ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

Qualitat de vida i rehabilitació en homes sotmesos a prostatectomia radical per neoplasia prostàtica

Servei de Rehabilitació. *Servei d’Epidemiologia. Hospital General d’Hospitalet, Consorci Sanitari Integral, Barcelona.

Jordi Mallol Badellino, Alicia Sánchez Fabero, Sandra Mateo Lozano, Montse Martín Baranera*, Sonia Valdezate Barroso*, Eva Moreno Atanasio, Jesús Tinoco González.

Introducció. Càncer pròstata

• 899.000 casos/any al món

• 25.000 casos/any a Espanya

• Dx entre els 60 i 80 anys

• Test de l’antígen prostàtic específic (PSA)

• Fins a un 25% (ó més segons les sèries) presentarà IU

• Entre el 25% i el 75% presentarà disfunció erèctil (DE)

Objectius

• Es valoren els resultats del tractament rehabilitador en la qualitat de vida de pacients sotmesos a cirurgía radical de pròstata

• Mesurats en severitat i impacte de la IU i també en relació amb la DE

• Tant la IU com la funció erèctil intervenen en la qualitat de vida de l’individu

• La rehabilitació del SP pot ser útil per millorar IU i DE

Material i mètode

• Cohort de 33 pacients derivats des del Servei d’Urologia

• Sotmesos a cirurgia radical de pròstata (adenoca. prostàtic)

• Entre desembre de 2007 i abril de 2013

• Tots foren derivats per IU 2ª a la cirurgia

• La tècnica quirúrgica: laparoscòpica (un cas retropúbica)

• En 11 pacients es va practicar preservació del paquet neurovascular (al menys parcial)

• 18 pacients patien DE prèvia a la IQ

Material i mètode

• El protocol de rehabilitació del nostre Servei inclou:

- Biofeedback (MyomedTM 134)

- Control de sinèrgies

- Control postural

- Mesures higiènico-dietètiques

- Exercicis de potenciació muscular del SP (individual i grupal)

- Electroestimulació d’alta freqüència (≥50Hz) (8 casos)

Material i mètode

• Exercicis d’entrenament dels muscles transvers superficial, puborectal, bulboesponjós i dels esfínters

• 10 contraccions de cada exercici, mantenint la contracció 5 segons i amb un descans de 10 segons després de cada contracció

• Inclou exercicis hipopressius en bipedestació (NO HTA)

• 2 sessions setmanals: Individual (4-6s) i Teràpia grupal (8s)

• Posteriorment se’ls va recomanar que realitzessin al seu domicili la pauta d’exercicis apresa al nostre Servei

Material i mètode

• S’enregistraren els resultats obtinguts en les escales de valoració (versió castellana):

- Índex de Severitat de Sandvik- ICIQ-UI SF- EPIC

• Quantitat de protectors emprats abans d’iniciar el tractament

• Valoració entre 3 i 6 mesos després d’haver finalitzat la RHB

Anàlisi estadística

• Es van analitzar les diferències entre els resultats obtinguts en les tres escales de valoració i en l’ús de protectors abans i després del tractament rehabilitador

• Comparació pre i post intervenció: Wilcoxon (no paramètrica)

• Comparacions de variables quantitatives (protectors, SV, nº sessions, DE): U de Mann-Whitney

• Correlació entre variables quantitatives: coeficient de Spearman

Resultats

• Tots els pacients van completar el tractament i els qüestionaris

• Valorats aprox. una setmana després de la retirada del SV

• La mitja d’edat dels pacients fou de 64,5 ± 5,6 anys (49-75)

• El temps mig de SV postoperatori fou de 21 díes

• Mitja de 12,7 sessions de RHB

• La mitjana de protectors abans del tractament va ser de 3 (0-8) i després del tractament va ser de 1,5 (0-6)

Resultats

•Millora després de RHB. Sandvik (p<0,005)

Resultats

•Millora després de RHB. ICIQ (p<0,005)

Resultats. Dominis EPIC

•Dominis urinari, sexual (p<0,005) i hormonal (p=0,008)•Domini intestinal de l’EPIC (p=0,068)

Resultats

Post-RHB SANDVICK ICIQ EPIC Urinary EPIC Bowel EPIC Sexual EPIC Hormonal

SANDVICK 1 0,896 (P<0,0005) -0,755 (P<0,0005) -0,240 (N.S.) -0,203 (N.S.) -0,291 (N.S.)

ICIQ 1 -0,795 (P<0,0005) -0,311

(P=0,078) -0,384 (P=0,027) -0,253 (N.S.)

EPIC Urinary 1 0,319 (P=0,070) 0,409 (P=0,018) 0,454 (P=0,008)

EPIC Bowel 1 0,162 (N.S.) 0,454 (P=0,008)

EPIC Sexual 1 0,119 (N.S.)

EPIC Hormonal 1

Pre-RHB SANDVICK ICIQ EPIC Urinary EPICBowel EPICSexual EPIC Hormonal

SANDVICK 1 0,730 (P<0,0005) -0,223 (N.S.) 0,064 (N.S.) -0,069 (N.S.) 0,046 (N.S.)

ICIQ 1 -0,522 (P=0,002) 0,033 (N.S.) -0,133 (N.S.) -0,201 (N.S.)

EPIC Urinary 1 0,326 (P=0,064) 0,368 (P=0,035) 0,449 (P=0,009)

EPIC Bowel 1 -0,043 (N.S.) 0,354 (P=0,044)

EPIC Sexual 1 0,359 (P=0,040)

EPIC Hormonal 1

• La correlació entre els resultats, pre-post RHB, va presentar una diversa significació estadística

Resultats

•No correlació significativa entre escales i protectors

•Correlació significativa entre els díes de SV i els dominis intestinal (p 0,028) i sexual (p 0,004) EPIC

•No en la resta de dominis EPIC ni en les escales de ICIQ i Sandvik

Resultats

• El Nº sessions RHB no es va correlacionar amb cap de les escales avaluades

• S’acosta a la significació estadística el domini sexual EPIC (p=0,75)

• Tampoc es van trobar diferències entre el subgrup que ja patia DE prèvia a la IQ i els pacients que no tenien alteracions en la funció erèctil preoperatòria

• De 15 pacients (no DE preop) només 2 van recuperar la funció erèctil després de la intervenció

Discussió

• El diagnòstic precoç de la malaltia és fonamental per a millorar la supervivència i obtenir bons resultats funcionals

• El temps de SV influeix en els resultats de la continència

• Els estàndards actuals mostren uns temps de SV de 5-7 díes

• La majoria dels pacients va requerir una IQ poc conservadora

• Potser aquest fet va condicionar la durada del SV (21 díes)

• Els exercicis del SP són el tractament d’elecció en la RHB de la IU

Discussió

• La Rehabilitació pot tenir un paper en el maneig de la DE

• Electroee endocavitària

• Electroee nv. tibial posterior podria ser efectiva en el tractament de la DE

• Exercicis SP també poden ser útils

• Utilitat en altres entitats com l’ejaculació precoç

• Biofeedback en el tractament de la DE

Conclusions

• Amb RHB s’ha aconseguit millorar la qualitat de vida dels pacients sotmesos a cirurgia radical de pròstata

• Considerem que aquest treball recolza que el tractament rehabilitador pot ser útil per millorar la IU i la DE en els pacients prostatectomitzats

• Limitacions. Els autors reconèixen les limitacions que presenta aquest estudi, tals com:

- El tamany reduït de la mostra- El temps de sondatge vesical perllongat (per sobre de les mitjes

publicades actualment)- L’absència de grup control i el seguiment a curt plaç

MOLTES GRÀCIES!!!!!!

Bibliografía1. Asociación Española Contra el Cáncer [sede Web]*. Madrid: Asociación Española Contra el Cáncer; 2014 [29/01/14;acceso 14 de

noviembre de 2014]. Tipos de cáncer por localización: cáncer de próstata. Disponible en: https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/cancerdeprostata/Paginas/incidencia.aspx

2. Rodríguez Escobar F y Arañó Bertrán P. Incontinencia urinaria post-prostatectomía. El esfínter artificial. Arch. Esp. Urol. 2009; 62(10): 838-44.

3. Geanini-Yagüez A, Fernández-Cuadros ME, Nieto-Blasco J, Ciprian-Nieto D, Oliveros-Escudero B y Lorenzo-Gömez MF. EMG-biofeedback en el tratamiento de la incontinencia urinaria y calidad de vida. Rehabilitación (Madr). 2014; 48(1):17-24.

4. Juan Escudero JU, Ramos de Campos M, Ordoño Domínguez F, Fabuel del Toro M, Navalón Verdejo P, Zaragoza Orts J. Complicaciones de la prostatectomía radical: evolución y manejo conservador de la incontinencia urinaria. Actas Urol Esp. 2006; 30(10): 991-97.

5. Segal R, Burnett AL. Erectile preservation following radical prostatectomy. Ther Adv Urol 2011; 3 (1): 35-46.

6. Andrew R. McCullough. Rehabilitation of erectile function following radical prostatectomy. Asian J Androl 2008; 10 (1): 61–74.

7. MacDonald R, Fink HA, Huckabay Ch, Monga M, Wilt TJ. Pelvic Floor muscle training to improve urinary incontinence after radical prostatectomy: a systematic review of effectiveness. BJU International. 2007; 100: 76-81.

8. Bonniaud V, Raibaut P, Guyatt G, Amarenco G, Parratte B. Scores de symptômes et de qualité de vie au cours des troubles vésicosphinctériens. Annales de réadaptation et de médecine physique. 2005; 48: 392-403.

9. Gotoh M. Quality of Life Assessment for patients with Urinary Incontinence. Nagoya J. Med. Sci. 2007; 69: 123-31.

10. Kerry A, Donovan J, Peters TJ, Shaw Ch, Gotoh M, Abrams P. ICIQ: A brief and robust measure for evaluating the symptoms and impact of urinary incontinence. Neurourology and urodynamics. Vol. 23 (4) 322-330. 2004.

11. Sandvik H, Hunskaar S, Seim A, Hermstad R, Vanvik A, Bratt H. Validation of a severity index in female urinary incontinence and its implementation in an epidemiological survey. Journal of Epidemiology and Community Health. 1993; 47: 497-99.

Bibliografía

12. McKenzie S, St. John W, Wallis M, Grifiths S. Men’s management of urinary incontinence in daily living: implications for practice. International Journal of Urologycal Nursing. 2013. 7 (1): 43-52.

13. Australian Institute of Health and welfare (AIHV) 2006. Australian incontinence data analysis and development. AIHW cat. No. DIS 44. Canberra: AIHW.

14. Padrós J, Peris T, Salvà A, Denkinger MD, Coll-Planas L. Evaluation of a urinary incontinence unit for community-dwelling older adults in Barcelona: implementation and improvement of the perceived impact on daily life, frequency and severity of urinary incontinence. Z Gerontol Geriatr. 2008 Aug; 41(4):291-7.

15. Wei JT, Dunn RI, Litwin MS, Sandler HM, Sanda MG. Development and Validation of the Expanded Prostate Cancer Index Composite (EPIC) for

Comprehensive Assessment of Health-Related Quality of Life in Men with Prostate Cancer. Urology. 2000; 56 (6): 899–905.

16. Romero Otero J y Martínez Salamanca JI. Análisis crítico comparativo de prostatectomía radical abierta retropúbica, laparoscópica y robótica: resultados de continencia urinaria y función sexual (parte II). Arch. Esp. Urol. 2007; 60, (7): 767-76).

17. Devonec M, Saussine C, Fourmarier M, Azzouzi AR, Ballereau C, Desgranchapms F, et al. Prise en charge d’une incontinence urinaire masculine après prostatectomy radicale (CTMH AFU 2006 – 5/5). Prévention de l’incontinence et recommandations du CTMH. Progrès en urologie. 2008;18, 89-94.

18. Sandvik H, Espuña M, Hunskaar S. Validity of the incontinence severity index: comparison with pad-weighing tests. Int Urogynecol J. 2006; 17: 520-24.

19. Secin FP y Bianco FJ. Anatomía quirúrgica de la prostatectomía radical: fascias y esfínteres urinarios. Arch. Esp. Urol. 2010; 63 (4): 255-66.

20. Butet Y, Villers A, Delmas V, Piechaud T. Bases anatómicas quirúrgicas de la prostatectomía radical con o sin conservación nerviosa. EMC-Urología. 2012; 44(2):1-9.

Bibliografía

21. Martínez-Salamanca JI, Allona Almagro A. Prostatectomía radical abierta, laparoscópica y robótica: ¿en busca de un Nuevo gold standard? Actas Urol Esp. 2007; 31(4): 316-27.

22. Sandvik H, Seim A, Vanvik A, Hunskaar S. A severity Index for Epidemiological Surveys of Female Urinary Incontinence: Comparison with 48-hour Pad-Weighing Tests. Neurourology and Urodinamics. 2000;19: 137-45.

23. Ferrer M, Garin O , Pera J, Prats JM , Mendivil J , Alonso J, et al. Evaluación de la calidad de vida de los pacientes con cáncer de próstata localizado: validación de la versión española del cuestionario EPIC. Med Clin (Barc). 2009;132(4):128–135.

24. Lucas MG, Bedretdinova D, Bosch JLHR, Burkhard F, Cruz F, Nambiar AK, et al. Guidelines on Urinary Incontinence. European Association of Urology. Urinary Incontinence - Update March 2013.

25. Ramírez-Vélez R, Ocampo-Trujillo AI y Meseses-Echavez JF. Efectividad de la intervención con biofeedback en el tratamiento conservador de la incontinencia urinaria posprostatectomía. Una revisión sistemática. Rehabilitación (Madr). 2014; 48 (2): 93-103.

26. Schröder A, Abrams P, Andersson KE, Artibani W, Chapple CR, Drake MJ, et al. Guidelines on Urinary Incontinence. European Association of Urology. Urinary Incontinence - Update March 2009.