X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O ... · L’ecotaxa arriba al sector...

X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - T A R D O R 1 9 9 9 - N Ú M . 6

Cartografia: eina per a la gestió

La informació feta mapa

“La ciutat serà futur instrument essencial degovernabilitat”, Ricardo Díez Hochleitner,

president del Club de Roma

Què fem amb la incineració de residus? Opinen Laura Silvani i Joan Gaya

La relació entre integració social i sostenibilitat, analitzada per Teresa Losada

Entrevista a Ramon Sitjà: “L’accés als SIG demo-cratitza”. Agenda 21 a Lleida. Indicadors de soste-

nibilitat a la Xarxa. Recuperació de la sèquia deManresa. Parc de les Dunes de Castelldefels...

sostenibletardor 19992

Això és Xarxa, de moment…

Masies de Voltregà, lesMataróMolins de ReiMollet del VallèsMonistrol de CaldersMonistrol de MontserratMontcada i ReixacMontmelóMontornès del VallèsMuraNavarclesNavàsOlesa de MontserratOlostOrisPalafollsPalau de PlegamansPallejàParets del VallèsPineda de MarPobla de Claramunt, laPobla de Lillet, laPont de Vilomara i RocafortPrat de Llobregat, elPremià de DaltPuig-reigReusRipollRoca del Vallès, laRoda de Ter

Sant Sadurní d’AnoiaSant Vicenç de MontaltSant Vicenç de TorellóSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de CervellóSanta Coloma de GramenetSanta Eulàlia de RonçanaSanta Marg. de MontbuiSanta Margarida i els MonjosSanta Maria de CorcóSanta Maria d’OlóSanta Perpètua de MogodaSantpedorSarrià de TerSevaSubiratsSúriaTaradellTerrassaTianaTonaTorderaTorellóTorrelles de LlobregatVacarissesVallbona d’AnoiaValliranaVallromanesVicViladaViladecansViladecavallsVilafranca del PenedèsVilanova del CamíVilanova i la GeltrúVilassar de DaltVilassar de Mar

ALTRESAssociació Catalana de

MunicipisConsell Comarcal del

BagesConsell Comarcal del

BerguedàConsell Comarcal del

Vallès OccidentalDiputació de BarcelonaEntitat Metropolitana del

Medi AmbientFederació de Municipis

de CatalunyaParc Central del Vallès

AbreraAlellal’Ametlla del VallèsArenys de MuntArgentonaArtésAvinyóBadalonaBadia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaBeguesBigues i RiellsBorredàBrull, elCaldersCaldes de MontbuiCalellaCallúsCalonge de SegarraCanovellesCànoves i SamalúsCardedeuCardonaCastellar del RiuCastellar del VallèsCastellbisbalCastelldefelsCastellet i la GornalCastellvell i el VilarCastellví de RosanesCercsCerdanyola del VallèsCervellóCorbera de LlobregatCornellàCunitEsparregueraEsplugues de LlobregatFranqueses del Vallès, lesGaiàGavàGironaGranollersGuardiola de Berguedàl’HospitaletIgualadaLleidaLliçà d’AmuntLliçà de VallLloret de MarLluçàMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMartorelles

RubíSabadellSallentSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Bartomeu del GrauSant Boi de LlobregatSant Boi de LluçanèsSant Cugat ses GarriguesSant Esteve de PalautorderaSant Esteve SesroviresSant Feliu de LlobregatSant Fruitós de BagesSant Hipòlit de VoltregàSant Joan de VilatorradaSant Joan DespíSant Just DesvernSant Llorenç SavallSant Martí SesgueiolesSant Pere de RibesSant Pere de RiudebitllesSant Pere de TorellóSant Quirze del Vallès

4.498.492 persones4.498.492 persones

El 91% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 91% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 74% de la poblacióde Catalunya

El 74% de la poblacióde Catalunya

Els municipisde XARXAapleguen

Municipis que s’han adscrita la Xarxa entre el 15 de juliol iel 15 de setembre de 1999

3sostenibletardor 1999

NÚMERO 6 - PUBLICACIÓ TRIMESTRALTARDOR 1999

EDITORXarxa de Ciutats i Poblescap a la SostenibilitatComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

REDACCIÓ I PRODUCCIÓ EDITORIALERF, Gestió i ComunicacióAmbiental, SLBalmes, 18, 1r 1a - 08007 BarcelonaTel. (34) 93 301 23 29Fax (34) 93 301 23 21E-mail: [email protected]

CONSELL DE GOVERNPresident: Antoni FoguéVocals: Antoni Alarcón, Jordi Ber-trán, Concepció Campoy, José Igna-cio Cuervo, Juan Echániz, MagíMas, Antoni Montseny, AntoniMorral, Pere Pous, Narcís Prat,Andreu Rifà, Joan Rieradevall, Joan -domènec Ros, Salvador Rueda,Ramon Sitjà, Vicenç Sureda, Mont-serrat Tura, Ferran Vallespinós, San-tiago Vilanova, Josep XercavinsSecretària tècnica: Núria Parpal

DIRECCIÓVicenç Sureda

DIRECCIÓ CIENTÍFICARamon Folch

CONSELL DE REDACCIÓRamon Folch, Manuel Ludevid,Lluís Reales, Maria Rosa Salvadó,Enric Tello

CAP DE REDACCIÓMaria Rosa Salvadó

SECRETÀRIA DE REDACCIÓMarina Molins

DISSENY I MAQUETACIÓDomènec Òrrit

COL·LABORADORSGemma Bertran, Johanna Cáceres,Joana Diaz, Ignasi Doñate, Joan Gaya,Mònica Lopez, Teresa Losada, MagíMás, Eulàlia Masdeu, Núria Parpal,Albert Punsola, Oscar Rebollo, LauraSilvani, Gemma To r r u e l l a .

FOTOGRAFIAAjuntament de Castelldefels, Ajun-tament de Manresa, AAVV deTrini-tat Nova, Club de Roma, Firo-Foto,Santi Puig

IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICAInom, SA - Dipòsit legal B-7063-97

es cimeres internacionals i els organismes europeus de coordinacióde les administracions locals han establert una nova línia de treballen la protecció del medi, centrada en el concepte de sostenibilitat,que ha orientat l’actuació dels ajuntaments, les diputacions i lesentitats supramunicipals més compromeses al llarg de tota la sego-

na meitat d’aquesta dècada.De les polítiques ambientals que enfocaven exclusiva-

ment la solució dels problemes en l’àmbit de cada vectorambiental (residus, aigües, aire, etc.) ha calgut passar ad’altres polítiques que prenen com a referència una realitatmés global, que inclou la consideració conjunta i indivisi-ble de tots els vectors. És a dir, que considera els munici-pis com a autèntics sistemes ecològics. I, a més, cap accióno pot entendre’s sense situar-la en el seu entorn social,cultural i econòmic, ni sense la participació de les ciutada-nes i els ciutadans per elaborar-la i executar-la.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va assumir des d’unbon principi aquest nou plantejament i ha esmerçat els esforços al seu abastperquè aquesta perspectiva fos assolida pels municipis catalans. L’objectiués compartit per sectors cada cop més amplis del municipalisme; el que calara és continuar treballant perquè tots els ajuntaments tinguin eines que afa-voreixin l’avenç cap a la sostenibilitat en el seu àmbit territorial, i que hofacin a partir de la tasca conjunta on les experiències de cadascú siguinaprofitables per la resta de municipis associats.

En aquest mandat tot just començat volem eixamplar i intensificar els tre-balls en el marc d’aquests criteris. Les xifres confirmen que aquest camí ensha de permetre un recorregut llarg. En una visió gràfica immediata, veiemque més de 150 entitats locals (set de les quals de fora de la província deBarcelona) són sòcies de la Xarxa. És una massa crítica suficient per con-tinuar la tasca amb un raonable optimisme, per avaluar conjuntament elcamí recorregut i proposar el futur.

Permeteu-me, finalment, els lectors de Sostenible que em serveixi d’a-questa publicació per saludar-vos en el començament del meu mandat io f e r i r-vos la meva disponibilitat per contribuir a la realització de lesinquietuds que tinguin cabuda en el nostre programa de treball de promo-ció i extensió dels processos cap a la sostenibilitat.

des de la Xarxa

Avançar en el treball comú

“Sostenible” no s’identifica necessà-riament amb l’opinió que expressenels articles signats

Antoni Fogué i Moya

President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

L

iuen que per ser independent calen un mapa i una bandera. La bandera és elsímbol de la societat, el mapa és la representació del territori. En realitat, l’e-xercici de la sobirania és una cosa prou més complexa, és clar. Però, en totcas, calen un mapa i una bandera. En aquest número de S o s t e n i b l e no par-lem de banderes, però sí de mapes. De mapes per a aquest acte de suprema

sobirania que és gestionar la pròpia realitat quotidiana. La quotidiana realitat municipal ila menys quotidiana —i encara més capital— realitat estratègica a mitjà i a llarg termini.

Què és, però, un mapa avui dia? Durant segles, un mapa ha estat un tros de paperdibuixat, un producte a cavall de la tècnica i de les arts gràfiques.Un mapa era una cosa acabada i per mirar. I costosa de fer, a més.Les coses han canviat. Continua havent-hi mapes impresos i, natu-ralment, continuen existint les tècniques cartogràfiques clàssiques,però els uns i les altres es veuen complementats amb una granmunió de recursos i formes de representació totalment nous. Alsmapes topogràfics de tota la vida s’ha sumat un esplet pràcticamentil·limitat de mapes temàtics que representen, tant fenòmens pròpia-ment territorials (per exemple, la vegetació o les carreteres), comfenòmens no territorials que s’esdevenen en el territori (l’evolucióde les àrees afectades pels incendis forestals, posem per cas) ofenòmens socials associables a àrees geogràfiques (la distribució dela població immigrada, per exemple).

La novetat no és que hi hagi aquests documents. La novetat és la facilitat amb quèes generen, es corregeixen, es distribueixen i se superposen entre si per generarmapes de conceptes encreuats. Acrònims com SIG, TIC o PCG han passat a la fra-seologia comuna dels tècnics de les noves generacions. Les polítiques municipals, imolt especialment les polítiques municipals sostenibilistes, han d’acostumar-se arecórrer a les possibilitats d’aquestes noves eines cartogràfiques perquè permeten decomprendre i projectar millor la realitat. Són un instrument de gran potència i relati-va senzillesa que seria insensat de preterir. En aquest número de Sostenible abordemel tema, evoquem experiències ja reeixides i suggerim alguns camins.

Els mapes són imatge i alhora paraula. Si una imatge val per mil paraules, quant valun mapa? Val molt, molt més que no costa. Podríem entretenir-nos amb tot de consi-deracions tècniques sobre el concepte d’escala o el sentit de la llegenda. Ens quedarem,només, amb una idea de fons: els mapes són eines capitals per entendre i projectar.

Ramon Folch, director científic

Mapes per entendre i projectar

editorial


Ramon Folch

D


Em plau felicitar-vos per l’edi-ció de la revista Sostenible, peròsobretot pels seus encertats con-tinguts. Tanmateix no voldria dei-xar escapar l’oportunitat decomentar la creixent importànciadel paper de les ciutats en la sos-tenibilitat. És responsabilitat deles ciutats aconseguir una justíciasocial, unes economies sosteni-bles i un medi ambient duradorper obtenir una millor qualitat devida i un equilibri del sistema.

Per tant, és molt important ladecidida actuació de les ciutats,però al mateix temps hem d’im-pulsar la sensibilització de tota la

ciutadania envers aquesta qüestió,atès que és tasca de tothom. Tre-ballar plegats amb la participacióde tots els sectors socials en lacreació d’un model de ciutat sos-tenible ha d’esser el nostre princi-pal objectiu, per la qual cosa totsels esforços, com ara la divulga-ció i la informació a través de larevista Sostenible són necessaris ibenvinguts.

Joaquim Millan i Alegret Regidor de Relacions amb Europa i

per a la Societat de la InformacióAjuntament de Sitges

tribunaCiutats i sostenibilitat

sumariACCIÓ

PENSAMENT

ALTRES

La dada. El metabolisme dels barcelonins

Propostes

Agenda

L’opinió. Què fem amb la incineracióde residus? L. Silvani i J. Gaya

En boca de… Ricardo Díez Hochleit-ner, president del Club de Roma

Anàlisi. Integració social i sostenibilitat. Teresa Losada

L’Agenda 21 al mónEl medi ambient a Granollers

ReportatgeCartografia i gestió municipal

La notíciaL’ecotaxa arriba al sector turístic balear

Entrevista a Ramon Sitjà

Catalunya en Xarxa

EinesMapes a la carta

Els númerosEls preus de l’aigua, una recapitulació

Les normesLa nova Llei de l’aigua

Acció civilEl Pla comunitari de Trinitat Nova

32

33

35

24

26

30

6

8

13

14

16

20

21

22

23

Podeu consultar en castellà i anglès els articles senyalatsamb la icona “S” a l’adreça w w w. d i b a . e s / x a rx a s o s t

ERF- Balmes, 18, 1r 1a - 08007 Barcelona [email protected]

PODEU ADREÇAR LES VOSTRES ESMENES I SUGGERIMENTS


l’agenda 21 al món

Durant els episodis de plugesd’intensitat molt superior ala mitjana, algunes zones deB a rcelona queden inunda-des perquè el clavegueramno pot engolir l’aigua. El Plaespecial de clavegueram deB a rcelona del 1997 pre v e ula construcció de 23 dipòsitssubterranis d’aigües plu-vials, amb una capacitattotal de 602.200 m3. Aquestsdipòsits permetran re t e n i rdurant el temps necessari elscabals de la pluja i evitar ques’acumulin en el seu re c o r re-gut per les clavegueres fins alm a r. També resoldran elsefectes nocius dels desbor-daments contaminants. L’ A-juntament de Barcelona jaha començat a construir elst res dipòsits de més capaci-tat: un al c. Viladomat (Esco-la Industrial), que ja haentrat en funcionament, i elsa l t res dos al c. Bori i Fon-testà i a la Zona Università-ria. La capacitat total d’a-quests tres dipòsits és de271.000 m3, els quals evita-ran les inundacions en unaàrea de 1.780 ha, quecomprèn les zones de laconca pluvial de Riera Blan-ca (dipòsit de la Zona Uni-versitària) i de l’eix dre n a n tdel c. Urgell i l’av. Paral·lel(dipòsits de Bori i Fontestà iViladomat), que interc e p t ales aigües procedents de lesconques de Diagonal-Barc e-loneta i de Port Vell, i traves-sa barris tan densamentpoblats com l’Esquerra del’Eixample, Sant Antoni,Poble Sec i el Raval.

La Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) ha creat laCàtedra UNESCO de Cultura iTècnica Pere Duran Farell,com a homenatge a les valuo-ses aportacions d’aquestempresari català, recentmentdesaparegut, a la universitat, ique s’inspira en la seva granvessant humanista i a la vega-

da tecnològica. Pere DuranFarell va tenir una gran visióde futur per al país en fomen-t a r, durant el seu mandat com apresident del Consell Social dela UPC, la relació entre el mónuniversitari i el de l’empresa.Aquesta perspectiva d’entesa—entre sectors polítics isocials, del món de la cultura i

de l’empresa, i, sobretot, entrepersones— va esdevenir laseva divisa durant tota la sevatrajactòria professional i, perdamunt de tot, humana.

Càtedra UNESCO Pere Duran Farell

Aquest és el títol del llibrerecentment editat per l’Ajun-tament de Granollers, ambl’objectiu de fer conèixer elsresultats de l’auditoriaambiental portada a terme almunicipi. L’obra recull les176 propostes, distribuïdes en12 àmbits diferents, que han

de fer que la capital del Va l l è sOriental sigui una ciutatambientalment sostenible.Aquestes propostes, que cons-titueixen un pla d’acció, for-men part de l’auditoriaambiental encarregada perl’Ajuntament, en la qual hanparticipat molts ciutadans a

través del Fòrum Ambiental, amés de les administracions iels grups polítics, que vanaprovar per unanimitat aquestpla d’acció. L’auditoria, ela-borada entre els anys 1997 i1998 sota la direcció de l’Àreade Medi Ambient de la Dipu-tació de Barcelona i la Regi-dora de Medi Ambient de l’A-juntament de Granollers, s’hadividit en dues grans vessants:una de tècnica, elaborada per12 especialistes en els dife-rents àmbits d’estudi, i unaaltra d’anàlisi social del tre-ball tècnic, realitzada pelFòrum Ambiental de Grano-llers, constituït per una cin-quantena de persones repre-sentants de tots els sectorsactius de la vida civil de laciutat. El proper pas és la defi-nició de l’Agenda 21 Local, ésa dir, del calendari per execu-tar aquestes propostes. D’a-questa manera, Granollers sesuma als compromisos adqui-rits primerament en la Cimerade Rio de 1992 i després enles cartes d’Aalborg, el 1994, iLisboa, el 1996.

“El medi ambient a Granollers”

DI P Ò S I T S P L U V I A L S


7

Aquest és ellema que hapresidit, els dies 2 i 3 d’octubre, a la Universitat de Lleida,la segona trobada del Fòrum 2000 d’Educació Ambientalo rganitzat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental(SCEA). En aquesta ocasió, la trobada s’ha centrat en “laterra” com a temàtica d’educació ambiental, i ha inclòs,entre d’altres activitats, una exposició d’experiències irecursos pedagògics relacionats amb la terra i una con-ferència sobre la terra i el territori, aspectes a considerardes de l’educació ambiental. SCEA: http://www. p a n g e a . o r g / s c e a

Sota el signe de la terra

La Diputació de Barcelona he editatun informe sobre la qualitat ecològi-ca del Llobregat, el Besòs i el Foix.Aquest és el tercer treball que publi-ca sobre l’estat dels rius barcelonins,i inclou la informació corresponent al’any 1997. L’objectiu d’aquesta

col·lecció és contribuir a difondre els problemes i, sobre-tot, les experiències de gestió que impliquen solucions al’hora de protegir i millorar la qualitat ecològica delscursos fluvials.

La qualitat dels rius

L’Ajuntament de Barberà del Vallès està fomentant l’adhe-sió dels centres docents que ho desitgin a un equivalent dela Carta d’Aalborg de les Escoles i al desenvolupamentd’una Agenda 21 Escolar. L’objectiu és introduir el concep-te de sostenibilitat en l’ideari d’aquests centres, afavorirl’aplicació de les mesures que es deriven d’aquest concepteen l’entorn escolar mitjançant la implicació de tots elsagents que hi estan relacionats (personal docent i nodocent, pares i alumnes) i traslladar a les llars les pràcti-ques de sostenibilitat desenvolupades a l’escola.

L’Agenda 21 a les escoles

Enguany, la Fundació Terri-tori i Paisatge de la Caixa deCatalunya ha comprat 6.000ha de terreny i els drets d’úsde 8.000 ha més amb l’objec-tiu de garantir-ne la protecciócom a espais naturals. Ahores d’ara, aquesta fundaciógestiona prop de 15.000 ha,que equivalen al 0,5% delterritori de Catalunya. Elsprojectes de futur de l’entitatinclouen la inauguració,l’any 2001, d’un centre denatura i desenvolupamentsostenible a les Planes deSon, al costat del Parc Nacio-nal d’Aigüestortes i Estanyde Sant Maurici.

Entre els terrenys adquiritsper la Fundació Territori iPaisatge destaquen les mésde 500 ha del congost deMont Rebei, a la serra delMontsec; la finca d’Alinyà(Alt Urgell), amb una super-fície superior a les 5.000 ha;88 ha de boscos mediterranis

i penyassegats a l’entorn deFarena, a la serra de Prades,així com un seguit de petitsespais fluvials a les comar-ques de la Cerdanya i elSegrià (riu Segre) i a l’AltEmpordà (riu Fluvià), on hiha fragments ben conservatsde boscos de ribera, un delsambients naturals més escas-sos i amenaçats de desapari-ció del país.

Natura protegida

L’Institut Cerdà ha editat una Guia de l’edificació sos -t e n i b l e, que recull tot un seguit de propostes per reduiral màxim els problemes ambientals que genera el sectorde la construcció i per estalviar consum energètic en elsedificis. L’obra ha tingut el suport de la Generalitat, laDiputació de Barcelona i el Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Barcelona.

Edificació sostenible

les eines del demà

El 70% de la població europeaviu en ciutats i aquestes són elssistemes que més pressió ambien-tal exerceixen sobre el planeta.Els sistemes urbans són extrema-dament complexos per la quanti-tat d’entrades i sortides de matè-

ria, energia i informació que elsdefineixen. Abordar i buscar solu-cions per als problemes urbanscom el trànsit i la contaminacióatmosfèrica, els residus sòlids, lagestió de l’aigua o la gestió delsòl passa pel maneig d’una allaude dades i informacions de difícilintegració i interpretació global.D’altra banda, les ciutats, com acomunitats socials, estan sotme-ses a una gran diversitat de cultu-res, estils de vida, nivells d’edu-cació, etc. La gestió de la ciutat enun context d’opinions i pautes decomportament social pròpies obli-ga els administradors a fer partí-cips tots els ciutadans de lesdecisions i actuacions que esduen a terme sobre el territori.El darrer informe de l’AgènciaEuropea de Medi Ambient,El medi ambient a la UnióEuropea en el llindar delsegle XXI, identifica elsnuclis urbans i la gestiósostenible d’aquests

com un dels problemes no resoltsa Europa en què caldrà invertirmés esforços els propers anys(especialment des del punt devista de la contaminació atmosfè-rica causada pel trànsit, el soroll,les restriccions d’aigua i la gestiódels residus sòlids). Les novestecnologies de la informació i lescomunicacions (TIC) estan posantal servei de la societat un seguitd’eines de les quals tot justcomencem a endevinar el poten-cial per donar suport a aquestcomplex procés de comprensió,gestió i direcció de la ciutat cap aun model de comportament i crei-xement sostenibles.

Les TIC estan revolucionant lamanera de recollir la informació,o r d e n a r-la, jerarquitzar-la, presen-t a r-la i transmetre-la. El silici per-met recollir i processar en tempsreal dades de contaminacióatmosfèrica o qualitat de les aigües;la fibra òptica envia aquesta infor-mació en fraccions de segon als ter-minals encarregats de gestionar- l a ,on pot ser ordenada i representadaa través de les noves eines car-

el reportatge

Les noves tecnologies de la informació i les comunicacions estan posant al serveide la societat un seguit d’eines per donar suport al procés de comprensió, gestió idirecció de la ciutat cap a un model de comportament i creixement sostenibles.

Cartografia i gestió municipal

Joana Díaz Pont i Gemma Torruella Fortuny


togràfiques; a través de les xarxeselectròniques i d’Internet tot elmaterial informatiu elaborat potf e r-se accessible a tothom.

Les possibilitats dels SIGEspecialment en l’àmbit de la

informació geogràfica, les possi-bilitats són impressionants. Elssistemes d’informació geogràfica(SIG) han evolucionat cap a ver-sions més amigables i fins i totaccessibles a través d’Internetamb interfícies amb l’usuari atrac-tives i intuïtives. El SIG permetrepresentar la realitat, jugar- h i ,diagnosticar estats, simular esce-naris. A Internet, el SIG generaespais de trobada, de debat i departicipació, elements que el fanespecialment atractiu per a la ges-tió territorial i, concretament, pera la diagnosi ambiental a les ciu-tats i el seguiment d’Agendes 21locals. Els sistemes d’informaciógeogràfica faciliten la representa-ció integrada i la comprensió glo-bal de la informació i permetendetectar interrelacions entre elssistemes, condicions necessàriesper a la gestió d’una ciutat ambcriteris de sostenibilitat.

En aquest sentit, l’accés a lainformació i la participació públi-ca són igualment importants en elprocés cap a la sostenibilitat de lesciutats. L’informe de l’AEMAmencionat fa referència a la neces-sitat que els Estats membres de laUE es comprometin a aplicar elConveni d’Aarhus sobre l’accésdel públic a la informació, la parti-cipació dels ciutadans en la presade decisions i la possibilitat queels assisteix de recórrer als tribu-nals de justícia per problemesambientals. El desenvolupamentd’eines d’informació apropiadespot vehiculitzar aquests compro-misos i facilitar canvis de compor-tament cap a la sostenibilitat. Enaquest sentit, s’han portat a termediverses experiències amb SIG endiferents ciutats del món. Senseanar gaire lluny, el Centre d’Estu-

dis d’Informació Ambiental(CEIA) ha portat a terme unaexperiència pilot de SIG ambientala Internet al municipi de Manlleu.

Ús local de la cartografia Les administracions públiques i,

en especial, les administracionslocals, s’enfronten actualment alrepte de planificar i implantarpolítiques municipals que reorien-tin el desenvolupament del muni-

cipi cap a la sostenibilitat. Aquestrepte deriva, d’una banda, de lesdirectrius i els compromisosadquirits a nivell supramunicipal(tractats internacionals, legislaciócomunitària, nacional i autonòmi-ca, etc.) i, de l’altra, de les exigèn-cies de millora i respecte a l’en-torn dels ciutadans, fruit de l’aug-ment de sensibilització de lasocietat pel que fa a les problemà-tiques ambientals.

Tot i que podríem dir que hi haacord respecte a la direcció aseguir (el desenvolupament soste-nible), no trobem definicions pre-cises i quantificades del model deciutat al qual aspirem. Aquestadefinició d’objectius és, d’altrabanda, essencial per reorientarcorrectament les mesures pun-tuals que s’adoptin en l’àmbitmunicipal. En aquest sentit, laparticipació ciutadana en la defi-nició del model de ciutat desitjat,els objectius a assolir i les mesu-res a prendre és d’importànciacabdal ja que, d’una banda, asse-gura l’adaptació dels objectius a


Els sistemesd ’ i n f o r m a c i ógeogràfica hanevolucionat cap aversions més ami-gables i fins i totaccessibles a través d’Internet,amb interfíciesatractives i intuïti-ves amb l’usuari.

Hi ha molta infor-mació disponiblesobre el nostremunicipi que, coma ciutadans, ensinteressa d’unaforma o l’altra. Onés, i com arribar-hi?

la realitat del municipi i els ciuta-dans que hi viuen i, de l’altra,reforça la corresponsabilització iel compromís dels ciutadans ambles polítiques a emprendre.

Ara bé, per poder participar-hid’una forma intel·ligent, construc-tiva i àgil, els ciutadans han detenir al seu abast eines d’informa-ció i educació que els permetinadquirir els coneixements i crite-ris necessaris, així com platafor-mes per debatre en comú. Les tec-nologies dels sistemes d’informa-ció geogràfica i Internet ens ofe-reixen possibilitats molt interes-sants en aquest sentit. Les einesSIG permeten representar aquellainformació del municipi que estàvinculada al territori en forma demapes, i aquesta representaciógràfica facilita la lectura i la inter-pretació de dades que originària-ment es trobaven en formatsmenys “digeribles”, com ara tau-les, informes, etc. A més, dispo-sen de la capacitat de sobreposarcapes diverses d’informació ieines analítiques per estudiar-lesconjuntament.

Tot i el seu gran potencial, leseines SIG encara són, en l’àmbitdel govern local, un instrumentpoc utilitzat o d’ús restringit ausuaris especialitzats. Internet,d’altra banda, ens ofereix la possi-bilitat d’acostar la informació a laciutadania i crear espais públicsde debat. La Plataforma CiutatGlobal (PCG) desenvolupada aManlleu ha estat una experiènciad’integració del potencial delsSIG i d’Internet en una única eina.

La Plataforma Ciutat GlobalLa Plataforma Ciutat Global és

un sistema d’informació interactiuque recull dades de la realitat i elfuncionament d’un municipi en elsàmbits ambiental, urbà, social,econòmic i del medi rural i natural,les presenta amb base territorial ipermet analitzar-les, pensant endiversos usuaris —des dels gestorslocals als mitjans de comunicació i

la societat civil— i amb l’objectiude servir com a eina per facilitar iavaluar el procés cap al desenvolu-pament sostenible del municipi.

El mateix nom del sistema, Pla-taforma Ciutat Global, permetexplicar que té una vocació deplataforma per facilitar l’accés ala informació sobre una ciutat, oun municipi, amb l’objectiu d’o-ferir una visió global, que incor-pori tots els aspectes de la vida i larealitat locals. Per fer-ho, utilitzales darreres tecnologies (sistemesd’informació geogràfica i Inter-net) com a suport per presentar la

informació de forma suggerent iinnovadora; facilitar-hi l’accés, laconsulta i l’anàlisi; i estimular laparticipació dels diversos agentssocials en l’elaboració, interpreta-ció i transmissió de la informació.La PCG és una eina dirigida alsmunicipis petits i mitjans, perdonar-los suport en el desenvolu-pament i l’aplicació de les Agen-des Locals 21 i, en general, en eldisseny i l’aplicació de polítiquesorientades a la sostenibilitat.

Un dels aspectes consideratsclau per a l’èxit de la implantacióde la PCG en un municipi deter-minat és l’adaptació a la informa-ció disponible en aquest munici-pi, als procediments de treball del’equip municipal i a les necessi-tats canviants d’informació.

Aquesta adaptació assegura l’úsde l’eina i, en conseqüència, de lainformació que conté. La infor-mació de què disposen els dife-rents ajuntaments per a la gestiódiària i la presa de decisions ésmolt diversa i generalment estroba dispersa entre els diferentsdepartaments o edificis. Aquestfet implica que cada departamentdisposi d’informació sobre el seuàmbit competencial, la qual cosaresulta en una gestió “comparti-mentada” del municipi, allunya-da de la visió global necessàriaper al disseny de polítiques en lalínia de la sostenibilitat.

La implantació de la PCG en unmunicipi va més enllà de la ins-tal·lació d’una eina informàtica.Implica una reorganització de lainformació del municipi i canvisen la forma de treballar de l’e-quip municipal. Amb la PCG,tots els departaments disposend’informació sobre tots elsaspectes del municipi, la qualcosa els facilita una visió global iuna gestió integral d’aquest, aixícom la presa de decisions ambrelació al medi ambient gràcies auna millora en l’accés a la infor-mació (més rapidesa i agilitat).

La introducció de la PCG a l’a-juntament també requereix un certgrau d’adaptació de la informaciói de l’equip a l’eina, per exemple,recollir noves dades que permetinassociar la informació al territorien els informes habituals. Així, enel cas de Manlleu, va ser el mateixequip municipal el que, davant elpotencial de l’eina, va proposarmillorar algun aspecte de la infor-mació existent per poder repre-sentar-la en forma de mapa i estu-diar-la conjuntament amb altresinformacions. D’altra banda, ladifusió d’informació sobre elmunicipi a través d’Internet i eldebat públic que a partir d’aques-ta es generi també poden estimu-lar la millora de la informació quel’equip municipal elabora i difona través de la PCG.


La PCG és una einadirigida als munici-pis petits i mitjans,per donar-lossuport en el desen-volupament i l'apli-cació de les Agen-des 21 Locals

Aquesta millora “des de dins del’ajuntament” sorgeix d’un aug-ment de la demanda d’informacióde l’equip municipal i dels ciuta-dans i, per tant, garanteix la pro-gressiva adaptació de l’eina a lesnecessitats reals d’informació delmunicipi, i l’assignació de recur-sos i esforços a la millora de lainformació més útil. Indirecta-ment, la PCG també pot repercutiren una millora de la imatge del’Ajuntament gràcies a una majortransparència informativa i a la

potenciació de la participaciósocial en la política municipal.

La PCG no és una eina estàtica,sinó que les capacitats vanavançant a mesura que es resolenles limitacions teòriques i tecnolò-giques existents en l’actualitat. Enaquest sentit, el desplegament delcable a Catalunya repercutirà moltpositivament en la millora de l’ac-cés i la navegació a Internet, i elprogrés de les tecnologies delsSIG i els map serv e r s p e r m e t r àpotenciar la funcionalitat i capaci-

tat analítica de l’eina. D’altrabanda, s’està treballant en la defi-nició de models de ciutat i indica-dors que permetin mesurar i moni-toritzar el progrés dels nostresmunicipis cap a la sostenibilitat.

Eina de participacióHi ha molta informació disponi-

ble sobre el nostre municipi que,com a ciutadans, ens interessad’una forma o l’altra, bé sigui per-què ens afecta personalment operquè cal conèixer-la per poder


La Plataforma Ciutat Global a ManlleuLa primera implantació de

la PCG s’ha fet, en formade prova pilot, al municipide Manlleu (Osona). S’hadesenvolupat per a dostipus d’usuaris: l’equipmunicipal, responsable deldisseny de polítiques i lapresa de decisions, i els ciu-tadans. Amb l’objectiu desatisfer les necessitats espe-cífiques d’aquests doscol·lectius s’han dissenyatdues versions de l’aplicatiu:la versió local, instal·lada al’Ajuntament, i la versióInternet, d’accés lliure.

La PCG implantada al’Ajuntament de Manlleu disposava, en el moment de lainstal·lació, de 153 informacions del municipi (mapes,taules, documents, etc.) organitzades en vuit àmbits: basemunicipal, la comarca, medi natural, medi urbà, realitateconòmica, realitat social i variables ambientals. La defi-nició d’aquesta informació a incloure en la PCG es va fera través d’un procés participatiu en el qual els futursusuaris de l’eina (gestors municipals) van col·laborar enla identificació d’aquella informació útil i aplicable,rellevant en termes de sostenibilitat, d’interès comú, i quetingués un procediment de manteniment assumible perl’equip municipal.

Des del punt de vista dels tècnics municipals i responsa-bles de la presa de decisions, la PCG és una eina de gestiói planificació urbana que ofereix una visió global de la rea-

litat amb la qual estan tre-ballant, i que els permetestudiar conjuntamentdades d’àmbits diversoscom ara socials, urbanís-tics, ambientals, econò-mics, etc. Aquesta anàlisiglobal és de gran importàn-cia per a l’estudi de les pos-sibles causes dels proble-mes ambientals, els efectesde la implantació de mesu-res i el disseny de políti-ques municipals en la líniade la sostenibilitat, i esfonamenta principalmenten la capacitat de l’eina perrepresentar la informació

en el territori, sobreposar diverses capes d’informació i ana-l i t z a r-les conjuntament. A més de la capacitat d’anàlisi,l’eina permet personalitzar la informació, editar-la i expor-t a r-la a altres programes o documents.

Una part de tota la informació de la PCG de l’Ajunta-ment es posa a disposició dels ciutadans en la versióInternet. Aquesta versió té un esperit més divulgatiu icomunicatiu, i dóna una especial rellevància als aspectesd’interactivitat i comprensió de la informació. En aquestsentit, la PCG pot actuar com una plataforma de comuni-cació a través de la qual els gestors municipals podendifondre informació sobre l’estat del municipi i lesaccions, propostes, etc. que porten a terme; i els ciutadanspoden debatre sobre aquestes qüestions i fer arribar lesseves propostes i opinions als gestors.


opinar amb fonament sobre untema d’actualitat de la nostra rea-litat local. Però, on és, i com arri-bar-hi? La quantitat d’informacióambiental que circula és inabasta-ble i molt diversa. Es mou de màen mà, a través de l’aire o de xar-xes electròniques fins que algú lallegeix o escolta, potser lacomprèn, la valora i, finalment, esdecideix a utilitzar-la.

Aquest procés unidireccional detransmissió de la informació s’hamostrat clarament ineficaç i,davant els avenços tecnològicsdels darrers anys, obsolet. Cal cer-car altres formes de donar a conèi-xer la problemàtica ambiental i, elque és més important, actuar deforma conjunta i consensuada perresoldre-la. En aquest sentit, laPCG ha incorporat al seu dissenydiversos elements que incideixenpositivament en diferents puntsd’aquest procés de comunicacióde la informació i generació dereaccions.

En primer lloc, la PCG ofereixuna informació amigable i fàcil-ment comprensible gràcies a larepresentació de les dades sobreel territori i l’ús de formatsaudiovisuals. La comprensió dela realitat és un primer pas per ala presa de consciència i la modi-ficació de l’actitud dels ciuta-dans. A més, la PCG ofereix,

conjuntament amb les dadessobre l’estat de la realitat, refe-rents, valors llindar i límits quefaciliten i estimulen la compara-ció i l’anàlisi, així com l’adopciód’accions concretes. En segonlloc, la PCG ofereix eines d’anà-lisi que permeten a l’usuari “per-sonalitzar” la informació, és ad i r, estudiar aquella que realmentli interessa.

Finalment, gràcies a les novestecnologies i Internet, els usuarispoden enriquir la informacióaportant-hi noves dades, punts devista, o experiències portades aterme en altres municipis; deba-tre en comú amb altres persones;i fer arribar aquest debat als res-ponsables de la presa de deci-sions, la qual cosa es concreta enforma de fòrums de debat icorreu electrònic, escenaris onels diversos agents socials afec-tats o interessats en un temapoden posar en comú les sevesidees i opinions.

Les zones ecològiques de Barcelona

Setze anys separen aquestes dues representacions cartogràfiques de les zones ecològiques de Barcelona. La primera corres-pon a l’any 1977 i la segona, al 1983. Observant els dos mapes podem detectar els canvis que s’han produït a la ciutat durantaquest període de temps i on s’han produït. (Mapes pertanyents a “Barcelona 1985-1999. Ecologia d’una ciutat”.)

S’està treballant enla definició demodels de ciutat iindicadors que per-metin mesurar imonitoritzar el pro-grés dels nostresmunicipis

El Govern balear ha fet un pasmés en la creació de mesures quepreservin les illes del creixementdesorbitat del turisme. Es tractade l’aplicació d’una ecotaxa queha de servir per finançar la con-servació del medi ambient a lesilles. Són 9 milions de turistesels que visiten cada any l’arxipè-lag. Turistes que també contri-bueixen al consum d’aigua ie n e rgia, generen residus i fruei-xen del benestar de l’entorn.

Amb l’ecotaxa que hauran de

pagar també es pretén que se soli-daritzin amb la preservació delmedi, és a dir, que contribueixin afinançar totes aquelles infraes-tructures i serveis necessaris per auna adequada gestió ambientaldel territori balear.

Fórmules d’aplicació De moment, el Govern balear

està estudiant diverses opcions.Per a un turista, 500 o 1.000 pes-setes és el preu que sol pagar perun parell de cerveses. Aquesta és

la quantitat que, en principi, pre-veu el Govern de les illes com aecotaxa, la qual es podria gravarsobre un paquet turístic de100.000 pessetes. Una altra possi-bilitat és cobrar l’impost a travésdels bitllets d’avió i vaixell. Noobstant això, les companyiesinvolucrades es resisteixen a ferde recaptadores de l’impost.Davant la situació, es preveu lapossiblitat de donar un percentat-ge de la recaptació a aquestesempreses.

El parer del sectorLa mesura ha estat ben acollida

pels turistes i recolzada pels ale-manys residents. Ta m m a t e i x ,algunes agències de viatges ihotelers han manifestat la sevapor davant la possibilitat que aixòpugui suposar un fre al turisme.Com a vies alternatives, han pro-posat la captació de fons europeuso la creació de la loteria turística,un sistema que s’implantaria a tra-vés dels mateixos hotels.

Mentre, el Govern balear tambéha impulsat un pla per disminuirl’estacionalitat del model turísticbalear, de manera que les illes dei-xin de rebre una gran allau a l’es-tiu i promoure altres activitatsalternatives al turisme de platja,com l’agroturisme.

L’ecotaxa arriba al sector turístic balearL’impost que el Govern balear preveu aplicar al turisme té com a objectiu queaquest sector contribueixi al finançament de la qualitat ambiental de les illes.

la notícia

Mònica López


A la fotografia,vista de la platjade sa Calobra,situada a ladesembocaduradel Torrent dePareis. Aquest ésun dels indretsmés emblemàticsde l’illa deMallorca per laseva gran bellesa.La conservaciód’espais comaquest depèn tantdel control delvolum de visitantscom del necessarifinançament pera un matenimentadequat.


Per a ell era tan clar que la sostenibilitat afectatotes les àrees municipals, que quan va esdeveniralcalde la primera decisió que va prendre va serf e r-se càrrec de la regidoria de medi ambient. ÉsRamon Sitjà, exalcalde de Manlleu (PSC). Per tald’aconseguir impregnar de sostenibilitat tota l’ad-ministració que encapçalava, no va dubtar d’apos-tar per la creació d’un sistema d’informaciógeogràfica, recolzat pel Centre d’Estudis i d’In-formació Ambiental (CEIA). Va perdre els últimscomicis, però el projecte que va engegar ha quedaten peu.

—Com ajuda i facilita la presa de decisions lautilització d’un sistema d’informació geogràfica(SIG) com la Plataforma Ciutat Global?

—La Plataforma Ciutat Global és una einainformàtica que ha desenvolupat el CEIA. Es trac-ta d’aprofitar les noves tecnologies en l’adminis-

tració, aplicant-hi criteris de sostenibilitat. A par-tir d’un programa Life, a Manlleu s’ha fet la provapilot d’aquesta eina de gestió Integral del territori,amb la intenció de ser útil a tots els ajuntamentsmés grans de 5.000 habitants i amb l’objectiu d’a-judar els tècnics municipals i polítics a planificarmillor la ciutat.

—Com pot ajudar un SIG a la implantació del’Agenda 21 Local?

—El SIG és una eina més per a la implantació del’Agenda 21. A Manlleu es va fer una auditoriaambiental fa 6 anys. Un cop acabada, es van mar-car les directrius que el nostre municipi havia deseguir en el futur, amb un pla que incorporés cri-teris de sostenibilitat. Vam posar-nos a la feina ivam crear un fòrum de sostenibilitat, en el qualparticipaven més de 300 persones a nivell local ion hi havia representats ramaders, pagesos, enti-tats, indústria, comerciants, ecologistes, polítics…Com a resultat, es va redactar un primer esborranyd’aquest document, que va donar lloc a l’aprova-ció de l’Agenda 21 Local per l’Ajuntament de

Enginyer químic i mestre,ha estat alcalde de Man-lleu (PSC) entre 1995 i1999. Actualment presi-deix el Consell Alba–Teri forma part del Grup deDefensa del Ter.

l’entrevista

Ramon Sitjà

“L’accés als SIGdemocratitza”

Mònica López Ferrado

Manlleu, a la fi de l’any passat. Arran d’això, vaser quan el CEIA ens va proposar formar part del’experiència pilot. La sostenibilitat és un concep-te molt teòric, però en la pràctica costa de veure-hi aplicacions. És per això que ens va semblar queaquesta podria ser una eina molt bona per aplicarels principis de sostenibilitat, entesa com a procésa través del qual avança una ciutat.

—Com es gestiona la informació d’aquest SIG,per tal que sigui alguna cosa més que un serv i d o ron hi ha abocades bases de dades, cart o g r a f i a …

Aquesta eina es basa en dos grans pilars. Un, quehi cap informació de tot tipus, sempre que espugui digitalitzar. L’altre, que es basa en la soste-nibilitat, incorporant-hi criteris ambientals. Unacomissió entre el Centre d’Estudis i d’InformacióAmbiental (CEIA), un equip informàtic i els capsde les diferents àrees municipals ha definit elsparàmetres. Es van anar discutint fins a veure lespossibilitats reals. Actualment, el sistema integra150 paràmetres. Però el SIG no és una eina tanca-da, sinó que es va modificant. Permet una lecturatransversal de la informació. Les dades es podenconsultar per capes i interrelacionar-les. Perexemple, pots veure els carrers on hi ha més den-sitat de soroll, i contrastar aquestes dades amb ladensitat de vehicles que hi circulen, o amb lesescoles que hi ha, o amb els itineraris d’autobusos.D’aquesta manera pots planificar itineraris dife-rents que no passin per llocs on hi hagi tant des o r o l l .

—El medi ambient no és una competència exclu -siva de les regidories de medi ambient. Afectamolts altres departaments. Com contribueix elSIG a incorporar criteris de sostenibilitat en total ’ a d m i n i s t r a c i ó ?

Els sistemes informatitzats de la majoria d’ajun-taments tan sols són utilitzats per petits equips,perquè es requereix una formació. O tan sols espoden utilitzar parcialment, consultant-hi la infor-mació referent a l’àrea específica on es treballa.Fins ara, cada departament tenia la seva informa-ció i si volia saber una cosa determinada, haviad’anar a parlar amb l’arquitecte o l’interventor,que estaven ubicats en un altre lloc… Tot era moltmés lent. Ara, un departament pot tenir immedia-tament qualsevol informació connectant-se a laplataforma. Fins i tot pot fer-se la informació amida. A més, és molt fàcil de fer servir perquè uti-litza un entorn Windows.

—I quant a la informació ciutadana?—La Plataforma té dues versions. La versió glo-

bal, que s’utilitza internament a l’Ajuntament, iuna versió via Internet a la qual pot accedir qual-sevol ciutadà des d’arreu del món. Un arquitecte,

des de casa seva, pot entrar a la web de la plata-forma i saber què diu el pla general sobre la super-fície d’una parcel·la on vulgui construir. Crec queaquesta eina també democratitza una mica mésl’ajuntament, perquè és a l’abast de tothom. Es diuque els ciutadans no participen, però és que si notenen prou informació tampoc no poden participar.

—Com s’integren els aspectes locals dins delt e rritori global?

—Això és complex, però a Manlleu estem envies de poder solucionar-ho. Fa poc es va consti-tuir un consorci entre diferents ajuntaments de laconca del Te r, anomenat Alba–Te r, en el qual s’a-grupen diferents administracions i altres entitats,associacions, empreses, universitats... i que té coma objectiu fer un pla integral de la conca. I enaquests moments ja s’està utilitzant un sistemad’informació territorial elaborat per la Universitatde Girona. Ja s’hi ha entrat la cartografia, i l’ob-jectiu és introduir-hi dades dels punts de mostreigdel Te r.


”Ens va semblar que el SIG podria seruna eina molt bona per aplicar els prin-cipis de la sostenibilitat, entesa com aprocés pel qual avança una ciutat”

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA ·


a ciutat de Lleida témolts aspectes positiusen el terreny ambiental,com ara l’existènciad’una horta productiva,

un riu que és un autèntic corredorecològic vinculat a la ciutat i unteixit urbà que conviu amb certaharmonia amb aquests elements.No obstant això, quan es tracta desostenibilitat local sempre hi ham a rge per millorar. Per aquestmotiu, la capital del Segrià té enl’horitzó la implantació de l’A-genda 21 local. El procés es vaendegar el 1996 quan l’Ajunta-ment de la ciutat va signar l’adhe-sió a la Carta d’Aalborg. D’ales-hores ençà s’ha posat de manifestla voluntat d’obrir aquest procés,no només als experts sinó a totsels agents socials.

Les taules ambientalsPrimerament es va posar en

marxa el Pla de treball, un reco-neixement de la realitat territoriali socioambiental de Lleida.Aquest Pla va incloure la recopi-lació empírica i l’anàlisi de dadesper prendre el pols a la situació i,posteriorment, es van celebrar lestaules ambientals. Aquestes tau-les han recollit les inquietuds mésproperes de la societat. En unesprimeres taules sectorials hi hanparticipat més de 70 representants

dels grups socials del municipiagrupats per sectors (agricultors,comerciants, entitats, etc.). Unessegones taules sectorials temàti-ques, s’han centrat en temes con-crets (energia, sòl, consum, etc.).Els participants han estat ciuta-dans a títol personal i s’han arri-bat a reunir unes 40 persones demitjana per taula.

El Fòrum Ambiental de LleidaLa segona etapa es va iniciar el

passat 29 d’abril de 1999 (Diadade la Mobilitat Sostenible) amb laconstitució del Fòrum Ambientalde Lleida. Seguint la línia portadades del primer moment, es tractad’un grup de treball on hi harepresentants de tots els sectorsdel municipi i que és obert a laciutadania. A més, no té un nom-bre limitat de participants. Peradherir-s’hi només cal signar unacarta on s’explicita que es com-parteixen els objectius de la Cime-ra de la Terra de Rio i de la Cartad ’ A a l b o rg. Més enllà d’aquestdenominador comú, el Fòrum volser un aparador de la pluralitat,raó per la qual s’hi expressenpunts de vista diferents.

Aquesta pluralitat és sens dubteútil a l’hora de dur a terme la tascaque el Fòrum té assignada per partdel Ple Municipal durant un any:elaborar un document que con-

tindrà les propostes per al Plad’acció local de Lleida. Demoment ja hi ha més de 225 pro-postes i, el que és més important,cadascuna va acompanyada d’unobjectiu precís i d’un instrumentper dur-la a terme. Així, des de labase, es construeix a la ciutat deLleida l’Agenda 21. Un copenllestit, el Pla d’acció local hauràde ser aprovat pel Ple Municipal.A partir d’aquell moment, el con-sistori tindrà més elements quemai per desenvolupar una gestiósostenible en àmbits com ara elsmaterials i els residus, l’aigua, elsòl i el territori, l’espai urbà, l’e-nergia, i l’educació i la informacióambientals.

L’Agenda 21 a Lleida

participació

Albert Punsola

L


CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNY

n dels principalsobjectius de Xarxa deCiutats i Pobles cap ala Sostenibilitat ésdesenvolupar un siste-

ma d’indicadors de sostenibilitatam-biental comú per a tots elsmunicipis de Xarxa. Amb aques-ta intenció, des de la creació deXarxa, el juliol de 1997, s’haestat treballant en la selecció idefinició dels diferents indica-dors. Fruit d’aquesta tasca, enuna primera fase de treball, es vaestablir una llista de 50 indica-dors, consensuats i aprovats enl’assemblea general del juliol de1998 per més de 140 municipisde Xarxa. A partir d’aquests 50indicadors, se’n van seleccionar30, que s’han considerat priorita-ris, per tal de començar a definir-los tècnicament i aplicar- l o s .L’objectiu final és aconseguir unpanell d’indicadors que cadamunicipi de Xarxa pugui aplicar,seguint una mateixa metodolo-gia, i per poder coneixer i valorarl’evolució del seu municipi.

Prova pilotPer aconseguir això, en aquests

moments s’està duent a terme unaprova pilot d’aplicació de 30 indi-cadors en 11 municipis de Xarxa(Castellar del Vallès, Espluguesde Llobregat, l’Hospitalet de Llo-

bregat, Igualada, Manlleu, Manre-sa, Mataró, Rubí, Terrassa, Vila-decans i Vilanova i la Geltrú), peral desenvolupament de la quals’ha creat una Comissió Directoraintegrada pels representants delsonze municipis i per la SecretariaTècnica de Xarxa. També hicol·laborarà un grup d’experts(representants del món acadèmic,col·legis professionals, represen-tants d’entitats cíviques, d’admi-nistracions públiques, etc.) ambexperiència en el debat sobre indi-cadors, i representants de dife-rents sectors de la societat, quedonen assessorament en el mo-ment de definir i desenvoluparcada indicador, així com unaempresa que és l’en-carregada derecollir i uniformitzar les dadesdels ajuntaments i de l’aplicaciódels indicadors.

Definició dels indicadorsLa tasca que s’està fent en

aquests moments és la definiciótècnica i conceptual dels indica-dors, que consisteix a considerarel seu paper en el procés de soste -nibilitat, descriure quin significatté, quina és la seva metodologiade càlcul i amb quines unitats s’had’expressar, quina és la tendènciadesitjable que hauria de seguir,quines són les actuacions que elpoden afectar de manera més

directa, i altres observacions quees considerin oportunes.

Després de fer un seguit de reu-nions tant amb el grup d’expertscom amb la Comissió Directora,tenim definits 15 indicadors, delsquals s’estan recollint i uniformit-zant les dades en els 11 municipisparticipants en la prova pilot.També s’han definit unes fitxesestàndard, on s’incorpora tota lainformació que es creu rellevantreferent a cada indicador, i enaquests moments s’està treballantamb la resta d’indicadors i en l’e-laboració d’una proposta d’es-tratègia de difusió d’aquests indi-cadors a la població d’aquestsindicadors.

Núria Parpal,Secretaria Tècnica de Xarxa

Indicadors de sostenibilitat a Xarxa

Núria Parpal

ecologia urbana

UGrups de treball

Proposta de 50indicadors desostenibilitat

Aprovada perl’Assemblea

General

Selecció de 30 indicadors

Comissiómunicipaldirectora

Grupd’experts

Equiptècnic

Definició i desenvolupament dels30 indicadors de sostenibilitat

Aplicació i càlcul dels 30 indicadorsen 11 municipis de la Xarxa

Proposta metodològica per l’aplicaciód’un sistema d’indicadors de sostenibilitatambiental local en els municipis de la Xarxa


N XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · C

l projecte global de recu-peració ambiental deltraçat de la sèquia deManresa engloba unnombrós conjunt d’ac-

tuacions en el curs del canal medie-val (any 1354) —avui dia moltnaturalitzat, tot i que conserva elcaràcter d’obra hidràulica mésimportant de la baixa edat mitjana aCatalunya— que transcorre des deBalsareny a Manresa alimentat perl’aigua del Llobregat. En una longi-tud de 24,6 km llisca de la cota 300a la cota 290, resseguint les corbesde nivell naturals. Des del punt devista territorial i pedagògic, tota lacomarca pot explicar-se a partird’aquesta infraestructura: el rega-diu, la població de Manresa, laindústria, la mineria, l’orografia,els hàbitats naturals i el paisatge.

El projecte Via VerdaEls objectius d’aquest projecte

són: crear uns espais lúdics que

permetin desenvolupar-hi activi-tats socioculturals compatiblesamb el medi i vinculades a la con-servació d’aquest; prioritzar lesactuacions per recuperar i mante-nir l’interès biològic de la sèquia ic o n s o l i d a r-la com un elementfixador del paisatge; planificar-hila plantació d’arbredes; i conver-tir-la en una via verda per circular-hi a peu i amb bicicleta, dotada dela senyalització i les arquitecturesadequades.

Aquest projecte té l’origen enuna ponència del programa ElBages cap al 2000, de l’any 1991,recuperada en l’estudi Arquitectu-ra territorial, medi natural i desen-volupament urbà al Pla de Bages(treball de l’equip liderat per JordiLudevid, guanyador del premiFundació Caixa de Manresa l’any1996), i respon a l’interès de lesentitats impulsores per testimo-niar en accions concretes les teo-ries consensuades.

Participació pública i privadaEl pressupost per a l’execució

total del projecte és de 158milions de pessetes, dels qualsl’Ajuntament de Manresa, la Juntade la Sèquia de Manresa, la Fun-dació Caixa de Manresa i la Dipu-tació de Barcelona n’assumiranun 20 per cent cada entitat; el 20per cent restant anirà a càrrec de laresta de signants: municipis iempreses privades.

És especialment destacable labona entesa que hi ha hagut entreles diferents administracionslocals i comarcals, així com lacooperació d’institucions públi-ques, privades i de les empresesque han subscrit l’acord. Aquestabona entesa ha estat reconegutcom a projecte PEIX de la Xarxade Ciutats i Pobles Cap a la Soste-nibilitat, i evidencia els beneficisde la implicació social en els pro-jectes de sostenibilitat territorial,la qual cosa confirma que aquestés un model transportable en elterritori, que contribueix a poten-ciar el coneixement i el gaudi d’a-quest recurs per part de la ciutada-nia, i a aprofitar la riquesa socialque aquest tipus d’infrastructureshidràuliques pot oferir, aprofitantel contacte de les persones amb elmedi per fomentar l’interès i laresponsabilitat per la conservaciódel patrimoni del qual gaudeixen.

Magí Mas i Font ha participat en elprojecte com a regidor de l’Ajunta -

ment de Manresa

Recuperació de la sèquia de Manresa

terres interiors

Magí Más i Font

El projecte Vi aVerda pre v e u

c rear espaislúdics que per-

metin desenvolu-par activitatss o c i o c u l t u r a l s

compatibles ambel medi i vincula-des a la conserva-

ció d’aquest.

E


CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA

’Ajuntament de Castell-defels ha encarregat al’Àrea Metropolitana unprojecte per recuperarl’espai que es troba al

límit del terme municipal ambGavà. Es tracta d’una zona ermad’uns 28.000 m2 amb una petitapineda, dels quals 11.000 m2 s ó na la platja i 17.000 m2 a l’interior.La pineda que es pretén recupe-rar ocupa actualment uns 1.400m2 de la zona interior. El pla, quepreveu la creació del Parc de lesDunes, té un pressupost d’uns130 milions de pessetes i formapart dels projectes PEIX (projec-te d’especial Interès per a laX a r x a ) .

La proposta segueix els mateixoscriteris que es van adoptar en laconstrucció del Parc de Mar de Cas-telldefels, un espai més petit però decaracterístiques semblants al queara es preveu recuperar. En ambdósprojectes, l’objectiu ha estat recupe-rar l’ecosistema dunar i la pinedaexistents a l’espai. En el cas concretdel Parc de les Dunes, es preveu unazona en què el passeig de Castellde-fels, molt arquitecturitzat, esdevin-gui un ambient naturalitzat queenllaci amb el passeig de Gavà.

Dunes de proteccióEl projecte consisteix en la crea-

ció d’un parc de dunes amb unazona humida central. Aquesta s’a-

conseguirà gràcies a una excavaciód’uns dos metres de profunditatque permetrà l’aflorament de lesaigües freàtiques. Pel que fa a lesdunes, aquestes reduiran l’extensaplatja i formaran un nou àmbit ques’endinsarà cap a l’interior. El límitd’aquesta zona vindrà marcat perun camí de formigó d’uns 4 md’amplada que, situat cap a l’inte-r i o r, completarà la connexió per avianants entre els passeigs de Cas-telldefels i Gavà. Les dunes esreplantaran amb planta psammòfi-la, pròpia dels ecosistemessorrencs, que servirà per protegir lapineda interior de l’aerosol marí.

Recuperació del litoralA més de la zona dunar, el pro-

jecte preveu la regeneració de dosàmbits més propis del litoral medi-terrani: la zona de màquia i lahumida. Aquesta última es replan-tarà tenint en compte la freqüènciad’inundació i la salinitat de l’aiguaque aflori del freàtic. La zonahumida, en canvi, es dividirà endues subzones: una de més allu-nyada del mar, on predominaranl’estrat arbori i el sotabosc asso-ciat, i una altra, de més pròxima alm a r, que es replantarà amb vegeta-ció arbustiva més resistent a l’aero-sol marí. En l’elecció de la vegeta-ció s’ha procurat garantir la diver-sitat de les espècies autòctonesadaptades al territori, per tal que laregeneració portada a terme siguisostenible en el temps.

El Parc de les Dunes de Castelldefels

Gemma Bertran

terres litorals

LEn aquesta zona, actualment erma, es crearà un parc de dunes amb una zonahumida central. El projecte també preveu la regeneració de dos àmbits propis delliroral mediterrani: la zona de màquia i la humida, que es replantarà en funció dela freqüència d’inundació i la salinitat de l’aigua que aflori del freàtic.


eines

aber del cert quin és elcamí que porta a unlloc determinat és tansenzill com arribar- s ea una de les botigues

de l’Institut Cartogràfic deCatalunya (ICC) i encarregarque ens imprimeixin un mapaactualitzat de la zona. Aquest ésun dels molts serveis que ofe-reix l’ICC, un organisme per-tanyent al Departament de Polí-tica Territorial i Obres públi-ques dedicat a la producciód’informació cartogràfica, geo-lògica i geofísica pròpia deCatalunya. D’altra banda, l’ICCha establert convenis amb org a-nismes nacionals i internacio-nals per a la realització de pro-jectes, l’intercanvi d’informa-ció, així com la recerca i latransferència de tecnologia en elcamp de la cartografia.

Els serveis

El treball desenvolupat per l’Ins-titut Cartogràfic de Catalunya hadonat lloc a la realització d’estu-dis tècnics, la implantació de sis-temes i la producció de documen-tació cartogràfica, amb activitatsque inclouen els vols fotogramè-trics, la geodèsia, la geofísica, lanormativa i el disseny cartogrà-fics, els mapes topogràfics, elssistemes d’informació geogràfica,la delimitació territorial, la telede-tecció i el procés d’imatge, l’ava-luació de riscos naturals, la carto-grafia temàtica i els atles, lesbases de dades geocartogràfiqueso la cartografia automàtica, entremoltes altres disciplines. Això voldir que tenim a l'abast un ampliventall de possibilitats cartogràfi-ques —des de les més senzillesfins a les més avançades tecnolò-gicament—, adaptades a les

necessitats que es poden presentara l’hora de treballar sobre el terri-tori, els elements que en formenpart i els usos que se li donen.

La Cartoteca i la webL’ICC disposa de dos espais de

consulta oberts al públic: la Carto-teca de Catalunya, situada al parcde Montjuïc, i la web de l’ICC.L’objectiu de la Cartoteca és coor-dinar la recollida, la catalogació il’estudi de la documentació car-togràfica i geogràfica existent.Aquesta biblioteca cartogràficadisposa d’un fons de 30.000 lli-bres sobre cartografia i més de200.000 mapes (tota la produccióde l’ICC, mapes antics i històricsde Catalunya, etc.). A la web, unservidor de mapes permet visua-litzar de forma interactiva la car-tografia topogràfica i els ortofoto-mapes de tot Catalunya.

Inst. Cartogràfic de CatalunyaB a rcelona: Parc de Montjuïc (al final del c. Lleida), tel. 93425 29 00 (acull la Cartoteca deCatalunya, oberta de dilluns ad i v e n d res de 9 a 17,30 h) i Bal-mes, 209-211, tel. 93 218 87 58Tarragona: Anselm Clavé, 1,tel. 977 23 01 56Lleida: Doctor Fleming, 19, tel. 973 27 47 76G i rona: Emili Grahit, 10 A, tel. 972 20 04 93h t t p : / / w w w.icc.es

Mapes a la cartaMaria Rosa Salvadó

S

L’ICC ha desen-volupat un ampli

ventall de possibi-litats cart o g r à f i-

ques —des de lesmés senzilles fins ales més avançades

t e c n o l ò g i c a m e n t —adaptades a les

necessitats que espoden presentar al’hora de tre b a l l a r

s o b re el territori,els elements queen formen part iels usos que se li

d o n e n .


els números

a nova Llei de l’Aiguaha posat fi a un con-flicte de vuit anys. Ésun bon moment permirar enrere i recapi-

t u l a r. El gràfic 1 compara l’evo-lució dels preus de l’aiguadomèstica de gener de 1991 agener de 1999, descomptantl’IPC. El 1991 i el 1992 hi vahaver un augment sobtat, acausa dels tributs introduïts perles administracions que volienrepercutir sobre els usuaris unapart dels costos de subministra-ment i sanejament que vane m e rgir en haver superat elslímits ambientals del cicle del’aigua a la regió metropolitana.L’encariment real es va fer sensealterar la fragmentació adminis-trativa ni l’estructura tarifàriaprecedent. No es va transmetreun missatge coherent, ni es vacercar una concertació ciutada-na. El resultat va ser “la guerrade l’aigua”.

El conflicte es va estancar, per-què les protestes veïnals noméspodien trobar solució en un noumarc administratiu i tarifari.Aquest no arribaria fins que lallei incorporés els principis de ladirectiva de la UE: integrar lagestió del cicle de l’aigua, queels preus reflecteixin tots elscostos, i que els consums bàsicssiguin assequibles. Mentrestant,

les administracions aprovarenaugments dels tributs i la tarifaper sota l’IPC. Amb la “guerra”l’aigua es tornà a abaratir en ter-mes reals de 1993 endavant.L’abaratiment depèn de cadaconsum: fins a 16 m 3 t r i m e s t r a l s ,a la fi de 1999 el preu real jaserà inferior al de 1990. Per a50 m 3 trimestrals serà 18 pesse-tes més cara.

I és que l’aigua no té un preu.En té molts. Relacionar els preusamb els consums, i amb les per-sones que consumeixen, ha estatclau per signar la pau. També hoés per afavorir usos més sosteni-bles. Les associacions de veïnshan afegit a l’exigència de tor-nar al preu de 1990 més l’IPC, ide tenir en compte les personesde cada habitatge, que el preuassequible fos per a 100 litresdiaris per persona. Per sobred’aquest llindar bàsic els preushan de pujar per afavorir l’estal-vi i penalitzar els usos sumptua-ris. El gràfic 2 mostra el contra-ri. Fins ara els preus són més altsper als consums més baixos,cosa que perjudica les personesque viuen soles i penalitza moltels qui estalvien.

Enric Tello, Universitat de Barcelona

Els preus de l’aigua: una recapitulació

Enric Tello

23%

21%

19%

17%

15%

13%

11%

9%

7%

5%

3%

1%

-1%

-3%

-5%

FONT: Elaboració pròpia amb les tarifes AGBAR tipus B i C i la suma delsdiversos impostos, sense TAMGREM ni taxa de clavegueram, per a tres nivellsde consum trimestral diferents.

Variació dels preus de l’aigua a l’àrea

metropolitana en termes reals

FONT: Elaboració pròpia amb les tarifes AGBAR tipus B i C i la suma delsdiversos impostos, sense TAMGREM ni taxa de clavegueram, en pessetesconstants de gener del 2000 suposant una inflació del 2% per tot l’any 1999.

El preu de l’aigua a l’àrea metrop. de Barcelona

en PTA constants per a 3 consums diferents

400

375

350

325

300

275

250

225

200

175

150

1990 1991

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

10 m /trimestre

30 m /trimestre

50m /trimestre

3

3

3

10 m /trimestre

30 m /trimestre

50m /trimestre

3

3

3

L


les normes

l passat 22 de juliol vaser publicada en el DiariOficial de la Generalitatde Catalunya (DOGC)la Llei 6/99, de 12 de

juliol, d’ordenació, gestió i tributa-ció de l’aigua, una disposició quesuposa un canvi molt importantpel que fa als principis reguladorsde l’administració hidràulica deCatalunya. Abans d’aprovar-se laLlei, es van fer passos essencialscom ara la constitució de l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua (ACA),amb la qual cosa es van unificarels òrgans de la Generalitat rela-cionats amb la gestió de l'aigua: laJunta d’Aigües, la Direcció Gene-ral de Política Hidràulica i la Juntade Sanejament. A partir d’ara, laregulació hidràulica a Catalunyaes concentra en la nova Llei, laqual s’ha de llegir acompanyadadels preceptes vigents encara de laLlei 4/1990, d’ordenació de l’a-bastament d’aigua a l’àrea de Bar-celona, de la Llei 5/1990, d’infra-estructures hidràuliques de Cata-lunya, de la Llei 19/1991, de refor-ma de la Junta de Sanejament, i lesdisposicions per les quals es crea iregula l’ACA, i el Govern té untermini màxim d’un any per refon-dre en un text únic totes aquestesdisposicions.

La nova Llei determina com aprincipis de la gestió hidràulical’ús sostenible de l’aigua, l’estalvi,

la reutilització i l’optimització engeneral dels recursos. Aquestsprincipis han de venir acompan-yats d’una eficiència en la gestió ide la necessitat de possibilitar unnivell bàsic d’ús domèstic de l’ai-gua a un preu assequible, per tal deposar les bases del punt final del’anomenada “guerra de l’aigua”que des de fa vuit anys tenienoberta les associacions de veïns.

La nova Llei suposa una impor-tant atribució de competències alDepartament de Medi Ambient,que fins ara estaven atribuïdes adiferents departaments. Tot plegatha d’entendre’s en el marc d’unavoluntat de descentralització de lagestió en les administracionslocals, les quals mitjançant les“entitats locals de l’aigua” (ELA)s’han de fer càrrec de la gestió delsrecursos hídrics, de les obres iactuacions hidràuliques, així comdels serveis relacionats. La novaLlei no modifica realment les com-petències de les administracionslocals, tot i que la destinació, elcontrol i la supervisió dels recur-sos, corresponen a la Generalitat.La constitució de les ELA és undels elements bàsics per a l’aplica-ció de la Llei i per repensar quinssón els marges d’un ús sosteniblede l’aigua a nivell local. Seran lesELA les que gestionaran els siste-mes de sanejament d’aigües resi-duals, d’abastament d’aigua en

alta i de subministrament d’aiguaen baixa al municipi o municipisque la componguin.

Una novetat important és laregulació del “cànon de l’aigua”com a ingrés específic de l’ACA,conceptuat com un “impost ambfinalitat ecològica”. En aquest sen-tit, a partir del mes de gener del’any 2000 el nou “cànon” s’hauràd’incorporar a la factura de l’aiguai en gravarà l’ús real o potencialaixí com la quota de sanejament del’abocament contaminat. En gene-ral, quedaran exclosos del cànonles administracions públiques, lesxarxes d’abastament, el consumd’aigua per a ús agrícola —tot iconstituir el 80% del consum glo-bal— i els usos domèstics de l’ai-gua en nuclis de població demenys de 400 habitants que no dis-posin de subministrament domici-liari, de xarxa de tractament o d’e-vacuació d’aigües residuals.

Ignasi Doñate i Sanglas és advocat

La nova Llei de l’aiguaIgnasi Doñate i Sanglas

La nova Lleidetermina com a

principis de lagestió hidràulical’ús sostenible del’aigua, l’estalvi,la reutilització i

l’optimització engeneral dels

recursos. Aquestsprincipis han de

venir acompa-nyats d’una efi-

ciència en la ges-tió i de la necessi-tat de possibilitar

un nivell bàsicd’ús domèstic del’aigua a un preu

assequible, per talde posar les bases

del punt final del’anomenada

“guerra de l’ai-gua” que des de

fa vuit anystenien oberta les

associacions deveïns.

E


acció civil

la fi de 1995 icomençament de 1996,l’Associació de Ve ï n sde Trinitat Nova, alDistricte de Nou Barris

de Barcelona, va iniciar un procésde reflexió marcat pel reconeixe-ment que calia “canviar el rumb”de l'entitat. Trinitat Nova, senseser un barri plenament marginal, síque presenta indicadors que apun-ten en aquesta direcció: pèrdues depoblació importants, amb un índexelevat d’envelliment; atur i preca-rietat laboral; situacions significa-tives de pobresa, i uns habitatges—resultants tots de les promo-cions públiques de la dècada delscinquanta— que avui són, lamajoria, barraques verticals, tantper l'extensió com per les patolo-gies estructurals que els afecten(aluminosi i carbonatació). A aixòcalia afegir-hi una gran debilitatdel teixit associatiu, començantper la mateixa associació de veïns,

la qual es va plantejar la necessitatde canviar les formes d’org a n i t z a-ció, actuació i participació.

Tres anys de Pla comunitariEl Pla comunitari de Trinitat

Nova és una iniciativa de l’Asso-ciació de Veïns que, des de fagairebé tres anys, té el suporteconòmic de les administracions(Ajuntament de Barcelona a tra-vés del Districte de Nou Barris iServeis Comunitaris de la Gene-ralitat). Els balanç és claramentpositiu amb relació als objectiusque ens havíem marcat: a mésd’un increment significatiu de lagent organitzada, s’han dinamit-zat les AMPA i s’ha creat unaEscola Activa de Pares, uncomitè tècnic amb tots els serveisque operen al territori —CAP,CAS, policia, IES, escola bres-sol, etc.— i una comissió d’urba-nisme amb la presència d’uns 50veïns i veïnes. S’han desenvolu-

pat projectes, programes i activi-tats i s’han prioritzat línies de tre-ball relacionades amb l’associa-cionisme, la joventut, la infància,l’educació i l’urbanisme. Tots elsprogrames i activitats són conce-buts i posats en pràctica conjun-tament pels tècnics del Pla comu-nitari i els veïns i veïnes, partintde la necessitat d’instaurar novesformes de relació amb les admi-nistracions, tant amb l’estructurapolítica com amb la tècnica,sense que això impliqui novesformes de relació amb les admi-nistracions ni la reproducció delsserveis que aquestes presten i hande continuar prestant.

La participació és, doncs, l’eixvertebrador del Pla comunitari,entesa com un procés d’identifica-ció i autoorganització de les veïnesi els veïns del barri, i que no had’estar necessàriament adreçat a lanegociació i el conflicte amb lesadministracions públiques, sinóque també ha de presentar altresvirtualitats: innovar en les formesd ’ o rganització col·lectiva, fugintd’estructures excessivament jerar-quitzades i basades en el lideratge;generar processos d’identificacióque contribueixin a enfortir els vin-cles de veïnatge i que ens permetinp l a n t e j a r-nos el futur com un pro-jecte col·lectiu, i afavorir que tin-guem els elements per a poderi n t e r v e n i r, proposar i decidir sobreel nostre futur.

Oscar Rebollo, AAVV de Trinitat Nova

El Pla comunitari de Trinitat Nova

Oscar Rebollo La participació—entesa com unprocés d’identifi-cació i autoorga-nització dels veïnsi les veïnes delbarri— és l’eixvertebrador delPla comunitari, elqual ha permèsinnovar en lesformes d’organit-zació col·lectiva,generar processosd’identificacióque contribueixina enfortir els vin-cles de veïnatge ique permetinplantejar el futurcom un projectecol·lectiu, i facili-tar elements perpoder intervenir,proposar i decidirsobre el futur.A

a incineració de residus es va estendreal món occidental els anys setanta ivuitanta com a sistema de tractament iva arribar al nostre país una mica méstard. A mesura que s’anaven instal·lant

plantes, van sorgir els primers indicis dels pro-blemes mediambientals que generaven. Lesincineradores de residus emeten a l’aire, a l’ai-gua i al sòl substàncies tòxiques que es produei-xen en el procés de combustió, com ara dioxi-nes, una de les substàncies més tòxiques cone-gudes. A més, la incineració de residus és unsistema de gestió que malbarata recursos natu-rals, perquè crema tota una sèrie de materialsque podrien ser reutilitzats o reciclats.

Aquests motius, així com l’existència d’alter-natives viables per al tractament dels residus,van impulsar tot un col·lectiu de ciutadans cata-lans a promoure la que seria la primera iniciativalegislativa popular (ILP) al Parlament de Cata-lunya, per demanar la prohibició de la incinera-ció de residus i la posada en marxa de programesde reducció, reutilització i reciclatge. Greenpea-ce i la Plataforma Cívica per a la Reducció deResidus de Catalunya (integrada per 80 entitats)van començar el mes d’abril de 1998 la recollidade les 65.000 signatures necessàries segons laLlei d’iniciativa legislativa popular. El 13 d’oc-tubre de 1998 van ser lliurades 103.000 signatu-res al Parlament de Catalunya i, finalment, el 19de juny de 1999 va ser admesa a tràmit pel Pledel Parlament, conjuntament amb la segona ILP,la de seleccions esportives.

A Catalunya, l’any 1997, es van produir2.946.000 tones de residus, 1,33 quilos per perso-na i dia, però la xifra continua creixent. El 24,5%

d’aquests residus s’incinera, mentre que se’n reci-cla el 7,8 %. La resta va a parar als abocadors. LaILP proposa la prohibició de la incineració de resi-dus, articulada en la no-construcció de noves ins-tal·lacions i el tancament progressiu (el text pre-sentat parla de 5 anys) de les ja existents. A més amés, es demana que les administracions prioritzinla producció neta , així com la reducció en origen,la reutilització, la recollida selectiva i el reciclatge.Ens trobem davant un necessari punt d’inflexió enles tendències de tractament dels residus, i aquestaILP ha tocat el punt feble atès que ha generat undebat que es feia cada vegada més necessari: quèfem amb les nostres deixalles?, com afrontarem elrepte d’una gestió sostenible per al medi ambient ique no suposi riscos innecessaris per a la salut deles persones?, en definitiva, quin model de creixe-ment i de societat volem? El fet que la primera ILPdel nostre país tracti de problemes mediambientalsdemostra la sensibilització de la nostra societat.Ara, el Parlament de Catalunya té la paraula.

Laura Silvani és responsable de residus

de Greenpeace Espanya

La incineració de residus a debat

Laura Silvani

l’opinió


LPlanta inci-neradora deGirona. La

ILP proposala prohibicióde la incine-

ració de resi-dus, articula-

da en la no-construcció

de noves ins-tal·lacions i

el tancamentprogressiu

de les ja exis-tents .

Què fem amb la incineració de residus?

e residus, se’n produeixen. Lesaccions per potenciar la minimitza-ció i la reutilització requereixenintervenir en la formació de preus iestan abandonades. L’ e c o l o g i s m e

mediàtic sembla preferir un debat endogàmicsobre els tractaments de residus malgrat ser “endof pipe”: del reciclatge a la incineració, tot sónsolucions que ignoren per quins mecanismes elmercat genera residus. Sobre aquest desenfoca-ment, s’encén (amb perdó) una acalorada qüestiód’opinió: què és preferible valorar, la matèria ol ’ e n e rgia? Però anem a pams.

Molts compostos orgànics persistents (COP)són particularment actius des del punt de vistabiològic. Són COP molts pesticides; els PCB,usats com a fluids dielèctrics; els policloronafta-lens, preservants de la fusta; les cloroparafines iels polibromodifenils, usats com a plastificants ilubricants de sistemes mecànics, els difenilèterspolibromats, usats en aparells de TV, etc. A més,molts processos produeixen COP com a residus.Els més difosos pels mitjans de comunicaciósón les dioxines, que van adquirir notorietatamb motiu de l’accident de Seveso l’any 1976, ique es formen en la combustió d’escombraries,en els focs forestals, en els focs en edificis, o enels vehicles de motor. També es produeixen enmolts processos metal·lúrgics, en la química desíntesi, en la fabricació de pasta de paper i en elcompostatge.

Els focus de dioxines són coneguts però noestan avaluats. El més mesurat, regulat i, per tant,dotat de correccions és la incineració de residus.Sembla prudent inventariar tots els focus produc-tors de COP, avaluar-los i determinar el pla més

adequat per reduir el risc sanitari associat aaquests materials. L’OMS ho recomana junta-ment amb altres riscos sobre els quals tenim unapercepció subjectiva més tolerant: el tabac i lapol·lució del trànsit.

Recentment s’ha aplicat l’anàlisi de cicle devida per avaluar l’impacte ambiental dels tracta-ments de residus, la qual cosa permetrà comparari suggerir accions per reduir-lo. Mentrestantopino que el tractament normatiu s’ha de limitara l’establiment d’objectius ambientals viables. Lalegislació catalana està en línia amb l'europea,amb un compliment superior a la mitjana espa-nyola. L’alarmisme aplicat a la incineració noestà justificat. Una vegada inventariades lesemissions de COP se sabrà sobre quins focus calactuar per disminuir els riscos sanitaris.

Per què insistir? La incineració no s’oposa alreciclatge, perquè va darrere seu a recuperare n e rgia d’aquelles fraccions que no es podenvaloritzar com a materials. A més, permet obteniruna gran reducció de pes i volum del residu trac-tat, que en facilita la disposició final. El debatincineració sí o no és estèril. Cal trobar la combi-nació més raonable de sistemes per afrontar elproblema dels residus. Cap de les tecnologiesexistents actualment es pot permetre el luxe deprescindir de les altres. I, en tot cas, crec que enshem d’orientar a obtenir un funcionament delmercat que produeixi menys residus i internalitziels costos dels que produeix. El debat té perfilscientífics, tecnològics, econòmics i, naturalment,polítics. En el fons, no és una qüestió de qui té raósinó de quin és el consens social possible.

Joan Gaya, enginyer i consultor ambiental

Incineració: quinsarguments?

Joan Gaya Fuertes

l’opinió


D

Què fem amb la incineració de residus?


“La ciutat seràfutur instrument

essencial

“La ciutat seràfutur instrument

essencial


—Des que es va fundar, el 1968, l’objectiu delClub de Roma ha estat analitzar i debatre la “pro -blemàtica” a fi de trobar solucions basades en el“ p redicament de la humanitat”. Podria explicarb reument els dos conceptes?

—El predicament de la humanitat és el reconeixe-ment de la dignitat que tot ésser humà mereix, iimplica potenciar els elements necessaris perquècobri plenitud. Quant a la problemàtica, comprènels problemes d’abast global, interdisciplinari i al l a rg termini.

—El Club ha promogut nombrosos informes, lamajoria dels quals han esdevingut manuals de pen -sament sostenibilista, que tenen com a objectiufomentar la reflexió sobre aspectes de la re a l i t a tque poden conduir a conflictes globals. Quinsserien aquests aspectes?

—Els problemes no sols tenen importància per simateixos, sinó pel fet que interaccionen, que esreforcen els uns als altres. Els que mereixen unaatenció particular, perquè ofereixen la clau de lasolució, són la ingovernabilitat, les creixents dispa-ritats econòmiques i socials (dins els països i entreels països) i la contaminació ambiental, que conti-nua augmentant. Altres aspectes més puntuals giren

al voltant de l’especulació creixent en el comerçinternacional i en el món bursàtil. D’altra banda, ija en positiu, hi ha els avantatges potencials de lesnoves tecnologies de la informació, que permetenque les diferents opinions obtinguin una majorexpressió i que la informació circuli amb més rapi-desa, de manera que augmenten la capacitat d’in-fluència de la societat civil i la participació d’a-questa en la presa de decisions.

—Quines qüestions centren la tasca del CapítolEspanyol, l’Associació Nacional del Club deRoma?

—Malgrat que tots els capítols cooperen i inter-canvien informació per fer anàlisis globals, el Capí-tol Espanyol, i molt especialment el grup català,treballa en l’anàlisi de l’ocupació/desocupació. Amés, aviat començarà el debat per revisar l’últiminforme del Club, “Els límits de la cohesió social”,i ja s’ha començat l’etapa preliminar per a un infor-me sobre el futur de les ciutats.

—Per què han escollit les ciutats? És que elsgoverns locals estan en millor posició que els estatsper contribuir de forma substancial a reduir laingovernabilitat a la qual abans feia esment?

—El Club de Roma presenta possibles escenaris

Ja fa més de trenta anys que el Club de Roma debat, alerta i informa des d’una pers-pectiva global dels problemes i de la recerca de solucions, amb propostes que hanesdevingut el gran referent a l’hora de resoldre els conflictes que ens envolten.

President del Club de Roma des del1991. Va participar en la reforma de

la Llei d’educació de 1970 com asotssecretari d’Educació i Ciència.

Va ser el primer director d’inver-sions en educació del Banc Mundial

i ha treballat per a l’OCDE i l ’ O rganització d’Estats Americans.

en boca de…Ricardo Díez Hochleitner

de governabilitat”

futurs, però no té una doctrina. Els estats es man-tindran perquè proporcionen un mecanisme degovern adequat dins un marc de globalitzacó i uni-versalització. De tota manera, l’àmbit local guan-yarà força i, possiblement, la ciutat serà instrumentessencial de governabilitat en el futur. No oblidemque la humanitat es troba en un procés ràpid d’ur-banització creixent. Per tant, la gestió —elgovern— de les societats se centrarà molt en lesciutats i segurament d’aquí a unes dècades fins i totes parlarà de barris.

Al capdavall, la identitat cultural i la sobiraniarauen en cada individu, i ens acostem a sistemes degovern dirigits a grups adaptats a un entorn concret.Això condueix a una gestió més raonable de la rea-

litat, una gestió que es desenvolupa, lògicament,dins d’altres marcs de govern d’abast més global.Tanmateix, no es tracta d’aconseguir un governuniversal, sinó de la creació d’institucions interna-cionals que assumeixin poders per delegació, desde la sobirania de cada estat-nació.

—A més d’analitzar i fer prospectiva, el Club s’haimposat la tasca de suggerir solucions i assessorargovernants. De fet, va tenir un paper important enel desenvolupament de la glasnot i la pere s t roika. Aquins altres canvis polítics han contribuït?

—La nostra funció consisteix a debatre, alertar ii n f o r m a r, però no ens limitem als governs. Ta m b édirigim la nostra atenció cap a l’àmbit privat, el deles grans empreses. En aquest sentit, es troba moltavançat un dels informes del Club sobre la coope-ració entre institucions polítiques i multinacionalsen el govern de la societat. Això serà molt impor-

tant. Quant a la nostra contribució, no és el nostreestil penjar-nos medalles ni fer conèixer el que hemaconseguit per evitar actituds defensives, atès quetot aquell que té una parcel·la de poder prefereixpresentar els seus assoliments com el fruit de lapròpia iniciativa, genialitat o idea. És cert, però,que vam participar en els acords sobre desarma-ment nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviè-tica, i ara estem contribuint en el que ha d’arribar aser una gran integració de la comunitat llatinoame-ricana en termes de cooperació i solidaritat mútua.

— Tot i que intenten influir en les decisions políti -ques, no són un “lobby”. Tampoc són exactamentun consell de notables, atès que la pertinença alClub és incompatible amb un càrrec polític execu -

tiu i, a més a més, no treballen per a cap org a n i s -me governamental. Definiria el Club com la versiócontemporània de la Il·lustració?

—La definició m’afalaga i me la quedo; però, mésmodestament, el Club de Roma és un fòrum interna-cional de debat i reflexió. Som un senat de grans —de persones grans— amb sentit de responsabilitatenvers les generacions futures. Aquesta és la nostragran missió. Sense paternalismes, desitgem informarhonestament, presentar alternatives possibles i dei-xar que cadascú prengui la seva responsabilitat idecideixi quina línia vol seguir. Els membres delClub són persones amb una trajectòria molt impor-tant i una credibilitat personal i professional elevada.Es tracta de donar el millor d’aquesta experiència,cantant el mea culpa de forma molt constructiva.

—Per què els membres del Club no poden ocuparc à rrecs polítics? Potser perquè la reflexió i l’ela -


en boca de…

”En el fons, el que calfer és aprendre a escol-tar i abandonar l’actituddel que imposa la sevav e r i t a t ”

Ricardo Díez Hochleitner

boració d’estudis rigorosos en els quals es puguinbasar les decisions no tenen cabuda en les estru c -t u res polítiques contemporànies?

—En absolut. És clar que hi tenen cabuda. El pro-blema —i mirem d’influir-hi amb els nostresdebats, estudis i preses de posició—, és que elspolítics, les persones influents i les grans empresestenen una visió massa curta, limitada als anys quedura una legislatura. És un període massa breu pertractar de solucionar els problemes que es van acu-mulant. Els programes a curt termini són en granmesura un engany.

—Així doncs, els problemes “polítics” no coinci -deixen amb els problemes “reals”; és aquesta lacausa de la crisi de governabilitat?

—Això no és culpa exclusivament dels polítics,pressionats per la seva clientela, els seus electors.La complexitat de la realitat exigeix adoptar mesu-

res i acceptar sacrificis que no tenen un beneficiimmediat, la qual cosa requereix que les personessiguin conscients de la seva responsabilitat en elgovern de la societat. Per això, resulta imprescindi-ble la participació ciutadana activa, la recerca demajories o consensos en els quals basar la presa dedecisions polítiques.

— Vostès defensen una major presència de lasocietat civil en el govern d’una societat. S’acostaa aquest objectiu la incorporació d’independents ales llistes electorals?

—Sí, efectivament, però no és l’única via. Perexemple, la participació del sector privat en la ges-tió municipal de les ciutats a Nova Zelanda.

—I, per acabar, en les seves tres dècades d’e -xistència, ha aconseguit el Club de Roma l’objectiud’incorporar el llarg termini a la visió dels gover -nants europeus?

—Els informes del Club han tingut un granimpacte i han contribuït a despertar consciències.Els temes globals, la interdependència dels proble-mes i la interdisciplinarietat apareixen en totes lesconverses, però a l’hora d'abordar els problemes igestionar la realitat continuen prevalent els interes-sos locals. La visió global encara no s’ha imposat,ni tan sols a la universitat. S’avança, certament,però fent molt poc soroll, perquè l’eficàcia en lapenetració de les idees s’aconsegueix a porta tanca-da, en situacions en les quals sigui possible undebat intens i poc condicionat. És l’única formad’aconseguir un consens entre posicions diverg e n t sque, en principi, podrien semblar irreconciliables.

En el fons, el que cal fer és aprendre a escoltar iabandonar l’actitud del mestretites que imposa laseva veritat. Jo continuo amb una màxima que vaigadoptar quan era molt jove: “ens hem de deixarrobar les idees”. Cal saber-les regalar. Així doncs,la tasca del Club de Roma és oferir idees perquèdesprés uns altres els posin nom i les adoptin com apròpies. De fet, aquesta és la millor manera ded i f o n d r e - l e s .

— O p t i m i s t a ?—Crec que hi ha prou raons per a l’optimisme si

es té consciència dels problemes, així com el conei-xement i la voluntat necessaris per superar-los perdamunt dels interessos puntuals i locals.

Johanna Cácere s

El Club deRoma, fundat el1968, està formatper 100 membresde diferents sec-tors socials i cul-turals, provi-nents de 52 paï-sos dels cinc con-tinents. Aaquests cal afe-gir-hi els mem-bres dels 30Capítols delClub del Club deRoma o Associa-cions Nacionals:unes 5.000 perso-nes aproximada-ment, procedentsde diverses cul-tures, religions iopcions políti-ques. El primerinforme publicatpel Club deRoma: “Elslímits del creixe-ment”, es vapublicar l’any1972, i actual-ment és conside-rat llibre dereferència deldesenvolupamentsostenible.



a immigració internacional no pot ser con-siderada com un fenomen secundari i tran-sitori, sinó com un factor de transformaciói renovació del paisatge cultural, social,polític i religiós. És clar que la diversitat no

és nova, i en el darrer decenni s’està desenvolupantd’una manera singular com a conseqüència del movi-ment migratori, que no solament no decau, sinó queaugmenta, com a testimoni de quelcom que és viuperquè res no pot deturar els desposseïts de la terra.

Per això és urgent una cooperació econòmica i cul-tural amb aquests homes i dones que arriben a travésdels espais mediterranis i submediterranis, assumintalguns una travessia inquietant, patètica i dramàticacom és el cas de les pateres. N’hi ha prou amb mirar-los quan són presos i repatriats per llegir en els seusrostres el que volen dir-nos: que són aquí com undesafiament a la nostra societat del benestar, albirantun futur digne i humà, i que ens conviden a establirun codesenvolupament amb els seus països i a trac-tar amb lleis solidàries els qui s'estan aquí. Tot aixòexigeix sensibilitat, voluntat, intel·ligència i respec-te, perquè ens porta a aventurar-nos en terrenys nous.

Cal una nova acció socialHem vist amb preocupació aquests darrers mesos la

situació generada a Terrassa com a conseqüència d’un

enfrontament que va desfermar un clima de violència iagressió vers immigrants magribins que viuen des defa tres dècades a la zona. Esdeveniments com aquestens posen davant de problemes no resolts de famíliessenceres i indiquen que l’exclusió no concerneix sola-ment els estrangers, sinó que toca de diferents manerestots aquells que una societat dual llança a la perifèria.La diversitat dels exclosos i la pluralitat de les causes,concentrades en barris i zones suburbanes, constituei-xen veritables jaciments de frustracions i esquinça-ments socials i personals que demanen a crits políti-ques d’integració, única sortida a les exclusions de totamena —barri, treball, habitatge, vida associativa...— iúnic mitjà per assimilar aspectes socials, econòmics iculturals. La integració implica la construcció d’unconjunt que vol unir-se a quelcom ja existent. És unprocés multidimensional recíproc i bilateral que esdóna entre immigrants i societat d’acollida, i el resul-tat és l’emergència d’una cultura multiètnica que reu-neix influències d’origen i d’acollida.

Una societat ètnicament i culturalment plural ésaquella en la qual els homes i les dones de diversosorígens conviuen en pla d’igualtat. L’objectiu de totaintegració és la creació d’un marc de convivènciabasat en la reciprocitat i la responsabilitat comunes,en el qual tots els membres participen activament enla societat en què estan instal·lats. En el pla sociolò-gic, allò que és ètnic i allò que és cultural mantenenrelacions dialèctiques, ja que tan sols ambdós coin-cideixen en una societat homogènia, de tal manera

Integració social i sostenibilitat

La integració convida a diversificar i globalitzar accions. Cal repensar l’acciósocial, desenvolupar polítiques transversals, educar-nos en el respecte a ladiferència i deixar que aquesta ens enriqueixi.

anàlisi

Teresa Losada ésreligiosa i doctoraen filologia àrab, i

treballa en l’acolli-da i la integraciód’immigrants alcentre Bayt Al-

Thaqafa, amb seusa Barcelona i SantVicenç dels Horts

Teresa Losada Campo

L

que el seu fonament és la uniformitat. Contrària-ment, en una societat multicultural, la identitat ètni-ca del grup reposa en l’herència cultural pròpia, sem-pre exposada a la confrontació i al canvi de relacióamb els grups que conposen aquesta societat.

La integració convida a la diversificació i la globa-lització d’accions. Per fer front a les precarietats nosón vàlides les mesures parcials i els remeis tradicio-nals. Cal repensar l’acció social, desenvolupar polí-tiques transversals, educar-nos en el respecte a ladiferència i deixar que aquesta ens enriqueixi. Lespolítiques socials responen, en part, a aquestes preo-cupacions, però queda molt per fer perquè s’inscri-guin en l’ordre dels poders públics. Tota integracióexigeix un doble moviment: el de l’exclòs que volintegrar-se i el de la societat que el vol integrar. Onrau la dificultat? Prové del rebuig de l’exclòs a inte-grar-se o de la rigidesa i la intolerància de la nostrasocietat, cada cop més insensible? Perquè, no hooblidem, darrere l’exclusió hi ha un sistema.

El benestar no pot ser feu d’uns quantsLes vacances han arribat a la fi i les embarcacions

de luxe tornaran a descansar per allotjar el properany il·lustres hostes o per competir a la llum del dia.I, aquests dies en què les notícies ens parlen de tantsmagribins que intenten creuar l’Estret, se m’acutcontrastar aquests velers de luxe amb tanta patera dedissort i infortuni que travessa cada dia aquest“Mare Nostrum”.

La velocitat en dues direccions: una per guanyaruna medalla, emparada per multinacionals, l’altra

perseguida i encalçada per voler esgarrapar unesengrunes que cauen de la taula del benestar. Són tanpocs els que gaudeixen de qualsevol mena de privi-legis i tan brutal la rasa que separa rics i pobres, quecal que la utopia, la gota que aguanta l’esperança i lalluita per la igualtat de tots els homes del planeta noes dissolgui en el mar de l’egoisme.

L’Europa del benestar està envoltada d’immigrants.No s’hi val tancar portes, expulsar clandestins,apressar pateres, perquè d’aquesta manera Europapot convertir-se en un camp de concentració de ricsque anestesien la seva mala consciència. O som soli-daris de veritat amb plans d’inversió, d’acollida id'integració eficaços, o en cas contrari disposem-nosa compartir els nostres béns i a fer nostra la misèriaaliena abans de deportar-la o de desentendre’ns-en.

Estem vivint el que s’anomena el multissianismesocial, que prohibeix la vida de les majories: la de lapobresa. L’exclusió de tanta població del Tercer Móni del Quart Món, enviada contínuament a la perifèria,com a afirmació del “nosaltres”, d’aquests pocs quees constitueixen en illots de riquesa i privilegi, enmigd’un mar de pobresa i desesperança, davant el qual ala majoria no li queda més remei que l’èxode forçós,la immigració, l’abandó del seu sòl i del seu cel.

Abordar aquests fet és tasca de tots, i en especial deles administracions, les quals —tot sigui dit— sem-blen aprofitar situacions conflictives per fer certademagògia. La integració dels immigrants demanaresponsabilitat i abordar el problema de forma inte-gral, començant per una formació de l’ambientsocial i d’una opinió pública oberta i receptiva.

La immigracióinternacional nopot ser conside-rada com unfenomen secun-dari i transitori,sinó com un fac-tor de transfor-mació i renova-ció del paisatgecultural, social,polític i religiós.



la dada

El metabolisme dels barcelonins

La petjada ecològica, és a dir, l’indicador que avalua quin és l’abast territorial de l’impacted’una ciutat sobre els altres ecosistemes, de vegades molt llunyans, ens permet ser cons-cients de les conseqüències ambientals de les nostres necessitats quotidianes, sobretot siaquest indicador es calcula amb relació a cada habitant. Segons un estudi municipal, la petja-da ecològica de Barcelona, calculada a partir d’una estimació en l’àmbit català, fou, l’any1996, d’unes 3 hectàrees diàries per càpita. Això vol dir que, d’acord amb les necessitatsexpressades en la il·lustració, cada habitant de la ciutat va necessitar, cada dia, 0,5 ha de cul-tius, 1 ha de bosc, 0,9 ha de pastures i 0,6 ha de mar per tal de mantenir l’activitat i el nivellde consum de recursos naturals. Les xifres d’altres ciutats del món són semblants. Per posaruns quants exemples, la petjada ecològica per càpita de Santiago de Xile és de 2,6 ha/habi-tant, la de Londres de 2,8 ha/habitant, la de Vancouver de 3,5 ha/habitant i la de Munic de 3,5ha/habitant. No cal multiplicar gaire per adonar-se que potser valdria la pena reconsiderarmoltes de les nostres necessitats per intentar integrar-les dins uns paràmetres de menor con-sum i, per tant, d’una major sostenibilitat ambiental.

Font: “Barcelona 1985-1999, ecologia d’una ciutat”. Estudi elaborat per H. Barracó, M. Parés, A. Prat i J. Terradas. Edit. Ajuntament deBarcelona, Comissió de Medi Ambient i Serveis Urbans.

Exosomàtica 96 MGElectricitat 34 MGGas natural 20,5 MGGLP 2,5 MGCombustibles líquids 39 MG

EndosomàticaAliments 9 MG

Exosomàtica 255 lEndosomàtica 2,4 l

115 g peix i marisc575 g fruites

1,3 kg ciment0,5 kg fusta

0,5 kg plàstic1,4 kg paper

1,3 kg sòlids urbans0,4 kg sòlids industrials0,02 kg nuclears

244 l aigua residual

8,2 tones emissions CO2 eq.

12,5 l evaporació aiguazones verdes

0,9 l evaporació aigua població

12 l CO215 l O2

500 g carns600 g verdures

ENERGiA

AIGUA

ALIMENTS

MATERIALSRESIDUS

43,3 m2

urbanitzat

16,7 m2

zonesverdes

Necessitats i efectes metabòlics diaris d’un habitant de Barcelona (dades 1997)

Una bona manera de fomen-tar la sostenibilitat en els dife-rents sectors productius ésposar a l’abast dels seus ges-tors els recursos necessarisper poder planificar uns pro-cessos ambientalment respec-tuosos. El Centre de RecursosMediambientals (CRM) és unservei d’informació i assesso-rament en temes ambientalscreat pel Consorci XarxaLocal de Catalunya de Pro-moció Econòmica, Formació iOcupació, que reuneix enti-tats locals i agents socials deCatalunya. El CRM és fruitdel projecte DAPT–TREAT( Training in EnvironmentalAdapted Techniques), al qualXarxa Local dóna continuïtaten el marc del projecteADAPT–BIS (Building Infor-mation Society). L’ o b j e c t i ud’aquests projectes, emmar-

cats en la iniciativa comunità-ria ADAPT, és contribuir al’adaptació de les empreses ales transformacions indus-trials i millorar el funciona-ment del mercat de treballamb la intenció d’afavorir elcreixement, l’ocupació i lacompetitivitat dins la UnióE u r o p e a .

El Consorci Xarxa Local deCatalunya desenvolupa, a tra-vés dels seus centres asso-ciats, aquesta iniciativa comu-nitària, en col·laboració ambels principals organismes ientitats relacionats amb lagestió ambiental de l’empre-sa. El Centre de RecursosMediambientals està formatper un conjunt de punts d’as-sessorament ambiental ubi-cats en cadascun dels centresparticipants. El CRM ofereixserveis d’assessorament gra-

tuït i confidencial, d’informa-ció relacionada amb la gestióambiental (legislació, progra-mes d’ajuts i subvencions pera projectes relacionats ambl’adequació i/o la milloraambiental a l’empresa, etc.) ide suport en tots aquells trà-mits a realitzar davant lesentitats i organismes relacio-nats amb el medi ambient. Pelque fa al funcionament, elCRM disposa de 12 tècnicsresponsables dels punts d’as-sessorament ambiental, quetreballen per a les empresesdels respectius municipis iàrees d’actuació. CRM:h t t p : / / w w w. x a rx a l o c a l . c o m / cr m

Eulàlia Masdeu

Recursos per a lesempreses


propostes

Els darrers anys s’estanproduint a l’àrea metropo-litana de Barcelona dosfenòmens: una més granpreocupació social i unincrement de les activitatsdesenvolupades per lesadministracions o lesempreses relacionadesamb la gestió mediambien-tal, i l’emergència d’unmoviment social que qües-tiona el sistema vigent detaxes i preus relacionatsamb el consum d’aigua. Elmarç de 1998 va tenir llocuna jornada per tractar dela fiscalitat ambiental al’àmbit urbà. El llibre L afiscalitat ambiental: aiguai residus a la regió metro -politana de Barcelona,coordinat per JosepEsquerrà, Enric Oltra,Jordi Roca i Enric Tello ieditat per la Universitat deBarcelona i l’Entitat deMedi Ambient de l’ÀreaMetropolitana de Barcelo-na, recull les ponències iels debats que van tenirlloc en el decurs d’aquellajornada.

Fiscalitat,aiguai residus

El Departament de MediAmbient de la Generalitat haeditat, amb la col·laboració delCentre d’Estudis d’InformacióAmbiental (CEIA) l’“Informesobre la informació ambiental.Mitjans de comunicació aCatalunya 1999”, elaborat pelGrup d’Informació Ambiental(GIA). El llibre recull lapresència d'informació sobre

medi ambient als principalsmitjans de comunicació delPrincipat i fa una relació deprofessionals especialitzats.Així mateix, el CEIA ha elabo-rat un altre estudi, en aquestcas per a l’Agència Europea deMedi Ambient, sobre un noumodel de comunicació am-biental a Europa: del consum al’ús de la informació.

Informació ambiental


propostes

SAM són les sigles quedonen nom a la revista queedita el Servei de MediAmbient de la Diputació deBarcelona, i que té com aobjectiu donar suport a lagestió ambiental d’activitatsal municipi. Els números sónmonogràfics i fins ara sen’han publicat tres, dedicatsals residus en la construcció,la Llei catalana d’intervencióintegral de l’Administracióambiental i el soroll.

G e s t i óa m b i e n t a l

La Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) ha por-tat a terme un estudi, en-carregat per l’EUROSTAT,l’oficina d’estadístiques dela Unió Europea, sobre lesàrees metropolitanes espa-nyoles. L’objectiu és conèi-xer l’extensió real de lesgrans àrees metropolitaneseuropees i estudiar-ne elcomportament ambiental.Aplicant el model d’anàlisimetropolitana nord-america-na, que parteix de la relacióque s’estableix entre elmunicipi d’origen (deresidència) i el municipi dedestí (de treball), l’equip dela UPC ha delimitat l’exten-sió real de les àrees metropo-litanes de Barcelona, Bilbao,Madrid, Màlaga, Sevilla i

València. Segons aquestametodologia, totes es carac-teritzen pel fet que el territo-ri que ocupen gira al voltantd’una gran urbs de més de500.000 habitants, a la qualels municipis veïns envien atreballar un mínim d’un 15%de la població. En el cas deBarcelona, l’estudi afirmaque és una àrea metropolita-na consolidada que es carac-

teritza —i es diferencia de laresta— pel caràcter pluricèn-tric, ja que al voltant de lacapital catalana hi ha d’altresciutats de grandària mitjanaque també actuen com adinamitzadores econòmi-ques de la zona, com és elcas de Sabadell, Te r r a s s a ,Granollers i Mataró. Almateix temps, també esta-bleixen forts vincles ambBarcelona capital. En com-paració amb la resta d’àreesmetropolitanes d’Espanyaconsiderades en l’estudi,Barcelona és la que presentauna major densitat de pobla-ció, i també té una capacitateconòmica superior, ente-nent com a tal el territoriamb més llocs de treball pernombre d’habitants. M.L

Àrees metropolitanes

NOM I COGNOMS

EMPRESA O INSTITUCIÓ

ADREÇA

POBLACIÓ CODI POSTAL

TELÈFON FAX NIF

Forma de pagament: transferència bancària a nom de “Xarxa” a Caixa Catalunya, compte núm.: 2013 0646 0200 127175, dígit 14

Envieu aquesta butlleta a: XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT

Diputació de BarcelonaComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

Per a qualsevol informació relacionada amb la subscripció, truqueu al telèfon: 93 402 24 85

DE S I T J O S U B S C R I U R E’M A L A R E V I S TA SOSTENIBLE D U R A N T U N A N Y: 2.000 P TA (4 E X E M P L A R S)


agenda

La Mediterrània, de frontera a espai comú

Conferència organitzada amb l’objec-tiu de debatre propostes destinades aafavorir els processos de creació dinsl’espai mediterrani, a través de l’in-tercanvi cultural i la reflexió conjuntade les diferents cultures del nord i elsud. Inclou el Seminari Urbà 1999Europa–Magrib, sobre la sostenibili-tat, el codesenvolupament i les sevesimplicacions.

Data: del 15 al 17 d’octubreLloc: Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona

InformacióTel.: 93 306 41 01 i 93 306 41 23

Municipàlia

Saló internacional dedicat als equi-paments i els serveis municipals. Lesjornades programades per a enguany,amb una important presència del sec-tor mediambiental, estaran dedicadesa l’arbre i el medi urbà, l'aplicació aEspanya de la directiva europea sobreabocadors controlats i la Llei d’inter-venció integral de l’Administracióambiental a Catalunya.

Data: del 19 al 22 d’octubreLloc: Fira de Lleida

InformacióTel.: 973 70 50 00Fax: 973 20 21 12correu electrònic:[email protected]; web: www.firalleida.com

“Workshops”

Ecoeficiència, productivitat delsrecursos i innovació al sud dels EUA.Economia ambiental, comptabilitat,informes corporatius i integració delsindicadors ambientals a les empreses.

Data: 8 i 9 de novembreLloc: Barcelona

InformacióTel.: 93 233 26 52

Organitzen: Agència Europea delMedi Ambient (AEMA) i FundacióForum Ambiental (FFA).

Conferència mediterrània

Med Forum ha organitzat una trobadadestinada a trobar línies estratègiquesi bones pràctiques de gestió delsespais protegits, la conservació de labiodiversitat i el desenvolupamentsostenible a la Mediterrània.

Data: del 18 al 20 de novembreLloc: Seminari Diocesà de Màlaga

InformacióFundació EcoMediterrània, Tel.: 93 412 55 99Fax: 93 412 46 22Correu electrònic: [email protected]

III Congrés Internacionald’Universitats per al Desen-volupament Sostenible i el Medi Ambient

Establiment de xarxes d’informacióinternacionals que vinculin els siste-mes nacionals, supraregionals, regio-nals i internacionals.

Data: del 18 al 21 de novembreLloc: Expo Hotel, València

InformacióTel.: 96 351 05 98Fax: 96 352 92 79Correu electrònic: [email protected]: www.opccongress.com

III Seminari Nacional sobre la Qualitat de l’Aire a Espanya

Noves directives de la UE relaciona-des amb la qualitat de l’aire i eldesenvolupament d'aquestes directi-ves als Estats membres.

Data: del 24 al 26 de novembreLloc: Sevilla

InformacióTel.: 91 542 17 00Fax: +34–91–541 41 47Correu electrònic: [email protected]

X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O ... · L’ecotaxa arriba al sector...

Documents

Transcript of X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O ... · L’ecotaxa arriba al sector...