QUADERN DE CAMP (octubre 2014) - … · alitat que l’ecotaxa que gravarà les pernoctacions a...

apropa’t al lItoralQUADERN DE CAMP / 1

Quadern de camp Programa Educatiu Barcelona World Race

apropa’t al lItoralCONEGUEM LA QUALITAT DE LES NOSTRES PLATGESEstudi d’investigació per als centres educatius de Barcelona sobre la qualitat de les platges de la ciutat

Organitza: Col·laboren:

==

!

ApropA’t Al litorAlQUADERN DE CAMP / 2

/ 3

/ 5

/ 8

/ 11

/ 13

/ 15

/ 17

/ 19

/ 22

/ 25

1. Com és la nostra platja?

2. Com es forma una platja?

3. Som uns bons banyistes?

4. Quanta gent hi ha avui?

5. Habitants estranys a la sorra i a l’aigua

6. Separació de residus a la platja

7. Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja?

8. Microplàstics: els plàstics més petits de la platja

9. Plàstics del dia a dia

10. La nostra responsabilitat

INDEX


Anem per feina!Consulteu el web de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, l’apartat de Platges de Barcelona, dins del tema Platges i cicle de l’aigua (http://ves.cat/bz1l) per conèixer millor la vostra platja.

Després de buscar informació, ompliu la taula següent:

Per què ho farem?Abans de començar a fer els experiments d’un es-tudi científic, els investigadors dediquen un temps

a informar-se sobre quins aspectes els poden fer variar els resultats. D’igual forma, abans d’anar a la platja a fer l’estudi, cal investigar quines carac-terístiques presenta. Això us ajudarà a entendre millor els resultats que obtindreu.

1

2

Què farem?• Descobrir quines característiques té la platja de l’estudi: localització, mides, serveis, etc.

• Investigar aspectes que podran sevir per analitzar els resultats de l’estudi.

Districte

Tipus D’usuAris MiDes

Longitud (en m)

Amplada mitjana (en m)

Càlcul de la superfície aproximada (en m2)

Barri

Com és la Nostra platja?

Nom de la platjaPoseu el nom de les 10 platges de Barcelona i marqueu on esta situada la vostra

fiTxA

1A L’AuLA


Poseu-vos en contacte amb el Centre de la platja http://ves.cat/a88c, un espai d’informació sobre el litoral de Barcelona, per tal que us doni més informació sobre la vostra platja d’estudi. Els podeu preguntar aspectes referents als serveis de neteja i manteniment (tipus, freqüència, etc), sobre la qualitat que presenta i com es senyalitza, el tipus i el número d’usuaris, etc.

per acabar...A partir de la primera aproximació a l’espai que heu fet, debateu o comenteu l’aspecte que creieu que tindrà la plat-ja el dia que aneu a fer l’estudi.

Per quins motius s’atorga la Bandera blava a les platges?

Busqueu la manera d’arribar amb transport públic des del vostre centre educatiu fins a la platja d’estudi: quin transport agafareu, si fareu transbords, quant temps trigareu aproximadament, etc.

3

equipAMeNTs

ALTres OBserVACiONs

serVeis

TrANspOrTs

Lavabos

Dutxes

papereres

de rebuig d’envasos

quisc de begudes i gelats

Autobús

Metro

Tramvia

Bicicleta


Platges de Sant Sebastià i La Barceloneta (22-05-2010 / 12-06-2010), càmeres de l’ICM-CSIC

Platges de Sant Sebastià i La Barceloneta (22-05-2010 / 12-06-2010), càmeres de l’ICM-CSIC

fiTxAA L’AuLA

2Com Es Forma UNa platja?

Què és una platja?Les platges són acumulacions de sorra o pedres que es produeixen a la zona costanera. De manera na-tural, la sorra que alimenta les platges prové de terra endins, a través del transport que en fan rius i rieres i que són la principal font de sorra de les nostres platges.

La sorra de les platges és dinàmica, està en constant moviment: l’onatge i els corrents marins la mouen. Us heu fixat que a finals d’hivern la platja es fa més petita i que, normalment, a finals d’estiu és més gran? Però, per què creixen les platges de la nostra costa?

Què farem?• Aprendre quin és el procés de formació d’una platja.

• Investigar el procés de regressió que pateixen les platges de Catalunya cada any i les seves conseqüències.

• Fer un debat per compartir les opinions.

Platges de Sant Sebastià i La Barceloneta, càmeres de l’ICM-CSIC


Divendres, 13 de juliol del 2012, ANTONIO MADRIDEJOS / Bar-celona, www.elperiodico.cat

GrEENpEaCE DENUNCIa El “malbaratamENt” DE rE-GENErar lEs platGEs

- L’associació afirma que a Catalunya s’han gastat inútilment 78 milions d’euros en els últims sis anys

- Demana que la recaptació de l’ecotaxa es destini a preservar l’ecosistema danyat, no a la indústria turística

La reposició de sorra a les platges i la construcció de barreres i espigons al litoral català, entre altres actuacions de “discutible utilitat”, en paraules de Greenpeace, va suposar una despesa de 78 milions d’euros entre el 2005 i el 2011, segons ha denun-ciat l’associació ecologista al presentar el seu informe anual sobre l’estat de les costes.

“No té sentit mantenir amb aquest malbaratament unes platges que són artificials”, ha denunciat Anna Rosa Martínez, delegada

de Greenpeace a Catalunya. Martínez ha posat l’exemple de la platja de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme, que fa dues dècades feia 2,9 quilòmetres de llarg i ara es limita a 500 metres malgrat les repetides regeneracions amb sorra. “Aquests pegats no han servit de res”

ENTRE 4 I 6 EUROS PER METRE CÚBIC DE SORRAEl 2009, per exemple, es van afegir 200.000 metres cúbics a Cabrera que van desaparèixer pràcticament l’any següent, amb els primers grans temporals. “Aquests diners podrien haver-se invertit en altres coses, incloent preservar l’ecosistema marí”, va lamentar la delegada a Catalunya de l’organització. Segons Greenpeace, reposar un metre cúbic de sorra costa entre 4 i 6 euros. “A més, els dragatges de sorra tenen un impacte molt fort sobre la biodiversitat i l’activitat pesquera”.

Greenpeace també calcula, a partir de dades oficials, que el Mi-nisteri d’Agricultura i Medi Ambient es va gastar entre el 2008 i el 2011 33 milions d’euros per regenerar i estabilitzar les platges de Barcelona amb sorra i espigons. “La ciutat perd cada any entre el 2% i el 5% de la seva sorra”.

Barcelona, 23/06/2010, www.324.cat

lEs platGEs CatalaNEs rEtroCEDEIXEN trEs mE-trEs CaDa aNy I No N’hI ha proU amb rEGENEraCIó DE sorra

Any rere any els catalans disposen de menys metres quadrats de platja, sobretot en algunes zones com el Ma-resme, que aquesta temporada no han estat regenerades pel Ministeri de Medi Ambient. En concret, les platges re-trocedeixen tres metres cada any. La causa: els fenòmens naturals més d’altres d’artificials. Amb la regeneració no n’hi ha prou per posar fi al problema i la sorra acabarà sent un bé escàs. Així que, segons els experts, s’haurà de prioritzar quines platges es conservaran.

Les platges catalanes reculen de mitjana uns tres metres a l’any. Aquesta és una de les conclusions del Llibre Verd del Litoral català que la Generalitat ha encarregat al Laboratori d’Enginye-ria Marítima de la UPC. La pèrdua de sorra -que es fa evident, per exemple, a les platges de Badalona, on els últims 20 anys han retrocedit uns 15 metres- és fruit d’una combinació de fenòmens naturals, com les llevantades, amb d’altres d’ar-tificials. Agustí Sánchez-Arcilla, del Laboratori d’Enginyeria Marítima, ha explicat que el Maresme és una de les zones més complicades amb cinc barreres perpendiculars, ports

esportius, que trenquen completament el transport de sorra des de la Tordera.

Una de les solucions passa per la regeneració de sorra, com la que aquests dies ha enllestit el Ministeri de Medi Ambient a les platges de Barcelona, on n’ha dipositat 750.000 metres cúbics. Però amb això no n’hi ha prou. Per evitar que aquesta sorra sigui arrossegada per les llevantades, el Ministeri ha construït dos dics submergits a les platges de la Mar Bella i del Bogatell, i un d’emergent a la Barceloneta.

Segons ha explicat Francesc Soler de Magrinyà, de la re-gidoria de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona, “la llevantada i la sorra se’n va des de la platja i queda diposi-tada davant del dic”. Després, afegeix: “La dinàmica marina normal agafa aquesta sorra i la va recol·locant a la platja”.

En qualsevol cas, Agustí Sánchez-Arcilla, ha assegurat: “Sempre tindrem platja perquè la vora costanera d’equilibri entre el mar i la terra és un dipòsit de sorra”. Això sí, ha ad-vertit: “La sorra esdevindrà un bé escàs i l’haurem de ges-tionar amb molta intel·ligència perquè no podrem mantenir totes les platges com ara.”

Segons els experts, doncs, com que la sorra anirà molt cara, s’haurà de prioritzar quines platges es conservaran.

Anem per feina!Llegiu els dos articles i feu un debat amb la classe o en grup per contrastar les vostres opinions.1


La fàbrica del Gas i l’estació de RENFE del Poblenou, situades a l’actual platja de la Nova Mar Bella © Arxiu Nacional de Catalunya, Fondo TAF

Quant al Club Méditerranée del cap de Creus, dins del parc na-tural, la restauració del paisatge que ocupa el complex hoteler ha costat 11 milions d’euros en set anys si es té en compte la demolició, el tractament dels residus i l’adequació del terreny, inclosa l’extracció de 3.000 tones de vegetació invasiva. Lògica-ment, res d’això hauria passat si no s’hagués construït en un lloc tan singular els anys 60.

LA GALLINA DELS OUS D’ORL’informe “Destrucció a tota costa” del 2012 estima que els be-neficis que reporta un litoral ben cuidat, i que inclouen des del turisme i les activitats esportives fins a la pesca o la protecció davant de temporals, sumen a Catalunya 2.573 milions d’euros anuals. “S’ha de cuidar tot aquest litoral perquè ja està saturat i està perdent qualitat ambiental i paisatgística”, ha explicat Mi-guel Ángel Soto, responsable de Biodiversitat de Greenpeace.

En aquest sentit, Martínez ha destacat que un espai petit però ben cuidat, com la reserva de les illes Medes, que ocupa a pe-

nes 20 hectàrees, reporta uns beneficis anuals estimats entre 5 i 6 milions d’euros, essencialment per turisme de qualitat lligat al busseig respectuós. També ha lloat les bones pràctiques que s’estan portant a terme al litoral del Garraf.

Martínez també ha destacat, així mateix, que de res serviran els benintencionats esforços de frenar l’erosió al delta de l’Ebre, com la construcció de dics, si el riu segueix sense aportar sedi-ments que compensin les pèrdues. El 94% del llim es queden actualment en el fons dels embassaments que jalonar el riu.

ECOTAXA ‘MARÍTIMA’Greenpeace, finalment, també ha demanat al Govern de la Gener-alitat que l’ecotaxa que gravarà les pernoctacions a Catalunya re-verteixi directament en la preservació del medi i no en la indústria turística. En total, s’espera recaptar mitjançant aquest impost, que entrarà en vigor a finals d’anys, uns 100 milions d’euros anuals. L’associació ecologista també ha demanat que la taxa, que afecta essencialment els hotels, s’ampliï a creuers i vaixells d’esbarjo.

per acabar...Feu una recerca sobre els elements que intervenen en la regeneració natural de les platges. Quins són?

Investigueu si aquest any s’ha fet regeneració de sorra a la vostra platja d’estudi. En quin estat creieu que us la trobareu?

Busqueu informació sobre l’origen de la vostra platja d’estudi.

La fàbrica del Gas i lʼestació de RENFE del Poblenou, situades a lʼactual platja de la Nova Mar Bella © Arxiu Nacional de Catalunya, Fondo TAF


som UNs boNsbaNyIstEs?

Quina importància té?Les platges de Barcelona s’han transformat en un dels principals espais públics de la ciutat, són un gran espai a l’aire lliure de gaudir per la ciutadania, on entrar en contacte amb el mar, la sorra i el sol. D’aquestes platges en podem gaudir tot l’any i han esdevingut un lloc on desenvolupar-hi tota mena d’activitats a l’aire lliure.

Malgrat això, sovint no en tenim prou cura i malmetem amb les nostres activitats un espai viu que està en relació directe amb el mar i els organismes que hi viuen. És important tenir una bona actitud quan ens apropem a un espai natural, així com conèixer quins efectes negatius provoquen les accions incorrectes per prendre consciència i corregir-les. El nostre paper com a ciutadans i ciutadanes responsables i com-promesos resulta indispensable per evitar la contaminació del mar.

Què farem?• Reflexionar sobre el tipus d’actuacions que es fan quan es va al mar.

• Identificar l’impacte dels usuaris sobre la platja i el mar.

• Trobar maneres per corregir les accions problemàtiques que veiem que es duen a terme.

fiTxAA L’AuLA

3

© CEE La Ginesta


Troba les 10 diferènciesLa Mar de Deixalles

Diputació de BarcelonaDibuixos: Maria Vidal

Serveis Museogrà�cs i del Patrimoni

Anem per feina!Busqueu les 10 diferències entre les dues imatges.1

Dibuixos: Maria VidalLa Mar de Deixalles, Diputació de Barcelona, Serveis Museogràfics i del Patrimoni


2

1

5

3

7

9

2

6

4

8

10

Acció irrespectuosa amb el medi: A les dutxes de la platja no es pot fer servir cap tipus de sabó.Efectes negatius: Al ser una aigua que posteriorment no serà tractada, contamina les aigües de la zona. Acció respectuosa amb el medi: Cal fer una dutxa ràpida sense sabó per tal de no contaminar i d’estalviar aigua.

Escriviu les 10 accions del dibuix que no us agradaria trobar-vos si anéssiu a una platja, perquè creieu que respecten poc l’entorn.

Discutiu i anoteu quins efectes negatius tenen sobre el medi natural.

Per acabar, proposeu com faríeu vosaltres cada acció d’una manera més responsable.

3

4


per acabar...Penseu per un moment en algun dia que hàgiu passat a la platja. Segur que haureu vist un munt d’accions, algunes res-pectuoses amb l’entorn i d’altres no tant. Feu una autovaloració i digueu quines d’aquestes coses feu vosaltres de manera respectuosa i quines considereu que podríeu millorar.

Algun cop heu vist algú fent accions no massa responsables? Com es podrien evitar aquests fets que tenen un impacte negatiu sobre el medi?


1r recompte

2n recompte

QUaNta GENt hI ha avUI?

Per què comptar els usuaris?

Hi ha cap relació entre el número d’usuaris pres-ents a la platja i la quantitat de brossa que tro-bareu? Us proposem fer un recompte aproximat dels usuaris per tal de veure si afecten d’alguna manera en les condicions ambientals de la platja (presència de plàstics, cigarretes, etc).

Què farem?• Farem una zonació de la platja per poder fer un recompte d’usuaris.

• Aprendrem a fer una estimació del total d’usuaris que hi ha a la platja.

Anem per feina!Feu 6 grups

Si no hi ha gaire gent a la platja, es comptaran els usuaris a simple vista:

1 / Per aconseguir una xifra fiable, cada grup comptarà els usuaris per separat i després posaran en comú els resultats per veure si coincideixen els 6 recomptes.

2/ Si hi ha molt diferència, es tornaran a repetir els recomptes.

Si hi ha molta gent i és dificultós comptar a simple vista:

1 / Marqueu aproximadament 6 requadres a la sorra de 6x6 metres, a la zona propera a l’aigua, separats entre ells uns 10 metres. Aquests requadres es marcaran sempre que no es molesti a ningú, sinó, es farà de forma imaginària.

2/ Repartiu un requadre per a cada grup i procediu al recompte de gent que hi ha dins de cada un.

Marqueu 6 nous requadres més cap a l’interior i repetir el recompte

1

2

3

fiTxAA LA pLATjA

4


Un cop finalitzat el recompte, i coneixent la superfície aproximada de la platja (Fitxa 1 del quadern de camp), realitzeu els càlculs corresponents per tal de treure un número aproximat de tota la gent que hi ha a la platja. Per fer-ho, utilitzeu la següent fórmula:

Número total d’usuaris a la platja = (Número d’usuaris en 72 m2)* x (Superfície aprox. platja)

*Els 72 m2 de superfície surten de sumar les superfícies dels dos requadres que heu estudiat cada grup, un pro-per a la costa i l’altre més interior, de 6x6m cadascun.

4

per acabar...Reflexioneu sobre el número de gent que hi ha a la platja: si us sembla habitual, per quins motius pot variar, etc.

Creieu que l’Ajuntament fa una actuació diferent en quan a la neteja de la platja segons l’època de l’any? Per què?

Es podrien estalviar diners si canviem d’alguna manera les nostres actituds?

Reflexioneu sobre la frase “Tant net és qui neteja com qui no embruta”. Hi esteu d’acord?

Superfície de 72 m2


habItaNts EstraNys a la sorra I a l’aIGUa

Per què comptar els usuaris?Per conèixer si hi ha presència de residus sòlids a la sorra i a l’aigua, es farà una observació d’una mane-ra científica. Cal ser rigorosos a l’hora de prendre les dades i fer-ho sempre seguint el mateix mètode, d’aquesta manera es poden compartir els resultats amb altres persones que realitzen el mateix estudi.

Què farem?• Observar si la sorra i l’aigua de la platja té residus.

• Aprendre a realitzar un transecte a la sorra per ob-servar si hi ha brossa.

• Fer un recompte de la brossa que es veu surant a l’aigua.

• Practicar en prendre correctament les dades pel seu posterior anàlisi.


Cada grup ha de marcar una línia –transecte- des de la passarel·la situada a la zona superior de la platja (si n’hi ha), fins a la línia d’aigua. Aquesta línia es marcarà sempre que no es molesti a ningú, sinó, es farà de forma imaginària.

A partir d’aquesta línia, fer 3 trams perpendiculars: - El primer a la part superior de la platja, a uns 15 metres de distància de

la passarel·la. - El segon prop del mar, a uns 5 metres de la línia d’aigua. - El tercer entre mig dels dos primers, a la mateixa distància d’un i l’altre.

Anar anotant a la taula següent la brossa que es va trobant en aquests 3 trams (allunyant-se uns 5 metres del transecte) i la brossa que es trobi surant a l’aigua.

1

2

3

4

fiTxAA LA pLATjA

5

GRUP 1

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m

GRUP 2

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m

GRUP 3

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m

GRUP 4

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m

GRUP 5

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m

GRUP 6

TRAM 1

5m

TRAM 3

5mTRAM 2

5m


Grup:

Tram 1

Tram 2

Tram 3

sorra (total)

Aigua

Cigarrets Ampolles Vidres paper brut embolcalls Bosses Llaunes Altres

per acabar...D’on creieu que procedeixen els residus sòlids que es troben a la sorra?

I els de l’aigua?

Té alguna relació la pluja amb la presència de residus sòlids a la platja?

Coneixeu alguna campanya de sensibilització ambiental per evitar que els usuaris llencin residus sòlids a la platja?


sEparaCIó DE rEsIDUs a la platja

Per què ho farem?Avui en dia hi ha molta gent que ha adquirit l’hàbit de separar la brossa selectivament. Amb aquesta activitat comprovareu si els usuaris de les platges de Barcelona respecten els colors de les paperers a l’hora de llençar-hi els residus.

Què necessitarem? - 4 cordills d’1 m - Tisores - Cinta adhesiva

Què farem?• Comptar les papereres que hi ha a la platja, diferenciant-les pel

tipus de fracció (grogues, verdes, grises, etc).

• Fer una observació visual, sense manipular-ne el contingut, per veure quins residus contenen.

• Comprovar si els usuaris respecten la recollida selectiva.

Anem per feina!Repartiu-vos les papereres de la platja entre diferents grups, 2 papereres diferents per a cada grup.

Apropeu-vos fins a una paperera i, amb compte, obriu la tapa.

Enganxeu amb la cinta adhesiva, a la superfície de la paperera, 2 cordills verticalment i 2 horitzontalment de tal forma que la paperera quedi fracciona en 9 requadres iguals.

Observeu la brossa de l’interior SENSE TOCAR-LA, NOMÉS MIRANT LA QUE ESTÀ A LA SUPERFÍCIE.

1

2

3

4

fiTxAA LA pLATjA

6


Completa la fitxa següent, seguint les instruccions, per saber si els usuaris de les platges fan o no una bona separació de residus:

Anoteu quina és la fracció més visible en cadas-cuna de les divisions: si es veuen més envasos escriviu una E, més papers una P, més vidres una V, o bé, si es veu rebuig, una R.

Compteu el número de quadrats que coinci-deixin amb la fracció de la paperera, és a dir, si la paperera és groga, compteu els quadrats que tenen més envasos (E).

Per saber si s’està fent una bona separació, apliqueu els llindars de qualitat següents:

0, 1, 2, 3 Qualitat de separació deficient

4, 5, 6 Qualitat de separació acceptable

7, 8, 9 Qualitat de separació bona

Per exemple: estem fent l’observació d’una paperera groga (de residus plàstics), i veiem que en 3 requadres, la brossa que més es veu són envasos (llaunes, ampolles d’aigua, em-bolcalls de patates fregides, etc). En els altres 6 requadres hi ha papers, compreses, menjar i d’altres residus que no són plàstics. El llindar per tant està entre 0 i 3, que correspon a una qualitat de separació deficient.

5

6

7

R: rebuig E: envasos P: paper V: vidre

per acabar...Creieu que els usuaris coneixen la recollida selectiva de la platja?

Com faríeu perquè la gent fes millor la separació de residus?

Creieu que són suficients les papereres o en posaríeu més?

Reflexioneu sobre la necessitat de fer recollida selectiva a les platges.

Paperera 1: Tipus de fracció

QualitatNúm. fraccions coincidents

Paperera 2: Tipus de fracció

QualitatNúm. fraccions coincidents


ENtrEvIsta al baNyIsta: I tU, Com Fas sErvIr la platja?

Per què fer enquestes?Les enquestes són un gran mètode per conèixer les diferents realitats de les persones. Podem esbri-nar els seus hàbits, les seves opinions o els seus coneixements, entre d’altres aspectes. En aquest cas volem saber quin és el grau de responsabilitat que tenen pel que fa al tema de la generació i el reciclat-ge de residus, i quina opinió tenen pel que fa a la qualitat de la platja.

Què farem?• Entrevistar als usuaris de la platja per conèixer el seu comportament pel que fa als residus, tant a casa com a la platja.

• Conèixer l’opinió dels usuaris sobre la qualitat de la platja.

Anem per feina!Feu parelles per fer les entrevistes.

Imprimiu 3 còpies de l’entrevista.

Escolliu a 3 usuaris de la platja, ja siguin nens, joves o adults. Si algú no us vol contestar, busqueu a una altra persona.

Recordeu ser respectuosos amb la gent. Pregunteu amb educació si us poden dedicar uns minuts per respondre una enquesta per a una activitat escolar.

1

2

3

4

fiTxAA LA pLATjA

7

per acabar...Quina valoració global podeu extreure un cop fetes les entrevistes?


eNTreVisTA AL BANYisTA

Home Dona Fumes: Sí No

Franja d’edat: Fins a 18 anys Entre 18 i 40 anys Més de 40 anys Procedència: Barcelona Catalunya Espanya Estranger Districte de Barcelona:

A casa…1 Recicles a casa? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

2 Quantes fraccions? Paper Plàstics Vidre Orgànic Rebuig (es pot marcar més d’una) Altres:

3 Intentes comprar productes amb poc embalatge? (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

4 Portes bosses de roba o similars per no generar plàstics? (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

A la platja…5 Transport utilitzat per arribar: cotxe tren metro bici bus a peu

6 Normalment, cada quant véns a aquesta platja?

Cada dia Més d’un cop per setmana Més d’un cop al mes Esporàdicament

7 Trobes que la sorra de la platja està neta? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

8 En general, quins són els residus que més hi trobes a la sorra? (es pot marcar més d’una)

Embolcalls Excrements Ampolles de plàstic Puntes de cigarreta Llaunes Mocadors de paper Vidres Altres:

9 Trobes que l’aigua està neta? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

10 En general, quins són els residu que més hi trobes a l’aigua? (es pot marcar més d’una)

Embolcalls Puntes de cigarreta Ampolles de plàstic Altres:

11 Què fas si generes brossa a la platja?

La llences a les escombraries de la platja La deixes a la sorra Te l’endús a casa Deixes la més petita enterrada a la sorra (papers, puntes de cigarreta…)

12 Saps quines papereres de reciclatge hi ha en aquesta platja? (es pot marcar més d’una)

Paper Plàstics Vidre Orgànic Rebuig Altres:

13 Les fas servir correctament? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt)

14 Per què?


mICroplàstICs: Els plàstICs més pEtIts DE la platja

Què són els microplàstics?Quan els objectes de plàstic arriben a la costa, s’exposen als raigs del sol, al frec amb la sorra i al contacte amb l’aigua, el que fa que es fragmentin en petits trossets. A aquests bocins se’ls anomena microplàstics, i es poden acumular a les platges o surar en les aigües.

Però com arriben els microplàstics a les platges? I quin és el dany que pro-dueixen al medi ambient?

què necessitarem?Per a cada grup de mostreig: - Regla per mesurar - Recollidor per agafar la mostra - Tamisos - Lupa - Marques pels quadrants

- Recipients per a les mostres (aquest últim material no es facilita. En el cas que vulgueu emportar-vos les mostres a l’aula, hauríeu de portar els vostres propis recipients)

Què farem avui?• Conèixer un nou tipus d’escombraries a les platges: els microplàstics.

• Aprendre a realitzar un mostreig d’aquests petits residus.

Anem per feina!Cal que us apropeu a la vora del mar, allà on es dipositen els objectes que es troben surant al mar, allà on arriben les onades.

Visualment marqueu una línia de 30 metres que seguirà paral·lelament la vora del mar, però on la sorra estigui seca.

1

2

fiTxAA LA pLATjA

8

© Col·legi Sant Lluís


En aquesta línia continua (un transecte), establiu 6 àrees de mostreig, separades per 5 metres entre si, numerades de l’1 al 6.

Feu 6 grups i repartiu una àrea de mostreig a cada grup.

A cada àrea marqueu un quadrant de 50 x 50 cm directament sobre la sorra, utilitzant les marques pels quadrants que teniu. Si dins el quadrant hi ha altres objectes, com ara algues o “macrobasura” (brossa gran com ampolles, bosses, etc), retireu-los acuradament.

Amb l’ajuda d’un recollidor, preneu una mostra de la superfície de la sorra (els primers 5 cm) i feu-la escolar pel tamís. D’aquesta manera, separareu la sorra dels fragments de plàstic que hi pugui haver.

Observeu amb la lupa i mesureu amb el regle els microplàstics trobats.

Anoteu les observacions fetes, fixant-vos en el número, la mida i el color dels microplàstics. Si hi ha algun altre element que sigui significatiu, com per exemple, puntes de cigarret, anoteu-ne també el número.

Per aprofundir més! Podríeu emportar-vos les mostres en recipients, numerades segons en quina àrea de mostreig s’han trobat (de l’1 al 6), per tal d’observar-les a l’aula amb lupes binoculars i veure si realment són residus de plàstic, vidre o algun altre material.

3

5

4

6

7

8

0,5 metres

5 metres

30 metres

© INS Joan Coromines


per acabar...Com creieu que els microplàstics arriben fins a les platges i el mar?

Creieu que tenen efectes negatius sobre la vida marina? Quins?

Quines solucions se us acudeixen perquè disminueixi la quantitat de microplàstics al medi ambient?


Una mica sobre els plàstics...Plàstic al menjar, plàstic a la pell, plàstic a la roba, plàstic a les joguines, plàstic per tot arreu. Avui en dia estem “plastificats”. Us imagineu com seria la vostra vida sense el plàstic?

Tot va començar l’any 1869, quan es va inventar el primer tipus de plàstic. A mitjans de la dècada dels 70, el plàstic es va convertir en la matèria prima més utilitzada al món. Actualment existeix-en més de 100 tipus de plàstics diferents, però n’hi ha 7 que són els més comuns.

Els podem identificar perquè porten un triangle de fletxes amb un número al centre.A sota de cada triangle hi ha unes lletres que ens indiquen de quin plàstic es tracta.

Però realment què és el plàstic i de què està fet? Què volen dir aquests números i lletres? Existeixen alguns plàstics millors que altres?

què necessitarem?Objectes i/o envasos plàstics de diversos productes que cada alumne/a haurà de buscar a casa o al centre educatiu (mínim 5 objectes).

plàstICs DEl DIa a DIa

Què farem avui?• Investigar quins tipus de plàstics existeixen i quins es poden reciclar.

• Saber identificar els plàstics més comuns.

• Portar plàstics que es poden trobar a casa o a l’escola per veure quins són els més utilitzats habitualment.

9

fiTxAA L’AuLA

9


1

2

3


Busqueu informació i marqueu si és Veritat o Fals. Podeu consultar els següents enllaços http://ves.cat/bxT8, http://ves.cat/bxUM o fer recerques en altres fonts d’informació.

A continuació, observeu els diferents plàstics del vostre grup i anoteu a la taula següent el nombre que teniu de cada tipus. Al final, feu una posada en comú amb la resta de la classe acabant de completar la taula.

V

V

V

V

V

V

V

V

V

f

f

f

f

f

f

f

f

f

polietilè tereftalat

polietilè d’alta densitat

Clorur de polivinil

polietilè de baixa densitat

polipropilè

poliestirè

Altres

peT

peHD

pVC

peLD

pp

ps

O

La majoria del plàstic s’obté del petroli.

els números dels triangles no tenen cap sentit.

La producció de plàstic supera els 300 milions de tones per any.

els plàstics desprenen toxines perjudicials per a la nostra salut.

els números ens indiquen el grau de toxicitat dels plàstics.

els tipus 3, 6 i 7 són els més aconsellables per a la salut.

existeix plàstic d’origen natural.

els números estan ordenats segons la dificultat a l’hora de reciclar el plàstic.

Alguns dels 7 tipus de plàstics no es poden reciclar.

Tipus De pLÀsTiC ABreViACiÓ sÍMBOL NúM. D’OBjeCTes(del meu grup)

NúM. D’OBjeCTes(de la classe)

PET

1

HDPE

2

PVC

3

LDPE

4

PP

5

PS

6

OTHER

7


per acabar...Coneixeu altres alternatives de materials que reemplacin els plàstics que teniu al vostre grup?

Quins són els plàstics més comuns a la vostra classe? Coincideix amb la producció global de plàstics al món?

Quins són els més difícils de reciclar?

Llegiu les 7R del consumidor verd http://ves.cat/bBvZ. Quines 3 us semblen més importants?


fiTxAA L’AuLA

la Nostra rEspoNsabIlItat

Per què ho farem?És important ser conscients de les nostres actituds per poder millorar les que no siguin respectuoses amb l’entorn, i així, entre l’esforç de tots, viure en una societat més compromesa amb la resta de per-sones i amb tot el que ens rodeja.

Què farem avui?• Conèixer, a través d’una enquesta, l’actitud de la gent que us envolta quan van a la platja, quan estan a

casa o quan van de vacances.

• Reflexionar sobre les nostres actituds.

• Proposar alternatives de millora.

10

Anem per feina!Imprimiu 3 còpies de l’enquesta.

Demaneu a 3 persones del vostre entorn (familiars, amics, professors, companys d’altres cursos del centre educatiu, etc) si els hi podeu fer una enquesta.

Analitzeu les respostes que us han donat omplint la taula de respostes i interpreteu, en base als resultats, què pensen i com actuen les persones.

Responeu també l’enquesta i reflexioneu sobre les vostres actituds i conductes, en comparar les vostres respostes amb les respostes de les persones entrevistades.

1

2

3

4


A la platja…1 En arribar a la platja…

A De vegades poso música.B Porto els cascos per no molestar els veïns.C Poso la música ben alta perquè tothom la pugui escoltar.

2 Si alguna vegada vas en vaixell…

A Llenço les deixalles que es degraden al mar.B Les guardo durant el viatge i les llenço a una paperera en arribar al port.C Ho llenço tot al mar, aquest és molt gran i no s’embruta.

3 Penses que el mar és un bon lloc per fer esport?

A Sí, es pot fer de tot tipus d’esport: wind-surf, anar en moto aquàtica, etc.B Sí, però crec que s’han de practicar esports que no siguin agressius pel mar.C Sí, sobretot m’agraden aquells que et permeten

anar a tota velocitat pel mar, com ara les motos aquàtiques.

4 Quan vas a la platja, què fas amb les escombraries?

A Només deixo les deixalles més petites (papers, punta de cigarretes…) enterrades a la sorra per-

què es descomponguin.B Intento no deixar cap residu ni a la sorra ni a l’aigua.C No em preocupo de les escombraries perquè ja hi ha un servei de neteja.

A casa…5 En rentar els plats o dutxar-te…

A Faig servir el xampú o el sabó necessari perquè tot quedi ben net.B Intento fer servir el mínim de sabó o fer-ne servir d’ecològics per no contaminar el riu i el mar.C No em preocupa fer servir molt sabó perquè

deixa el riu i el mar ben net.

6 Al vàter es pot llençar…

A Algunes coses petites com ara papers, puntes de cigarreta, etc.B Com a molt, el paper higiènic.C De tot, ja que les depuradores deixen l’aigua ben neta.

7 Normalment, menges peix massa petit?

A De vegades.B No, perquè si els compro, aviat ens quedarem sense peix.C Sí, sempre que puc perquè són els més bons.

De vacances…8 Quan vas de vacances t’agrada

anar…

A A qualsevol lloc on puguis divertir-te.B A un lloc on hi hagi espais naturals ben conser-

vats i es pugui gaudir de la natura.C A un complex turístic a prop de la platja on hi hagi molt ambient.

9 Creus que una bona platja és…

A Aquella que té tot tipus de serveis (lavabos, “xirin- guitos”, etc).B Aquella que és un espai natural ben conservat.C Aquella que té la ciutat al costat i on hi ha molta marxa.

10 A la costa es concentra la contami- nació del mar perquè…

A És casualitat.B Perquè és a la costa on es concentren moltes activitats econòmiques com ara: les indústries, el

turisme, etc.C No ho sé, ni em preocupa.

L’eNquesTA


exemple

persona 1

persona 2

persona 3

jo

1

A B A C B B A C B A 222 3 2 1 3 3 2 1 3 2

2 3 4 5 6 7 8 9 10 puNTs

TAuLA De respOsTes

A: val per 2 puntsB: val per 3 puntsC: val per 1 punt

De 0 a 10 punts:Sembla que no et preocupen gaire els problemes que pateixen el mar i les nostres costes. Potser caldria que comen-cessis a plantejar-te de canviar alguns hàbits i ser més respectuós amb el medi ambient.

De 11 a 25 punts:Es nota que els problemes que afecten la platja i el mar et preocupen, però, potser caldria que demanessis més in-formació (als teus professors, ajuntament, família, etc) respecte quines coses pots fer per ser més respectuós amb el medi ambient.

Més de 25 punts:Felicitats, les teves accions resulten prou encertades i es nota que et preocupes pels problemes ambientals que pateixen el mar i les nostres costes. Potser podries ajudar a sensibilitzar els teus companys i la teva família per tal que tothom sigui més respectuós amb el medi ambient.

Respostes


per acabar...Feu grups de treball (4-5 alumnes) per tal de dissenyar la vostra campanya de sensibilització ambiental que permeti conscienciar sobre la importància del civisme quan anem a la platja.

Decidiu l’aspecte concret que voleu treballar. Podeu proposar alternatives d’acció amb les quals creieu que tots podríem millorar les nostres actituds i conductes.

Feu fotos o il·lustracions relacionades amb el tema i escolliu la més adequada (podeu inventar situacions noves, fer de models i disfressar-vos, fer decorats, etc).

Busqueu un eslògan adequat que permeti entendre el missatge que voleu explicar.

Dissenyeu un cartell publicitari, un díptic amb 5-10 consells pràctics, un anunci, etc.

Podeu fer un pòster i penjar-lo al centre educatiu perquè el pugui veure tothom i/o fer-ne fotocòpies i distribuir-les pel centre, pel barri, als amics, etc.

1

2

3

4

5

Edifici Consorci El FarCarrer Escar, 6-8 08039 BarcelonaTel. +34 93 557 97 00Fax. +34 93 557 97 01www.fnob.orgwww.barcelonaworldrace.org

La FNOB i la Barcelona World Race certificades per:

ISO 9001 | ISO 14001 | OHSAS 18001

QUADERN DE CAMP (octubre 2014) - … · alitat que l’ecotaxa que gravarà les pernoctacions a...

Documents

Transcript of QUADERN DE CAMP (octubre 2014) - … · alitat que l’ecotaxa que gravarà les pernoctacions a...