Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 226 · Época … · 2017. 4. 3. ·...

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 226 · Época IV · Setembre 2009

Allioli

CURS 2009/2010

2 / 226 / SETEMBRE 2009

ÈÈPPOOCCAA IIVV -- NN..ºº 222266 ·· SSeetteemmbbrree 22000099 ·· SSTTEEPPVV--IIvv ·· DDIIRREECCConca, Santiago Estañán, Josep M. Esteve, Manuela Ferrer, Sònia Ibanyez, Xavi Izquierdo, Helènia López, Jaume Llopis, Vicent Maurí, Ramon Torres ·· MMAAQQUUEETTATATATTATATTACCIIÓ

gÓÓÓ:: Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ·

46008 València. Telèfon: 963919147 · Fax.: 963924334 · [email protected] · Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TTIIRRAATAATATAATAA GGEE::20.000 exemplars · IISSSS IITT LLEEGGAALL:: V-1.454-1981 · 46/075 IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ·· NNTT:: Glorieta P. VicenteMojica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · iver, 1-5è. 03802 · T. 966540602 · is Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · BB :: Plaça de l’Ajuntament,3. 12580 · T. 964465283 · ximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · ués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GG Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · el Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 ·

Allioli

ENSENYAMENT

Normativa comuna

Desplegament de la LOE: Infantil

Desplegament de la LOE: Primària

Desplegament de la LOE: Secundària

Desplegament de la LOE: Ens. no obligatoris

Normativa: Tutories i assignació de grups

Normativa:Els programes educatius

El sistema educatiu

Com es promociona a l’ESO

Regulació de les itineràncies. Educació Exterior

Separata: l’inici de curs

Balanç del curs 2008)09

Sense negociació ha d’actuar la justícia

El concurs de trasllats

Ensenyament en valencià

Salut laboral

Sistemes de protecció: MUFACE

Sistemes de protecció: Seguretat social

Jornada escolar

Jubilacions

Sexennis

Permisos i llicències

Excedències

Revisa’t la nòmina

Calendari escolar 2009/2010

3

4

5

6/7

8/9

10

11

12

13

14

15

16/17

18

19

20

21

22

23

24

25

26/27

28/29

30

31

32

ÍNDEX Allioli 226 • setembre 2009

Com cada nou curs, us presentem La Guia del professorat i delscentres 2009/2010, que arribaamb tota la informació útil perencarar el curs.Estar informat és tindre la capa-citat de decidir.

com sempre,tota la informació en

www.intersindical.org/stepv

SETEMBRE 2009 / 226 / 3

NORMATIVACOMUNA A TOTS ELS ENSENYAMENTS

Normativa general• Llei Orgànica d’Educacióhttp://www.boe.es/g/es/boe/dias/2006/05/04/sec-cion1.php#00001• Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qua-lificacions i de la Formació Professional:http://www.boe.es/g/es/boe/dias/2002/06/20/sec-cion1.php#00000• ROF Primària. Decret 233/1997 (DOCV 8/09/97)http://www.docv.gva.es/portal/por-tal/1997/09/08/pdf/1997_10024.pdf• ROF Secundària. Decret 234/1997 (DOCV8/09/97)http://www.docv.gva.es/portal/por-tal/1997/09/08/pdf/1997_10025.pdf• Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre laconvivència en els centres docents no universitarissostinguts amb fons públics i sobre els drets i deu-res de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores,professorat i personal d'administració i servicis:http://www.docv.gva.es/portal/pages/irADocv.jsp?fecha=20080409

Instruccions d'inici de curs • Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència, per la qual s’aprovenles instruccions que regulen l’organització i el fun-cionament dels centres docents que imparteixenensenyaments del segon cicle d’educació infantil,preescolar, primària, general bàsica, educació es-pecial, secundària obligatòria, batxillerat i forma-ció professional, mantinguts amb fons públics ique depenen de la Conselleria de Cultura, Educa-ció i Ciència de la Generalitat Valenciana. (DOGV15-7-1992).• Resolució de 15 de juny de 2001 per la qual esdicten instruccions en matèria d'ordenació aca-dèmica i d'organització de l'activitat docent alscentres d'educació secundària (DOCV 29/06/2001).Es prorroga tots els cursos amb algunes modifi-cacions.• Resolució de 21 de juliol de 1997, de la Secreta-ria General i de les direccions generals de CentresDocents, d’Ordenació i Innovació Educativa i Polí-tica Lingüística, i de Personal, per la qual s’apro-ven les instruccions per a l’organització i el fun-cionament dels col·legis d’Educació Infantil iPrimària per al curs 1997-98. Es prorroga totsels cursos amb algunes modificacions.Podeu consultar-les en:http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion.htm

Serveis Psicopedagògics Escolars(SPE)El funcionament dels SPE estan regulats per:

• Decret 53/1989, de 18 d'abril, del Consell de la Ge-neralitat Valenciana, pel qual es regulen els SPE(DOGV de 25/04/1989).• Ordre de 10 de març de 1995, de la Conselleriad'Educació i Ciència, per la qual es determinen lesfuncions i es regulen aspectes bàsics del funcio-nament dels SPE de sector. (DOGV de 15/06/1995).

Educació Especial (EE)http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/atdi-ver_compensatoria.htm�Programes PQPI. Hi ha la possibilitat d’implan-tar programes de qualificació professional inicialespecial als centres específics d’EE. h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2008/06/23/pdf/2008_7763.pdf�Serveis complementaris i programes específics.Estan pendents de publicació en el DOCV les Ins-truccions que regulen el funcionament dels serveiscomplementaris d’atenció primerenca i ambulatòriadels centres específics d’EE, i el desenvolupamentde programes específics en aquests centres.�Adequació a la LOE. Està pendent de publicar enel DOCV la revisió de l’Ordre de 16 de juliol de 2001,l’Ordre de 14 de març de 2005 i l’Ordre d’11 de no-vembre de 1994, que atenen l’alumnat amb NEEd’acord amb la LOE (títol II, Equitat en l’Educació).� Negociació del ROF. La Conselleria d’Educacióté previst obrir la negociació d’un reglament orgànici funcional per als centres específics d’EE.

Coordinació de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC) El nomenament del coordinador o la coordinado-ra de TIC s'efectuarà mitjançant proposta de la di-recció del centre entre el professorat funcionari do-cent en servei actiu i amb destinació definitiva. Sino és possible això, entre el personal no definitiuamb la formació i disponibilitat adequades. La co-ordinació TIC disposarà de dues hores lectives i duesmés de complementàries de reducció.

Adaptació dels reglaments de règiminterior (RRI) Arran la publicació del Decret 39/2008 sobre dretsi deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tuto-res, professorat i personal d’administració i serveis,els centres disposen fins al 10 d’octubre de 2008per a adaptar els seus reglaments a la nova nor-mativa.h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2008/04/09/pdf/2008_4159.pdf

Calendari escolar 2009/10Resolució de 28 de maig de 2009, de la Direcció Ge-

neral d’Ordenació i Centres Docents, per la qual esfixa el calendari escolar del curs acadèmic 2009/10.

Sanitat escolar � Documentació sanitariaORDRE de 27 de febrer de 2002, de la Conselleriade Sanitat, que estableix l'informe de salut de l'es-colar con a document sanitari d'utilització obliga-tòria per a l'accés a un centre escolar o per a l'i-nici d'una etapa educativa (DOGV 8312, de 27-03-2002)� Accidentes escolaresCircular 5/96-SG de 23 de juliol de 1996, de la Se-cretaria General de la Conselleria de Cultura,Educació i Ciència per la qual es dicten Intruccionsper a la tramitació dels procediments per respon-sabilitat patrimonial de l'administració (DOGV2.820, de 05-09-1996)

Menjador escolar http://www.edu.gva.es/ocd/areacd/val/com-plem.htm• DECRET 122/2001, de 10 de juliol, del Govern Va-lencià, pel qual es regula el preu públic pel servi-ci de menjador prestat pels centres d'ensenyançainfantil de la Generalitat Valenciana. (DOGV núm.4041, de 12/7/01).• Resolució de 28 de juny de 2002, de la DireccióGeneral de Centres Docents de la Conselleria deCultura i Educació, per la qual es regulen els men-jadors escolars dels centres docents públics no uni-versitaris de titularitat de la Generalitat Valencia-na. (DOGV núm. 4289, de 10/07/02)• Resolució de 5 de maig del 2009, de la DireccióGeneral d'Ordenació i Centres Docents sobre el ser-vici complementari de menjador dels centres pú-blics de titularitat de la Generalitat per al curs2009/2010.(DOCV núm. 6013, de 14/05/09).

Transport escolar http://www.edu.gva.es/ocd/areacd/val/com-plem.htmhttp://www.cit.gva.es/val/areasactividad/trans-portes/normativa-tran/legislacio-basica/• DECRET 77/1984 de 30 de juliol del Consell de laGeneralitat Valenciana, sobre regulació del trans-port escolar• REAL DECRETO 443/2001, de 27 de abril, sobrecondiciones de seguridad en el transporte escolary de menores• Resolució de 5 de maig del 2009, de la DireccióGeneral d'Ordenació i Centres Docents sobre el ser-vici complementari de transport dels centres pú-blics de titularitat de la Generalitat per al curs2009/2010 (DOCV núm. 6013, de 14/05/09).

NORMATIVA COMUNA

4 / 226 / SETEMBRE 2009

EDUCACIÓ INFANTIL

És una etapa educativa amb identitat pròpia queatén xiquetes i xiquets fins als sis anys d’edat.Aquesta etapa s’ordena en dos cicles. El primer,fins als tres anys, i el segon, dels tres als sis.Aquest últim cicle té caràcter voluntari i gratuït.

� Currículum. Els continguts per al primer ciclei el currículum per al segon s’expliciten en dos de-crets, que citem més avall en cadascun dels ci-cles.

� Organització. Els continguts s’organitzen enàrees corresponents a àmbits propis de l’expe-riència i del desenvolupament, i s’aplicaran permitjà d’unitats globalitzades.

�Àrees. El coneixement de si mateix i autonomiapersonal; El medi físic, natural, social i cultural

(conté l’organització dels continguts matemàtics);Els llenguatges: comunicació i representació.� Avaluació. L’Ordre de 24 d’agost de 2008 arre-plega: les característiques (global, continua i for-mativa), el procés per mig de l’observació directai sistemàtica, i els documents d’avaluació queconfiguren l’historial educatiu de l’alumnat (qües-tionari d’inici d’escolaritat, informe inicial, informequalitatiu al finalitzar cada curs i al finalitzar cadacicle).

�Currículums. Els nous currículums incorporenaspectes, com el descobriment de les TIC enl’aula; la iniciació en la lectoescriptura i habilitatslogicomatemàtiques; el tractament de preocupa-cions socials actuals (convivència, resolució pací-fica de conflictes, respecte de les cultures pròxi-mes...).

• Reconeixement que l’educació infantilés una etapa amb identitat pròpia iúnica. Cal un currículum unificat pera tota l’etapa.

• Regulació d’un ROF específic per alscentres d’infantil, amb els tretscaracterístics i organitzadors delsensenyaments.

� Currículum. Decret 37/2008, de 28 març, delConsell.

La principal novetat és la consideració del ca-ràcter educatiu del cicle. El decret n’estableix elscontinguts: objectius, continguts, metodologia,àrees d’experiències i criteris d’avaluació. La Con-selleria s’ha compromés a obrir la negociació d’unROF específic per a les escoles d’infantil (0-3anys).

� Organització. L’organització del temps ha dedonar resposta a les necessitats biològiques d’a-limentació, higiene, descans, seguretat, relació icomunicació, entre altres atencions.�Coordinació. La Conselleria ha de garantir la co-

ordinació pedagògica dels centres del primer ci-cle amb els del segon cicle, pròxims entre ells.

� Requisits mínims del centres que impartis-quen el Primer Cicle d’Infantil. Decret 2/2009, de9 de gener. Es determinen les ràtios, la tipologiade centres, condicions de les instal·lacions, lesplantilles amb el tipus de professorat. Els centrestenen un termini de 3 anys per adequar-se aaquests requisits.h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2009/01/14/pdf/2009_195.pdf

• Transferència a Educació de tot elpersonal que treballa en aquestscentres.

• Incorporació immediata del personal deles plantilles.

• Ampliació de la xarxa pública de centresd’aquest cicle.

• Reconeixement ple del caràctereducatiu del treball de les educadores ieducadors i, consegüentment,adequació de la classificació d'aquestsllocs de treball.

• Creació de departaments d'orientacióen tots els centres d’infantil (funciópreventiva i compensatòria).

� Currículum. Decret 38/2008, de 28 de març,del Consell. El currículum comprén objectius,continguts, metodologia i criteris d’avaluació.

� Coordinació. Per a assegurar mecanismes decontinuïtat en el procés educatiu de l’alumnat ifacilitar-ne l’adaptació en la transició d’un ciclea l’altre i d’una etapa a l’altra, els centres esta-ran coordinats pedagògicament. La Conselleriaelaborarà una normativa reguladora.

� Incorporació de l’anglés. Resolució de 30 de ju-liol de 2008, per la qual s’estableixen els requisitsbàsics, criteris i procediments per aplicar en elscentres educatius un programa d’educació pluri-lingüe que permitisca fomentar una primera apro-ximació a la llengua anglesa en el segon cicle del’educació infantil.h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2008/08/21/pdf/2008_10089.pdf

� Suport d’altres mestres. Quan els ensenya-ments ho requerisquen, el professorat d’infantilpot rebre suport de mestres d’altres especialitats(article 2.4. del decret).

• Ampliació de les plantilles dels centresper a aplicar el nou currículum en elsegon cicle i que els mestresespecialistes puguen fer recolzar, en lalabor docent, els ensenyaments que horequerisquen (educació física, música,anglés…).

• Dotació de mestres amb l’especialitatd’anglés per garantir l’ensenyamentdes del segon cicle d’Infantil a tots elscentres.

REIVINDICACIONS PENDENTS

PRIMER CICLE D’INFANTIL

SEGON CICLE D’INFANTIL

EL DESPLEGAMENT DE LA LOE I ELS NOUS CURRÍCULUMS

// / / / /http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_infantil.htm

SETEMBRE 2009 / 226 / 5


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Aplicació dels nous ensenyaments establerts pelDecret 111/2007, de 29 de juliol, en tots els cicles.

El decret defineix l’educació primària coml’ensenyament bàsic i, per tant, té caràcter obli-gatori i gratuït. Entén per currículum el conjuntd’objectius, competències bàsiques, continguts,mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.� Organització. Sis cursos acadèmics, que ordi-nàriament cal cursar entre els sis i els dotze anys.S’hi organitzen tres cicles de dos anys acadèmics.Cada cicle constitueix la unitat de programació id’avaluació.� Currículum. Les novetats principals són:• Les tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC) han d’estar integrades en totes les àreesdel currículum.• Tractament de preocupacions socials actuals(convivència, resolució pacífica de conflictes, res-pecte de les cultures pròximes...).• Nova àrea d’Educació per a la ciutatania i elsdrets humans. S’imparteix en 5é en aquest curs2009/2010.� Coordinació. La tutora o el tutor coordinarà eltreball del grup del professorat corresponent imantindrà una relació permanent amb la família.�Avaluació. Està regulada en l’Ordre de 13 de de-sembre de 2007.

Com a novetat, es reintrodueixen els termesExcel·lent, Notable, Bé, Suficient, Insuficient. S’a-valuarà el grau d'adquisició de les competènciesbàsiques. Els documents oficials d'avaluació són:l'expedient acadèmic, les actes d'avaluació, l'his-torial acadèmic, l'informe personal de trasllat il'informe d'aprenentatge.� Competències bàsiques. Són elements inte-grants del currículum, fixades en l'annex I delReial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Encara

que aquestes competències s'han d'adquirir en fi-nalitzar l'ensenyament bàsic, l'educació primàriaha de contribuir a la seua consecució a través deles distintes àrees en què s'organitza.� Avaluació de diagnòstic de les competènciesbàsiques. La LOE (article 21) determina que esdurà a terme en acabar el segon cicle. Tindrà ca-ràcter formatiu i orientador per als centres i in-formatiu per a les famílies i per al conjunt de la co-munitat educativa. No tindrà efectes acadèmics.� HorariOrdre de 28 d’agost de 2007, per la qual es regulal’horari en l’Educació Primària. Enguany s’aplicaen tots els cicles. Mireu quadre inferior.

• Ampliació de les plantilles per adequar-les a les necessitats del noucurrículum, per atendre a les diferentsnecessitats del nostre alumnat decompensació educativa, amb N.E.E. iamb altes capacitats intel·lectuals), perassegurar els programesd’ensenyament bilingüe i per afomentar l’aprenentatge de llengüesestrangeres per mig de la implantacióde programes d’ensenyament bilingüeenriquit.

• Dotació de personal administratiu a totsels centres d’infantil, infantil i primària,educació especial i formació depersones adultes, segons la següentrelació: de 100 a 199 alumnes, ½ plaça;de 200 a 399 alumnes, una plaça; de400 a 899 alumnes, dues places; mésde 900 alumnes, tres places.

• Regulació de la jornada contínua. Eldebat, malgrat la resistència deConselleria, encara ha de continuar. Elsnous models de jornada i tempsescolars estan avalats per la LOE, quepermet estructures organitzativesvariades i de futur, una norma que dónalegitimitat i cobertura legal a qualsevolmodel organitzatiu que compte amb elsuport democràtic de la comunitateducativa. El Sindicat proposa que cadacentre debata el model de jornada quemillor s’adeque a les seues necessitatsi que servisca per a vertebrar el seuprojecte educatiu.

• Revisió i negociació de tota la normativa

ÀREES PRIMER CICLE SEGON CICLE TERCER CICLE

3r curs 4t curs1r curs 2n curs 5é curs 6é curs

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I SOCIAL 4 43 3 3 4

EDUCACIÓ ARTÍSTICA 3 33 3 2 2

EDUCACIÓ FÍSICA 2 23 3 2 2

CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA 4 44 4 3,5 4

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 4 44 4 3,5 4

LLENGUA ESTRANGERA 2,5 2,51,5 1,5 3 3

MATEMÀTIQUES 4 45 5 5 4,5

ED. CIUTADANIA I DRETS HUMANS - -- - 1,5 -

RELIGIÓ / ATENCIÓ EDUCATIVA 1,5 1,51,5 1,5 1,5 1,5

TOTAL 25 2525 25 25 25


// / / / /http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_primaria.htm


6 / 226 / SETEMBRE 2009

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

� Decret de currículum ESO DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell,pel qual s'establix el currículum de l'EducacióSecundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.D’aquesta norma emana la nova normativa d’or-denació de l’ESO

� Horaris ESOOrdre que regula els horaris: ORDE de 29 d’abrilde 2008, de la Conselleria d’Educació.

Les principals novetats quant a l’organitzacióhorària són:• Per a tots els cursos: La religió no té alternativa,i el decret diu: “Els centres docents, de conformi-tat amb els criteris que determine la Conselleria,posaran en marxa mesures organitzatives perquèl’alumnat que no haja optat per l’ensenyament de

religió reba l’adequada atenció educativa…”)• 1r curs. Reducció i limitació de l’optativitat; laReligió agafa una hora de quart i passa d’una horaa dues.• 2n curs. Reducció i limitació de l’optativitat; Edu-cació per a la ciutadania, una hora; no hi ha Tec-nologia.• 3r curs. Únic curs en què es poden oferir opta-tives de disseny propi; es generalitza la possibili-tat d’activar un PDC.• 4t curs. Les optatives troncals passen a ser huiti s’han d’agrupar en vies coherents a criteri delcentre; l’optativa passa a tindre una hora i es con-verteix en un treball d’investigació relacionat ambla via formativa triada; la Religió perd una hora quepassa a primer.• Quadre horari de l’ESO:

� OptativesOrdre d’optatives: ORDE de 27 de maig del 2008,de la Conselleria d'Educació.Ordre de 17 de juny de 2009, per la qual regulales matèries optatives en el Batxillerat.https://www.docv.gva.es/portal/por-tal/2009/07/07/pdf/2009_7863.pdf

Les principals novetats organitzatives són:• Per a tots els cursos. El nombre de grups per acursar optatives no podrà superar, en cada undels cursos de l'etapa, el doble dels constituïts peral desenvolupament de les matèries troncals delcurrículum.• 1r curs. Es pot dirigir l’alumnat a fer una opta-tiva “instrumental”. Les altres optatives són: in-formàtica, segona llengua, taller de música, co-municació audiovisual.• 2n curs. Es pot dirigir l’alumnat a fer una opta-tiva “instrumental”. Les altres optatives són: in-formàtica, segona llengua, taller de música, co-municació audiovisual, taller de disseny, taller detecnologies.• 3r curs. A part de les que estableix l’ordre, és l’ú-nic curs obert a les optatives de disseny propi. Ca-len 15 alumnes perquè l’autoritzen.• 4t curs. Només es pot cursar el treball mono-gràfic d’investigació.

Atenció a la diversitathttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/atdiversi-dad.htm

� Programes de Diversificació Curricular (PDC)Ordre sobre PDC:Les principals novetats quant a l’organització són:• Es generalitza la possibilita de fer dos cursos.• Programa de diversificació curricular per aten-dre els diferents interessos, capacitats i motiva-cions de l'alumnat en 3r i 4t d'ESO.• 3r ESO. PDC1: La nova estructura és: set horesde matèries comunes, 19 de matèries específiquesi sis d'optatives.• 4t ESO. PDC2: La nova estructura és: 12 hores dematèries comunes, 19 de matèries específiques iuna d'optativa.• Principal novetat. Els dos cursos incorporen unàmbit pràctic de tres hores.

� Programes d’adaptació curricular en grup(PACG)Els PACG ontinuen en les mateixes condicions, toti que aniran reduint-se per la implantació delsnous programes PQPI.

� Programes de qualificació professional inicial Aquests programes nous es poden consultar en:http://www.edu.gva.es/eva/val/pqpi_inici.htm

MATÈRIES HORES SETMANALS

2n 3r 4t1r 3r

Ciències de la Naturalesa 3 - -3 -

Biologia i Geologia (*) - 2 3- 2

Física i Química (*) - 2 3- 2

Educació eticocívica - - 2- -

Educació Física 2 2 22 2

Educació plàstica i visual (*) - 2 33 2

Ciències socials, Geografia i Història 3 3 33 3

Educació per a la ciutadania i els drets humans 1 - -- -

Castellà: llengua i literatura 3 3 33 3

Valencià: llengua i literatura 3 3 33 3

Llengua estrangera 3 3 33 3

Matemàtiques 4 3 43 3

Música (*) 3 2 3- 2

Tecnologies - 3 -2 3

Religió 2 1 12 1

Optativa 2 2 12 2

Informàtica (*) - - 3- -

Llatí (*) - - 3- -

Segona llengua estrangera (*) - - 3- -

Tecnologia (*) - - 3- -

Tutoria 1 1 11 1

TOTAL 30 32 3230 32

(*) D’acord amb l’article 7.4 del Decret 112/2007 de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el cur-rículum de l’ESO, l’alumnat cursarà tres d’aquestes matèries. Els centres hauran d’oferir-les agrupa-des per opcions que configuren vies formatives coherents. Aquestes opcions es vincularan preferent-ment amb els estudis que, amb posterioritat, cursarà l’alumnat en l’educació secundària postobligatòria.

// / / / /http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_eso.htm


SETEMBRE 2009 / 226 / 7

• No eliminació d’optatives i mantenimentde les hores d’optativitat pactades enl’acord de plantilles.

• Educació per a la ciutadania en valenciào castellà, currículum complet i unaúnica opció.

• Manteniment de totes les hores delscurrículums LOGSE i de tots elsdesdoblaments, reforços i incrementshoraris dels acords de plantilles.

• Catalogació lingüística dels llocs detreball.

• Disminució del nombre total de grups id’alumnat que ha d’atendre cadadocent.

• Reducció de l'horari lectiu per millorarl’atenció i la comunicació professorat-alumnat.

• Eliminació del nombre mínim d’alumnatper constituir optatives, si en el centrehi ha professorat.

• Extensió dels programesd'ensenyament en valencià a tots elstrams educatius, amb catalogaciólingüística dels llocs de treball.

• Publicació dels perfils del centres inegociació anual de la planificacióeducativa.


Els PQPI representen una oferta formativa bà-sica, adaptada a les necessitats específiques del’alumnat què, o bé corre el risc d’abandonar l’en-senyament reglat, o bé ja ho ha fet sense aconse-guir els objectius previstos en l’ESO. Els PQPI te-nen una triple finalitat professionalitzadora,madurativa i propedèutica.• Modalitats: aules de qualificació, tallers de qua-lificació, programes de qualificació, i programespolivalents: aules i tallers.• Constitució de grups: per a les modalitats d’au-les i tallers de qualificació professional inicial, or-dinàries o polivalents, el nombre màxim d’alum-nes serà de quinze i el mínim de 10 per grup.• Per al professorat: la impartició dels progra-mes PQPI té la consideració de “tasca d’especialdificultat” a l’efecte que es determinen en els di-ferents concursos de trasllats.• Calendari d’implantació: en el curs 2008/09 s’im-plantarà el primer nivell i deixaran d’impartir-seels programes de garantia social; en 2009/10 s’im-plantarà el segon nivell en els centres docents ientitats autoritzats. En el cas dels programes degarantia social de la modalitat per a alumnat ambNEE, de dos anys acadèmics, la substitució podràdur-se a terme per cursos.Les qualificacions professionals de nivell I lestrobareu en:http://www.edu.gva.es/eva/val/cuali_n1.htm

� Educació per a la ciutadaniaNormativa pendent d’actualització després de lasentència feta pública el 24 de juliol.Ordre que regula l’ensenyament de l’EpC:h t t p s : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2008/06/11/pdf/2008_7272.pdfEl Sindicat ha elaborat una campanya pròpia, ambdocumentació per al centres i ha participat juntamb altres organitzacions en mobilitzacions con-tra el desgavell que suposa aquesta ordre. Més in-formació: www.intersindical .org/stepv/ensenya/EpC08-1.htmRESOLUCIÓ per la que s'establixen orientacionsmetodològiques, didàctiques i organitzatives pera la impartició de la matèria EpC en l'ESO encompliment de les interlocutòries del TSJCV. https://www.docv.gva.es/portal/por-tal/2008/09/15/pdf/2008_10600.pdf

� AvaluacióOrdre de 14 desembre de 2007 sobre avaluació.Mapa conceptual sobre avaluació: vegeu pàgina 17

• Documents oficials d’avaluació: expedient aca-dèmic, actes d’avaluació, historial acadèmic del’ESO i informe personal de trasllat.• Competències bàsiques. Estan fixades en l’annex

Jordi Boluda

I del Reial Decret 1631/2007, de 29 de desembre.S’han d’adquirir en finalitzar l’ensenyament bàsic.• Avaluació de diagnòstic de les competències bà-siques aconseguides. La LOE (Art. 29) determinaque es realitzarà en acabar el 2n curs de l’ESO.Tindrà caràcter formatiu i orientador per als cen-tres i informatiu per a les famílies i per al conjuntde la comunitat educativa. No tindrà efectes aca-dèmics.

�Ordre de creació del Detartament d’Informàticaen els centres de secundàriah t t p s : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2009/07/15/pdf/2009_8267.pdf

� Ordenació curs 2009/2010Resolució de 17 de juliol de 2009, per la qual esdicten instruccions en matèria d'ordenació aca-dèmica i d'organització de l'activitat docent alscentres que impartixen ensenyances d'ESO i Bat-xillerat per al curs 2009-2010.h t t p s : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2009/07/30/pdf/2009_8829.pdf

� Altra normativa pendent de publicacióOrdre de transformació de places 1r cicle d’ESO.


8 / 226 / SETEMBRE 2009

�Batxillerat• No a la concertació.• Continuïtat dels Programes d’Ensenya-ment en Valencià.• Manteniment de les tres hores de Filosofia.• Continuïtat d’Història de la música com a op-tativa de 1r.• Manteniment de l’actual estructura d’ofer-ta d’economia i amplicació en 2n.• Oferta en tots els centres de la modalitat debatxillerat cientificotecnològic sense condi-cionar-ho al nombre d'alumnat.• Eliminació de les dues hores de religió o ofe-rida fora d’horari.

� Formació Professional• Control públic de les activitats formativesd'FP i dels títols i certificats professionals. Mo-dificació de les normes que regulen la com-posició dels consells de l’FP per a donar ca-buda a tots els sindicats.• Gestió democràtica dels centres integratsd'FP: elecció dels càrrecs directius pel con-sell escolar del centre.• Ràtio màxima de 20 alumnes per aula, ambdesdoblaments en els mòduls pràctics.• Disseny i posada en pràctica d'una forma-ció i orientació laboral orientada cap a una cul-tura sindical solidària i participativa en el móndel treball.• Ampliació i potenciació de l’FP a distànciai reconeixement de la tasca docent en els ho-raris del professorat.

� EOI• Expedició del nivell C1 pels certificats de ni-vell avançat de les Escoles Oficials d'Idiomes.• Ampliació i consolidació de la xarxa amb edi-ficis propis. Construcció immediata de lasegona escola a València.• Establiment d’un calendari de negociaciód’un ROF propi per als centres d’EOI que enpreveja l’especificitat. L’Ordre que es publicaràha estat rebutjada pel sindicat i pel conjunt delprofessorat.


ENSENYAMENTS NO OBLIGATORIS

� Batxilleratshttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordena-cion_bachillerato.htm• Currículum i estructura. Decret 102/2008, d'11de juliol del Consell, pel qual s'establix el currí-culum del Batxillerat en la Comunitat Valenciana.DOCV 15.07.2008, ORDE de 17 de juny de 2009, dela Conselleria d’Educació, per la qual es regulenles matèries optatives en el batxillerat (DOCV07/07/2009), ORDE de 19 de juny de 2009, de laConselleria d’Educació, per la qual es regula l’or-ganització i el funcionament del batxillerat diürn,nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana(DOCV 30/06/2009) i ORDE de 24 de novembre de2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avalua-ció en batxillerat en la Comunitat Valenciana(DOCV 15/12/2008).Aquesta normativa estableix les noves modalitatsde batxillerat: art, ciències i tecnologia, i humani-tats i ciències socials. • Tots els centres han d'oferir les tres modalitats,però condiciona la de ciències i tecnologia a un mí-nim d’alumnat i aules de tecnologia.• Regula les matèries comunes, de modalitat ioptatives que es poden triar i incorpora una as-signatura nova: Ciències del món contemporani.Filosofia perd una hora i història de la música i dela dansa només s'ofereix en 2n com a matèria demodalitat optativa.

� Formació professionalNormativa bàsicaL’ordenació general està regulada en les disposi-cions següents:• Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, queestableix l'ordenació general de la formació pro-fessional (BOE 03/01/2007)http://www.boe.es/boe/dias/2007/01/03/pdfs/A00182-00193.pdf• Reial Decret 777/1998, de 30 d'abril, pel qual esdesenvolupen determinats aspectes de l'ordena-ció de l’FP (BOE 08/05/1998)http://www.boe.es/boe/dias/1998/05/08/pdfs/A15389-15460.pdfNormativa pròpia del País Valenciàhttp://www.edu.gva.es/eva/val/fp.htm• Decret 115 /2008, d’1 d’agost, del Consell, pelqual es regulen els centres integrats de formacióprofessional a la Comunitat Valenciana. DOCV05.07.2008. Preveu la creació de centres amb FPreglada, ocupacional i contínua. Les dues darreresdependran de la Conselleria d'Economia, Hisendai Ocupació.• Organització de l'activitat docent. Està regulada enResolucions que dicten instruccions en matèriad'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitatdocent dels centres del País Valencià que impar-

tisquen cicles de formació professional específica.� FP a distància• Decret pel qual es crea l'institut valencià per aldesenvolupament de l'educació a distància:• Orde per la qual es regula la formació profes-sional en la modalitat semipresencial o a distàn-cia.

� Escoles Oficials d’Idiomes (EOI)http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordena-cion_idiomas.htmCurrículum• Decret 155/2007, de 21 de setembre, pel qual esregulen els ensenyaments d’idiomes de règim es-pecial i s’establix el currículum del nivell bàsic idel nivell intermedi [2007/11678] (DOCV núm.5605, de 24.09.2007).• Decret 119 /2008, de 5 de setembre, del Consell,pel qual s’establix el currículum del nivell avançat[2008/10421] (DOCV núm. 5851, de 17.09.2008). Avaluació• Ordre de 31 de gener per la qual es regula l'a-valuació i promoció[2008/2059] (DOCV núm. 5706, de 19.02.2008).• Ordre de 10 de març per la qual es regula laprova de certificació[2008/3456] (DOCV núm. 5728, de 26.03.2008).• Resolució de 17 d'abril per la qual es dicten ins-truccions per a emplenar la fitxa individual de se-guiment [2008/5488] (DOCV núm. 5757, de07.05.2008). Organització i funcionament• Ordre per la qual es regula l'organització i el fun-cionament de les EOI.ORDRE de 14 de juliol de 2009, de la Conselleriad'Educació, per la qual es regula l'organització i elfuncionament de les escoles oficials d'idiomes dela Comunitat Valenciana a partir del curs acadèmic2009-2010.h t t p s : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2009/07/31/pdf/2009_8953.pdf• Ordre de 23 de juny per la qual es regula l'orga-nització i el funcionament de That's English[2008/8575] (DOCV núm. 5803, de 10.07.2008).


SETEMBRE 2009 / 226 / 9

� Formació de persones adultes (FPA)http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordena-cion_adultos.htm• Ordre de 14 de juny de 2000 que regula la im-plantació dels programes formatius dirigits a laformació de persones adultes, i que dicta instruc-cions per a l'organització i funcionament dels cen-tres d’FPA (DOCV, 28 de juny de 2000).• Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Consell,pel qual es regulen els programes formatius quefiguren en la Llei 1/95, de 20 de gener, de la Ge-neralitat Valenciana, d’FPA, i s'estableix el currí-culum (DOCV, 18 de febrer de 2000).• Llei 1/95, de 20 de gener, de la Generalitat Va-lenciana, d’FPA (DOCV, 31 de gener de 1995) .

� Ensenyaments artísticshttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordena-cion_artisticas.htmCurrículums música• Elemental. DECRET 159/2007, de 21 de setem-bre, del Consell, pel qual s’establix el currículumde les ensenyances elementals de Música i es re-gula l’accés a estes ensenyances (DOCV25/09/2007)• Professional. DECRET 158/2007, de 21 de se-tembre, del Consell, pel qual s’establix el currícu-lum de les ensenyances professionals de músicai es regula l’accés a estes ensenyances (DOCV25/09/2007)• Superior. DECRET 132/2001, de 26 de juliol, pelqual s’estableix el currículum del grau superior demúsica a la Comunitat Valenciana i l’accés a ditesensenyances.Currículums dansa• Elemental. DECRET 157/2007, de 21 de setem-bre, del Consell, pel qual s’establix el currículumde les ensenyances elementals de Dansa i es re-gula l’accés a estes ensenyances (DOCV25/09/2007)• Professional. DECRET 156/2007, de 21 de setem-bre, del Consell, pel qual s’establix el currículum deles ensenyances professionals de dansa i es regulal’accés a estes ensenyances (DOCV 25/09/2007)

•Superior. DECRET 128/2002, de 30 de juliol, delGovern Valencià, pel qual s’establix el currículumde les ensenyances del grau superior de Dansa ala Comunitat Valenciana i es regula la prova d’ac-cés a estos estudis.

Currículums art dramàtic Decret 62/1993 de 17 de maig de 1993 (DOCV28/05/1993), modificat pel Decret 289/1997, de 25de novembre (DOCV 15/12/1997).

Currículums de les escoles d'art i superior dedissenyDecret 133/2001 h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2007/09/25/pdf/2007_11703.pdf

Currículums de ceràmicaDecret 100/2000h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/2000/07/06/pdf/2000_X5600.pdf

Instruccions d'inici de curs• Dansa. Resolució de 27 de maig de 1998.• Escoles d'art i superior de disseny. Resolució de27 de juny de 2002( h t t p s : / / w w w. d o c v. g va . e s / p o r ta l / p o r -tal/2002/07/11/pdf/doc/2002_7459.pdf)

Institut superior d'ensenyaments artístics (ISEA)http://www.edu.gva.es/univ/val/isea.htm• Llei 8/2007, de 2 de març d’ordenació de centressuperiors d’ensenyaments artístics i de la creacióde l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques

L’ISEA és una entitat administrativa autònoma,però dependent de la Conselleria d'Educació, quegestionarà els centres d'ensenyaments artísticssuperiors al País Valencià i tot el que tinga a veureamb l'alumnat, els estudis i el personal que hitreballa, docent i no docent.• Estatuts de l'ISEA: Els Estatuts regulen l'activi-tat acadèmica, investigadora i creadora dels cen-tres que en formaran part, així com l'estructura,l'organització i el govern de l'ISEA.

�FPA• Anàlisi, negociació i transformació de lesplaces no ocupades, catalogadesactualment com a 1r cicle d’ESO, per talque puguen ser cobertes de formadefinitiva pel professorat del cos demestres.• Dotació de personal administratiu en totsels centres.• Establiment d’un calendari de negociaciód’un ROF propi per als centres d’FPA queen preveja l’especificitat• Negociació dels horaris del professorat.

� ISEA• Exigència que tot el professorat, dels en-senyaments superiors i dels cicles formati-us, s'adscriga a l'ISEA.• Manteniment de les borses de treball en eltraspàs de competències a l’ISEA. Flexibilitatper a poder triar més d'una especialitat.• Estabilització de les plantilles, amb mesu-res urgents i sostingudes que eviten el nivelld'eventualitat i la falta de transparència enl’adjudicació de les comissions de servei.• Obertura de les borses de treball necessà-ries, com dansa contemporània.• Establiment de fórmules d'estabilitat del pro-fessorat interí i especialment dels mestres detaller en escoles d'art i superior de disseny.• Revisió de l’horari total lectiu del professo-rat i adaptació als estudis superiors.• Establiment d’una mesa de negociació querespecte la composició de l’actual mesa sec-torial d’educació.

RECULL DE NORMATIVA AL WEB DE SINDICAThttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/legiseduca/index_legiseducativa.htm


Jordi Boluda

10 / 226 / SETEMBRE 2009

TUTORIES I ASSIGNACIÓ DE GRUPSNormativa reguladora de l’activitat educativa en els centres de primària i secundària

�Marc legal dels horaris i grups: Resolució per laqual es dicten instruccions en matèria d’ordena-ció acadèmica i d’organització de l’activitat docentals centres per al curs 2001/02 (DOGV 4.032,29/06/2001), que es prorroga cada curs.� Horaris lectius. 18 hores setmanals, de dillunsa divendres, amb un mínim de dues hores lectivesdiàries i un màxim de cinc.� Jornada laboral. Amb caràcter general, 37 ho-res i mitja: 18 hores lectives setmanals; set d’in-dividuals setmanals; cinc de còmput mensual; seti mitja per a la preparació de les classes i el per-feccionament. El temps d’obligada permanència ésde 25 hores setmanals, i cinc més de còmput men-sual (claustres, consells, avaluació...)� Hores lectives setmanals. És el total del tempsdedicat a atendre els currículums d’ESO, batxille-rat i cicles formatius d’FP i les dedicades a: tuto-ria; reforç en ESO; desdoblaments en ESO i ciclesformatius; programes ducatius; coordinació di-dàctica; funcions directives; repàs d’assignaturespendents de 1r de batxillerat i mòduls.�Hores individuals setmanals. Hores de guàrdia,entre un i tres períodes, amb les funcions d’aten-dre els grups d’alumnat sense professor i orien-tar les seues activitats; vetlar per l’ordre i el bon fun-cionament del centre durant l’horari de l’alumnat,temps de pati...; anotar en el comunicat corres-ponent, en finalitzar la guàrdia, les absències delprofessorat i qualsevol altra incidència.�Hores de tutoria. S’hauran de dedicar també treshores complementàries setmanals, una vegada co-bertes les hores de guàrdia i guàrdia de pati, unaper a l’atenció a tutors, i dues per a la col·labora-ció amb el cap d’estudis, el departament d’orien-tació, el servei d’orientació educativa, o a la col·la-boració les activitats complementàries del centre.�Reunions del departament didàctic. Una hora set-manal que pot agrupar-se quinzenalment per a re-unions de major duració.� Organització d’activitats esportives, pràctiquesde laboratori, manteniment de tallers, arxiu, ma-terials audiovisuals. Una o dues hores setmanals.� Biblioteca. Entre una i tres hores setmanals.

�Hores individuals de còmput mensual. Es dedi-quen a assistència a reunions de claustre, consellescolar, sessions d’avaluació; assessorament lin-güístic al centre; col.laboració en les activitats d’o-rientació universitària de l’alumnat de 2n de bat-xillerat; participació en activitats de formació i al-tres activitats que redunden en benefici del centre,autoritzades pel consell escolar...Les 25 hores d’obligada permanència es consig-naran en horaris individuals, visats per la direcciói amb el coneixement del professor o professora.Els delegats de prevenció de riscos laborals dedi-caran a les seues funcions entre un mínim de tresi un màxim de quatre hores (còmput setmanal)agrupades, preferentment en el matí del dimarts.� Distribució i assignació d’horari al professorat.• Està determinada pel nombre de grups i pro-grames autoritzats. La direcció d’estudis comuni-carà als caps de departament el nombre de grupsi d’hores lectives setmanals assignades a cada de-partament, amb indicació expressa de les hores /es-pecialitat a impartir en valencià i en castellà.• Pel que fa a l’assignació d’horari, els caps dedepartament reuniran el professorat definitiu queen forma part i el que ha obtingut destinació de-finitiva en l’últim concurs i traslladaran l’assig-nació horària atribuïda a cada docent a la direc-ció d’estudis, així com les hores que no hagen si-gut assumides pel departament o bé la falta decàrrega horària que afecte un o més membres deldepartament. El departament distribuirà l’hora-ri atribuint les hores curriculars corresponentsals grups en valencià (segons el programa d’e-ducació bilingüe que aplique el centre) i la ca-pacitació lingüisticotècnica del professorat, i acontinuació la resta d’hores assignades al de-partament. Efectuat el repartiment, en cas quehi haja excés d’hores lectives en el departaments’aplicaran els criteris següents:a) S’adjudicaran totes les tutories possibles.b) S’adjudicaran totes les hores dels programes:diversificació curricular, adaptació curricular, ga-rantia social, i qualificació professional inicial,entre els professors definitius.

• S’adjudicaran totes les hores possibles de reforços,desdoblaments i repassos entre el prof. definitiu.• En el cas que no existisca acord per a l’elecció detorns horaris i nivells educatius, s’aplicarà el quefigura en l’apartat 2.2. de l’annex II de la OC de29/06/1992 de la Conselleria d’ Educació: 1. Pro-fessorat amb la condició de catedràtic i assimilats.2. Professorat d’ens. secundari, tècnic d’FP, per-tanyents als grups A31 i A34 i prof. especial d’ITEM.La persona a qui corresponga elegir en primer lloc,elegirà un grup d’alumnat de l’especialitat i cursque desitge impartir preferentment. A continuacióho farà la persona a qui corresponga elegir en se-gon lloc i així successivament fins que tot el pro-fessorat complete el seu horari lectiu o s’hagen as-signat totes les hores corresponents al departa-ment. De totes les circumstàncies que es produ-ïsquen en aquesta reunió s’alçarà acta, signada pertots els membres del departament, de la qual estraslladarà una còpia de manera immediata a la di-recció d’estudis. Si hi haguera algun departamentamb nombre insuficient d’hores lectives, l’horari queno completara les díhuit hores s’assignarà al pro-fessorat major de 55 anys.• Els mòduls d’FP específica susceptibles de des-doblament, que s’impartisquen a un mateix grupes procurarà que no siguen assignades a dos do-cents numeraris, si hi ha prof. interí en el centre.• La direcció d’estudis incorporarà, a cada horaripersonal, les hores individuals setmanals corres-ponents a guàrdies, tutories, (pares/mares...), re-unió de departament..., fins a completar les 25 ho-res d’obligada permanència en el centre.• La direcció d’estudis elaborarà els horaris set-manals seguint els criteris adoptats pel claustre iels incorporarà a la programació general anual, quehaurà de ser aprovada pel consell escolar.• En cap cas, les preferències horàries comporta-ran per a l’alumnat que les matèries a què cor-responguen dos o tres períodes lectius setmanalssiguen impartides en dies consecutius.L’horari lectiu de l’alumnat no podrà incloure ho-res lliures intercalades ni dos o més períodes lec-tius diaris de la mateixa matèria.

� Assignació de tutories• Decret 233/1997, pel qual s'aprova el ReglamentOrgànic i Funcional de les escoles d'educació in-fantil i dels col·legis d'educació primària. DOCV3073 (08.09.1997)� Competències de la direcció • (Art. 19) Designar i proposar el cessament delsaltres membres de l'equip directiu, així com de-signar i fer cessar els coordinadors de cicle i elstutors, d'acord amb el procediment establit en

aquest reglament.� Competències del claustre • (Art. 69) Establir els criteris per a l'assignaciói la coordinació de tutories i de les activitats d'o-rientació de l'alumnat.� Professorat i tutories• (Art. 77) En tots els centres, hi haurà una pro-fessora o un professor tutor per cada grup d'a-lumnes.� Tutories

• (Art. 84) La tutoria i l'orientació de l'alumnat for-marà part de la funció docent.• Cada grup d'alumnes tindrà un professor o pro-fessora tutor, independentment del nombre d'u-nitats. Podrà ser professor o professora tutor quiimpartisca diverses àrees del currículum.• El professor o professora tutor serà designat peldirector o directora, a proposta del cap o de la capd'estudis, d'acord amb els criteris establits pelclaustre.

COSSOS DE SECUNDÀRIA

COS DE MESTRES

NORMATIVA

SETEMBRE 2009 / 226 / 11

EL SISTEMA EDUCATIU

Educació infantil. És una etapa educativa, orga-nitzada en dos cicles, dels quals el segon és gra-tuït.Educació primària. Etapa organitzada en sis cur-sos, entre els 6 i 12 anys.Educació secundària. Es divideix en obligatòria(ESO) i postobligatòria (batxillerat, FP de grau mit-jà, ensenyaments professionales d’arts plàstiquesi disseny de grau mitjà i ensenyaments espor-tius de grau mitjà).Educació secundària obligatòria (ESO). Sónquatre cursos, entre els 12 i 16 anys, amb pro-grames de diversificació curricular a partir de 3r.El títol de Graduat en ESO dóna accés a la se-cundària postobligatòria.

Programes de qualificació professional inicial(PQPI) per a alumnes de més de 16 anys, ex-cepcionalment de 15, amb tres mòduls: a) dequalificació professional; b) formatiu general yc) orientats a l’obtenció del Graduat en ESO.Batxillerat. Són dos cursos amb tres modalitats:Arts, Ciències i Tecnologia i Humanitats i Cien-ciès Socials. El títol de batxiller dóna accés a l’e-ducació superior.Educació superior. Ensenyaments universitaris,artístics superiors, FP de grau superior, pro-fessionals d’arts plástiques i disseny de grau su-perior i esportives de grau superior.Ensenyaments de régim especial. Són els en-senyaments d’idiomes, els ensenyaments ar-tístics i els ensenyaments esportius.Ensenyaments artístics professionals. Són els

ensenyaments professionals de música i dansay els graus mitjà i superior d’arts plàstiques i dis-seny. L’alumnat obtindrà el títol de batxiller si su-pera las matèries comunes de batxillerat. Ensenyaments artístics superiors. A més del tí-tol de batxiller, cal superar una prova específi-ca.

Educació de persones adultes. Per a majors de16 anys. Amb metodologia flexible i oberta. Pera facilitar la incorporació de les persones adul-tes al sistema educatiu es realitzen proves pera l’obtenció dels títols i l’accés als diversos en-senyaments.

vegeu quadre a la pàgina següent

ELS PROGRAMES EDUCATIUS

PROGRAMA D’ACOLLIDA ALSISTEMA EDUCATIU (PASE)

El PASE representa una mesura de suport tem-poral (màxim, un curs) destinada a l'alumnat es-tranger de nova incorporació. En una primerafase, ofereix suport a l'alumnat que desconeix lallengua d'ensenyament del centre. En una faseposterior, dóna suport a l'alumnat amb defi-ciències en les àrees o matèries, principalmentles instrumentals, per a facilitar-li la seua ràpi-da integració escolar. La metodologia del PASEintegra l'aprenentatge lingüístic amb els con-tinguts de les àrees i matèries.

Per la seua banda, el programa de compen-sació educativa (PCE) atén la resta de l'alumnatestranger, proporcionant recursos personals imaterials, d'acord amb el pla específic presen-tat per cada centre segons les necessitats edu-catives específiques del seu alumnat.

� Organització• Educació primària. Un mestre per programaamb 12 alumnes de mitjana per programa.• Educació secundària. Dos mestres per pro-grama amb 12 alumnes de mitjana per progra-ma.

PROGRAMES PROA

Programa d’acompanyament escolar (PAE)Destinat a l'alumnat de centres públics d'educacióprimària i d'instituts de secundària, en desavantatgeeducatiu les famílies del qual no poden proporcio-nar-li el suport necessari fora de l'horari escolar,però adquireixen un compromís amb el centre.

Amb el PROA, grups d'uns 12 alumnes tre-ballen fora de l'horari lectiu durant quatre horessetmanals atesos per una professora o un pro-fessor que orienta el seu treball escolar, els aju-da a desenvolupar l'hàbit lector, l'expressió es-crita i la resolució de problemes, i potencia la seuaautoestima i l'autonomia davant de l'estudi.Programa de suport i reforç als institutsEs desenvolupa en instituts de secundària que es-colaritzen una proporció important d'alumnat encondició de desavantatge educatiu associat ambl'entorn, amb dificultats generalitzades en l'a-prenentatge. El programa té com a objectiu mi-llorar l'organització i funcionament del centre, aixícom les expectatives escolars de l'alumnat. Pera això, ofereix actuacions en els àmbits següents:• Atenció directa a l'alumnat: transició de primàriaa l’ESO, foment de la lectura i reforços acadèmicscomplementaris, desenvolupament de capacitats...• Col·laboració amb les famílies.• Relació amb l'entorn per a resoldre problemescom l'absentisme o per a facilitar la inserció so-cial de l'alumnat.

• Compromís social amb l’ensenyamentpúblic. Compliment de la legalitat enels processos d’admissió de l’alumnat.Distribució equitativa de l'alumnatnouvingut entre els centres públics i elsprivats concertats.

• Pla interdepartamental de lesinstitucions públiques locals iautonòmiques per a la compensació dedesigualtats i la prevenció deldesarrelament i la marginació social.Plans d’acollida per a l’alumnatimmigrant.

• Creació d’una xarxa per a la intervenciócoordinada de professionals de tots elsàmbits de l’administració: educadors ieducadores, personal mèdic,professionals d’assistència social imediació cultural, per millorar laconvivència i compensar lesdesigualtats.


NORMATIVA

http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/atdiversidad.htm

Font: Ministeri d’Educació

EL SISTEMA EDUCATIU

12 / 226 / SETEMBRE 2009

Educ

ació

sup

erio

r

Ense

nyam

ents

uni

vers

itar

is

Educ

ació

sec

undà

ria

Ense

nyam

ents

bàs

ics

Ed. I

nfan

til

Ed.

prim

ària

Ense

nyam

ents

ele

men

tals

de m

úsic

a i d

ansa

Ense

nyam

ents

pro

fess

iona

lsde

mús

ica

i dan

sa

6 cu

rsos

Educ

ació

de

pers

ones

adu

ltes

Ense

nyam

ents

d’Id

iom

es

Educ

ació

Infa

ntil

Primer cicle(0-3)

Segon cicle(3-6)

Educ

ació

Pri

màr

ia

6é5é4t3r2n1r

ESO

4t3r2n1r

Bat

xill

erat

1r2n

Art

sCi

ènci

es i

tecn

olog

iaH

uman

itat

s i C

CSS

PQ

PI Mòduls

professionals igenerals

CiclesFormatius

de GrauMitjà d’ FP

NivellMitjà

NivellBàsic

Grau Mitjà d’Arts

làstiques iDisseny

TècnicEsportiu deGrau Mitjà

Mòdulsvoluntaris

Música i dansa

Art dramàtic

Concervació irestauració debéns culturals

Arts plàstiques

Disseny

Títol Professional

Ense

nyam

ents

Art

ísti

cs S

uper

iors

Títol Superior Títol de Doctor

Títol de Màster

Títol de Grau

Títol de Batxillerat

Estudis de Grau

Estudis dePostgrau

Estudis deDoctorat

Títol de Tècnic

Títol de Tècnic

Títol de Tècnic

CiclesFormatius

de GrauSuperior FP

GrauSuperior

d’ArtsPlàstiques i

Disseny

TècnicEsportiu de

GrauSuperior

Títol de TècnicSuperior



Qualificacióprofessional

Títol Graduat ESO

NivellAvançat

�

�

�

�

�

�

�

�

��

Ensenyaments gratuïtsFormació profesionalEnsenyaments artísticsEnsenyaments esportiusAccés condicionatProva diagnòsticaProva d’accés

PRIMERESO

SEGONESO

TERCERESO

QUARTESO

2 o 3 matèries suspeses 3 o més matèries suspeses

3 o més matèries suspeses



PDC

PROGRAMA QUALIFICACIÓPROFESSIONAL INICIAL

Tot aprovat

Tot aprovat

Tot aprovat

És repetidor de 2n

No ha repetit 2 vegades

HA REPETIT JA EN ESO

Tot aprovat

2 o 3 matèries suspeses



REPETEIX

amb un Pla Específic

Personalitzat

REPETEIX

REPETEIX

PROMOCIONA

PASSA

PASSA

PASSA

amb programa

de reforç pendents

ÉÉs repetidor de 3er ESO

No ha repetit 3r ESO

HA REPETIT JA EN ESOPROMOCIONAamb mesures

d’atenció

ÉÉs repetidor de 4t ESO

No ha repetitabans

HA REPETIT JA EN ESO

REPETEIX

amb un Pla Específic

Personalitzat

TÍTOL GRADUAT

ESO

COM ES PROMOCIONA A L’ESO

SETEMBRE 2009 / 226 / 13

14 / 226 / SETEMBRE 2009

L’EDUCACIÓ EN L’EXTERIORL’educació en l’exterior, que té com a objectiu es-tendre la presència del sistema educatiu espa-nyol en el món i promocionar i difondre l’idiomai la cultura, es realitza en coordinació entre elsministeris d’Educació i el d’Afers Exteriors, jun-tament amb l’Institut Cervantes. Les actuacionss’estenen a 32 països.

Modalitats• Centres de titularitat mixta amb altres països.• Centres de conveni de col·laboració entre el MECi les fundacions culturals.• Escoles europees, destinades a l’educaciódels fills del personal que treballa en les insti-tucions europees.• Agrupacions de llengua i cultura espanyoles,amb programes específics per a fills de residentsen l’estranger, escolaritzats en els sistemes edu-catius dels països de residència. • Seccions espanyoles en centres educatius es-trangers. Estan sotmeses a l’organització d’a-quests últims i als convenis amb les autoritatseducatives en els països respectius.• Centres docents de titularitat de l’estat espa-nyol. Imparteixen els ensenyaments del sistema

espanyol.• Assessores i assessors tècnics, per a l’assis-tència científica i didàctica.

Legislació bàsica• Reial Decret 1138/2002 de 31 d’octubre (BOEde l’1/11/2002) que regula l’acció educativa en l’ex-terior. Les últimes convocatòries han estat: Or-den ECI/3452/2007, de 23 de novembre, BOE del29 de novembre (docents); Orden ECI/3566/2007,de 26 de novembre, BOE del 7 de desembre (as-sessors).

Provisió de les places• Requisits. Funcionariat de carrera en activitatamb una antiguitat mínima de tres anys amb co-neixement de l’idioma que s’assenyale en la con-vocatòria.• Selecció. En la fase general es consideren elsmèrits professionals i la valoració del treballdesenvolupat, cursos de formació, mèrits aca-dèmics i antiguitat —màxim, 40%—. La fase es-pecífica consta de dues parts: una sobre con-tinguts teòrics i una altra amb un supòsitpràctic relacionat amb l’exercici de les funcions

dels corresponents cossos docents i amb l’ac-ció educativa en l’exterior.Regulació laboral• Personal docent. Una vegada assignat un llocen l’exterior no s’hi pot renunciar, excepte perraons excepcionals. L’adscripció és per dos cur-sos, prorrogables per dos períodes de dos cur-sos més (màxim de sis). Acabada la permanèn-cia en l’exterior, el professorat té dret preferenta una plaça docent en la localitat o àmbit terri-torial d’origen. Ha de participar en el concurs detrasllats del curs anterior al seu retorn. El règimdel personal docent, incloses les retribucions, éscompetència del MEC.• Assessories tècniques. Les persones selec-cionades són nomenades per un període d’uncurs en comissió de serveis prorrogable, en rè-gim d’adscripció temporal per un segon perío-de de dos cursos i per un tercer període de dosanys més (cinc cursos en total). El contingut dela prova per a accedir a les assessories així comel seu desenvolupament estan contemplats enl’Orden ECI/3566/2007, de 26 de novembre. El per-sonal destinat a les Escoles Europees, hi pot ro-mandre un màxim de nou anys.

� NormativaOrdre de 26/11/02 (DOGV 8/10/02). Instruccions29/6/99 de la DGCD i Innovació Educativa i Polí-tica Lingüística. Ordre de 23/7/98 (DOGV 15/9/98).Decret 24/1997, d’11 de febrer (DOGV 17/2/97). De-cret 88/2008, de 20 de juny.

� Definició i adscripcióTindran consideració de llocs docents itinerantsaquells en què el funcionariat docent haja de pres-tar els seus serveis en més d’un centre, amb ca-ràcter regular i periòdic. En els cas dels centresrurals agrupats (CRAs), els serveis s’han deprestar en més d’una localitat. Atés que els llocsdocents itinerants tenen caràcter singular, l’ads-cripció a aquestes places és voluntària.

� Règim de la itinerànciaAl professorat itinerant se li aplicarà les dispo-sicions legals que amb caràcter general corres-ponen al professorat del cos que imparteix elsmateixos ensenyaments. Els serveis prestats pelfuncionariat docent en un altre centre distint delde la seua adscripció ho seran en règim de co-missió de serveis estesa pel director del centrede destinació (Resolució 16/5/95).

El còmput de l’horari lectiu setmanal estarà

determinat per l’horari destinat a l’atenció directade l’alumnat, els temps de reducció horàriadestinats als desplaçaments i aquells altresque estiguen atribuïts a altres funcions que li si-guen assignades.

S’aplicaran els temps de reducció horària des-tinats als desplaçaments que a continuació s’es-pecifiquen: fins a 80 km setmanals, dues horesde reducció; de 80 a 120 km, tres hores; de 120a 160 km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc ho-res; de 200 a 240 km, sis hores.

Quan computats l’horari d’atenció directa de l’a-lumnat i la reducció horària per raons de despla-çament, la suma fóra inferior a l’horari lectiu set-manal, el professorat itinerant desenvoluparà lesaltres funcions que li seran assignades.

El professorat itinerant complirà l’horari com-plementari setmanal d’obligada permanència enel centre on que estiga adscrit i podrà establir-seuna major atribució horària d’atenció directa a l’a-lumnat, amb una reducció de l’horari comple-mentari. El professorat podrà complir part de l’ho-rari complementari en un centre distint del d’ads-cripció, a fi de participar en les sessions d’avalua-ció, claustres i sessions de coordinació. La jorna-da lectiva del professorat itinerant començarà i fi-nalitzarà en el centre d’adscripció. Mentre la res-

ta de professorat no les tinguen assignades i lle-vat que siga estrictament necessari, al professo-rat itinerant no li podran ser assignades tutories.El calendari laboral que haurà de complir serà elcorresponent al del seu centre d’adscripció.

� IndemnitzacionsEn cas d’accident de circulació, es tindrà dret ales indemnitzacions que puguen correspondre peraplicació de l’article 6 del Decret 24/1997, d’11 defebrer, i del Decret 88/2008, de 20 de juny, que mo-difica l’anterior. Tots els trajectes s’abonaran a0,19 euros per km.

� CentresEl professorat itinerant formarà part dels claus-tres de tots els centres en què impartisca la do-cència. La persona responsable de la coordina-ció d’horaris serà el o la cap d’estudis del cen-tre d’adscripció.

� Salut laboralA partir del sisé mes d’embaràs, les professoresitinerants podran suspendre transitòriament lesitineràncies i s’adscriuran al seu centre de des-tinació a temps total per reforçar l’atenció a l’a-lumnat.

REGULACIÓ DE LES ITINERÀNCIES Disposicions legals sobre llocs de treball itinerants

NORMATIVA

SETEMBRE 2009 / 226 / 15

BALANÇ CURS 2008/09

El Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora,va afirmar durant l’estiu que el sistema educatiuvalencià és "menys conflictiu" que el d’altres au-tonomies i va intentar minimitzar el conflictecomparant-lo amb les vagues del professoratcontra la Llei d’Educació de Catalunya.La comparativa amb altres comunitats autònomesno té sentit perquè els termes dels conflictes sónradicalment diferents. I l’aparença de normalitatque intenta vendre el conseller no respon, ni delluny, a la realitat.A diferència d’altres autonomies, al País Valenciàs’han imposat normes absurdes, com EpC en an-glés, que els tribunals de justícia han desautorit-zat i la mobilització de la comunitat educativa haaconseguit aturar, ni que siga temporalment. AlPaís Valencià, s’ha perseguit al professorat i acàrrecs directius per desaveniències en la gestióeducativa de l’administració. S’han publicat nor-matives que afecten les condicions laborals delprofessorat sense passar per la Mesa Sectoriald’Educació, com és preceptiu. S’ha aconseguitviolentar al professorat i a la comunitat educativacom mai havia passat abans. Això és inèdit en al-tres autonomies.Tot plegat, ha fet que s’haja generat un moviment derebuig a la política educativa del conseller que s’haconvertit en un dels moviments socials més im-portants dels darrers anys protagonitzat per la co-munitat educativa -pares i mares, alumnat i pro-fessorat- i per la gran majoria d’organitzacions quetreballen a l’àmbit de l’ensenyament des de sectorsdiferents. Això també és inèdit en altres autonomies.

La mobilització, a més, també ha sigut particular:els centres educatius han organitzat pel seucompte desenes de tancades nocturnes i accionsdiverses, s’han reorganitzat plataformes comar-cals i s’han creat de noves que han organitzat de-senes de concentracions locals i comarcals. LaPlataforma per l’Ensenyament Públic, que també

s’ha reconstituït arran del conflicte d’EpC, ha or-ganitzat manifestacions de milers de persones iuna vaga amb un seguiment massiu, no solamentdel professorat, sinó també de l’alumnat i amb elsuport incondicional de pares i mares. I aixòtambé és inèdit en altres autonomies. El conflicte educatiu al País Valencià ha trans-passat les fronteres de l’àmbit autonòmic per aconvertir-se en portada dels mitjans de comuni-cació estatals, però també se n’han fet ressó mit-jans tan prestigiosos com la cadena britànica BBC,internacionalitzant, així, el conflicte valencià. Iaixò també és inèdit en altres autonomies.Al País Valencià el Conseller d’Educació està de-nunciat per incompliment de sentències i per mal-versar fons públics. I un alt càrrec polític com Al-fonso Rus també està denunciat per insultar iamenaçar al professorat que es manifesta demo-cràticament contra la política educativa del govern.Això també és inèdit en altres autonomies.Per tant, la pretesa normalitat del conflicte edu-catiu valencià en relació a altres comunitats au-tònomes és totalment falsa i manca de tot fo-nament. El conflicte educatiu valencià té unesarrels pròpies que la singularitzen i fan impos-sible la comparació amb altres realitats. La po-lítica d’ocurrències, la imposició de normativaabsurda, l’ús partidista del sistema educatiu, lamanca de voluntat d’atendre les peticions de lacomunitat educativa i d’assolir acords, la per-secució política del professorat, etc., són elstrets particulars de la política educativa valen-ciana i l’arrel del conflicte.

L’inici de curs estarà marcat pel continuisme en la política educativa

Intersindical Valenciana és l’única organitzaciósindical que no ha signat en la Mesa Generalde la Funció Pública de la Generalitat l’acordsobre la Llei d’Ordenació i Gestió de la FuncióPública Valenciana. Aquesta llei suposarà una major inestabilitaten els llocs de treball del personal funcionari,amb la qual cosa es configura una administra-ció més sotmesa al partit polític que estiga enel poder en cada moment.La Llei no incorpora les propostesd’Intersindical com que tots els llocs de tre-ball es cobriren mitjançant concursos, quepermeten seleccionar amb criteris de mèrit icapacitat, així com una participació social isindical en el Consell Assessor de la FuncióPública, La llei tampoc fa una aposta decidi-da per acabar amb la temporalitat en

l'Administració Valenciana.Comentari a banda mereix el fet que l’exigèn-cia del coneixement del valencià per a accedira la Funció Pública no s’haja modificat, vint-i-cinc anys després de l’aprovació de la Llei d’úsi ensenyament del valencià; la llei torna a dirque qui no tinga el requisit haurà de fer cursosde valencià, sense que hi haja en cap momentuna obligació d’aprofitar eixos cursos ni untermini per fer-ho.Aquesta llei, malauradament, no podrà modi-ficar-se en assumptes importants en la seuatramitació parlamentària, ja que el PartitPopular compta amb majoria absoluta i l’avalde quatre dels cinc sindicats. Això no obstant,Intersindical Valenciana expressarà les seuespropostes en esmenes que oferirà als grupsparlametàris.

Davant la situació que es pot generar perpossible contagi de grip A entre les treballa-dores i treballadors dels diferents col·lectiusde la Generalitat –especialment a partir delmes de setembre- Intersindical ha sol·licitatque s'elabore urgentment un Pla d'Actuacióenfront dels possibles contagis ocasionatsper la pandèmia de grip A. Així mateix s’haurien de contemplar mesuresurgents de formació i informació sobre aquesttema i que es faça efectiva la vigilància de lasalut i especialment la epidemiológica. A hores d’ara encara no s’ha rebut una res-posta ni cap informació sobre les actuacionsprevistes per part de l’administració valen-ciana. Els centres docents tampoc no hanrebut informació sobre la campanya de vacu-nació al professorat i l’alumnat.

Intersindical Valenciana rebutja l’acord sobre la llei de la funció pública valenciana

Intersindical ha sol·licitat unpla d'actuacions urgents enrelació a la Grip A

ÉS L’HORADE CANVIAR

16 / 226 / SETEMBRE 2009


El curs 2008/09 ha estat marcat, sens dubte, perla mobilització massiva de la comunitat educativa.Es tracta d’una mobilització massiva, sense pre-cedents en el sistema educatiu valencià, que no haestat només motivada per temes laborals. El desencadenant inicial del conflicte, la imposiciód’impartir Educació per la ciutadania (EpC) en an-glés, estaria ara en el mateix punt que fa un any sino fos per la sentència del Tribunal Superior de Jus-tícia que declara nul·la l’ordre de 10 de juny de 2008que obliga a la impartició d’EpC en anglés i que es-tableix dues opcions (A i B) per a cursar l’assigna-tura. La inspecció educativa havia segrestat, a ins-tàncies de la conselleria, les hores de Ciutadaniaals departaments de Filosofia i Geografia i Histò-ria, per a adjudicar-les al professorat de la borsad’EpC i continuar impartint la matèria en aquestallengua. L’administració buscava insistentment lamanera de burlar les sentències del Tribunal Su-perior de Justícia i havia fet cas omís de la mobi-lització social i del rebuig generalitzat d’imposar lallengua en què s’ha d’impartir l’assignatura.

L’actitud impositiva i immobilista de la Conse-lleria d’Educació i del govern valencià ha anat acom-panyada també per una greu i preocupant políticarepressiva contra el professorat i determinats di-rectors de centres docents. Es van obrir expedientsa dos professors d’Altea per impartir les classesd’EpC en valencià —que es van poder aturar grà-cies a la mobilització—, però continuen oberts elsexpedients als directors de Monfort i d’Énguera, l’úl-tim dels quals ja no ha estat renovat en el càrrec.Vivim una persecució política sense precedents con-tra la gestió democràtica dels centres docents.

Enguany també, per primera vegada, s’han re-tirat les ajudes econòmiques als moviments de re-novació pedagògica per a l’organització de les es-coles d’estiu, que s’organitzen ininterrompudamentdes de 1975. El govern valencià també ha censu-rat el moviment Escola Valenciana: la Generalitati l’Ajuntament de València els han retirat o dene-gat el permís per a realitzar diferents actes a la ca-pital del País. No és casualitat que aquesta per-secució política recaiga sobre entitats que formenpart de la Plataforma per l’Ensenyament Públic.

A tot això cal afegir els insults i les amenacesal professorat d’Alfonso Rus, president de la Di-putació de València i alcalde de Xàtiva, en una mos-tra més de la seua prepotència i la seua impuni-tat, avalada pel conseller d’Educació —el qual en-cara no ha manifestat cap declaració en defensa delprofessorat— i del president Camps, que no ha des-tituït Rus ni l’ha desautoritzat públicament. Perquèaquest comportament no quede impune, STEPV vapresentar la corresponent denúncia contra Rus da-vant la fiscalia, una denúncia que es va admetre atràmit, pendent de resolució, pel jutjat núm. 3 deXàtiva.

El professorat, perjudicatParal·lelament al conflicte d’EpC, la conselleria hacontinuat amb el seu peculiar desplegament de laLlei d’Educació (LOE) al País Valencià que, malgratles protestes dels sindicats i del professorat afec-tat, ha perjudicat nombrosos col·lectius de pro-fessorat, de forma innecessària i injustificada.

El curs va arrancar amb nova normativa publi-cada amb molt de retard, en juliol i agost de 2008,que va dificultar que els centres es prepararen cor-rectament per a iniciar les activitats lectives. Elscentres docents presentaven al setembre un des-tacable caos organitzatiu, una situació més agreu-jada als instituts per l’obligació que foren dos do-cents els encarregats d’impartir EpC. Al juliol, mal-grat l’oposició sindical i les protestes del professoratafectat de tecnologia, Educació publicava el Decretde Currículum del Batxillerat, que retalla hores defilosofia i restringeix l’oferta de la modalitat cien-tificotecnològica. L’assignatura de Religió, en can-vi, apareixia reforçada. A l'agost, es va publicar laresolució sobre la impartició d’anglés en infantil,sense tindre en compte l’increment d’especialis-tes d’anglés. Això va obligar els centres a reubicarel professorat habilitat en aquesta llengua per po-der impartir-la i, consegüentment, a deixar de ban-da altres funcions educatives que se’ls havia en-comanat.

El novembre de 2008, la normativa de renova-ció de càrrecs directius va incorporar 11 ítems quehan de ser, en la seua totalitat, avaluats positiva-ment per la inspecció. La mateixa norma fa una in-terpretació molt restrictiva de la LOE. El gener de2009, la conselleria proposa reconvertir, per al curs

2009/10, determinats centres de secundària en cen-tres Integrats de FP. La reconversió es presenta sen-se una planificació prèvia, que provoca que el pro-fessorat de secundària i batxillerat quede suprimitimprovisadament per al curs que ve, sense possi-bilitat de participar en el concurs de trasllats ambdret preferent i sense saber on serà reubicat.

Al març, la Conselleria d’Educació presenta unaproposta d’ordre que, en començar el curs 2009/10,transformarà unes 700 places de mestres de 1r ci-cle d’ESO en places de professorat de secundària.A partir d’aleshores, cap mestre sense destí defi-nitiu en primer cicle d’ESO no hi podrà accedir. LaLOE permet aquesta reconversió, però no preveuque s’haja d’aplicar de forma immediata i de colp.La conselleria va rebutjar la proposta de STEPVd’establir un procediment de transformació pla-nificat, programat i consensuat amb el professo-rat i amb els centres educatius.

A l'abril, es negocien les ordres d’optatives debatxillerat i de modalitats de batxillerat. El pro-fessorat de Llatí i Grec es veu obligat a iniciar unacampanya per reclamar el manteniment de l’op-tativa de Fonaments lèxics, que afecta el seu de-partament, eliminada en el primer esborrany, toti que gràcies a la pressió d’aquest professorat i delssindicats, es mantindrà finalment. En l’ordre de mo-dalitats del batxillerat, publicada el 30 de juny, estorna a restringir la modalitat cientificotecnològi-ca que causa una nova protesta en conselleria delprofessorat de Tecnologia.

El mateix mes, Educació proposa un nou re-glament orgànic i funcional de les Escoles Oficialsd’Idiomes (EOI) que perjudica el professorat d’al-gunes llengües (rus, xinés i italià, entre altres) per-què les noves ràtios comporten la reducció de grupsi, per tant, de professorat. Aquesta normativa s’hatancat definitivament en juliol, sense atendre lesprincipals demandes dels sindicats i les EOI.

Pel que fa als ensenyaments artístics superiors,en juny es van publicar en el DOCV els estatuts del’ISEA (Institut Superior d’Ensenyaments Artístics).La conselleria encara no ha informat al professo-rat afectat de la nova reestructuració d’aquests en-senyaments, ni ha presentat cap document sobreel particular a la mesa sectorial d’Educació.Tant el desplegament normatiu dels darrers me-sos com les polítiques de gestió de personal hanperjudicat sobretot el col·lectiu d’interins, perquèla retallada d’hores comporta menys places a ofe-rir en els processos d’adjudicació i, per tant, me-nys possibilitats de faena.

Drets laborals en recésEl pla Èxit continua sense ser negociat en lamesa sectorial; per primera vegada s’obliga el pro-fessorat a assistir a les proves accés d’FP i a les pro-ves de certificació de les EOI en el seu horari lec-

L’educació protagonitza les mobilitzacions mésimportants contra el govern del PP

La inspecció educativa hasegrestat, a instàncies de laconselleria, les hores deCiutadania als departaments deFilosofia i Geografia i Història

Educació proposa un noureglament orgànic i funcional deles EOI que perjudica el professorat d’algunesllengües

La nefasta gestió del conseller i el seu equipindigna la comunitat educativa

SETEMBRE 2009 / 226 / 17


tiu, amb el consegüent perjudici a l’alumnat i alscentres; dues noves ordres comportaran hores ex-tra per al professorat sense cap tipus de compen-sació (Premis professionals de Música i Dansa i pro-ves per a l’obtenció del graduat escolar per a ex-alumnes d’ESO); la imposició dels plans de pluri-lingüisme en tres centres educatius ha comportatque les places vacants d’aquests centres no s’o-fereixen, de manera il·legal, en el concurs detrasllats; el calendari escolar per al curs que ve am-plia en dos dies les jornades lectives sense cap jus-tificació pedagògica; etc.

La conselleria ha incomplit compromisos de ne-gociació en temes com la jornada continuada, la ca-talogació lingüística de secundària o un nou acordper al professorat interí. Cap d’aquests temes hanarribat a bon port per la manca de voluntat políti-ca dels responsables d’Educació. I quan hi haacords, l’administració els incompleix, com han es-tat els casos dels increments retributius delscàrrecs directius, el pagament dels triennis del pro-fessorat interí o els incompliments flagrants en ma-tèria de salut laboral.

Contra el valencià i la filologia catalanaEl govern valencià i la Conselleria d’Educació do-nen mostres, novament, de l’obstaculització en l’ex-tensió de la llengua pròpia a l’ensenyament, mal-grat la creixent demanda social. A més, aquest boi-cot no només afecta els centres públics, que acu-llen la majoria de l’alumnat en valencià, sinó tam-bé els centres concertats.

La Conselleria d’Educació ha tornat a boicote-jar l’augment de grups i línies en valencià, amb di-verses estratègies: fer cas omís de les demandesdels consells escolars, claustres, ampes i direccionsdel centres de convertir programes en castellà (PIP)a programes en valencià (PEV o PIL), o de crear no-ves línies en valencià; el programa Ítaca no preveula possibilitat que tot el centre puga aplicar nomésprogrames en valencià, encara que ho sol·licite elclaustre, l’ampa, el consell escolar i alumnat; s’hantancat programes en valencià i s’ha derivat l’alumnatque demanda aquests programes a altres centresque l’ofereixen; s’han imposat programes PIPsense consultar el centre i sense haver sigut de-manats; en centres en què la demanda de pro-grames en valencià supera l’oferta, no solament nos’amplien aquests programes, sinó que es derival’alumnat a altres centres i, a més, en programesPIP en castellà. Aquests fets ja van estar denun-ciats recentment en un informe presentat per Es-cola Valenciana.

D’altra banda, al juny es van conéixer tres no-ves sentències (dues del Tribunal Superior de Jus-tícia valencià i una del Tribunal Suprem) i una novael 8 d’agost que avalen la titulació de filologia ca-talana per a l’exempció de la prova de coneixements

de valencià en la convocatòria de les oposicions. Jasón 20, per tant, en aquest sentit. Malgrat això, elconseller d’Educació en fa cas omís i es nega a aca-tar les sentències. Aquesta obstinació ha dutSTEPV a denunciar el titular de la Conselleria perincompliment de sentències i per malversar fonspúblics, ja que les darreres sentències condemnenl’administració a pagar les costes dels processosjudicials.

El sistema, judicialitzatNomés en els últims dos cursos de la present le-gislatura, STEPV s’ha vist obligat a presentarnombrosos recursos davant els tribunals: contral’ordre d’EpC i borses de treball relacionades; con-certació de batxillerats; decret de drets i deures;convocatòries d’oposicions per la no-inclusió deltítol de filologia catalana; pagaments dels com-plements d’equips directius; renovació de directorsi directores; ampliació de l’horari escolar; progra-ma d’educació plurilingüe; normativa dels plansd’activitats de formació del professorat; triennis ivacances del professorat interí. Recentment, el Sin-dicat ha presentat un recurs contra el concurs ge-neral de trasllats —perquè la conselleria ha ama-gat vacants que estava obligada a oferir—, l’ordrede modalitats del batxillerat i els estatuts de l’ISEA.La judicialització permanent a què l’administraciócondemna el sistema educatiu públic és una con-seqüència de la manca de voluntat negociadora delsresponsables de la Conselleria d’Educació i una evi-dència que la seua gestió és nefasta per als inte-ressos del professorat i de la comunitat educativaen general.

Les adjudicacions telemàtiquesEl curs 2008/09 va acabar al juliol amb un nou ex-periment que rubrica la nefasta política educativadel Consell: la convocatòria, mitjançant el sistematelemàtic, d’adjudicació de places vacants per alprofessorat provisional i interí del cos de mestres.STEPV ha manifestat insistentment el rebuig aaquest sistema i ha mobilitzat al professorat afec-tat amb diverses concentracions i una vaga el 10de juny perquè el nou sistema no ofereix les ga-ranties ni la transparència suficient perquè el pro-fessorat puga estar en el seu lloc de treball l’1 desetembre. Les adjudicacions presencials han fun-cionat sempre bé, són transparents i el professo-rat sap en el moment de l’adjudicació el seu des-tí al curs següent.

Una gestió nefastaDes que el nou equip de govern es va instal·lar enla Conselleria d’Educació després de les darrereseleccions autonòmiques de 2007, amb Concha Gó-mez, com a secretària autonòmica d’Educació, i Da-vid Barelles, com a director general de Personal,ha estat impossible arribar a acords importants. Elsnous gestors han violentat de forma extrema la co-munitat educativa, amb les ocurrències del prin-cipal responsable, el conseller Alejandro Font deMora i del seu president Francisco Camps.

L’actitud impositiva i prepotent d’aquests go-vernants han dut l’ensenyament públic valencià auna situació inèdita, fruit d’un preocupant dèficit de-mocràtic del Consell i de la conselleria: recessiódels drets laborals, repressió i persecució políticacontra professorat, direccions de centres i d’enti-tats, manca de voluntat de negociació i d’arribar aacords, imposició de normes absurdes, boicot al va-lencià… L’administració valenciana ha aconsegu-it indignar la comunitat educativa en un curs infa-me que mereix ser oblidat.

La política educativa del govern valencià noméss’entén des de la premissa de la clara voluntat de me-nysprear i desmantellar el sistema educatiu públic,en conflicte constant per les agressions rebudes, i be-neficiar la privatització de l’ensenyament.

STEPV reitera la necessitat de substituir l’equipde govern de la Conselleria, començant pel conse-ller, com a màxim responsable polític, així com, pelsmateixos motius, la secretària d’Educació i el directorde Personal. El Sindicat insta el president de la Ge-neralitat a canviar el rumb de la política educativa ia atendre les peticions de la comunitat educativa.

El Sindicat, que segueix disposat a no toleraraquesta política regressiva del sistema educatiu pú-blic, continuarà treballant per dignificar-lo, amb to-tes les accions que calguen i fent servir tots els re-cursos democràtics per a aconseguir-ho.

País Valencià, juliol 2009

El govern valencià dónamostres, novament, de l’obstaculització en l’extensióde la llengua pròpia al’ensenyament

La política educativa del governvalencià només s’entén des dela premissa de la clara voluntatde menysprear i desmantellarel sistema educatiu públic

18 / 215 / SETEMBRE 2008

� Intervencions jurídiques presentades perSTEPV a instàncies dels òrgans del SindicatEducació per a la ciutadania. Recurs contenciósadministratiu que impugna l’ordre que estableixformes d'organització pedagògica per a impartir lamatèria de Ciutadania en ESO.Impugnació dels actes d'adjudicació de vacants.Recursos de reposició contra Educació, en im-pugnació dels actes d'adjudicació de vacants isubstitucions de Ciutadania en llengua anglesa.Contra el president de la Diputació de València.Comunicació a la fiscalia contra Alfonso Rus,també alcalde de Xàtiva, per amenaces, injúries icalúmnies.Contra el conseller d'Educació. Denúncia contraAlejandro Font de Mora per presumpta desobe-diència —incompliment de setze sentències quedeclaren la validesa del títol Filologia catalana enles oposicions— i malversació de cabals públics —per estar condemnat a pagar les costes dels pro-cessos.Ampliació de l'horari escolar. Recurs d'alçadacontra la resolució que convoca i regula el fun-cionament del programa experimental d'amplia-ció de l'horari escolar durant el curs 2009/10. ElSindicat considera que la norma modifica la jor-nada de treball dels centres públics i concertats.Programa d'educació plurilingüe. Recurs d'al-çada contra la resolució per la qual s'estableixenels requisits bàsics, criteris i procediments per aaplicar en els centres educatius “un programad'educació plurilingüe que permeta fomentar unaprimera aproximació a la llengua anglesa en el se-

gon cicle de l'educació infantil”. El Sindicat estimaque l'aplicació d’aquest programa no pot deixar-se a la voluntat dels centres.Formació del professorat. Recurs de reposiciócontra la resolució que publica la relació delsplans d'activitats de formació del professorat, pro-posats per les entitats col·laboradores, “sensecap tipus de criteri objectiu ni ajustat a dret”. El re-curs està interposat per la Escola Sindical de For-mació Melchor Botella.Vacances per al professorat interí. Recurs con-tenciós administratiu contra Educació per no com-putar al professorat interí, com a serveis prestatsa l'administració, el període de vacances, cotitzati pagat a la Seguretat Social.

� Sector públic. Assumptes promoguts periniciatives individuals.Recursos d’alçada. Per reconeixement de triennis;contra la desestimació de l'acumulació del permísper lactància interina; contra la desestimació deldret d'opció dels funcionaris en pràctiques entretriar continuar cobrant com a interí o com a fun-cionari en pràctiques.Recursos i al·legacions. Contra la denegació dejubilacions per incapacitat a personal funcionari(interins o de carrera).Reclamacions i posteriors recursos. Per l'impaga-ment al personal funcionari de carrera i interí delscàrrecs de cap d'estudis i de cap de departament.Recursos. Contra la no-renovació del càrrec dedirecció de centres públics per motivacions irre-gulars i subjectives de l’administració.

�Recurs per no adjudicar les vacants del cos demestres.L’obsessió per implantar l’anglés a qualsevol preu,ha dut la Direcció General de Personal a infringirles regles del concurs general de trasllats i ama-gar places que haurien d’haver estat a l’abast detot el professorat. La imposició i la implantació,tard i malament, del nou programa “plurilingüenomés en anglés” ha provocat l’adjudicació de pla-ces en comissió de serveis que haurien d’haver-seincorporat al concurs de trasllats. És el cas delscol·legis públics Sanchis Yago (Castelló), CostaBlanca (Alacant) i Número 9 (Alzira).STEPV va advertir a l’administració, abans de la re-solució definitiva del concurs, que era il·legal re-servar places i va presentar el recurs.

� Recurs contra l’ordre de modalitats de bat-xillerat, que posa en perill llocs de trebal.L’administració educativa, tot i les advertènciesque STEPV presentaria recurs, no ha volgutmodificar els articles més polèmics d’aquestaordre que impedeix que tots el centres ofertenla modalitat de Ciències i Tecnologia si no hi haun mínim de 12 alumnes i aules adequades percursar les assignatures de Tecnologia Indus-trial I i II i Electrotècnia. El professorat de tec-nologia ja s’ha manifestat en contra d’aquestadecisió des del moment en què es va conéixeramb nombroses concentracions i manifesta-cions de protesta davant Conselleria, que hantingut el suport del Sindicat. El 31 de juliol vaser presentat el recurs.

Sense negociació ha d’actuar la JustíciaSTEPV porta als tribunals la política educativa de la Conselleria

Les actuacions dels responsables de la Conselleriad’Educació, més pròxims a la imposició que a l’au-tèntica negociació, han transformat les relacionsentre administració i administrats en un camp ado-bat als recursos judicials. La intervenció dels tri-bunals està substituint la negociació i el pacte re-ferent al que són, o ho haurien de ser, les regles dejoc pròpies d’una democràcia. Si qui ha de negociarde debò ho diu, però no ho fa, i a més actua d’ama-gat i persegueix a qui discrepa, la resposta sindicalha dirigir-se a demanar la intervenció de la justícia.En tot cas, és un mal camí. Es perd agilitat en la re-solució de conflictes, es renuncia a l’anàlisi objec-tiva de les línies bàsiques del sector i se sostreul’espai de la negociació. De fet, des del curs passatSTEPV ha hagut de recórrer a la justícia per qües-tions que s’haurien pogut solucionar en les mesosde negociació. La judicialització permanent del sis-tema educatiu públic és una conseqüència de lamanca de voluntat negociadora dels actuals gestorsi un símptoma que aquesta gestió és nefasta per alsinteressos del professorat i la comunitat educa-tiva. En l’última legislatura, sota el govern del Par-tit Popular, STEPV ha presentat distintes recursos

i denúncies: contra l’ordre de Ciutadania i les bor-ses de treball relacionades; la concertació de bat-xillerats; el decret de drets i deures; les convocatò-ries d’oposicions —per la no inclusió del títol defilologia catalana—; contra el conseller, per in-compliment de sentències; pagaments dels com-plements d’equips directius; renovació de direc-tors i directores; ampliació de l’horari escolar;programa d’educació plurilingüe; normativa sobreformació del professorat; triennis i vacances delprofessorat interí; concurs general de trasllats;modalitats de batxillerat.

La gestió del conseller Font de Mora i el seuequip ha tensat la corda del sistema educatiu pú-blic fins a límits impropis d’una societat demo-cràtica. Vegem-ne alguns exemples: la no adju-dicació de totes les vacants en el concurs detrasllats del cos de mestres. O les amenaces alprofessorat i a l’obertura d’expedients a directors;a l’autonomia de centres amb Ciutadania en an-glés; la no-autorització de línies en valencià i debatxillerats cientificotecnològics emparats per laLOE; la imposició del calendari escolar; la nega-tiva a negociar la jornada continuada...


SETEMBRE 2008 / 215 / 19

EL CONCURS DE TRASLLATS

El concurs de trasllats és el procediment admi-nistratiu per a assignar destinació definitiva al pro-fessorat que no en té i pper a traslladar-se aaquell que si en disposa. Es convoca tots els cur-sos. Alternativament, hi han concursos de ca-ràcter estatal i de caràcter autonòmic. El termi-ni de presentació d’instàncies sols ser entre elsmesos d’octubre i novembre. Tots els docu-ments que es presenten hauran d’estar confor-mes dins de la data que comprén el termini es-tablert.

Per a poder sol·licitar llocs de treball de lesespecialitats del propi concurs de trasllats s’had’estar en possessió de les habilitacions corres-ponents. Hi ha varies convocatòries que afectena diferents situacions del personal que hi parti-cipa (dret preferent, participació voluntària o for-çosa...). Amb caràcter general, l’ordre de priori-tat per a l’adjudicació dels llocs de treball vindràdeterminada per la puntuació obtinguda segonsun barem establert.

Abans de concloure el termini de presentaciód’instàncies es podran presentar noves sol.lici-tuds d’habilitacions/especialitats diferents a lesde l’ingrés.

Les vacants a proveir seran publicades en elDOCV prèviament a la resolució provisional delconcurs. Seran incrementades amb les resultesproduïdes. Les que tinguen caràcter itinerant se-ran de petició i adjudicació voluntària.

Els Serveis Territorials publicaran les llistesde participants amb la puntuació corresponent iobriran un període per a les reclamacions.

Davant de la publicació de l’adjudicació pro-visional podrà presentar-se reclamació o desis-timent (en el cas de participació no forçosa).

Amb caràcter general, els destins adjudicatsen la resolució definitiva de les convocatòries se-ran irrenunciables.

EL BAREM DE MÈRITS EN ELCONCURS DE TRASLLATS

El professorat que ha de participar de manera for-çosa en el concurs de trasllats del curs 2009/10—funcionaris provisionals o en expectativa de des-tí— ha de tindre en compte el barem de mèritsper a preveure i organitzar els mèrits que seranvalorats en el concurs. Aquesta informació tam-bé pot resultar útil per al professorat en pràcti-ques, que haurà de concursar en el curs 2010/11.El Sindicat convocarà assemblees explicatives delconcurs de trasllats en les distintes seus sindi-cals quan es publiquen les convocatòries, previ-siblement en novembre.

Educació Primària

Temps treballat. Es valora el temps de perma-nència ininterrompuda com a funcionari de car-rera amb destí definitiu en el centre des del qual

s’hi participa; el temps transcorregut en situa-ció de provisionalitat si no s’ha obtingut mai des-tí definitiu i els anys de servei com a funcionaride carrera.

Cursos de perfeccionament. Només es valorenels cursos de perfeccionament organitzats per lesadministracions públiques competents i/o uni-versitats, com a ponent o com a assistent, sem-pre i que versen sobre especialitats pròpies delcos de mestres o sobre aspectes científics, di-dàctics i d’organització o amb les noves tecno-logies aplicades a l’educació.

Noves especialitats i titulacions. També s'hi téen compte l'adquisició d'una nova especialitat ad-quirida en la convocatòria oficial i l'adquisició detitulacions acadèmiques distintes a les al·lega-des per l’ingrés al cos (doctor, titulacions de se-gon cicle o equivalents, de primer cicle o estudiscorresponents).

Altres mèrits. També es valora el desenvolupa-ment de càrrecs directius, la coordinació de ci-cle, l'assessoria o figures anàlogues, llocs en l’ad-ministració educativa de nivell igual o superior.Només es consideren els serveis exercits com afuncionariat de carrera. Finalment, s'hi té encompte les publicacions de caràcter didàctic i

científic, les titulacions d’ensenyaments de règimespecial (música, dansa, escoles oficials d'idio-mes) —a la espera de l’adequació de la puntua-ció en aquest apartat als nous nivells (bàsic, in-termedi i superior)— i el títol de mestre de va-lencià.

Sistema d’habilitacions. Al concurs es pot par-ticipar per totes les habilitacions reconegudes. Calpresentar les habilitacions distintes a la d’accésal sistema d’oposició en el moment de participaren el concurs general, segons el model d’ins-tància oficial.

Educació Secundària

Mèrits docents. En aquest apartat es valoren lessegüents situacions: • Condició de catedràtic. • Antiguitat com a funcionari de carrera en el cosal qual correspon la vacant; com a funcionari decarrera en altres cossos o escales docents delmateix grup o grup superior; com a funcionari decarrera en altres cossos o escales docents de grupinferior; com a funcionari amb destí definitiu enel mateix lloc al centre des del qual es participa. • Treball realitzat en places qualificades per l’ad-ministració com a d’especial dificultat.

Mèrits acadèmics. Es valoren les següents titu-lacions: doctorat i premis extraordinaris, altrestitulacions universitàries de primer i de segon ci-cle diferents al primer títol que es posseïsca, ti-tulacions d’ensenyaments de règim especial(música, dansa i escoles oficials d'idiomes).

Mèrits per formació, perfeccionament i innova-ció. Es valoren tot tipus de cursos, tot i que les ba-ses diferencien entre els cursos relacionatscientíficament o didàcticament amb l'especiali-tat i els relacionats amb l'organització escolar oles noves tecnologies aplicades i d'altra banda lesactivitats de formació i perfeccionament, inclo-sa la impartició de cursos. També es consideral'obtenció d’especialitats distintes a la d’ingrés ad-quirides en el procediment d’adquisició de novesespecialitats.

Altres mèrits. També es valora el desenvolupamentde càrrecs directius, la coordinació de cicle, la co-ordinació d’aulari, la coordinació de TICs, l’as-sessoria o figures anàlogues, llocs en l’adminis-tració educativa de nivell igual o superior. Aquestscàrrecs només es consideren si són exercits coma funcionari de carrera. Es té en compte les pu-blicacions de caràcter didàctic i científic, les titu-lacions d’ensenyaments de règim especial (mú-sica, dansa i EOIs). En aquest últim cas, puntua tantel Certificat Elemental o Nivell Intermedi com elCertificat Superior o Nivell Avançat. També pun-tua el títol de mestre de valencià.

A.S.

NORMATIVA

20 / 226 / SETEMBRE 2009

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, al seu ar-ticulat, diu referint-se a l'ensenyament : ”Al finaldels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut lallengua habitual en iniciar els estudis, els alumneshan d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i perescrit, el valencià en igualtat amb el castellà” (art.19.2).

Per a acomplir la Llei d’Ús l’Administració va-lenciana va optar per la combinació de dos models:el d’incorporació progressiva —el castellà i el va-lencià són estudiats i utilitzats com a llengua ve-hicular en l’ensenyament— i el d'ensenyament envalencià —les dues llengües són matèria d’estu-di i el valencià és la llengua vehicular de l’ense-nyament—. La coexistència de tots dos models enel sistema educatiu valencià ha estat, i és, alta entot el territori de predomini lingüístic valencià. Nohi cap la possibilitat, des del punt de vista legal i nor-matiu, d’un ensenyament monolingüe. Els centreseducatius i l'alumnat que hi assisteix han d’utilit-zar el valencià com a llengua vehicular en un mí-nim de dues àrees no lingüístiques.

Dos són els programes d’educació bilingüe quees presenten com a òptims: el Programa d’Ense-nyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Im-mersió Lingüística (PIL). El PEV i el PIL donen enels primers nivells d’escolaritat una major presènciaal valencià, però sense oblidar el tractament delcastellà i de la llengua estrangera. En els dos pro-grames, la llengua base d’aprenentatge, d’esco-larització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lec-tura i l’escriptura és el valencià.

� Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)En els centres d’Educació Infantil i Primària va di-rigit a xiquets i xiquetes majoritàriament valen-cianoparlants . S’utilitza el valencià com a llenguaprincipal en la instrucció .

Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat,s’augmenta la competència lingüística i també s’as-soleix un bon domini del castellà .El castellà s’incorpora des del primer moment ambun enfocament comunicatiu que potencia el seuaprenentatge .

Posteriorment s’incorpora la tercera llengua, unidioma estranger, seguint el mateix enfocament di-dàctic. En els centres d’Educació Secundària el pro-grama s’adreça tant a l’alumnat valencianoparlantcom castellanoparlant.

� Programa d’Immersió Lingüística (PIL)Dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriamentcastellanoparlants, les famílies dels quals opten vo-luntàriament per una escola en valencià, perquè aixís’integren lingüísticament des de l’inici de l’esco-laritat.

L’alumnat manté i millora la llengua familiar in’adquireix una altra, el valencià, a través del tre-ball específic basat en un enfocament comunica-tiu de les llengües.

Per a l’alumnat castellanoparlant el fet d’iniciarl’escolaritat en valencià suposa quasi l’única pos-sibilitat de dominar l’altra llengua oficial que té me-nor presència social.

En el PIL, el castellà, com a àrea i com a llen-gua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer osegon cicle de Primària, segons el context socio-lingüístic del centre.

El castellà rep un tractament cada vegadamés sistemàtic, de manera que l’alumnat assoleixun domini formal de la llengua que ja coneix.

Les xiquetes i els xiquets que segueixen el PILen l’Educació Infantil i Primària tenen continuïtaten l’Educació Secundària en el PEV.

� Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)En els centres ubicats en les poblacions de pre-domini lingüístic valencià que no apliquen el PEVo el PIL, s'adopta el PIP, en el qual la llengua based'aprenentatge és el castellà. El Disseny Particu-lar del PIP inclou, com a mínim, l'Àrea de Conei-xement del Medi Natural, Social i Cultural, impartiten valencià a partir del tercer curs de l'Educació Pri-mària.

El PIP en l’ESO garanteix la continuïtat de l’a-plicat en l’Educació Primària. Ací el programa com-porta l’ús del valencià com a llengua vehicular enuna part de les àrees no lingüístiques, segons lesespecificacions del Disseny Particular del Programad’Educació Bilingüe. El disseny garanteix l’ús delvalencià com a llengua d’aprenentatge en, com amínim, dues àrees no lingüístiques en cada un delsgrups.�Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)El PEBE contempla la incorporació primerenca d’u-na llengua estrangera, com a llengua vehicular, desdel primer cicle de l’Educació Primària. Es parteixde la convicció que l’augment de competència lin-güística dels escolars valencians és el resultat d’untractament integrat dels dos idiomes oficials i dela introducció d’una llengua estrangera .

Per tant, en els programes PEV, PIL i PIP es-

tablits en el sistema educatiu valencià es permetl’inici de la configuració d’un sistema educatiu plu-rilingüe singular del País Valencià.

Ordre de 30 de juny de 1998, per la qual s’es-tableixen els requisits bàsics, criteris i procedimentsper a aplicar en les centres educatius un porgra-ma d’educació bilingüe enriquit per la incorpora-ció primerenca d’una llengua estrangera, com allengua vehicular, des del primer cicle de l’EducacióPrimària.h t t p : / / w w w. d o c v. g v a . e s / p o r t a l / p o r -tal/1998/07/14/pdf/1998_X5768.pdf

ELS PROGRAMES D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀhttp://www.edu.gva.es/polin/index.asp

ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ

TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC CASTELLÀ

TERRITORI DE PREDOMINILINGÜÍSTIC VALENCIÀ

INFANTIL IPRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIAOBLIGATÒRIA

Programad’Immersió

((PPIILL))

Programad’Ensenyament

en Valencià((PPEEVV))

Programad’Ensenyament

en Valencià((PPEEVV))

Programad’Incorporació

Progressivag(g(gg(gg(ggPPIIPP))))

Tractament delValencià

com a Àrea

Programad’Incorporació

Progressiva(ggg(ggPPIIPP))))

Tractament delValencià

com a Àrea

Relació entre els Programes d’Educació Bilingüe d’Educació Infantil i Primària, i els de l’ESO

ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

SETEMBRE 2009 / 226 / 21

Estudi de les condicions de treball i la influència d’a-questes condicions en l’estat físic, mental i socialdel treballador i de la treballadora a causa de la re-alització d’una tasca específica”. Aquesta definicióestà inspirada en el concepte de salut laboral del’Organització Mundial de la Salut (OMS): la salutés un estat de benestar físic, mental i social i no solsl’absència de dany i de malaltia. Des d’aquesta pers-pectiva, la cultura de la prevenció ha de substitu-ir la inèrcia dels fets consumats, de tal manera queles mesures per garantir la seguretat i la preven-ció dels riscos laborals ha d’integrar-se en les fór-mules organitzatives i de gestió empresarial i im-pregnar totes les estratègies assolides per les em-preses per dur endavant les seues activitats.

� Què fa el SindicatSTEPV-Iv ha promogut campanyes per informar elstreballadors i les treballadores docents de qüestionsrelacionades amb la salut laboral i per reivindicar unamillora substancial de les condicions laborals mit-jançant l’aplicació de polítiques preventives. Lacampanya “Pengem les claus” plantejava millores enles condicions de treball en llocs considerats itine-rants. “Pel reconeixement de les nostres malaltiesprofessionals” era una altra campanya que pretenia,mitjançant una nova catalogació de les malalties i ac-cidents laborals considerats fins ara fortuïts, que s’hicomençaren a aplicar mesures preventives des de totsels àmbits de gestió de l’administració educativa. Desdel comité de Seguretat i Salut Laboral, la repre-senciació del Sindicat ha encapçalat la denúncia de

situacions concretes que produïen un deterioramentgreu de les condicions de treball individuals i col·lec-tives de professorat a determinats centres educati-us públics.

El Sindicat va propiciar la signatura dels acordsde juliol de 2006 al si de la Comissió Sectorial deSeguretat i Salut Laboral, uns acords que suposavenun impuls necessari.

� Els comités de SeguretatEls comités de Seguretat i Salut Laboral són òrgansparitaris integrats per representants de l’admi-nistració i dels treballadors, que han de vetlar perla seguretat i la salut laboral i als quals pot adre-çar-se qualsevol treballador o treballadora.

�La comissió sectorial de Seguretat i Salut LaboralEl Sindicat va propiciar la signatura dels acords dejuliol de 2006 al si de la comissió sectorial de Se-guretat i Salut Laboral. Aquests acords han estatincomplits per la Conselleria, que no considera laSeguretat i la Salut Laboral una prioritat a la qualcal destinar recursos humans i materials. Aquestincompliment va ser objecte d’una denúncia a l’Ins-pecció de Treball. El Sindicat, a més d’exigir el seucompliment, vol ampliar els drets del professoratsobre seguretat i salut laboral.

� Els delegats de PrevencióEls delegats i les delegades de Prevenció de l’STEPV-Iv col·laboren amb la Conselleria en la millora de l’ac-ció preventiva, promouen i fomenten la cooperació

dels treballadors i les treballadores en l’execució dela normativa sobre prevenció de riscos laborals. Elsdelegats han de ser consultats per l’administració,amb caràcter previ a la seua execució, quant a les de-cisions referides a la consulta dels treballadors i tre-balladores. Els delegats exerceixen un treball de vi-gilància i control sobre el compliment de la norma-tiva de prevenció de riscos laborals.

� Normativa vigent• Àmbit estatal: Llei 31/1995 de 8/11/95 (BOE10/XI/95). Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Re-ial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/1/97). Re-glament dels Serveis de Prevenció. Decret 123/2001,del 10 de juliol de la Generalitat Valenciana.• Desenvolupament normatiu al País Valencià: Re-ial Decret 780/1998 de 30/4/98 (BOE 1/5/1998, mo-dificat pel RD 39/1997. Llei 39/1999 de 5/11/99 (BOE6/11/99). Conciliació de la vida familiar i laboral: Re-ial Decret 5/2000 de 4/8/00 (BOE 8/8/00). Text refósde les infraccions i sancions. Llei 54/2003 de 12/12/03(BOE 13/12/03). Reforma del marc normatiu.

� Per a saber-ne més• Autoria compartida: “La salud del profesorado”(Tema del mes), a Cuadernos de Pedagogía núm.335, Barcelona, maig 2004.• Autoria compartida: Riesgos psicosociales en laenseñanza, Cuadernos STEs-intersindical, Valla-dolid, 2003.• Navarro, Javier: Legislació bàsica en Salut La-boral, ed. All-i-Oli. València, 2001.

LA SALUT LABORAL, UNA PRIORITAT SINDICAL

SALUT LABORAL

Com aconseguir la titulació de valenciàITINERARIS FORMATIUS PER TAL D’OBTINDRE EL CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ I EL DIPLOMA DE MESTRE DE VALENCIÀ

Cal recordar que l’expedició tant del Certificat de Capacitació com del Diploma de Mestre no és automàtica: una vegada complerts els requisits formatius, cal fer una instànciaper a què la Conselleria d’Educació expedisca el certificat corresponent. Aquesta instància es troba a les Direccions Territorials d’Educació.

CER

TIFI

CAT

DE

CAPA

CITA

CIÓ

1

2

3

1

2

3

24 crèdits de l’àrea de Filologia Catalana (a especificar en cada universitat)

1r Cicle del Pla de Formació en Valencià del Professorat No Universitari dela Universitat d’Alacant, de la Universitat Jaume I i de la Universitat deValència

•Nivell II del Pla de Formació Lingüístico-Tècnica•Grau Mitjà de la JQCV•Certificat de Nivell Avançat de les EOIs

Haver superat el curs específic:•A (infantil i primària)•B (secundària)

40 crèdits de l’àrea de Filologia Catalana (a especificar en cada universitat)

2n Cicle del Pla de Formació en Valencià del Professorat No Universitaride la Universitat d’Alacant, de la Universitat Jaume I i de la Universitat deValència

•Nivell III del Pla de Formació Lingüístico-Tècnica•Grau Superior de la JQCV

Haver superat el curs específic D (només per aprofessorat d’infantil, primària i secundària d’àreeslingüístiques)

DIP

LOM

A D

E M

ESTR

E

SISTEMES DE PROTECCIÓ

MUFACE

A més del règim general de la Seguretat Social, alqual estan acollits la major part dels ciutadans i lesciutadanes, hi ha diversos règims especials, comara MUFACE, denominació amb què es coneix laMutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat;un organisme públic de l'administració de l'estatadscrit al Ministeri d'Administracions Públiques.

� Alta en MUFACETot el professorat que ha superat el procés selec-tiu està obligat a donar-se d’alta en MUFACE. Tantla Llei 109/1963, de 20 de juliol, de funcionaris ci-vils de l'estat, com el Decret 315/1964, de 7 de fe-brer, que va aprovar el text articulat, disposen queel règim de la Seguretat Social dels funcionaris pú-blics siga establit per una llei especial. La Llei29/1975, de 27 de juny, sobre Seguretat Social delsfuncionaris civils de l'estat, partint de l'existènciadels sistemes de classes passives i ajuda familiarals quals, amb caràcter general i obligatori, esta-ven adscrits tots els funcionaris de l'administraciócivil de l'estat, crea una mutualitat única i obliga-tòria, MUFACE.

MUFACE ofereix les prestacions següents: as-sistència sanitària, pròtesis, prestació farmacèu-tica, subsidi per incapacitat temporal, subsidi perrisc durant l'embaràs, indemnització per lesionspermanents no invalidants, prestació per gran in-validesa, prestació per fill a càrrec minusvàlid, aju-da per a adquisició d'habitatge, prestacions per aestudis universitaris, subsidi de jubilació, subsidiper defunció, ajuda de sepeli, ajudes assistencials,ajudes de protecció sociosanitàries, ajudes eco-nòmiques en els casos de part múltiple.

� Assistència sanitàriaTotes les persones mutualistes i beneficiàries deMUFACE tenen dret a rebre les prestacions sani-tàries. A més, els cònjuges dels mutualistes i elsque hagen conviscut amb ells –encara que no si-

guen beneficiàries– tenen dret a rebre assistènciaper maternitat.

La cobertura sanitària de la cartera de serveisde MUFACE és equivalent a la del Sistema Nacio-nal de Salut. Les modalitats compreses en l'as-sistència sanitària són les següents:• Atenció primària, en la qual s'inclouen les vacu-nacions i l'atenció a pacients de VIH-sida.- Atenció especialitzada en totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques, tant en consulta externacom en règim d'hospitalització.• Transport sanitari, oxigenoteràpia i aerosolterà-pia a domicili.Els serveis sanitaris són totalment gratuïts, sen-se que calga realitzar cap aportació per part de l'as-segurat.

� Possibilitat d'eleccióEls mutualistes poden optar entre l'assistència sa-nitària del sistema sanitari públic a través de la Se-guretat Social o la d'alguna de les entitats priva-des d'assegurança lliure concertades. L'opció espot exercitar cada any, durant el mes de gener i peruna sola vegada. Cada entitat ofereix la possibili-tat d'optar entre els facultatius i centres assisten-cials que figuren en el seu catàleg de serveis, te-nint en compte que han d’oferir almenys dos fa-cultatius de cada especialitat.

� Assistència en l'estranger Les persones beneficiàries de MUFACE tenen unacobertura en l'estranger equivalent a l'assistènciasanitària de la qual gaudeixen. No obstant això, caldistingir dues situacions: 1. Les persones mutualistes destinades en l'es-tranger reben la seua assistència sanitària a tra-vés d’ALICO mitjançant una pòlissa d’asseguran-ça que MUFACE té subscrita amb aquesta entitat.2. Els mutualistes que només es desplacen tem-poralment a l'estranger i reben assistència sani-

tària tindran dret que MUFACE els reintegre les des-peses ocasionades per aquesta assistència, ambles següents excepcions:A) Que l'assistència rebuda o les despeses recla-mades estiguen incloses en algun tipus de cober-tura sanitària en l'exterior, a càrrec d'un ens pú-blic o privat, estatal o estranger.B) Que de l'apreciació de la patologia que es trac-te es constate un propòsit intencionat del mutua-lista o beneficiari d'eludir els serveis sanitaris queli corresponguen.

� TramitacióLes entitats concertades editen catàlegs amb la re-lació detallada dels seus serveis i mitjans, les adre-ces, telèfons, horaris, així com la informació, ur-gències i ambulàncies en altres províncies.

Per a determinats serveis, com l'hospitalitza-ció o el transport, cal obtindre l'autorització prè-via de l'entitat.

Només en determinats supòsits d'urgènciavital es pot recórrer a mitjans no concertats, encaraque és necessari comunicar-ho a l'entitat en el ter-mini de quinze dies.

Quan sorgisquen dificultats per a obtindrel'assistència haurà de presentar-se una reclama-ció escrita davant l'entitat, la qual haurà de disposaruna alternativa assistencial en un termini de tresdies.

� Reclamacions Les reclamacions o queixes relacionades amb l'as-sistència sanitària s’han de presentar davant el ser-vei provincial. MUFACE, després d'escoltar l'enti-tat, li plantejarà una resolució i si continua el con-flicte ho traslladarà a una comissió mixta provin-cial. Si persisteix el desacord el cas serà examinatper una comissió mixta d'àmbit estatal. En tot cas,es podrà presentar una impugnació d'acord ambla llei.

El cobrament de sexennis deriva de l’acordsignat, en 1991, entre la Conselleria i algunssindicats de la mesa d’Educació. STEPV,contrari a l’acord de sexennis, entén que ésun sistema retributiu que discrimina unagran part del professorat —l’interí i interines,el professorat en pràctiques i el que noarriba als sis anys d’antiguitat, que nocobren un duro per aquest concepte— pagasalaris diferents per fer la mateixa tasca iamb el mateix grau de responsabilitat i haconvertit la formació permanent en unacursa per col·leccionar crèdits, cosa que l

devalua i la converteix en una mercaderia. Atesa la complexitat del sistema, cal recor-

dar les qüestions més importants per poder co-brar puntualment els sexennis. Per al reconei-xement hauran de tindre’s acreditats sis anys deserveis en la docència i un mínim de cent crèditsde formació per cada període de sis anys. Coin-cidirà amb el venciment dels triennis parells,sempre que siguen triennis per serveis do-cents. L’obtenció dels crèdits corresponents acada període estan regulats per un barem, aixícom les característiques que han de complir lesjustificacions.

Un exemple freqüent és el del personal queha sigut interí durant cinc anys o més, ha apro-vat les oposicions i ha superat la fase de pràcti-ques. Aquest professorat podrà demanar el re-coneixement del primer sexenni. Recomanem fer-ho al mes d’agost i aportar cent crèdits.

Per a l’obtenció dels següents sexennis, no-més són vàlids els crèdits obtinguts a partir dela data de reconeixemnt del sexenni sol·licitat.Per tant, si teniu onze anys o més de servei,haureu de començar a fer els cent crèdits i quanels tingueu certificats podreu demanar el se-gon sexeni.

22 / 226 / SETEMBRE 2009

Què són els sexennis?

SISTEMES DE PROTECCIÓ

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

El personal interí docent està inclòs en el sistemadel Règim General de la Seguretat Social. Aquestrègim presenta algunes caràcterístiques que con-vé conéixer.

� Prestacions per desocupació• Beneficiaris. Tindran dret a percebre aquestesprestacions els treballadors i les treballadores quetinguen cotizats els 365 dies immediatament an-teriors a la situació de desocupació.• Tipus de prestacions.A) Prestacions per desocupació total, per als quevolen treballar i no poden.B) Prestacions per desocupació parcial, per als quehan vist reduïda la seua jornada de treball en, al-menys, un 33%.• Quantia de les prestacions. Es calcularà tenint en compte la base reguladoradels sis mesos immediatament anteriors a la si-tuació de desocupació, i se n’obtindrà la mitjana.Les quanties a percebre seran:A) Durant el 180 primers dies, es pagarà el 70% del’import de la base reguladora.B) A partir dels 181 dies, es pagarà el 60% de l’im-port de la base reguladora.

� Prestacions per incapacitat temporal• La base que es tindrà en compte per a calcularla prestació per incapacitat temporal (IT) serà labase per contingències comunes.• En el període que un treballador es troba en si-tuació d’IT percebrà les quanties següents:A) Del dia 4 al dia 20, es pagarà per part de la Se-guretat Social el 60% de la base reguladora; el 40%restant el pagarà l'empresa.B) Des del dia 21 es pagarà el 75% de la base re-guladora i el 25% restant el pagarà l'empresa.NOTA: LA CONSELLERIA PAGA EL 100% DEL SA-LARI

� Tipus de jubilacions aplicables Es presenten a continuació els tipus de jubilacionsmés habituals, encara que n’hi ha d’altres que nose solen aplicar als funcionaris interins.• Jubilació forçosa. Es produeix quan el treballa-dor compleix 65 anys d'edat. La base reguladoraes calcula a partir de les bases per contingènciescomunes dels 15 anys immediatament anteriorsal fet causant.• Jubilació per incapacitat. Es produeix quan el tre-ballador es troba en situació d’IT durant almenys12 mesos, el quals podran ser prorrogats per sismesos més si hi ha alguna possibilitat de recu-peració o el diagnòstic és incert. Actualment no esconcedeixen pràcticament prórrogues i al cap alpart de baixa número 33 aproximadament Inspecciómèdica ja fa passar un tribunal.Els períodes de baixa pel mateix motiu s'acumu-laran a l’efecte d'aquest temps màxim, sempre queentre baixa i baixa no hagen transcorregut més desis mesos. Per al càlcul de la base reguladora estenen en compte les bases de contingències co-munes dels últims huit anys.D'aquests períodes d’IT, es poden derivar quatretipus de jubilacions:• Jubilació parcial. No se sol aplicar.• Jubilació per incapacitat total per a la professióhabitual.El treballador percebrà, si és menor de 55 anys,el 55% de la base reguladora i, si és major de 55anys, el 75%.• Jubilació per incapacitat absoluta per a qualse-vol professió.Es percebrà el 100% de la base reguladora. No hiha descompte d’IRPF.• Gran invalidesa. No se sol aplicar. 150% de la basereguladora. No se sol aplicar, ja que es dona en ma-lalties molt greus i amb molta dependencia de lapersona malalta.

• Jubilació als 60 anys. És produeix quan el tre-ballador té cotitzats a la Seguretat Social un mí-nim de 15 anys i ha realitzat alguna cotització abansde l’1 de gener de 1967. La base reguladora, equi-valent a la base per contingències comunes delsúltims 15 anys, es redueix en un 8% per cada anyque falte per a complir els 65 anys.• Jubilació als 61 anys. El mateix que al punt an-terior però sense la condició de mutualista.

� Prestacions durant la maternitatDurant el període de permís maternal es perce-brà el 100% de la base per contingències comu-nes, la qual serà pagada íntegrament per la Se-guretat Social. Aquesta prestació no està subjec-ta a cap tipus de retenció (IRPF, Seguretat Socialo altres).

NOTA IMPORTANT PER AL PERSONAL SUBSTI-TUT: Cal demanar la baixa quan es té el nome-nament per cobrar en funció de la nòmina actuali no en funció de la prestació d’atur.

Enxarxats

Enxarxats és una iniciativa de l'STEPV per acompartir recursos amb els centres. Des d’a-quest espai (http://stepv.intersindical.org/enxarxats) es pot accedir a múltiples infor-macions sobre diferents sectors educatius oa pàgines web amb materials, recursos i en-llaços referents a aspectes d’interés per altreball a l’escola (un món de llibres, el 9 d’Oc-tubre, educació per al consum, celebritats...)o informacions útils (Un nadal diferent, un es-tiu de profit...).

La Junta de Personal Docent?

És l'òrgan legal de representació sorgit de leseleccions sindicals en l'àmbit de cada DireccióTerritorial: València, 65 representants (30STEPV); Alacant, 55 (27); Castelló, 31 (13). Lesorganitzacions amb més del 10% del total devots emesos integren les meses sectorialsd'Educació, una en l'àmbit de la Conselleriai, una altra, en el conjunt de l’estat. Al País Va-lencià, l’STEPV hi té el 50,7% de represen-tativitat; la resta es reparteix entre CCOO(23,9), ANPE (14,5) i UGT (10,6).

El comité de salut laboral

Els comités de salut laboral són òrgans pa-ritaris integrats per representants de l'ad-ministració i dels treballadors que han de vet-lar per la seguretat i la salut laboral i als qualspot adreçar-se qualsevol treballador o tre-balladora. Les delegades i els delegats deprevenció tenen atribuïdes funcions especí-fiques en matèria de prevenció i són elegitsentre els membres electes de les juntes depersonal i de les seues seccions sindicals. Ex-erceixen un treball de vigilància i control so-bre el compliment de la normativa de pre-venció de riscos laborals.

SETEMBRE 2009 / 226 / 23

24 / 226 / SETEMBRE 2009

NORMATIVA

JORNADA ESCOLAR I MARC LEGISLATIU: UNA NORMATIVA OBSOLETA CAPRITXOSA I DISCRIMINATÒRIA

Després de quatre lleis orgàniques d'educació(LOGSE, LOPEGCE, LOQE i LOE), la sacrosanta dis-tribució de la jornada escolar en el sistemaeducatiu valencià i la normativa que l'empara, sónarcaiques i estan desfasades. En qualsevol àm-bit de l'administració pública seria increïble quela publicació i desenvolupament de distinteslleis orgàniques no haurien afectat i renovat lanormativa que en depén. Però en el nostre sis-tema educatiu tot és possible: l'Ordred'11/06/1998, de la Conselleria d'Educació, perla qual s'estableixen els criteris generals que re-geixen el calendari escolar per a tots els centresdocents valencians, ha mantingut les referènciesa la jornada escolar dels últims 30 anys. Pel quees veu, al País Valencià, incomplir la norma s'haconvertit en la situació habitual.

La legislació valenciana no fixa criteris, sinóque ordena una distribució de períodes lectius se-gons els mesos de l'any, de l'octubre al maig i deljuny al setembre. Per quina raó aquesta dife-rència? Que potser és per la calor? Perquè elsprincipis i els finals són diferents? És la mini-jornada contínua del juny i el setembre un pro-cés d'experimentació?

A més, la distribució a què ens referim s'aplicaen graus diferents segons els distints tipus decentres, els nivells educatius i, pel que sembla,l'època de l'any. Té una estructura tancada pera primària, un marge de flexibilització en laseua aplicació per a secundària i és absolutamentoberta per a la resta de nivells.

Així doncs, les realitats han superat la normai, en conseqüència, en els centres d'infantil i pri-mària —excepció feta de la jornada contínua—hi ha una gran varietat d'horaris diferents. Però,en els centres de secundària han convertit l'ar-ticle huité, el que estableix l'excepcionalitat, enla referència fonamental per a establir diferentsmodels de jornada. Actualment és impossible tro-bar un centre de secundària al País Valencià amb

l'horari lectiu de 9 h a 13 h., que és el prescrit perla norma. La jornada contínua és pràcticamentl'habitual en aquest nivell educatiu i està auto-ritzada pels mateixos que la neguen en primària.

Per això, algú ha d'explicar per què, d'una nor-ma única, se'n poden fer tantes adaptacions comcentres educatius tenim, sempre que a ningú seli ocórrega demanar la jornada contínua en pri-mària que, no obstant això, ningú no qüestiona queés adequada al setembre i al juny.

Una pregunta més. Quants centres de primàriaincompleixen l'ordre que estableix un horari de9 h a 12 h i de 15 h a 17 h, de dilluns a divendresentre els mesos d'octubre a maig? És evident quees tracta d’una norma coercitiva, a la qual moltscentres fan objecció, però que només es pot in-complir amb una autorització explícita. Es trac-ta, per tant, d’una norma capritxosa, discrimi-natòria i obsoleta, que en la pràctica provoca con-fusió i situacions de greuge comparatiu.

La nova norma que reclamem ha de perme-tre, dins d'uns paràmetres generals, que siga pos-sible qualsevol solució democràtica adoptada au-tònomament per cada comunitat educativa. Però,mentre l'administració no negocie aquesta re-gulació, ningú no ens impedirà reivindicar per alscentres educatius valencians uns nous i diversosmodels de jornada. Perquè amb la legislació vi-gent la jornada contínua és un model tan vàlid ilegal com qualsevol altre.

Ordre 11/06/1998, de calendari escolar per a totsels centres docents de la Comunitat Valencia-na. DOCV 18/06/98

Seté1. La jornada diària per al desplegament del cur-rículum, en els ensenyaments d'Ed. Infantil, Ed.Primària i Ed. Especial, serà de cinc períodes lec-tius, distribuïts de 9 h a 12 h i de 15 h a 17 h. Du-rant els mesos de juny i setembre les activitatsescolars de l'alumnat es desplegaran durant elmatí en jornada continuada de 9 h a 13 h.2. En l'ESO, de forma general, la jornada diària

serà de sis períodes lectius, distribuïts de 9 a 13hores i de 15 a 17 hores. L'alumnat de 2n cicleampliarà la seua jornada setmanal en dos pe-ríodes lectius addicionals. Durant els mesos dejuny i setembre, els centres podran organitzar lesactivitats escolars durant el matí, en jornada con-tinuada de 9 a 14 hores.3. En la resta dels ensenyaments, la jornada dià-ria per al desplegament del currículum serà dematí, o de vesprada, o de matí i vesprada alho-ra, sense perjudici que s'establisca per als cen-tres d'horari nocturn, o, si s'escau, d'ensenya-ments de règim especial.

Vuité1. Els directors o titulars dels centres docents po-dran sol·licitar la modificació de la jornada es-colar establida en la citada ordre.2. Per a això, dirigiran una sol·licitud al directorterritorial (...) exposarà les raons que en moti-ven la modificació, s'hi adjuntarà certificat de l'ac-ta on conste l'acord del Consell Escolar.3. Els directors territorials de Cultura i Educa-ció podran autoritzar les dites modificacions, des-prés de l'informe previ de la Inspecció d'Educa-ció.3 20,

SETEMBRE 2009 / 226 / 25

TIPUS DE JUBILACIÓ

NOTES: •Al començament de cada any, la Conselleria d’Educació publica la convocatòria per acollir-se a la jubi-

lació voluntària LOE (Disposició transitòria segona). Per aquest motiu, les instàncies d’un any no serveixen per al

següent. •Es consideren anys efectius a l’Estat tots els reconeguts com de cotització a qualsevol règim públic de

Seguretat Social. •En cas d’haver canviat de cos al llarg de la carrera professional, existeix una fórmula que apli-

ca l’administració: P= R(1) C(1) + (R(2)-R(1) C(2) + (R(3) – R(2) C(3) +... P= Quantia de la pensió de jubilació. R(1),

R(2), R(3)...= Havers reguladors corresponents al primer i als successius grups professionals en què s’han pres-

tat serveis. C(1), C(2), C(3)...= Els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de servei transcorre-

guts des de l’accés al primer grup i als successius fins a la jubilació, o fins a la data en què es computen els ser-

veis en cas de jubilació per incapacitat i altres amb bonificacions en temps de serveis •El màxim de les pensions

per al 2008 està fixat en 33.383,14 euros anuals o 23.84,51euros mensuals amb 14 mensualitats.

INFORMA STEPV-Iv REQUISITS TERMINI OBSERVACIONS DOCUMENTS

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA(Art. 29, Llei 50/84L'administració sol

facilitar les instàncies.

Tindre complits 60

anys i com a mínim 30

anys de serveis.

3 mesos d’antelació a

la data en què desitge

jubilar-se.

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA LOE (D.T. segona).Serà d’aplicació fins al

desenvolupament de

la LOE, el 2011.

STEPV exigeix la pròr-roga indefinida per atot el professorat.

Haver estat en activi-

tat sense interrupció

durant els 15 anys

anteriors. Complir 60

anys d’edat, a efectes

del 31/VIII d’eixe curs.

Tindre acreditats,

almenys, 15 anys de

serveis efectius a

l'estat.

Als mesos de gener i

febrer de l’any en què

desitge jubilar-se.

La data de cessament

serà el 31 d’agost del

mateix any.

S’hi pot renunciar fins

al 14 de març.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER INCAPACITATPERMANENT(Art. 39.2 Llei deFuncionaris Civils del’Estat. Art. 28.2.c Lleide classes passives)

Període carència

(període mínim de

cotització), per a tin-

dre dret a pensió.

Patir incapacitat per-

manent per a l’exerci-

ci de les seues fun-

cions, bé per inutilitat

física, bé per afebli-

ment apreciable de

facultats.

D’ofici o a instàncies

de l’interessat.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER EDAT REGLA-MENTÀRIA(Art. 33, Llei 30/84)

En complir 65 anys.

Període de carència,

per a tindre dret a

pensió.

D’ofici, l’Administració

li ho comunicarà a

l’interessat amb una

antelació de 6 mesos.

PENSIONS EXTRAORDINÀRIES • Quan la incapacitat és originada per accident o

malaltia, en acte de servei o com a conseqüència d’a-

quest, o per acte terrorista.

• S'ha de sol·licitar un expedient d'indagació de causes

i l'Administració nomenarà un instructor. Una vegada

instruït s’ha de lliurar al Minis teri d’Economia que si

l’aprova multiplica per 2 la pensió inicialment fixada.

• La quantia es calcula igual que en el cas d’IPS però

amb els havers multiplicats per dos.

• Pot ser per viudetat, orfandat o en favor de pares.

PERSONAL INTERÍ Tindre complits 65

anys o més de 60 però

amb penalització per

cada any que falte per

a complir 65 anys.

Període de carència

de 15 anys.

Es convenient presen-

tar la sol·licitud amb 3

mesos d’antelació a la

data en què desitge

jubilar-se.

• Instància sol·licitud en tres exemplars.

• Fotocòpia del DNI, per les dues cares.

• Certificat de naixement. • Full de ser-

veis certificat. • Imprés on es farà constar

les dades corresponents a l’anualitat ante-

rior. • Domicili particular i telèfon.

El cessament serà el mateix dia que

ha escollit per a jubilar-se.

Per obtindre el coeficient multipli-

cador, s’afegeix el temps que manca

per a complir 65 anys. Rebran una

gratificació si tenen, almenys, 28

anys de serveis que es cobrarà junt

amb la darrera mensualitat. En

principi està exempt de tributació el

40% de la quantia però així i tot

suposa un increment considerable

de cara al pagament de l’IRPF.

• Certificat de naixement original.

• 4 fotocòpies del DNI.

• Si es tenen serveis prestats al Règim

General de la Segu retat Social, s’haurà

de comunicar als Serveis Terri torials

perquè confeccionen l’imprés del còm-

put recíproc (l’imprés J).

Nota: L'administració facilita el plec

complet d'instàncies i documents

necessaris.

• Fotocòpia DNI, per les dues cares.

• Fotocòpia NIF.

• Certificat de naixement.

• Full de serveis certificada. Cas de cotit-

zar a alguna Mutualitat docent en cal-

dran dos, de fulls.

• Imprés de declaració, on es faran

constar les dades corresponents a l’a-

nualitat anterior a la de la jubilació.

• Domicili i particular i telèfon.

Nota: l’administració sol facilitar el plec

complet d’instàncies.

Es consideren com a serveis efecti-

vament prestats el període de temps

que li resta per a arribar als 65 anys.

Penalització als afectats amb menys

de 20 anys de serveis si la Incapacitat

Permanent no l’ha inhabilitat per a

tota la professió: amb una reducció

del 5% per cada any que falte per a

complir els 20 anys de serveis, amb

un màxim del 25%. Si posteriorment

es produeix un empitjorament de la

malaltia que l’inhabilite per a tota

professió o ofici es podrà augmentar

la prestació en un 100%.

Pot demanar d’acabar el curs en què

compleix 65 anys i cessar el 31/VIII. Si

no, ho farà el mateix dia en què els

compleix.

Es pot fer un càlcul aproximat de la

prestació aportant: 1. Informe de vida

laboral actualitzat. 2. Informe de bases

de cotització dels últims quinze anys.

Per a més informació podeu consultar

el web: www.seg-social.es

La jornada reduïda al final de vida

laboral afecta les bases de cotització.

Si s’està en situació d’atur és impor-

tant demanar la prestació, ja que

aquest període computa a efectes de

la jubilació. El cessament serà el

mateix dia que ha escollit per a jubi-

lar-se o als 65 anys.

JUBILACIONS

26 / 226 / SETEMBRE 2009

COBRAMENT DELS SEXENNIS

QUANTIA DE CADA SEXENNIPER A 2009

REGULACIÓ DELS SEXENNIS.NORMATIVA

- ACORD de 17.12.1991 entre la Conselleria d’E-ducació i Ciència i els sindicats ANPE, CSI-CSIF,FETE-UGT i F.E.CC.OO. sobre un sistema retributiunou, formació del professorat per a la implanta-ció de la reforma educativa i la millora de la qua-litat de l’ensenyament

- DECRET 157/1993, de 31 d’agost, que regula elcomponent retributiu relacionat amb la formaciópermanent del professorat

- CORRECCIÓ d’errades del Decret 157/1993- ACORD de 10.06.1994 entre la Conselleria d’E-

ducació i Ciència i els sindicats ANPE, CSI-CSIF,FETE-UGT i F.E.CC.OO. sobre criteris per a l’a-creditació i la valoració de les activitats de formaciópermanent ....

- ORDRE de 9 de juny de 1994, per la qual es re-gula la convocatòria, reconeixement, certificaciói registre de les activitats de formació permanentdel professorat.

- ORDRE de 10 de juny, per la qual es regula l’a-creditació i la valoració de les activitats de for-mació permanent a efectes del nou complementespecífic.

- INSTRUCCIONS conjuntes de la D.G. d’Ordena-ció, Innovació educativa i Política lingüística i dela D.G. de Personal sobre el component retribu-tiu relacionat amb la formació permanent del pro-fessorat i millora de la qualitat de l’ensenyamentde 5.11.1996

QUAN ES TÉ DRET A CADA SEXENNI

1. Per al reconeixement del dret al component re-tributiu hauran de tenir-se acreditats sis anys deserveis en la docència i un mínim de cent crèditsde formació per cada període de sis anys.2. El dret a percebre naixerà a partir del més se-güent a la data de resolució del reconeixement.3. El venciment de cada sexenni coincidirà amb elvenciment dels triennis parells, sempre que sigu-en triennis per serveis docents, de la manera se-güent:

2n. trienni 1r. sexenni

4t. trienni 2n.sexenni

6é trienni 3r. sexenni

8é trienni 4t. sexenni

10é. trienni 5é sexenni

4. Si en el transcurs d’un període de sis anys nos’han efectuat activitats de perfeccionament sufi-cients per a l’obtenció dels crèdits necessaris, elperíode es prorrogarà fins a la data de la seua sol·li-citud acompanyada de la Certificació acreditativa

d’haver desenvolupat activitat de perfecciona-ment equivalent per a l’obtenció dels crèdits ne-cessaris.5. El personal que haja prestat serveis en la Fun-ció Pública Docent amb caràcter previ al seu no-menament com a funcionari de carrera, i, en elcas d’haver completat algun període, podràsol·licitar el reconeixement del corresponentcomplement retributiu conjuntament amb lasol·licitud de reconeixement de Serveis Previs,aportant Certificació acreditativa d’haver desen-volupat, en eix període, activitats de formació omillora de la qualitat de l’ensenyament, equiva-lents a 100 crèdits. A aquest efecte sols es reco-neix 1 sexenni, encara que es tinguen més anysde serveis acreditats.

L’inici del període següent començarà a partirdel dia següent de la data de perfeccionament del’anterior.6. Els funcionaris docents que obtinguen destina-ció al País Valencià procedents d’altres Adminis-tracions Educatives, excepte de Canàries, haurand’acreditar mitjançant Certificació expedida per l’Òr-gan competent de l’Administració de procedència,els sexennis consolidats i el percentatge cobert delsexenni en curs. Si a la persona interessada li man-quen més del 20% de crèdits, la seua acreditacióes regularà pel Decret 157/93.

Els funcionaris docents procedents de Canàrieshauran d’efectuar les activitats de formació cor-responents al percentatge que els manquen percompletar el període en curs.

ON I QUAN ES PRESENTA LA DOCUMENTACIÓ?

Uns dies abans de complir un sexenni es presen-tarà la sol·licitud del reconeixement i la docu-mentació complementària (certificats d’activitats)a la corresponent Direcció Territorial d’Educació.

Els expedients de reconeixement d’un sexennique es troben en tràmit quan es produesca uncanvi de destinació que comporte canvi de Pro-víncia dins de la Comunitat, es resoldran per laDirecció Territorial a la qual es trobe destinat lapersona interessada en el moment de resolucióde l’expedient.

Transcorreguts 3 mesos sense haver rebutcontestació a la sol·licitud de reconeiximent delsexenni, s’haurà d’interposar recurs d’alçada persilenci administratiu. Després de realitzar aquesttràmit poden ocórrer dues coses:

1. Que l’administració no conteste el recurs,amb la qual cosa s’entén que ha estimat lasol·licitud inicial.

2. Que l’admistració conteste el recurs donantla possibilitat d’interposar un recurs potestatiude reposició en el termini d’un mes, o bé un re-curs contenciós administratiu en el termini de dosmesos.

NOMBRE IMPORT ACUMULAT

SEXENI 1 73,83 73,83

SEXENI 2 88,76 162,59

SEXENI 3 117,10 279,69

SEXENI 4 139,37 419,06

SEXENI 5 80,99 500,05

SEXENNIS

PER NO PERDRE LAMEMÒRIA

El cobrament de sexennis deriva de l’acord en-tre la Conselleria de Cultura i Educació i elssindicats de la Mesa d’Educació, exceptel’STEPV-Iv, signat el 17 de desembre de1991.

Per a l’STEPV-Iv, aquest sistema retribu-tiu discrimina una gran part del professorat-els interins i interines, el professorat en pràc-tiques i el que no arriba als sis anys d’anti-guitat, que no cobren un duro per aquest con-cepte- paga salaris diferents per fer la ma-teixa tasca i amb el mateix grau de respon-sabilitat i ha convertit la formació permanenten una cursa per col·leccionar crèdits, deva-luant-la convertint-la en una mercaderia.

El sistema de sexennis classifica sala-rialment el professorat quan aquesta jerar-quització no es correspon amb la naturalesade la tasca docent ni amb l’organització es-colar dels centres educatius.

L’STEPV-Iv entén que la realització d’unamateixa tasca amb idèntic grau de respon-sabilitat ha d’estar remunerada amb el ma-teix salari. Ja és l’hora que el Govern Valen-cià avalue l’aplicació del sistema de sexennis,aprenga del que es fa a d’altres llocs, com araa Canàries o a Navarra, i s’acabe amb aques-ta discriminació. Ja és hora que la formaciós’entenga com un dret i un deure dels docentsi, per tant, estiga integrada en la jornada la-boral i retribuïda com a tal.

Mentre s’aconsegueix, i atesa la comple-xitat del sistema, cal recordar les qüestionsmés importants per poder cobrar puntual-ment els sexennis.

SETEMBRE 2009 / 226 / 27

Els Certificats expedits abans de la pu-blicació de l’Ordre de 9.6.94, en què nofigure el nombre d’hores, s’entendrà quela durada és de 5 hores per dia.Les activitats què s’inicien i no conclo-guen en el moment del venciment d’unperíode, s’entendrà desenvolupades enla seua totalitat en la data de finalitza-ció de l’activitat.

- Les dues primeres sempre que no ha-gen estat al·legades com a requisit pera l’accés a la funció docent.- Els resguards de dipòsit de Titulacions,per a ser admesos, hauran d’acreditarnom i cognoms i DNI de la persona in-teressada, denominació de la titulació,data d’expedició de la titulació i nom i co-gnoms del funcionari que ho expedeix.

Incompatibles amb l’apartat de cursos.Titulacions atorgades pels conservato-ris professionals i superiors de música.

Titulacions atorgades per les escoles ofi-cials d’idiomes

Activitats realitzades per convocatòriapública de la Conselleria de C. E. I C.

Activitats realitzades per convocatòriapública d’altres institucions de formació.

CURSOS: - Assistència(de 20 hs. o +) - Professorat

- Direcció o coordinació

Activitats de menys de 20 hores:congressos, jornades i altres equivalents.

Components Grups de Treball i SeminarisPersonal dels CEFIREs- Diplomatura o equivalent- Llicenciatura o equivalent- Títol de Doctor- Titulacions pròpies de cada Universitat,cursos de postgrau i altres

- Certificat capacitació de valencià- Diploma mestre de valencià

1 hora = 1 crèdit1 hora = 2 crèdits1 hora = 1 crèdit

Assistent = 10 crèditsComunicant = 15 crèditsPonent = 20 crèdits

30h. anuals = 30 crèdits20 crèdits per any de servei100 crèdits100 crèdits100 crèdits1 hora = 1 crèdit. (Màxim100 crèdits per activitat)

100 crèdits100 crèdits

100 crèdits100 crèdits100 crèdits

100 crèdits100 crèdits

1 hora = 1 crèditSegons les normes ques’establesquen

Segons les normes ques’establesquen

Per al seu reconeixement seran vàlides les activitats convocades perla Conselleria d’ Educació, els CEFIREs, altres administracions edu-catives de l’Estat espanyol, les titulacions i cursos organitzats per les

universitats, les titulacions dels ensenyaments de règim especial iaquelles altres organitzacions públiques i privades que, amb aques-ta finalitat, tinguen l’autorització de la Conselleria d’Educació.

ACTIVITATS DE FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

ALTRES ACTIVITATS PER MILLORAR LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT

Projectes d’investigació i innovació educativaProjectes d’investigació científica i innovacióeducativa

Activitats inscrites en els programes d’in-vestigació d’institucions públiques o privadesamb conveni amb la Conselleria d’Educació

MÚSICA I DANSA - Grau elemental- Grau mitjà- Grau superior

IDIOMES - Cicle elemental- Cicle superior

DADES QUE HA DECONTENIR UNCERTIFICAT O UNDIPLOMA

- Els Certificats o Diplomes pre-sentats hauran de ser originalso còpies degudament compul-sades o cotejades.

- Les Certificacions expedidesper Centres i Organismes es-trangers, així com per les enti-tats autoritzades per la DireccióGeneral d’Ordenació, InnovacióEducativa i Política Lingüística dela Conselleria de Cultura, Edu-cació i Ciència hauran de con-tenir diligència d’aquesta Di-recció General amb el nombrede crèdits.

- Seran considerades a efectes desexennis les activitats de for-mació desenvolupades en Cen-tres del MEC, altres Adminis-tracions educatives amb com-petències plenes en matèriad’educació, o les seues Entitatsautoritzades, sempre que si-guen certificades o continguensegell validatori d’eixos orga-nismes.

- Els Certificats o Diplomes hau-ran de contenir les dades segü-ents:

a.- Entitat organitzadora de l’ac-tivitat, que serà l’encarregadad’expedir el corresponent cer-tificat.

b.- Nom i càrrec de qui lliura elcertificat en representació del’entitat organitzadora

c.- Nom i cognoms del participanti D.N.I.

d.- Denominació de l’activitate.- Lloc i dates de realització de

l’activitatf.- Tipus de participació: assistent,

director, coordinador, ponento professor. En el cas delsponents i professors, s’espe-cificarà el títol de la ponènciao matèria impartida

g.- Quantificació en horesh.- Referència expressa a la su-

peració de l’activitati.- Lloc i data d’expedició del cer-

tificatj.- Signatura i segell

Aquestes activitats es reconeixeran sempreque estiguen previstes en el PEC o en el Projectecurricular d’etapa i aprovades pel Consell Escolaro el Claustre. En els certificats de participació hade constar que l’activitat ve contemplada en laProgramació General Anual del Centre i refle-xada en la Memòria Anual del Centre. L’expedi-ció correspon al Secretari o Secretària del Con-sell Escolar del Centre i haurà d’incloure la quan-tificació dels crèdits corresponents a l’activitat.

El certificat l’expedirà la Universitat corres-ponentSempre que tinguen ISBN

Sempre que tinguen dipòsit legal

Sempre que tinguen ISBN

5 crèdits per dia. (Màxim 20 crèdits per any)

20 crèdits anuals.

5 crèdits per activitat.(Màxim 20 crèdits per any)

20 crèdits anuals

50 crèdits per cada autor

50 crèdits per autor

20 crèdits per cada autor

- Organització i intercanvi d’alumnes iviatges educatius.

- Organització i direcció de: Escoles demares i pares, medis de comunicacióescolar, grups de teatre o música,grups d’esport escolar, grupsmediambientals, grups culturals.- Organització i direcció d’activitatscojunturals: setmanes culturals,esportives, etc- Tutorització d’alumnat en pràctiquesde formació inicial- Llibres i traduccions. Materialscurriculars. - Partitures musicals i mater. audio-visuals.- Articles publicats en revistes esp.

SEXENNIS

28 / 226 / SETEMBRE 2009

SETEMBRE 2009 / 226 / 29

B

C

A

D

E

30 / 226 / SETEMBRE 2009

EXCEDÈNCIESLlei 30/84, de mesures per a la Reforma de la Fun-ció Pública (BOE. nº 185, de 29/09/1984; correccionsd’errades en BOE. nº 229 i nº 244, de 29/09 i 11/10)Actualització de la norma:• L’article 29 de la Llei 30/84 va ser reformat per la

Llei 22/1993 de 29/12, la qual va modificar els apar-tats 2.e),3.c) i d), introduïnt els apartats 5,6 i 7; pel R.D.365/1995, de 10/03, pel qual es va aprovar el regla-ment de situacions administratives del funcionariatcivil de l’Administració General de l’Estat.

• Llei 39/1999 de 5/11 de conciliació de la vida fami-liar i laboral de les persones treballadores.*Resta pendent d’aplicació la Llei d’Igualtat (Llei Or-gànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i ho-mes, i la Llei de Dependència.

EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA

ALTRES TIPUS D’EXCEDÈNCIA

Haver pres possesió enaltre Cos o Escala, o lloc detreball dels esmentats enel supòsit.

• Fins el cessamentdel servei que generaaquesta situació.• Si en el moment delreingrès no hi ha vacantper a cubrir, haurà deromandre en aquestasituació fins que es pro-dueixca.

• La sol·licitud de reingrès es tindra que formular en eltermini de 30 dies comptats a partir del cessament en elservei que va generar la excedència.• La no sol·licitud del reingrès provoca el canvi a una ex-cedència de interés particular.• Quedaran exclosos d’aquesta situació els funcionaris públicsque presten serveis en organismes o entitats que no estiguen con-siderades del sector públic, passant al supòsit d’excedència perinterés particular, amb la durada de la excedència del tipus A.

ESTAR EN SERVEI ACTIUEN ALTRE COS. Escala dequalsevol de les Adminis-tracions Públiques, o pas-sen a prestar serveis en Or-ganismes o Entitats delsector públic i no els cor-responga quedar en altrasituació.(art 29.3.a)

REQUISITS CONDICIONSDURADA

• Haver prestat serveis efectiusen qualsevol de les Administra-cions públiques durant els 5 anysinmediatament anteriors.

• Per aquells funcionaris/es queel seu cònjuge resideixca en al-tre municipi per haver obtinguti estar ocupant un lloc de tre-ball de caràcter definitiu com afuncionari/ia de carrera o coma contractat laboral, en qual-sevol Administració Pública,Organismes Autònoms, entitatgestora de la Seguretat Social,així com òrgans Constitucionalso del Poder Judicial.

• No podrà romandreen aquesta situaciómenys de 2 anys conti-nuats.

• No hi ha límit de temps per a la sol·licitud del reingrès.

• No menys de 2 anyscontinuats.• Màxim 15 anys per aqui tinga 15 o més anysde servei. Per a qui tin-ga menys, el màximserà la seua pròpia an-tiguitat.

• Abans de finalitzar el periode de 15 anys de durada, deu-rà sol·licitar el reingrès.

SUPÒSITS A-B-C• No hi ha reserva de plaça.• No es devenguen retribucions ni es tindrà dret a per-cebre l’atur.• La permanència en aquestes situacions no serà com-putable a efectes de promoció, triennis ni drets passius.

INTERÉS PARTICULAR(art 29.3.c)

ÓAGRUPACIÓ FAMILIAR(art 29.3.d)

EXCEDÈNCIA PER LACURA D’UN FILL O FILLAMENOR DE TRES ANYS,per naturalesa, per adop-ció o per acolliment pre-adoptiu o permanent.(art29.4)

EXCEDÈNCIA PER LACURA D’UN FAMILIAR quees trobe al seu càrrec. (art.29.4)

• Ser funcionari/ia i tindreun fill o filla menor de 3anys per naturalesa, adop-ció o acolliment preadoptiuo permanent.

• Ser funcionari/ia i tindre curad’un familar que es trobe al seucàrrec, fins al segon grau in-clusiu de consanguinitat o afi-nitat, i que per raons d’edat, ac-cident o malaltia no desenvo-lupe activitat retribuida.

• Un sol periode no su-perior a 3 anys, que po-drà sol·licitar-se en qual-sevol moment posteriora la data de naixement oresolució judical o admi-nistrativa que resolga l’a-dopció o acolliment pe-radoptiu o permanent.• Els sucesius fills/escomporten l’inici d’unnou període d’excedènciaque posarà fi al que vin-guera gaudint-se.

SUPÒSIT D• Aquest dret pot ser exercir per qualsevol dels dos con-juges, per separat o de manera conjunta si treballen enla mateixa Administració.• Durant el primer any tindràn dret a la reserva del ma-teix lloc de treball; transcorregut aquest periode noméshi haurà dret a reserva de localitat.

SUPÒSITS D i E• El periode d’excedència serà únic per cada fill/a, donantlloc els posteriors fills a gaudir nous periodes.• En cas de ambdós funcionaris sol·licitaren la excedèn-cia simultànea pel mateix fill o familiar, l’ Administraciópodrà limitar aquest exercici per raons justificades rela-cionades amb el funcionament dels serveis.• El periode de permanència en aquesta situació serà com-putable a efectes de triennis, consolidació de grau personali drets pasius.• No es devengen retribucions ni es tindrà dret a perce-bre l’atur.

• Un sol periode no su-perior a 1 anys.

EXCEDÈNCIES

SETEMBRE 2009 / 226 / 31

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 226 · Época … · 2017. 4. 3. ·...

Documents

Transcript of Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 226 · Época … · 2017. 4. 3. ·...