Quadern d'Ortografia de Llengua Catalana

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

1

1. Els dgrafs - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Els dgrafs sn grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una paraula en dues sllabes, hem de tenir en compte que hi ha dgrafs que se separen i n'hi ha que no: se separen: no se separen: separem els grups: ll no-vel-la ny pi-nya mm im-mens ix cai-xa ll pa-lla nn An-na rr car-ro gu gui- tj plat-ja ss pas-sa qu a-qu tg fet-ge tx cot-xe ig ma-reig - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1.1. Separa sillbicament les paraules segents i assenyala els dgrafs que hi trobis: canya ............................. arrossada ............................. cassola ............................. mquina ............................. carretera ............................. metge ............................. novella ............................. anyell ............................. cuixa ............................. enfarinadssim ............................. enquadernar ............................. bateig ............................. immensitat ............................. seguici* ............................. 1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: desig ............................. enllaar ............................. perseguida ............................. enguixar ............................. plegar ............................. immaculat ............................. esfor ............................. coix ............................. arribar ............................. annex ............................. passaven ............................. encotxar* ............................. reixeta ............................. carrer ............................. Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix alg per fer-li honor en una cerimnia, en una marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris dun personatge, duna doctrina, etc. / Encotxar: Ficar-se en un cotxe.


2

2. La sllaba - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Una sllaba s un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli de la sllaba s una vocal. En catal hi ha moltes paraules que tenen un sola sllaba: pa, vi, bra, tren, drap... N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: m-qui-na, ca-mi-... Tamb n'hi ha que en tenen ms: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 2.1. Separa per sllabes les paraules segents. Tingues en compte quins dgrafs s'han de separar i quins no: finestra .................................. quincalla .................................. informtica .................................. traa .................................. aritmtica .................................. taxista .................................. boca .................................. comitiva* .................................. cadena .................................. arraconar .................................. granota .................................. aviaci .................................. 2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: calendari .................................. petxina .................................. magatzem .................................. satllit .................................. detergent .................................. giravolt .................................. rajol .................................. llibreta .................................. tiller .................................. bellssima .................................. angoixa .................................. conseller .................................. formatge .................................. platja .................................. 2.3. Separa per sllabes el text segent: Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscaci de pensaments, una cosa apareixia

clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat comenava a obrir-se pas...

SEBASTI JUAN ARB. La masia Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reuni de persones per a anar en algun lloc.


3

3. Els diftongs - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola sllaba: en diem diftong. En catal NOMS tenim els diftongs segents: creixents decreixents gua guant qua quan ai mai au nau ge aiges qe freqent ei rei eu neu gi ping qi aqfer oi noi iu niu guo aiguota quo quota ui avui ou pou uu duu 3.1. Subratlla els diftongs de les paraules segents: Ex: seu-re

pasqes segent paraiges guerrejar quantitat ping aigera quota quarantena freqncia aqeducte quant aguantar qualitat quitxalla* guineu 3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: reina remei aplaudir correu ciutat viure dinou aire feina claudicar riure bou gaireb caure roure drapaire caliu buidatge treure seure 3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions segents: 1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines. 2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius. 3. Un astronauta feli. 6. No parava de riure. Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.


4

4. Funci consonntica de i/u - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Quan tenim una i entre dues vocals o a comenament de mot seguida de vocal, la pronunciem com una consonant (la hac, com que s muda, no compta): no-ia, jo-ia, io-gurt, io-ga, hie-na... Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots segents: Ex: boia

reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astcia, cauen, reixa, boira, Laia,

innocncia, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,

duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indstria

4.2. Amb guions, separa les sllabes dels mots segents: Ex: tre-ien

reien ............... iot ............... seuen ............... quatre ............... treuen ............... iogurt ............... mouen ............... iuca* ............... causa ............... Pasqua ............... hiena ............... iode ............... xiular ............... neula ............... iogui* ............... xemeneia ...............

4.3. Encercla els diftongs del text segent i subratlla els mots que tingui i o u que hi faci de consonant: A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a

terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en

caiguessin ms. Quan en baixava una cridaven: "Vine!" I la Maria deia que la fulla

sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar ms b.

MERC RODOREDA. Mirall trencat Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella daquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitj o conjunts de mitjans mecnics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoraci, els efectes especials / 2. Ficci o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gnere Yucca, de la famlia de les agavcies, llenyosa, de fulles estretes i rgides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment blanques, penjants, disposades en rams o pancules terminals, originria dAmrica i plantada com a ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.


5

5. Sllaba tnica / Sllaba tona - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Quan un mot t dues o ms sllabes en pronunciem una amb ms fora que les altres: s la sllaba tnica; les altres sllabes sn tones.

arbre, faldilla, cami, bicicleta - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 5.1. Subratlla la sllaba tnica dels mots segents: novella cambrera maleta torre vidriera butaqueta ganivet repartir malaltia sabata desembre tropical modista encarregat silenci juvenil 5.2. Subratlla les sllabes tniques del text segent: El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a

travs dels vidres glaats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany

(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gbies inundades de sol.

MXIM GORKI. La meva infantesa 5.3. Fes el mateix: La biblioteca serv per a escalfar-nos. La selecci va ser molt dura. Trivem i tornvem a

triar. Primer vam llenar les revistes alemanyes i l'estufa. Desprs, velles revistes

franceses i, en acabat, les enciclopdies. Ms tard els mobles. Per no ens atrevem a

cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clssics.

MONTSERRAT ROIG. Lagulla daurada (text

adaptat)


6

6. Mots aguts, plans i esdrixols - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la sllaba tnica, es divideixen en:

Agudes, si la sllaba tnica s la ltima: caf, congrs, balc, senyor...

Planes, si la sllaba tnica s la penltima: arbre, camisa, crvol, monja...

Esdrixoles, si la sllaba tnica s la antepenltima: gbia, cincia...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o esdrixoles i subratlla'n la sllaba tnica:

tmbola, examen, mirall, noia, victria, jardiner, profunditat, caseta,

gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, cincia, esglsia,

roba, ceba, mosquits, crrer, gegant, fbrica, penjoll, mandbula,

calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malalts, brancatge, histria,

caragol, desgrcia, segon, paret, gbia

agudes planes esdrixoles


7

7. Accentuaci - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u as es is os us

en in

Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions, si s que i / u no formen part d'un diftong. Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions. Accentuem totes les paraules ESDRIXOLES. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 7.1. Accentua els mots quan calgui:

plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,

palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi,

galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,

assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima,

maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu


8

Accent obert / Accent tancat Paraules agudes acabades en -, -s / , -s Amb accent obert, la majoria: caf, pags, Merc... En aquest grup hi trobem:

mots gentilicis: francs, portugus, aragons... els numerals ordinals: cinqu, nov, vint-i-un... els participis com: encs, comprs, imprs...

Amb accent tancat:

els futurs: mirar, far, sortir, pagar... les formes de l'imperfet de subjuntiu: cants, pagus, volgus, vingus... els compostos de b i t: gaireb, tamb, malb...; cont, s'abst... els verbs acabats en -tn i -cn: pretn, entn, estn, atn, encn... alguns mots que vnen del francs: clix, consom, jaqu*, pur... alguns altres mots: congrs, revs, exprs, noms, desprs, procs, amn...

Paraules agudes acabades en -, -s / , -s Amb accent tancat, la majoria: avi, carb, sab, poblaci...

Amb accent obert:

aix, all, per... els compostos de bo, so, to, tro: reb, ress, semit, retr... els compostos de clos: excls, recls, incls... alguns substantius acabats en -os: arrs, esps, reps...

Paraules planes: / Amb accent obert, la majoria: dbil, xit, xrif, conixer, merixer...

Amb accent tancat:

nixer, crixer, tmer, prmer, sser, rem i reu el pretrit perfet d'indicatiu: digurem, digureu, tingurem, tingureu... el pretrit imperfet de subjuntiu: cantssim, cantssiu; fssim, fssiu... uns quants substantius: prstec, prssec, crvol...

Paraules planes: / La majoria porten accent obert: mbil, scol, mdul, lgic, prxim...

Per amb accent tancat:

alguns infinitius: crrer, incrrer, recrrer, concrrer... les formes verbals: frem, freu, fssim i fssiu. alguns altres mots: estmac, furncol*, Sller...

Paraules esdrixoles: / La majoria porten accent obert: comdia, misria, cincia, glria, histria, clera, colnia...

El porten tancat: esglsia, Dnia, frmula, tmbola, plvora, trtora*... Jaqu: Pea de vestir que cobreix el tronc. Furncol: Inflamaci circumscrita de la pell que termina per supuraci. / Trtora: Animal de plomatge gris.


9

7.3. Totes les paraules d'aquest exercici sn agudes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: a) cami, cano, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres, carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon,

portugues, aten, exclos

b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances, sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres,

expres

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici sn planes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,

telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol, caracter, castig,

diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer,

logic, neixer, erem, ereu

7.5. Les paraules d'aquest exercici sn esdrixoles. Accentua-les amb accent obert o tancat: historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,

polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,

miseria, tombola, materia

7.6. Accentua les paraules que calgui del text segent: Va avanar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no

despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer

girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va

empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb

gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de

pluja contra el rostre.

SEBASTI JUAN ARB. La masia (text adaptat) Ginjoler: Arbre que fa gnjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb fora sobre el seu suport.


10

8. Accent diacrtic - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

En catal els mots d'una sola sllaba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un accent anomenat diacrtic per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa manera. Tamb porten accent diacrtic alguns mots de dues sllabes. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Diacrtics ms corrents: amb accent obert

m (part del cos) ma (possessiu) pl, pls (del cos) pel, pels (contracci) qu (pronom tnic) que (pronom ton / conjunci) sl (terra) sol (adjectiu)

amb accent tancat

dna, dnes (donar) dona, dones (persona) s (ser) es (pronom) fra (ser) fora (adverbi) s (saber) se (pronom reflexiu) sc (ser) soc (tronc) sn (ser) son (ganes de dormir) vns, vnen (venir) vens, venen (vendre) vs (anar) ves (veure)

altres categories

b, bns (adverbi / propietat) be, bens (animal) bta, btes (recipient) bota, botes (calat / verb botar) du, dus, adu, pregadu (divinitat) deu, deus (numeral / verb deure) ms (adverbi de quantitat) mes (part de l'any) mn (univers) mon (possessiu) nt, nta, nts, ntes (parentiu) net, neta, nets, netes (polit) s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part del cos) s (afirmaci) si (conjunci, nota musical) s (del verb usar) us (pronom feble) vs (tractament) vos (pronom feble)


11

8.1. Completa les frases segents amb la forma adequada de les que et donem entre parntesis: 1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perqu s esquerrana. (ma / m)

2. ............ que em dius, em sembla que t'han prs el ............. (pel / pl)

3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / qu)

4. s un ............ molt ric, per no hi planta res perqu viu ............. (sol / sl)

5. Qu els ............, a les ............ de la teva famlia, que sn tan felices? (dones / dnes)

6. ............ veu que el ve nou ............ enginyer. (es / s)

7. ............ ben trist que hagus de dormir ............ tota la nit. (fora / fra)

8. No ............ de qu li servir que ............ spiga que ho ha fet ell. (se / s)

9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sc)

10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ............. (son / sn)

11. Si ............ amb mi, els ensenyar on ............ els prssecs ms bons. (venen / vnen)

12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, per ........... de no caure. (ves / vs)

13. L'avi tenia molts pocs ............: noms quatre ............ i dues cabres. (bens / bns)

14. Aquest ............ no est gens ben dibuixat: dibuixa'l ms ............. (be / b)

15. Quan anava d'excursi no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bta)

16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / btes)

17. D'aqu ............ dies, si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Du)

18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / ms)

19. ............ pare sempre diu que aquest ............ s un ............ de mones. (mon / mn)

20. El meu ............ s un noi ............ i educat. (net / nt)

21. Els ............ d'aquell zoo noms tenien la pell i els ............. (ossos / ssos)

22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / s)

23. ........ asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ....... normal. (us / s) 24. A ............, via, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vs)

25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vs)


12

9. Diresi - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

La diresi s un signe ortogrfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar que fan de nucli sillbic, tret que els correspongui dur accent. Aix s'esdev en els casos segents: quan hem de pronunciar una u que podria ser muda dels grups qe, qi, ge, gi: al-gues / ai-ges / un-gent tan-ques / Pas-qes / qes-ti- gui-tar-ra / pin-g qu-mic / a-q-fer / obli-qi-tat quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior: ai-re / ra-m ei-na / ve--na boi-na / a-mo--nar cui-na / ru--na quan una i entre vocals no fa de consonant: Bis-ca-ia / bis-ca--na La diresi no es posa mai: si la i o la u en qesti poden portar accent: Llus, ve... desprs dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme, contraindicaci, reunificaci... en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista... rell, llusme i prosme porten diresi perqu no es consideren formats amb prefix ni sufix. en les desinncies d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugaci que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir... els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugaci que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduir, conduiria, reduir, reduir, reduiria... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 9.1. Posa diresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de pronunciar: Ex: aiges

aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questi, antigues, frequent, aquesta, marques,

aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, consequncia,

frequncia, guineu, quatre, eloquent, aqufug, guant

9.2. Fes el mateix amb aquestes frases: 1. Aquestes frases sn massa ambigues: torna-les a redactar.

2. M'agradaria que l'aiguera fos de marbre.

3. Han anat al zoo i han vist els pinguins i les girafes.

4. Quan plou, la questi s tenir un bon paraigua.

5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llenar a l'aiguera.


13

9.3. Posa diresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb la vocal anterior: aillament heroina cafeina veinatge diurn biscaina geniut transeunt cocaina suissos diumenge disminuit gratuitat traduit llaut* cuina rabiut veina boina Lluisa 9.4. Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia: Ex: amona - amonat cafeina .................................. sauc* .................................. ruina .................................. Lluisa .................................. veina .................................. raim .................................. saim* .................................. heroi .................................. dia .................................. reull .................................. 9.5. Posa diresi a les paraules que calgui: obeim obeiu produim produiu conduim conduiu agraim agraiu reduim reduiu introduim introduiu 9.6. Completa les sries segents, per separant les sllabes; posa diresi on calgui: Ex: cre / ua / va cre / ua / ves cre / ua / ven TREBALLAR TREBALLAVA TREBALLAVES TREBALLAVEN desmaiar ............................... ............................... ............................... destruir ............................... ............................... ............................... beneir ............................... ............................... ............................... influir ............................... ............................... ............................... disminuir ............................... ............................... ............................... reduir ............................... ............................... ............................... Llat: Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. / Sac: Arbret o arbust caducifoli de la famlia de les caprifolicies, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Sam: Greix tret per fusi del sag del porc.


14

9.7. Completa les formes verbals segents amb les dirersis que calgui: Ex: estudi, estudis, estudi, estudiem, estudieu, estudin suar esquiar triar canviar sui esquii trii canvii suis esquiis triis canviis sui esquii trii canvii suem esquiem triem canviem sueu esquieu trieu canvieu suin esquiin triin canviin 9.8. Completa les formes verbals segents amb els accents i les diresis que calgui: dormir agrair dormir agrair dormia agraia dormis agrais dormies agraies dormissis agraissis dormia agraia dormis agrais dormiem agraiem dormissim agraissim dormieu agraieu dormissiu agraissiu dormien agraien dormissin agraissin 9.9. Posa accent o diresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa mai diresi: 1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina.

2. Vol que li enviis l'expedient ara mateix.

3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar.

4. La meva veina sempre menjava raim per berenar.

5. A l'hivern dormia amb peucs i bufanda.

6. No continuis essent tan altruista, perque no cal.

7. S'ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada.

8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost.

9. El seu egoisme no el conduira enlloc.

10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys.

11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de president.

12. El seu ateisme era conegut de tothom.


15

10. Apostrofaci i contracci - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Els articles determinats en catal sn: mascul el / els: el pare, els pares femen la / les: la mare, les mares Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o hac: l'ocell, l'home, l'orella, l'hortnsia... L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins comenats per i, u, hi, hu tones: la Isabel, la histria...; la universitat, la humilitat...

La preposici de tamb s'apostrofa davant d'un mot comenat en vocal o hac: pa d'avui, lli d'humiliat... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots segents: Ex: el xicot ....... sol ....... lluna ....... universitari ....... infermer ....... ull ....... ona ....... universitria ....... infermera ....... elefant ....... illa ....... Isabel ....... historiador ....... llibre ....... orella ....... Anna ....... historiadora ....... horari ....... platja ....... instncia ....... infncia ....... casc ....... ungla ....... ndia ....... rsula 10.2. Fes el singular dels mots segents: Ex: els incendis l'incendi els altaveus ................................ les infeccions ................................ les opinions ................................ els espais ................................ les esquiadores ................................ les oques ................................ les oficines ................................ els necs ................................ els imperis ................................ els himnes ................................ els hereus ................................ els alumnes ................................ els hiverns ................................ les infidelitats ................................ les herbes ................................ els ocellaires ................................ els anells ................................ els habitants ................................ 10.3. Completa amb DE / D' segons calgui: dia ....... festa ull ....... poll camisa ....... quadres mol ....... vent mes ....... abril pluja ....... hivern aigua ....... pluja cuixa ....... nec aigua ....... colnia tros ....... animal gos ....... atura ploma ....... oca


16

L'article determinat: contracci - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; per no es pot fer la contracci si la paraula segent comena per vocal o hac. amb contracci sense contracci a + el = al Anirem al parc. Viu a l'hotel. a + els = als Viu als afores. de + el = del / de l Ve del banc. Ve de l'hort. de + els = dels Es refia dels amics. per + el = pel / per l Passa pel cam. Va per l'aire. per + els = pels Passa pels camins. Tamb hem de fer la contracci entre ca (casa de) i el, en: ca + en = can Vaig a can Garrig. Viu a ca l'avi. ca + el = cal Vaig a cal jardiner. Va a ca l'ocellaire. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

10.4. Completa les construccions segents amb un article i una preposici. Fes les contraccions que calgui: 1. Va caure quan baixava .................... avi. 8. Passa ..................... cam ms dolent. 2. Aquesta brusa s ...................... Isabel. 9. L'habitaci ....................... hotel. 3. Sempre passa ....................avinguda. 10. La filla ........................ ve. 4. S'ha fet mal ......................orella. 11. El nebot ..................... oncle Andreu. 5. S'ha fet mal ...................... dit. 12. Les flors ..................... hortnsia. 6. Ve de .............................. metge. 13. En Pepet de ....................... Puig. 7. Els records .................... infantesa. 14. El somriure ...................... innocncia. 10.5. Completa el text segent amb els articles i les preposicions necessries. Fes les contraccions que calgui: Desprs .............. foradada*, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de

Pescadors havia construt una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de

llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........

ones que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per aix ........ pescadors utilitzaven

........altra caseta, la de ms enll de la foradada*, protegida per un penya-segat i fcilment

abordable en cas de trngol*. A ms, l'amplria ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a

gran distncia ........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.

PRUDENCI BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat) Foradada: Forat que travessa una massa rocosa, especialmente tnel. / Ormeig: Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Trngol: Mar moguda. / Sorral: Lloc de sorra. / Embravit: Esbravat.


17

11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Compara:

Un bon xoc no s cap joc. El metge necessitava una metxa.

El so de xoc s sord. El so de metxa s sord. El so de joc s sonor. E so de metge s sonor.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.1. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies subratllades: caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix*, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xfec,

diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, aix, nixer, mixeta, guix, gitano, xutar,

girafa, fregir, deixar, netejar, xifra

SONEN COM XOC (so sord) SONEN COM JOC (so sonor)

11.2. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies subratllades: cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,

imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge*, habitatge

SONEN COM METXA (so sord) SONEN COM METGE (so sonor)

Biaix: Direcci obliqua en qu est, s mou, s tallada, alguna cosa. / Sutge: Substncia negra dividida en finssimes partcules que prov de la combusti incompleta de les matries orgniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.


18

Ortografia de g / j - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de joc s'escriu: J davant de a, o, u: rajar, rajol, julivert... G davant de e, i: gener, girafa... Excepcions: escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecci, injectar... en el verb jeure: jec, jeus, jeu... en els noms bblics: Jess, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuta... en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.3. Completa els mots segents amb G/J:

mon a mon es erm mon a enoll E ipte elat taron a taron es ra ola ard el eixu ar eniva uliol ener ent ar ila onc* r im udici inesta a udar tru a 11.4. Fes el mateix:

pro ecte eroglfic ersei erarquia tra ecte ma estat sub ecte erani erarca erd erra espa aqueta esuta eure tar eta ubilaci udici in ectable oguines 11.5. Escriu la forma del plural dels grups segents: Ex. barreja dola > barreges dolces

1. Platja blanca ........................................

2. Esponja grega ........................................

3. Taronja dola ........................................

4. Cabra boja ........................................

5. Flor roja ........................................ Jonc: Herba de la famlia de les junccies o de les cipercies, de tiges cilndriques i verdes, sense fulles, o b amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.


19

11.6. Escriu la forma del singular dels grups segents: Ex. pluges cides > pluja cida

1. menges amargues ............................................................

2. corretges tallades ............................................................

3. mitges foradades ...........................................................

4. truges velles ...........................................................

5. alforges* plenes ........................................................... 11.7. Completa les sries segents: menjar menjo menges mengen envejar .................... .................... ....................

pujar .................... .................... ....................

barrejar .................... .................... ....................

passejar .................... .................... ....................

marejar .................... .................... .................... 11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs segents: Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen

TROSSEJAR CLAREJAR ESTIUEJAR PLANEJAR .................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... .................... Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels caps, on formen dues bosses grosses, ordinriament quadrangulars.


20

Ortografia de x / ix - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de xoc s'escriu:

X a principi de mot: xarop, xec, xicra*... desprs de consonant: xarxa, punxa... desprs de i: guix, mixeta... desprs de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa... IX desprs de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.9. Completa amb X / IX: fec a eta uclar clen a plan a inesa co ba eta a mate a pe ateria va ell ampany flu esa gron ador iscle an ova eringa aloc icot 11.10. Fes el mateix: madu a que al engre ar mer er e ample impanz serve en e ugar nn ol gru co inera amba ador gu ar re a trin ar se anta cala era fa a engu ar ru ada 11.11. Completa les sries segents: REPARTIR REPARTEIXO REPARTEIXES REPARTEIXEN traduir .................... .................... ....................

amanir .................... .................... ....................

servir .................... .................... ....................

patir .................... .................... .................... Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.


21

Ortografia de -ig / -tx - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so final de boig i despatx s el mateix, per els escrivim de manera diferent: IG quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig... (a boja i bogeria sona com a joc; en canvi a boig fa un altre so) TX quan no varia: despatxar, despatx, esquitxar, esquitx... (tant despatx com despatxar, despatxet... tenen el mateix so) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.12. Completa les sries segents: Ex: mitja, mitges, mitjos, mig 1. llet a, llet es, llet os, lle

2. ro a, ro es, ro os, ro

3. bo a, bo es, bo os, boi

4. ra ar, ra et, ra ol, ra

5. mare ar, mare at, mare ador, mare

6. assa ar, assa ista, assa os, assa

7. bloque ar, bloque os, bloque

8. saque ar, saque os, saque

11.13. Fes el mateix: 1. escabe , escabe ar, escabe at

2. cartu , cartu era

3. rebu , rebu ar

4. empa , empa ar, empa os

5. esqui , esqui ar, esqui ada

6. sorte , sorte ar, sorte os

7. bate , bate ar

8. sandvi , sandvi era


22

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Principals mots que s'escriuen amb -tx final capritx escabetx sandvitx cartutx esquitx tatx* despatx gavatx empatx matx La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.14. Completa les sries segents: festejar festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.) 1. desitjar .................... .................... ....................

2. escabetxar .................... .................... ....................

3. anar .................... .................... ....................

4. veure .................... .................... ....................

5. esquitxar .................... .................... .................... 11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. Un bo molt lle de cabell ro fu ia pel passe

2. Va estar m mes de ma tancat al meu despa

3. Si no vols que t'esqui in, fu ben lluny del safare

4. Ha anat a veure el me e i li ha dit que pate del fe e.

5. Per berenar menjava un sandvi de sardines escabe ades.

6. A la paret hi havia una escle a molt lle a.

11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. T'han de at un missa e al contestador.

2. Li han regalat una mo illa pel seu aniversari.

3. El pobre icot duia el ersei tot sar it.

4. Pate un empa de ocolata amb urros.

5. Farem un arrs amb musclos i pe ines.

6. El me e li ha prohibit els fre its, les an oves i els elats.

7. Mentre rem al ard ha fet un bon ru at.

8. Si vols comprar salsi es, no va is a la pe ateria. Tatx: 1. Acci de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porci que hom talla duna fruita per tastar-la.


23

12. Essa sonora / essa sorda - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - El catal t dos sons de essa: sonora i sorda. Pronunciem essa sonora quan diem zero. Pronunciem essa sorda quan diem massa. Els dos sons es diferencien clarament en la frase segent: La meva germana Rosa no s morena, sin rossa. La representaci fontica de la essa sonora s [z]. La representaci fontica de la essa sorda s [s]. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.1. Classifica els mots segents segons el so de la lletra subratllada:

fase, zebra, divisi, clssica, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, pua, ceba, Andalusia, esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanz, nassos, cigr, dilisi,

Valncia, conversa, quinze, topazi, pinzell

ESSA SONORA ESSA SORDA

12.2. Fes el mateix:

classe, posar, bressol, zoolgic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos, missa, autobusos, plaa, insolaci, francesa, sab, sis, necessitat, simtric, infusi,

frase, raa, arrissar, zinc

ESSA SONORA ESSA SORDA


24

Ortografia de la essa sonora - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de essa sonora s'escriu:

amb Z a principi de mot: zero, zoolgic, zebra... desprs de consonant: pinzell, benzina, catorze... (tret dels derivats de fons-, dins- i trans: enfonsar, endinsar, transistor...

amb S entre vocals: casa, cosina, posar... (tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizant...) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.3. Mitjanant el sufix -esa fes derivats dels mots segents que siguin abstractes: Ex: vell vellesa

invlid ......................... tmid .........................

pobre ......................... savi .........................

noble ......................... ric .........................

estrany ......................... rpid .........................

natural ......................... trist .........................

sord ......................... vell ......................... 12.4. Fes el femen dels gentilicis segents: Ex: francs francesa

portugus ......................... islands .........................

aragons ......................... angls .........................

hongars ......................... cordovs .........................

irlands ......................... escocs .........................

rossellons ......................... alguers ......................... 12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs segents: Ex: enyorar enyorosa

enganxar ......................... plorar .........................

recloure ......................... tremolar .........................

estudiar ......................... olorar .........................

agradar ......................... esgarrifar .........................

relliscar ......................... abundar ......................... Azalea: Arbust del gnere Azalea, sovint incls dintre del gnere Rhododendron, de la famlia de les ericcies, de fulles caduques i flors simptales vistoses, originari de lsia, cultivat en jardineria sota diverses espcies i varietats.


25

12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs segents que tingui el so de essa sonora: Ex: difondre difusi

evadir ......................... adherir .........................

concloure ......................... persuadir .........................

decidir ......................... dividir .........................

veure ......................... invadir .........................

erosionar ......................... fondre .........................

confondre ......................... transferir ......................... 12.7. Completa amb S/Z els mots segents: repo ar re ultar puntualit ar ben ina vi itar ro ada analit ar ro er co a pe ar cami a re um sal e ca ament col e ca al quin ena ona sen ill al ina 12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar: Ex: escndol escandalitzar

anlisi ......................... parlisi .........................

rgan ......................... autoritat .........................

carcter ......................... sntesi .........................

senyal ......................... memria .........................

estril ......................... puntual .........................

frtil ......................... mbil .........................

real ......................... div .........................

vulgar ......................... agut .........................

general ......................... suau .........................


26

Ortografia de la essa sorda - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de essa sorda s'escriu:

amb S a comenament de mot davant de a, o, u: sabata, soci, sucre... amb C/S a comenament de mot davant de e, i: segell, ciri, cera... amb SS/C/ enmig de mot, entre vocals: passa, places, pea... funci... amb S/C/ enmig de mot abans o desprs de consonant: dansa, artista, enciam... amb S / a final de mot: pas, lla, pus, pasts, feli, tros, fero... la ce trencada (), noms s'escriu:

davant de a, o, u: cao, forut, traa a final de mot: capa, comer, feli, esfor, llu... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.9. Completa els mots segents amb S/C: con ell, pia, elebrar, iment, iutat, ervell, f il, ndria, ervei,

incia, etrill, abata, ntim, istell, endra, arau, egell,

intur, eba, oca*, utge*

12.10. Completa amb C/: nego i, ofi ina, fran esa, ca a, Mer , fa ana, al ada, dre era, llan a, o ell,

pin es, escor a, pu a, escur , amena a, not ia, ne essitar, llen ol, llu ,

balan a, balan es, arbo *, lli , mar , cap al, ve a*, ve es, estru , feli itats

12.11. Completa les sries segents:

alar jo alo ell/a ala nos. alcem 1. comenar .................... .................... ....................

2. caar .................... .................... ....................

3. llenar .................... .................... ....................

4. escurar .................... .................... ....................

5. amenaar .................... .................... ....................

6. avanar .................... .................... .................... Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substncia negra dividida en finssimes partcules que prov de la combusti incompleta de les matries orgniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arbo: Petit arbre o arbust de la famlia de les ericcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual s la cirera d'arbo. / Vea: Fruit de la vea emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.


27

12.12. Fes el femen dels noms segents utilitzant el sufix -essa: Ex: jutge jutgessa

1. alcalde ................................ gegant ................................

2. metge ................................ diable ................................

3. sastre ................................ bar ................................

4. comte ................................ abat ................................

5. poeta ................................ sacerdot ................................

6. hoste ................................ duc ................................

12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa famlia utilitzant els sufixos -assa, -issa: Ex: cara carassa

1. mare ................................ cadira ................................

2. m ................................ paper ................................

3. pi ................................ cuiro ................................

4. colom ................................ cama ................................

5. palla ................................ terra ................................

6. dent ................................ mquina ................................

7. barca ................................ casa ................................

12.14. Fes un augmentatiu dels mots segents utilitzant el sufixos -ssim / -ssima: Ex: ric riqussim

1. car .................................... fi ....................................

2. lleig .................................... llarg ....................................

3. fcil .................................... ample ....................................

4. bo .................................... petit ....................................

5. malalt .................................... sa ....................................

6. blau .................................... tou ....................................


28

12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ci derivat dels infinitius segents: Ex: circular circulaci

1. admirar .................................... avaluar ....................................

2. conservar .................................... destinar ....................................

3. falsificar .................................... felicitar ....................................

4. degradar .................................... acusar ....................................

5. resoldre .................................... collocar ....................................

6. dedicar .................................... humiliar ....................................

12.16. Fes derivats dels mots segents utilitzant els sufixos -ana, -ena: Ex: esperar esperana; tmer temena

1. enyorar .................................... comparixer ....................................

2. concordar .................................... matar ....................................

3. ensenyar .................................... creure ....................................

4. esgarrifar .................................... venjar ....................................

5. crixer .................................... conixer ....................................

6. assegurar .................................... tmer ....................................

12.17. Completa les frases segents amb C/: - Quan va comen ar el mes de mar , en Mar al es va cal ar les botes de ca ador,

va agafar un lla escorredor i se'n va anar a ca ar estru os d'una erta ra a.

- En Mar el, que vivia en una casa amb la fa ana modernista, cada dia menjava llu et

fregit per sopar.

- Si llen es aquesta pe a de roba, potser desprs et far falta. - En Tom era un gos carregat de pu es que noms li agradaven les coses molt dol es.


29

12.18. Escriu un mot relacionat amb el segents que s'escrigui amb C/: 1. alt .................................... 4. cant ....................................

2. fort .................................... 5. concepte ....................................

3. curt .................................... 6. directe ....................................

12.19. Escriu el plural de les construccions segents. En el cas que dubtis de si van amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran. Ex: un pis petit uns pisos petits (piset)

1. un nas gros ........................................................................

2. un gos massa gras ........................................................................

3. un gas pernicis ........................................................................

4. un llenol grogs ........................................................................

5. un japons indecs ........................................................................

6. un vestit gris ........................................................................

7. un pasts molt gros ........................................................................

8. un passads fosc ........................................................................

12.20. Completa el text segent amb les grafies que calgui: He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.

Cada tur, cada pi, cada arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una

per onalitat concret ima. He re eguit tota la tarda la meva nica ptria, el pai atge

de Sinera po et pels meus ulls sen e recan a ni esfor , aquest perfecte pai atge

que em destro aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. s un pai atge sen e

boira, de sol baix, de pujols a ardanats que es van perdent en la llunyania.

SALVADOR ESPRIU, Sembobitis


30

Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.

13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - p / b a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Compara: El llop de la faula parlava amb el corb. El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B: Regles d'escriptura: escrivim p quan el mot acaba en vocal tnica: esclop, pop, tap... en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa... Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, rab, baobab, club... P/B a final de mot, darrere m, sn mudes: camperol, camp, tombar, tomb... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.1. Completa els mots segents amb p/b:

ti , xo , destor , ser , xaro , esquer , gru , glo , ver , cor ,

esclo , galo , estri , cli , po , gri , tal , esparadra , equi

13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots segents: Ex: pap - papada

1. cop .................................... drap ....................................

2. gep .................................... esquerp ....................................

3. grup .................................... destorb ....................................

4. superb .................................... estrip ....................................

5. miop .................................... glop ....................................

13.3. Fes el mateix amb els mots segents:

1.estrep* .................................... xarop ....................................

2. rab .................................... tub ....................................

3. esnob .................................... corb ....................................

4. llop .................................... pap* ....................................

5. club .................................... miop ....................................

6. cub .................................... calb ....................................


31

13.4. Completa les sries segents:

1. Vendre venia ven vens 2. Saber ........................... ........................... ...........................

3. Rebre ........................... ........................... ...........................

4. Cabre ........................... ........................... ...........................

5. Percebre ........................... ........................... ...........................

13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots segents: acampar ........................... tombar ...........................

llampegar ........................... rumbejar ...........................

Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitj d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilataci en forma de bossa que presenta l'esfag dels ocells entre la boca i l'estmac.


32

T / D a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Compara: Un gat covard dormia al terrat.

El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D: Regles d'escriptura: escrivim T quan el mot acaba en vocal tnica: dit, nebot... en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com sortejar; sord com sordesa...

hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la solitud...

T/D a final de mot, darrere l, n, sn mudes: malaltia, malalt; centenar, cent... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.6. Completa amb T/D els mots segents:

ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar...., sena...., peca...., nebo....,

llar...., estre...., merca...., lleopar...., secre...., nor...., dar...., petar...., absur....,

ni...., vui...., confor...., far...., ver...., recor....

13.7. Completa amb T/D i fes un derivat: Ex: cndid candidesa

1. slid .................................... cndid ....................................

2. estpid .................................... vlid ....................................

3. lcit .................................... fred ....................................

4. xid .................................... indit ....................................

5. fluid .................................... curt ....................................

6. verd .................................... trist ....................................

7. estrpit* .................................... rid ....................................

8. retrgrad* .................................... prfid* ....................................

9. profund .................................... rpid ....................................

10. vagabund .................................... cert ....................................

Estrpid: Soroll molt fort. / Retrgrad: Que va o es mou endarrere. / Prfid: Trador, maligne.


33

13.8. Mitjanant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins derivats dels adjectius segents: Ex: sol solitud

1. quiet .................................... ple ....................................

2. apte .................................... lent ....................................

3. recte .................................... magne ....................................

4. beat .................................... grat ....................................

5. alt .................................... exacte ....................................

13.9. Escriu un mot de la mateixa famlia acabat en T/D: Ex: lenta lent

1. sovintejar .................................... santa ....................................

2. neboda .................................... parenta ....................................

3. reverenda .................................... ventada ....................................

4. muda .................................... menuda ....................................

5. cunyada .................................... tossuda ....................................

6. gruixuda .................................... verda ....................................

7. esvelta .................................... molta ....................................

13.10. Completa les sries segents: INFINITIU GERUNDI INFINITIU GERUNDI cantar cantant dormir dormint 1. pagar ....................... 7. repartir .......................

2. portar ....................... 8. fregir .......................

3. amagar ....................... 9. perdre .......................

4. viure ....................... 10. buscar .......................

5. anar ....................... 11. reduir .......................

6. esquiar ....................... 12. dibuixar .......................


34

13.11. Completa les frases segents amb tan / tant tenint en compte que TANT s un quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi. (Recorda que tan correspon al castell "tan" i tant equival al "tanto" castell)

Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou. s tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou. 1. Diu que el seu fill s molt intelligent, per jo no trobo que ho sigui ............. com aix. 2. Aquesta pellcula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir. 3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal. 4. Que em podries fer un favor? - I ............., tu demana! 5. Era un pis ............. tortus, que tenien una serp en lloc de gos. 6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo ms no parlar-ne 13.12. Completa les frases segents amb quan / quant. Tingues en compte que quan indica temps i quant, quantitat. Ex: Quan arribi dinarem Quant temps fa que no et dutxes?

1. ....................... arribi en Pere, aviseu-me.

2. ....................... t'ha costat, aquest jersei?

3. ....................... sucre que s'hi posa, al caf!

4. Encara no sap ....................... li toca examinar-se.

5. ....................... en voleu, d'aquest quadre?

6. ....................... tornar, la vostra nta, de l'estranger?

13.13. Mitjanant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius segents. Tingues en compte que la T s muda en els adjectius, per que es mant en els adverbis. Ex: elegant - elegantment

1. convenient ............................... pacient ...............................

2. freqent ............................... decent ...............................

3. exigent ............................... brillant ...............................

4. innocent ............................... intelligent ...............................

5. prudent ............................... diligent ...............................

6. recent ............................... evident ...............................

7. urgent ............................... insuficient ...............................


35

C / G a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Compara:

Aquell corc es va ofegar en un gorg

El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g. Regles d'escriptura:

escrivim c quan el mot acaba en vocal tnica: foc, pessic... en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: corc com corcar; cstig com castigar...

Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog, geleg... Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: nec, crrec, prssec... i fstic Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.14. Completa amb C/G:

alberco...., bro....*, nufra...., muntanyen...., cin...., tur...., prle...., bile....,

cadu...., sotra...., ron...., demago....*, astrle...., cartla...., enemi...., estma....,

encrre...., meteorle...., pni.... 13.15. Escriu el primitiu dels mots segents: Ex: prodigar - prdig*

1. arcada ............................... 10. carregs ...............................

2. albergar ............................... 11. castigar ...............................

3. llampegar ............................... 12. afalagar ...............................

4. franquesa ............................... 13. amargar ...............................

5. plegar ............................... 14. enemiga ...............................

6. pessigar ............................... 15. dringar ...............................

7. fangar ............................... 16. amargor ...............................

8. llargada ............................... 17. manyagueria* ...............................

9. estomacal ............................... 18. foguera ...............................

Broc: 1. Part dun recipient en forma de bec o can per on saboca el lquid que cont, generalment aigua, oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat poltic en qu el govern s lliurat a la multitud. / Prdig: Que dna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:


36

De condici suau, dcil, saplica especialment a la persona plcida, pacient.


37

13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat: Ex: Ella mol el caf; jo no molc mai.

1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre .................... aigua.

2. Tu escrius amb llapis; jo .................... amb ploma.

3. Tu treus la pols; jo no la .................... mai.

4. Ella coneix molta gent; jo en .................... poca.

5. Tu sempre seus a la primera fila; jo .................... a la ltima.

6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; per jo no m'ho .................... permetre.

7. Ella diu mentides; jo no en .................... mai.

8. Ella sempre est malalta; jo no ho .................... mai.

9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi .................... mai.

10. Ell t molta gana; jo no en .................... gaire.

11. Ells sempre vnen a treballar mudats; jo no hi .................... mai.


38

Ortografia de cu / qu - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

En els diftongs creixents, qua, qe, qi, quo, el so de [k] es representa per q: quatre, qesti, quota...

En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c: cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...

Mots ms frequents amb qu: nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma... quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi... mots diversos: qualitat, qurum, aqutic, delinqent, qesti...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 13.17. Completa amb C/Q i separa sllabes amb una barra inclinada: Ex: se-qn-ci-a

....uadrat, ....uatre, ....uaranta, ....ua, elo....ncia, ....uasi, ....uarentena, ....uiro,

eva....uar, a....educte, ....uiner, pas....ual, ....ualsevol, a....uarella, ....uartet,

....uadratura, ....uadern, ....ualificaci, ....uquer*, a....fer, ....urum, ....uotidi

13.18. Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia: Ex: quatre quaranta

1. quant ................................ 6. quart ................................

2. qualitat ................................ 7. Pasqua ................................

3. conseqent ................................ 8. qesti ................................

4. delinqent ................................ 9. freqent ................................

5. aqutic ................................ 10. quotidi ................................

13.19. Omple els buits de les frases segents amb un d'aquests mots: qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan 1. s un llibre que pots trobar en ..................... biblioteca.

2. ..................... comencen, les vacances de Nadal?

3. Ha anat a comprar arrs perqu ..................... se'ns havia acabat.

4. Quina ..................... de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet?

5. El seu avi, el ..................... era mestre d'escola, va morir als cent dos anys.

Ququer: Individu duna comunitat religiosa dAnglaterra del s. XVII.


39

14. Ortografia de b/v - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Hem d'escriure b/v en els casos segents: B alternant amb p: sap, saber, llop, llobat... davant de l, r: blau, bra... darrere m: ambici, mbit, ambulncia... V alternant amb u: neu, neva; clau, clavar... darrere n: canvi, convicci, invent... en les desinncies -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven del pretrit imperfet d'indicatiu: anava, anaves, anava, anvem, anveu, anaven... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:

1. __ruixa .................................. 8. __ranca ..................................

2. ar__re .................................. 9. po__re ..................................

3. __ndar .................................. 10. o__ligar ..................................

4. __lava .................................. 11. ama__le ..................................

5. __loc .................................. 12. __rasa ..................................

6. fe__le .................................. 13. lli__re ..................................

7. om__ra .................................. 14. bi__lioteca ..................................

14.2. Escriu un derivat dels mots segents en qu alternin u/v: Ex: administratiu - administrativa

1. blau .................................. 10. cncau ..................................

2. viu .................................. 11. beure ..................................

3. nociu .................................. 12. suau ..................................

4. deure .................................. 13. escriu ..................................

5. esclau .................................. 14. brau ..................................

6. breu .................................. 15. teu ..................................

7. caliu .................................. 16. gasiu* ..................................

8. passiu .................................. 17. agressiu ..................................

9. optatiu .................................. 18. atractiu ..................................

Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).


40

14.3. Completa les sries segents: Beu (present dindicatiu) beure (infintiu) bevia (imperfet dindicatiu) 1. viu .................................. ..................................

2. cap .................................. ..................................

3. sap .................................. ..................................

4. rep .................................. ..................................

5. deu .................................. ..................................

6. plou .................................. ..................................

7. escriu .................................. ..................................

14.4. Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia: Ex: envellir envelliment 1. to.......ar .................................. 7. e.......iar ..................................

2. e.......ejar .................................. 8. e.......olicar ..................................

3. e.......ernissar .................................. 9. co.......idar ..................................

4. mi.......ar .................................. 10. e.......alar ..................................

5. e.......assar .................................. 11. e.......ullar ..................................

6. e.......idriar .................................. 12. dese.......olupar ..................................

14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretrit imperfet d'indicatiu del verb subratllat: Ex: Escriu una carta: escrivia una carta. 1. Menja fruita per postres; .................................. pastissos per postres.

2. Acaba la feina aviat; .................................. la feina tard.

3. No s'espanta mai; no .................................. mai.

4. Estiueja a Lloret; .................................. a Lloret.

5. Demanen augment de sou; .................................. augment de sou.

6. Escolteu msica; .................................. msica.

7. Canta molt b; .................................. molt b.

8. Comenceu la partida; .................................. la partida.

9. Neteges els vidres; .................................. els vidres.

10. Paguem els deutes; .................................. els deutes.


41

14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia de cada un dels mots segents: Ex: cavall cavaller

1. fava .................................. 9. canvi ..................................

2. esvelt .................................. 10. avi ..................................

3. prova .................................. 11. covard ..................................

4. advocat .................................. 12. cavall ..................................

5. avorrir .................................. 13. cavalcar ..................................

6. enveja .................................. 14. taverna ..................................

7. ganivet .................................. 15. espavilat ..................................

8. savi .................................. 16. escrivent .................................. 14.7. Fes el mateix: 1. treball .................................. 11. arribar ..................................

2. bar .................................. 12. basc ..................................

3. bena .................................. 13. biga ..................................

4. botifarra .................................. 14. bufetada ..................................

5. ambigu .................................. 15. bullir ..................................

6. corb .................................. 16. calb ..................................

7. mbil .................................. 17. saba ..................................

8. abocar .................................. 18. berruga ..................................

9. trobar .................................. 19. buidar ..................................

10. rebentar .................................. 20. vuit .................................. 14.8. Omple els espais buits amb b/v: Les rieres eren seques gaire.... tot l'any, per quan no eren seques ana....en furients*. Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comena....en a ....aixar furients, i, Du sap d'on, arri....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima....era, les aiges corrien ....ojament, per aix que els camps ana....en passant del ....erd al torrat, que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tmida te....ior en calor opressi....a, les rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per in....itar el cos nu d'un miny. Sol o en grup, un miny es queda....a dret a la ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro....a d'una esgarrapada, feia una cap....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri....a. WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale Furient: Que es mou amb fria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un teixit.


42

15. Ortografia de m/n a final de sllaba - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - M davant de p, b, m: important, campi, combat, commoci... excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat

davant de f: simfonia, mfora... excepcions: fanfarra, fanfarr i els mots comenats en con-, en-, in-: confessar, enfilar, infermera... en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferncia... N davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 15.1. Omple els buits amb m/n:

i munitzar e viar e malaltir e marat co batre co mutable co parar co moure ra bla ru bejar ca pionat e bafar e bolicar e botit e bussar e vejar e gandulir* i vitar e bragatge e vellir 15.2. Mitjanant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels segents: 1. madur ................................ 11. modificable ................................

2. merescut ................................ 12. mbil ................................

3. mutable ................................ 13. moderat ................................

4. modest ................................ 14. mortal ................................

5. maculat ................................ 15. moral ................................

6. palpable ................................ 16. penetrable ................................

7. pagable ................................ 17. possible ................................

8. pur ................................ 18. perdonable ................................

9. finit ................................ 19. feli ................................

10. fidel ................................ 20. formal ................................

Engandulir: Fer tornar gandul alg.


43

15.3. Mitjanant un prefix, forma infinitius derivats dels mots segents: Ex: nou innovar

1. negre ................................ 6. feina ................................

2. fosc ................................ 7. farina ................................

3. fil ................................ 8. filtre ................................

4. fort ................................ 9. noble ................................

5. front ................................ 10. nou ................................

15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronncia ja enssol indicar si cal escriure m o n:

a nsia, a nistia, o nipotent, so ni, so nmbul, so nolncia, da nificaci,

gi nstica, conde na, colu na, sole ne, pere ne, a nex, co nexi, dece ni,

mille ni, ga ma, te nis, A na, Susa na

15.5. Completa amb m/n: 1. Un infer dels Pastorets 6. El tra via blau 2. L'i forme del conseller 7. Una inde nitzaci obligatria 3. El parani f* de la universitat 8. Un afer de su ma i portncia 4. Un i moble co fiscat 9. Una i fermera diligent 5. Un acte sole ne 10. Un tren de circu vallaci 15.6. Omple els buits amb m/n:

a fiteatre, circu ferncia, ma lleu, circu specci, si fonia, circu loqui,

xa fr, ni fa, sa faina, li ftic, fora, so riure, pre sa, impre ta,

e premta, e presa, co tessa, trio f, pa flet, co fessi, co cert, a fibi

Paranimf: Sal d'actes ac

Quadern d'Ortografia de Llengua Catalana

Documents

Transcript of Quadern d'Ortografia de Llengua Catalana