Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre...Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre El...

Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre

La Festa de l’Arbre 2013:

Aquest any la Festa de l’Arbre es farà entre All i Ger. Plantarem en dues zones diferents. Alguns plantareu a prop de Ger i els altres en un lloc que esta a la vora d’All. Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l’any 1956 i l’altre del l’any 2010.

1956

2010

Com podeu veure l’any 1956 gairebé no hi havia bosc de ribera, es veia la llera del riu. Al 2010 ja hi ha força arbres. Quants anys han passat entre les dues fotografies? 54 anys.


Coneixeu a alguna persona amb aquesta edat? Qui? Sí o No. El meu pare, el meu tiet, la meva mare, la cuinera del menjador... Pinta el riu en els dos mapes. Passava pel mateix lloc al 1956 i al 2010? El recorregut és bastant similar, ha canviat molt poc, però no és exactament igual. El canvi pot ser degut a què ara hi ha més vegetació i el riu ha agafat un camí més definit. No hi ha tantes illes. Observa els mapes i pinta de verd el bosc de ribera de 1956 i compara’l amb el de 2010. Quines diferències hi ha? A on hi ha més bosc de ribera? El bosc de ribera és mes extens l’any 2010 que al 1956 a més a més la llera de riu es menor en l’actualitat. Quins creus que són els motius del canvi de mida del bosc de ribera? El motiu pot ser de que actualment la gent no tala tanta fusta del bosc ja que la fusta no s’utilitza tant com abans com a font d’energia. A més a més abans s’extreien àrids i sorres del riu i els camps es feien arribar gairebé fins la llera del riu.


Els recorreguts de la festa de l’Arbre.


El bosc de ribera.

Un bosc de ribera és un bosc que està al costat d’un riu o d’un torrent. El formen una gran quantitat de plantes i animals que s’han adaptat a viure en aquetes zones.

Per què creieu que els arbres viuen a prop del riu? Tenen aigua i nutrients abundants que poden agafar del riu i dels marges.

Tots els vegetals estan adaptats per viure al costat d’un riu? Quin dels següents vegetals creus que ho passaria malament vivint al bosc de ribera cerdà?. No tots els vegetals poden viure al costat d’un riu. N’hi ha que estan adaptats a viure a l’alta muntanya o al mig del desert i no podrien sobreviure al bosc de ribera.

Palmera Salze Cactus

Pollancre Avet


Quines funcions creus que tenen les arrels d’un arbre del bosc de ribera? Encercla-les.

Què és una inundació? Coneixes alguna zona on n’hi hagi hagut alguna últimament? Una inundació té lloc quan el riu porta tanta aigua que aquesta surt dels marges, es desborda el riu. A la Vall d’Aran el juny d’aquest any hi van haver unes greus inundacions. Els aiguats de 1982 van afectar la Cerdanya.

Sabeu com es diu el riu on s’ubica el nostre bosc de ribera? El riu Segre.

ATENCIÓ!!!: Els torrents que porten aigua a aquest riu poden tenir molta força. Aquest estiu un d’aquests torrents va fer moltes destrosses a la Carrerada. Un camí que va des de Ger fins al camí de Sant Jaume. Va arrencar tots els ponts i gran part del camí. Inclús es va emportar un cotxe torrent avall. Tot i que la pluja va afectar altres torrent en cap més hi va haver destroces tan importants. Justament només hi ha hagut desperfectes greus al torrent del Coforn, que recull l’aigua del bosc que es va cremar l’estiu passat entre Ger i Guils.


Taller 1A. Taller identificació d’animals del bosc de ribera.

Als boscos no només trobem plantes. Si no fem gaire soroll i vigilem una mica, podem trobar animals de tota mena. També podem saber quins animals hi ha en un bosc per les seves petjades sobre el terra moll o la neu.

Busqueu a dintre el bosc els animals següents, escriviu el nom de cadascun a la primera línia, i a les dues següents els colors dominants.

----------------------------------------.................................................. ..................................................

----------------------------------------................................................ ................................................

----------------------------------------

..................................................

..................................................

----------------------------------------.................................................. ..................................................

----------------------------------------................................................ ................................................

----------------------------------------

..................................................

..................................................

-----------------------------------------------------------------.............................................................................. ..............................................................................

-----------------------------------------------------------------.............................................................................. ..............................................................................

file://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f1/Alcedo_atthis_2_(Lukasz_Lukasik).jpgfile://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/80/Grey_Wagtail.jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Umiu_wing_20090823.JPGhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Natrix_maura.jpghttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/38/Gr%C3%BCnspecht_Picus_viridis.jpg


L’ànec collverd que heu trobat és un mascle o una femella? És una femella.

De quin color té les plomes? Té les plomes de diferents tons de color marró.

Et sembla que té les plomes de colors molt vius? No. Són colors més aviat apagats. Tenen color de terra.

Per què creus que és d’aquest color? Els ànecs collverd tenen colors diferents depenent del sexe. D’aquest fet se’n diu dimorfismes sexual. Les femelles són més aviat marronoses i tenen un plomatge pigallat. Tenir les plomes de color marró fa que es confonguin amb l’entorn més fàcilment: el lloc on viu és de colors marronosos. No tenir un color uniforme fa que el cos de l’animal quedi desdibuixat i es pugui camuflar més fàcilment. És important que les femelles tinguin plomes de camuflatge perquè si un depredador les atrapa, a més de la vida de la mare corren perill les vides dels pollets (de la generació actual i de les generacions futures, en cas que mori la mare).

Sabeu com és un ànec collverd mascle? Seríeu capaços de distingir d’altres animals del bosc de ribera? Resposta oberta. Els nens que han fet el taller 1B tindran la informació.


Taller 1B. Taller identificació d’animals del bosc de ribera.

Als boscos no només trobem plantes. Si no fem gaire soroll i vigilem una mica, podem trobar animals de tota mena. També podem saber quins animals hi ha en un bosc per les seves petjades sobre el terra moll o la neu.

Busqueu a dintre el bosc els animals següents, escriviu el nom de cadascun a la primera línia, i a les dues següents els colors dominants.

-----------------------------------------------------------------.............................................................................. ..............................................................................

----------------------------------------------------------------............................................................................. .............................................................................

----------------------------------------

..................................................

..................................................

----------------------------------......................................... .........................................

----------------------------------------

..................................................

..................................................

----------------------------------------.................................................. ..................................................

----------------------------------......................................... .........................................

----------------------------------------

..................................................

..................................................

file://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/60/Ilder.jpghttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/Mallard_080508.jpgfile://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Cinclus_cinclus_R(ThKraft).jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Motacilla_alba_alba.JPGhttp://www.google.es/url?sa=i&source=images&cd=&cad=rja&docid=XXXQvAbiFz2dFM&tbnid=d1hHbLo2L4CkgM:&ved=0CAgQjRwwAA&url=http://escoladenaturalistes.blogspot.com/2011/04/la-tarda-de-les-granotes.html&ei=E8BPUq_wLueO7QbutoCgBA&psig=AFQjCNEK1NuJTfqFPM8HzA85VeZ22uLbSA&ust=1381044627829320http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/79/Ardea_cinerea_2_(Marek_Szczepanek).jpg


L’ànec collverd que heu trobat és un mascle o una femella? És un mascle.

De quin color té les plomes? Té les plomes de color blanc, gris, marró, negre verd i blau.

Et sembla que té les plomes de colors molt vius? Sí. Sobre tot el color verd i el negre, que són molt lluents.

Per què creus que és d’aquest color? Els ànecs collverd tenen colors diferents depenent del sexe. D’aquest fet se’n diu dimorfismes sexual. Els mascles tenen colors molt vistosos per atraure les femelles i tenir més èxit en deixar descendència: com més vius tenen els colors més lliguen i més fills poden tenir.

Ser de colors molt vius pot tenir algun inconvenient? Ser de colors vius fa que sigui més visible, tant per les femelles com pels depredadors. Si tens les plomes de colors vius és més fàcil que algú et caci.

Sabeu com és un ànec collverd femella? Seríeu capaços de distingir d’altres animals del bosc de ribera? Resposta oberta. Els nens que han fet el taller 1B tindran la informació.


Taller 2A: Els treballs del bosc. Els treballadors forestals faran treballs de millora a la zona: tallada, aclarida, selecció de peus, apilat de llenya... La biomassa és una font d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient. Ara els treballadors forestals faran una tala en aquesta zona. Aconseguiran un bon munt de fusta. A l’hora de dinar demaneu als vostres companys de les altres escoles què han fet els forestals amb la llenya què han talat. Pregunteu-los què és una estelladora.

Observa els treballs que executa la brigada forestal. Identifica cada acció amb un dibuix escrivint el número corresponent al quadre. Tallada (1) Esporga (2) Desbrancat (3) Apilat (4) 3 1 2 4


Quines eines estan fent servir? Serra mecànica, xerrac o moto serra Fes unes fotos i enganxa-les al final del quadern. Escriu l’acció que està fent cada treballador.

Com se’n diu del material que s’apila després de tallar els arbres? Fusta o llenya Per a què es fa servir aquest material? Utilitzem la llenya per escalfar-nos a l’hivern i per cuinar. Utilitzem la fusta com a material per a la construcció, i per fer objectes que fem servir cada dia: des de mobles a llapis.

On heu vist que s’utilitza? A l’escola, a casa,...

Heu vist mai una estelladora? Sabeu què és i per a què serveix? A l’hora de dinar podeu demanar als vostres companys tota aquesta informació. Resposta oberta. Els nens que han fet el taller 2A tindran la informació.


Taller 2B: L’ús de la biomassa. La fusta que s’ha extret de l’aclarida es transformarà per utilitzar-la com a font d’energia. Hi haurà diferents tipus de biomassa processada. La biomassa és una font d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient. Els treballadors forestals han estat fent una tala en una altra zona del recorregut i han aconseguit un piló de fusta. A l’hora de dinar demaneu als vostres companys de les altres escoles com han fet els forestals la tala.

Observeu el funcionament de l’estelladora. Relacioneu els materials que entren a l’estelladora i els que en surten amb les fotos. Podeu fer-ho utilitzant fletxes:


Davant vostre teniu quatre caixes de materials. Sabeu què són? Resposta oberta.

És tot el mateix material? Sí: fusta, llenya, arbres, branques.

Relaciona amb fletxes els noms i les fotografies dels diferents productes:

Observeu els productes. Quin creieu que és el que està més transformat? I el que menys? El més és el pèl·let, seguit de les briquetes i l’estella; i el que menys és la llenya.

Estella Tronc o llenya Briquetes Pèl·let


Aquests materials que teniu al davant són biomassa. Per què es fan servir? Es fan servir per escalfar-nos a l’hivern, per escalfar l’aigua de la dutxa i per cuinar.

On heu vist que s’utilitzen? A l’escola, a casa...

Havíeu vist mai una màquina com aquesta? Com es diu? Sabríeu dir per què serveix? Sí o No. Es diu estelladora i serveix per a trencar els troncs i les branques i convertir-les en estella, que és un tipus de biomassa.

Feu unes fotos i enganxeu-les al final del quadern. Escriviu l’acció que està fent cada treballador.

Encercleu els tipus de biomassa que coneixeu.


Taller 3: Identificació d’espècies vegetals.

Sou capaços d’identificar els següents arbres? Són típics del bosc de ribera. Llegiu les descripcions, us poden ser útils.

Un cop hagueu identificat l’arbre mireu-li bé les fulles, les llavors i els fruits. D’aquesta manera podreu contestar les preguntes de l’apartat dispersió i de l’apartat fulles. Feu-ho tant bon punt hagueu identificat l’arbre així ho tindreu fresc!

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

Nom científic: Alnus glutinosa Nom català: Vern Nom français: Aulne

Fulla Llavor/fruit o escorça Arbre

Podrem reconèixer el vern perquè la seva fulla és simple i dentada (sembla que el marge de la fulla sigui una serra), de forma arrodonida i no acaba en punxa. Les seves llavors estan dintre d’unes pinyes molt petites que mesuren entre 1 i dos centímetres. El vern té una escorça de color gris fosc, a més a més, té moltes esquerdes que formen molts quadradets.


Nom científic Crataegus monogyna Nom català: Arç blanc Nom français: Épine blanche


Si volem identificar un arç blanc hem de saber que les seves fulles estan dividides en lòbuls, entre 3 i 7, s’assemblen als els trèvols. Podem trobar les llavors de l’arç blanc dins dels seus fruits, que són rodons, petits i de color vermell. És un arbust de branques amb punxes i de color grisós. El tronc també és de color grisós i en exemplars vells pot tenir esquerdes.



Nom científic Fraxinus excelsior Nom català: Freixe Nom français: Frêne

Fulles Llavor/fruit o escorça Arbre

Per saber com és un freixe podem fixar-nos en què les seves fulles són compostes i oposades. Compostes vol dir que cada fulla esta formada per unes quantes fulles més petites i oposades vol dir que cadascuna de les petites fulles s’enganxa al tronc al davant d’una altra, queden de dos en dos al llarg del tronc. El contorn de les fulles és dentat. Les seves llavors estan envoltades per una ala. Són unes llavor molt fortes perquè es passen tot l’hivern enganxades a l’arbre. L’escorça és de color gris i té moltes esquerdes.




Nom científic: Populus nigra Nom català: Pollancre o Xop Nom français: Peuplier

Fulles Llavor/fruit o escorça Arbre

Per tal de poder diferenciar el pollancre hem de saber que la seva fulla és simple i dentada i brilla tan per dalt com per baix, la seva forma és triangular i pot recordar a una gota d’aigua. Les llavors d’aquest arbre es divideixen en diferents grups, tal i com ho fa el raïm. Un cop les llavors estan madures les embolcalla un plomall que sembla coto fluix. L’escorça té moltes arrugues i és de color gris.


Nom científic: Salix alba Nom català: Salze Nom français: Saule


Si volem saber quin aspecte té un salze ens podem fixar les seves fulles, que són llargues i molt primes amb la part de dalt verda i la de baix blanquinosa. Les llavors són llargues com pèls i de tacte sedós. El salze té un tronc marró i amb moltes fissures i esquerdes.


Les fulles: Hi ha espècies vegetals que durant certs períodes de l’any perden les fulles. En canvi hi ha espècies vegetals que no.

Quines espècies d’arbres coneixeu que perdin les fulles abans de l’hivern? Avellaner, vern, salze, castanyer, pollancre....

I coneixeu alguna espècie d’arbre que tinguin fulles durant tot l’hivern? Tots els pins els avets, el boix i alzina carrasca...


Repasseu els adjectius que heu posat a les fulles dels arbres que heu identificat i compareu-les amb les dels pins: Les fulles de les espècies que hem identificat són toves, flexibles, no punxants, humides i vellutades (suaus i potser una mica peludes). En canvi, les fulles dels pins són dures, rígides, punxants, seques i setinades (llises, semblen plastificades)

Les espècies que heu identificat perden les fulles a la tardor o no les perden? Com és que ho fan en aquesta època de l’any? Tots els arbres del bosc de ribera perden les fulles a la tardor. És una adaptació als canvis de temperatura que es produiran a l’hivern (tenen unes fulles molt humides i, si no les perdessin, es congelarien): una resposta davant les situacions desfavorables.

Alguns arbres no perden les fulles durant l’hivern. Per què creus que ho fan? Tenen unes fulles molt resistents que poden aguantar el fred. Tenir fulles a l’hivern vol dir poder fer la fotosíntesi durant tot l’any i continuar aconseguint aliment durant èpoques desfavorables. A canvi, però, han de fer unes fulles especials i gastar energia fabricant “anticongelant”.

A les persones ens va bé o malament que els arbres perdin les fulles durant la tardor? Les persones necessitem la fusta a l’hivern per escalfar-nos. Si les branques ja no tenen fulles, ens estalviem de treure-les nosaltres mateixos.

Què preferiríeu ser, un arbre que perd les fulles o un arbre que les manté? Per quin motiu? Resposta oberta. Si prefereixen ser un arbre que manté les fulles vol dir que prefereixen invertir molt esforç en fer les fulles per poder-les mantenir durant tot l’any, però que poden fer la fotosíntesi durant tot l’any. En canvi, si prefereixen ser un arbre que perd les fulles vol dir que prefereixen tenir unes fulles que costen menys de fer i que poden perdre i regenerar fàcilment, però


que són menys eficients quant a estalvi d’aigua: necessiten més aigua per viure.

Tria la resposta correcta:

Els arbres perden les fulles ... A) Els arbres nomes perden les fulles durant l’hivern. B) Els arbres perden les fulles per fer una manta al terra que escalfi les seves arrels. C) Els arbres perden les fulles quan es troben en situacions que no els són favorables. D) Els arbres perden les fulles perquè el vent és molt fort i les fa caure.

Perdre les fulles és...

A) Una adaptació dels arbres quan fa molt fred. B) Una adaptació dels arbres davant de situacions de molta calor. C) Una manera que tenen els arbres de comunicar-se. D) Una adaptació dels arbres davant de situacions adverses.

Les fulles serveixen a l’arbre... A) Per agafar l’aire i l’energia del Sol que necessiten per viure. B) Per fer bonic. C) Com a eina per a poder expressar el seu estat d’ànim. Les fulles canvien de color si l’arbre està content, enfadat o trist. D) Per protegir les seves branques de possibles atacs d’ocells i animals voladors.


La dispersió Els éssers vius (animals, plantes...) fan tot el que poden per reproduir-se i deixar descendència. Les plantes tenen diferents maneres de fer-ho. Una manera de reproduir-se és fer llavors. Les llavors s’escampen i neixen plantes noves. Però com s’escampen les llavors? Cada planta té una manera de fer-ho.

a) Els animals mengen algunes llavors i les que els hi cauen pel camí s’escampen b) Quan la llavor està madura, surt volant c) Les llavors s’enganxen a la pell o al pèl dels animals i quan correu, cauen d) Els animals mengen els fruits i quan fan caca escampen les llavors e) Les llavors cauen a l’aigua i el corrent les desplaça f) Si hi ha foc, el fruit explota i les llavors surten disparades

A cada arbre o arbust hi ha una mostra del fruit i la llavor que fa. Com creus que es dispersen les llavors dels arbres que has identificat? A la taula escriu la lletra o lletres del sistema de dispersió que correspongui a cadascun.

Nom de l’arbre Sistema de dispersió

Arç blanc D

Pollancre B Freixe B i E

Salze B i E

Vern B

Si voleu, feu una foto del què heu identificat i enganxeu-la al final del quadern.

Coneixes altres arbres del bosc de ribera? Pregunta als teus companys d’altres escoles quins coneixen ells. Sí o no. Cada grup ha identificat un parell o tres d’espècies. La informació de les altres espècies les tindran d’altres grups.


Taller 4A: Tallers dels sentits: recorregut pel bosc de ribera amb els ulls tapats. Ger

Voleu conèixer més a fons un bosc? Dons ara teniu una gran oportunitat! Tapeu-vos els ulls amb un mocador, agafeu la corda, guieu-vos amb ella pel bosc! Sobretot aneu a poc a poc! Què us ha semblat l’experiència?

Del quadre de baix quines coses heu experimentat? Subratllareu les sensacions i encercleu els objectes. Lliure elecció.

Velocitat Por

Herba Bicicleta

Tecnologia

Humitat Sorolls

Heu sentit alguna sensació o objecte que no hi sigui al quadre? Quins? Resposta lliure.

Creieu que podríeu reconèixer objectes com una pinya o una branca si no els pugéssiu veure? Pregunteu als vostres companys de les altres escoles què n’opinen i com els ha anat l’experiència. Resposta oberta. Els nens que han fet taller 4B tindran la informació.

Terra

Fred

Branques Troncs

Silenci

Metall

Suavitat

Llibreta Matoll

Cotxe Olor de pi

Punxent Son


Taller 4B: Tallers dels sentits: distinció d’elements naturals a través del tacte. (capsa amb pedres, sorra, fulles, biomassa,...) A davant vostre teniu unes caixes amb certs materials a l’interior. Sereu capaços de saber què hi ha a dins només tocant-ho?

Un cop hagueu esbrinat què hi havia a l’interior de les capces subratlleu-ho.

pinyes grans – ratolins - pinyes petites – pèls de gat - branques – pedres –

dents de lleó - pinyes de vern – pell de serp - avellanes – caramels - fulles –

plàstics – pinyols de fruita (préssecs, préssecs plans o paraguaians, cireres, dàtils, prunes, albercocs)

Heu encertat tot el que hi havia dins de les caixes? Un cop heu pogut veure el contingut, heu pogut reconèixer què era? Resposta lliure.

De tots els materials que heu tocat, quins eren matèria orgànica o biomassa? Són biomassa les pinyes (grans, petites i de vern), les branques, les fulles, les avellanes i els pinyols. Encara que no tots els materials tenen el mateix potencial calorífic, tots es poden utilitzar com a font d’energia.

Quin sentit creieu que està més desenvolupat, la vista o el tacte? Quin creieu que és el motiu? El sentit de la vista està més desenvolupat que el del tacte. El motiu és que, per tocar una cosa fa falta estar-hi molt a prop, en canvi, es pot veure una cosa des de molta distancia. Quan l’espècie humana no tenia cases on viure i els homes estaven sempre en perill de ser atacats per algun animal el fet de veure’l des de lluny els permetia amagar-se. Per això vam desenvolupar un bon sentit de la vista. Les persones que no tenen el sentit de la vista desenvolupen molt més tots els altres sentits.

Creieu que podríeu caminar amb els ulls tancats pel bosc? A l’hora de dinar demaneu als companys de les altres escoles com els ha anat l’experiència. Resposta oberta. Els nens que han fet taller 4A tindran la informació.


Taller 5A: Taller de les basses del Segre: l’ecosistema de la bassa.

Relacioneu els elements marcats amb els nombres del quadre següent:

Nom català Nom científic Nom francès

1 Vern Alnus glutinosa Aulne 2 Salze Salix alba Saule 3 Freixe Faxinus excelsior Frêne 4 Balca o boga Typha latifolia 5 Aigua H2O Eau

Relacioneu les següents característiques i sensacions amb el riu o amb la bassa.

Moviment Claror

Humitat Bassa Calma

Foscor Riu Força

Erosió Tranquil·litat

1

2 3

4 5


Com creieu que es forma una bassa al costat del riu? Resposta lliure.

L’aigua del riu passa sempre pel mateix lloc? Per què? L’aigua del riu no sempre passa pel mateix lloc. Algunes vegades al riu hi passa molta aigua i el nivell puja. D’altres vegades hi passa poca aigua i el nivell baixa. Quan passa molta aigua pel riu, l’aigua té molta força i pot agafar camins diferents.

Què passa quan l’aigua del riu agafa un nou camí? Què se’n fa dels camins vells? De vegades l’aigua agafa un altre camí i el nou camí es converteix en el camí principal durant molt de temps. Quan això passa, els camins vells poden quedar abandonats i desconnectats del riu. Aquests camins abandonats es poden convertir en basses.

Creieu que aquesta bassa s’ha format de forma natural? Tot i que n’hi ha que es formen de forma natural, aquesta bassa la van fer treballadors forestals.

La presència de basses com aquesta és beneficiosa pels animals i les plantes del territori? Sí. És molt bona per les aus migratòries, per exemple. En aquestes basses sempre troben aigua i llocs per reposar.

Quins avantatges creus que dóna una bassa als animals? I a les plantes? Per molts animals és molt més segur parar-se en una bassa, on l’aigua està quieta, que al riu on l’aigua pot tenir molta força. A les vores de la bassa hi ha espècies que tenen les arrels i una part de la tija dins de l’aigua i una altra part a fora. Aquestes espècies no poden viure a dintre del riu, perquè el corrent d’aigua se les emportaria; en canvi, el seu lloc ideal per viure és en una bassa o al costat d’un corrent d’aigua on l’aigua circuli sempre molt a poc a poc. Alguns animals viuen justament en els ambients que creen les plantes aquàtiques: hi troben aliment i s’hi poden amagar.

Com penseu que es col·loquen els arbres al bosc de ribera? Cada arbre prefereix una zona diferent? Per quin motiu? Resposta oberta. Els nens que han fet taller 5B tindran la informació.


Taller 5B: Taller del Segre: l’ecosistema del riu.

Relacioneu els elements marcats amb els nombres del quadre següent:

Nom català Nom científic Nom francès

1 Pollancre Populus nigra Peuplier 2 Salze Salix alba Saule 3 Vern (arbre mort) Alnus glutinosa (-) Aulne 4 Aigua (llera del riu) H2O (-) Eau

5 Còdols - Galets

Fixa’t en la zona de còdols. Quina forma tenen? Sempre han tingut la mateixa forma? Per què creus que aquestes pedres són arrodonides? Els còdols tenen forma arrodonida. Aquestes pedres no sempre han sigut arrodonides. Resposta lliure. Quan van començar el seu viatge per algun riu o torrent segur que tenies arestes, però per arribar on són ara han hagut de fer un viatge molt llarg pel riu, s’han anat donant cops les unes contra les altres i per això ja no tenen arestes.

1

2

3

4

5


Creus que tenen alguna funció dins del bosc de ribera els arbres morts?

Resposta lliure. Els arbres morts tenen una funció ecològica: hi ha animals que s’alimenten de la matèria morta i la descomponen perquè d’altres éssers vius la puguin tornar a processar. A més, els arbres vells o morts poden ser un bon lloc on construir un cau: sempre és més fàcil de foradar la fusta vella o morta que la fusta nova o viva.

Creus que si hi ha arbres morts a la vora del riu poden ser un perill? Resposta lliure. En casos d’inundació els arbres morts són els primers que arrenca l’aigua del riu. Quan aquests arbres són arrossegats riu avall poden tapar ponts i fer augmentar el nivell de l’aigua. Que passi això a les persones no ens va bé.

A cada zona hi ha les mateixes espècies? Relacioneu els arbres que heu identificat anteriorment amb cadascuna de les zones. No, a cada zona hi ha una espècie predominant. Vern allunyat de l’aigua. Pollancre zona intermèdia. Salze proper a l’aigua.

Perquè creieu que les espècies trien viure més a prop o més lluny del riu? Segons les seves característiques. Poden estar adaptades a estar contínuament en contacte amb l’aigua o bé estar adaptades a zones on el contacte amb l’aigua és menor.


A quins d’aquests problemes creieu que ha de fer front un arbre del bosc de ribera. A quines situacions ha d’estar adaptat i preparat per enfrontar-s’hi?

Els arbres i arbustos dels boscos de ribera a vegades han de fer front als estiatges dels rius. Els nostres rius acostumen a portar molt poca aigua durant els mesos d’estiu. És per aquest motiu que els arbres de ribera han d’estar adaptats a períodes de falta d’aigua tot i que viuen al costat dels rius.

Completa les frases amb les paraules adequades.

Riu – Edificis - Erosió – Arrels – Persones - Arbres – Inundació - Canalitzacions

- Fresca -

Tenim una ___________ quan el riu porta tanta aigua que surt dels marges.

Les _________ dels arbres ajuden a mantenir la forma del riu. I eviten que hi hagi massa _______.

Els animals que viuen al riu prefereixen que l’aigua estigui ________. Els _________ agafen del _______ els nutrients i l’aigua que necessiten per

créixer.

Les _________, a vegades, ajudem a que el risc de patir una inundació sigui més gran.

La construcció de __________________ i d’___________ augmenten les possibilitats de patir una inundació.


Qui o què creieu que pot provocar una inundació? Quines són les causes principals d’una inundació? Les principals causes d’inundació són el desgel i les pluges. La tala abusiva de boscos i la construcció de canalitzacions i edificis també poden provocar inundacions. Aquest mateix efecte també el poden tenir els incendis forestals, com ha passat a finals d’estiu a Ger: hi ha hagut desperfectes a la Carrerada de Ger per desbordament del torrent del Coforn que, a la seva conca de recepció, havia patit un incendi l’estiu anterior (incendi forestal entre els municipis de Ger i Guils de Cerdanya).

Sabríeu dir en quina època de l’any hi ha més possibilitats de que hi hagi una inundació? A la primavera, just quan comença a fer calor i la neu es fon. Els rius van plens d’aigua del desgel. Si plou amb força les possibilitats d’inundació són elevades. A la tardor també n’hi pot haver perquè és una època en què hi pot haver pluges molt abundants.

Si hi hagués una inundació que afectés casa teva, què és el que et sabria més greu de perdre? Resposta oberta.

Sabeu què és una bassa? Quines diferències podem trobar entre una bassa i un riu? És bo per els animals i les plantes que hi hagi basses? Resposta oberta. Els nens que han fet taller 5A tindran la informació.


La plantació: El cicle de successió vegetal

Aquí teniu fotografies dels llocs on plantarem. Quina d’aquestes fotografies s’assembla més al lloc on planta el vostre grup? Fixeu-vos en el terra i en l’entorn. Encercleu la foto que més s’assembla al lloc on planteu.

Plantada a la zona de Ger (primeres zones de plantació), fotografia de la dreta: planten en un bosc, amb terra gruixuda i vegetació a terra. Plantada a les zones d’All (últimes zones de plantació), foto de l’esquerra on hi ha terra molt compactada i gairebé no hi ha vegetació. Els boscos es fan de manera natural a través del procés de successió. La successió és el camí que hi ha des d’un terreny on hi ha només roca fins a tenir un bosc amb una capa de terra gruixuda i bona. A mesura que la capa de terra és més gruixuda i més rica hi poden viure més vegetals i vegetals més grans.

Terres desèrtiques Herbassar Matollar Bosc

Roca nua Roca alterada Terra prima Terra gruixuda


Des d’aquest punt on ens trobem podem observar la zona on farem la plantació. En quina etapa del quadre de sobre creieu que es troba la zona on plantarem? Primera zona de plantació (Ger): la zona es troba en un estat de terra gruixuda on hi trobem un bosc.

Segona zona de plantació (All): la zona es troba en un estat d’herbassar gairebé desèrtic on hi ha roca alterada.

Si fóssiu un arbre, us agradaria viure al lloc on heu plantat? Per què? Sí o no. Resposta oberta.

Quines coses bones penseu que té el lloc on heu plantat el vostre arbre? Zona de Ger: la terra és bona (amb molta quantitat de matèria orgànica) i gruixuda. Per això els arbres podran arrelar bé i tindran prou aigua perquè la terra no s’assecarà gaire. Zona d’All: tindran molta llum i tindran poca competència d’altres plantes.

Quines coses dolentes penseu que té el lloc on heu plantat el vostre arbre? Zona de Ger: com que és a dins del bosc potser hi haurà plantes que li faran competència per la llum, l’aigua i els nutrients. Zona d’All: la terra és prima, amb pocs nutrients, i dura: per això li pot costar d’arrelar i de tenir prou aigua per viure.

Torneu a mirar les fotografies dels lloc de plantació. Quines diferències veieu entre el lloc on heu plantat vosaltres i el lloc on plantaran d’altres escoles? Resposta oberta.

Sabríeu dir quines coses bones i quines coses dolentes té el seu lloc de plantació? Pregunteu als vostres companys d’altres escoles què en pensen.


El camí de Sant Jaume Annex al taller 5B: Taller del Segre: l’ecosistema del riu

Llegiu aquest poema que va escriure León Felipe. D’aquest poema també en va fer una cançó Paco Ibáñez. Podeu buscar-la a internet i escoltar-la.

Como tú

Así es mi vida, piedra,

como tú. Como tú, piedra pequeña;

como tú, piedra ligera;

como tú, canto que ruedas por las calzadas

y por las veredas; como tú,

guijarro humilde de las carreteras; como tú,

que en días de tormenta te hundes

en el cieno de la tierra y luego

centelleas bajo los cascos

y bajo las ruedas; como tú, que no has servido

para ser ni piedra de una lonja,

ni piedra de una audiencia, ni piedra de un palacio, ni piedra de una iglesia;

como tú, piedra aventurera;

como tú, que tal vez estás hecha sólo para una honda,

piedra pequeña y

ligera...


Com és la pedra que descriu el poema? La pedra és petita, lleugera, humil, aventurera.

Què fa la pedra que descriu el poema? Rodar per calçades i senders, enfonsar-se en el fang, brillar sota les peülles dels animals i de les rodes.

Per quines coses no serveix la pedra que descriu el poema? La pedra del poema no serveix per ser pedra de llotja, ni d’audiència, ni de palau ni d’església.

Per quina cosa potser només està feta la pedra del poema? La pedra potser només està feta per ser llençada amb una fona.

Si fossis una pedra, quina mena de pedra t’agradaria ser? Resposta oberta.

Com és la vida del personatge que s’identifica amb la pedra? La vida del personatge és com la d’una pedra petita: senzilla i humil.

A la Festa de l’arbre, has vist algun tipus de pedra que pugui ser com la pedra que descriu el poema? Si l’has vista, què t’hi ha fet pensar? Sí o no. La pedra que descriu el poema podria ser un còdol dels que hi ha a la vora del riu. Són pedres més aviat petites, arrodonides de tan rodar dins del riu i xocar amb les pedres veïnes, sense arestes, que no serveixen per a ser tallades. L’ús tradicional que se’ls ha donat ha sigut per empedrar carrers, camins o carreteres (a Cerdanya encara hi ha alguns carrers empedrats amb còdols de riu).

Entre tots podeu fer un mural que expliqui el poema o un conte que expliqui les aventures d’una pedra.

Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre...Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre El...

Documents

Transcript of Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre...Quadern de camp de la 22ª Festa de l’Arbre El...