QUADERN D’ESTIU Ciències · PDF fileRespon les preguntes següents sobre el...

Institut Martí i Franquès

Nom de l’alumne:.................................................

Grup:......................................................................

Professor:............................................................

QUADERN D’ESTIU

Ciències Naturals

Institut Martí Franquès QUADERN D’ESTIU CURS 1er ESO ÍNDEX Unitat 1. L’univers i el sistema solar pàgina 2

Unitat 2. La Terra pàgina 4

Unitat 3. Els éssers vius pàgina 6

Unitat 4. Els animals vertebrats pàgina 8

Unitat 5. Els animals invertebrats pàgina 10

Unitat 6. Les plantes i els fongs pàgina 12

Unitat 7. Els éssers vius més senzills pàgina 14

Unitat 8. L’atmosfera terrestre pàgina 16

Unitat 9. La hidrosfera terrestre pàgina 18

Unitat 10. Els minerals pàgina 20

Unitat 11. Les roques pàgina 22

Unitat 12. La materia i les seves propietats pàgina 24

pàgina 1

ResumL'UNIVERS

Els astres que el componen són:

Són astres lluminosos.

. Planetes. Giren al voltant d'un estel,

Giren al voltant d'un planeia.

Són astres petits formats de glaq,

EL SISTEMA SOLAR

Está format pels astres següents:

Es l'estel que dóna nom al sistema solar.

Són astres de forma esférica que giren al voltant del Sol.. Satél.lits.

. Asteroides.

. Cometes.

Els astres tenen dos tipus de moviments;

. Es el desplagament d'un astreque gira al voltant d'un altre.

. És el gir d'un astre sobre si mateix.

ELS PLANETES INTERIORS

Són els més próxims al Soll

. És el planeta més prdxim al Sol. No té satél.litsni atmosfera.

És el segon planeta del sistema solar.

No té satél.llts.

És ei tercer planeia des dei Sol i és on vivim.El seu satél.lit és Ia Lluna.

Es el quart planeta del sistema solar.

Té dos satél.lits

ELS PLANETES EXTERIORS

Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aixó són coneguts

gasos.

Eix de rotacióde la Lluna

C=-=-;'=,*e

com a

És el cinqué planeta des del Sol i el més gran

de tots. Té més de seixanta satél.lits.

. És el sisé planeta del sistema solar i el segonmés gran. Presenta,

moli vistós.

com a característica principal, un sistema d'aneils

És el seté planeta del sistema solar, Té més de

vint-i-cinc satél'lits. També té anells, toi i que molt petits.

Es l'últim dels planetes del sistema solar.

12

Té més de deu satél.lits petits.

pàgina 2

x

Texte tapé à la machine

x


x


x


x


UNITAT 1. L'Univers i el Sistema Solar

x


49K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ1Completa el quadre següent:

Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida

quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers?

Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?

En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte això, explica el significat de teoria geocèntrica

i teoria heliocèntrica.

Completa el quadre següent:

Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.

Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Quin va ser el primer matemàtic que va inventar i va utilitzar

un telescopi per observar l’univers?

Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes

més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?

Explica les diferències entre els conceptes següents:

a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.

b) Astronomia i astrologia.

Observa el cel nocturn i respon les preguntes:

a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

b) Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden

reconèixer fàcilment?

Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?

Com es va formar l’univers?11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Nebuloses

Astres i conjuntd’astres

Galàxies

Estels

Planetes

Satèl·lits

Cometes

Meteorits

Què són i com són

Planeta on vius

Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta

Galàxia en la qual hi ha el sistema d’astres

La teva «adreça galàctica»

pàgina 3

x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


x


UNITAT 1: L'Univers i el Sistema Solar

ResumEL PLANETATERRA

Les característiques són:

EI

LES ESTACIONS

Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:

pas d'una estació a llaltraté lloc en dates concretes, que són:

Solstici d'estiu, comenQa

-.

comenea la tardor.

. Solstici d'hivern, comenqa

comenqa la primavera.

LATERRA I LA LLUNA

és el satél.lit de laTerra.

nostre satél.lii té dos moviments principals:

ELS MOVIMENTS DE LATERRA

LaTerra fa dos moviments:

Les quatre fases de la Lluna són:

laTerra gira al voltant de si mateixa.

laTerra gira al voltant del Sol.

en qué gira sobre si mateixa.

en qué gira al voltant de laTerra.

La Liuna no es veu al cel.

La Lluna es veu com una franja en forma de C.

La Lluna es veu completa.

La Lluna es veu com una f rania en forma de D.

r¡LI

Els dos tipus d'eclipsis són:

Primavera

21 dejunySolsticid'esliu

Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna,

Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.

21 de margEquinocci

{e primavera

23 de setembreEquinocci de tardor

Hivern

-* _.--

22 de desembreSolsticid'hivern

22

Estiu Tardor

pàgina 4

x


UNITAT 2. La Terra

x


82 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K


REFORÇ2Quines són les característiques més importants de la Terra? Quina és la característica que la fa única

com a planeta en el sistema solar?

Per què tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.

Què són els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a l’hemisferi nord i al sud?

Per què?

Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.

Quines són les fases de la Lluna?

Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.

Què succeeix quan hi ha marea i per què?

Què és l’atmosfera? Què és la hidrosfera?

Respon les preguntes següents sobre el moviment de rotació de la Terra:

a) Per quins punts del nostre planeta passa l’eix de rotació?

b) Com està orientat aquest eix respecte del pla de translació al voltant del Sol?

c) Utilitzant el moviment de rotació de la Terra, com podríem definir el que és un dia?

Respon les preguntes següents sobre les estacions:

a) Què succeiria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estigués inclinat respecte

del pla de translació?

b) Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?

Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes de la Terra?

En què es diferencien els calendaris julià i gregorià?

Comenta algunes de les adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic.13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

pàgina 5

x


x


x


x


x


x


x


x


UNITAT 2. La Terra

x


x


x


ResumCARACTERíSTIQUES oTIs ÉssTRS VIUS

Tots els éssers vius

tenen una composició química semblant, estan

per- i acompleixen

formats

tres f uncions viials:

LA COMPOSICIÓ QUíMICA DELS ÉsSgnsvlusLes substáncies químiques dels éssers vius poden ser:

. Substáncies inorgániques, Les principals són:

Substáncies Es classif iquen en:

proternes i ácids

LA CÉL.LULA

Totes les cél'lules estan compostes per: membrana plasmática,

Les cél.lules poden ser de dos tipus:

: amb nucli.

Procariotes:

Els organismes segons el nombre de cél.lules poden ser:

. Unicel'lulars; .

{ormats per moltes cél.lules.

It.

,'.ffi#r* ] "{i.'.-*i ,/

ELS CINC REGNES

Els éssers vius es classif iquen en cinc regnes: de

dels fongs, i dels animals.

LA HISTÓRIA DE LAVIDA

Els primers éssers vius capagos de viure sense oxigen van ser

D'aquests van sorgir els protozous

i, d'aquests, els Els primers éssers viusque van ocupar terra ferma van ser

Els primers animals que van abandonar l'aigua van ser

. Més tard, van sorgir els amf ibis i els réptiis.

f extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament

d' ide

LA BIODIVERSITAT

S'anomena biodiversitat 1a varietat d'

que viuen o han viscut a laTerra.

Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:

les moneres,

Són recursos

38

estétiques i

pàgina 6

x


x


x


UNITAT 3. Els éssers vius



REFORÇ3Completa el quadre següent:

Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però

no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?

Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reprodueixin així.

Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies

inorgàniques que hi ha en els éssers vius.

Respon les preguntes sobre les cèl·lules:

a) Qui va descobrir la cèl·lula i quan?

b) Què fa falta per veure les cèl·lules?

Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl·lules:

a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?

b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?

Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.

Defineix què és un teixit i un òrgan, i posa’n exemples. En què es diferencien els sistemes i els aparells?

Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el tàxon

immediatament superior als gèneres?

Explica quin és el procés que ha permès arribar a la diversitat d’espècies que existeixen avui a la Terra.

Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Els cinc regnes d’éssers vius Com són. Alguns exemples

Cèl·lules vegetals

Cèl·lules animals

Quins éssers vius en tenen?

pàgina 7

x


x


x


x


UNITAT 3. Els éssers vius

x


ResumELS ANIMALS

. Són éssers pluricel.lulars, és a dir, estan formats per

. Segons l'alimentació poden ser:

-

o

' Es ciassifiquen en: . Tenen corumna vertebral.

No tenen columna vertebral.

Els n¡Ruírrns. Cos cobert de

. Extremitats

. Respiració:

en forma de

-, -

o \( ia\]t

. Reproducció:

. Alimentació:

ELS OCELLS

Cos cobert de

Extremitats en forma d'

Respiració:

Reproducció:

. Alimentació:

ELS RÉPTILS

. Cos cobert d'

. Extremitats en forma de

. Respiració:

. Reproducció:

. Alimentació:

ELS AMFIBIS

. Peil

. f n adults, extremitats en forma de

. Respiració: Capgrossos

Adults

Reproducció:

Alimentació:

Adults

ELS PEIXOS

. Cos cobert d'

. Extremitats en forma d'

Respiració:

Reproducció:

Capgrossos

48

Alimentació:

pàgina 8

x


UNITAT 4. Els animals vertebrats



REFORÇ4Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.


Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun

d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los

de tots els altres grups.

Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.

Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?

Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?

Explica la metamorfosi dels amfibis.

Respon les preguntes sobre els rèptils:

a) Què cobreix el cos dels rèptils?

b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?


Respon les preguntes següents sobre els mamífers:

a) Els mamífers són vivípars? Per què?

b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?

c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?

Menciona les característiques pròpies dels peixos.11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Columna vertebral

Pulmons

Aletes

Ales

Bufeta natatòria

Cua

Closca

Òrgans dels vertebrats En què consisteixen i quins grups en tenen

Característiques externes rellevants

Trets importants de l’anatomia interna

Els ocells

pàgina 9

x


UNITAT 4. Els animals vertebrats

x


ResumELS ANIMALS INVERTEBRATS

Els animals

Es classif iquen en diversos grups:

no tenen columna vertebral.

Er-s poRírrRs

Són porífers: Ies El cos té forma

i esiá perforat per

ELS CELENTERATS

Són celenterats: les

i les El cos és

Poden tenir forma de:

ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDS

Són platihelmints: la ilaTenen el cos

i dividit en

Són nematodes: 1a

El cos és

Són anél.lids: el

COS i dividit en

ELS

Són

MOL.LUSCS

mol.luscs: el

els

i els

ila Tenen el

iel Ei cos

i está dividit en tres parts;

. Es classif iquen en:. Gasterópodes. Corn el iel. Bivalves. Com la ila. Cefalópodes. Com el

ELS ARTRÓPODES

iel

Són artrópodes: l' ielTenen el cos dividit en tres parts:

Es classif iquen en:

. lnsectes. Com el

. Arácnids. Com l'

il'it'

. Crustacis. Com el ila

. Miriápodes. Com els

ELS EQUINODERMS

i els

Són equinoderms; l'

tenir forma

60

il' El seu cos pot

pàgina 10

x


x


UNITAT 5. Els animals invertebrats

x



Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò

que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?

Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?

Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.

Explica com és el cos dels artròpodes.

Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb

un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.

Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.

Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?

Completa el quadre següent sobre els mol·luscs:9

8

7

6

5

4

3

2

1

A quin grup pertany i com ésExemples

d’animals invertebrats

Medusa

Escarabat

Estrella de mar

Cargol

Aranya

Esponja

Cuc de terra



REFORÇ5

Gasteròpodes

Quines característiques tenenGrup de mol·luscs

Bivalves

Cefalòpodes

pàgina 11

x


UNITAT 5. Els animals invertebrats

x


ResumEL REGNE DE LES PLANTES

Les plantes es classif iquen en:

. Plantes Són: les molses, les

les i els

. Plantes Poden ser

com el pi, i angiospermes, com

PARTS DE LES PLANTESAMB FLORS

Les plantes amb f lors tenen tres parts: I'

i les

. A les fulles es distingeixen cinc parts:

. A latijaes diferencien quatre parts principals, que són:

A I'arrel hi ha dues parts importants: la

i els

-.

FUNCIONSVITALS DE LES PLANTES

Les plantes porten a terme tres funciones vitals, que són:

. En la nutrició es distingeixen cinc fases:

. Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:

. La reproducció de les plantes pot ser

si hi intervenen célilules especials anomenades

si hi intervé només un individu.

LA FLOR

A la f lor hi ha els órgans de la pianta.

S'hi distingeixen les parts següents:

El iransport del pol'len d'una flor a una altra s'anomena-.

Gransde pol.len

EL REGNE DELS FONGS

Els fongs poden ser unicel.iulars o

la nutrició és

format per i es reprodueixen per

Hi ha tres tipus de fongs: els

les cél.lules

son

76

i els fongs que formen

les

el cos está

pàgina 12

x


UNITAT 6. Les plantes i els fongs

x




Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos

en el regne de les plantes?


Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.

Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?

Explica el cicle vital d’una planta.

Respon les preguntes següents sobre les fulles.

a) Com s’anomena, científicament, la cua de les fulles?

b) Com s’anomena la part superior d’una fulla? I la part inferior?

c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?

Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.

Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.

a) Què és la fotosíntesi?

b) Què és la clorofil·la?

c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?

d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?

e) Què és la saba bruta? I la saba elaborada?

Defineix els termes següents:

a) Sorus.

b) Transpiració.

c) Caliptra.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFORÇ6

CaracterístiquesGrup de plantes

Molses i hepàtiques

Funcions vitals Com les duen a terme les plantes

Nutrició

Reproducció

Relació

Quins gasos entren en una planta i quins en surten?

En el procés de la fotosíntesi

En el procés de la respiració

pàgina 13

x


UNITAT 6. Les plantes i els fongs

x


ResumEL REGNE DELS PROTOCTISTS

Pertanyen a aquest regne els i Ies

Els protozous

i que viuen en

SON ESSETS amb nutrició

Les algues poden ser unicel.lulars o poden fabricar

medisel seu propi aliment, per aixó són i viuen en

EL REGNE DE LES MONERES

A aquest regne pertanven els

Els bacteris estan formats per: una

També poden presentar per desplaqar-se

ELSVIRUS

Els virus no són perque no son

i no poden acomplir lesfuncions

EIs virus estan formats pel la

il'Alguns virus tenen una

LES MALALTIES PRODUI DES

PER MICROORGANISME§

Depenent de la seva funció en la naturalesa, els microorganismes poden ser

de dues classes:

Les vies principals d'entrada dels microorganismes són:

LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses són:

la i prendre

ens ajuden a prevenir

o a superar infeccions,

El primer antibiótic va ser

el

iel

Flagel

Materialgenétic

Cápsulabacteriana

Paretcel.lu larbacteriana

Citoplasma

Membrana cel.lular

Les

86

i els

i la va descobrir

pàgina 14

x


UNITAT 7. Els éssers vius més senzills


a) Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?

b) Què són els protozous? On es troben? N’hi ha cap que causi malalties?

Identifica a quin tipus d’éssers vius ens referim a continuació:

a) Unicel·lulars, heteròtrofs, amb cèl·lula eucariota i es desplacen per mitjà de flagels, cilis o pseudòpodes.

b) Unicel·lulars, amb cèl·lula procariota, majoritàriament heteròtrofs i es reprodueixen per bipartició.

c) Unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lula eucariota, autòtrofs, amb cloroplasts i són aquàtics.


Explica el procés de reproducció dels bacteris.

Com s’alimenten els bacteris paràsits? Quin efecte tenen en altres éssers vius?

Què és un virus? Quins són els tres components bàsics que formen l’estructura d’un virus?

Fes un esquema del procés de reproducció d’un virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir de la cèl·lula.

Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.

Esmenta per quines vies d’entrada els microorganismes patògens poden infectar un ésser viu. Com s’anomenen les malalties produïdes per un microorganisme?

Quin és el mitjà més important de què disposem per combatre i curar una infecció? És eficaç en tots els tipus d’infecció?

Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens pots mencionar?

Què són les vacunes i quina funció compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Citoplasma

Flagels

Càpsula bacteriana

Controla i regula el funcionament de la cèl·lula i es troba dispers pel citoplasma.

Regula l’entrada i la sortida de substàncies.

Embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular.

Components Descripció

Estructura dels bacteris


REFORÇ7

pàgina 15

x


UNITAT 7. Els éssers vius més senzills

x


Resumt-R COlvlPOSlClÓ

L aire está compost

Composició de I'aireNitrogen 78%

DE L'AIRE

principalment per:

És el gas que més hi abunda.

. Es imprescindibie per a la respiraciódels éssers vius.

Forma el 0,9 % de l'atmosfera.

Filtra les radiacions ultraviolades,que son noctves.

El necessiten les plantes perfer la fotosíntesi. És responsable de I'efecte d'hivernacle

L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERA

A l'atmosfera es distingeixen quatre capes;

L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA

L atmosfera primitiva estava composta principalment per:

L atmosfera actual está composta principalment per:

LA HUM¡TAT IELS NÚVOLS

La humiiat de I'aire procedeix de dues fonts:

Oxigen:Z1o/o Altres gasos: 1 %

Tipus de precipitacions

Els núvols poden ser:

LES PRECIPITACIONS

Les precipitacions poden ser:

. Núvols alts blancs,

Núvols densos d'aspecte cotonós.

Núvols plans o grumollosos.

. Núvols baixos que formen capes grisenques.

LAEls

METEOROLOGIA

meteordiegs obtenen dades sobre

la

la

les

ia-

ila

EIs

96

instruments que utilitzen els meteordlegs són:

pàgina 16

x


x


UNITAT 8. L'atmosfera terrestre

x


x


287K CIÈNCIES DE LA NATURALESA K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K


Quina és la matèria que forma l’atmosfera? De què està composta?

Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?

Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?

Què passaria si, de sobte, desaparegués l’atmosfera?

Quan va aparèixer l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?

A quina capa es localitzen:

a) La major part del vapor d’aigua i els altres gasos.

b) La capa d’ozó.

c) Els fenòmens meteorològics.

d) Les aurores.

Respon les preguntes següents sobre els gasos de l’atmosfera.

a) Quin és el gas més abundant a l’aire? I el segon més abundant?

b) Quins gasos constitueixen l’1 % de la composició percentual de l’aire?

c) Què és l’ozó?

d) D’on procedeix el diòxid de carboni?

Què és un baròmetre?

Explica com varia la temperatura a l’atmosfera.

Explica què passa a l’atmosfera quan la previsió meteorològica indica una depressió.

D’on prové la humitat de l’aire? Com es mesura?

Quina predicció del temps podem fer si el baròmetre indica una pressió atmosfèrica que tendeix a baixar?

Respon les qüestions següents sobre el que observem al cel:

a) Què és l’arc de Sant Martí? Quan surt?

b) De quin color es veu el cel a l’alba i al vespre?

c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color és el cel? Per què?

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Capes de l’atmosfera Gruix aproximat i característiques


REFORÇ8

pàgina 17

x


x


UNITAT 8. L'atmosfera terrestre

x


ResumUAIGUA DE LI\ TERRA

El91% de l'aigua de la Terra és aiguadolEa. L aigua dolqa está repartida de

salada i només el

-

és aiguaia manera següent:

Distribució de I'aígua a Ia Tera

. El79% en forma

' El

-

són aigües subterránies.

. t'1%estroba-La hidrosfera está formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevoldels tres estats:

: glag i neu,

i mars, rius i llacs.

; humitat de I'aire.

Les propietats de l'aigua són:

. És molt

Absortreix

Mostra

És una

L'AIGUA DELS OCEANS

L'aigua dels oceans és

Conté gasos dissolts:

L aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:

TAIGUA DELS CONTINENTS

L'aigua dolga es troba en:

EL CICLE DE L'AIGUA

El cicle de l'aigua és el conjunt de processos ais quals está sotmesal'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:

:AIGUA QUE NECESSITEM

major part de I'aigua que utilitzem a Espanya es fa servir en:

L aigua potable és la que podem

Total d'a¡guaal planeta

|} Aigua marina: 97 o/o

I Aiguadolga:3%

Toial d'aigua dolga

I GlaqrTg%

|l Aigüur. --^.suhf-6rÉnres:2{l%

I Aioua dolgasuperficial:.1 %

Total d'aigua dolgasuperficial

I Llacs:s0%

J Sór:389zo

j Atmosfera:10%

i Rius:1%

| Ésersvius: '1%

Proporcié de salsa I'aigua marina

T

iJ(

la

Ct

La

I'-

El cicle de I'aigua

108

iel

pàgina 18

x


UNITAT 9. La hidrosfera terrestre

x


x


x



Respon les qüestions següents sobre l’aigua als planetes.

a) D’on prové l’aigua del nostre planeta?

b) Per què Mercuri i Venus estan mancats d’aigua?

c) Per què diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?

Completa el quadre següent sobre les propietats de l’aigua.

Quines característiques té el 97 % de l’aigua de la Terra? On es troba?

Respon les preguntes següents sobre l’aigua dels continents.

a) Quina proporció de l’aigua del planeta és aigua dolça?

b) De tota l’aigua dolça, quanta es troba en forma de glaç?

c) Quina proporció de l’aigua dolça es troba al subsòl?

Respon les qüestions següents sobre l’aigua salada i l’aigua dolça.

a) Quina proporció de sals té l’aigua del mar?

b) Quines sals són les que formen part de l’aigua marina? Quines són les més abundants?

c) Per què l’aigua dels rius s’anomena dolça si, en realitat, també té sals?

Fes un esquema senzill del cicle de l’aigua en què indiquis els processos que hi tenen lloc.

Què són els corrents marins i com es formen?

Escriu una definició senzilla per als termes següents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.

Respon les preguntes següents sobre el cicle de l’aigua.

a) Com arriba l’aigua des de la superfície de la Terra fins a l’atmosfera?

b) Com torna l’aigua de l’atmosfera a la superfície de la Terra?

c) Per què l’aigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?

d) Quin paper compleixen les plantes en el cicle de l’aigua?

Quines són les causes més habituals de la contaminació de l’aigua?

Què significa depurar els abocaments? On es duu a terme?11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Bon dissolvent •

•

• Atenua els canvis de temperatura.

• És un refrigerant eficaç.

• El glaç que sura als mars manté l’aigua líquida, on continuen vivint alguns organismes.

Substància adherent •

Propietats de l’aigua Processos en els éssers vius


REFORÇ9

pàgina 19

x


UNITAT 9. La hidrosfera terrestre

x


ResumELS MINERALS

EIs minerals són sdlids, naturais,

i formatsno originats per

per

Els minerals tenen tres característiques;

Els minerals estan compostos per un

de substáncia.

Segons la forma en qué es disposen els seus components, els mineralspoden ser:

. Minerals

. Minerals

LA CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS

Segons la composició, els minerals es poden classif icar en;

. Silicats. Compostos per

Entre els silicats destaquen:

. No-silicats. No contenen

Entre els no-silicats destaquen;

LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS

Tipus de llum que ref lecteix el mineral quan és il.luminat

amb llum bianca.

La llulssor, És la manera en qué el mineral

És la resisténcia que ofereix

el mineral quan el ratllem.

És el color de Ia

ratllem un mineral.

. L exfoliació. És

Els minera ls tenen diferents utilitais:. Obtenir

. lndústries

. Elaborar

tffi

pols que es produeix quan

\**r f-*¡;-r '-f

,n{

116

pàgina 20

x


UNITAT 10. Els minerals


En què es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?

Quines són les característiques que defineixen els minerals?

Quin criteri s’utilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posa’n exemples.

Quines de les substàncies següents són minerals i quines no ho són? Raona la resposta.

a) Aigua.

b) Or.

c) Quars.

d) Glucosa.

Què és l’escala de Mohs? Què vol dir que el valor de la duresa del diamant és 10?

Identifica i classifica els minerals següents en silicats i no-silicats.

A B C

Explica les propietats següents dels minerals: color de la ratlla i lluïssor. Posa’n algun exemple.

Defineix els conceptes següents:

a) Mineral amorf.

b) Mina.

c) Exfoliació.

d) Silicat.

Explica com s’originen els minerals i posa’n exemples.9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFORÇ10

pàgina 21

x


UNITAT 10. Els minerals

x


ResumELSTIPUS DE ROQUES

. Roques sed jmentáries. Es formen per I'

ila de sediments

. Roques ígnies. Es formen pel

dei magma.

' Roques metamórf iques. Es formen a

terrestre a partir d'altres roques, per

altes de l'interior

LES ROQUES SEDIMENTARIES

Hi ha diversos tipus de roques sedimentáries: "'.1!o

. Les roques Es formen per acumulació

de fragments de diferents minerals i roques.

. Les roques Es formen fonamentalment

Es formen en llocs on

pel mineral calcita.. Les roques

el clima és sec i calorós i, a rnés, hi ha aigua salada.

. Les roques Es formen per I'acumulació

de matéria orgánica.

LES ROQUES íGNIES

Hi ha dos tipus de roques ígnies:

. Les rogues Es formen quan el magma

es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,. Les roques . Es formen quan el magma

surt a la superf ície en forma de lava i se solidif ica.

LES ROQUES METAMÓRFIQUES

Hi ha dostipus de roques metamórf iques:

. Les roques Se separen en lámines

Es trenquen de manera

quan es trenquen.

. Les roques

irregular i no se separen en lámines.

EL CICLE DE LES ROQUES

Es el conjunt de que experimenten

Ies roques i els sediments a la

ial' de I'escorga terrestre.

ELS USOS DE LES ROQUES

Les roques poden tenir diferents usos:

materials de

usos ornamentals, recipients,

i indústria

l' interior de l'escorqa

fenómens deguts a les

126

pàgina 22

x


UNITAT 11. Les roques


Són el mateix la calcària i la calcita? Per què? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de rocaformada per diversos minerals.

Uneix amb fletxes les dues columnes:

• Conglomerat

• Gres

SEDIMENTÀRIA • Calcària

• Petroli

• Carbó

MAGMÀTICA• Granit

• Basalt

• Obsidiana

METAMÒRFICA • Pissarra

• Esquist

Respon les preguntes següents sobre el cicle de les roques:

a) Com pot arribar una roca metamòrfica a transformar-se en magmàtica?

b) Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamòrfica?

c) Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?

Quines zones podem distingir a l’Estat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?

Fes una llista amb les diferents roques de l’entorn on vius i els usos que se’n fan.

Explica els orígens de les roques sedimentàries calcàries i posa exemples de cada tipus de formació.

Com es formen les roques magmàtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i l’obsidiana. A quin grup pertanyen dins de les roques magmàtiques?

Explica com es formen les roques metamòrfiques cristal·lines.

Explica breument el cicle de les roques.

Fes una descripció breu de les roques següents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen i com es van formar.

a) Basalt.

b) Travertí.

c) Guix.

d) Esquist.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFORÇ11

pàgina 23

x


UNITAT 11. Les roques

Resumu rr¡arÉRt¡

Matériaés

Les propietais de la

. Generals. Són la

matéria poden ser:

iel. Específiques. Própies de cada tipus de matéria

Cada tipus diferent de matéria rep el nom de

LA MESURA

Una magnitud és quaisevol característica d'un cos que

Les magnituds que s'utiiitzen amb més freqüéncia són; la

podem

la

la

t

§f

iel

el

la

D

Superfície:.r¡Xt2

+Base+l¡ase x alturae,rnn#in,¡

'/

LA LONGITU

La longitud és

El-(m)éslaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]Exemples d'instruments de mesura de longitud són:

LA SUPERFíCIE

La superf ície és

FI (m'?) és la unitat de superf ície en el sistema internacional,

de l'objecte.Es calcula utilitzant la

ELVOLUM

corresponent a la forma

Ei volum mesura

EI (m3) és la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.

Linstrument principal de mesura del volum és la

LA MASSA

La massa mesirra

EI (kg) és la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.

L'instrument de mesura de la massa és la

LA DENSITAT

La densitat és

La densitat s'obté dividint ta

LATEMPERATURA

entre el

La temperatura permet mesurar

El

-

(K) és la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.

L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos és

D

ilIIil

üi§$,

ELTEMPS

El temps permet

EI

mesurar

il

138

(s) és la unitat de mesura del temps en el sistema internacional. ,ipàgina 24

x


UNITAT 12. La matèria i les seves propietats

x



Què és la matèria? Quines propietats té la matèria? Explica en què consisteix cadascuna i posa’n exemples.

Què s’anomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matèria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.

Què diferencia una magnitud fonamental d’una de derivada? Posa un exemple de cadascuna.

Quina és la magnitud que mesura la distància entre dos punts? És una unitat fonamental o derivada? Per què?Quina és la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns múltiples i submúltiples de la unitat.

Per què és útil el canvi d’unitats? Posa’n un exemple.

Què hem de fer per mesurar la superfície d’un camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?

Per què diem que la temperatura és una propietat general de la matèria i no una propietat específica?

Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matèria que té una substància? Amb quin instrument es mesura? Quina és la unitat en el sistema internacional?

Quina és la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines són les equivalències?

Respon les qüestions següents sobre el volum:

a) Quina informació dóna la magnitud del volum d’un objecte?

b) Com es mesura el volum d’un sòlid geomètric?

c) Com mesuraries el volum d’un líquid?

Respon les qüestions següents sobre la densitat:

a) Si 1 l d’aigua té una massa d’1 kg, quina és la densitat de l’aigua, expressada en kg/l? I expressada en g/cm3?

b) Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina és la massa de l’aigua continguda a la piscina?Calcula aquest valor a partir de la fórmula de la densitat.

c) Com podem determinar el volum d’un cos sòlid de formar irregular?

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFORÇ12

pàgina 25

x


UNITAT 12. La matèria i les seves propietats

x


QUADERN D’ESTIU Ciències · PDF fileRespon les preguntes següents sobre el...

Documents

Transcript of QUADERN D’ESTIU Ciències · PDF fileRespon les preguntes següents sobre el...