quadern 37 internet:Maquetación 1mayoría de los estados de Brasil. Además, su lucha, su...
82
núm 37 El Moviment dels Camperols Sense Terra El Movimiento de los Campesinos Sin Tierra
Transcript of quadern 37 internet:Maquetación 1mayoría de los estados de Brasil. Además, su lucha, su...
núm
37
El Moviment dels Camperols Sense Terra
El Movimiento de los Campesinos Sin Tierra
PERIODICITAT: TrimestralJunio / Juny 2008Autor / Autor: Helinair Souza e Silva, Irene Ruiz AguilóFotografia portada / Fotografía portada: Lisette VallEdita: Direcció General de Cooperació,
Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigracióhttp://dgcooper.caib.esCoordinació / Coordinación: Benante Balear S.L.Disseny i maquetació / diseño y maquetación: Maria Perelló i Dori HernándezDirecció / Dirección: Carretera de Valldemossa, Km. 7,4. Parc Bit, Edifici Lleret.Parcel·la 9A. Codi Postal: 07121. Palma
Imprimeix: Jorvich S.L.Dipòsit legal: PM-503/2005
3ÍNDEXÍNDICE
4
ÍNDEX
1. Introducció .................................................................................................................................. 5
2. Breu contextualització geogràfica i socioeconòmica ................................................ 11
3. Història/Origen del Moviment Sense Terra .................................................................... 19
4. El MST: naturalesa i objectius .............................................................................................. 25
5. Instàncies Organitzatives i Sectors.................................................................................... 31
6. Tasques del sector .................................................................................................................. 41
7. La ocupació de la Terra i el seu fonament constitucional ........................................ 53
8. Estratègies i formes de lluita................................................................................................ 61
9. Campaments vs Assentaments .......................................................................................... 65
10. La Bandera i altres símbols ................................................................................................ 71
11. Compromisos amb la terra i amb la vida...................................................................... 77
12. La violència.............................................................................................................................. 81
13. Altres informacions .............................................................................................................. 87
14. Quaderns publicats .............................................................................................................. 95
5
INDICE
1. Introducción ............................................................................................................................................ 5
2. Breve contextualización geográfica y socioeconómica ........................................................ 11
3. Historia/Origen del Movimiento Sin Tierra ................................................................................ 19
4. El MST: naturaleza y objetivos ........................................................................................................ 25
5. Instancias Organizativas y Sectores ............................................................................................ 31
6. Tareas del sector .................................................................................................................................. 41
7. La ocupación de la Tierra y su fundamento constitucional.................................................. 53
8. Estrategias y formas de lucha ........................................................................................................ 61
9. Campamentos vs Asentamientos.................................................................................................. 65
10. La Bandera y otros símbolos ........................................................................................................ 71
11. Compromisos con la tierra y con la vida .................................................................................. 77
12. La violencia ........................................................................................................................................ 81
13. Otras informaciones ........................................................................................................................ 87
14. Quadernos publicados.................................................................................................................... 95
61. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓN
7
El Moviment dels Treballadors RuralsSense Terra (Movimento dos Trabalha-dores Rurais Sem Terra, en portuguès),MST abreujat, és un moviment social demasses, sorgit fa més de vint anys, quees defineix com una articulació de cam-perols que lluiten per la terra i per la re-forma agrària al Brasil. És un movimentautònom, sense vinculacions político-partidàries o religioses.
Va sorgir com a oposició al nefastmodel de reforma agrària impost, en elsanys 70, pel règim militar. El que el MSTcerca és la redistribució de terres im-productives.
Es tracta d’un moviment social, proba-blement el més gran del món en quanta nombre d’integrants, ben organitzatsi estructurats, present en la majoria delsestats del Brasil. A més, la seva lluita, laseva filosofia i la seva forma d’actuar,serveixen de model per a molts altresmoviments socials existents a AmèricaLlatina i a la resta del món.
Una de les principals metes del MST ésaconseguir la reforma agrària i terra perpoder treballar en ella i alimentar-sedels seus fruits. Per a això és necessari“ocupar” els latifundis que no complei-xen la seva funció social i aquells en elsquals no es respecten les exigències le-gals (on hi ha treball esclau, terres quesobrepassen determinats límits en lesseves dimensions, terres abandonadesi no explotades...).
La lluita per la terra i per la reformaagrària no és l’única batalla en la qualel MST és presenta. El Moviment volanar més enllà i transformar la societat,alliberant-la de vicis i prejudici, tornant-
El Movimiento de los Trabajadores Ruralessin Tierra (Movimento dos TrabalhadoresRurais Sem Terra, en portugués), abreviadoMST, es un movimiento social de masas,surgido hace más de veinte años, que sedefine como una articulación de campesi-nos que luchan por la tierra y por la re-forma agraria en Brasil. Es un movimientoautónomo, sin vinculaciones político-par-tidarias o religiosas.
Surgió como oposición al nefasto modelode reforma agraria impuesto, en los años70, por el régimen militar. Lo que el MSTbusca es la redistribución de tierras impro-ductivas.
Se trata de un movimiento social, proba-blemente el más grande del mundo encuanto a número de integrantes, bien or-ganizado y estructurado, presente en lamayoría de los estados de Brasil. Además,su lucha, su filosofía y su forma de actuar,sirven de modelo para otros muchos mo-vimientos sociales existentes en AméricaLatina y en el resto del mundo.
Unas de las principales metas del MST esconseguir la reforma agraria y tierra parapoder trabajar en ella y alimentarse de susfrutos. Para ello es necesario “ocupar” loslatifundios que no cumplen su función so-cial y aquellos en los que no se respetan lasexigencias legales (donde hay trabajo es-clavo, tierras que sobrepasan determina-dos límites en sus dimensiones, tierrasabandonadas y no explotadas…).
La lucha por la tierra y por la reforma agra-ria no es la única batalla en la que el MSTestá presenta. El Movimiento quiere ir másallá y transformar la sociedad, liberándolade vicios y prejuicio, devolviéndole la dig-nidad y rescatando detalles culturales que
li la dignitat i rescatar detalls culturalsque el pas del temps s’entossudeix enesborrar. Tots els seus actes s’impreg-nen de valors com la solidaritat i la jus-tícia, la pau i la igualtat, la defensa delmedi ambient i dels drets humans, etc.
El MST no és un simple moviment so-cial. Interiorment propugna una novaforma de vida, nous costums. Batallaamb insistència tota opressió i s’oposaal capitalisme ferotge que margina agrans sectors de població. Amb lesseves tendències clarament esquerra-nes, el Moviment Sense Terra lluita pelsoblidats i els indefensos, pressiona lesautoritats, alerta d’injustícies i actua enconseqüència per eliminar-les.
Malgrat ser un moviment social, des-taca la seva gran capacitat per pressio-nar i fer-se escoltar per les autoritats.No en va, els seus més de quatre mi-
el paso del tiempo se empeña en borrar.Todos sus actos se impregnan de valorescomo la solidaridad y la justicia, la paz y laigualdad, la defensa del medio ambiente yde los derechos humanos, etc.
El MST no es un simple movimiento social.En su seno se propugna una nueva formade vida, nuevas costumbres. Batalla con in-sistencia toda opresión y se opone al capi-talismo feroz que margina a grandessectores de población. Con sus tendenciasclaramente izquierdistas, el MovimientoSin Tierra lucha por los olvidados y los in-defensos, presiona a las autoridades,alerta de injusticias y actúa en consecuen-cia para eliminarlas.
Pese a ser un movimiento social, destacasu gran capacidad para presionar y ha-cerse escuchar por las autoridades. No envano, sus más de cuatro millones de inte-grantes, tienen derecho ha hacerse oír.
8
Helinair Souza e Silva
lions d’integrants, tenen dret ha fer-sesentir.
El MST s’enfronta a innombrables obs-tacles en la seva lluita diària però laseva determinació no té límits i per aixòno s’atura de créixer i de rebre suportsprovinents de tots els racons del pla-neta. Guanya força després de cadaatac i els seus integrants es reafirmenen les seves reivindicacions i metes.
No cessarà en la sevatenacitat ja que estàplenament convençutque un altre món éspossible.
El MST se enfrenta a innumerables obstá-culos en su lucha diaria pero su determina-ción no tiene límites y por ello no para decrecer y de recibir apoyos provenientes detodos los rincones del planeta. Se Fortalecetras cada ataque y sus integrantes se reafir-man en sus reivindicaciones y metas.
No cesará en su empeño dado que estáplenamente convencido de que otromundo es posible.
9
Jaume Alsina
10
2. BREU CONTEXTUALITZACIÓ GEOGRÀFICAI SOCIOECONÒMICA
2. BREVE CONTEXTUALIZACIÓN GEOGRÁFICAY SOCIOECONÓMICA
11
El Brasil és el país més extens de l’Amè-rica del Sud i el cinquè del món. Lesseves fronteres limiten amb tots els paï-sos sud-americans, exceptuant Xile i l’E-quador. Es pot destacar que gran partdel seu contorn ve delimitat per l’oceàAtlàntic.
A l’actualitat, la seva capital és Brasília,que va substituir Rio de Janeiro el 1960,encara que la primera capital va ser Sal-vador de Bahia. Malgrat això, Sâo Pauloés la ciutat més poblada. La forma degovern del Brasil és la república federalpresidencial el president del qual ésLuiz Inácio Lula da Silva.
La república federativa del Brasil s’orga-nitza en 27 unitats federals (26 estats,més el Districte Federal), on s’ubica lacapital federal, Brasília. Està situada a lazona nord-est d’Amèrica del Sud, ocu-pant una extensió superfície de terrenytotal de 8.514.877 km2 i compte ambuna població de 183.888.941 habitants(dades de 2007).
L’economia del Brasil és la més potent
Brasil es el país más extenso de Sudamé-rica y el quinto del mundo. Sus fronteraslimitan con todos los países sudamerica-nos, exceptuando a Chile y Ecuador. Cabedestacar que gran parte de su contornoviene delimitado por el océano Atlántico.
En la actualidad, su capital es Brasilia,que sustituyó a Rio de Janeiro en 1960,aunque la primera capital fue Salvadorde Bahía. Pese a eso, Sâo Paulo es la ciu-dad más poblada. La forma de gobiernode Brasil es la republica federal presiden-cial cuyo presidente es Luiz Inácio Lula daSilva.
La república federativa de Brasil se orga-niza en 27 unidades federales (26 esta-dos, más el Distrito Federal), donde seubica la capital federal, Brasilia. Está si-tuada en la zona noreste de Sudamérica,ocupando una extensión superficie de te-rreno total de 8.514.877 km2 y cuentacon una población de 183.888.941 habi-tantes (datos de 2007).
Cabe destacar que el MST está presenteen 24 de los estados de Brasil, no ac-
Fuente: www.dholmes.com/master-list/brasil.gif
d’Amèrica Llatina i les seves exporta-cions es troben entre les vint més gransdel món. Es tracta d’una superpotènciaagrícola que destaca en la producció deproductes com a sucre, carn, cafè, soja,fruites i d’altres. Però a més, gaudeix dediversos i múltiples recursos naturals(aigua, fusta, carbó, or, metalls diversos,pedres precioses, etc.) i una admirable ivariada flora i fauna.
Els brasilers descendeixen d’una àmpliavarietat de races (indígenes, blancs eu-ropeus, africans, asiàtics...) fet que in-crementa la riquesa cultural del país.
D’altra banda hi ha la problemàtica dela concentració de terra. Al Brasil la dis-tribució de la terra és una de les méstràgiques i desiguals del món. Aproxi-madament, l’1% dels propietaris posse-eix a prop del 46% de totes les terres,mentre que al 90% li correspon pocmenys del 20% de les propietats. Amés, la situació s’agreuja pel fet que tan
tuando en Acre, Roraima ni Amapá.
La economía de Brasil es la más potentede América Latina y sus exportaciones seencuentran entre las veinte más grandesdel mundo. Se trata de una superpoten-cia agrícola que destaca en la producciónde productos como azúcar, carne, café,soja, frutas y otros. Pero, además, goza dediversos y múltiples recursos naturales(agua, madera, carbón, oro, metales va-rios, piedras preciosas, etc y una admira-ble y variada flora y fauna.
Los brasileños descienden de una ampliavariedad de razas (indígenas, blancos eu-ropeos, africanos, asiáticos…) hecho queincrementa la riqueza cultural del país.
Por otra parte existe la problemática dela concentración de tierra. En Brasil la dis-tribución de la tierra es una de las mástrágicas y desiguales del mundo. Aproxi-madamente, el 1% de los propietariosposee cerca del 46% de todas las tierras,
12
Irene Ruiz Aguiló
sol es conrea alguna cosa més del 50%de la superfície cultivable, quedant uns4.8 milions de famílies de treballadorsrurals sense terra per treballar. D’altrabanda, grans extensions de terra sónimproductives o estan subexplotades.Així doncs, el Brasil és un país molt ricen recursos naturals i gaudeix d’unagran varietat de cultures i pobles. Tan-mateix, gran part de la seva poblacióviu sumida en la pobresa, amb prou fei-
mientras que al 90%le corresponde pocomenos del 20% delas propiedades.Además, la situa-ción se agrava porel hecho que tansolo se cultiva algomás del 50% de lasuperficie cultiva-ble, quedando unos4.8 millones de fa-milias de trabajado-res rurales sin tierrapara trabajar.. Porotra parte, grandesextensiones de tie-rra son improducti-vas o estánsubexplotadas.
Así pues, Brasil es unpaís muy rico en re-cursos naturales ygoza de una granvariedad de culturasy pueblos. Sin em-bargo, gran partede su población vivesumida en la po-breza, sin apenasacceso a la alimen-tación ni a los servi-
cios y derechos básicos tales como elagua, la vivienda o la educación.
Incomprensiblemente y, pese a ser elmayor exportador de grano del mundo,en su territorio miles de personas pasanhambre.
En las décadas pasadas los pobladoresde las zonas rurales emigraron a la ciu-dad en busca de mejores condiciones de
13
Jaume Alsina
nes d’accés a l’alimentació i als serveis idrets bàsics tals com l’aigua, l’habitatgeo l’educació.
Incomprensiblement i, malgrat ser elmajor exportador de gra del món, en elseu territori milers de persones passengana.
A les dècades passades els pobladorsde les zones rurals van emigrar a la ciu-tat a la recerca de millors condicions devida. Però pocs van trobar aquestaprosperitat tan desitjada. Les ciutats, in-capaces d’absorbir els massius despla-çaments de població, van anarmarginant els nouvinguts confinant-losen cinturons urbans o tuguris insalu-bres en els quals la supervivència era (iés) una meta difícil d’assolir. Són de so-bres conegudes les immenses “favelas”que envolten ciutats com Rio de Ja-
vida. Pero pocos encontraron esa prospe-ridad tan deseada. Las ciudades, incapa-ces de absorber los masivosdesplazamientos de población, fueronmarginando a los recién llegados confi-nándoles en cinturones urbanos o tugu-rios insalubres en los que la supervivenciaera (y es) una meta difícil de alcanzar. Sonde sobra conocidas las inmensas “fave-las” que rodean ciudades como Rio de Ja-neiro o Sâo Paulo, en las que la vida valemenos que una bala y donde reinan elcaos y la delincuencia.
Dado que la ciudad ya no es una alterna-tiva viable para los que huyen de la po-breza, varios movimientos sociales, entreellos el MST, procuran conseguir el re-greso al medio rural de los ciudadanosdesempleados y sin futuro en la ciudad,de manera que, trabajando la tierra consus propias manos puedan alimentarse y
14
Lisette Vall
neiro o Sâo Paulo, en les quals la vidaval menys que una bala i on regnen elcaos i la delinqüència.
Ja que la ciutat jano és una alterna-tiva viable per alsque fugen de lapobresa, diversosmoviments socials,entre ells el MST,procuren aconse-guir la tornada almedi rural dels ciu-tadans aturats isense futur a la ciu-tat, de maneraque, treballant laterra amb les sevespròpies mans pu-guin alimentar-se iviure dignament alcostat de les sevesfamílies. Així, en elcamp, les famíliespoden escapar dela gana, la pobresa,l’exclusió, les dro-gues i la violència.
vivir dignamente junto a sus familias. Así,en el campo, las familias pueden escapardel hambre, la pobreza, la exclusión, lasdrogas y la violencia.
15
Jaume Alsina
3. HISTÒRIA/ORIGEN DEL MOVIMENT SENSE TERRA (MST)3. HISTORIA/ORIGEN DEL MOVIMIENTO SIN TIERRA (MST)
17
En el passat, els pobladors nòmades vi-vien de la cacera, la pesca i la collita d’a-liments que la naturalesa els oferia. Nohi havia, en aquell temps, desigualtats niacumulació de riqueses.
Amb l’arribada dels colonitzadors portu-guesos va començar un procés d’apro-piació de la terra, la qual va ser divididai assetjada. Així, la terra va quedar a lesmans d’uns quants, excloent la majoriade les persones originàries d’aquell lloci condemnant-los a la pobresa, la margi-nalitat i la dependència d’altres per so-breviure.
Va ser el començament de l’explotació il’opressió; els segles de colonialisme vanafavorir l’explotació, no solament delséssers humans (convertits en esclaus o,en el pitjor dels casos, exterminats) sinótambé dels recursos naturals (or, plata,pedres precioses, fusta i altres produc-tes) que van ser piratejats sense cap es-crúpol.
La injustícia va arribar així a aquesta partdel continent llatinoamericà. Va ser l’inicide les primeres revoltes populars que esvan succeir al llarg de la història fins alsnostres dies.
Durant la Colonització i fins a finals de1800, els indis i els negres portats de l’À-frica, protagonitzaven les lluites, defen-sant els territoris envaïts pelscolonitzadors i explotadors. A finals delsegle XIX i inici del segle XX, van sorgirmoviments camperols messiànics, queseguien un líder carismàtic (com exem-ples es poden citar els moviments de Ca-nutos, amb Antônio Conselheiro, els delContestat, amb Monje José María, elCangaço, amb Lampião i d’altres).
En el pasado, los pobladores nómadas vi-vían de la caza, la pesca y la recolección dealimentos que la naturaleza les ofrecía. Nohabía, por aquel entonces, desigualdadesni acumulación de riquezas.
Con la llegada de los colonizadores portu-gueses comenzó un proceso de apropia-ción de la tierra, la cual fue dividida ycercada. Así, la tierra quedó en manos deunos pocos, excluyendo a la mayoría de laspersonas originarias de aquel lugar y con-denándoles a la pobreza, la marginalidad yla dependencia de otros para sobrevivir.
Fue el comienzo de la explotación y la opre-sión; los siglos de colonialismo favorecie-ron la explotación, no sólo de los sereshumanos (convertidos en esclavos o, en elpeor de los casos, exterminados) sino tam-bién de los recursos naturales (oro, plata,piedras preciosas, madera y demás produc-tos) que fueron pirateados sin ningún es-crúpulo.
La injusticia llegó así a esta parte del conti-nente latinoamericano. Fue el inicio de lasprimeras revueltas populares que se suce-dieron a lo largo de la historia hasta nues-tros días.
Durante la Colonización y hasta finales de1800, los indios y los negros traídos deÁfrica, protagonizaban las luchas, defen-diendo los territorios invadidos por los colo-nizadores y explotadores. A fines del sigloXIX e inicio del siglo XX, surgieron movi-mientos campesinos mesiánicos, que se-guían un líder carismático (como ejemploscabe citar los movimientos de Canutos, conAntônio Conselheiro, los del Contestado,con Monje José María, el Cangaço, conLampião y otros ). En las décadas de los años 30 y 40 se dieron
En les dècades dels anys 30 i 40 es vandonar diversos conflictes violents en al-gunes regions per apropiacions de te-rrenys abandonats. Entre 1950 i 1964, elmoviment camperol es va organitzarcom a classe, sorgint les Lligues Campe-roles, la Unió dels Llauradors i Treballa-dors Agrícoles del Brasil (ULTABs) i elMoviment dels Agricultors Sense Terra(Màster). Tots aquests moviments van seraixafats per la dictadura militar instau-rada el 1964 i els seus líders van ser as-sassinats, presos o exiliats.
Els inicis del MST, successor d’altres mo-viments anteriors, vénen marcats per unconjunt de factors polítics, socials i eco-nòmics, interrelacionats entre si, que esvan donar en la dècada dels setanta i elsvuitanta. La seva aparició és fruit d’algu-nes i diferents lluites i reivindicacions an-teriors.
El Moviment dels Treballadors RuralsSense Terra va néixer de les lluites con-cretes per la conquesta de la terra que elstreballadors del camp van anar duent aterme de forma aïllada al Sud del país, alfinal els anys 70.
A fi del règim militar (1964-1984), el Brasilva viure un procés d’obertura política.Però el capitalisme nacional no aconse-guia alleugerir la problemàtica de la con-centració de la terra, ni l’expulsió delspobres de l’àrea rural, que emigraven ala ciutat a la recerca de prosperitat. Amés, la modernització de l’agricultura vaincrementar l’èxode rural i la política decolonització va entrar en una severa crisi.
Després de llargs anys caracteritzatsper un procés de concentració de lati-fundis (grans extensions de terra) a les
diversos conflictos violentos en algunas re-giones por apropiaciones de terrenosabandonados. Entre 1950 y 1964, el movi-miento campesino se organizó como clase,surgiendo las Ligas Campesinas, la Uniónde los Labradores y Trabajadores Agrícolasdel Brasil (ULTABs) y el Movimiento de losAgricultores Sin Tierra (Master). Todos estosmovimientos fueron aplastados por la dic-tadura militar instaurada en 1964 y sus lí-deres fueron asesinados, presos o exiliados.
Los inicios del MST, sucesor de otros movi-mientos anteriores, vienen marcados porun conjunto de factores políticos, sociales yeconómicos, interrelacionados entre sí, quese dieron en la década de los setenta y losochenta. Su surgimiento es fruto de varias ydistintas luchas y reivindicaciones anterio-res.
El Movimiento de los Trabajadores RuralesSin Tierra nació de las luchas concretas porla conquista de la tierra que los trabajado-res del campo fueron llevando a cabo deforma aislada en el Sur del país, al final losaños 70.
Con el fin del régimen militar (1964-1984),Brasil vivió un proceso de apertura política.Pero el capitalismo nacional no conseguíaaliviar la problemática de la concentraciónde la tierra, ni la expulsión de los pobres delárea rural, que emigraban a la ciudad enbusca de prosperidad. Además, la moder-nización de la agricultura incrementó eléxodo rural y la política de colonizaciónentró en una severa crisis.
Tras largos años caracterizados por un pro-ceso de concentración de latifundios (gran-des extensiones de tierra) en manos depocos sectores de la sociedad, se produjoun gran aumento y empobrecimiento de
18
mans de pocs sectors de la societat, es vaproduir un gran augment i empobri-ment dels petits camperols del Brasil. Eldescontentament era generalitzat; la in-dignació, també.
Amb l’arribada d’un procés de transicióde la dictadura militar, els camperols vancomençar a organitzar-se. Van sorgir di-versos moviments i organitzacions decamperols que van comptar amb el su-port de l’església catòlica, especialmentde la Comissió Pastoral de la Terra. Juntsvan unir els seus esforços per aconseguirun repartiment just de les terres i la re-ducció de les desigualtats socials, mentrees tractava de transformar la societat.
Els diferents moviments pro reformaagrària van començar un procés d’articu-lació i organització. En aquest context,amb el temps, van sorgir i van anar arti-culant-se diverses lluites populars. Així,es va donar origen a una nova forma depressió dels camperols: les ocupacionsorganitzades per desenes o centenes defamílies.
En aquesta tessitura, a poc a poc, es vaestructurar el Moviment Sense Terra, queva iniciar la seva etapa en el campamentde la Cruïlla Natalino, en Ronda Alta (RioGrande do Sul), i el Moviment dels Agri-cultors Sense Terra del Oest (de l’estat deParaná). Va ocórrer el 1981, quan un grannombre de famílies van aixecar un cam-pament a la Cruïlla Natalino. Posterior-ment es van assentar en aquesta i altresàrees i hisendes. A partir d’aquell mo-ment el Moviment dels Sense Terra es vaanar disseminant per tot el país.Es pot esmentar que la primera ocupa-ció de terra va tenir lloc el 7 de setem-bre de 1979, quan un grup de famílies
los pequeños campesinos de Brasil. El des-contento era generalizado; la indignación,también.
Con la llegada de un proceso de transiciónde la dictadura militar, los campesinos co-menzaron a organizarse. Surgieron variosmovimientos y organizaciones de campe-sinos que contaron con el apoyo de la igle-sia católica, especialmente de la ComisiónPastoral de la Tierra. Juntos unieron sus es-fuerzos para conseguir un reparto justo delas tierras y la reducción de las desigualda-des sociales, al tiempo que se trataba detransformar la sociedad.
Los diferentes movimientos pro reformaagraria comenzaron un proceso de articu-lación y organización. En ese contexto, conel tiempo, surgieron y fueron articulándosevarias luchas populares. Así, se dio origen auna nueva forma de presión de los campe-sinos: las ocupaciones organizadas por de-cenas o centenas de familias.
En esa tesitura, poco a poco, se estructuró elMovimiento Sin Tierra, que inició su anda-dura en el campamento de la EncrucijadaNatalino, en Ronda Alta (Rio Grande doSul), y el Movimiento de los Agricultores SinTierra del Oeste (del estado de Paraná).Ocurrió en 1981, cuando un gran númerode familias levantaron un campamento enla Encrucijada Natalino. Posteriormente seasentaron en ésa y otras áreas y haciendas.A partir de ese momento el Movimiento delos Sin Tierra se fue diseminando por todoel país.
Cabe mencionar que la primera ocupaciónde tierra tuvo lugar el 7 de septiembre de1979, cuando un grupo de familias sin tie-rra ocupó dos parcelas de un inmenso lati-fundio, la hacienda Sarandi, en el sur del
19
sense terra va ocupar dues parcel·lesd’un immens latifundi, la hisenda Sa-randi, al sud del país. Aquesta va ser laprimera ocupació de terra en RioGrande del Sud, encara en l’època dela dictadura militar, fins i tot abans del’aparició del Moviment Sense Terra,que no es va gestar va sorgir fins a1984.
Aquest episodi a la hisenda Sarandi vaajudar a estimular, la resistència d’unaltre campament posterior, el de l’En-cruzilhada Natalito, en aquesta ma-teixa regió.
El MST es va formar en els anys 1983 i1984, però no serà fins a 1985 quan esconsolidi, gràcies a un congrés multi-tudinari que va tenir lloc a Curitiba (Pa-raná), el gener d’aquell mateix any.
país. Ésta fue la primera ocupación de tierraen Rio Grande del Sur, todavía en la épocade la dictadura militar, incluso antes del sur-gimiento del Movimiento Sin Tierra, que nose gestó surgió hasta 1984.
Este episodio en la hacienda Sarandi ayudóa estimular, la resistencia de otro campa-mento posterior, el de la Encruzilhada Nata-lito, en esa misma región.
El MST se formó en los años 1983 y 1984,pero no será hasta 1985 cuando se conso-lide, gracias a un congreso multitudinarioque tuvo lugar en Curitiba (Paraná), enenero de ese mismo año.
Vemos pues, que el MST es heredero y conti-nuador de varias luchas (algunas ellas, conmuchos siglos de historia) como la de los in-dígenas, los negros africanos, las luchas ais-
20
Irene Ruiz Aguiló
Veiem doncs, que el MST és hereu icontinuador de diverses lluites (algu-nes d’elles, amb molts segles d’histò-ria) com la dels indígenes, els negresafricans, les lluites aïllades per la terraque comencessin a ocórrer en dife-rents estats, les reivindicacions per lareforma agrària de l’organització cone-guda com "Via Camperola", etc., quevan desembocar en l’aparició del MSTen “l´Encrucilhada Natalito”, i la sevaconsolidació el gener de 1985 a Curti-tiba, ja amb 1500 militants disposats aenfrontar-se a la desigualtat, l’opressiói la injustícia.
ladas por la tierra que empezaran a ocurriren distintos estados, las reivindicaciones porla reforma agraria de la organización cono-cida como “Vía Campesina”, etc, que desem-bocaron en el surgimiento del MST en la“Encrucilhada Natalito”, y su consolidaciónen enero de 1985 en Curtitiba, ya con 1500militantes dispuestos a enfrentarse a la des-igualdad, la opresión y la injusticia.
21
4. EL MST: NATURALESA I OBJECTIUS4. EL MST: NATURALEZA Y OBJETIVOS
23
El Moviment Sense Terra és un movi-ment social de masses, compost per unagran quantitat de persones, de caràcterpopular i autònom (en sentit ampli).
Es tracta d’una organització en la qual espermet la pluralitat política i religiosa,sense distinció de raça, credo religiós ofiliació política.
Està integrat per comunitats de treballa-dors, perfectament organitzats, que llui-ten per la terra i per la reforma agrària alBrasil, mentre procuren aconseguir latransformació de la societat per fer-lamés justa i igualitària.
El MST persegueix tres grans objectius:la terra, la reforma agrària i una societatmés justa. Lluita per l’expropiació de lesgrans extensions que es troben a lesmans de grans propietaris i multinacio-
El Movimiento Sin Tierra es un movimientosocial de masas, compuesto por una grancantidad de personas, de carácter populary autónomo (en sentido amplio).
Se trata de una organización en la que sepermite la pluralidad política y religiosa, sindistinción de raza, credo religioso o filiaciónpolítica.
Está integrado por comunidades de traba-jadores, perfectamente organizados, queluchan por la tierra y por la reforma agrariaen Brasil, al tiempo que procuran lograr latransformación de la sociedad para hacerlamás justa e igualitaria.
El MST persigue tres grandes objetivos: latierra, la reforma agraria y una sociedadmás justa. Lucha por la expropiación de lasgrandes extensiones que se encuentran enmanos de grandes propietarios y multina-
Ornella Flores
nals. Procura també el final dels latifun-dis improductius i exigeix que es deter-mini una extensió màxima d’hectàreesper a la propietat rural. El MST s’oposa alsfracassats projectes de colonització delsúltims trenta anys i exigeix una políticaagrícola en benefici del petit productor.El MST defensa el respecte i l’autonomiade les zones indígenes, poble amenaçatcontínuament pels terratinents i les mul-tinacionals.
A la vegada, lluita per la democratitzacióde l’aigua i altres recursos naturals. Amés, el MST persegueix el càstig dels as-sassins de treballadors rurals i defensa elcobrament de l’Impost Territorial Rural(ITR), amb destinació dels tributs per a lareforma agrària.
cionales. Procura también el fin de los lati-fundios improductivos y exige que se deter-mine una extensión máxima de hectáreaspara la propiedad rural. El MST se opone alos fracasados proyectos de colonización delos últimos treinta años y exige una políticaagrícola en beneficio del pequeño produc-tor. El MST defiende el respeto y la autono-mía de las zonas indígenas, puebloamenazado continuamente por los terrate-nientes y las multinacionales.
A su vez, lucha por la democratización delagua y otros recursos naturales. Además, elMST persigue el castigo de los asesinos detrabajadores rurales y defiende el cobro delImpuesto Territorial Rural (ITR), con destinode los tributos para la reforma agraria.
24 Els seus objectius són variats i molt nombrosos, destacant, a més dels ja esmentats, els següents:
● Eliminar la pobresa en el camp.● Eliminar la desigualtat social.● Garantir feina i educació per atots.● Garantir la sobirania alimentària.● Garantir la participació igualità-ria de les dones.● Preservar la biodiversitat vege-tal, animal i la diversitat cultural.● Garantir condicions de vida ade-quades.● Construir una societat sense ex-plotats ni explotadors on la feinatingui supremacia sobre el capi-tal.● Garantir que la terra, un bé detots, estigui al servei de la socie-tat.
Sus objetivos son variados y muynumerosos, destacando, además de losya mencionados, los siguientes:
● Eliminar la pobreza en el campo.● Eliminar la desigualdad social.● Garantizar trabajo y educaciónpara todos.● Garantizar la soberanía alimenta-ria.● Garantizar la participación iguali-taria de las mujeres.● Preservar la biodiversidad vegetal,animal y la diversidad cultural.● Garantizar condiciones de vidaadecuadas.● Construir una sociedad sin explota-dos ni explotadores donde el trabajotenga supremacía sobre el capital.● Garantizar que la tierra, un bien detodos, esté al servicio de la sociedad.● Garantizar trabajo a todos con una
Al llarg de la història del Brasil han sorgitmolts moviments socials i populars quevan lluitar pels seus interessos i per la de-fensa dels seus drets. Però la majoriad’ells van ser derrotats i/o massacratspels poderosos.
En canvi, el MST ha aconseguit sobre-viure fins avui gràcies a la seva peculiarforma d’organitzar-se. El Moviment éshereu i continuador de lluites passades iva analitzar i va identificar els errors delsseus avantpassats, tractant de no come-tre els mateixos errors i aprendre de l’ex-periència. El més destacat és que en elMST no existeix un líder, ni un president...sinó que totes les persones són part del’organització i participen en la presa dedecisions. Ningú no és imprescindible itots són importants.
Així, no existeix una forma d’acabar ambl’organització “decapitant” a la seva cú-pula, ja que aquesta no existeix com a tal.Per derrotar aquest moviment seria ne-cessari acabar amb els més de quatre mi-lions d’integrants que creixen cada dia ique estan repartits per tot Brasil.
A lo largo de la historia de Brasil han sur-gido muchos movimientos sociales y po-pulares que lucharon por sus intereses ypor la defensa de sus derechos. Pero lamayoría de ellos fueron derrotados y/omasacrados por los poderosos.
En cambio, el MST ha conseguido sobre-vivir hasta hoy gracias a su peculiar formade organizarse. El Movimiento es here-dero y continuador de luchas pasadas yanalizó e identificó los fallos de sus ante-pasados, tratando de no cometer los mis-mos errores y aprender de la experiencia.Lo más destacado es que en el MST noexiste un líder, ni un presidente… sino quetodas las personas son parte de la organi-zación y participan en la toma de decisio-nes. Nadie es imprescindible y todos sonimportantes.
Así, no existe forma acabar con la organi-zación “decapitando” a su cúpula, dadoque ésta no existe como tal. Para derrotareste movimiento sería necesario acabarcon los más de cuatro millones de inte-grantes que crecen cada día y que estánrepartidas por todo Brasil.
25
● Garantir feina a tots amb unajusta distribució de la terra, larenda i les riqueses.● Cercar permanentment la justí-cia social i la igualtat de drets eco-nòmics, polítics, socials i culturals.● Difondre els valors humanistes isocialistes en les relacions socialsi personals.● Combatre totes les formes dediscriminació social i cercar la par-ticipació igualitària de les dones,homes, joves, ancians i nens.
justa distribución de la tierra, la rentay las riquezas.● Buscar permanentemente la justi-cia social y la igualdad de derechoseconómicos, políticos, sociales y cul-turales.● Difundir los valores humanistas ysocialistas en las relaciones sociales ypersonales.● Combatir todas las formas de dis-criminación social y buscar la partici-pación igualitaria de las mujeres,hombres, jóvenes, ancianos y niños.
5. INSTÀNCIES ORGANITZATIVES I SECTORS5. INSTANCIAS ORGANIZATIVAS Y SECTORES
27
El MST és un moviment amb un funcio-nament democràtic i perfectament or-ganitzat, que actua a diferents fronts.Gaudeix d’un ampli ventall d’instànciesorganitzatives i de sectors d’actuació.La seva lluita inclou tant la protecciódel medi ambient, com la igualtat degènere, la protecció de la salut o l’edu-cació dels nens.
El Moviment Sense Terra procura sermolt participatiu, fet pel qual les basessocials tenen una gran importància ipoder decisiu. En el MST tot el món té elseu espai i la seva tasca. Tots participenen algun dels sectors d’activitat i totspoden formar part d’alguna de les ins-tàncies.
El MST està present a la pràctica totali-tat del territori del Brasil. Es tracta d’unaorganització d’enormes dimensions i
El MST es un movimiento con un funciona-miento democrático y perfectamente or-ganizado, que actúa en diferentes frentes.Goza de un amplio abanico de instanciasorganizativas y de sectores de actuación.Su lucha abarca tanto la protección delmedio ambiente, como la igualdad de gé-nero, la protección de la salud o la educa-ción de los niños.
El Movimiento Sin Tierra procura ser muyparticipativo, hecho por el cual las basessociales tienen una gran importancia ypoder decisivo. En el MST todo el mundotiene su espacio y su tarea. Todos partici-pan en alguno de los sectores de actividady todos pueden formar parte de alguna delas instancias.
El MST está presenta en la práctica totali-dad del territorio de Brasil. Se trata de unaorganización de enormes dimensiones y
Irene Ruiz Aguiló
per això ha de tenir una bona estruc-tura i forma de funcionament.El MST és present en 24 dels estats deBrasil (no és present en Acre, a Roraimani a Amapá). En cada un d’aquests 24estats, el moviment estableix una divi-sió del territori en regions.
El complex sistema organitzatiu se-gueix una estructura piramidal que vades de la base (el conjunt de totes lespersones integrants que participen enles decisions més quotidianes) fins a lainstància més alta que pren les deci-sions més rellevants (com les directriusi objectius a seguir, les decisions detipus polític...).
por ello tiene que poseer una buena estruc-tura y forma de funcionamiento. El MST está presente en 24 de los estadosde Brasil (no está presente en Acre, en Ro-raima ni en Amapá). En cada uno de estos24 estados, el movimiento establece unadivisión del territorio en regiones.
El complejo sistema organizativo sigueuna estructura piramidal que va desde labase (el conjunto de todas las personas in-tegrantes que participan en las decisionesmás cotidianas) hasta la instancia másalta que toma las decisiones más relevan-tes (como las directrices y objetivos a se-guir, las decisiones de tipo político…).
La base de social del MST está formadapor las diferentes familias o unidades fa-miliares (se incluye a personas individua-les en este concepto) y éstas se constituyenen núcleos de familias. Los núcleos songrupos de familias o de unidades familia-res que se organizan y conviven en cam-pamentos y asentamiento. Éstos puedenllegar a reunir a más de 500 familias, porello se divide cada campamento/asenta-miento en varios núcleos.
28
Entre les instàncies organitzatives calcitar especialment:
● El Congrés Nacional (es reuneixcada 5 anys) ● La Trobada Nacional (es reuneixcada 2 anys) ● La Coordinació Nacional● La Direcció Nacional (es reuneixcada 50 dies) ● Les Coordinacions Regionals ● Les Instàncies Estatals ● Els Nuclis.
Entre las instancias organizativas hay quecitar especialmente:
● El Congreso Nacional (se reúnecada 5 años)● El Encuentro Nacional (se reúnecada 2 años)● La Coordinación Nacional● La Dirección Nacional (se reúnecada 50 días) ● Las Coordinaciones Regionales● Las Instancias Estatales ● Los Núcleos.
La base social del MST està formada perles diferents famílies o unitats familiars(s’inclou persones individuals en aquestconcepte) i aquestes es constitueixen ennuclis de famílies. Els nuclis són grups defamílies o d’unitats familiars que s’orga-nitzen i conviuen en campaments i as-sentament. Aquests poden arribar areunir més de 500 famílies, per això es di-videix cada campament/assentamentsen diversos nuclis.
Cada nucli escull a un home i a una donaper a representar-los i ser els coordina-dors del nucli. La unió de tots els coordi-nadors de tots els nuclis d’uncampament/assentament forma la “Co-ordinació” de l’àrea. Al seu torn, la coor-dinació de l’àrea escollirà a duespersones, home i dona, que els repre-senti en “la Brigada Regional”. Formenpart d’aquesta Brigada Regional, els co-ordinadors dels diferents sectors, els dosrepresentants de l’àrea i altres personesconvidades que, pels seus coneixementsespecífics, posseeixen algun coneixe-ment o formació que fa que sigui valo-rada la seva participació en la brigadaregional, contribuint positivament en lesdecisions a prendre.
D’aquesta manera, en una regió geogrà-fica poden trobar-se diferents àrees ques’uneixen per a formar l’anomenada “Re-gional”. Cadascun dels estats de Brasil esdivideix en regions, cadascuna amb laseva pròpia brigada regional. Al seutorn, cada Regional escull als seus repre-sentants, un home i una dona, que for-maran part de la “Dirigència Regional”.
A continuació, els integrants de la citadadirigència regional, juntament amb elsrepresentants dels sectors, escullen a unhome i una dona per a representar la re-gional a la qual pertanyen en “la Coordi-nació Estatal”. Aquesta es compon pelsrepresentants dels sectors de les regionsi els representants de les regionals.
Dins de la “Coordinació estatal” es trien ales persones que compondran “l’AdreçaEstatal”. Dintre de “l’Adreça Estatal” s’es-cull a les persones que compondran la“Coordinació Nacional” i actuaran comrepresentants del seu estat.
Cada núcleo escoge a un hombre y a unamujer para representarles y ser los coordi-nadores del núcleo. La unión de todos loscoordinadores de todos los núcleos de uncampamento/asentamiento forma la“Coordinación” del área. A su vez, la coor-dinación del área escogerá a dos perso-nas, hombre y mujer, que les represente enla “Brigada Regional”. Forman parte deesta Brigada Regional, los coordinadoresde los diferentes sectores, los dos represen-tantes del área y otras personas invitadasque, por sus conocimientos específicos,poseen algún conocimiento o formaciónque hace que sea valorada su participa-ción en la brigada regional, contribu-yendo positivamente en las decisiones atomar.
Así pues, en una región geográfica puedenencontrarse diferentes áreas que se unenpara formar la llamada “Regional”. Cadauno de los estados de Brasil se divide en re-giones, cada una con su propia brigadaregional. A su vez, cada Regional escoge asus representantes, un hombre y unamujer, que formarán parte de la “Dirigen-cia Regional”.
A continuación, los integrantes de la ci-tada dirigencia regional, junto con los re-presentantes de los sectores, escogen a unhombre y una mujer para representar laregional a la que pertenecen en la “Coordi-nación Estatal”. Ésta se compone por losrepresentantes de los sectores de las regio-nes y los representantes de las regionales.
Dentro de la “Coordinación estatal” se eli-gen a las personas que compondrán la“Dirección Estatal”. Dentro de la “DirecciónEstatal” se escoge a las personas que com-pondrán la “Coordinación Nacional” y ac-tuarán como representantes de su estado.
29
A la vegada, dins de la “Coordinació Na-cional” es trien als qui conformen la “Di-recció Nacional”.
La unió de tots aquests militants del MSTes reuneixen cada 5 anys per a celebrarel “Congrés Nacional”.
La major instància del Moviment SenseTerra és l’esmentat “Congrés Nacional”junt amb els nuclis de base, ja que lesdecisions són debatudes i són aprova-des en els nuclis i és, en els congressosnacionals, on es reafirmen aquestes de-cisions. Posteriorment, tornen nova-ment a les persones de la base perquèles portin endavant. Es pot destacar queen l’últim Congrés Nacional, que va tenirlloc de l’11 al 15 de juny de 2007, es vanreunir 17.500 militants provinents de 24estats del Brasil a més d’associacions desuport, convidats nacionals i internacio-nals, etc.
A su vez, dentro de la “Coordinación Na-cional” se eligen a los que conforman la“Dirección Nacional”.
La unión de todos estos militantes del MSTse reúnen cada 5 años para celebrar el“Congreso Nacional”.
La mayor instancia del Movimiento SinTierra es el citado “Congreso Nacional”junto con los núcleos de base, ya que lasdecisiones son debatidas y aprobadas enlos núcleos y es, en los congresos naciona-les, donde se reafirman esas decisiones.Posteriormente, vuelven nuevamente a laspersonas de la base para que las llevenadelante. Cabe destacar que en el últimoCongreso Nacional, que tuvo lugar del 11al 15 de junio de 2007, se reunieron 17.500militantes provenientes de 24 estados deBrasil además de asociaciones de apoyo,invitados nacionales e internacionales,etc.
30
Ornella Flores
En cadascun dels congressos nacionalses realitza una avaluació dels 5 anys an-teriors, s’analitzen els errors i encerts, lesproblemàtiques sorgides, els avanços iassoliments, etc, i es decideixen lesnoves línies polítiques d’acció per al pe-ríode següent. Atès que la conjunturasocial, econòmica i política canvia contí-nuament, s’han de canviar i adequar lestàctiques i estratègies del MST per a as-solir els objectius fixats.
També cal esmentar que es produeixendiverses trobades periòdiques, tant a ni-vell regional, estatal, com nacional, do-nant lloc a les anomenades “TrobadaRegional”, “Trobades Estatals” i les “Tro-bades Nacionals” (aquestes últimes esprodueixen cada dos anys).
Conscients de la complexitat del sistemaorganitzatiu del MST, l’esquema que esreprodueix a continuació tracta de resu-mir, simplificar i aclarir lleugeramentaquest tema.
En cada uno de los congresos nacionalesse realiza una evaluación de los 5 años an-teriores, se analizan los errores y aciertos,las problemáticas surgidas, los avances ylogros, etc, y se deciden las nuevas líneaspolíticas de acción para el periodo si-guiente. Dado que la coyuntura social,económica y política cambia continua-mente, se deben cambiar y adecuar lastácticas y estrategias del MST para lograrlos objetivos fijados.
También cabe mencionar que se producendiversos encuentros periódicos, tanto anivel regional, estatal, como nacional,dando lugar a los llamados “EncuentroRegionales”, “Encuentros Estatales” y los“Encuentros Nacionales” (éstos últimos seproducen cada dos años).
Conscientes de la complejidad del sistemaorganizativo del MST, el esquema que sereproduce a continuación trata de resu-mir, simplificar y aclarar ligeramente estetema.
31
Ornella Flores
Així doncs, a més de les diverses instàn-cies organitzatives citades, existeixenels sectors que poden definir-se comcamps d’actuació. Cadascun dels mem-bres del MST s’integra en un sector i esdedica a ell, és a dir, tot el món formapart d’un sector d’activitat i treballa enel camp d’actuació que li ha tocat. Exis-teixen, en principi, 9 (o 10 segons lazona) i que són els següents:
● Producció● Salut● Educació● Comunicació● Formació● Cultura i lleure● Gènere● Relaciones Humanes● Front de Massa● Guarderia
Es pot destacar que existeixen petitesvariacions d’un estat a l’altre quant aaquesta llista de sectors. Per exemple, elsector de les Relacions Humanes de ve-gades s’integra al sector de Front deMassa. Per la seva part, en alguneszones del Brasil, la guarderia no arriba a
Así pues, además de las diversas instan-cias organizativas citadas, existen lossectores que pueden definirse como cam-pos de actuación. Cada uno de los miem-bros del MST se integra en un sector y sededica a él, es decir, todo el mundo formaparte de un sector de actividad y trabajaen el campo de actuación que le ha to-cado. Existen, en principio, 9 (o 10 segúnla zona) y que son los siguientes:
● Producción● Salud● Educación● Comunicación● Formación● Cultura y Ocio● Género● Relaciones Humanas● Frente de Masa● Guardería
Cabe destacar que existen pequeñas va-riaciones de un estado al otro en cuantoa esta lista de sectores. Por ejemplo, elsector de las Relaciones Humanas a vecesse integra en el sector de Frente de Masa.Por su parte, en algunas zonas de Brasil,la guardería no llega a considerarse un
32
considerar-se un sector i es consideraque es tracta més d’un suport als altressectors.
Així, una persona pot dedicar-se a la for-mació dels seus propis companys o apromoure la cultura i a rescatar cos-tums, mentre un altre bolca la sevaenergia en velar per la bona salut de lacomunitat i prepara remeis naturals perevitar infeccions. Aquest mode d’inte-gració global aconsegueix que tots sesentin útils per a la comunitat i que for-min part d’un grup, un sentiment mésdifícil de percebre a la ciutat. Aquestafórmula augmenta la satisfacció perso-nal del grup i evita marginacions i exclu-sions.
Ja que es té molt en compte la perspec-tiva de gènere, el MST advoca per la par-ticipació paritària d’home i dones alsdiferents sectors. Del conjunt de perso-
sector y se considera que se trata más deun apoyo a los otros sectores.
Así, una persona puede dedicarse a la for-mación de sus propios compañeros o apromover la cultura y a rescatar costum-bres, mientras otro vuelca su energía envelar por la buena salud de la comunidady prepara remedios naturales para evitarinfecciones. Este modo de integraciónglobal consigue que todos se sientan úti-les para la comunidad y que formenparte de un grupo, un sentimiento másdifícil de percibir en la ciudad. Esta fór-mula aumenta la satisfacción personaldel grupo y evita marginaciones y exclu-siones.
Dado que se tiene muy en cuenta la pers-pectiva de género, el MST aboga por laparticipación paritaria de hombre y mu-jeres en los diferentes sectores. Del con-junto de personas que configuran un 33
Lissete Vall
nes que configuren un sector, s’escolli-ran dues persones que els representinen les diferents instàncies.
Dins de cada un dels sectors es realitzendiverses tasques o activitats. A conti-nuació es resumeixen aquestes breu-ment.
sector, se escogerán dos personas que lesrepresenten en las diferentes instancias.
Dentro de cada uno de los sectores se re-alizan diversas tareas o actividades. Acontinuación se resumen éstas breve-mente.
34Jaume Alsina
6. TASQUES DELS SECTORS6. TAREAS DE LOS SECTORES:
PRODUCCIÓ:● Organitzar, planejar i col·laborar enels treballs productius.● Elaborar tècniques de produccióagrícola que contribueixin a la protec-ció del terra i evitin la seva contamina-ció.● Incentivar les persones a cuidar lesplantes i la naturalesa en general.● Promoure la sembra d’arbres i la re-forestació de les àrees.● Promoure l’estudi i ús de biofertilit-zants.● Garantir una bona qualitat dels ali-ments.● Organitzar mercats i fires per garantiraliments de qualitat per als treballa-dors de la ciutat, eliminant mitjancersinnecessaris.● Incentivar els treballadors perquè esdiversifiqui la producció, evitant el
PRODUCCIÓN:● Organizar, planear y colaborar en los tra-bajos productivos.● Elaborar técnicas de producción agrícolaque contribuyan a la protección del suelo yeviten su contaminación.● Incentivar a las personas a cuidar lasplantas y la naturaleza en general.● Promover la siembra de árboles y la refo-restación de las áreas.● Promover el estudio y uso de biofertilizan-tes.● Garantizar una buena calidad de los ali-mentos.● Organizar mercados y ferias para garan-tizar alimentos de calidad para los trabaja-dores de la ciudad, eliminandointermediarios innecesarios.● Incentivar a los trabajadores para que sediversifique la producción, evitando el mo-nocultivo.
36
Ornella Flores
monocultiu.● Rescatar les llavors autòctones i in-centivar la creació de bancs de llavorsen totes les àrees.
SALUT:● Conscienciar els companys/as per ala cura contínuadel medi am-bient, del cos,dels nens i del’entorn en ge-neral.● Col·locarr e c o l · l e c t o r sd’escombraries ic o n s c i e n c i a rperquè els re-buigs es tirin enells.l Promoure i or-ganitzar xerra-des perc o n s c i e n c i a r
● Rescatar las semillas autócto-nas e incentivar la creación debancos de semillas en todas lasáreas.
SALUD:● Concienciar a los compañe-ros/as para el cuidado continuodel medio ambiente, del cuerpo,de los niños y del entorno en ge-neral.● Colocar recolectores de basuray concienciar para que los des-echos se tiren en ellos.● Promover y organizar charlaspara concienciar sobre las con-secuencias del uso de las drogas.● Incentivar la práctica del de-porte y el ocio.● Incentivar el uso de medicinas
naturales.● Promover el estudio y fabricación de me-dicamentos naturales tales como, produc-tos para evitar infecciones, pomadas, elsecado de hierbas y raíces para su uso me-dicinal…
37
Jaume Alsina
Lisette Vall
sobre les conseqüències del’ús de les drogues.l Incentivar la pràctica del’esport i el lleure.l Incentivar l’ús de medeci-nes naturals.l Promoure l’estudi i fabrica-ció de medicaments natu-rals tals com, productes perevitar infeccions, pomades,l’assecatge d’herbes i arrelsper al seu ús medicinal...
COMUNICACIÓ:● Garantir informacions ac-tualitzades per als integrantsdel moviment a través dediaris, publicacions, murals irevistes.● Explotar i difondre els re-cursos audiovisuals delsquals es disposa.l Mantenir el poble informatpermanentment de les no-vetats, notícies i esdeveni-ments que puguin serd’interès.● Buscar aliances per aconse-guir la instal·lació de ràdios als campa-ments i assentaments.
EDUCACIÓ:El MST procura oferir educació a totesles persones de manera que ningú noquedi privat d’aquest dret. Ofereix es-coles per als nens però també per alsadults que no van poder estudiar en elseu moment o per a aquells que volenreprendre’ls o ampliar els seus conei-xements. Entre les tasques del sectores pot destacar:● Eradicar l’analfabetisme en les àrees delMST.● Aconseguir condicions reals perquè tots
COMUNICACIÓN:● Garantizar informaciones actualizadaspara los integrantes del movimiento a tra-vés de periódicos, publicaciones, murales yrevistas.● Explotar y difundir los recursos audiovi-suales de los que se dispone.● Mantener al pueblo informado perma-nentemente de las novedades, noticias ysucesos que puedan ser de interés.● Buscar alianzas para conseguir la instala-ción de radios en los campamentos y asen-tamientos.
EDUCACIÓN:El MST procura ofrecer educación a todas
38
Lisette Vall
els nens i adolescents tinguin accés a l’es-cola i a l’estudi.● Lluitar per aconseguir escoles d’estudi pri-mari i secundari dins dels assentaments.● Capacitar i habilitar professors.● Oferir una educació orientada en el medii a la situació de les persones a qui es diri-geix.● Buscar el suport d’entitats i persones quecombreguin amb els principis educacionalsdel MST.
És important esmentar que, gràcies alssuports nacionals i internacionals, des-enes de militants del MST aconseguei-xen estudiar carreres universitàries acausa que es reserven places per a ells,tant en universitats del Brasil com d’es-tats aliats tals com Veneçuela o Cuba.Per a la majoria de la població, l’educa-ció superior és difícilment accessibleper la qual cosa es valora molt l’exis-
las personas de manera que nadie quedeprivado de este derecho. Ofrece escuelaspara los niños pero también para los adul-tos que no pudieron estudiar en su mo-mento o para aquellos que quierenreanudarlos o ampliar sus conocimientos.Entre las tareas del sector cabe destacar:● Erradicar el analfabetismo en las áreasdel MST.● Conseguir condiciones reales para quetodos los niños y adolescentes tengan ac-ceso a la escuela y al estudio.● Luchar por conseguir escuelas de estudioprimario y secundario dentro de los asen-tamientos.● Capacitar y habilitar profesores.● Ofrecer una educación orientada almedio y a la situación de las personas a lasque se dirige.● Buscar el apoyo de entidades y personasque comulguen con los principios educa-cionales del MST.
39
Ornella Flores
tència de vacants destinades a aquestsestudiants. Els joves més prometedorstenen així oportunitat de formar-sepodent, a la seva tornada, col·laborarmillor amb el MST i difondre els conei-xements adquirits.
FORMACIÓ:● La formació és per al MST un procés deproducció de coneixement en el qual edu-cadors i alumnes fan una anàlisi sobre la re-alitat i proposen un canvi a favor del’interès popular. És a dir, la formació buscatransformar la realitat. Tasques:● Formar els militants del moviment a tra-vés de cursos periòdics de formació políticai cultural.● Difondre les idees i els objectius del MST.● Elaborar quaderns i material didàctic pera la difusió d’informacions d’interès.
En aquest punt cal esmentar l’existèn-cia de l’Escola Nacional Florestan Fer-nández, construïda el 1999 pel MST, aSâo Paulo. Aquesta es dedica a impar-tir cursos de múltiples matèries entre
Es importante mencionar que, gracias a losapoyos nacionales e internacionales, dece-nas de militantes del MST consiguen estu-diar carreras universitarias debido a que sereservan plazas para ellos, tanto en univer-sidades de Brasil como de estados aliadostales como Venezuela o Cuba. Para la ma-yoría de la población, la educación superiores difícilmente accesible por lo que se va-lora mucho la existencia de vacantes desti-nadas a estos estudiantes. Los jóvenes másprometedores tienen así a oportunidad deformarse pudiendo, a su regreso, colaborarmejor con el MST y difundir los conocimien-tos adquiridos.
FORMACIÓN:La formación es para el MST un proceso deproducción de conocimiento en el que edu-cadores y alumnos hacen un análisis sobrela realidad y proponen un cambio a favordel interés popular. Es decir, la formaciónbusca transformar la realidad. Tareas:● Formar a los militantes del movimiento através de cursos periódicos de formaciónpolítica y cultural.
40
Ornella Flores
militants del Moviment Sense Terra. Laformació i l’educació són vessants fo-namentals de l’activitat del MST quedesitja que els seus integrants siguinpersones conscients, cultes i qualifica-des.
FRONT DE MASSA:● Organitzar noves ocupacions de terra.● Incentivar famílies sense feina, ni habi-tatge, ni aliments perquè s’uneixin al MST itractar així que els ciutadans sense recursosde les ciutats tornin al medi rural.● Garantir la seguretat dels campaments iassentaments.● Ser al capdavant de les negociacions ambles autoritats i altres interlocutors.● Ser al capdavant en cas d’enfrontamentsamb la policia i terratinents.● Vetllar per la seguretat de les personesdurant les manifestacions i marxes.Entre els integrants d’aquest sectors’escull un grup de persones que con-figurin l’equip de les Relacions Huma-nes, que s’encarrega de conversar i fer
● Difundir las ideas y los objetivos del MST.● Elaborar cuadernos y material didácticopara la difusión de informaciones de inte-rés.
En este punto hay que citar la existencia dela Escuela Nacional Florestan Fernández,construida en 1999 por el MST, en SâoPaulo. Ésta se dedica a la impartición decursos de múltiples materias entre militan-tes del Movimiento Sin Tierra. La formacióny la educación son vertientes fundamenta-les de la actividad del MST que desea quesus integrantes sean personas conscientes,cultas y cualificadas.
FRENTE DE MASA:● Organizar nuevas ocupaciones de tierra.● Incentivar a familias sin trabajo, ni vi-vienda, ni alimentos para que se unan alMST y tratar así que los ciudadanos sin re-cursos de las ciudades regresen al mediorural.● Garantizar la seguridad de los campa-mentos y asentamientos.
41
Jaume Alsina
un seguiment de les persones quetenen un comportament inadequat ocometin algun tipus d’infracció (en casque existeixin i sigui necessari). En al-guns estats aquest grup es configuracom un sector independent.
GÈNERE:Ja que el MST lluita contra totes les for-mes de discriminació, existeix un sec-tor dedicat a eradicar la desigualtatentre gèneres. La seva comesa inclou:● Vetllar per la igualtat entre home i donesi perquè ambdós gaudeixin dels mateixosdrets i oportunitats.● Vetllar per la participació igualitària de lesdones en l’organització interna del MST i elscampaments i assentament. Tant és aixíque, totes les instàncies organitzatives, hande comptar amb la participació paritàriad’ambdós col·lectius.● Conscienciar perquè rols de feina tradi-cionals es trenquin aconseguint que elshomes col·laborin en les tasques domèsti-ques.● Vetllar pel respecte de totes les persones,
● Estar al frente de las negociaciones conlas autoridades y demás interlocutores.● Estar al frente en caso de enfrentamientoscon la policía y terratenientes.● Velar por la seguridad de las personas du-rante las manifestaciones y marchas.Entre los integrantes de este sector se es-coge a un grupo de personas que configu-ren el equipo de las Relaciones Humanas,que se encarga de conversar y hacer un se-guimiento de las personas que tienen uncomportamiento inadecuado o cometanalgún tipo de infracción (en caso de queexistan y sea necesario). En algunos esta-dos este grupo se configura como un sectorindependiente.
GÉNERODado que el MST lucha contra todas las for-mas de discriminación, existe un sector de-dicado a erradicar la desigualdad entregéneros. Su cometido incluye:● Velar por la igualdad entre hombre y mu-jeres y por que ambos gocen de los mismosderechos y oportunidades.● Velar por la participación igualitaria de
42
Lisette Vall
independentment del seu gènere, orienta-ció sexual, credo religiós, etc.
CULTURA I LLEURE:Els integrants d’aquest sector són res-ponsables de l’animació dels campa-ments i assentaments, i d’algunes deles mobilitzacions del MST. Tasques:● Difondre cançons, organitzar festes, ballsi celebracions.● Elaborar petits objectes de decoració i ar-tesania (tals com collars, arracades,anells...).● Recuperació de la cultura, l’art indígena iles tradicions camperoles.● Vetllar pel dret a gaudir de temps delleure i esport, organitzant partits de futbol,jocs per a totes les edats...● Vetllar perquè els actes culturals delpoble estiguin lliures de continguts irres-pectuosos amb els éssers humans.● Difondre hàbits de vida i cultura saluda-
las mujeres en la organización interna delMST y los campamentos y asentamiento.Tanto es así que, todas las instancias orga-nizativas, deben contar con la participa-ción paritaria de ambos colectivos.● Concienciar para que roles de trabajo tra-dicionales se rompan consiguiendo que loshombres colaboren en las tareas domésti-cas.● Velar por el respeto de todas las personas,independientemente de su género, orienta-ción sexual, credo religioso, etc.
CULTURA Y OCIOLos integrantes de este sector son respon-sables de la animación de los campamen-tos y asentamientos, y de algunas de lasmovilizaciones del MST. Tareas:● Difundir canciones, organizar fiestas, bai-les y celebraciones.● Elaborar pequeños objetos de decoracióny artesanía (tales como collares, pendien-
43
Ornella Flores
bles. ● Preparació de les “místiques” que tenenlloc abans de cada reunió, trobada o esde-veniment. Les místiques són petites cele-bracions o representacions (generalmentsilencioses) en les quals es difon algun mis-satge, es rendeix culte a la naturalesa o esrememora algun esdeveniment rellevant(com la persecució dels indígenes, l’explo-tació que va portar la colonització, l’assassi-nat d’algun dels companys, etc.).
GUARDERIA Atès que es procura la participació deles dones en les contínues reunions,mobilitzacions i esdeveniments, és desumma importància la creació deguarderies que puguin alliberar alspares de la cura dels seus fills, evitantque un d’ells no pugui participar en lesactivitats. Tasques: ● Creació de centres o locals per a la infàn-
tes, anillos…).● Recuperación de la cultura, el arte indí-gena y las tradiciones campesinas.● Velar por el derecho a gozar de tiempo deocio y deporte, organizando partidos defútbol, juegos para todas las edades…● Velar para que los actos culturales delpueblo estén libres de contenidos irrespe-tuosos con los seres humanos.● Difundir hábitos de vida y cultura saluda-bles.● Preparación de las “místicas” que tienenlugar antes de cada reunión, encuentro oevento. Las místicas son pequeñas celebra-ciones o representaciones (generalmentesilenciosas) en las que se difunde algúnmensaje, se rinde culto a la naturaleza o serememora algún acontecimiento relevante(como la persecución de los indígenas, laexplotación que trajo la colonización, elasesinato de alguno de los compañeros,etc.).
44
Irene Ruíz Aguiló
cia on se situï la guarderia. ● Cura de tots els nens i nenes de l’àrea,oferint-los distracció, jocs i berenar. ● Organització de trobades de “Senterrinha”(petits sense terra, fills de camperols) en elsquals es reuneixen tots els nens i nenes detots els campaments i assentaments de lazona.
GUARDERÍADado que se procura la participación de lasmujeres en las continuas reuniones, movili-zaciones y eventos, es de suma importan-cia la creación de guarderías que puedanliberar a los padres del cuidado de sus hijos,evitando que uno de ellos no pueda partici-par en las actividades. Tareas:● Creación de centros o locales para la in-fancia donde se ubique la guardería.● Cuidado de todos los niños y niñas delárea, ofreciéndoles distracción, juegos ymerienda.● Organización de encuentros de “Sente-rrinha” (pequeños sin tierra, hijos de cam-pesinos) en los que se reúnen todos losniños y niñas de todos los campamentos yasentamientos de la zona.
45
Jaume Alsina
7. L’OCUPACIÓ DE LA TERRA I EL SEU FONAMENT CONSTITUCIONAL
7. LA OCUPACIÓN DE LA TIERRA Y SU FUNDAMENTO CONSTITUCIONAL
El fonament de la lluita del MST radicaen el contingut de la Constitució Brasi-lera que estableix, en el seu article 5,Secció XXIII, que tota propietat ha decomplir la seva funció social.
47
El fundamento de la lucha del MST radicaen el contenido de la Constitución Brasi-leña que establece, en su artículo 5, Sec-ción XXIII, que toda propiedad ha decumplir su función social.
A més, en el seu Capítol III referent a lapolítica agrícola i territorial i a la reformaagrària, es troben els articles 184, 185,186 i188, que disposen el següent:
Art. 184. “És competència de la Unióexpropiar per interès social, per a finsde reforma agrària, l’immoble ruralque no està complint la seva funció so-cial, mitjançant prèvia i justa indem-nització (…).”
Art. 185. “No són susceptibles d’expro-piació per a fins de reforma agrària: Ila petita i mitja propietat rural, aixídefinida en llei, sempre que el seu pro-pietari no posseeixi altra; II la propietatproductiva.(…).”
Art. 186. “La funció social es compleixquan la propietat rural atén, simultà-niament (…) als següents requisits: I- aprofitament racional i adequat; II- utilització adequada dels recursosnaturals disponibles i preservació delmedi ambient; III- observació de les disposicions queregulen les relacions de treball; IV- explotació que afavoreixi el benes-tar dels propietaris i dels treballadors.”
Art. 188. “La destinació de les terrespúbliques i abandonades es compati-bilitzarà amb la política agrícola i ambel pla nacional de reforma agrària.”
Además, en su Capítulo III referente a lapolítica agrícola y territorial y a la reformaagraria, se encuentran los artículos 184,185,186 y 188, que disponen lo siguiente:
Art. 184. “Es competencia de la Unión ex-propiar por interés social, para fines dereforma agraria, el inmueble rural que noestá cumpliendo su función social, me-diante previa y justa indemnización (…).”
Art. 185. “No son susceptibles de expro-piación para fines de reforma agraria: I lapequeña y media propiedad rural, así de-finida en ley, siempre que su propietariono posea otra; II la propiedad produc-tiva.(…).”
Art. 186. “La función social se cumplecuando la propiedad rural atiende, simul-táneamente (…) a los siguientes requisi-tos: I- aprovechamiento racional y adecuado; II- utilización adecuada de los recursosnaturales disponibles y preservación delmedio ambiente; III- observación de las disposiciones queregulan las relaciones de trabajo; IV- explotación que favorezca el bienes-tar de los propietarios y de los trabajado-res.”
Art. 188. “El destino de las tierras públicasy abandonadas se compatibilizará con lapolítica agrícola y con el plan nacional dereforma agraria.”
En aquest punt sorgeix un problemad’interpretació referent al concepte de“propietat productiva”, per això el MSTexigeix l’elaboració de normes que de-fineixin el que és propietat productivadonat el buit existent en la Constitució.
A falta d’establiment legal, el MST iden-tifica el que interpreta que són terresrurals improductives que no complei-xen amb la seva funció social i lesocupa, reclamant alhora, la seva expro-piació per part de les autoritats.
Després d’aquesta ocupació començaun llarg procés legal per expropiar laterra i atorgar el títol de propietat acamperols sense terra, mentre els pro-pietaris, si n’hi ha, s’esforcen per retenir-la i tracten de demostrar la seva
48
Ornella Flores
En este punto surge un problema de inter-pretación referente al concepto de “pro-piedad productiva”, por ello el MST exigela elaboración de normas que definan loque es propiedad productiva dado el vacíoexistente en la Constitución.
A falta de establecimiento legal, el MSTidentifica lo que interpreta que son tierrasrurales improductivas que no cumplen consu función social y las ocupa, reclamandoal mismo tiempo, su expropiación porparte de las autoridades.
Tras esta ocupación comienza un largoproceso legal para expropiar la tierra yotorgar el título de propiedad a campesi-nos sin tierra, al tiempo que los propieta-rios, si los hay, se esfuerzan por retenerla ytratan de demostrar su productividad y el
productivitat i el compliment de la sevafunció social (sovint, falsejant la realitato col·locant bestiar precipitadament enella per simular que la terra és produc-tiva).
En algunes ocasions les corts ordenenla desocupació immediata de les terres,i en altres ocasions, el MST aconsegueixprolongar la batalla legal en les dife-rents instàncies dels tribunals, en unprocés que pot tardar més de deu anysa resoldre’s, temps que els camperolsaprofiten per romandre a les terres idesenvolupar una agricultura de sub-sistència fins i tot que l’Institut Nacionalde Colonització i Reforma Agrària(INCRA) resolgui la qüestió. Això és aixíperquè la Constitució Federal ofereixun espai d’interpretació a favor del MSTi molts consideren que la seva lluita éslegítima.
En aquest cas, el procés d’expropiaciópot durar anys.
OCUPACIÓ, INVASIÓ I CRÍTIQUES:
Donat l’alt grau de desconeixement dela societat brasilera sobre el Movimentsense Terra i la seva lluita, la majoriad’habitants de la ciutat, mancats deconsciència política i sense conèixer elsseus objectius i aspiracions d’aquestmoviment, critiquen les seves reivindi-cacions i els ratllen d’invasors de la pro-pietat aliena, de vàndals, violents iincivilitzats.
L’arrel del problema està en el fet queels mitjans de comunicació (TV, periò-dics, ràdio, etc.) estan a les mans d’a-quells que dominen els recursos i laterra i, per protegir els seus interessos,
cumplimiento de su función social (a me-nudo, falseando la realidad o colocandoganado precipitadamente en ella para si-mular que la tierra es productiva).
En algunas ocasiones las cortes ordenanla desocupación inmediata de las tierras,y en otras ocasiones, el MST consigue pro-longar la batalla legal en las diferentes ins-tancias de los tribunales, en un procesoque puede tardar más de diez años en re-solverse, tiempo que los campesinos apro-vechan para permanecer en las tierras ydesarrollar una agricultura de subsistenciahasta que el Instituto Nacional de Coloni-zación y Reforma Agraria (INCRA) resuelvala cuestión. Esto es así porque la Constitu-ción Federal ofrece un espacio de interpre-tación a favor del MST y muchosconsideran que su lucha es legítima.
En este caso, el proceso de expropiaciónpuede llevar años.
OCUPACIÓN, INVASIÓN Y CRÍTICAS:
Dado el alto grado de desconocimiento dela sociedad brasileña sobre el Movimientosin Tierra y su lucha, la mayoría de habi-tantes de la ciudad, carentes de concienciapolítica y sin conocer sus objetivos y aspi-raciones de este movimiento, critican susreivindicaciones y los tachan de invasoresde la propiedad ajena, de gamberros, vio-lentos e incivilizados.
La raíz del problema radica en el hechoque los medios de comunicación (TV, pe-riódicos, radio etc.) están en las manos deaquellos que dominan los recursos y la tie-rra y, para proteger sus intereses, reprodu-cen y difunden una imagen distorsionadade lo que representa el MST. Lo cierto es que el MST es un grupo de per-
49
reprodueixen i difonen una imatge dis-torsionada del que representa el MST.
El cert és que el MST és un grup de per-sones treballadores que, en no tenirfutur a la ciutat i els seus suburbis, cer-quen mitjans dignes per sobreviure enel camp, tornant així al seu origenrural...
És de crucial importància per al Movi-ment sense Terra que es distingeixi cla-rament entre el que és ocupació i elque és invasió.
EL MST NO ENVAEIX, SINÓ QUEOCUPA!
Ocupar és l’acte d’instal·lar-se en unaterra que no compleix la seva funció so-cial (fet exigit per la Constitució, tal coms’ha explicat anteriorment). És a dir, unagran extensió de terra sense explotar
sonas trabajadoras que, al no tener futuroen la ciudad y sus suburbios, buscan me-dios dignos para sobrevivir en el campo, re-gresando así a su origen rural...
Es de crucial importancia para el Movi-miento sin Tierra que se distinga clara-mente entre lo que es ocupación y lo que esinvasión.
¡EL MST NO INVADE, SINO QUEOCUPA!
Ocupar es el acto de instalarse en una tie-rra que no cumple su función social(hecho exigido por la Constitución, talcomo se ha explicado anteriormente). Esdecir, una gran extensión de tierra sin ex-plotar que no genera empleo ni produc-ción, tierras sin dueño o abandonadas,tierra en las que no existe documento depropiedad alguno (siendo pues, propie-dad del Estado que deberían ser reparti-
50
Lisette Vall
que no genera ocupació ni producció,terres sense amo o abandonades, terraen les quals no existeix document depropietat algun (sent doncs, propietatde l’Estat que haurien de ser repartidesentre el poble), latifundis en els qualsexisteixen deutes impositius milionarisa favor de l’estat, terres en les quals exis-teix treball esclau o es cultiven substàn-cies prohibides com plantacionsd’estupefaents.
Així, el MST no entra en qualsevol terrasinó només en aquelles que no com-pleixen les exigències legals.
Abans de tot, quan es detecta una zonaque no compleix dits requisits, s’acudeixal govern per a reclamar que actuï talcom marca la llei i expropia la terra pera realitzar la necessària reforma agrària.Tenint en compte que aquest fet maisucceeix (per causes com la corrupció,enganys, pressió de grans propietaris in-fluents, etc.), el MST cansat de la situa-ció, de la passivitat de les autoritats i deles promeses incomplertes, decideix fi-nalment ocupar el latifundi. La seva in-tenció no és aconseguir la propietat dela terra sinó el seu ús i fruit. Desitjapoder plantar, produir i menjar del con-reat fugint així de la misèria a la qualestan condemnats.
Darrera d’aquests actes s’amaga una fi-losofia peculiar que propugna que laterra, les seves riqueses naturals i tot elque no sigui fruit del treball humà, hand’estar al servei de la humanitat en laseva globalitat. Així, no pot existir pro-pietat privada sobre la terra, l’aigua i lesseves fonts ni sobre la resta dels recur-sos naturals.Pel contrari, envair és l’acte d’apropiar-
das entre el pueblo), latifundios en los queexisten deudas impositivas millonarias afavor del estado, tierras en las que existetrabajo esclavo o cultivo se substanciasprohibidas como plantaciones de estupe-faciente.
Así, el MST no entra en cualquier tierra sinosólo en aquellas que no cumplen las exi-gencias legales.
Antes de todo, cuando se detecta una zonaque no cumple dichos requisitos, se acudeal gobierno para reclamar que actúe talcomo marca la ley y expropie la tierra pararealizar la necesaria reforma agraria. Te-niendo en cuenta que éste hecho nuncasucede (por causas como la corrupción,engaños, presión de grandes propietariosinfluyentes, etc.), el MST cansado de la si-tuación, de la pasividad de las autoridadesy de las promesas incumplidas, decide fi-nalmente ocupar el latifundio. Su inten-ción no es conseguir la propiedad de latierra sino su uso y fruto. Desea poder plantar, producir y comer delo cultivado huyendo así de la miseria a laque están condenados.
Tras estos actos se esconde una filosofíapeculiar que propugna que la tierra, sus ri-quezas naturales y todo lo que no sea frutodel trabajo humano, deben estar al servi-cio de la humanidad en su globalidad. Así,no puede existir propiedad privada sobrela tierra, el agua y sus fuentes ni sobre elresto de los recursos naturales.
Por lo contrario, la invadir es el acto deapropiarse de un bien ajeno cuyo dueñono viola flagrantemente las exigenciasconstitucionales relativas a la propiedad.Ejemplo de estos actos son la invasión delas tierras de los indígenas, de los quilom-
51
se d’un bé d’un altre amo el qual noviola flagrantment les exigències cons-titucionals relatives a la propietat.Exemple d’aquests actes són la invasióde les terres dels indígenes, dels qui-lombos (comunitats d’anteriors esclausafricans), i la invasió i expulsió de comu-nitats de “Ribeirinhos” (persones quetenen les seves terres en el marge delsrius i que viuen de la pesca), les terresdels quals han estat inundades pergrans empreses energètiques multina-cionals que no van oferir compensacióalguna o en la qual aquesta va ser insig-nificant i insuficient.
bos (comunidades de ex-esclavos africa-nos), y la invasión y expulsión de comuni-dades de “Ribeirinhos” (personas quetienen sus tierras en el margen de los ríos yque viven de la pesca), cuyas tierras hansido inundadas por grandes empresasenergéticas multinacionales que no ofre-cieron compensación alguna o en la queésta fue insignificante e insuficiente.
52
Jaume Alsina
8. ESTRATÈGIES I FORMES DE LLUITA 8. ESTRATEGIAS Y FORMAS DE LUCHA
Com ja hem indicat, el MST manté tresobjectius primordials: la terra, la re-forma agrària i una societat més justa.
Per a arribar a aquestes metes, al llargde la seva història, ha anat desenvolu-pant diverses estratègies i vies d’acció.Entre les diferents actuacions es trobenmanifestacions multitudinàries en elscarrers, vagues de fam, concentracionsregionals periòdiques, ocupacions d’òr-gans públics com el INCRA, audiènciesi trobades amb governadors i ministres,campaments provisionals en les ciutatso en els marges dels latifundis conside-rats inconstitucionals, ocupació de te-rres enteses com improductives i unllarg etcètera de tàctiques i maniobresvàries.
No podem oblidar que el MST cerca su-ports continus en la seva lluita contra ellatifundi. Cerca rebre contribucions depersones que combreguen amb la seva
Como ya hemos indicado, el MST man-tiene tres objetivos primordiales: la tierra,la reforma agraria y una sociedad másjusta.Para alcanzar estas metas, a lo largo de suhistoria, ha ido desarrollando diversas es-trategias y vías de acción. Entre las diferen-tes actuaciones se encuentranmanifestaciones multitudinarias en las ca-lles, huelgas de hambre, concentracionesregionales periódicas, ocupaciones de ór-ganos públicos como el INCRA, audienciasy encuentros con gobernadores y minis-tros, campamentos provisionales en lasciudades o en los márgenes de los latifun-dios considerados inconstitucionales, ocu-pación de tierras entendidas comoimproductivas y un largo etcétera de tácti-cas y maniobras varias.No podemos olvidar que el MST buscaapoyos continuos en su lucha contra el la-tifundio. Busca recibir contribuciones depersonas que comulgan con su causa (yasea de los sindicatos, iglesias o partidos po-
54
Irene Ruiz Aguiló
causa (ja sigui dels sindicats, esglésieso partits polític) i ajudes que serveixinperquè els camperols puguin produiren les terres que reben. Promou alian-ces nacionals i internacionals que ser-veixin de suport a les sevesreivindicacions i acreixi el seu poder pera pressionar a les autoritats.
lítico) y ayudas que sirvan para que loscampesinos puedan producir en las tierrasque reciben. Promueve alianzas naciona-les e internacionales que sirvan de soportea sus reivindicaciones y acreciente supoder para presionar a las autoridades.
55
Jaume Alsina
9. CAMPAMENTS VS ASSENTAMENTS9. CAMPAMENTOS VS ASENTAMIENTOS
La forma de lluita més habitual i efectivadel MST és l’ocupació de grans exten-sions de terra (latifundis) improductiusper a poder viure en ells. L’ocupació és lafase inicial d’un procés que pot arribar adurar diversos anys fins a aconseguirl’expropiació, per part de l’Estat, i el seurepartiment posterior. En aquest mo-ment inicial s’aixequen els anomenats“Campaments” en els quals les personesconstrueixen les barraques (“Barracos”,en portuguès) que els serviran de llar. Estracta de construccions fràgils i simplesconstruïdes a força de pals de fusta ilones de plàstic de color negre. Tambépoden recórrer a qualsevol altre mate-rial, com fang, palla, planxes… per a ai-xecar els murs. Els barracos sónconstruïts de forma provisional, de ma-nera que són fàcils de desmuntar en casd’evacuació o expulsió sobrevinguda.Amb el temps, les famílies aniran cons-truint llars més segures i estables, ambbarracons de fang, fusta o maó i ciment.
Des del principi, en els campaments, esdediquen a conrear la terra i a criar ani-mals (gallines, porcs, vaques, etc.). És a dir, aconsegueixen mantenir-se icontribuir a l’acolliment de nous acam-pats oferint-los menjar i llavors per aplantar. Al mateix temps, aconsegueixenafavorir l’autonomia i no dependènciadel MST que procura, en tot moment,seguir endavant amb els seus propis re-cursos.
En aquests primers anys, els integrantsdel MST viuen de forma precària, encaraque feliços i esperançats, sent conscientsque en qualsevol moment poden ser ex-pulsats. Els atacs de la policia i els terra-tinents en el seu intent de desallotjar-lossón constants, encara que, sovint, els
La forma de lucha más habitual y efec-tiva del MST es la ocupación de grandesextensiones de tierra (latifundios) impro-ductivas para poder vivir en ellas. La ocu-pación es la fase inicial de un proceso quepuede llegar a durar varios años hastaconseguir la expropiación, por parte delEstado, y su reparto posterior. En ese mo-mento inicial se levantan los llamados“Campamentos” en los que las personasconstruyen las barracas o chozas (“Barra-cos”, en portugués) que les servirán dehogar. Se trata de construcciones frágilesy simples construidas a base de palos demadera y lonas de plástico de colornegro. También pueden recurrir a cual-quier otro material, como barro, paja,planchas… para levantas los muros. Losbarracos son construidos de forma provi-sional, de manera que son fáciles de des-montar en caso de evacuación oexpulsión sobrevenida. Con el tiempo, lasfamilias irán construyendo hogares másseguros y estables, con barracos de barro,madera o ladrillo y cemento.
Desde el principio, en los campamentos,se dedican a cultivar la tierra y a criar ani-males (gallinas, cerdos, vacas, etc.). Esdecir, consiguen mantenerse y contribuira la acogida de nuevos acampados ofre-ciéndoles comida y semillas para plantar.Al mismo tiempo, consiguen favorecer laautonomía y no dependencia del MSTque procura, en todo momento, seguiradelante con sus propios recursos.
En estos primeros años, los integrantesdel MST viven de forma precaria, aunquefelices y esperanzados, siendo conscien-tes de que en cualquier momento puedenser expulsados.Los ataques de la policía y los terratenien-tes en su intento de desalojarlos son cons-
57
camperols resisteixen i no abandonen laterra ocupada. D’aquí el famós lema“Ocupar, Resistir i produir”.
Amb el temps i, després de diversos pro-cessos en els tribunals, poden aconse-guir finalment la concessió de la terra,que és parcel·lada i repartida entre elscamperols. En aquest procés participal’Institut Nacional de Colonització i Re-forma Agrària (INCRA) depenent del go-vern federal i que s’ocupa d’aquestaproblemàtica.El INCRA està present en els estats i ésl’òrgan encarregat de les qüestions refe-rents a la terra i la reforma agrària. En al-gunes zones la seva tasca esdesenvolupa eficientment i contribueixde manera directa i oberta amb la lluitadel MST realitzant l’expropiació de la
tantes, aunque, a me-nudo, los campesinosresisten y no abando-nan la tierra ocupada.De ahí el famoso lema“Ocupar, Resistir y pro-ducir”.
Con el tiempo y, trasvarios procesos en lostribunales, puedenconseguir finalmentela concesión de la tie-rra, que es parcelada yrepartida entre loscampesinos. En esteproceso participa elInstituto Nacional deColonización y Re-forma Agraria (INCRA)dependiente del go-bierno federal y que seocupa de esta proble-mática.
El INCRA está presente en los estados y esel órgano encargado de las cuestiones re-ferentes a la tierra y la reforma agraria. Enalgunas zonas su tarea se desarrolla efi-cientemente y contribuye de manera di-recta y abierta con la lucha del MSTrealizando la expropiación de la tierra im-productiva, tal y como marca la Constitu-ción de Brasil. Pero, en otras regiones, elINCRA no es más que un obstáculo al quedebe enfrentarse el MST. Su pasividad esflagrante y no realiza la tarea que tieneasignada. El movimiento debe presionar yexigir constantemente para que actúeconforme a la legalidad. Así pues, tras una lucha que suele durarvarios años y que no siempre llega a buenpuerto, las familias consiguen una pe-queña parcela para trabajar en ella. Es la
58Lisette Vall
terra improduc-tiva, tal commarca la Consti-tució de Brasil.Però, en altresregions, elINCRA no ésmés que unobstacle al queha d’enfrontar-se el MST. Laseva passivitatés flagrant i norealitza la tascaque té assig-nada. El movi-ment ha depressionar i exi-gir constant-ment perquè actuï conforme a lalegalitat.
Així doncs, després d’una lluita que soldurar diversos anys i que no semprearriba a bon port, les famílies aconse-gueixen una petita parcel·la per treballaren ella. És la conquesta de la terra.
En aquest moment comença la fased’assentament. El latifundi inicialmentocupat és dividit i repartit entre els cam-perols que, per fi, podran construir lesseves llars amb materials més resistents.Ja no seran expulsats de la zona, de ma-nera que aixecaran les seves cases defi-nitives, més àmplies i confortables.L’assentament permet unes condicionsde vida molt superiors a la dels campa-ments (en els quals no hi ha llum niaigua corrent). A més, una vegada les fa-mílies estan assentades, l’estat té l’obli-gació de facilitar-los l’accés al’electricitat, de subministrar-los aiguapotable, adequar els accessos i camins i
conquista de la tierra.
En este momento comienza la fase deasentamiento. El latifundio inicialmenteocupado es dividido y repartido entre loscampesinos que, por fin, podrán cons-truir sus hogares con materiales más re-sistentes. Ya no serán expulsados de lazona, de manera que levantarán suscasas definitivas, más amplias y confor-tables. El asentamiento permite unascondiciones de vida muy superiores a lade los campamentos (en los que no hayluz ni agua corriente). Además, una vezlas familias están asentadas, el estadotiene la obligación de facilitarles el ac-ceso a la electricidad, de suministrarlesagua potable, adecuar los accesos y ca-minos y ofrecer los servicios públicos ne-cesarios como a cualquier otrapoblación.
Cada campamento y asentamiento serige por su propia normativa interna,consensuada por todos los habitantes
59
Lisette Vall
oferir els serveis públics necessaris coma qualsevol altra població.
Cada campament i assentament es re-geix per la seva pròpia normativa in-terna, consensuada per tots elshabitants de l’àrea. S’estableixen reglesinternes de convivència per garantir l’a-venç de la lluita, l’harmonia i el bon en-teniment intern.
del área. Se establecen reglas internas deconvivencia para garantizar el avance dela lucha, la armonía y el buen entendi-miento interno.
60
Algunes d’aquestes normes recullenprohibicions i regles bàsiques tals com:
- No usar ni comercialitzar estu-pefaents. - No robar dintre ni fora del cam-paments o assentaments. - Les violacions o abusos sexualses castiguen amb l’expulsió. - Es prohibeix tot tipus de prosti-tució. - No agredir físicament ni proferircap amenaça als integrants de lacomunitat. - No agredir el medi ambient. - No es permet la comercialitzacióindividual de productes proce-dents de donacions ni la recercade donacions que no siguin per ala col·lectivitat en el seu conjunt.- S’estableix un horari de silenci. - S’estableix la importància de lapermanència de les persones enles àrees d’acampament.
Algunas de estas normas recogenprohibiciones y reglas básicas talescomo:
- No usar ni comercializar estupefa-cientes.- No robar dentro ni fuera de lo cam-pamentos o asentamientos.- Las violaciones o abusos sexualesse castigan con la expulsión.- Se prohibe todo tipo de prostitu-ción.- No agredir físicamente ni proferirninguna amenaza a los integrantesde la comunidad.- No agredir el medio ambiente.- No se permite la comercializaciónindividual de productos procedentesde donaciones ni la búsqueda de do-naciones que no sean para la colec-tividad en su conjunto.- Se establece un horario de silencio.- Se establece la importancia de lapermanencia de las personas en lasáreas de acampamiento.
10. LA BANDERA I ALTRES SÍMBOLS10. LA BANDERA Y OTROS SÍMBOLOS
En el MST la simbologia adquireix un pesbastant rellevant. Existeix una granquantitat de símbols que s’ exhibeixenen nombroses ocasions. El més impor-tant i cridaner es la bandera del Movi-ment Sense Terra, la qual es va convertiren el símbol del MST durant el QuartCongrés Nacional y ve carregada de sig-nificat.
La bandera reprodueix el mapa de Brasil,atès que és un moviment present en totel territori nacional, amb la imatge d’unhome i una dona, ambdós camperols,en el seu interior. És una mostra de la vo-luntat del MST d’afavorir la presència fe-menina en tots els camps i la sevaaposta per l’equitat de gènere. Un delscamperols sosté una eina de treball, sím-bol de lluita i resistència, l’extrem supe-rior de la qual sobrepassa les fronteresbrasileres. Amb això es vol mostrar quela seva lluita va més enllà dels límits na-
En el MST la simbología adquiere un pesobastante relevante. Existe una gran canti-dad de símbolos que se exhiben en nume-rosas ocasiones. El más importante yllamativo es la bandera del MovimientoSin Tierra, la cual se convirtió en el sím-bolo del MST durante el 4º Congreso Na-cional y viene cargada de significado.
La bandera reproduce el mapa de Brasil,dado que es un movimiento presente entodo el territorio nacional, con la imagende un hombre y una mujer, ambos cam-pesinos, en su interior. Es una muestra dela voluntad del MST de favorecer la pre-sencia femenina en todos los campos y suapuesta por la equidad de género. Uno delos campesinos sostiene una herramientade trabajo, símbolo de lucha y resistencia,cuyo extremo superior sobrepasa las fron-teras brasileñas. Con ello se quiere mos-trar que su lucha va más allá de los límitesnacionales y que se trata de una lucha anivel internacional.
62
Irene Ruiz Aguiló
cionals i que es tracta d’una lluita a ni-vell internacional.
Per altra banda, cada color té tambéel seu significat: ● El vermell simbolitza la sang que correper les venes i la disposició de lluitar per lareforma agrària i per la transformació de lasocietat. A més serveix per a recordar lasang de totes les persones, víctimes de laviolència que assota el MST, que van ser as-sassinades al llarg dels anys en la lluita perla terra i la llibertat dels pobles.
● El verd representa l’esperança de la vic-tòria en cada latifundi conquistat i, a més,la naturalesa i el medi ambient, riquesesque el MST tracta de protegir i enaltir.
● El marró encarna la terra per la qual tantes lluita i es venera.
● El blanc simbolitza la pau que tant s’an-hela, per la que tants han lluitat ja i quenomés s’assolirà quan s’aconsegueixi justí-cia social per a tots.
● El negre representa el dol i l’homenatgedel MST per tots els treballadors i treballa-dores que van morir lluitant per una novasocietat. També encarna els campamentsque s’aixequen amb fràgils barraques fetesde lona d’aquest color, que serveixen dellar als acampats fins que aquests aconse-gueixen un tros de terra per a viure i treba-llar dignament en ella.
La bandera del MST és present a totsels campaments i assentaments, enles reunions i trobades, en cada esde-veniment, marxa i manifestació. És elseu símbol més representatiu encaraque no és l’únic.Existeixen molts altres objectes i sím-
Por otra parte, cada color tiene también susignificado:● El rojo simboliza la sangre que corre por lasvenas y la disposición de luchar por la re-forma agraria y por la transformación de lasociedad. Además sirve para recordar lasangre de todas las personas, víctimas de laviolencia que azota el MST, que fueron ase-sinadas a lo largo de los años en la lucha porla tierra y la libertad de los pueblos.
● El verde representa la esperanza de la vic-toria en cada latifundio conquistado y, ade-más, la naturaleza y el medio ambiente,riquezas que el MST trata de proteger y en-salzar.
● El marrón encarna la tierra por la quetanto se lucha y se venera.
● El blanco simboliza la paz que tanto se an-hela, por la que tantos han luchado ya y quesolamente será alcanzado cuando se con-siga justicia social para todos.
● El negro representa el luto y el homenajedel MST por todos los trabajadores y traba-jadoras que fallecieron luchando por unanueva sociedad. También encarna los cam-pamentos que se levantan con frágiles ba-rracas hechas de lona de ese color, quesirven de hogar a los acampados hasta queéstos consiguen un pedazo de tierra paravivir y trabajar dignamente en ella.
La bandera del MST está presente en todoslos campamentos y asentamientos, en lasreuniones y encuentros, en cada evento,marcha y manifestación. Es su símbolo másrepresentativo aunque no es el único. Existen muchos otros objetos y símbolosque se exhiben para transmitir determina-dos mensajes y valores.
63
bols que s’exhibeixen per transmetredeterminats missatges i valors.
Així, les eines del camp s’usen per digni-ficar el treball, les llavors es valoren coma font d’alimentació i riquesa.
També es componen cançons i poe-sies referents a temàtiques variades,totes elles amb missatges a favor de lallibertat, la reforma agrària, la prospe-ritat i la no discriminació.
Un altre símbol a destacar és l’Himnedel MST que és cantat amb freqüènciaen els esdeveniments organitzats.
Finalment no podem deixar de citarels anomenats "Crits d’Ordre" que sónlemes, frases curtes amb gran contin-gut polític i revolucionari i que esplasmen en parets, banderes, sama-rretes, etc. Són pronunciats i cridatsenèrgicament al principi i final de totaactivitat o reunió. Vegem algunsexemples, molts d’ells sorgits en elscongressos nacionals i que plasmen lafilosofia i els objectius immediats delMST:
64
Así, las herramientas del campo se usanpara dignificar el trabajo, las semillas se va-loran como fuente de alimentación y ri-queza.
También se componen canciones y poesíasreferentes a temáticas variadas, todas ellascon mensajes a favor de la libertad, la re-forma agraria, la prosperidad y la no discri-minación.
Otro símbolo a destacar es el Himno delMST que es cantado con frecuencia en loseventos organizados.
Finalmente no podemos dejar de citar losllamados “Gritos de Orden” que son lemasfrases cortas con gran contenido político yrevolucionario y que se plasman en pare-des, banderas, camisetas, etc. Son pronun-ciados y gritados enérgicamente alprincipio y final de toda actividad o reu-nión. Veamos algunos ejemplos, muchosde ellos surgidos en los congresos naciona-les y que plasman la filosofía y los objetivosinmediatos del MST:
"Ocupar és l’única solució""Ocupar, Resistir i Produir ""Reforma Agrària. Per un Brasilsense latifundis""Reforma Agrària, per justícia sociali sobirania popular""Pàtria lliure. Vencerem! ""MST, la lluita és per vèncer! “"Reforma agrària: una lluita de tots”.
“Ocupar es la única solución”“Ocupar, Resistir y Producir”“Reforma Agraria. Por un Brasil sin la-tifundios”“Reforma Agrária, por justicia social ysoberania popular”“Patria libre. ¡Venceremos!”“MST, ¡la lucha es para vencer!”“Reforma agraria: una lucha detodos”.
11. COMPROMISOS AMB LA TERRA I AMB LA VIDA11. COMPROMISOS CON LA TIERRA Y CON LA VIDA
El MST actua en un ampli ventall de ma-tèries, sent les persones i el medi natu-ral objectes principals de la sevadedicació i protecció. El MovimentSense Terra ret culte a la naturalesa i ales seves riqueses, béns que valora icuida encaridament. Venera la terra i lesfonts naturals d’aigua i s’oposa a l’ús deverins, pesticides, productes químics illavors transgèniques.
En aquest sentit i per difondre millor elseu missatge ha plasmat en una cartaels seus compromisos bàsics amb laterra i amb la vida. Tots els militants hande vetllar pel seu compliment. La cartaes reprodueix íntegrament a continua-ció:
"Els éssers humans són valuosos, la sevaintel·ligència, treball i organització poden
El MST actúa en un amplio abanico de ma-terias, siendo las personas y el medio natu-ral objetos principales de su dedicación yprotección. El Movimiento Sin Tierra rindeculto a la naturaleza y a sus riquezas,bienes que valora y cuida encarecida-mente. Venera la tierra y las fuentes natu-rales de agua y se opone al uso de venenos,pesticidas, productos químicos y semillastransgénicas.
En este sentido y para difundir mejor sumensaje ha plasmado en una carta suscompromisos básicos con la tierra y con lavida. Todos los militantes deben velar porsu cumplimiento. La carta se reproduce ín-tegramente a continuación:
“Los seres humanos son valiosos, su inteli-gencia, trabajo y organización pueden pro-teger y preservar todas las formas de vida”.
66
Ornella Flores
protegir i preservar totes les formes devida".● Estimar i preservar la terra i els éssers dela naturalesa.
● Perfeccionar sempre el nostre coneixe-ment sobre la naturalesa i l’agricultura.
● Produir aliments per eliminar la fam dela humanitat. Evitar el monocultiu i l’úsd’agrotòxics.
● Preservar la flora existent i reforestarnoves àrees.
● Cuidar les fonts, rius, llacs i lluitar contrala privatització de l’aigua.
● Embellir els assentaments i comunitatssembrant flors, herbes medicinals, horta-lisses i arbres.
● Tractar adequadament els residus icombatre qualsevol pràctica de contami-nació i agressió al medi ambient.
● Practicar la solidaritat i indignar-se da-vant de qualsevol injustícia, agressió i ex-plotació contra qualsevol persona aqualsevol part del món.
● Lluitar contra el latifundi perquè totspuguin tenir terra, pa, estudis i llibertat.
● Mai vendre la terra conquerida. La terraés un bé suprem per a les generacions fu-tures.
● Amar y preservar la tierra y los seres de lanaturaleza.
● Perfeccionar siempre nuestro conoci-miento sobre la naturaleza y la agricultura.
● Producir alimentos para eliminar el ham-bre de la humanidad. Evitar el monocultivoy el uso de agrotóxicos.
● Preservar la flora existente y reforestarnuevas áreas.
● Cuidar las fuentes, ríos, lagos y luchar con-tra la privatización del agua.
● Embellecer los asentamientos y comunida-des sembrando flores, hierbas medicinales,hortalizas y árboles.
● Tratar adecuadamente los residuos y com-batir cualquier práctica de contaminación yagresión al medio ambiente.
● Practicar la solidaridad e indignarse antecualquier injusticia, agresión y explotacióncontra cualquier persona en cualquier partedel mundo.
● Luchar contra el latifundio para que todospuedan tener tierra, pan, estudios y libertad.
● Jamás vender la tierra conquistada. La tie-rra es un bien supremo para las generacio-nes futuras.
67
12. LA VIOLÈNCIA
12. LA VIOLENCIA
La violència contra el MST, igual que s’haesdevingut amb molts altres movimentssocials, ha marcat la seva història des delseu origen.
La lluita del MST, com era d’esperar, noagrada a tots. Aquells que veuen perillarla seva situació o el seu poder, critiquenobertament el moviment social. Però devegades les coses van més enllà de lessimples crítiques. Policies, grans propie-taris, assassins a sou i d’altres han tenyitde sang la lluita del MST.
No han estat poques les ocasions en lesquals s’han produït desencontres i alter-cats entre el MST i els grups esmentats.Les autoritats envien a les forces de l’or-dre per expulsar “per la força” els campe-rols de les terres ocupades i no dubtende disparar per obligar-los a doblegar-se.Pallisses, tortures, matances i empreso-naments són, desgraciadament, habi-
La violencia contra el MST, igual que haacontecido con otros muchos movimien-tos sociales, ha marcado su historia desdesu origen.
La lucha del MST, como era de esperar, nogusta a todos. Aquellos que ven peligrarsu situación o su poder, critican abierta-mente el movimiento social. Pero a veceslas cosas van más allá de las simples críti-cas. Policías, grandes propietarios, asesi-nos a sueldo y otros han teñido de sangrela lucha del MST.
No han sido pocas las ocasiones en quese han producido desencuentros y alter-cados entre el MST y los grupos mencio-nados. Las autoridades mandan a lasfuerzas del orden para expulsar “por lafuerza” a los campesinos de las tierrasocupadas y no dudan en disparar paraobligarles a doblegarse. Palizas, torturas,matanzas y encarcelamientos son, des- 69
MST
tuals.L’episodi més destacat de violència és laMatança d’“Eldorado dos Carajás” on vanser assassinats i massacrat, per la policiamilitar, 19 camperols durant una pro-testa per la demora en l’expropiació d’unterreny ocupat (en la qual van participaruns 1500 treballadors del camp). La poli-cia militar va ser enviada amb instruc-cions de desallotjar-los d’allà. Van acabardisparant de forma indiscriminada.
Un altre trist episodi de violència es vaesdevenir al campament "Terra Pro-mesa", a Felisburgo, Estat de Minas Ge-rais. El 20 de novembre de 2004, un grupde divuit pistolers, sota les ordres del te-rratinent Adriano Chafik Luedy, van ata-car i van disparar unes cent famíliesacampades al lloc, assassinant cinc d’ellsi deixant 20 ferits més. Van cremar tambéles barraques de lona i les pertinences deles famílies. Actualment, encara que hanaconseguit assentar-se (han conquerit laterra, la qual els ha estat lliurada per lesautoritats), els treballadors del MST de lazona continuen tement per les sevesvides, a causa del clima hostil que els en-volta.
Un altre cas conegut a nivell internacio-nal (donat l’origen estranger de la víc-tima) va ser l’assassinat de la religiosaDorothy Stang, filla adoptiva de Brasil, al’Estat de Pará, ocorregut el 18 de febrerde 2005. Va ser una víctima més de la vio-lència creixent en el camp i la ciutat, comve denunciant el MST en aquests últimsvint anys.
“L’Irmã Dorothy”, com era coneguda, vaser assassinada per pistolers sota el co-mandament de terratinents i empresarisfustaires adinerats que s’oposaven a la
graciadamente, habituales.El episodio más destacado de violencia esla Masacre de “Eldorado dos Carajás” enla que fueron asesinados y masacrados,por la policía militar, 19 campesinos du-rante una protesta por la demora en laexpropiación de un terreno ocupado (enla que participaron unos 1500 trabajado-res del campo). La policía militar fue en-viada con instrucciones de desalojararlosde allí. Acabaron disparando de forma in-discriminada.
Otro triste episodio de violencia aconte-ció en el campamento “Tierra Prometida”,en Felisburgo, Estado de Minas Gerais. El20 de noviembre de 2004, un grupo dedieciocho pistoleros, bajo las órdenes delterrateniente Adriano Chafik Luedy, ata-caron y dispararon a unas cien familiasacampadas en el lugar, asesinando acinco de ellos y dejando 20 heridos más.Quemaron también las chabolas de lonay las pertenencias de las familias. Actual-mente, aunque han conseguido asen-tarse (han conquistado la tierra, la cualles ha sido entregada por las autorida-des), los trabajadores del MST de la zonasiguen temiendo por sus vidas, debido alclima hostil que les rodea.
Otro caso conocido a nivel internacional(dado el origen extranjero de la víctima)fue el asesinato de la religiosa DorothyStang, hija adoptiva de Brasil, en el Es-tado de Pará, ocurrido el 18 de febrero de2005. Fue una víctima más de la violenciacreciente en el campo y la ciudad, comoviene denunciando el MST en estos últi-mos veinte años.
La “Irmã Dorothy”, como era conocida,fue asesinada por pistoleros bajo elmando de terratenientes y empresarios
70
lluita en favor dels drets humans delsmés pobres i dels camperols sense terra.
No és d’estranyar, doncs, que els inte-grants del MST es vegin embolicats enconstants disputes amb les autoritats, lapolicia (moltes vegades corrupta), elsgrans propietaris, mercenaris i assassins asou.
No són poques les vegades que hanestat ferits o assassinats camperols senseterra a les mans de les elits poderosesque mai no compleixen cap condemnao són alliberats al poc temps de la sevadetenció. Desafortunadament, cal desta-car l’alta impunitat dels crims contra elsintegrants del MST.
EL SUPORT DE PEDROCASALDÁLIGA:
A la dècada de 1970, el català Pedro Ca-saldáliga, va ser nomenat bisbe de la pre-lacia (arquebisbat) de Sâo Félix doaraguaia, a Mato Grosso. Des dels seusinicis, es va enfrontar al procés de con-centració de terres i a la violació delsdrets humans de la població indígena.
Per una part, es trobaven les grans em-preses del sud i, per un altre, un nombrecada vegada major de treballadors po-bres que es veien obligats a creuar el riuAraguaia en direcció a l’oest, a la recercade terres per conrear. En aquest escenariva ser testimoni directe de múltiples con-flictes per la terra, d’assassinats de treba-lladors i de treball esclau (consistent enla desforestació de grans extensions pera la creació de zones de pastura per a lesempreses agropecuàries).Sensible als problemes socials i semprecompromès amb l’Evangeli, Casaldáliga
madereros adinerados que se oponían ala lucha en favor de los derechos huma-nos de los más pobres y de los campesi-nos sin tierra.
No es de extrañar, pues, que los integran-tes del MST se vean envueltos en constan-tes disputas con las autoridades, lapolicía (muchas veces corrupta), los gran-des propietarios, mercenarios y asesinosa sueldo.
No son pocas las veces que han sido heri-dos o asesinados campesinos sin tierra enmanos de las élites poderosas que nuncacumplen condena alguna o son liberadosal poco tiempo de su detención. Desafor-tunadamente, hay que destacar la altaimpunidad de los crímenes contra los in-tegrantes del MST.
EL APOYO DE PEDRO CASALDÁLIGA:
En la década de 1970, el catalán PedroCasaldáliga, fue nombrado obispo de laprelacía (arzobispado) de Sâo Félix doaraguaia, en Mato Grosso. Desde sus ini-cios, se enfrentó al proceso de concentra-ción de tierras y a la violación de losderechos humanos de la población indí-gena.
Por una parte, se encontraban las gran-des empresas del sur y, por otro, un nú-mero cada vez mayor de trabajadorespobres que se veían obligados a cruzar elrío Araguaia en dirección al oeste, enbusca de tierras para cultivar. En este es-cenario fue testigo directo de múltiplesconflictos por la tierra, de asesinatos detrabajadores y de trabajo esclavo (consis-tente en la deforestación de grandes ex-tensiones para la creación de zonas de
71
es va convertir en un dels bisbes mésperseguits i calumniats pels poderosos.Va sofrir diverses amenaces i temptativesd’assassinat. En un dels atemptats contrala seva vida van assassinar al pare JoâoBosco Burnier, en ser confós amb el bisbeperseguit.
La seva fe i el seu compromís amb elsoprimits es reflecteixen en les seves be-lles poesies, les quals revelen també undo profètic.
pasto para las empresas agropecuarias). Sensible a los problemas sociales y siem-pre comprometido con el Evangelio, Ca-saldáliga se convirtió en uno de losobispos más perseguidos y calumniadospor los poderosos. Sufrió diversas amena-zas y tentativas de asesinato. En uno dellos atentados contra su vida asesinaronal padre Joâo Bosco Burnier, al ser con-fundido con el obispo perseguido.
Su fe y su compromiso con los oprimidosse reflejan en sus bellas poesías, las cualesrevelan también un don profético.
72
Ornella Flores
“Maleïdes siguin totes les tanques!Maleïdes totes les propietats priva-des que ens priven de viure i d’estimar!Maleïdes siguin totes les lleis, manegades per poques mans, que emparen tanques i bousi fan de la Terra esclavai esclaus als humans!”
Pedro Casaldáliga
“¡Malditas sean todas las cercas!¡Malditas todas las propiedades pri-vadasque nos privan de vivir y de amar!¡Malditas sean todas las leyes,amañadas por pocas manos, que amparan cercas y bueyesy hacen de la Tierra esclava y esclavos a los humanos!”
Pedro Casaldáliga
13. OTRAS INFORMACIONES
13. ALTRES INFORMACIONS
RELACIONS AMB EL GOVERN DELULA
El president brasiler, Luiz Inácio Lula daSilva, d’origen obrer i de tendència es-querrana, va recolzar obertament al MSTen els seus discursos anteriors a les elec-cions. Va prometre, durant la campanyaelectoral el 2002, assentar 400.000 famí-lies camperoles en els seus quatre pri-mers anys de govern. Tanmateix, perdiferents causes o di-ficultats, els avenços iprogressos dels as-sentaments van sermolt lents, la qualcosa va originar unaactitud crítica perpart del MST, que vaacabar distanciant-sedel govern. Lula nova complir la sevapromesa.
Amb el temps i des-prés d’una avaluaciócrítica del període le-gislatiu del govern, el Moviment SenseTerra va decidir novament recolzar políti-cament el Partit dels Treballadors (PT) en-capçalat per Lula el 2005. Ambdues partsrealitzen contínues negociacions. Per amolts, Lula es configura com la milloropció dins de les existents.
RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS ICOL·LECTIUSA nivell internacional, el MST manté rela-cions amb diverses organitzacions cam-peroles d’Amèrica Llatina a través de ViaCamperola. En l’àmbit religiós, el MST ésrecolzat per la Comissió Pastoral de laTerra i diverses pastorals rurals de les diò-cesis.
RELACIONES CON EL GOBIERNO DELULA
El presidente brasileño, Luiz Inácio Lula daSilva, de origen obrero y de tendencia iz-quierdista, apoyó abiertamente al MST ensus discursos preelectorales. Prometió, du-rante la campaña electoral en 2002, asentara 400.000 familias campesinas en sus cua-tro primeros años de gobierno. Sin em-bargo, por diferentes causas o dificultades,
los avances y progre-sos de los asenta-mientos fueron muylentos, lo que originóuna postura críticapor parte del MST, queacabó distanciándosedel gobierno. Lula nocumplió su promesa.
Con el tiempo y des-pués de una evalua-ción crítica delperíodo legislativo delgobierno, el Movi-miento Sin Tierra deci-
dió nuevamente apoyar políticamente alPartido de los Trabajadores (PT) encabe-zado por Lula en 2005. Ambas partes reali-zan continuas negociaciones. Para muchos,Lula se configura como la mejor opcióndentro de las existentes.
RELACIONES CON OTRAS ENTIDADESY COLECTIVOSA nivel internacional, el MST mantiene rela-ciones con diversas organizaciones campe-sinas de América Latina a través de VíaCampesina. En el ámbito religioso, el MSTtiene el apoyo de la Comisión Pastoral de laTierra y de diversas pastorales rurales de lasdiócesis.
74
Jaume Alsina
El MST anima tots els camperols a partici-par en el Sindicat de Treballadors Rurals(organització sindical d’àmbit municipal)que s’articula, al seu torn, amb la CentralÚnica dels Treballadors (CUT). El MST noestà afiliat a organismes sindicals interna-cionals encara que compta amb el suportde diferents organitzacions de treballa-dors i ONGs a Europa i el Canadà.
Es pot destacar l’existència de múltiplesComitès de suport al MST a tot el món,especialment a Europa. A més, s’organit-zen periòdicament trobades d’“Amics delMoviment Sense Terra” en diversos paï-sos. Els suports internacionals que rep elMST són de gran importància i un orgullper a tots els seus integrants.
CANVIS NECESSARISEl MST identifica una llista de canvis ne-cessaris que s’han de produir respecte a laterra, l’aigua, el model tecnològic i les po-lítiques agrícoles públiques. En els seusdiscursos promou la consecució d’a-quests canvis.
Amb referència a la terra, el movimentproposa:● Establir una mida màxima de la propie-tat rural.● Garantir l’accés a la terra a totes les famí-lies que desitgin treballar-les.
El MST anima a todos los campesinos a par-ticipar en el Sindicato de Trabajadores Ru-rales (organización sindical de ámbitomunicipal) que se articula, a su vez, con laCentral Única de los Trabajadores (CUT). ElMST no está afiliado a organismos sindica-les internacionales aunque cuenta con elapoyo de distintas organizaciones de traba-jadores y ONGs en Europa y Canadá.
Cabe destacar la existencia de múltiples Co-mités de apoyo al MST en todo el mundo,especialmente en Europa. Además, se orga-nizan periódicamente encuentros de “Ami-gos del Movimiento Sin Tierra” en diversospaíses. Los apoyos internacionales que re-cibe el MST son de gran importancia y unorgullo para todos sus integrantes.
CAMBIOS NECESARIOSEl MST identifica una lista de cambios nece-sarios que deben producirse con respecto ala tierra, el agua, el modelo tecnológico y laspolíticas agrícolas públicas. En sus discursospromueve la consecución de estos cambios.
En referencia a la tierra, el movimiento pro-pone:● Establecer un tamaño máximo de la pro-piedad rural.● Garantizar el acceso a la tierra a todas lasfamilias que deseen trabajarlas.● Expropiar todas las propiedades rurales deempresas extranjeras, bancos e industriascuya actividad principal no sea la agricul-tura.● Expropiar las grandes propiedades que nocumplen su función social.● Expropiar sin contraprestación todas lashaciendas donde hay trabajo esclavo, con-trabando o cultivo de psicotrópicos.En referencia al agua, el movimiento pro-pone:
75
Helinair Souza e Silva
● Expropiar totes les propietats ru-rals d’empreses estrangeres, bancsi indústries l’activitat principal deles quals no sigui l’agricultura.● Expropiar les grans propietatsque no compleixen la seva funciósocial.● Expropiar sense contraprestaciótotes les hisendes on hi ha treballesclau, contraban o cultiu de psico-tròpics.
Amb referència a l’aigua, el movi-ment proposa:● Prohibir la propietat privada de l’aigua.● L’Estat té el deure de proveir d’aigua atots.● L’Estat ha d’oferir recursos als agricultorsperquè facin un ús adequat de l’aigua i hade protegir les fonts.● L’Estat ha de conscienciar i realitzar unpla d’educació ambiental massiu de pro-tecció de l’aigua.● Controlar rigorosament els qui conta-minen les aigües i les capes freàtiques.Amb referència al model tecnològic, elmoviment proposa:● Desenvolupar un programa massiu deformació en agroecologia en tots els ni-vells.● Organitzar camps d’experimentació i in-tercanvi d’experiències agroecològiques.● Recolzar la consolidació d’escoles tècni-ques de formació en agroecologia.● Eliminar la propietat privada intel·lec-tual i de patents, de varietats, llavors, ani-mals, recursos naturals o sistemes deproducció.● Desenvolupar investigacions i tecnolo-gies agroecològiques adequades amb elsagrosistemes.● Desenvolupar un programa nacional desuport a la reforestació. ● Desenvolupar un programa de foment,
● Prohibir la propiedad privada del agua.● El Estado tiene el deber de abastecer deagua a todos.● El Estado debe ofrecer recursos a los agri-cultores para que hagan un uso adecuadodel agua y debe proteger las fuentes.● El Estado debe concienciar y realizar unplan de educación ambiental masivo deprotección del agua.● Controlar rigurosamente quienes conta-minan las aguas y las capas freáticas.
En referencia al modelo tecnológico, el mo-vimiento propone:● Desarrollar un programa masivo de for-mación en agroecología en todos los nive-les.● Organizar campos de experimentación eintercambio de experiencias agroecológi-cas.● Apoyar la consolidación de escuelas téc-nicas de formación en agroecología.● Eliminar la propiedad privada intelectualy de patentes, de variedades, semillas, ani-males, recursos naturales o sistemas de pro-ducción.● Desarrollar investigaciones y tecnologíasagroecológicas adecuadas con los agrosis-temas.● Desarrollar un programa nacional deapoyo a la reforestación.
76
Jaume Alsina
disseminació, multiplicació i massificacióde l’agroecologia implementant:● Investigacions participatives.● Intercanvis entre agricultors.● Programa popular d’agrobiodiversitat.● Programa forestal.
Amb referència a les polítiques agrícolespúbliques, el moviment considera que:L’Estat ha de:● Recolzar petits agricultors amb crèditsrurals, assegurances, assistència tecnolò-gica, emmagatzematge, etc.● Garantir l’accés als mitjans de producciónecessaris com màquines, equipament,despeses i agroindústria.● Acordar l’ús de recursos de crèdit ambgarantia de la compra de la producció.
● Desarrollar un programa de fomento, di-seminación, multiplicación y masificaciónde la agroecología implementando:● Investigaciones participativas. ● Intercambios entre agricultores.● Programa popular de agrobiodiversidad.● Programa forestal.
En referencia a las políticas agrícolas públi-cas, el movimiento considera que:El Estado debe:● Apoyar a pequeños agricultores con cré-ditos rurales, seguros, asistencia tecnoló-gica, almacenaje, etc.● Garantizar el acceso a los medios de pro-ducción necesarios como máquinas, equi-pamiento, insumos y agroindústria.● Acordar el uso de recursos de crédito congarantía de la compra de la producción.
77
Vem teçamos a nossa liberdade braços fortes que rasgam o chão sob a sombra de nossa valentia desfraldemos a nossa rebeldia e plantemos nesta terra como irmãos!
Refrão:Vem, lutemos punho erguido Nossa Força nos leva a edificar Nossa Pátria livre e forte Construída pelo poder popular
Braços Erguidos ditemos nossa história sufocando com força os opressores hasteemos a bandeira colorida despertemos esta pátria adormecida o amanhã pertence a nós trabalhadores
Refrão:Vem, lutemos punho erguido Nossa Força nos leva a edificar Nossa Pátria livre e forte Construída pelo poder popular
Nossa Força regatada pela chama da esperança no triunfo que virá forjaremos desta luta com certeza pátria livre operária camponesa nossa estrela enfim triunfará!
Refrão:Vem, lutemos punho erguido Nossa força nos leva a edificarNossa Pátria livre e forte Construída pelo poder popular
L’HIMNEPortuguês
78
Català
Veuen teixim la nostra llibertat braços forts que esquincen el terrasota l’ombra de la nostra valentia alliberem la nostra rebel·lia i plantem aquesta terra com ger-mans!
Refrany:Vine, lluitem puny dret la nostra força ens porta a edificar la nostra pàtria lliure i forta construïda pel poder popular!
Braços drets dictem la nostra història sufocant amb força als opressors hissem la bandera acolorida despertem aquesta pàtria adormida el demà (el futur) ens pertany a no-saltres, els treballadors!
Refrany:Vine, lluitem puny dret la nostra força ens porta a edificar la nostra pàtria lliure i forta construïda pel poder popular!
La nostra força rescatada per la flama de l’esperança d’un triomf que veu aarribar forjarem d’aquesta lluita amb certesa pàtria lliure operaria i camperola nostra estrella per fi triomfarà!
Refrany:Vine, lluitem puny dret la nostra força ens porta a edificar la nostra pàtria lliure i forta construïda pel poder popular!
Castellano
¡Ven tejamos nuestra libertadbrazos fuertes que rasgan el suelobajo la sombra de nuestra valentíaliberemos nuestra rebeldíay plantemos esta tierra como herma-nos!
Refrán:¡Ven, luchemos puño erguidonuestra fuerza nos lleva a edificarnuestra patria libre y fuerte construida por el poder popular!
Brazos erguidos dictemos nuestra his-toriasufocando con fuerza a los opresoresicemos la bandera coloridadespertemos esta patria adormecidael mañana (el futuro) nos pertenece anosotros, los trabajadores!
Refrán:¡Ven, luchemos puño erguidonuestra fuerza nos lleva a edificarnuestra patria libre y fuerte construida por el poder popular!
¡Nuestra fuerza rescatada por la llamade la esperanza de un triunfo que ve allegarforjaremos de esta lucha con certezapatria libre operaria y campesinanuestra estrella por fin triunfará!
Refrán:¡Ven, luchemos puño erguidonuestra fuerza nos lleva a edificarnuestra patria libre y fuerte construida por el poder popular!
79
HELINAIR SOUZA E SILVA
Nascut al nord del Brasil, va co-nèixer l’MST i s’hi va integrar fagairebé una dècada, a l’estat deMines Gerais. Encara ara hi parti-cipa. Entre les seves tasques i cà-rrecs com a membre delmoviment, destaquen els se-güents:
- Integrant i coordinador del sec-tor d’educació.
- Coordinador del campament“Tiradentes” al sud de Mines Ge-rais.
- Coordinador de la Regional Sulde Minas.
- Coordinador estatal del sectorde Comunicació.
- Integrant del grup polític.
Contacte: [email protected]
HELINAIR SOUZA E SILVA
Nacido en el norte de Brasil, conocióy se integró en el MST hace casi unadécada, en el Estado de Minas Gerais.Participa de él hasta el día de hoy.Entre sus tareas y cargos comomiembro del movimiento, destacanlas siguientes:
- Integrante y coordinador del sectorde Educación.
- Coordinador del campamento“Tiradentes” en el sur de Minas Ge-rais.
- Coordinador de la Regional Sul deMinas.
- Coordinador estatal del sector deComunicación.
- Integrante del Grupo Político.
Contacto: [email protected]
14. QUADERNS PUBLICATS
14. CUADERNOS PUBLICADOS
81
1. Timor: genocidi i esperança. (F. S’Olivar d’Estellenc)
2. Deute extern: la pobresa que ens enriqueix. (Paz con dignidad)
3. El món maputxe. (Carolina Manque)
4. 2000, Any de la Cultura de Pau i No-violència. (Arcadi Oliveres)
5. Anar de compres i canviar el món: comerç just, consum responsable. (S’Altra Se-nalla).
6. Experiències de cooperació. (Nou Sud, Veïns, STEI)
7. L’antiracisme en l’àmbit internacional: propòsits i realitats. (Joan Comas)
8. Burundi: mirant amb esperança el futur. (Veïns sense Fronteres)
9. Fòrum Social Mundial: un altre món és possible. (Francisco Vera)
10. Balcans, l’oblit còmplice. (Bòsnia Viva)
11. Situació a Colòmbia: una altra realitat. (CEPAC)
12. Veneçuela: de la tragèdia de Vargas a la inclusió social. Una experiència veneço-lana de gestió associativa. (EFIP)
13. Contra la pena de mort. (Amnistia Internacional)
14. Salut reproductiva i cooperació per al desenvolupament. (Mallorca Solidària)
15. La lluita contra la sida a Àfrica. (Metges del Món)
16. El microcrèdit: a quines necessitats respon?. (F. Vicenç Ferrer)
17. La perspectiva de gènere a Àfrica. (Centre africà per les dones)
18. El conflicte del Sàhara Occidental. (Associació Poble Saharaui)
19. Construir la pau: els conflictes oblidats i el nou conflicte global. (OIKOS)
20. Els camps de l’oblit. (Associació Catalana per la pau)
21. La mutilació genital femenina. (Direcció General de l'Oficina de Defensa delsDrets del Menor)
22. Accés a medicaments essencials: un dret per a totes les poblacions del món (Met-ges sense Fronteres)
23. Aproximació a la problemàtica dels infants, dels joves i de les “maras” en situacióde risc a Nicaragua i al Salvador (Fundació Diagrama)
24. Globalització i migració: les dones musulmanes immigrants a Europa (Nadia Nair)
25. La situació de les maquiles a Centreamèrica (Fundació Pau i Solidaritat)
26. Perú: quan l’educació encara és esperança (Ensenyants Solidaris)
27. Indígenes (Survival Internacional)
28. Hondures: de la Serra de Tramuntana a la Serralada del Merendón” (Cruz Roja)
29. Objectius del mil·leni. Balenç 2005 (Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears)
30. Educació pel desenvolupament, una estratègia de cooperació imprescindible(Coordinadora de ONGD para el Desarrollo-España)
31. La discapacitat dins el projecte integral de la Fundación Vicente Ferrer (Ananta-pur)
32. El turisme com a eina de desenvolupament (Joan Miralles Plantalamor i AntòniaRosselló Campins)
33. La convocatòria de Cooperants. Testimonis i experiències (Direcció General deCooperació)
34. La dona invisible: la dona senegalesa com a motor de desenvolupament (As-semblea de Cooperació per la Pau)
35. Explotació sexual infantil (Unicef)
36. Drets Humans i Salut (Metges del Món)
82
