual cosa el converteix enl'animal més ràpid en la carrera gueexisteix.La resta de felins, encara gue tots

Puma (FeIIS concolor); foto Arxtu Zoo

Jaguar (Panthera anca); foto: Awu Zoo

tenen l'aspecte inconfusible de gatsdomèstics més o menys crescuts,podem diferenciar-los pel tipus deveu que tenen. A causa d'unadiferent conformació de la gola n'hiha que miolen i n'hi ha querugeixen. Els primers pertanyen algènere Felis i són generalmentpetits; tres espècies els representenal Zoo de Barcelona: el linxeuropeu (Felis lynx) -que, com totsels linxs, és caracteritza per teniruna cua molt curta i uns petits "plomalls a les orelles-, el serval(Felis serval) -interessant gat amb ..pell tacada i llargues potes-, i elpuma o lleó americà (Felis liconcolor), el més gran dels felins ..que miolen. ..-Els fèlids capaços de rugir ..pertanyen al gènere Panthera i són "els grans felins més coneguts i mésadmirats pel públic que visita el OZoo. A les instal-lacions de felinspodem contemplar però, una Oespècie força rara i no gaireconeguda: la pantera de les neus N

"..I~.."OON Pantera de les neus (Panthera uncia); foto. Arxiu Zoo Lleopard (Panthera pardus);foto: Arxtu Zoo

(Panthera uncia], habitant de lesmuntanyes del centre d'Àsia. És decolor blanc crema amb taques gnsesmolt pàllides. Aquesta pantera estroba en perill molt greu d'extinció iels exemplars del Zoo de Barcelona

Els felins representen uncompendi de les

adaptacions més depuradesper a la cacera a l'aguait

formen part d'un programainternacional de reproducció encaptivitat. En el mateix conjunt degàbies veurem el jaguar (Pantheraonca), poderós caçador de les selvessudamericanes, el lleopard(Panthe ra pardus), semblant al'anterior però lleugerament menor iamb les taques més petites i lapantera negra que no constitueixuna espècie diferent ja que no ésmés que un lleopard de color fosc;de fet en algunes panteres negres

Tigre (Panthera ngns), joto: ArxIu Zoo

Pantera negra (vanetat de Panthera pardus);foto: Arxiu Zoo

poden apreciar-se més o menysvisibles les taques característiquesdels lleopards.Resten per últim els més gransd'entre els felins, uns delsdepredadors més poderosos delplaneta i uns dels animalsimprescindibles a qualsevolzoològic: els lleons i els tigres. Ellleó (Panthera leo) és l'únic fèlidque viu en grup i mostra una claradiferenciació entre el mascle,portador d'una impresionantcabellera, i la femella, que no la té.Habita la sabana oberta i arbustivaperò no les àrees forestades, on ésdesconegut: per tant el nom de "reide la selva" amb que se'l coneixvulgarment és totalment inadequat.Aquest apellatiu correspondria mésaviat al tigre (Panthera tigris),lleugerament més gran que el lleó,

solitari i habitant en general delsboscos i jungles.Els felins han estat perseguitsdurant segles en ser consideratsanimals perjudicials i perillosos;però ha sigut en èpoques recentsque han patit les matances mésgrans per part dels que cobejavenles seves magnífiques pells,utilitzades per fer caríssims abrics.Les actuals disposicionsinternacionals (tractat CITES) hanprohibit aquest comerç ipossiblement això permetrà salvaralgunes de les espècies mésamenaçades. Per la seva banda elZoo de Barcelona aporta el seugranet de sorra reproduïnt algunesd'elles en captivitat.

1ft..fil~..U

OONJosep-Lluís Melero

LA PERDIU BLANCA

En el gènere Lagopus s'inclouentres espècies que habiten les zonesfredes de l' hemisferi nord. De lesdues que viuen a Europa és la perdiublanca Lagopus mutus la que arribamés al sud, I troba als Pirineus elpunt més mendional de la sevadistribució.L'origen de la presència de la perdiublanca a casa nostra l'hem de buscaren les darreres glaciacions, quan elsgels van cobrir la major part

d'Europa i va estendre la seva àreade distribució per tot el continent.Més tard, en pujar les temperarures iretirar-se les neus, va quedarconfinada a les zones nòrdiques i ales regions d'alta muntanya, la qualcosa va fragmentar-ne la població iva afavorir l'aparició desubespècies.Als Països Catalans només éspresent als Pirineus, per sobre dels2.100-2.200 m d'altitud, on ja no hiha presència arbòria i el paisatgedels prats ens recorda el de la tundraàrtica. Un dels factors limitants pera aquesta espècie és la temperatura,que no pot superar els ISoC demitjana a l'agost. L'augment de les

temperatures que s'estàexperimentant en els darrers anys haprovocat la seva desapanciód' algunes zones, com ara els Picosd'Europa, on no ha estat vista des defa cinc o SIS dècades, les serraladesde l'est d'Europa i probablementEscòcia; de manera que avui nomésen queden a l'extrem nord delcontinent, als Alps i als Pirineus.La disminució de les poblacionstambé està provocada per l'acciódirecta de l'home. La irrupció devehicles motoritzats, especialmentgreu a l'època de cria i l'obertura depistes d'esquí, alteren negativamentl'hàbitat de l'espècie. La cacerad'aquest ocell està prohibida des de

f¡;~---. /1\ :'

l' \ ;

1986. Les condicions climàtiquesdel seu hàbitat han fet que la perdiublanca presenti una sèrie de carac-terístiques pròpies força inte-ressants. com tenir les potes i elsdits coberts de plomes -vlagòpode'',el nom amb què es coneixen lesaltres dues espècies del seu gènere,vol dir "peu de conill"-, la qual cosali permet de caminar per la neusense perdre calor, alhora queaugmenta la superfície derecolzament i actua com una raquetaque li impedeix enfonsar-se. Lesplomes també avancen pel bec fins acobrir els narius, creant una capad'aire més càlid i impedint que laperdiu respiri l'aire gèlid que

L'origen de la presència dela perdiu blanca a casa

nostra l'hem de buscar enles darreres glaciacions

l'envolta. L'adaptació més espec-tacular que presenta aquesta espècie,però, és el can vi de coloracióestacional per passar desapercebudadurant tot l'any, tant a l'hivern, quantot és cobert de neu, com a l'estiu,quan només són blancs els cims mésalts.A l'estiu és de color bru amb taquesmés fosques, excepte les ales i el

ventre que són blancs. Té unacarúncula vermella sobre l'ull i al'hivern és completament blanca,tret de la cua que és negra, i quedaparcialment tapada per lescobertores, i una franja negra quetravessa l'ull en els mascles.La dificultat d'accedir al seu hàbitatfa que no se'n conegui gaire bé elcomportament nupcial. L'època dezel comença a la primavera, quan laparella ocupa el seu territon -adiferència d'altres espècies de laseva família, la perdiu blanca ésmonògama- i es prepara pernidificar. El niu se sol situar a recerd'algun matoll o alguna pedra,sempre a terra, i consisteix en unalleugera depressió coberta perherbes o molses. La posta estàformada per entre 5 i 10 ous decolor grogós amb taques fosques iés covada només per la femella.Després d'uns 24-26 diesd'incubació, els polls trenquen laclosca i comencen a seguir els pares,que els cuiden i els vigilen però noels alimenten directament. Els petitsestan completament recoberts deplomissol, fins i tot a les potes i elsdits.Tot i que d'adults s'alimentenprincipalment de matèria vegetal,les joves perdius blanques mengensobretot insectes, com passa en

moltes aus herbívores o granívores,ja que les proteïnes d'origen animalels permeten un creixement moltmés ràpid, cosa molt important enuna zona com l'alta muntanya, onl'estiu és curt i les variacionsclimàtiques, freqüents i sobtades.Al voltant dels deu dies d'edat jacomencen a fer les primeres voladesacompanyant els pares.La mortalitat és força elevada en elsprimers dies de vida, sobretot acausa de les tempestes, lespedregades i els depredadors comles guineus i els senglars, que enaquesta època de l'any sovintegenen aquestes zones, i els rapinyaires,com l'àguila daurada. Sembla queen sobreviuen una mitjana d'entre 3i 5 polls segons les condicionsclimatològiques de l'any.Malgrat ser una espècie protegida,el nombre d'exemplars de perdiublanca disminueix contínuament,fins i tot a zones on no és freqüent lapresència humana ni els esports demuntanya. Les causes no semblenclares, però es raonable pensar quel'augment de les temperatures potser un factor important per explicarla regressió creixent d'aquestpoblador dels nostres cims.

Jordi Fàbregas

PERDIU BLANCA

Descripció: Presenta les potes i els dits recoberts de plomes. Canvia lacoloració del pl ~ que és bru a l'estiu iblanc a l'hivern. El ventre i I

~..U

OON

Lagopus mutusCLASSE: Aus ORDRE: GalliformesFAMÍLIA:Fasiànids

"..I~.."OON

, J r

I~.."OON

o~

11~..U

ooN

Paisatge típic del parc natural

ELS PAISATGESAMAGATS DEL PARC NATURALDE SANT LLORENÇ DEL MUNT IL'OBAC

El parc natural de Sant Llorenç delMunt i l'Obac es troba a la serraladaPre-litoral, separant el Vallès delBages, i flanquejat per les conquesdel Llobregat i el Besòs. Aquestespai està constituït per dues unitatsde relleu ben diferenciades, el

massís de Sant Llorenç del Munt a,l'est, i la serra de l'Obac, a l'oest.El relleu és agrest, amb cingleres,canals, monòlits i roquissarsenvoltats de boscos de pins, alzinesi roures. Tot plegat configura unpaisatge singular que, no hooblidem, ha estat remodelat per unadilatada relació entre l' home i elmedi natural.A la bellesa exterior d'aquest espaical afegir la que s'amaga al seuinterior: una extensa xarxad'avencs, coves, corrents sub-terranis i surgències que l'aigua haanat conformant al llarg dels temps.

Geològicament, el massís de SantLlorenç del Munt i la serra del'Obac estan formats per sedimentsdipositats durant l'era terciària,quan el mar cobria bona part de laCatalunya interior. En dessecar-seaquest mar, els sediments aportatspels rius que hi desembocavenvaren quedar al descobert.Aleshores, l'erosió va començar amodelar el paisatge que avuiconeixem.L'acció erosiva de l'aigua sobre elsconglomerats i argiles que formenel massís, dissolent els materialsmés carbonatats, va donar lloc a una

xarxa de cavitats per on corrial'aigua. És el que s'anomena"carst". Per bona part d'aquestaxarxa, encara hi circula aigua al'actualitat, continuant així elprocés erosiu per dissolució de laroca. En són una mostra lessurgències en forma de font queabunden al parc i la seva rodalia.Altrament, les cavitats que s'hananat dessecant amb el pas del tempsconstitueixen un complicatentramat de coves i avencs. Enconjunt, es coneixen més de 300cavitats a tot el massís. Quanaquestes cavitats són descendents

s'anomenen avencs, com el deiDaví. Si són horitzontals i nobaixen apreciablement se solenanomenar coves, com la del Manel,la del Frare, la de Santa Agnés i lesSimanyes. Quan les coves són moltpoc profundes i representen nomésun aixopluc s'anomenen bau mes.Malgrat les difícils condicions peral desenvolupament dels éssers viusa l'interior de les cavitats, aquestessón l'hàbitat de diversos animals,tots ells perfectament adaptats alsambients foscos i humits. Al parcnatural de Sant Llorenç i l'Obacs'han catalogat una vintena

d' espècies d'invertebrats caver-nícoles. algunes de les quals sónendèrmques. és a dir. que no estroben enlloc més del món. Pel quefa als \ ertebrats que VIUen a lescavitats. cal destacar els rats-penats(una desena d'espècies al parc). quepoden formar colòrnes de milersd'individus.

Finalment. no s 'ha d'oblidarl'important paper de les coves i elsavencs com a amagatall i refugi.Prova d'això en són tant lesnombroses històries i llegendes ques'han forjat al seu voltant, com lestroballes arqueològiques quecontenen, des del Neolític fins al'època moderna.

ELS ECOSISTEMES CAVERNÍCOLES

A les cavitats, la manca de llum impedeix el desenvolupamentdels vegetals, que són els productors de l'aliment i, per tant, del'energia que necessiten els animals per viure.La font d'energia més important als ecosistemes cavernícolesprové dels excrements dels animals que s'alimenten fora de lescoves i els avencs però dormen o es refugien a l'interior. Aquestsanimals són els rats-penats. Els excrements dels rats-penats sónaprofitats per petits invertebrats detritívors que, al seu torn,serviran d'aliment als petits carnívors cavernícoles. Tots aquestsanimalons són estranys i sorprenents, sovint cecs i sensepigments.

Colònia de rats - penats

.."I::t..U

OON

trucar prèviament a l'ajuntament deMura (tel. 831 72 26).La cova de Mura consta d'una solagaleria amb alguns passadissoslaterals que retornen a la cavitatprincipal. Els atractius principals dela cova són, d'una banda, lapresència de formacions mine-ralògiques notables (diversesformes de cristal.lització d'ara-gonita, concrecions coral.liformes,etc) i de l'altra, l'espectaculantat dela cavitat, amb 180 m de gransgaleries totalment assequibles.

'Activitat suggerida

VISITA A LES COVESDE MURA

A 26 km de Terrassa I 20 deManresa trobem, al fons d'unapetita vall, el poble de Mura. Moltprop del nucli urbà s'hi pot visitaruna de les cavitats més conegudesdel parc natural. Per arribar-hiprendrem un camí senyalitzat ambfites metàlliques que surt del costatde la riera de Nespres, sotal'església de Mura. En poc menysde mitja hora, el sender ens porta al'entrada de la cavitat. La cova ésvisitable, però està tancada amb unaporta per evitar-ne l'expoli de pecesmineralògiques. Per accedir-hi cal

RecomanacionsCal portar una llanterna adequadaper il.luminar la cavitat i respectarles formacions minerals, que sónmolt delicades.

Coves de Mura.Formaciò rocosaanomenada"el cocodril" perla gent del país

• • • • •••••••••

Diputació de BarcelonaServei de Parcs Naturals

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBACE Q U I PA M E N' S I S E RV E I S

'Monestir de Sant Llorenç del Munt a la MolaExposicions permanents: Galilea i

Flora del Parc NaturalTel.743 5454

, Oficina del parc natural de Coll d'EstenallesInformació, venda de publicacions, exposició permanent i

projecció d'audio-visuals.Tel. 831 7300

Horari: de 10a 15 h de dilluns a diumenge""(&1

~..U

OON

, Àrea d'esplai del Torrent de l'Escaiola(carretera de Terrassa a Talamanca pq.7,600)

Lloguer de taules i graelles;venda de llenya i begudes;

serveis sanitaris.

, Centre de Documentació del parc natural deSant Llorenç del Munt i l'Obac

Fons bibliogràfic i documental del parc natural.Casa Baumann. Av.Jacquard, 1. Terrassa.

Tel.786 11 12Horari:dimecres de lOa 12 hdimarts i dijous de 17 a 20 h

'Àrea d'esplai Riera de Nespres(Carretera de Mura a Rocafort)

EI Zoo necessna la cornnbució detothom per aconseguir ser un centre

['jcultural I d'esbarjo de primer ordre. PUBLlSERVEIAdoptant un animal col.laboreu a (f!1lftb:U!tl#- , ; $. ,.lrt#H1U!1I#iéfiii

sub. enir les despeses que aquest GALLI01A BLX\'CA 1 IInX de Canadáongma I per tant ajudeu a millorar 1 girafesel funcionament del parc zoològicFins ara la relacií d'adoptants és laseguent:

~ ~EMPRESES I ENTITATS SA LETONA-CACAOLAT I lleopard

Ci: ~,~o~AtISAS QijiTtfQI tortuga gegant • Banco

MITJONS CÒNDOR Santander

2 còndors lnstal.lació elefants asràucs

BayerEB • •BAYER-AGFASchweppes·

2 pandes vermellsSCHWEPPES-',~ I puma Instal.lació cérvol comú

MSAS ... 9MSAS CARGOINTERNATIONAL, SA PARTICULARS

l guepard CAMYInstalació atans Andrea Martínez

t\ld§illIIA l pingin

AUSÒNIA HIGIENE, S.L.• canadian Mercè I Núria Alba- 3 dofins

I tortuga

CONTRATAS Y OBRAS2 dromedaris

- Oleguer Biete i March

- l fnngíl.lid

MDRAGONSSERDESA I Iguana rinoceront Esplai LA TRENA "3 capibares

I tortuga

Al• Enrie Valencia~

SKATINGl cotorra ..

BASI, SA 5 pingums U2 cocodnls Elena de HaroI llebre de la Patagònia OS®

ASSOCIACIÓ CATALANA Jenny I Cristian Molina OINDUSTRÍAS TITÁN DE LLEVADORES

lugre I cangurI tortuga N

~

"11~.."ooN

ELZOO'UNAEXPERIÈNCIA Ú~ICA PERALS INFANTS

Des de ben petits els nostres nensI nenes coneixen. a més delsanimals de companyia o granja,tota mena despècres exòtiquesoriginàries de parts del nostreplaneta ben llunyanes. A través dedocumentals de cine i televisió, elteatre, fotografies, el CIrC, etc., el)petits són capaços d'identificar el"cocodril", el "cangur", la"taràntula" i moltes altresespècies orrginàries de regionsremotes del nostre món. Per altrabanda, la gran majoria delsarticles de consum infantil, siguinde menjar, vestir, jugar, etc.,d'una o al tra manera fanreferència al món animal. Noresultaria sorprenent trobar unatelesèrie de dibuixos d'èxitprotagonitzada per una paparra oun marabú africà. Els petits"conviuen" amb molts animalsexòtics.Al zoo és on el nen es trobadavant l'animal en viu. I és bendiferent de la caricaturitzadaimatge dels logotips comercials.La singularitat de les sensacionsde la visió directa dels animalsdesperta un gran interès icuriositat en els petits que esmostren sensibles i receptius aqualsevol informació que elsfacilitem.A més informació, més interès. Atall d'exemple, l'Ulises, que araes troba a San Diego, EE. UU.:l'expectació que les peripèciesd'aquest jove mascle d'orca vasuscitar en el sector infantil, s'hatraduït en centenars de cartes itrucades telefòniques al zoodemanant-nos qüestions tals comsi es troba trist o com es farà degran.Al zoo ens trobem amb la

responsabilitat de conservar iexhibir una collecció d'animalsd'incaculable valor amb tantadignitat i eficàcia com els nostresrecursos ens permeten, perquè ensadonem que per a la majoria delsnostres visitants el parc zoològicés la única oportunitat de veure' lsde prop.Ens sentim especialmentresponsables amb els estudiants.Una part molt important de lanostra feina és actualitzar iampliar al màxim les dades a quèaccedirà el nostre públic infantil,fent-les intelligibles i adequadesa la seva edat, sigui la que sigui.Podem dir que els nostresprogrames pedagògics són uncomplement seriós als programes

Al zoo és on el nen es trobadavant l'animal en viu. I és

ben diferent de lacaricaturitzada imatge dels

logotips comercials

escolars de Ciències Naturals.El nostre Zoo és l'indret deCatalunya més visitat pels grupsescolars. Cada curs ens visitenprop de dos-cents mil estudiants.Quasi el 90% d'aquests pertanyena l'Educació Infantil i Primària.Aquest curs 94-95, des delDepartament Comercial del Zoo,hem posat en marxa el ProgramaPromoció d'Escoles. La primera

de les actuacions relacionadesamb aquest programa ha estat latramesa d'una enquesta a totes lesescoles de Catalunya, amb lafinalitat de conèixer millor elsinteressos i necessitats de mestresi alumnes. Aprofitem l'ocasió perdonar les gràcies a totes lesescoles que ens han contestat.A més de l'enquesta, hem realitzatestudis de la procedència, lafreqüència, els nivells, etc. delsgrups escolars que ens visiten,tant pel nostre Departamentd'Educació com per taquilla.Hem constatat dades tals com quemés del 70 % de les escoles deCatalunya han portat algun cop elsseus alumnes al Zoo en els darrers4 anys i que, d'aquest total, el 30

% han utilitzat els serveis delDepartament d'Educació del Zoocom a mínim una i com a màxim39 vegades durant aquest temps.La immensa majoria d'aquestsestudiants tenen entre 4 i 12 anys imés de la meitat ens visiten a laprimavera. En aquesta estació,qualsevol dia de la setmana, dedilluns a divendres, ens podemtrobar al Zoo amb gairebé 3.000nens i nenes, ja sigui prenentapunts o dinant a les zones depicnic els més grans, ja siguiagafats d'una corda o fent unabecaineta a la gespa els méspetits.També podem comptar per milersel nombre d'estudiants que ensvisiten amb la classe provinents

El nostre Zoo és l'indret deCatalunya més visitat pels

grups escolars

d'altres comunitats, destacant elsnostres veïns del Pais Valencià iAragó, i, ja més lluny, la notablequantitat de nois i noies del PaísBasc. Esmentarem també els mésde mil estudiants que ens hanvisitat aquest any des del sud deFrança. Bàsicament, tots aquestsgrups escolars són de 8è d'EGB omés grans.A partir d'aquest curs les escolesrebran informació de la nostraoferta d'activitats i per al proper

curs 95/96 trobareu un parczoològic més "fàcil". A partir delsegon trimestre, els grups escolarsque vinguin directament pertaquilla, disposaran d'un serveiespecial d'atenció, informació ianimació de la vostra visita.Diferents opcions d'itineraris ambel suport d'animadors i materialestaran a disposició de les escolessense cap cost afegit. Per a lesescoles que desitgin aprofundir enl'aprofitament didàctic del Zoo, elDepartament d'Educaciócontinuarà oferint les visitescomentades sobre temes a escolliramb la qualitat acostumada. o

N

1ft

"I~.."

Amor GilDpt. Comercial

EL zoo COM A EINAEDUCATIVA

o

"12~.."OOM

La major part dels arumals presentsals zoos diñcrlment es poden veure-per observació directa en el propihàbitat. Si afegim que moltsd'ellspertanyen a espècies lespoblacions de les quals estanminvant en estat natural, tot plegatconverteix els zoos en centresd'especial interès, perquè són l'únicIndret on el gran públic pot estudiarI comparar diferents tipus d'animalsVIUS.A la dècada dels anys seixantacomençà a plantejar-se seriosamentla necessitat que els zoològicstinguessin un paper fonamentalmenteducatiu. Aquesta idea va anarmadurant i a la dècada dels setantacomençà a prendre força ambl'aparició de departamentsd'educació a lamajoria de zoos deprestigi.Aquests departaments tenen com amissió primordial que els milions depersones que visiten anualment elsparcs zoològics entenguin, apreciïn,respectin i estimin els animals. Alcap i a la fi, com diu Baba Dioum,conegut conservacionista delSenegal, només es conserva el ques'estima, només s'estima el que esconeix i només es coneix el que ensha estat ensenyat.Podríem dir, fent una analogia, queels animals que formen lescolleccions zoològiques són per al'home els ambaixadors del regneanimal, i el personal delsdepartaments d'educació, l'intèrpretque ha de fer arribar el missatgedels animals al públic que els va aveure.L'any 1975, és a dir, fa vint anys, elZoo de Barcelona va crear undepartament educatiu que es vaanomenar "Escola teòrica-pràcticade Zoologia aplicada" amb lafinalitat d'oferir un nou recurs

pedagògic a la comunitat. totpotenciant l aprofitament del cabaleducatiu que representa]' àmpliacollecció d' animals dequè disposa.Aquesta "Escola" va assumir desdel començament el repte de crearun front educatiu que abastés nonomés el públic escolar iuniversitan. SInÓtambé. i nomenys important, les tasques dedi vulgació per arribar a tota menade públic interessat en la temàticaanimal i naturalista.Com a primer pas, es va establir unservei de VIsites comentadesdirigides a grups escolars. Aquestesvisites es portaven a termemitjançant un equip de monitors,tots ells estudiants de CiènciesBiològiques. Inicialment la visitaera de tipus general; s'explicavenles directrius i el funcionament delParc Zoològic, i les peculiaritats dela nostra col lecció. La bonaacollida i l'augment de la demandad'aquestes visites al llarg dels anyshan comportat una sèrie dereestructuracions i millores del'activitat.Paral-lelament, per tal de cobrir elvessant de divulgació zoològica esvan organitzar uns cursets queversaven sobre la temàtica animal inaturalista, oberts a tota mena depúblic, que constavend'una sèrie deconferències realitzades per tècnicsdel Zoo i professors universitaris.Les activitats que portem a terme alDepartament d'Educació s'orientena diferents tipus de públic i podendividir-se, doncs, en dos gransblocs: el d'activitats dirigides apúblic escolar, que pel seu volum ésactualment el que més ens ocupa i

Els zoos són l'únic indreton el gran públic potestudiar i comparar

diferents tipusd'animals vius

el d'activitats dirigides a públicgeneral no organitzat.

Activitats dirigides a públicescolarLa més gran acceptació per part delsensenyants i centres educatius delscorrents pedagògics actuals, queentenen l'escola com un centreobert, fa que sigui més freqüent lasortida d'escolars a diferents centresi institucions de caire cultural.El Parc Zoològic és una de lesinstitucions que gaudeix de méspopularitat entreles escoles, ja que permet lligar elsvessants estrictament formatius ambuns interessos espontanis i lúdics,que només en aquesta institució espoden trobar, com és l'observacióen viu d'una àmplia representaciódels animals del nostre planeta.

La rendibilitat cultural de la nostracollecció per part de les escoles ésmolt altacom es pot apreciar pel gran nombred'escolars que realitzen visitescomentades, cada any (més de dosmil grups i més de cinquanta milalumnes). L'oferta de què disposemactualment per a les escolescomprèn diversos tipus deprogrames:

- Visites comentades: conduïdes permonitors especialitzats. Estanpensades per a tots els ni vellsd'educació infantil, primària,secundària obligatòria i post-obligatòria. Actualment disposemde més de quinze temes diferents,específics per a les diferents edats ipensats per als diferents nivellsescolars. En alguns casos es

Cada any realitzen visitescomentades més de dos milgrups i més de cinquanta

mil alumnes

disposa de llibrets de treball per amestres i alumnes.

- Tallers escolars: Són activitatsmés participatives en les quals elsalumnes mitjançant la utilització dematerials de procedència animal,plafons i altres recursos pedagògicsobtenen la informació que se'lssol-licita. En aquest momentn'existeixen dos d'educació infantil,un sobre animals domèstics i l'altred'animals salvatges; un sobre lescaracterístiques generals delsvertebrats, per a cicle superior del'educació primària i tres per a lasecundària obligatòria, un sobre labiodiversitat, un altre de nutrició ireproducció i el tercerd'alimentació.A més assessorem tant a mestres

com a estudiants que sol liciten elnostre ajut per realitzar treballs opreparar classes. També participemen escoles d'estiu per a mestres enquè donem conferències sobre elsnostres serveis educatius i sobre laimportància del zoo com a recurspedagògic complementari delsprogrames de Ciències Naturals.

Activitats per a públic noorganitzat- Casals de Zoologia pràctica per anois i noiesÉs una activitat realitzada enèpoques de vacances escolars quetenen una durada d'una setmanaamb un horari de 9 a 16 hores. Elscasals s'adrecen a nois i noies de 6 a14 anys i estan pensats perquè elsassistents ampliïn els seusconeixements sobre els animals i elZoo d'una manera rigorosa, peròalhora entretinguda, participativa idivertida. El passat Nadal varealitzar-se per primera vegadaaquesta activitat i va gaudir des delprimer moment d'una granacceptació que fins i tot superà les

nostres expectatives. Es va repeurl' expenència per Setmana Santaamb un mateix nivell d' acceptació.

- Cursets per a adultsCreiem que la nostra tascadivulgadora. a més d' arribar alpúblic infantil. cal que no oblidi elpúblic adult. Aconseguir transmetreunes actituds posttives envers elsanimals I la natura en general és degran Importància per a lasalvaguarda del nostre maltractatpatrimoni natural.Com ja s'ha dit, ja des de la creaciódel Departament, es va creureconvenient realitzar cursetsdivulgatius. Aquests amb unscontinguts que cobreixen un dominidiversificat del dornim de laZoologia i del món naturalista,volen aconseguir els màxims nivellsdivulgatius, abastant la puradivulgació per a aficionats il'aprofundiment més gran per alsestudiants universitaris i el públicmés especialitzat. En planificar-los,sempre s'ha fugit de la informacióexclusivament teòrica; així doncs, iper tal d'oferir una visió global dels

aspectes treballats, comprenen unconjunt de conferències, lhçonspràctiques i sortides al camp sobretemes específics. Les classes estanrealitzades per especialistes queprovenen de la Umversitat o tècnicsdel mateix zoològic.Relacionat amb la nostra missiódivulgadora, el nostre departamentdesenvolupa un treball d'elaboracióde matenals per servir de suport al'ensenyament de les CiènciesN aturals, especialment enfocats al'estudi dels animals. Aquestsmaterials comprenen guiespedagògiques, vídeos educatius idiapositives amb guió.Aconseguir un bon aprofitamenteducatiu del nostre zoo és un repteconstant i perfer-ho som membres de l'associaciód'Educadors de Zoos dintre de laqual intercanviem experiències ambaltres educadors de zoos d'arreu delmón i treballem per adaptar-nos ales noves tendències educatives quevan apareixent.

~

~

I~.."OON

Ma. Josep NotóCap del Dept. d'Educació

ELS AMICS DEL ZOO

Aprofitant la creació del Zoo Club es va creure convenient oferir alssocis interessats la possibilitat de col- laborar amb nosaltres en lestasques d'atenció al públic, principalment durant els dies festius, quesón els de més afluència de visitants al Zoo, i també els que elsvoluntaris tenen disponibles. Aquest tipus de actuació existeix a grannombre de zoos amb un notable èxit. Les persones que s'apunten perfer aquesta tasca reben el nom d'Arnies del Zoo (AZ).En un primer moment els AZ van ser preparats per poder portar a termefeines d'informació general i de vigilància, tals com evitar que es donimenjar als animals,que es traspassin les barreres de seguretàt, que es maltracti els animals,etc.Actualment, hem iniciat una segona fase, en la qual els AZ, a més, ensajuden en els Casals i Tallers de Zoologia que realitzem en eldepartament d'educació i participen en tots els esdeveniments singularsque se celebren al Zoo, com són les festes de Carnestoltes, la Mercè,etc.En un tercer estadi s'està pensant en la creació d'uns punts repartits pelzoo en els quals els AZ disposaran d'una sèrie de materials provinentsdels animals, com pells, cranis, plomes, dents, etc. que mostraran iexplicaran al públic i permetran a aquest que els toquin.

00

"I~.."OON

-------- ---

ELS CONSELLS D'EN KOLOQuan vagis al bosc no encenguis cap foc

A l'estiu els nostres boscos cremen amb gran facilitat.Qualsevol espurna pot provocar una tragèdia!

SCRIAANDDLLKHNOOEORBCFHNCON I LLFHL..UAEVACAFRPL..DPCDEODFINBSSORDDGCIFRRDORUTPVXSUSDNAORSACLOFHVIZNDCNCHFEDTVRSLZVEDATMDFHAIKTLT OvBCLNOMRSGA ~ ZEBRAPCVLAL ISIDCDADLPTN TMVZHIEV'XSAl INPAFRMTCN

..:::-.,~ER .,. S D A H K A L R S TP 'OPLYCXAHAI

ARAFLLETRNEN A(j)UESTA SOPA DELLETRES HI HADEU MAM(FERS.

[ SOLUCIONS A LA PAG.31

AMB LES INICIALS DELS NOMSD'AQUESTS DIBUIXOSPODEU FORMAR ELNOM D'UN ARBRE.

COMENÇANT PER "A":E')(CI..AMACIÓ(2. U..ETREStANTI-GA CIVII..ITZACIÓDE CRETA(~).PETIT OCE.I..L..('I')SERv~IX PERTAPAR (3). DIVINITAT \-IINDÚ(4).UNA ESPORTISTA QUE ES DES-PLA<;'A LLiSCANT (i0).BOSSAGRAN (3).COMENç:ANT PER "6~;VIVENDA (4).SENSE ELL.AMOLTES COSES NO FUNCIO-NAR(EI':!(i.¡). É5 QUAN EL SOLNCt \-lI E$(3). MESURAR APA'MS (6). SOFRIR (5). PRE;SÈNCIA SIMULTÀNIA O\ALGUEN DOS LL-OCS(q). UNA co-SA INSIGNIFICANT (5).

o

"I:»..U

OON

MISTERIOSMÓN DEL VERÍ"Sota el títol de "EI misteriós móndel verí". el Zoo presenta unanova exposició que mostraanimals verinosos de tot el món.Sigui per defensar-se, sigui percapturar les preses. la utihtzaciód' "armament químic" en forma deverí es dóna en espècies quepertanyen a diversos grupsanimals molt diferents entre si,des dels insectes fins als peixos,de les meduses a les serps. Aquestfet els dota d'un halo de misteri ifascinació que ha deixat una fortaempremta sobre la cultura, lestradicions i les creences de lahumanitat al llarg de totes lesèpoques.L'exposició "EI misteriós món delverí" presenta nombrosos terrarisespecialment ambientats perrepresentar l'hàbitat propi de cadaanimal. Hi predominen elsanimals verinosos per

oMDl~.."OON

excellèncra: les serps verinoses,entre les quals es troben elsrobusts escurçons bufadors.capaços de matar un elefant, lesesveltes mambes. tan temudes atota l' Àfnca. les cobres. objected'adoració per part dels anucsegipcis 1 altres pobles, així comels cròtals o serps de cascavell.Completen la mostra altres serpsno tan conegudes, granotes "veríde fletxa" -que els indisamazònics fan servir per

ernmetzmar les seves armes-oaranyes 1 escorpins.Sovint odiats i perseguus. avegades respectats i venerats. peròsempre temuts. entre nosaltres laconscièncra popular els consideraanimals perversos: però nosempre, ni a tot arreu, ha estataixí: per a la cultura paganaclàssica, per exemple, les serpseren animals propicis. Per la sevabanda, els animals verinosos-aliens a les nostres pors ifantasmes- es limiten a jugar lescartes que la natura els ha donat ala gran timba de la biosfera.L'exposició "El misteriós món delverí" es troba a l'edifici del'Aquarama.

EL ZOO DE TARONGA(SIDNEY, AUSTRÀLIA)REGALA AL ZOO DEBARCELONA CINCCANGURS ORFES I EL CLUBSUPER 3 ORGANITZA UNAFESTA PER BATEJAR· LOSPer celebrar que Sidney ha estatescollida ciutat olímpica per al'any 2.000, el zoo d'aquestaciutat australiana ha regalat alZoo de Barcelona, la darreraciutat olímpica, cinc exemplars decangurs: un mascle i duesfemelles de cangur vermell(Macropus rufus) i dues femellesde cangur gris (Macropusfuliginosus). Aquesta és laprimera vegada que el Zoo deBarcelona exhibeix cangursvermells.Aquests animals provenen d'unprograma de recuperació decangurs orfes que es fa al Zoo deTaronga. Fins fa poc tempsaquests animals es trobaven a lanurseria del zoo on erenalimentats amb biberons itransportats pels seus cuidadorsdins de sacs per simular elmarsupi matern on els petitscangurs passen els primers mesosde vida.Els animals estan ubicats en unamateixa installació per poder-ne

.eguir acuradament el seu procésdadaptació. Posterior ment elscangurs vermells formaran per simateixos un nou grup demarsupials que s'exhibiràmdependentment, mentre que elscangurs grisos s'incorporaran algrup d'aquesta espècie ja establertdes de fa anys al nostre zoo.Aquestes espècies de cangurs sónmolt abundants a Austràlia iarriben a ser un problema per alsramaders. En determinades regionses fan caceres periòdiques per talde controlar-ne el creixement de lapoblació. En ser tan comuns, sónfreqüents les morts de cangurs peraccidents de trànsit i altres causes,cosa que dóna lloc a l'aparició depetits orfes que, com en el cas dels

exemplars que ens han arribat, sónrecollits per diverses institucionsde protecció de la natura.El dia 25 de Juny es va fer la festadel bateig d'aquests cangurs,organitzada pel club Super 3. Elnombrós públic assistent, amb clarpredomini del sector infantil, s'hova passar d'allò més bé amb lesnombroses atraccions disponibles:inflables per saltar, cercaviles,degustacions i sobretot, amb lapresència dels seus amicstelevisius: la Nets, la Noti Press iel Petri. Els noms dels petitscangurs els van proposar els socisdel club Super 3 mitjançant unconcurs. Els nostres nous amics esdiran: Baldufa, Barruda, Brinc,Saltamarges i Muta.

Avís A TOTS ELS SOCISEls antics passaports de Zoo Clubhan passat a la història. Ja estanen circulació els nous carnets. Són

personalsi porten un codi de barres

que facilitarà molt l'entrada perles taquilles. Si encara no l'heurebut poseu-vos en contacte ambles oficines del Zoo Club. Usrecordem que perquè el carnetsigui vàlid és imprescindible queporti la fotografia del titular.

s O L U e ION S

..f'l(I~.."OON

SOPA DE LLETRES

ORDENAR PARAULES

ACRÒSTIC. -Salze (Sella, alicates, llimona, zebra,esclop) .ESPIRAL.-Començant per "A": Ai. Minoica.Colibrí. Tap. Rama. Patinadora. Sac. Començantper "B": Casa. Roda. Nit. Apamar. Patir.Bilocació. Nimia.

VIATGESCO\tIXER EL MÓ\.DESCOBRIR ELS ASIMALS

La col laboració entre una enntat cienufica, el ParcZoològic de Barcelona. 1 T ransl Arc té com a objecuuproporcionar als amants de la natura 1 mésespecíficament del món dels arumals una oporturutatde \ IUre en directe amb un assessorament adequat.I expenència de l'observacró de la fauna en Indretsescolhts tam per labundància de diferents espècies.com per la smgulantat d'algun arumal concret o per latasca de conservació que els equips de cienufics fan enaquella zonaLa programació dels viatges s ha pensat precisamentper a un coneixement a fons dels ammals 1 del seu medinatural Per 3lXÒ proposem grups reduus. acompanyatsper un tècruc del Zoo que serà l'assessor cienufic delgrup EI viatge no comença el dia de la sort.da, smoabans, amb un procés mformatiu antenal' que. a parnrde documentactó diversa I de sessions mformatives, uspermetrà tenir una V15\O prevIa al viatge per gaudirplenament del lloc de deso Abans de cada soruda esfarà una reuma prèvia amb tots els inscms al viatge

SENEGALParc Nacional de Nrokolo Koba12 diesI Barcelona -DakarSortida en vol de hrua regular cap a Dakar Ambada 1trasllat a l'hotel2 Dakar - TambacoundaSortida al matí cap a Tambacounda Arribada 1acomodació a l'hotel Resta del dia Ihure3 Tambacounda - Parc Nacional Ntokolo KobaSortida després d'esmorzar cap al parc nacional deNiokolo Koba N1t en bungalows4 15 Parc Nacional Nrokolo KobaDies dedicats a V1S1taraquest parc Nas en bungalows6 Parc Nacional Ntokolo Koba - País BasanSortida al matí en direcció al país Basan Durant elrecorregut podrem veure una de les zones més vergesd'Àfnca Nit d'acampada lliure7 País BasanDedicarem el dta a V1S1taralgun assentament o poblatbasan N1t d'acampada8 País Basan - TambacoundaSornda al mati per tomar a la capual del país NH aTambacounda Acomodació a l'hotel9 T amabacounda - DakarSortida al mati Ambada 1 acomodació a l'hotel Restadel dia lliure10 Dakar - Goree - DakarAI mati visitarem l'lila de Goree N1t a l'hotelIi Dakar - BarcelonaTrasllat a l'aeroport per SOn1f en vol de líma regularcap a Barcelona N1t en vol12 BarcelonaAmbada

SORTIDAPREU

14 d'octubre268000- Pla

SERVEIS INCLOSOS• AV1ÓBarcelona - Dakar - Barcelona• Recorregut en velucle tot terreny• Estada en hotel classe tunsta, habnacions dobles ambdesdejuni inclòs a Dakar ITambacounda• Estada en bungalows al parc nacional de NtokcloKoba• Dues ruts d'acampada al país basan (tendes incloses)• Trasllats aeroport-hotel-aeroport a Dakar• Assessor ciennfic del Zoo

11~.."

Grup mírum 9 viatgers

ILLES CAIMANTortugues mannes 1coralls12 dicsI Barcelona - MJa1l1l - Gran CaimanSortida en vol de lírua regular cap a Miarm per enllaçaramb el vol a l' lila de Gran Caiman Ambada 1 trasllat al'hotel2, 3 14 Gran CaimanObservació de tortugues I del fons submarí a pulmóIhure o amb escafandre autònom (opcional per als quiungum la utulació esportiva corresponent) Allotjamenten hotel5 Gran Caiman - Carrnan Brac

OOM

Trasllat a I aeropon per SOrt1T en \01 de línia regularcap a l'lila de Caiman Brac Ambada I trasllat a I hotel6 1 7 Caiman BracObservació de la fauna local Allotjament en hotel8 Caiman Brac - Petita CaimanSoruda en avio cap a l'lila mes perna de les CaimanA.mbada 1trasllat a l'hotel Resta del dia Ihure9 Peuta CaimanObservacio de la fauna local Allotjament en hotel10 Peuta Caunan - Gran CaimanTrasllat a I aeroport per sorur en avió cap a l' illa GranCaiman Ambada 1trasllat a l'hotelIi Gran Caunan - M1aT01- BarcelonaTrasllat a l'aeroport per sortir en avió cap a Miami perenllaçar amb I"avió a Barcelona Nit en vol12 BarcelonaAmbada

SORTID~PREU

Ii d'agost286000· Pla

SERVEIS INCLOSOS• AViO Barcelona - Miarru - Gran Caiman - CaimanBrac - Pelita Carman - Cairnan Brac - Gran Caiman -MJa1l1l - Barcelona• Estada en hotels classe tunsta, habnacions dobles enrègrm d'allotjament 1desdejuni• Trasllat aeroports hotels aeroports a les tres liles• Assessor cientrfic

Grup númm 10 viatgers

INDIAProjecte Tigrel-l diesI Barcelona - DelhiSoruda en líma regular cap a Delhi N1t en vol2 Delb1Ambada 1trasllat a l'hotel Vistta de la ctutat3 Dehh - SanskaSoruda després d'esmorzar cap a Sanska A la tardavisna de la zona Nit a l'hotel4 Sanska - ImpurSoruda al mati cap a Jaipur V1S1tadel fort Amer A latarda V1S1tade la ciutat N1t a l'hotel5 Jaipur - RanthamhoreSortida al matí cap a Ranthambore Arnbada 1acomodació a1lodge6 RanthamhoreRutes d'observacró pel parc Tornarem a dinar a1lodgeI a la tarda tomarem a sortu per fer observació del tigreNu al lodge7 Ranthamhore - Bharatpur

Soruda al matí cap a Bharatpur Arnbada 1acomodació a1lodge ImC1 de l'observació orrutològrca8 Bharatpur - AgraObscrvacro orn.tològica Sortida cap a Agra NIt al'hotel9 Agra - DeliuSortida al mati cap a Deliu Ambada 1 acomodació al'hotel10 Deliu - Parc Nacional CorbenSortida després d'esmorzar cap al parc nacionalCorben Ambada 1acomodació allodgeIi Parc Nacional CorbenRutes per a l'observació d'ammals Sortides a latarda/vespre a la recerca del ugre Nit allodge12 Parc Nacional Corben - DeliuSortida al mati cap a Deliu Ambada 1 acomodació al'hotel13 Deliu - BarcelonaTrasllat a l'aeroport per sortir en vol de lírua regularcap a Barcelona N1t en vol14 BarcelonaAmbada

SORTIDAPREU

26 de desembre276000· Pra

SERVEIS• AV1ÓBarcelona - De1h1 - Barcelona• Estada en hotels classe tunsta en habttacions dobles Irègrm d'allotjament 1desdejuni a Delhi, Jaipur 1Agra• Estada en lodge, habnacions dobles 1règim de pensiócompleta a Sanska, Ranthamhore, Bharatpur 1Corben• Trasllats aeroport-hotel-aeroport 1assistència a Deliu• Recorregut en rrumbús segons rtmeran amb conductorlocal• GUies locals en les visites a CIUtatS

• Entrades als parcsI Assessor cienufic

Grup rrurnm 10 \ iaigers

VESLÇUULos LlanosI~ diesI Barcelona - CaracasSoruda en \01 de hrua regular cap a Caracas 'Ili envol2 CaracasArribada a Caracas 1 trasllat a I hotel Resta del diaIhureJ Caracas - San Fernando de Apure (Los Llanos)Dies dedicats a conèixer la zona a 1 observaciód animals I als projectes de conservacio4, 5. 6 7 18 San Fernando de ApureDies dedicats a conèixer la zona a I observaciod animals I als projectes de conservació que tenen Uoca Los Llanos Sortides amb velucle 1a peu NH al hato9 San Femando de Apure - CaracasTrasllat a l'aeroport per sort" en vol de hma regularcap a Caracas Ambada 1 trasllat a l'hotel Resta del diaIhure10 Caracas - CanaimaTrasllat a l'aeroport per sortir en vol cap a CanaimaAmbada 1trasllat al campamentIi CanaimaRutes per la zona Acomodacro al campament12 Canaima - CaracasTrasllat a l'aeroport per sornr en vol cap a CaracasAmbada 1 trasllat a l'hotel Resta del dia Ihure13 Caracas - BarcelonaTrasllat a l'aeroport per sort" en vol de hma regularcap a Barcelona Nil en vol14 BarcelonaAmbada

Sortida 5 de setembre

PREU 385000SERVEIS• AV1ÓBarcelona - Caracas - Barcelona, Caracas - SanFernando de Apure - Caracas 1 Caracas - Canaima -Caracas• Hotel classe tunsta a Caracas, habitacrons dobles• Estàncra en hato (construccions típiques de la zona) aLos Llanos en règim de pensió completa• Estada en campament a Canaima en règim de pensiócompleta• Trasllats aeroport-hotel-aeroport• Assessor científic

Grup rnímm 10 viatgers

SAN DIEGO (EE. UU.)L'orca Uhsses9 dies

I Barcelona - San DiegoSorttda en vol de lima regular cap a San DiegoAmbada 1 trasllat a l'hotel

2 San DiegoVisita a la ciutat Allotjament a l'hotel

3 San DiegoVisita al Sea Wor1d Allotjament a l'hotel

4 San DiegoVisita al Zoo de San Diego Allotjament a l'hotel

5 San DiegoV1S1taal Wtld Arumal Park Allotjament a l'hotel

6 San Diego - Los ÁngelesTrasllat a Los Ángeles Allotjament a l'hotel

7 Los ÁngelesDta Ihure per V1S1tarla ciutat Estada a l'hotel

8 Los Ángeles - BarcelonaTrasllat a l'aeroport per sort" en vol de línia regularcap a Barcelona N1t en vol

9 BarcelonaAmbadaSortides 3 juhol, 7 agost 127 desembre

PREu 249500

SERVEISI AVió Barcelona - San Diego I Los Angeles -BarcelonaI T rajecte San Diego - Los Angeles amb autocarI Allotjaments en hotels de Pnrnera en habuacionsdobles• Trasllats aeroport - hotel- aeroport• Visnes a la ciutat al Sea World al Zoo 1 al WildAnimal Park a San Diego• Acompanyant del Zoo de Barcelona

Grup rrurum 15 viatgers

ARGEI\TI'IAAvistament de balenes16 diesI Barcelona - Buenos AlfesSornda en vol de hrua regular Arnbada 1 trasllat al'hotel

2 Buenos AIresDIa lhure per VISitar la ciutat

3 Buenos Arres - TrelewTrasllat a l'aeroport per sorur en vol de lima regularcap a Trelew Ambada 1 trasllat a l'hotel V1S1tade lallopera de Punta Loma

4,5 I6 Península ValdesRecorregut per la Penmsula Valdés Avistament debalenes franques australs 1 visna de la colòniad'elefants manns Nits a l'hotel

7 Península ValdésVisita de la pmgumera de Punta Tombo, la pnncipalcolònia del món de pmguí de Magallanes Nrt a l'hotel

8 Trelew - Buenos AlfesVisua del CENPAT Trasllat a l'aeroport per sorur enavió de línia regular cap a Buenos AIres Trasllat al'hotel

9 Buenos Arres - SaltaTrasllat a l'aeroport per sornr en vol de lima regularcap a Salta Trasllat a l'hotel

10 Salta - CafayateExcursió de tot el dia a Cafayate, travessant una regiód'rmpressionants formacions rocalloses Retorn al' hotel i allotjament

Ii Salta - HumahuacaExcursió de tot el día a Humahuaca, per V1S1tarla regiódels indis coyas Retom a l'hotel I allotjament

12 Salta - Buenos Alfes -IguazúTrasllat a l'aeroport per sort" en vol de lnua regularcap a Buenos Alfes Trasllat a l'hotel

13 IguazúDia Ihure per V1S1tarles cascades Allotjament a l'hotel

14 Iguazú - Buenos ArresTrasllat a l'aeroport per sorur en vol de línia regularcap a Buenos Arres Trasllat a l'hotel

15 Buenos Arres - BarcelonaTrasllat a l'aeroport per sortir en vol de lfrua regularNil en vol

16 BarcelonaAmbada

Sortida 3 agost

PREU 485500

SERVEIS• AVió Barcelona - Buenos Arres - Barcelona• Vols mtenors Buenos Arres - Trelew - Buenos Arres- Salta - Buenos Arres - Iguazú - Buenos Arres• Estada en hotels classe tunsta, en habrtació doble 1règim d'allotjament 1desdejuni• Trasllats aeroport - hotel- aeroport• Assessor CIentífic

Grup rnínun 10 viatgers

(~llUI~~©~-~~U~~~~~~~~

Dr. F. Florit - Dr. J.M: CasasHorari:d'11 a 14h. i de 16 a 20h.Dissabte: d'11 a 14hTelf. 430 91 26Urgències 430 91 26PARIS, 163 08036 BARCELONA

FAUNA ACUARIOS TERRARIOS MINERALOGIA

PELUQUERIA CANINALoreto, 17 E - Tel. 419 95 90 - 08029 Barcelona

~-' onacán "2000'J-VENTA TODO TIPO DE ANIMALES-ADIESTRAMIENTO-PELUQUERIA CANINA y FELINA-VETERINARIO (DE 12 A 17jO y dr 17 A 19)-RESIDENCIA DE ANIMALES-CASETAS DESMONTABLES Y A MEDIDAMallorca, 134 - Tel. 454 35 89 08036 Barcelona

-Adiestramiento -Peluquetie canina-Cachorros nacionales -Consult. y Veterinarioy de importación -Residencia

V" Disponemos de la más extensaselección de perros nacionalesy de importación.

V" Somos la primera tiendaespecializada en cachorros.

V" Garantia por escrito de un año.V" Tenemos al 11Mimado" que busca.V" Reparto gratuito a domicilio.

Consúltenos sin compromisoCio. de Ciento, 250 - Tel. 453 2483 - 08011 Barcelona

*US AGRADA LA NATURA?*US (NTERESSA L~ECOLOG(A?*US PREOCUPA EL MEDI AMBIENT?Per a conèixer els humans en elsàmbits ecològics del món. Obra d'unequip internacional d'autors, avaladaper la UNESCO, proporciona una visióglobal i inèdita del planeta Terra. Primeraedició i en català. Inf. (93) 314 36 55.

PARA INFORMACiÓN Y SUSCRIPCIONES: (93) 451 53 26

Osor.

Aquestes són les vostres pàgines.Escriviu-nos, exposeu opinions, feuconsultes, mfomeu-nos. Si heu escnt ino veieu la vostra carta, paciència',segurament apereixerà en el propernúmero.

Escriviu a:Revista Zoo Club

Parc Zoològic de Barcelonaci Wellington s/n08003 Barcelona

Si ho preferiu també podeu enviar unfax al (93) 2213853

~ La Gemma Tort, de Barcelona, ensha fet arribar la seva poesia titulada"L'Orca Ulisses", que va guanyar -"persorpresa 1 alegria meva", ens diu a lacarta- el primer premi de poesia del'escola del Bosc i l'accèssit als VI JocsFlorals Escolars del Districte de Sants-Montjuïc. La Gemma és una granadmiradora de la natura i els animals.Felicitats pels premis!

L'Orca Ulisses,"11~.."OON

Ulisses un dia ens va deixari tan gros com és, va volar.

Amb un ocell metàl-lic va muntar,i a Califòrnia el va portar.

Tant ens va enyorar,que no volia menjar.

Però aviat va descobriraltres amics a sentir.

Eren tan grossos com elli li varen demostrar,que volien viure amb ell.Tot jugant a poc a poc,li va passar l'enyor.

I ara avui és molt fehç.en el seu nou país

EI valor de tenir arrues.no té forma ni color1 fa anar el món millor.

Gemma Tort 1 Balent

, eL L'Ennc-Xavier Daroca Esquirol, deL'Hospitalet, ens escnu per dir-nos quemoltes vegades h agradaria parnciparen els viatges i excursions queorganitza el Zoo Club, però troba quesón massa cars i ens demana que elssocis tinguin dret a preus mésassequibles.Lamentablement, Enric-Xavier, hem dedir-te que això no és possible, ja que elZoo Club no obté benefici econòmicdels viatges ni de les activitats queorganitza i per tant no tenim cap margeper rebaixar els preus, que són els queens demanen els professionals delsector, afegint-hi el mínimimprescindible per cobrir les nostrespròpies despeses ocasionades per lapreparació de les activitats.

~ La Jennifer Martínez-Orozco, deBarcelona, ens envia el dibuix que hafet d'en Kolo. També ens comenta queuns dels seus animals preferits són elsdofins i que a la seva escola han formatun grup de naturalistes i s'ho passenmolt bé netejant el bosc i fent altrescoses.

~ En Gabi Rodríguez Martínez, deBadalona, ens fa arribar una foto que ellha fet d'un dels nostres hipopòtams i undibuix d'un ós formiguer. També enspregunta de quina espècie són els óssos

fornuguers que ens han ambat 1 Sl estroben en perill d'extinció.

Ens han arribat sengles parelles dedues espècies d'óssos formiguersprovinents del Zoo de Córdoba(Argentina): el formiguer gegant(Mirmecophaga tridactila), un animalforça gran i vistós, i el tamàndua(Tamandua tetradactila), més petit, decolor crema, que viu als arbres. Cap deles dues espècies es troba en perillimminent d'extinció, però es consideraque són vulnerables a mig termini igaudeixen de protecció legal.Aprofitem per recordar que, malgrat elseu nom, aquests mamífers no tenenparentiu directe amb els óssos, sinó quesón parents dels peresossos i elsarmadillos (Ordre Desdentats).

La parella de formiguers gegants;foto: Arxiu Zoo

~ La Marta Seda Tatjé, de Barcelona,ens pregunta si queden a Catalunya"algun tipus de voltors o àligues i siestan en extinció o no".A Catalunya nidifiquen el voltor comú,l'àguila daurada, l'àguila marcenca il'àguila cuabarrada, a més d'unaquinzena d'altres espècies derapinyaires diürns (com aligots, mi/ans,falcons i altres). Els rapinyaires han

estat perseguits durant molt de tempsper gent que els considerava ocellsperjudicials Afortunadament, avUi endu: tots estan protegits per la llei Lasituació de la majoria de les espècieshavia estat crílica, però en els darrersanys, gràCies a les mesures deprotecció, a l'establiment d'espaisnaturals protegits I a l'augment generalde la preocupaciá pel medi ambient,sembla que les seves poblacionscomencen a recuperar-se. De totamanera, cal no refiar-se d'això perquèels factors que els amenaçaven (la caçafurtiva, la destrucciá del seu hàbiuu il'enverinament per plaguicides i altrestòxics) continuen exisum.

Àguila daurada; foto: Arxiu Zoo

Voltor comú en ple vol;foto: Arxiu Zoo

~ "La promesa d'Ulisses" segons enMaiol Pi Blanqué, de Barcelona .

'~- :---:::.

Alguns dels socis que han participat en el concurs ens han fet arribar dibuixos dels formiguers. Aquí en reproduïm uns quants .

Eva Martínez

:s=- lYL"'1..~ ,

,¿Ij;-""

M\JaSo\á

rp)N-" SeLl, 21 GIG'-;

•

Marta Viader

!'./GM

ADRE"ÇA: LI IY"""'-C~~..c,,AT z~ (~ V>/-VV>~)

Jordi Velázquez

1ftrlli~.."OON

oMI~..U

OON

Ah . .lesnu I Estació mandrosa IIndolent en què matem les horesendormiscant-nos sota de les tovallolesplenes de sorra. damunt de les taules arrug desparar. per sobre del s "tazos'dels petits de la casa .. Mesos dedespertar-nos de llargues rrugdiades permenjar-nos sense presa dolços melons.préssecs perfumats. síndriesfresquíssrmes I capncioses peretes deSant Joan. Hores. en fr, de calmaprofunda. de relaxació Inalterable ..Hem dit "inalterable"? I doncs? En

nom de què gosem Interrompre tanInoportunament les vostres plàcidesvides d' estiuejants amb les nostresbajanades de sempre?Doncs bé. tota la culpa és de l'AlbertBecaines. un SOCIdel Zoo Club que noha sabut vèncer la desídia que Infonenaquests mesos de canícula I pretén quel'ajudem a fer el quadern d'estiu que IIhan donat a l'escola'Ens diu en Becaines, en una postaldesesperada que ens envia des delCàmping La Marsopa Flipada, que a

l'apartat U)2 de l'Exercici 4 del Tema 3de la Secció B de l'Àrea 6,5, pàgma1.234 (11) del Quadern de vacances pera campistes (format de butxaca I fullsplasnficats) li demanen el següent"Probablement aquest any deushaver anat al Zoo amb l'escola. Si ésaixí, no et costarà gaire de dir-nos ones troba cadascun d'aquests animals:a) al costat dels lleonsb) a l'Ocellera de Doñanae) a la Casa dels Titísd) al complex de la Fauna Africana"

Capó reial

•

Tití pigmeu

Com sempre, ens refiem de vosaltres per per ajudar-nos a respondrela consulta d'aquest soci. Isi teniu el mateix quadern de vacances,

us acompanyem en el sentiment, però tot això que tmdreu fet!

'" ZooClubParc Zoològic de Barcelona

elWellingtonsln08003 Barcelona

iposeu en el sobre la paraula ''Concurs''SI sabeu la resposta escnvru-nos mdicant el vostre nom, adreça i

número de soci a

Entre les respostes encertades que rebem abans del 30 de setembre sortejarem cinc lots formats per una gorra, una ronyoneraI un Impermeable del Floquet de Neu .

Enhorabona!Finalment gràcies als concursants hem pogut saber

que els óssos formiguers es diuen així perquè mengenformigues, que era el que preguntàvem

al número anterior.Entre les nombroses respostes encertades hem sortejatcinc figures de fusta per muntar. Els guanyadors són:

Ingrid Arcusa Rubio, núm. soci 1710Marta Seda i Tatjé, núm. soci 1747Jordi Fio Durbán, núm. soci 13767

Eva Martínez Mallet, núm. soci 18722Laia Flores Gracia, núm. soci 22237

Lw',dJ' ltl-')o')V..Y>)C""cle~

1(.('/1"1" ,,",\) mrl'l'i"'dPvtvn.et¿

tr'l/1t~,,\(/' 1-"l~,"-<"\,~1~

)"'i~) ,,>,fJ me e vtr¡¡Rfcu:.w de.I ~Lr· I r', ~uJ4....YO"U;...1 CMA<.idl!

"n " , ~ C<- I<>

CW ,,'"ec- "'"

ce ro uc. e", ""ac 0'

( u Wl , , '" " V'>

l'lll, 1 l1f~',fa 11.0..D. j1ütl l f tf~Ul

rI\,illnt\ l )L(I\H pOAt II rw.Ma.. rY\.CtrmQ, t, ra.-~o., f""ú"p.<1ota-

'j'fl<l )'l"Ilvl¡1..\fu.la, 1(LU/ln~1. l ¡uvra. ~cW" Iwd",1 r: ¡,¡tÚ t p.eott1. l'l~l¡n(,,(, t I\'~f"u,. ~, ~J.t,"

, I l' ¡~ut< \. ¡hP~i-l¡' ,)(¡;Ml'l(t. L )v'¡'ru" )latl. t, rtfota..

!rllll ( , fi ~lU¡ P ,li 1 ¡t,1Poln m s rn » { rC(rCV ('<l'te , ¡ufota.

Amb "questa llibi eta va aprendre a e sc r i u r e

\ fi ) n"'\l~t~~eN

, ' .. ,((Ol- \ ~llnel • ! CV>'I'\-t'v ....

f ,,1 t',(~,~ ~ de hl\).~~

Id \( In, ,.,(P~lt'PVHv\.t\,.l.l

l\\ II ) hI ! et (I, fI \ rf\.t...~'\1·

• ¡f, ( ~\ ¡j rUi'u",r

'1\\lct ¡!\fl ,dlI\-t. 1(/1,,('1(,

I \1\1. 11 t· b r-Ú\,0.

I • Ji. \ l.' U ~ o.ttu'

fIl'u " I<"x I¡l) fl?\~\NI:;1 Ml-llit. \[.1 1,\1 11\(\'\ r¡U{ttuVll1,¡'U

¡ r 'Ht el I.. !} li m·l.l !\\~F"'1tClHt

\ I r \I~ (( )/y,t{(JII.'\, \ v... 1.l<~

/.1(. I l'I dI 1(·1.1...,)(1..

Amb aquesta a p i è n geografia

1., I , !¡'l,'I

li li \' I J,~ '''1II

, I ' ,~,.ó " ¡I, , " , qúo

, 1\ , ~ ')4 ,'I '«9 ~Il

'11 11.-

1'1 P (,t/ ,"-\6 ~b

I)S eo , , 660 86/¡l'' - I 11> 1,7 'i y~ 55I \'1 13 v ' (\11. 61~ K>J1

Anlb aquesta aprèn a sumar l restar

1"'- f,t{ll~. lr r.eVl ~-.(t.f€'''''(l.<Ak )...

,,-<",(Iu. ,,~\ 'CVI'J"'UJ'>.l ~

\-

Amb aquesta aprèn c iè nc ie s naturals

Et -'1.1.",.~?!.L e,} V/ca. ~ ~r.,,,, ~"'>,",l<c\J, ~ ~ t'tM 1A.rw>l.k1.~\i/ow¡'r.}. WnU'J.e..:"a~(,.'l.t<-:.,,,, ..~lJ?

ll",dlil"~'l'-""'~e.oetr,{1a J;u,t, ittjWJk tz, ei;,. ~""",to'w'1IW,jHet, ~}""k.'10 ~1<CwY

Ee uu-C, ee ,\NI'" j<fjú'1A. CMt""'''"\ le"'" "'i' v"j>1M' d: ~Lt1 f.(Y!.WU). J¿ f}!MWVJ..~O e.1. el.

"'-""-

lrer,c..c~~"<1. €,I} <V<N\.t\... ~

'1l"","II<L\AL'" de %> c~, e>táD,hu4;",>.AA cc ~ Jt W"""~"{twlA1lNv

4#44

Amb aquesta aprèn geometria

Amb aquesta aprendrà a estalviari a administrar els seus diners

La llibreta per a aprendrea administrar els 'dinersa estalviar •

1Ara, amb la nova Llibreta Estrella Super3 de ges econòmics, però amb una estètica i un llen-

"la Caixa", el teu fill ja pot aprendre a a d m in is-

trar els seus propis diners i a començar a

estalviar. Amb la mateixa Llibreta Estrella

que tu utilitzes, amb els mateixos ava n t a t-

guatge adaptats als infants. Obre una Llibreta

Estrella Super3 per al teu fill. Ara té l'edat

d'aprendre. Nova Llibreta Estrella Super3

de "la Caixa". La seva Llibreta Estrella.nI c· na atxalAJXA o ESTALVJ~ J PENSIONS

DE BARCELONA