1

QUÈ ÉS UN AVANÇ DEL POUM?

L'Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document que apunta les línies

principals de desenvolupament del Mollet del Vallès dels propers anys. Aquesta fase de la redacció

del POUM serveix per plantejar els criteris vertebradors del municipi del futur: els espais a protegir,

els espais a urbanitzar, la xarxa d'infraestructures i equipaments i el sostre de creixement de

població, entre altres. Defineix també com han de ser i on s'han d'ubicar les àrees d'activitat

econòmica i residencials del municipi. Aquest document és, doncs, el punt de partida per la

redacció del POUM, i per això és important donar a conèixer els criteris i eixos vertebradors en base

als que es desenvoluparà, i recollir les opinions i suggeriments de la ciutadania al respecte.

PROCÉS PARTICIPATIU PREVI A L’APROVACIÓ DE L’AVANÇ

Des del gener de 2019, l'Ajuntament ha realitzat tota una sèrie d’accions participatives i propostes

mitjançant tallers, exposicions itinerants dinamitzades, reunions sectorials amb entitats, tècnics,

comerços, empreses. Són les següents:

- Presentació del POUM.

- Entrevistes grupals (un total de 6).

- Accions a l'espai públic amb l'objectiu de fer arribar el procés de participació al carrer i

recollint propostes.

- Un taller de diagnosi.

Les propostes que es plantegen en el document d’Avanç es fonamenten en el conjunt de

raonaments, suggeriments i propostes que es deriven del procés de participació pública, ciutadana,

tècnica i institucional; però també en la voluntat de pensar Mollet des d’una perspectiva

estratègica, on els projectes d’àmbits claus determinin el municipi-territori del segle XXI. És per això

que durant el procés participatiu s’ha demanat a la ciutadania: Quin Mollet vols?

BASES PROGRAMÀTIQUES, DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES I LÍNIES PROJECTUALS.

La proposta que planteja l’Avanç parteix de l’anàlisi del model vigent, i cerca la seva reorientació,

recollint la força transformadora de la gestió de l’urbanisme dut a terme en els anys precedents, i

apostant per la millora constant de la qualitat urbana, per un municipi ben estructurat, i per un

territori gestionat amb cura.

L’Avanç del pla es desenvolupa a partir d’un conjunt de bases programàtiques, directrius

estratègiques i línies projectuals, que regiran el futur model urbanístic del municipi.

2

BASES PROGRAMÀTIQUES.

Engloben els principals potencials del desenvolupament del municipi del futur:

Mollet, capital del Baix Vallès

Mollet, ciutat compacta, diversa i de qualitat

Mollet, compromesa en la lluita contra el canvi climàtic

Mollet, ciutat treballadora i inclusiva

Mollet, municipi per la salut i la sostenibilitat

DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES.

Que es concreten en les propostes i alternatives, escrits i gràfics que acompanyen l’Avanç:

L’aposta pel creixement interior i la requalificació urbana

L’Habitatge assequible i l’activitat econòmica, eixos centrals del Pla.

La interconnexió verda: dels espais de proximitat al Parc Territorial.

El manteniment i la millor de l’oferta d’equipaments i serveis.

La integració del patrimoni en el projecte del municipi.

La potenciació de la mobilitat saludable.

LÍNIES PROJECTUALS DE L’AVANÇ DEL POUM

Que materialitzen, a partir de les bases programàtiques i les directrius estratègiques, un urbanisme

activador de les funcions urbanes, amb un suport espacial i infraestructural ordenat:

Ordenar les infraestructures de la mobilitat urbana i territorial.

Integrar el patrimoni i el paisatge de l’entorn.

Obrir-connectar el municipi al riu Besòs i al Parc de Gallecs.

Equipar el municipi de forma equilibrada i integral.

Dimensionar de forma qualitativa i quantitativa el projecte urbà.

Ajustar la regulació de l’edificació i qualificació del sòl.

PROPOSTA RESPECTE LES INFRAESTRUCTURES

Ordenar les infraestructures de la mobilitat urbana i territorial

Amb el procés de redacció del POUM és el moment de repensar aquestes infraestructures tant

urbanes com territorials i dissenyar un urbanisme més ajustat i adequat a la mobilitat saludable

aquella que permet els desplaçaments de curta distància per mitjans no motoritzats.

La planificació d’aquestes infraestructures ha de suposar per la ciutat, per una part, una oportunitat

de garantir unes millors connexions externes i, per l’altra, l’ocasió per millorar la cohesió interna

del municipi i la seva interrelació entre les diferents parts. En aquest sentit, les infraestructures de

mobilitat, viària i ferroviària es proposen formant part d’una estratègia general de ciutat

3

vertebrada i ben relacionada amb el territori exterior del Vallès, a la vegada, més ben

interconnectada internament.

L’ordenació de la nova estructura viària

El posicionament estratègic de Mollet del Vallès respecte les grans infraestructures viàries de

transport territorial com són la C-33, C-17 o AP-7 és innegable, malgrat però condicionen fortament

la mobilitat de la ciutat, havent de suportar moviments aliens a la pròpia activitat del municipi.

L’ordenació del nou POUM és coherent, pel que fa a les grans infraestructures de la mobilitat, amb

dos documents que fan referència a la seva articulació:

- Les Normes de Planejament Urbanístic de 2017, que plantegen aprofitar el sistema viari

territorial com a viari urbà integrant el sistema de les rondes urbanes que porten el trànsit

cap als accessos principals de la C-33, C-17 i AP-7, junt amb al C-59, i una aposta clara per

la mobilitat a peu i en bicicleta.

- El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament el 2010 que concreta

per al municipi de Mollet del Vallès actuacions significatives:

o Túnel de la Conreria B-500, amb l’objectiu de millorar les comunicacions del Vallès

amb el Barcelonès Nord i el Baix Maresme.

o Ampliació de la C-59 en el tram de Palau-Solità a Caldes de Montbui, que proposa

completar la xarxa entre les diverses ciutats nodals ampliant i millorant les vies

existents, en aquest cas la C-59, que afecta Mollet en el tram entre Caldes de

Montbui i La Llagosta.

o Millora i variants de la C-17 entre Mollet del Vallès i Centelles, amb que es pretén

crear una nova C-17 entre Mollet-Granollers passant pel corredor del circuit de

Montmeló. Proposta de rotondes a nivell, enllaços i velocitat moderada, permetent

la pacificació de les travessies urbanes actuals. Ha de permetre l’explotació de

serveis exprés d’autobús i la construcció d’aparcaments de dissuasió.

o Millora i variants de la C-155.

La xarxa d’eixos cívics, carrers verds i de mobilitat tova

El nou POUM ha de plantejar el funcionament viari del municipi en els propers anys de forma que

permeti donar coherència al projecte de les infraestructures territorials amb el projecte urbà.

La proposta de mobilitat urbana haurà de pivotar sobre les següents premisses:

- Preferència per la mobilitat saludable, que afavoreixi els desplaçaments a peu o amb

bicicleta amb una voluntat d’oferir una veritable xarxa de carrers verds amb presència de

vegetació en el mateix de forma que totes les llars a 200m de casa seva comptin amb la

possibilitat d’accedir a un carrer verd.

- La qualitat en la urbanització de l’espai carrer, afavorint el passeig i els recorreguts en

assentament urbà amb itineraris còmodes i de recorregut contingut.

Caldrà planificar pensant en la configuració d’una xarxa de carrers verds complementària de

l’atenció preferent al vianant, que garanteixi el desplaçament interior del municipi de forma més

còmode i agradable. El POUM serà també l’instrument per plantejar la millora en la xarxa de carrils

bici a l’interior de Mollet del Vallès i amb connexió amb els municipis de l’entorn.

4

La mobilitat saludable, a peu o en transports no motoritzats, ha de ser l’aposta del nou POUM:

complint així amb una millora de la salut de les persones, afavorint mesures enfront el canvi climàtic

i minimitzant els efectes de soroll en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Mollet del

Vallès. En aquest sentit, el model passa per reservar una part important de les vies públiques per

a la mobilitat del vianant i de la bicicleta.

Mobilitat, transport públic i aparcament

El pla proposa un nou model d’estructura viària jerarquitzada fonamentat en la xarxa que enllaci

els diferents barris del municipi, alliberant part de la xarxa urbana pels moviments més locals i

d’accés a l’habitatge.

Respecte les actuacions en matèria de transport públic és innegable la importància de la xarxa

d’autobús, proposant la seva optimització amb mesures que han de potenciar les vies amb espai

expressament reservat pel bus, amb la idea d’ampliar la xarxa de recorreguts actuals o la inclusió

de noves línies de transports i d’estacions.

Pel que fa a l’aparcament, la nova regulació ha d’apostar per la previsió d’aquelles places que siguin

veritablement necessàries, i que permetin l’alliberament d’aparcaments a la via pública per una

millor qualitat urbana dels carrers, incorporant a la vegada espais específics d’aparcament en els

equipaments i espais de major afluència.

L’ordenació de la nova estructura ferroviària

El ferrocarril és el mitjà de transport col·lectiu amb més capacitat i més sostenible respecte les

altres alternatives. Les dues estacions de Mollet del Vallès, la de Santa Rosa i la de Sant Fost

cobreixen gran part del nucli urbà. Les propostes bàsiques de la futura ordenació són:

- Soterrament de la línia Barcelona-Puigcerdà per a la integració i unió del teixit urbà

fracturat per aquesta línia divisòria.

- Nova ubicació de l’estació de Santa Rosa per a fer-la un espai intermodal de transport.

- Fer de l’estació de Sant Fost un nou espai intermodal, afavorint la integració ferroviària,

l’aparcament i una oferta variada de medis de transport.

- Reendreçar l’espai de l’entorn de l’estació de Sant Fost, recollint els eixos cívics i espais

lliures que hi arriben.

- Permeabilitat entre el nucli urbà i la barrera física del TAV, per a facilitar l’accés al riu Besòs

per al seu gaudi i com a passeig fluvial d’interconnexió amb d’altres municipis.

PROPOSTA RESPECTE EL PATRIMONI

Integrar el patrimoni i el paisatge de l’entorn

Aquest Pla aposta per la recuperació del patrimoni, fomentant les mesures necessàries per la seva

adequació, restauració i/o rehabilitació, identificació i divulgació, que determini una millora dels

seus valors inherents i un reconeixement major per part de la ciutadania a través de l’activació i

potenciació del mateix que garanteixi el grau d’aprofitament sostenible que mereix.

La voluntat del nou Pla és posar èmfasi en la incorporació dels valors identitaris i pedagògics,

arrelats en aspectes immaterials o de la memòria, i que puguin relacionar-se i formar part de

5

recorreguts i itineraris significatius capaços d’explicar en el futur els elements més rellevants de la

història econòmica i social, així com de les transformacions urbanes que s’han anat succeint a

Mollet del Vallès i que han deixat les seves respectives traces identificatives.

L'elaboració d'un instrument de planejament general i la consideració respecte les determinacions

del catàleg del patrimoni arquitectònic ha d’incorporar una coherent correspondència entre la

voluntat i la necessitat de protegir-lo, administrant els drets urbanístics respectius i ha d'estar

present en l'elaboració dels actuals instruments de planejament. La catalogació ha d’anar

acompanyada d’una regulació ajustada i precisa del que atorga el planejament, evitant en qualsevol

cas la possibilitat de la sol·licitud d'indemnitzacions per limitacions singulars imposades, de tal

forma que la gestió ambiental, el patrimoni i la cultura han de ser presents des de l'inici.

Regulació i integració del patrimoni

El pla haurà d’integrar el Catàleg de bens a protegir, incorporant aquells elements que han assolit

els valors necessaris i suficients, així com la normativa respecte la preservació i conservació del

conjunt patrimonial.

La redacció d’aquest catàleg és necessària per a la protecció del Patrimoni cultural per incorporar,

pel seu valor arquitectònic, arqueològic, natural, ambiental-paisatgístic i sociocultural-etnològic,

béns actualment no protegits i importants en la història, evolució i transformació del nostre

municipi.

L’especificitat del Patrimoni arquitectònic i arqueològic

Els nous criteris de regulació respecte el conjunt patrimonial parteixen d’un reconeixement previ

que s’estructura en nivells, que serviran per determinar els diferents graus d’intervenció que

establirà el POUM:

- Localització individualitzada dels béns i conjunts arquitectònics i arqueològics singulars,

tant els reconeguts com els emergents, que constitueixen el corpus patrimonial edificat,

susceptibles de disposar de valors suficients per requerint algun tipus de protecció, sigui

física o documental.

- Identificació dels ambients a protegir, format per un conjunt de trames.

Catàleg d’edificacions susceptibles de rehabilitació en sòl no urbanitzable

De conformitat amb la legislació estatal i autonòmica en matèria de sòl i urbanisme, així com amb

les directrius del departament de Territori i Sostenibilitat, seran catalogables les masies i cases

rurals en sòl no urbanitzable anteriors al 1956.

El punt de partida per a l’elaboració del catàleg serà l’inventari d’aquestes construccions anteriors

al 1956 i es complementarà amb altres que per raó dels seus valors arquitectònics, arqueològics,

socioculturals-etnològics, ambientals, paisatgístics o socials, s’hagin d’incorporar.

A partir d’aquesta informació, s’haurà de destriar aquelles edificacions constituiran el catàleg

atenent als següents criteris:

- Dimensions mínimes dels habitatges.

- Importància arquitectònica.

6

- Importància històrica.

- Raons paisatgístiques i mediambientals

- Raons socials

Patrimoni natural, ambiental i paisatgístic

El nou POUM haurà d’integrar els reptes de la gestió de les qualitats paisatgístiques del territori i

del municipi de Mollet del Vallès dins el sistema de paisatge del Vallès, reconeixent els béns

naturals actualment protegits amb l’objectiu d’incloure la seva conservació dins les diferents

propostes d’ordenació com a conjunts i/o elements de valor històric, cultural i ambiental.

En la fase de l’Avanç amb la que ens trobem es proposa la identificació dels àmbits i elements que

constitueixen els “paisatges qualitatius” que mereixen ser considerats, constituint com a elements

vertebradors del patrimoni natural, ambiental i paisatgístic el nucli antic, el mosaic agrícola forestal

de Gallecs, així com les masies i les cases rurals.

PROPOSTA RESPECTE EL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

Obrir i connectar el municipi al riu Besòs i al Parc de Gallecs.

Mollet es troba en una constant millora de les condicions, i un augment quantitatiu i qualitatiu, del

espais lliures a l’interior de la ciutat, amb una especial significació pel rol estructurador que hauran

de tenir els espais lliures en la configuració del nou projecte urbà i territorial que en resulti d’aquest

Pla d’ordenació urbanística municipal.

El nou Pla proposa una millora d’aquesta condició verda del municipi, connectant el gran espai

territorial de Gallecs amb els verds urbans del municipi en un sistema estructurat de relacions, on

l’espai lliure faci a la vegada la doble funció de connector i límit entre la zona urbana consolidada i

compacta i l’espai rural o agroforestal del seu entorn.

Aquest principi s’integra en el Pla a partir de les determinacions de les bases programàtiques i

directrius estratègiques del POUM de Mollet del Vallès i que constitueixen la base de la proposta

del Pla:

- El gran espai obert territorial, Gallecs, amb el seu valor natural, agrari i de lleure.

- La recuperació dels rius Besòs i Tenes, ara d’esquenes a la població i amb difícil accés, per

formar juntament amb Gallecs els dos espais territorials i de relació intermunicipal.

- Les places urbanes, espais de significació, convivència i relació ciutadana i la localització i

ampliació de nous espais lliures urbans.

La proposta de l’Avanç respecte els espais lliures de proximitat existents és la millora de la

seva qualitat d’urbanització i facilitar-ne l’accés a través de carrers verds i eixos cívics.

L’objectiu final serà disposar d’una trama verda composta per “àrees” i “itineraris”

relacionats i interconnectats de tal forma que tot actuï com un sistema de relacions

jerarquitzades, on coexisteixen ordres i papers diversos a cada espai i connector, i on sigui

possible una transició entre l’assentament urbà compacte i el territori natural de l’entorn

no urbanitzat, actuant com un connector més i no com una barrera imposada al creixement

del municipi.

7

El Pla haurà d’incorporar el valor del sòl lliure com un element de millora de la qualitat de

vida dels ciutadans i on les zones verdes s’entenguin constituents d’una estructura bàsica

fonamental de la definició del nou model urbà.

La proposta respecte els nous espais lliures de proximitat de les noves àrees d’extensió

residencial és:

o Projectar nous espais lliures urbans com a complement dels existents, establint els

vincles i contactes dels diferents barris del municipi amb el territori natural de

l’entorn.

o Aconseguir una major proximitat d’aquestes peces als residents, definint espais

cívics de relació i intercanvi.

o Ordenar els espais lliures de proximitat definit espais d’identitat.

- La interconnexió de les “peces” (parcs i places) per una xarxa de sendes verdes i d’itineraris

verds.

El Pla haurà de garantir la interconnexió entre les àrees verdes de diferent dimensió que es

delimiten, destacant els següents aspectes:

o La definició d’una estructura general d’itineraris naturals-senders territorials que

han d’interconnectar el municipi amb l’espai rural de l’entorn, tot mantenint la

privilegiada relació de municipi i paisatge.

o La constitució duna xarxa verda de mobilitat interior. La construcció d’una xarxa

interior d’eixos cívics i carrers arbrats permet fluxos i recorreguts diversos a

l’interior del municipi que permeti la configuració d’un espai simbòlic i funcional de

primer nivell.

És important que aquests carrers verds que han d’interrelacionar les peces d’espais verds

estiguin en relació amb la xarxa de carrils bici, conscients de la importància de canviar el

mode i el costum habitual de desplaçaments dins del municipi, apostant per una mobilitat

no motoritzada, fent del recorregut entre les parts un trajecte qualitativament millor que

l’actual i afirmant que en termes de desplaçament la distància més curta entre dos indrets

no és la línia recta, sinó la que té el trajecte més agradable.

PROPOSTA RESPECTE EL SISTEMA D’EQUIPAMENTS

Equipar el municipi de forma equilibrada i integral.

Els equipaments, per la seva naturalesa i finalitat, esdevenen elements cabdals en la configuració

de la forma i el funcionament dels assentaments urbans, la seva presència és insubstituïble per a la

formació d’aquests teixits de manera complerta. Aspectes com la posició, la qualitat funcional i

arquitectònica dels mateixos, són cabdals en la construcció de l’assentament urbà.

La presència de les peces d’equipament dins del context urbà ha de respondre no només als factors

relacionats amb la cobertura o prestació de determinats serveis necessaris per a la vida ciutadana,

si no també i molt particularment a la seva capacitat de qualificar els espais i els recorreguts per

damunt d’altres usos o implantacions edificades.

La definició del nou model del sistema d’equipaments, haurà de partir de quatre criteris essencials:

- Valorar la jerarquia de diferents nivells i ordres d’intensitat en la capacitat de creació de

nova urbanitat que contenen els diferents tipus d’equipaments.

8

- Complementar les actuals dotacions existents i previstes en funció de les noves necessitats

que es generaran a partir dels possibles escenaris de població.

- Establir la localització dels nous equipaments en funció de criteris de reequilibri i de

correcció dels actuals desajustos, centrant-se sobre nous àmbits de màxima proximitat i

major accessibilitat.

- Definir les noves reserves d’equipaments com a part d’un sistema complex dins del qual

desenvoluparan un paper què podrà ser canviant en el temps en la mesura en que

evolucionin les necessitats i els requeriments plantejats.

L’estratègia que el nou POUM plantejarà respecte els equipaments pivotarà sobre els següents

plantejaments:

- Significar els equipaments de referència:

o Casa de la Vila

o Biblioteca de Can Mulà

o Dependències de la Policia Local

o Can Gomà

o Instal·lacions Olímpiques de Tir

o Institut de Seguretat Pública de Catalunya

o Hospital de Mollet

- Optimitzar els equipaments i dotacions actuals:

En el conjunt de dotacions existents i previstes existeix un petit dèficit fàcilment subsanable

gràcies a les reserves per a equipaments ben distribuïdes al sòl urbà. Per tant el POUM

haurà de preveure l’espai on poder implantar aquests nous equipaments (quart institut,

una segona biblioteca i equipaments esportius segons el PIEC 2008).

- Interconnectar els diferents equipaments amb els espais lliures i el seu entorn:

Plantejar la necessària interconnexió dels equipaments comunitaris amb els espais lliures

del seu entorn, i a través d’aquests, amb els altres equipaments del municipi, per tal de

crear un sistema clar d’activitat social i qualitat de vida.

- Completar les actuals dotacions existents i previstes:

Serà en funció de les noves necessitats que es generaran a partir dels possibles escenaris

de població i dels horitzons màxims del Pla.

o Equipaments docents. En un escenari màxim, caldrien atendre les necessitats

d’obrir un parell de línies d’escola d’educació infantil i primària i d’IES, en el cas que

s’executessin tots els escenaris possibles. El municipi ja disposa de reserva de sòl

on implantar aquests equipaments, i per tant la proposta de l’Avanç manté aquesta

previsió.

o Equipaments esportius. Segons el PIEC 2008, el nivell de les necessitats es troben

parcialment cobertes, i indicava que aleshores hi mancava una piscina coberta, 4

sales esportives i 2 pavellons.

o Altres equipaments. Per a la resta d’equipaments d’atenció a les persones el futur

POUM garantirà una oferta de sòl suficient que permeti amb garanties la cobertura

total de les necessitats del futur.

9

PROPOSTA RESPECTE EL PROJECTE RESIDENCIAL I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Dimensionar de forma qualitativa i quantitativa el projecte urbà.

El Pla es dimensiona en coherència al resultat de la participació ciutadana en el que,

majoritàriament, hi ha hagut un ampli consens en un model de creixement moderat, amb una

oferta d’habitatge continguda, suficient i diversificada.

El model aposta per la qualitat urbana sota els principis del dret de l’accés a l’habitatge pels veïns i

veïnes de Mollet del Vallès, i el de sostenibilitat respecte el desenvolupament urbà que implica

l’adopció d’un model de creixement en els teixits residencials compacte i equilibrat, de densitats

generoses, amb comerç de proximitat, i que tendeixi a ocupar una menor superfície de sòl, on donar

cobertura a les futures necessitats d’habitatge en les seves diferents tipologies.

L’oferta residencial del POUM és xifra en 4.300 habitatges, 2.500 habitatge provinents de

romanents del POUM anterior i 1.800 que preveu el present POUM.

El Pla aposta pel Reciclatge urbà (refer ciutat-UPR), la Rehabilitació i reutilització del Parc

d’habitatges.

Les tipologies bàsiques per les que aposta el Pla per un urbanisme socialment sostenible i

assequible són:

- Habitatge plurifamiliar: el Pla prioritzarà l’oferta plurifamiliar front la unifamiliar.

- Habitatge protegit: es realitzarà evitant la concentració excessiva d'aquests tipus

d'habitatges per tal d'afavorir la inclusió social i evitar la segregació territorial dels

ciutadans per raó de llur nivell de renda.

El llindar òptim d'esforç econòmic de les unitats familiars per a l'adquisició o el lloguer de

l'habitatge s'hauria de situar entorn al llindar màxim del 30-35 % dels ingressos de la unitat

familiar.

- Incorporar sòls qualificats de sistema d’Habitatge Dotacional que han de donar cobertura

a les necessitats que estableixi la memòria social.

- Compliment de l’Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU): la Llei de l’Habitatge estableix que

els municipis hauran de disposar en un període de 20 anys d’un Parc mínim d’habitatges

destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents

(OSU).

Per a l’assoliment d’aquest objectiu el pla proposen:

o Reserves d’habitatge protegit en els sectors de transformació: fent reserves

d’habitatge protegit siguin substancialment superiors als mínims que estableix la

legislació vigent, arribant a fer reserves d’un 40 o 50% del sostre residencial.

o Reserves d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat i no consolidat: en les

parcel·les en les que el POUM admeti una edificabilitat de més de 400 m² de sostre

residencial plurifamiliar i sempre que es tracti d’una actuació edificatòria de nova

construcció i/o gran rehabilitació que inclogui aquest ús, es podrà determinar que

caldrà una destinació parcial del 30% del sostre urbanístic residencial destinada a

habitatge de protecció pública.

o Edificis disconformes amb el planejament: s’estudiarà la possibilitat d’autoritzar el

canvi d’ús en les construccions que estiguin en situació d’ús i/o volum disconforme

10

a partir de l'aprovació definitiva del POUM, sempre i quan la totalitat del sostre es

destini a habitatges de protecció pública.

- Habitatge cooperatiu: a l’objecte d’optimitzar el nombre d’habitatges el Pla proposa

aquesta nova tipologia, per fer habitatges en règim de cessió d’ús de superfícies i destinats

a col·lectius amb majors dificultats d’accés a l’habitatge.

El sòl industrial i l’oferta d’activitat econòmica

El municipi de Mollet del Vallès disposa de 3 polígons d’activitat econòmica, amb una superfície

total de 138,64 ha.

Respecte a l’activitat terciària, Mollet disposa de dues franges: la primera està localitzada a tocar

de la C-17, al barri de la Riera Seca; i la segona ubicada a tocar de l’AP-7, al barri de Can Borrell, i

comprèn una zona d’activitat comercial de mitjana superfície.

L’Avanç proposa un model doble:

- A la part productiva del municipi, pel major aprofitament de tots el sòls destinats a aquesta

activitat, mitjançant la revitalització funcional i programàtica de l’àrea industrial, a través

de la implantació de nova activitat econòmica per l’activació d’un gran clúster d’activitats

econòmiques en xarxa amb els enclavaments urbans del municipi i els eixos territorials

d’activitat del territori.

- A la part residencial del municipi, decididament per un model de mixtura entre els teixits

productius existents a l’interior de la ciutat i els altres teixits, cercant la màxima mixtura

entre usos, tipologies i formes diferents. El Pla haurà d’estar atent per una part a

condicionar o prohibir els usos que puguin generar molèsties a la residencia i, per l’altra,

afavorir i potenciar el desplegament dels altres usos que generin relació, convivència i

intercanvi com són els usos de serveis, terciari i, en especial, l’ús comercial, de forma que

el Pla fa una aposta clara per la implantació d’aquest tipus d’usos de forma distribuïda entre

el teixit urbà i no concentrada en grans centres especialitzats.

A l’actualitat Mollet disposa d’una superfície en forma de solars industrials urbanitzats actualment

disponibles, que sumen una extensió total de 4,93 hectàrees de sòl de disponibilitat immediata.

Aquesta superfície vindrà completada per una estratègia que inclou les tres línies següents:

- Manteniment i reajustament de les condicions urbanístiques: es proposa el manteniment

de l’actual caràcter productiu, si bé amb la incorporació de totes aquelles noves

disposicions normatives que permetin millorar les condicions de control i reducció dels seus

nivells d’incidència sobre altres sectors residencials veïns.

- Reprogramació d’àmbits industrials amb localitzacions singulars: reajustant les condicions

d’ordenació i regulació dels usos dels mateixos, per assolir nous usos productius

fonamentats amb les noves tecnologies i caracteritzats per la menor presència de trànsit

de vehicles industrials, i l’emprament de processos productius basats en la utilització

intensiva de tecnologies "netes" i en absolut contaminants.

- La definició d’àrees de reordenació de les activitats econòmiques: espais on encara resten

pendents la realització de les corresponent obres d’urbanització o espais en les que el Pla

determina que cal, per la seva estratègica posició i dimensió, l’establiment d’unes

11

condicions per garantir el desenvolupament d’una nova àrea de centralitat d’usos mixtes,

com és el cas de l’actuació entorn de la nova Estació de la línia Barcelona-Puigcerdà, on es

preveu el desplegament d’un programa funcional, substancialment d’activitat terciària,

serveis i hotel, però que admet també la incorporació en menor mesura d’activitats

residencials.

PROPOSTA RESPECTE LA QUALIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL

Ajustar la regulació de l’edificació i qualificació del sòl.

El planejament vigent a Mollet del Vallès és una barreja heterogènia en quant a diferents

normatives. Aquesta heterogeneïtat normativa obligarà a un esforç de sistematització, ordre i

disposició jerarquitzada i ajustada de les determinacions del planejament vigent, en relació al cos

dispositiu del nou Pla.

Això comportarà la definició d’una nova organització de les qualificacions del sòl, estructurada en

base a la morfologia pròpia de cada teixit i les diferents maneres de regular l’establiment de les

condicions i característiques de cada qualificació en les que es divideix el sòl a l’interior del municipi.

Finalment, el Pla d'ordenació urbanística municipal establirà en els àmbits dels sectors de

desenvolupament les "zones preferents a detallar" i "sistemes indicatius".

La qualificació urbanística del sòl en zones i sistemes té per objectiu assignar a cada part del territori

usos i, en el seu cas, intensitats i/o condicions d’edificació tot desenvolupant els drets i deures

genèrics que estableixi el Pla, mitjançant la classificació del sòl, dintre d’aquesta regulació entenem

per sistemes el conjunt d’elements d’interès general que, relacionats entre sí, configuren

l’estructura general i orgànica del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i

funcionament dels assentaments urbans i a l’hora han de garantir els objectius del planejament

referents a infraestructures per la mobilitat, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d’espais

lliures en general, així com aquell altre sistema reconegut en la legislació vigent destinat a

l’habitatge dotacional.

La nova regulació dels sistemes partirà d’un doble criteri: d’una banda establir una classificació

sistemàtica que reflecteix l’organització dels elements que configuren l’estructura del territori i, de

l’altra, mantenir una certa continuïtat respecte a l’estructura del planejament vigent.

El Pla plantejarà una regulació de les diferents zones edificables partint de la refosa realitzada de

l’actual planejament vigent i, al mateix temps, cercant també una nova estructura de la zonificació

que, mantenint la major interrelació possible amb les actuals zones i amb la seva nomenclatura,

defineixi una estructura ordenada i lògica.

El POUM establirà la divisió del sòl susceptible d’aprofitament privat en sectors zonals, zones i

subzones.

Els sectors zonals es classificaran fonamentalment en base a dos components: els usos generals i la

forma tipològica o ordenació bàsica de l’edificació. Els diferents sectors es subdividiran en zones,

en les que el Pla regularà de forma detallada l’ordenació del sòl, les condicions de parcel·lació,

edificació i ús.

12

Les zones, per la seva banda, es subdividiran en subzones, atenent a la regulació paramètrica

específica de cada teixit, a les diferents intensitats i als diferents usos dominants i/o compatibles.

El POUM establirà en aquells sòls pendents de desenvolupament posterior, les "zones preferents a

detallar". Es localitzaran en el sòl urbanitzable pendent de la redacció dels plans parcials i en el sòl

urbà no consolidat, pendent de la redacció dels plans de millora urbana corresponents. Les zones

preferents a detallar mantindran les condicions dominants que identifiquen a cada una de les zones

establertes pel Pla d'ordenació urbanística municipal.