112_Mem ord avanç POUM Valls

Memòria de l’ordenació

AVANÇ DE PLA. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VALLS 1

I. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

1. METODOLOGIA I PROCÉS DE REVISIÓ DEL PLA Pla general d’ordenació de 1959

El planejament general vigent a Valls és el Pla general municipal d’ordenació (aprovat definitivament el 22 de d’octubre de 1986 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona i publicat el seu text refós al DOGC amb data de 17 de febrer de 1988) com a resultat de la primera revisió del Pla general del 1959.

Transcorreguts més de 25 anys des de la seva redacció, el Pla encara conté elements plenament vigents, juntament amb d’altres que fan oportuna una revisió o actualització en profunditat dels seus continguts, per posar-los en consonància amb les noves determinacions de la legislació urbanística que emanen del Decret 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i del Reglament que la desenvolupa.

Per una altra part, l’augment de població a Valls des de l’any 88 ha estat molt significativa, especialment en el segon decenni (de l’entorn de les 5.000 persones). Així mateix, la demanda de sòl destinat a ubicar activitats econòmiques ha crescut considerablement, la qual cosa ha comportat la necessitat de classificar més sòl urbanitzable destinat a aquests usos.

En els darrers anys però, no tant sols ha finalitzat el cicle de forta empenta i dinamisme en l’activitat econòmica vinculada a la construcció d’habitatges, sinó que hem entrat en un període d'estancament. Malgrat tot, això ha de permetre que la redacció del nou Pla es pugui desenvolupar sense grans pressions i permetent que no es trenqui, de forma radical, el normal procés de les actuacions urbanístiques que es puguin engegar durant el seu procés.

Pla general municipal d’ordenació 1988

És en aquest context que l’Ajuntament de la ciutat es planteja iniciar i afrontar el procés de revisió del Pla general de l’any 1988 que s’ha d’entendre com una revisió ordinària.

ORIENTACIÓ DEL POUM I EQUIP TÈCNIC

El nou Pla d’ordenació urbanística municipal s’ha de plantejar amb agosarament i, no obstant, amb realisme. Es demana una revisió que no només plantegi un exercici d’actualització i posta al dia dels objectius i dels instruments del planejament i la gestió urbanístiques, sinó que tingui també presents en la definició de les seves propostes una base suficientment sòlida d’executabilitat de les seves propostes i estratègies, ja sigui a curt, mig o llarg termini.

Es vol que la redacció del POUM serveixi, a més, per a articular el planejament urbanístic amb la planificació global dels serveis municipals i, també, amb els serveis dependents d’altres administracions. Les propostes del Pla no es poden limitar a aquelles que siguin planificables i executables en l’àmbit de la competència local, sinó que caldrà plantejar-ne algunes que requeriran de l’acord institucional per garantir la seva viabilitat. El Pla ho ha de permetre i facilitar, més encara en el moment actual en el que les determinacions que emanen de la planificació territorial (el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona va ser aprovat definitivament l'any 2010) tenen una incidència significativa respecte les propostes d’ordenació municipal de Valls.

El Pla s’ha d’orientar en el marc estratègic del conjunt del municipi i ha d’integrar les reflexions que en els àmbit de les determinacions sectorials tinguin incidència en el model de ciutat que es proposi. En aquest sentit, caldrà orientar el model en consonància amb el moment i el principis de l’urbanisme sostenible, és a dir: cap a la consolidació d’un model de ciutat compacta, diversificada i amb un bon nivell de serveis, dotacions i espais lliures.



Finalment, es considera imprescindible afrontar aquest procés amb la màxima voluntat de debat dels problemes i de les propostes i, per tant, es demana que es garanteixin mecanismes de participació ciutadana amplia i que, si cal, vagin més enllà dels obligats per les disposicions legals vigents, definint un nou model de preparació i presentació de propostes urbanístiques.

Tècnicament, el Pla d'ordenació urbanística municipal de Valls es redacta amb una metodologia mixta, amb integració i constitució d’una Oficina tècnica del Pla que treballa amb sinergia amb els diferents serveis de l’Ajuntament de Valls i, de forma específica, amb els serveis d’urbanisme.

Així mateix, per la redacció del Pla s’implementa la utilització en la totalitat del document d’instruments de cartografia digital sobre les bases més actuals existents en el moment de la seva redacció. Aquest fet ha de ser la base d’una potencial explotació d’un Sistema d’Informació Geogràfica i ha de permetre, al mateix temps, un salt decisiu en la qualitat tècnica del Pla i un major grau de facilitat i rigor pel seu posterior desenvolupament i aplicació.

La diversitat d’agents i matèries que intervenen en els processos de construcció de la ciutat obliguen, cada vegada més, a la interdisciplinarietat tècnica i a la diversitat i complementarietat de competències. Així, la mateixa composició de l’Oficina tècnica del Pla i les col·laboracions en matèria de: la memòria social, l'estudi de mobilitat, l'estudi del sòl no urbanitzable i dels torrents, l’inventari de masies i cases rurals, l’inventari de béns a protegir, l’anàlisi ambiental i l’emmarcament jurídic; s’han plantejat, des del primer moment, sota aquesta perspectiva.

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’urbanisme en general, i de forma molt més precisa en els documents de l’abast territorial i temporal que suposa un nou Pla, no pot desenvolupar-se correctament sense el coneixement i l’opinió dels ciutadans; per aquesta raó s’està posant un especial èmfasi en la participació pública de particulars, entitats i associacions, al llarg de tot el procés de la revisió, i molt especialment en la fase inicial i preparatòria de la mateixa.

En data 4 de juny de 2010 el Ple de l’Ajuntament de Valls aprovà el Programa de Participació Ciutadana (d’ara endavant PPC), document que estableix les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar la divulgació i la comprensió del Pla, així com establir els mecanismes de participació adequats.

El PPC preveu una Fase 1. Informació, debat i reflexió entorn al model de ciutat per a l’elaboració de l’Avanç. En aquesta fase, ja conclosa, el treball s'ha centrat, sobretot, en l’organització de tallers de prospectiva així com del treball específic per àmbits temàtics a través del Fòrum d’Entitats i del Fòrum de la Ciutadania. L’objectiu ha estat facilitar una participació oberta i plural, i promoure la participació de la ciutadania associada i no associada.

La Fase 2. Concreció i seguiment dels treballs: constitució i trobades de la comissió de participació ciutadana, prevista en el PPC s'ha realitzat en els darrers mesos un cop es comptava amb un primer document de l'Avanç del POUM.

Pel que fa a la construcció temporal del Pla, el procés de participació ciutadana, d’acord amb el temps i contingut de l’elaboració del Pla d'ordenació urbanística municipal, s’estructura fonamentalment en dos grans moments:

> L’elaboració de l'Avanç de planejament, amb una fase prèvia realitzada fins la redacció d’aquest document, que ha canalitzat per diferents conductes la participació ciutadana i que continua amb l’aprovació dels treballs de l’Avanç de Pla i la seva corresponent fase d’exposició al públic, obrint-se un període ampli de presentació de suggeriments.



> L’elaboració del document per l’aprovació inicial, que conclourà amb la seva corresponent aprovació i que serà sotmès novament a consulta pública, mitjançant la seva corresponent exposició i difusió, per tal que els ciutadans i ciutadanes de Valls puguin tenir un major i ampli coneixement del document que servirà per marcar, ordenar i regular el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Valls en els propers anys.

L’objectiu ha de ser elaborar un planejament innovador, que tingui present factors com el canvi climàtic, el món rural o la qualitat de vida de la ciutat, i que reforci els principals valors de la ciutat actual.

ESTRUCTURA I CONTINGUT DE L'AVANÇ DE PLANEJAMENT

D’acord amb la legislació urbanística vigent, el contingut documental ha de ser el suficient per tal d’explicar les propostes i solucions alternatives, a la vegada que ha d’incloure els documents d’informació necessaris que justifiquin l’adopció de les esmentades propostes.

L’Avanç que es presenta s’estructura en el següent conjunt de documents escrits i gràfics:

DOCUMENTS ESCRITS

I. Memòria de l'ordenació

Conté, principalment, l’explicació de les determinacions que es proposen en aquest Avanç de planejament. Altrament, inclou un resum de les principals consideracions contingudes en la resta de documents del Pla, de tal manera que constitueix la part substancial de la proposta ja que incorpora tant les propostes com una part seleccionada dels estudis justificatius que les avalen i que formen part del Pla. També conté la documentació gràfica de proposta adient per a fer entenedores el conjunt de les propostes, tant mitjançant la incorporació dels propis plànols de proposta reduïts, com d'esquemes i gràfics que permeten visualitzar un model de Pla obert que incorpora, a partir d’una proposta base, els possibles escenaris de desenvolupament que pot prendre la ciutat, en funció del resultat del procés de participació ciutadana.

II. Procés de participació ciutadana

Aquest document constitueix una descripció de les principals actuacions comunicatives i participatives dutes a terme durant les fases 0, 1 i 2 del Programa de participació del procés de formulació del POUM de Valls. En especial, especifica les conclusions obtingudes en els espais següents:

La participació individual:

Enquesta ciutadana.

Els grups de treball:

Fòrum d’Entitats de Valls.

Fòrum de la Ciutadania.

Grup de discussió juvenil.

Veïns i veïnes de Picamoixons.

Taula de treball amb la comunitat educativa.

Taula de treball amb el Consell Econòmic i Social de Valls.

Taula de treball amb el Consell de Dones.

La Comissió de participació ciutadana.



III. Memòria de la informació

La Memòria de la informació analitza les diferents capes d’informació urbanística que han estat recollides en l’Atlas de la informació urbanística de Valls amb l’objectiu d’elaborar una diagnosi que condueixi a definir els objectius i els criteris generals del nou Pla d’ordenació urbanística municipal de Valls que conté la Memòria d’ordenació de l’Avanç de Pla.

La informació que conté el document ha de servir per a contribuir en el debat i la reflexió que ha de fer la ciutadania en aquesta nova fase de redacció del nou POUM de Valls.

En concret s’analitzen les següents informacions: l’encaix territorial de Valls en la comarca de l’Alt Camp i en el Camp de Tarragona; les característiques del seu terme municipal i l’evolució dels nuclis que el conformen; la descripció del medi natural i de les característiques del seu territori; el planejament supramunicipal vigent, tant territorial, com urbanístic, com sectorial; el Pla general d’ordenació urbana de Valls aprovat definitivament l’any 1988 i el seu desenvolupament; l’estat dels diferents sistemes generals (de la mobilitat, dels espais lliures, dels equipaments i dotacions) i dels usos globals del sòl (tenint en compte les característiques de la propietat del sòl i de les seves edificacions que conformen els diferents teixits residencials i d’activitats que caracteritzen la ciutat); i del patrimoni.

IV. Memòria social (Avanç)

Entre el 2009 i el 2010 es van elaborar els treballs corresponents a la fase de diagnosi del Pla local d’habitatge (d’ara endavant PLH) en que s’analitzà població, llars, habitatge, mercat immobiliari i demanda social d’habitatge del municipi de Valls.

En aquesta fase d’Avanç de POUM, s’està treballant en l’actualització de tota la informació, incloses la demanda social de l’habitatge i les projeccions de població i llar (els horitzons temporals d’ambdós plans són diferents), amb el que caldrà reajustar els resultats.

Tot amb tot, en aquest document es reprodueixen els apartats corresponents a població, llars, habitatges, llars en risc d’exclusió a l’any 2009 i estimació de demanda exclosa al 2017 (horitzó temporal del PLH). Aquest document serà la base del que constituirà la Memòria social del Pla d’ordenació urbanística municipal, establerta en el vigent Text refós de la Llei d’urbanisme.

V. Estudi de mobilitat

D’acord amb la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, al municipi de Valls, en tant que capital de comarca, li correspon redactar el Pla de mobilitat urbana. Aquest document és l’instrument que defineix les actuacions per garantir l’accessibilitat i la mobilitat de les persones de la ciutat amb un horitzó de com a mínim 6 anys (ja que cal revisar-los com a mínim cada 6 anys).

Entre el 2010 i el 2011 s’han elaborat els treballs corresponents a la fase de diagnosi del Pla de mobilitat urbana de Valls (d’ara endavant PMU) que inclou una anàlisi de l’accessibilitat i la mobilitat de les persones (a peu, en bicicleta i en vehicle a motor) i de béns (públic i privat). Així mateix, també avalua la circulació i seguretat viària, el transport públic de viatgers, els aparcaments, les activitats econòmiques, el soroll, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles, entre d’altres aspectes.

El present estudi estableix les bases per al planejament en l’àmbit de la mobilitat, tot definint els criteris generals de disseny de les diferents xarxes que han de garantir un model de mobilitat sostenible a l’interior de la ciutat de Valls. Els criteris fan referència a la definició de la xarxa d’itineraris principals per vianants, la xarxa d’itineraris principals per a bicicletes, la xarxa d’itineraris principals amb transport col·lectius, la xarxa d’itineraris principals amb vehicle privat motoritzat, l’aparcament i la càrrega i descàrrega de mercaderies.

-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

Homes Dones



VI. Estudi del sòl no urbanitzable i dels torrents

Pel que fa a l’ordenació del sòl no urbanitzable, paral·lelament a la tramitació del nou Pla d'ordenació urbanística municipal de Valls, s’està efectuant, a càrrec d’AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL, un estudi del sòl no urbanitzable que marcarà els diferents criteris de la seva ordenació, i un estudi específic dels torrents de Valls que prendrà la forma de pla director o de pla especial, segons s’escaigui, i que ajudarà al POUM a detallar els usos compatibles i permesos dins de l’espai perifluvial i a determinar quins són els àmbits prioritaris d’actuació.

VII. Inventari de masies i cases rurals

El terme municipal de Valls està caracteritzat per tenir moltes edificacions residencials disperses pel sòl rústec, fruit de la tradició vallenca de tenir un mas a l’exterior de la ciutat on passar les estones de lleure.

L'inventari recull els masos, boscos i altres cases rurals que són susceptibles de formar part del Catàleg de masies i cases rurals previst per la Llei d'urbanisme. Per a la seva realització s'ha partit de la identificació de les edificacions que constaven en el cadastre de l'any 1956. De les 900 edificacions identificades s'han eliminat les que, segons cadastre, no eren habitatges en aquelles dates. En total resten unes 230 edificacions que s'han identificat sobre el terreny, mitjançant treball de camp. Aquest mateix treball de camp ha permès identificar altres edificacions que es consideren que compleixen els criteris per a formar part del Catàleg de masies i cases rurals de Valls.

VIII. Inventari dels béns a protegir

Dintre del terme de Valls trobem diversos elements de patrimoni arqueològic i arquitectònic inclosos en el catàleg de béns a protegir que formava part del Pla general vigent i d’altres inventariats pel Departament L'inventari que incorpora aquest Avanç recull les edificacions susceptibles de ser inclosos en el Catàleg de béns a protegir que formarà part de la documentació del nou Pla d'ordenació urbanística de Valls. Per a la seva realització s'ha partit de la identificació de les edificacions que constaven en el Catàleg vigent, verificant si actualment existeixen i si realment estan situats dins del terme municipal, i s’hi ha afegit d’altres elements que han assolit l’antiguitat necessària per a ser incorporats amb posterioritat a la redacció del Catàleg que es revisa.

IX. Informe de sostenibilitat ambiental preliminar

La documentació ambiental, avalua les determinacions del Pla des de la perspectiva del compliment del concepte de desenvolupament urbanístic sostenible. Conté la documentació ambiental necessària, per tal que la Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental pugui elaborar el document de referència que ha de servir per la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental en el document per l’aprovació inicial. El document incorpora una amplia informació respecte els diferents requeriments ambientals (climatologia, usos del sòl, anàlisi del patrimoni natural, ocupació i consum de sòl, ambient atmosfèric, model energètic, gestió de materials i dels residus, mesures d’ecoeficiència en la urbanització i edificació et...) així com estableix els objectius i criteris ambientals del pla, avaluant les diferents alternatives que el Pla presenta respecte els models d’implantació territorial dels assentaments i les activitats econòmiques i la projectació de les infraestructures en el territori, amb especial incidència respecte les propostes que fan referència al tancament de la ronda sud del municipi, prevista en el planejament territorial, tant amb les infraestructures viàries com ferroviàries.



Documents gràfics

I. Plànols d’informació urbanística

Constituït per l’Atlas de la informació urbanística, conté un ampli ventall de documentació gràfica en la que s’inclouen: documents d’encaix territorial; documents que mostren l’evolució del desplegament del planejament tramitat i/o executat en aquests més de vint anys de vigència del planejament que es revisa; documents sobre els usos del sòl i l'activitat econòmica; sobre població, estructura de la propietat o condició edificatòria; la cartografia dels diferents sistemes com els carrers, els espais lliures i els equipaments; les xarxes dels serveis tècnics; i els documents que fan referència al catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi.

II. Plànols d’ordenació

Els plànols síntesi de proposta resumeixen les opcions obertes del present document, en la base de la definició d’una opció física que es complementa amb el contingut dels diferents esquemes que acompanyen aquest document i que reflecteixen els diferents escenaris possibles, en els que s’haurà de materialitzar i concretar el projecte municipal:

1. Estructura territorial.

2. Estructura urbana. Valls.

3. Projecte urbà. Valls.

4. Estructura urbana. Picamoixons.

5. Projecte urbà. Picamoixons.



2. BASES PROGRAMÀTIQUES, DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES I LÍNIES

PROJECTUALS DEL POUM DE VALLS Proposta d’estructura territorial de l’Avanç del POUM de Valls

El document de l’Avanç es fonamenta en base als documents d’informació urbanística elaborats per l’Oficina del Pla i pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Valls, i als estudis complementaris que incorpora; en particular els treballs sobre el catàleg i el patrimoni arquitectònic de la ciutat i els diferents treballs sobre el sòl no urbanitzable i els torrents de Valls, així com els documents sobre la mobilitat i el pla local de l’habitatge, que documenten abastament la part de la informació que ha de contenir qualsevol document de Pla d’ordenació urbanística municipal, com a document de planejament general pel conjunt del municipi de Valls i pel futur d’aquesta ciutat.

Les propostes que es plantegen en aquest document d’Avanç de planejament es fonamenten en el conjunt de raonaments, suggeriments i propostes que es deriven del procés de participació pública ciutadana, tècnica i institucional; però també des de la voluntat de ‘Pensar Valls’ des d’una perspectiva estratègica, on els projectes d’àmbits claus determinin la ciutat-territori del segle XXI.

En aquest sentit, l’Avanç de planejament ha de servir per establir les bases que, preveuen, anticipen, configuren el model de desenvolupament urbanístic per l’ordenació i el projecte de ciutat i territorial que esdevindrà, després de les successives fases d’informació i debat públic, el referent consensuat per la norma urbanística del municipi, en coordinació amb les previsions dels planejaments territorials i urbanístics de rang superior, així com els sectorials concurrents.

Els diversos treballs, representen una aportació dialèctica, però precisa, de les diverses opinions i postures sobre l’avaluació del model urbanístic que es revisa i, al mateix temps, permeten l’elaboració d’un nou conjunt de directrius, accions i propostes concretes per un nou horitzó per al futur de la ciutat en el context del seu territori d’abast i influència real. Una revisió fonamentada en l’anàlisi del model vigent, del seu reorientament, a partir d’una disposició que recull la força transformadora de la gestió de l’urbanisme dut a terme en aquests anys precedents, apostant per la renovació de la qualitat urbana, per una ciutat estructurada i per un territori gestionat amb cura.

Aquests treballs donen forma a un document de síntesi que formula i proposa el conjunt de bases programàtiques, directrius estratègiques i línies projectuals que constitueixen l’Avanç de planejament que és l’instrument que ha de regir el model urbanístic del POUM de Valls.

Les propostes del nou POUM es recolzen en un conjunt de bases programàtiques, que engloben els principals potencials que aquesta ciutat pot desenvolupar en un nou futur:

• Valls, ciutat capital interior del Camp de Tarragona. L’estratègica posició de la vila, en l’espai territorial de la ròtula i articulació entre el corredor interior i el corredor del mediterrani, conjuntament amb el desenvolupament proper de la millora d’aquestes infraestructures, situen la ciutat de Valls en un marc geoestratègic preferencial per exercir la capitalitat de referència del territori interior del Camp de Tarragona.

• Valls, ciutat patrimonial. El patrimoni arquitectònic de la ciutat és un dels referents més clars del conjunt de les realitats i les potencialitats que defineixen un dels seus trets més característics i pels quals és més coneguda arreu. La potenciació del valuós patrimoni arquitectònic de la ciutat i la millora i protecció del mateix en serà un dels eixos principals d’aquest nou planejament.

• Valls, ciutat dels torrents i ciutat paisatge. El barri antic, els perfils determinants del sky line dels campanars de la ciutat, el fons de la serra de Miramar, la plana agrícola, les rases i, de forma especial i caracteritzant, els torrents, així com les masies i les



cases rurals, constitueixen els elements vertebradors del patrimoni-paisatge que el Pla ha d’ajudar a articular per tal de facilitar la seva gestió, com a paisatge cultural singular i identitari dins els diversos paisatges específics de Catalunya.

• Valls, ciutat productiva i de serveis. El caràcter industrial de la ciutat, en el seu passat i en el moment actual, defineix un element de base sobre el que definir un escenari de futur que potenciï, encara més i amb majors graus d’intensitat i especialització, el pes industrial de la ciutat amb la incorporació de nous sectors productius emergents. Altrament, el pes que representa l’economia dels serveis en la ciutat ha de permetre definir un escenari en el futur de consolidació de la ciutat com a centre de serveis a una escala territorial superior.

• Valls, ciutat per la sostenibilitat. La sostenibilitat ha de ser, en el nou urbanisme del segle XXI, un referent permanent sobre el que ordenar el futur de la ciutat de Valls, una ciutat sostenible que ha de sustentar el seu desenvolupament sobre tres pilars fonamentals en la definició del seu futur immediat i a llarg termini: la cohesió social, la viabilitat econòmica i la integració ambiental.

La revisió del Pla general de Valls parteix de les consideracions següents, fonamentals per emmarcar el context sòcio-cultural en el que es produeix la seva discussió:

- La constància de la vigència de les propostes respecte el dimensionat general de la ciutat que s’inclouen els diferents plans territorials (Pla territorial general de Catalunya i Pla territorial parcial del Camp de Tarragona) i que el present POUM, dins de la seva capacitat i legitimitat, ha de concretar i ajustar, sobre el desenvolupament demogràfic previsible en l’horitzó dels quinze o vint anys a venir.

- La consciència de que les noves directrius del planejament han de prendre una especial atenció a les qüestions que fan referència al contingut cultural i patrimonial d’aquesta ciutat, ja que en les mateixes es fonamenten gran part de les raons que li donen el valor de capitalitat, a la ciutat de Valls.

- El context de la revisió del Pla es situa en l’interès de desenvolupar una actualització de l’ordenació integra del territori, de manera que l’urbanisme a desenvolupar es basi en principis de sostenibilitat i de qualitat ambiental, per tal que la qualitat territorial repercuteixi, significativament, en la qualitat de vida dels ciutadans i en el reforçament de l’equilibri social pel que fa a l’accés als serveis de la ciutat, i de la preocupació per el manteniment i desenvolupament dels valors del medi rural i del medi natural que l’envolten.

- La consideració que la realitat municipal de Valls presenta una característica plurinuclear pròpia, amb un centre urbà consolidat entorn de la ciutat que s’ha desenvolupat en l’espai entre els torrents del Catllar, de la Xamora i de Sant Pou, i un conjunt de realitats urbanes diferenciades que constitueixen els assentaments estables i amb serveis i dotacions pròpies: Picamoixons, Masmolets i Fontscaldes.

Les opcions del Pla es desenvoluparan, doncs, dintre de quatre directrius estratègiques que es concreten en les propostes i alternatives, escrits i gràfics que acompanyen aquest Avanç:

• 1. La incorporació del patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat com un element clau de la nova ordenació del Pla d’ordenació urbanística municipal. La preservació i conservació del conjunt patrimonial de la ciutat ha de passar a tenir un protagonisme singular en l’ordenació que emani del nou planejament general. Això comporta una atenció especial a la revisió del catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat de Valls que, en paral·lel a aquesta redacció s’està elaborant.

• 2. La reorientació del model de creixement i del projecte de ciutat, que tendeixi al reequilibri de les parts i al reforçament de la



qualitat urbana de l’àrea central del seu barri antic (centre històric). L’Avanç de Pla fa una aposta ferma per la distribució estratègica de les principals peces que s’han d’incorporar al procés urbà dels propers anys, a la vegada que posa una atenció particular als projectes concrets del centre de la ciutat. Al mateix temps, la reorientació del model té una aplicació concreta en els nuclis urbans que formen aquesta ciutat polinuclear, en el sentit de definir i concretar, en cada nucli, alternatives de creixement que responen a les condicions particulars de cada cas.

• 3. La diversificació de les activitats productives, que inclogui tant la localització com la tipologia de les mateixes, conscients que aquest és un dels principals instruments que han de possibilitar fer el necessari salt d’escala que li correspon a la ciutat com a capital interior del Camp de Tarragona. L’aposta passa per una definició dels espais productius i per la xarxa de comunicacions, viària i ferroviària que han de servir a les mateixes i al conjunt del territori.

• 4. La potenciació dels espais lliures i del sòl no urbanitzat. La quantitat i qualitat del terme municipal i la presència rica d’espais i unitats de paisatge, han de fer d’aquesta component un element de qualitat del conjunt, tot incorporant un doble nivell de criteris. Per una part, la definició dels elements estructurants d’aquest conjunt d’espais: els torrents, els espais d’interès natural i els connectors; i, per l’altra, la classificació i regulació de la resta d’àrees que conformen el conjunt del terme municipal.

Les bases programàtiques i les directrius estratègiques del Pla es materialitzen en les següents línies projectuals d’un urbanisme activador de les funcions urbanes, amb un bon suport espacial i infraestructural ordenat:

• Ordenar les infraestructures de la mobilitat urbana i territorial.

• Integrar el patrimoni i el paisatge de l’entorn.

• Estructurar la ciutat a partir dels torrents i els espais lliures.

• Equipar la ciutat de forma equilibrada i integral.

• Dimensionar de forma qualitativa i quantitativa la nova ciutat.

• Ajustar la regulació de l’edificació i qualificació del sòl.



3. ORDENAR LES INFRAESTRUCTURES DE LA MOBILITAT URBANA I

TERRITORIAL Proposta d’infraestructures del PGOU 1988 i del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

Les infraestructures tenen un paper bàsic en l’ordenació del territori i de les ciutats. En el cas de Valls, l’ordenació de les diferents infraestructures territorials de transport, fonamentalment les viàries i ferroviàries, suposaran un canvi significatiu en les relacions i en el paisatge de l’Alt Camp. A més, coincideix en el moment de la redacció del Pla, el projecte i la planificació d’aquestes grans infraestructures territorials.

La planificació de les mateixes ha de suposar per la ciutat, per una part, una oportunitat de garantir unes millors connexions externes i, per l’altra, l’ocasió per millorar la cohesió interna de la ciutat i la seva interrelació entre les diferents parts, incorporant en el Pla el projecte d’aquestes infraestructures, no com una reserva de sòl a executar en el futur, sinó fent de les mateixes elements estructurals d’aquest nou model de ciutat. En aquest sentit, les infraestructures de mobilitat, viària i ferroviària es proposen formant part d’una estratègia general de ciutat vertebrada i ben relacionada amb el territori exterior de l’Alt Camp i, a la vegada, més ben interconnectada internament.

3.1. L’ORDENACIÓ DE LA NOVA ESTRUCTURA VIÀRIA

L’ordenació del nou POUM a Valls coincideix, pel que fa a les grans infraestructures de la mobilitat, en un moment en el que sobre la taula estan presents tres documents que fan referència a l’ordenació d’aquestes artèries de la mobilitat:

- En primer lloc, el planejament urbanístic, el mateix planejament vigent que ara es revisa, el PGOU de 1988, que en determina com a úniques vies d’aquest caràcter més territorial i en relació a la ciutat de Valls tant sols dues vies: 1) la primera ja executada, per la part nord de la ciutat en la frontissa entre la ciutat residencial i la ciutat productiva, i que establia l’enllaç entre la carretera d’Alió i la carretereta de Montblanc i que servia d’accés a tot el polígon industrial i, per extensió, al conjunt de la part nord del municipi; 2) la segona, i no executada, en la part inferior del municipi, amb un vial que enllaçava tres arteries de comunicació de la ciutat: la carretera de Tarragona (N-240), la carretera d’Alcover (T-724) i la carretera de Picamoixons (T-742).

- En segon lloc, el planejament territorial, el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (PTPCT), i que en concret pel municipi de Valls en determina les següents previsions: “Pel que fa a les noves infraestructures previstes, la comarca es dota d’un importantíssim eix vertebrador nord-sud i d’un altre est-oest que s’allunya de Valls per deixar camp a l’extensió de la ciutat cap al sud-est i que ha d’esdevenir l’eix d’aportació de la major part de nuclis de la comarca a l’eix nord-sud principal”. Altrament el mateix planejament territorial estableix la necessitat d’estudiar en detall dos àmbits: 1) l’enllaç entre aquestes dues vies, això és el vial nord-sud, que coincideix amb la traça de l’A-27 i l’eix est-oest que es correspon amb la previsió feta al PTPCT amb la definició d’una nova traça per la carretera de Barcelona que alliberi el trànsit de pas de vehicles als nuclis del grup F. Clols, el de la colla Vella dels xiquets de Valls i la urbanització “Bon Sol”; 2) l’àmbit que correspon a l’enllaç de l’actual carretera d’Alió (C-51) amb la que hauria de ser la nova traça de la carretera de Barcelona, situada més al sud que l’actual, i la mateixa variant de la N-240.

- En tercer lloc, els projectes sectorials de carreteres que, en aquests moments, estan en diferents estadis de projecte o realització, i més concretament dos artèries de mobilitat importants: el traçat de l’A-27, una infraestructura ja en execució i responsabilitat del Govern de l’Estat, encara que actualment les obres estan paralitzades, que establirà per la ciutat de Valls la definició de tres noves portes emplaçades en la part de ponent de la ciutat, i que de nord a sud anomenarem com: la porta de Masmolets, la porta de Picamoixons i la porta d’Alcover, i és sobre aquesta via d’entrada a la ciutat de Valls,



venint d’Alcover (C-37) que el projecte incorpora la construcció d’un vial que enllaçaria aquesta via amb la carretera de Tarragona, resseguint aproximadament la traça ja prevista en el PGOU de 1988 en aquesta part del municipi. Finalment, i dins dels projectes sectorials, la Generalitat de Catalunya ha tret a infirmació l’Estudi informatiu de la millora general desdoblament. Desdoblament de la carretera C-37, PK 0+000 al 4+950. Tram Alcover-Valls que té per objecte, com defineix el mateix títol, la millora i desdoblament d’aquesta via fins a la seva interconnexió amb l’A-27 i que aporta algunes matitzacions i ajustos no coincidents totalment amb els establerts ni en el planejament urbanístic ni en el planejament territorial.

Projecte executiu Autovia A-27 Tarragona – Montblanc. Ministerio de Fomento

La redacció del nou POUM és una oportunitat única per fer coherent el projecte de les infraestructures territorials i el projecte de ciutat i, en aquest sentit, el moment és idoni per tal de plantejar el futur funcionament viari de la ciutat en els propers anys.

El Valls actual és una ciutat amb una estructura radial de comunicacions que comuniquen la ciutat capital amb la resta de nuclis de població del seu entorn (Alcover, Picamoixons, Montblanc, Tarragona etc...), assentada sobre una geografia orientada i condicionada pels torrents que envolten la ciutat de forma que, actualment, la major part dels moviments entre aquetes artèries de comunicació que no estan interconectades entre elles, han de passar, de forma obligada, pel centre urbà de la ciutat, amb els corresponents inconvenients que això representa per la circulació i, sobretot, per la qualitat urbana de la vila.

La proposta en l’Avanç respecte la nova ordenació de la xarxa viària urbana passa per modificar el model de ciutat per un model en xarxa jerarquitzada, amb la integració de les noves infraestructures territorials en el projecte futur de la ciutat, que ordeni la mobilitat territorial i pugui alliberar per la mobilitat tova (amb preferència per les bicicletes i els itineraris per a vianants), la xarxa de carrers que han conformat les seves traces històriques (veure esquemes annexes).

El document de l’Avanç del POUM, pel que fa a l’ordenació de la de les grans infraestructures viàries, aposta clarament per la interconnexió d’aquetes diferents artèries, de forma que es canalitzi la mobilitat territorial sense interferències amb la mobilitat urbana i preservant el nucli urbà de la ciutat de les diferents circulacions i trànsits de pas que avui en dia condicionen la xarxa interior de la ciutat per la forta pressió que han de suportar per una mobilitat aliena al mateix funcionament cívic de la ciutat.

Estudi informatiu. Desdoblament C-37 Alcover – Valls. Direcció General de Carreteres

Pel que fa a la formalització d’aquesta solució, en les diferents instàncies de participació ciutadana, s’han plantejat dues alternatives al respecte d’aquesta mobilitat territorial i que ara s’exposen en document d’Avanç de planejament:

- Alternativa 1. L’opció del doble arc o doble anell de mobilitat urbana i territorial. Amb aquesta primera alternativa s’estableixen dos arcs fora-torrents (més enllà del torrent de Sant Francesc) que han de poder canalitzar els diferents fluxos per aquesta part inferior de la ciutat:

1) Un arc primari, l’arc més pròxim a la ciutat, canalitzaria la mobilitat més cívica i urbana de la ciutat amb plena compatibilitat per al trànsit i la mobilitat peatonal i de bicicletes. Aquest arc vindria a tancar una primera anella interior de la ciutat formada pels carrers Anselm Clavé, carretera de Montblanc, ronda de ponent, biela d’Alcover i la mateixa carretera de Barcelona.

2) Un arc secundari, l’arc més allunyat de la ciutat, que canalitzaria la mobilitat de trànsit rodat més territorial, el trànsit de pas (que inclou els vehicles pesats) i que es mantindria separat de la potencial afecció sobre les vies urbanes de la ciutat. Aquest segon arc tancaria un anell perimetral de caràcter més territorial format per artèries i vies de circulació més significativa: l’A-27 (amb les seves tres portes



ja comentades anteriorment); la variant de la N-240, en la frontissa entre l’àrea residencial i el polígon industrial; el vial est-oest, previst en el planejament territorial; i el tancament per la part inferior per una nova infraestructura que enllaçaria la nova carretera de Barcelona fins l’enllaç entre la carretera d’Alcover i la traça en execució de l’A-27 (aproximadament una mica més enllà del lloc en el que actualment està implantada la depuradora).

Propostes alternatives 1 i 2 respecte les infraestructura viària de l'Avanç del POUM

Aquesta opció del doble arc o doble anell, té clars avantatges respecte del funcionament viari del futur de al ciutat, ja que permet el tractament diferenciat de les infraestructures en funció del rol que han d’exercir en el territori, per una part les infraestructures més pròximes a la ciutat han de garantir una mobilitat fluida que alliberi el centre dels diferents trànsits de pas, permetent la configuració d’uns carrers urbans de bona capacitat de trànsit però que a la vegada integrin una visió amable de la via amb una atenció especial a la mobilitat peatonal i cívica de les bicicletes, i per una altra part disposin la previsió d’una xarxa d’infraestructures de mobilitat territorial que integrin les artèries de la mobilitat més pesada, sense afeccions dins del conjunt de la ciutat consolidada.

- Alternativa 2. L’opció de l’arc únic de la mobilitat urbana i territorial. Aquesta segona opció és, en certa manera, un variant de l’anterior, més simple i reduïda i en aquesta reducció entren en conflicte les dues mobilitats: la urbana i la territorial, ja que si be en l’opció anterior cada tipus de mobilitat disposava d’una via específica pels seus moviments, en aquesta segona opció l’enllaç entre la carretera de Tarragona (N-240) i la carretera d’Alcover (T-724) es realitzen en un únic vial, que enllaçaria l’actual rotonda d’enllaç entre les carreteres de Tarragona i Barcelona, amb el nus de connexió previst entre l’A-27 i la nova carretera d’Alcover. En aquesta segona alternativa, tant el trànsit urbà, com el transit territorial, es concentrarien en una única via més pròxima a la ciutat de Valls.

Les dues opcions exposades anteriorment han estat discutides i comentades en els diferents espais de participació, ja sigui la Comissió de seguiment o la Comissió de participació, essent la primera de les dues opcions la que ha tingut un més ampli suport i valoració tant pels aspectes que fan referència a la seva funcionalitat en l’ordenació dels trànsits de la ciutat, com pel que fa referència a la millora de les condicions ambientals, tal i com es relaciona en la documentació inclosa en l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar.

3.2. LES NOVES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES I FERROVIÀRIES

En l’àmbit de les infraestructures en general, i de forma particular en respecte a les ferroviàries, el paper que cal preveure pel tren en els propers anys serà especialment significatiu en una ciutat de fluxos, on la mobilitat és cada dia un factor més important i necessari en les relacions entre les diferents realitats urbanes i socials que la composen. La proposta, en el document de l’Avanç de planejament que s’ha de tramitar, respecte les infraestructures tant viàries com ferroviàries, es recull de forma coherent amb el model que defensa una integració de les grans infraestructures com elements claus en: les relacions de la ciutat amb els territoris de l’entorn, en la formació de la ciutat i en la conservació del paisatge identitari de l'Alt Camp.

A les infraestructures ferroviàries actuals s’afegeix, en el debat territorial de l’Alt Camp en general i de Valls en particular, la millora de les seves relacions amb la resta del Camp de Tarragona i en general la seva millora de les comunicacions amb el corredor del mediterrani.

De forma més concreta, el present document de l’Avanç del POUM, pel que fa a les infraestructures ferroviàries es proposa el següent:

1. Pel que fa a fa a la mobilitat dels passatgers, es proposa el reforçament de l’actual línea de passatgers, així com la millora de la integració de la infraestructura ferroviària amb el conjunt de la ciutat,



aprofitant el salt de cota topogràfica entre la rasant de la línea ferroviària i les cotes de la ciutat, que garanteixin una millor relació entre la part nord i sud de la vila.

Proposta d’estructura de la vialitat general de l’Avanç del POUM de Valls

Altrament, es considera del tot necessari el millorament dels moviments Valls-Reus disposant la reserva del sòl necessari per l’execució potencial d’aquests moviments i en aquest sentit es proposa ajustar la traça ja prevista en el PTPCT de forma que no afecti les edificacions existents en el nucli de Picamoixons.

2. Pel que fa a la xarxa ferroviària de les mercaderies, l'Avanç de Pla ajusta la reserva de sòl ja prevista en el PTPCT per la potencial implantació d’un ramal d’accés ferroviari en els terrenys situats més enllà de la plana del camp de l’aviació i contemplats en el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. La bona topografia del lloc i la geometria generosa del mateix, possibiliten la previsió de l’emplaçament d’una terminal ferroviària d’accés de mercaderies amb una estació intermodal de transport, amb una longitud de moll de càrrega i descàrrega de 750 metres lineals, el que faria d’aquest infraestructura una espai competitiu i en coherència amb la resta de terminals a disposar en el futur corredor del mediterrani.

No obstant l’anterior, la proposta que es presenta a l’Avanç cal que sigui entesa com una proposta oberta i sotmesa al plantejament d’escenaris alternatius. En qualsevol cas, convé establir que el model de relacions que es planteja des de l’ordenament del territori municipal orienta les seves estratègies al reforçament de les relacions amb el corredor mediterrani.

3.3. LA XARXA D’EIXOS CÍVICS, CARRERS VERDS I DE MOBILITAT TOVA

L’estratègia sobre la definició d’un sistema d’espais lliures que abastin al conjunt de la ciutat i donin cobertura a les àrees actualment més deficitàries ha d’anar acompanyada d’una interconnexió que garanteixi els itineraris i relacions entre les peces noves i existents que es delimiten en el Pla.

Proposta de carrers verds i eixos cívics

La proposta de generar una xarxa verda de mobilitat interior es realitza complementant el model actualment existent i aplicant sobre el mateix un criteri d’optimització de la caixa viària de tal manera que, en la mesura del possible, es pugui fer compatible la implantació d’una o dues franges arbrades amb l’actual secció en la que, normalment, apareix un espai reservat per l’aparcament en la via pública.

La intensitat i gra de la xarxa de carrers verds hauria de ser tal que en qualsevol cas i a una distància no superior a 100 mts de casa sigui possible disposar d’un carrer arbrat que condueixi el recorregut cap a una “peça verda” (parc o plaça) dels previstos en el Pla.

Les diferents seccions analitzades permeten agrupar els carrers en funció de la seva amplada en: carrers estrets, carrers mitjans i carrers amples. En el primer cas la secció del carrer serà bàsicament peatonal i arbrada, en el segon cas el carrer incorporarà carrils de circulació, aparcament, voreres de passeig i elements arbrats. En darrer cas, el dels carrers amples, l’avinguda o passeig ja presenta clarament dues franges arbrades i amb un o dos cordons d’aparcament que l’acompanyen.

Dins del conjunt de la xarxa de carrers de la ciutat de Valls és de destacar, per sobre de la resta de carrers, la qualitat dels seus passeigs com un element d’identitat per sobre de les trames o del eixamples. Valls és una ciutat on el passeig com a bon carrer, pren una significació i una qualitat molt superior a les d’altres viles de Catalunya. El passeig dels Caputxins, el passeig de l’estació o el passeig del president Tarradelles etc.. són bons exemples d’una correcta urbanització, d’una adequada secció i d’un bon espai públic, que aquest document d'Avanç de planejament pren com a referència i situa sobre els nous creixements en extensió, que es preveuen a llevant i a ponent del barri antic, de forma que puguin ser un referent de la qualitat futura d‘aquests espais, un llocs



de referència i significació en la construcció de la futura ciutat que n’ha de sortir del desenvolupament i execució d’aquesta ciutat.

La xarxa de carrers verds serà complementària de l’atenció preferent al vianant en aquelles àrees de prioritat invertida que es puguin definir en el Pla i al reforçament dels itineraris de bicicletes que el Pla preveu incorporar i estendre fins disposar d’una veritable xarxa que garanteixi el desplaçament interior de la ciutat, així com la seva relació amb el territori de l'entorn, de forma que la xarxa s’estengui fins la connexió amb els camins rural del territori del voltant de Valls.

Sobre aquests eixos, el Pla establirà mesures de foment i d’estímul de la localització de les activitats comercials i econòmiques, a la vegada que regularà normativament les millors condicions per l’assentament d’activitats més compatibles amb el trànsit peatonal, defugint aquelles activitats que generin major presència del vehicle rodat (tallers de reparacions, concessionaris, rentat de vehicles etc.…). Els projectes d’urbanització, per la seva part, procuraran per aplicar criteris que tingui en compte el caràcter de vianants d’aquestes àrees. La proposta dels carrers cívics (verds, vianants i bicicletes) parteix de la pretensió d’equilibrar l’ús del trànsit rodat amb el passeig dels vianants i entendre que algunes d’aquestes vies són essencials per a la representativitat de la forma urbana i per la potenciació dels usos.

3.5. MOBILITAT, TRANSPORT PÚBLIC I APARCAMENT Esquema de mobilitat urbana de l'Avanç de POUM

El document del Pla d’ordenació urbanística municipal ha de ser un document que faciliti la redacció del Pla de mobilitat urbana, establint una jerarquia lògica i principal de carrers sobre la que poder disposar després les simulacions respecte la mobilitat i establint, de principi, unes condicions de prioritat respecte la mobilitat tova, sobre els altres mitjans de mobilitat motoritzada.

Important en la sistematització viària és l’equilibri amb la capacitat de les trames per assegurar uns nivells de confort a les zones residencials, i per garantir uns adequats nivells ambientals que s‘han de traduir per uns nivells adequats de confort en matèria de remor de fons, de distància, de confort i seguretat als vianants, i de menor contaminació en monòxid i partícules pesants. En aquest sentit, la proposta del Pla és doble:

- Respecte el model actual de ciutat radial que relaciona el centre amb el territori de tot el seu entorn i que concentra tot el pas per aquest centre, el nou Pla proposa un nou model d’estructura viària jerarquitzada, fonamentat en una xarxa que enllaci i malli els diferents dits i que incorpori un vial exterior aprofitant les vies territorial actuals o futures de forma que actuï com a ronda territorial i com un distribuïdor urbà exterior de la ciutat, alliberant el conjunt de la xarxa urbana de la ciutat pels moviments més locals i interns de la mateixa.

- Altrament, el POUM aposta per un model que reserva una part important de la xarxa de les vies públiques destinant-la a carrers per la mobilitat del vianant i de la bicicleta, preveient l’ampliació de l’actual xarxa.

Les actuacions en matèria de transport públic en bus, passaran per la optimització i ampliació de les línies actuals tal i com s’assenyala en l'estudi de mobilitat que incorpora aquest Pla. En la definició de les artèries de mobilitat interior, el Pla haurà d’incorporar criteris de recolzament del transport públic: ja sigui des de la definició d’unes vies en les que s’ha de preveure un espai expressament reservat pel bus, amb la idea d’ampliar l’actual xarxa de recorreguts actuals; o des de la mateixa inclusió de les noves línies de transport i les noves estacions a localitzar dins d’aquesta xarxa.

Respecte l’estratègia de l’aparcament, el Pla haurà d’incorporar la proposta d’ampliació de les places d’aparcament en l’àrea propera de la ciutat central o el barri antic, de forma que es puguin alliberar aparcaments de la via pública, per una millor qualitat urbana de l’espai



carrer. Al mateix temps, la proposta ha d’incorporar espais específics d’aparcament en els equipaments i espais de major afluència ciutadana.

Fora d’aquest espai central, i en els espais on es localitza la major part del creixement quantitatiu del dimensionat pel Pla i allà on situen majoritàriament les noves actuacions de transformació i extensió, el Pla preveurà una normativa exigent en la dotació de les places d’aparcament de les noves actuacions, restant en la via pública un espai complementari d’aparcament integrat en el projecte del carrer o en espais a l'aire lliure, de situacions temporals o permanents.



4. INTEGRAR EL PATRIMONI I EL PAISATGE DE L’ENTORN

REGULACIÓ I INTEGRACIÓ DEL PATRIMONI

Aquest Avanç de Pla proposa integrar i ampliar el Catàleg de Béns a protegir del terme de Valls, incorporant aquells elements que han assolit l’antiguitat necessària per ser incorporats amb posterioritat a la seva redacció i fa seves les propostes generals contingudes en el mateix document, integrant en la normativa del Pla les determinacions respecte la preservació i conservació del conjunt patrimonial edificat.

Actualment, els elements protegits del terme municipal són els inclosos dins el “Catàleg d’Elements a Protegir” inclòs als annexes a les normes urbanístiques del PGOU del 1988, i els que estan al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

A part de donar compliment al nou marc normatiu, la redacció del catàleg és necessària per a la protecció del patrimoni cultural del terme municipal de Valls per unificar els diferents catàlegs, llistats i inventaris en un únic document marc per a tot el terme; per a incorporar, pel seu valor arquitectònic, històric i/o cultural, béns actualment no protegits i importants en la història i evolució de Valls i el patrimoni arqueològic.

Es relacionen a continuació el conjunt de propostes que l'Avanç de Pla incorpora com a instrument global d’intervenció en el conjunt de la ciutat. Les noves propostes de regulació respecte el conjunt patrimonial parteixen d’un reconeixement previ que s’estructura en tres nivells que, posteriorment, serviran per determinar els diferents nivells d’intervenció que s’hauran d’aplicar en el nou Pla d’ordenació urbanística municipal

- La localització individualitzada dels elements singulars (Elements patrimonials urbans i rurals) sobre els que ha estat edificada la ciutat i el territori històric. Això justifica l’Inventari d’edificis, llocs, i elements arqueològics i, amb aquesta primera aproximació apriorística, es pot formar una base de coneixement amb aquells elements singulars que hagin estat filtrats i reconeguts en un període més o menys llarg de temps. El criteri metodològic és, doncs, establir un inventari d’aquells elements més importants de la cultura patrimonial immobiliària del terme. L’objectiu de l’Inventari és, un cop analitzats i incorporats al mateix els elements que presenten alguns dels valors establerts prèviament, determinar, en base al Catàleg vigent aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la qualificació específica de l’immoble, ja sigui com a BCIN, BCIL, o BIPCC. En qualsevol cas, aquest primer estadi significa un document bàsic en tant que ha d’integrar tots aquells elements que, com a mínim, serien susceptibles de ser considerats Béns Integrats del Patrimoni Cultural Català, d’acord amb la Llei 9/1993.

- La identificació dels ambients a protegir, que responen a actuacions urbanístiques ben definides i que caracteritzen, de manera singular, a certs espais de la ciutat d’avui. Aquests conjunts, trames o ambients han de poder identificar el seu origen i, per tant, la normativa de desenvolupament del nou Pla sobre elles ha de tenir ben present les circumstàncies urbanístiques específiques que les van generar i aquelles normatives que les van determinar. És per això que han de ser tractades amb una normativa específica, atesa la seva homogeneïtat. Essencialment, aquests valors de singularitat i homogeneïtat dins del context urbà general estan presents en els diferents creixements de la ciutat. Dintre d’aquest apartat es diferenciaran aquells conjunts i trames que responen a un procés de construcció realitzat en base a un pla anterior, d’aquells que tenen el seu origen en un projecte concret i unitari que fou la raó de la seva construcció.

La vigent Llei 9/1993 de Protecció del Patrimoni Cultural Català defineix que: “El Patrimoni Cultural de Catalunya és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya



que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”

La mateixa Llei determina que tots els béns catalogats pels plans generals aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta tenen consideració de BCIL i, a la vegada, estableix tres categories de protecció:

- Els Béns Culturals d’Interès Nacional, BCIN.

- Els Béns Culturals d’Interès Local, BCIL.

- Els Béns Integrants del Patrimoni Cultural Català, BPCC.

El catàleg dels béns a protegir agruparà els edificis d’acord amb els tres nivells de protecció o categories establerts en la llei 9/93 sobre el Patrimoni Cultural Català.

SOBRE ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

La protecció arqueològica es regularà en funció del procediment de gestió, segons la valoració dels elements inventariats en la Carta Arqueològica de Valls. En tant no estigui redactada la carta esmentada es determinarà un procediment per articular la protecció a partir del dictamen que es generarà tècnicament quan apareguin restes no controlades prèviament.

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

D’acord amb el que estableix l’article 50.2 del text refós de la Llei d'urbanisme: “El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació, d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el millorament del paisatge.”

Per a l’elaboració del catàleg de masies ha servit de base les directrius marcades pel Departament de la Generalitat competent en la matèria. Aquestes directrius fixen l’any 1956 com a punt de partida. Aquest any es va aprovar la Llei estatal del sòl on quedaven legalitzades les edificacions en sòl no urbanitzable construïdes amb anterioritat. D’acord amb el criteri anterior, seran catalogables les masies i cases rurals anteriors al 1956.

No hi ha antecedents en la catalogació de masies en el municipi de Valls, encara que existeix una catalogació conjunta de les Masies dels Boscos al catàleg de béns del PGOU del 1987. La metodologia de treball, a apart de la consulta de diferents fonts documentals, ha consistit en el treball de camp a partir del que s’ha construït un inventari, en el que s’han identificat tots els elements existents en el sòl no urbanitzable anteriors al 1956 (cadastre 1955) i que el conformaven un total d’uns 950 elements, aproximadament. La identificació s’ha realitzat a partir de la superposició dels cadastres actuals i el del 1955 per tal de situar i identificar les edificacions i comprovar els canvis en les delimitacions dels polígons (Polígon Industrial), subdivisions de parcel·les. A partir d’aquesta informació, s’han diferenciat entre les construccions destinades a usos residencials i les que tenien usos agrícoles restant, finalment, uns 230 elements susceptibles de ser catalogats.

El catàleg de masies a partir d’aquesta informació haurà de destriar quines d’aquetes construccions passaran a constituir l’esmentat catàleg atenent als següents criteris:

- Dimensions mínimes dels habitatges.



- Importància arquitectònica.

- Importància històrica.

- Raons paisatgístiques i mediambientals.

- Raons socials.

XARXA PATRIMONI PAISATGE

Els valors del territori es reconeixen a través de l’expressió subjectiva dels seus habitants. Una manifestació concreta dels imaginaris dels mateixos s’expressa en els ‘paisatges’ que hom considera representatius de la memòria de les geografies personals: edificis simbòlics, façanes urbanes, enclaus i espais urbans, enclaus i espais territorials, boscos i arbredes, espais de ribera, turons, etc. Es pretén integrar en el POUM els reptes de la gestió de les qualitats paisatgístiques del territori i del municipi de Valls dins el sistema de paisatge del Camp de Tarragona.

En atesa dels documents preceptius del corresponent Catàleg del Paisatge que ha elaborat el Departament de la Generalitat competent en la matèria, el POUM considera oportú iniciar, en aquesta fase d’Avanç, una identificació dels àmbits i elements que constitueixen ‘paisatges qualitatius’ que mereixen ésser considerats en allò que respecta l’ordenació del territori, obrint en la fase de consulta i participació de l’exposició pública, un espai de suggeriments específics, per recollir aquells que siguin objecte de valoració social.

El barri antic, els perfils determinants del sky line dels campanars de la ciutat, el fons de la serra de Miramar, la plana agrícola, les rases i, de forma especial i caracteritzant, els torrents, així com les masies i les cases rurals, constitueixen els elements vertebradors del patrimoni-paisatge que el Pla ha d’ajudar a articular per tal de facilitar la seva gestió, com a paisatge cultural singular i identitari dins els diversos paisatges específics de Catalunya.

La seva identificació com a Paisatges d’atenció especial trobarà, en el desplegament del POUM, els instruments normatius i de gestió corresponents en relació als objectius determinats.



5. ESTRUCTURAR LA CIUTAT A PARTIR DELS TORRENTS I ELS ESPAIS

LLIURES Avanç del POUM. Esquema principal d’espais lliures

L’estructura del sistema d’espais lliures s’aborda a partir del reconeixement realitzat en els documents d’informació, en els que s’aprecia una constant millora de les condicions i un augment quantitatiu i qualitatiu del espais lliures a l’intern de la ciutat, amb una especial significació pel rol estructurador que hauran de tenir els espais lliures en la configuració del nou projecte urbà i territorial que en resulti d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal.

El nou Pla proposa una millora d’aquesta condició verda de la ciutat, integrant els torrents i els verds urbans de la ciutat en un sistema estructurat de relacions, on l’espai lliure faci a la vegada la doble funció de connector i límit entre la urbs consolidada i compacta i l’espai rural, agroforestal del seu entorn. Aquest principi s’integra en el Pla a partir de les determinacions ja explicitades en l’apartat de les bases programàtiques i directrius estratègiques del POUM de Valls i que constitueixen la base de la proposta del Pla:

1.- La xarxa dels grans espais oberts territorials, que inclou tant els ambients més muntanyencs del terme com la serra de les Guixeres i la serra Alta, com les parts de major valor agronòmic del mosaic de les àrees que conformen l’espai rural, agrari i natural de l’entorn de Valls i, de forma especial, la part més baixa del municipi, que conté el terrenys de major qualitat agrològica del municipi.

2.- El conjunt dels torrents i les rases que solquen tot el terme municipal i que son els connectors ambientals i naturals més privilegiats del municipi de Valls.

3.- Les places urbanes, espais de significació, convivència i relació ciutadana i la localització i ampliació de nous espais lliures urbans.

4.- La interconnexió de les “peces” (parcs i places) per una xarxa de sendes verdes i d’itineraris verds.

L’objectiu final serà disposar d’una trama verda composta per “àrees” i “itineraris” relacionats i interconnectats de tal forma que tot actuï com un sistema de relacions jerarquitzades, on coexisteixen ordres i papers diversos a cada espai i connector, i on sigui possible una transició entre la ciutat compacta i el territori natural de l’entorn no urbanitzat, actuant com un connector més i no com una barrera imposada al creixement de la ciutat. El Pla haurà d’incorporar el valor del sòl lliure com un element de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i on les zones verdes s’entenguin constituents d’una estructura bàsica fonamental de la definició del nou model urbà.

5.1. ELS TORRENTS COM A PARCS URBÀNS I ESPAIS CONNECTORS

La privilegiada posició de la ciutat envoltada pels torrents i la seva condició de ciutat intermèdia li confereixen a Valls una qualitat de ciutat en contacte amb l’entorn natural proper, que vindrà reforçada pel projecte dels elements verds que han de garantir aquesta continuïtat.

Dins el terme municipal es localitzen un conjunt de torrents i connectors d’un alt valor paisatgístic i mediambiental als que el Pla es proposa integrar com espais de parc connectors de la ciutat amb el seu entorn natural més proper. A l’interior de la ciutat els torrents prenen diferent forma i dimensió, podent en cadascun del mateixos diferenciar morfològicament en la seva secció tres parts:

- El fons. Es correspon, majoritàriament, amb l’espai per on discorre l’aigua de forma intermitent i que constitueix el llit del curs fluvial. És un espai en el que, en la seva major part, el seu ús està condicionat a la conca fluvial i al transport i a la canalització de l’aigua, de forma que no se li pot agregar cap altre ús.



El Parc- torrent del Catllar

- El vessant. És la part que relaciona la part inferior del fons amb la part superior del balcó i que, en general, en la major part dels torrents de Valls presenta un pendent força elevat, amb pendents superiors sempre al 20%, la qual cosa fa que sigui un espai més propi del sòl no urbanitzable que no pas del sòl urbà, per la seva nul·la capacitat d’acollir usos urbans.

- El balcó. Es correspon amb la part superior del torrent i coincideix, aproximadament, amb la cota en la que hi ha assentada la ciutat actual amb amplades i franges de molt diferent dimensió, ja que hi ha llocs on el torrent quasi és vertical i casi no té ni un petit espai per on abocar-se o passejar, mentre que en altres parts aquest espai pren major amplada i ha de permetre la definició d’un parc lineal de major dimensió i, per tant, amb capacitat d’acollir usos de passeig i de lleure associats a aquesta peça de parc urbà.

La ordenació i integració dels torrents en el nou projecte del Pla ha de permetre configurar una ciutat privilegiada i de qualitat respecte la seva relació amb els espais lliures, amb tres grans parcs urbans associats a cadascun dels torrents:

- El Parc del torrent del Catllar. Situat a llevant de la ciutat, és el torrent de major dimensió i que d’una forma més immediata pot ser integrat al conjunt de la vila com un parc, ja que la major part del seu recorregut va associat al sector de l’àrea residencial estratègica de Ruanes i, per tant, ja te garantida la seva obtenció així com la seva urbanització. En conjunt en aquest parc es totalitza una superfície d’uns 79.000 m² de sòl, amb un recorregut lineal d’aproximadament 2.250 metres i una amplada mitja del parc-torrent d’uns 35 metres. El parc-torrent del Catllar és el que passa menys encaixat al seu pas per Valls. El parc-torrent del Catllar integrarà en el seu interior el Museu casteller i el nou Palau de congressos com dues peces significatives i rellevants d’aquesta part de la ciutat.

El Parc- torrent de la Xamora

- El Parc del torrent de la Xamora. Situat al bell mig de la ciutat és el torrent més encaixat i més vertical dels tres que es relacionen en aquest apartat, de forma que la part de la vessant presenta un pendent quasi vertical i el balcó o part superior és, en molt trams, quasi inexistent. Només en l’àmbit del Prado, i vinculat al planejament vigent, en resta una part lliure d’una certa dimensió que, en part, podrà ser incorporada a aquest parc-torrent. En conjunt, en aquest parc es totalitza una superfície d’uns 37.000 m² de sòl, amb un recorregut lineal d’aproximadament 1.200 metres i una amplada mitja del parc-torrent d’uns 31 metres.

- El Parc de torrent de Sant Pou . Situat a la part de ponent de la vila, és el torrent que presenta major diversitat de seccions en el seu recorregut, ja que en part passa encaixat entre edificacions i a trams es presenta de forma asimètrica amb un apart edificada i l’altra lliure. Els nous sectors que es delimiten en aquesta part de la ciutat portaran implícita la condició de cessió i urbanització de la part corresponent d’aquest parc-torrent. En conjunt, en aquest parc es totalitza una superfície d’uns 60.500 m² de sòl, amb un recorregut lineal d’aproximadament 1.600 metres i una amplada mitja del parc-torrent d’uns 38 metres.

Els tres torrents conflueixen en la part inferior sobre el torrent del Puig, en un territori de mesclant d’aigües, privilegiat des de les seves qualitats paisatgístiques i territorials i que el Pla preservarà dins de la màxima categoria del sòl no urbanitzable ja que, a més, sobre el mateix conflueixen les màximes sensibilitats ambientals i agrològiques. La naturalesa de parc territorial dins de les categories del sòl no urbanitzable ha d’elevar aquest sòls a la màxima protecció establert pel planejament territorial dins dels espais oberts del sòl no urbanitzable assenyalats en el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.



5.2. LES PLACES URBANES I AMPLIACIÓ DE NOUS ESPAIS LLIURES El Parc- torrent de Sant Pou

Des de la residència, el sistema dels parcs i les places constitueix el primer lloc de servei lúdic a la població i és, a la vegada, el que permet l’atansament de les persones a l’espai lliure i a la vegetació.

La proposta respecte els nous espais lliures urbans s’ha de caracteritzar, precisament, per aconseguir una major proximitat d’aquestes peces als residents, definint en els sectors de desenvolupament més significatius espais cívics de relació i intercanvi.

Les places i els nous espais lliures aniran vinculats a les noves actuacions residencials, cercant definir llocs d’identitat com ja succeeix a altres places de la vila: les places del Blat i del Pati al barri antic; la plaça del Quarter i la plaça dels Pins, en la part més al nord del mateix barri antic; la plaça del Cinc de nou i la plaça del president Companys, al barri del Fornàs; o les placetes de menor dimensió als barris de Jan Josep Obrer, les Comarques, Mas Clariana etc...

5.3. LA INTERCONNEXIÓ DE LES “PECES VERDES”

El Pla haurà de preveure la formació d’un sistema que garanteixi la interconnexió entre les “peces verdes” (parcs-torrent i places) que es delimiten, i en la que destaquen dos elements claus pel nou ordre de la ciutat:

- La definició d’una estructura general de grans d’itineraris verds - senders territorials que han d’interconnectar la ciutat amb el camp de l’entorn de la vila. Uns elements de connexió interior-exterior que permetin mantenir aquesta privilegiada relació de ciutat i paisatge del camp i dels que es destaquen els següents:

La xarxa de senders i itineraris territorials de l'Avanç del POUM

- Sender els contrastos de la plana. És un recorregut planer on el paisatge agrícola es conserva encara en bona part. En la zona compresa entre el Palau de Reig i el Camí de Figuerola, les terres són bones i fèrtils on es troben, bàsicament, sembrats, oliveres i avellaners, molts d’ells de regadiu; per contra, a la zona del camí d’Alió, les terres són primes, i el rocallís i el tapassot afloren pertot arreu, la qual cosa va propiciar les construccions de pedra seca: marges, barraques, cossiols, bassots, etc., autèntiques meravelles de l’arquitectura rural.

- Sender Miramar. És un recorregut que ha de permetre sortint de Valls resseguint el torrent de sant Pou, recórrer la plana agrícola, passant per Masmolets fins a Fontscaldes, per acabar remuntant la cota topogràfica i situar-se sobre la serra de Miramar, una balconada esplèndida orientada a la plana del Camp i per extensió a la mar Mediterrània.

- Sender la Vall del Francolí. És un recorregut en el que el riu serà l’itinerari principal que acompanyarà aquest trajecte de Valls fins a Picamoixons passant per l’indret del pont del Goi, tot just pel límit del terme municipal i resseguint el Francolí, en un recorregut que integra diferents molins i altres construccions agràries associades a l’explotació del recurs natural de l’aigua. La part final del sender ascendeix fins al cim de Puigcabrer.

- L’Itinerari dels Boscos de Valls que recorre de forma circular la zona dels Boscos de Valls, tot partint del nucli urbà, concretament de la zona de les comarques, seguint el camí de Masmolets, en direcció nord, fins a enllaçar amb la carretera del Bosc i seguir en direcció sud mitjançant el camí dels Boscos de Valls, travessant la Plana d’en Berga, fins a arribar al punt de partida.

- La constitució d’una xarxa verda de mobilitat interior. La construcció d’una xarxa interior de "eixos cívics", inclosa també en les propostes sobre la vialitat, té una importància cabdal, al permetre els



fluxos i recorreguts diversos a l’interior de la ciutat, i establir un espai simbòlic i funcional de primer ordre de la ciutat, que per la seva extensió i comunicació han de constituir una nova orientació en el paisatge urbà actual de la ciutat.



6. EQUIPAR LA CIUTAT DE FORMA EQUILIBRADA I INTEGRAL Distribució del equipaments existents i proposats a l’Avanç

Els equipaments, per la seva naturalesa i finalitat, esdevenen elements cabdals en la configuració de la forma i el funcionament de la ciutat. A diferencia dels altres usos de desenvolupament majoritari i extensiu - habitatge, indústria - els equipaments no defineixen, per ells mateixos, teixits de ciutat però, en canvi, la seva presència és insubstituïble per a la formació d’aquests teixits de manera complerta. Aspectes com la posició, la qualitat funcional i arquitectònica dels mateixos, són cabdals en la construcció de la ciutat.

La presència de les peces d’equipament dins del context urbà ha de respondre no només als factors relacionats amb la cobertura o prestació de determinats serveis necessaris per a la vida ciutadana, si no també i molt particularment a la seva capacitat de qualificar els espais i els recorreguts per damunt d’altres usos o implantacions edificades.

La definició del nou model del sistema d’equipaments, haurà de partir de quatre criteris essencials:

a) Valorar la jerarquia de diferents nivells i ordres d’intensitat en la capacitat de creació de nova ciutat que contenen els diferents tipus d’equipaments. Identificar aquells que, per la seva naturalesa, tenen un caràcter i un abast de servei general per a tota la ciutat i el seu territori de l’entorn, en el que podríem definir com els equipaments de referència i aquells altres que tenen un abast més reduït i que, majoritàriament, venen a atendre les necessitats d’un col·lectiu identificat per la proximitat a l’equipament i que, sovint, coincideix amb un barri o amb un conjunt de barris de la ciutat. La relació, no exhaustiva, d’aquest nous equipaments de referència d’aquesta ciutat, capital interior del Camp de Tarragona, i la seva localització es reparteix de forma equilibrada a llevant i a ponent del barri antic, tal i com s’assenyala en els gràfics adjunts i es relaciona a continuació:

Imatges del futur nou Museu Casteller

- El nou Museu Casteller, que d’acord amb les dades aportades recentment, tindria una superfície aproximada interior de 3.000 m² i 10.000 m² de zona exterior i que s’ubicarà al marge esquerre del torrent del Catllar dins del terrenys de l‘ARE de Ruanes. El projecte arquitectònic, en fase de projecte executiu, vol fomentar la connectivitat entre el casc antic i la nova zona prevista de creixement urbà, vinculant la zona dels nous equipaments amb l’estació d’autobusos i l’aparcament de Sant Francesc, pròxim al barri antic, tot disposant també d’unes passeres que garanteixin un confortable comunicació amb el barri antic.

- El nou Palau de Congressos, com una peça complementària del Museu Casteller i emplaçada molt prop del mateix museu, dins de l’ARE de Ruanes en un sector que ja està aprovat definitivament dins del Pla Director de les Àrees Residencials Estratègiques i que aquest Pla integra, ajusta i emmarca dins del projecte més gran de la ciutat del que ha de ser Valls en els propers anys.

- El futur Nou Hospital que possibiliti, a mig o llarg termini, disposar d’uns terrenys d’una superfície aproximada entorn als 30.000 metres quadrats en els que emplaçar aquest nou centre sanitari, quan les necessitats respecte l’actual ho sol·licitin i emplaçat en la part de ponent de la ciutat, a peu del que serà en el futur la nova entrada per la porta de Picamoixons, ben relacionat amb la futura artèria de l’autovia A-27 i, per tant, ben comunicat i amb bona relació amb el conjunt de l’Alt Camp, al que haurà de donar servei en el futur.

- El nou Campus Universitari, un equipament de futur que la ciutat ha de preveure i disposar en la mesura en vagi guanyant més pes específic econòmic i demogràfic en el conjunt del Camp de Tarragona i que es proposa ubicar en la part de ponent de la ciutat reforçant la idea d’equilibrar la ciutat amb la localització dels seus equipaments més significatius. La previsió del seu emplaçament es realitza sobre uns



terrenys propers al barri antic i accessibles per la que serà en el futur la porta d’Alcover, entrant per l’autovia A-27 i vinculat als nous desenvolupaments dels sectors emplaçats en aquesta part de la vila i l’espai del parc-torrent de Sant Pou. El Campus Universitari es planteja sota el criteri de campus-integrat, això és, constituint teixit amb el conjunt d’edificis i activitats que han de conformar la nova ciutat i defugint de les opcions de campus sectorial aïllat de la resta del teixit residencial.

Proposta indicativa de localització de nous equipaments de proximitat. Ensenyament

Altrament, és recomanable que el nou Pla tingui present també la necessitat de disposar d’espais suficients de reserva per acollir altres possibles i futures demandes d’equipaments de significació territorial i supramunicipals que li corresponguin per la seva posició de capitalitat de l’interior del Camp de Tarragona, així com els necessaris per la renovació i remodelació integral d’altres equipament de ciutat que en el futur vagin completant el seu cicle de vida útil (auditori, teatre, centre cultural, centre de les arts....). En aquest sentit cal també preveure, vinculat a l’espai productiu i econòmic emplaçat en la part nord del municipi, la ubicació d’un campus tecnològic i un centre integrat d’activitat econòmica, en un espai a ubicar en una posició veïna al sòl productiu, emplaçat a la part nord de la ciutat, que ha de poder oferir serveis diversos a la producció, formació i el transport, des de l’aula de formació empresarial, fins al centre de negocis, així com el centre de ruptura de càrrega i serveis complementaris a la distribució de productes econòmics i industrials.

b) Complementar les actuals dotacions existents i previstes en funció de les noves necessitats que es generaran a partir de les possibles escenaris de població. Aquestes previsions han de tenir especial cura en la identificació no només dels aspectes quantitatius generals de les noves demandes, si no també i molt especialment, d’aquells aspectes sectorials que es defineixen en funció de les franges d’edat més significatives d’aquesta nova població juntament amb l’evolució de la població ja existent.

Proposta indicativa de localització de nous equipaments de proximitat. Esports

- En general, la principal atenció que li ha de correspondre a un document de planejament general respecte la reserva dels equipaments de proximitat, és la que va vinculada a la localització dels nous centres d’ensenyament, per la dimensió més gran d’aquestes peces, i per la seva condició escalar de la necessitat, on sovint a partir de l’acumulació de diferents sectors, que en sí mateixos no arriben al llindar de la necessitat d’una escola, aquesta apareix per l’agregació de la població resident dels diferents sector de menor dimensió. En aquest sentit es proposa un desplegament potencialment generós de les noves necessitats escolars, que atenguin als diferents nivells, des de l’escola bressol, fins l’ensenyament del batxillerat, passant pels centres d’educació infantil i primària.

- Altrament els serveis sanitaris de proximitat, com els centres d’assistència primària per la cobertura de les necessitats futures, en concordança amb el nou dimensionat de la ciutat.

c) Establir la localització dels nous equipaments en funció de criteris de reequilibri i de correcció dels actuals desajustos que es donen en determinats àmbits de la ciutat i al mateix temps, disposar aquestes noves localitzacions amb la voluntat expressa d’aprofitar la seva capacitat de reforç dels nous teixits urbans. La localització d’aquestes noves peces ha de centrar-se sobre nous àmbits de màxima centralitat i major accessibilitat, per damunt de possibles criteris d’oportunitat en la major facilitat per l’obtenció del sòl.

- La important dotació d’equipaments esportius localitzats a la zona esportiva del Fornàs i la zona esportiva del Vilar, són un element d’alta qualitat per la ciutat de Valls. No obstant, aquesta condició la ciutat presenta alguns desequilibris en la part de ponent, que vindran a ser compensats amb la reserva d’un espai per la construcció d’un nou complex esportiu vinculat als nous creixement que es donin en aquesta part i en relació directa amb el parc urbà que es realitzi en els



terrenys propers al torrent de Sant Pou. Aquesta oferta vindrà complementada per una peça esportiva de major significació que en part reequilibri l’oferta actual de qualitat de la zona esportiva.

- Per la resta d’equipament d’atenció a les persones (centre cívics, centres per joves, casals de la gent gran, ludoteca etc.. ) la ciutat de Valls i el desplegament dels nous sectors de desenvolupament han de garantir una oferta de sòl suficient que permeti amb garanties la cobertura total d’aquestes necessitats del futur.

d) Finalment cal definir les noves reserves d’equipaments com a part d’un sistema complex dins del qual desenvoluparan un paper què podrà ser canviant en el temps en la mesura en que evolucionin les necessitats i els requeriments plantejats. Aquest caràcter evolutiu del sistema i el seu funcionament obligarà a una màxima versatilitat i condició de flexibilitat a possibles canvis funcionals, que hauran de ser especialment integrats dins dels criteris per a l’establiment de les noves reserves.



7. DIMENSIONAR DE FORMA QUALITATIVA I QUANTITATIVA LA NOVA

CIUTAT

7.1. DIMENSIONAT I OFERTA D’HABITATGE DEL PLA Estratègia residencial i projecte de ciutat a l’Avanç de planejament

Estratègia residencial i projecte de ciutat

El Pla d’ordenació urbanística municipal és el document urbanístic per excel·lència en el que establir el marc de referència on, a nivell municipal, s’haurà de desenvolupar, en els propers anys, l’estratègia de l’habitatge de la ciutat.

El Pla es dimensiona en coherència al resultat de la participació ciutadana en el que, majoritàriament, hi ha un ampli consens en un model de creixement moderat, amb una oferta d’habitatge continguda, suficient i diversificada, per una ciutat que, en termes de població demogràfica, es preveu que es pugui situar entorn als 31.000 habitants, sobre l’any 2026, el que comportaria un escenari de creixement de poc més del 20% respecte la població actual durant el període dels propers quinze o vint anys. Aquest creixement demogràfic es realitza en base a la consideració potencial d’un dinamisme moderat de la ciutat i al manteniment percentatges similars pel que fa a habitatges principals respecte els actuals.

Un model que aposta per la qualitat urbana, la preservació de l’entorn rural i que ha de fer seus els principis sobre la garantia del dret de l’accés a l’habitatge pel conjunt de la població dels ciutadans i ciutadanes de Valls, sota el principi de sostenibilitat respecte el desenvolupament urbà i que, entre d’altres criteris, implica l’adopció d’un model de creixement en els teixits residencials compacte i equilibrat, de densitats mitjanes, amb construccions d’alçada mitjana (planta baixa i tres o quatre plantes) preferentment relacionades amb el pla del sòl, amb comerç de proximitat, amb preferència pels tradicionals respecte les grans superfícies, i que tendeixi a ocupar una menor superfície de sòl, on donar cobertura a les futures necessitats d’habitatge en les seves diferents tipologies.

El redimensionat quantitatiu i qualitatiu que el nou Pla proposa en aquest Avanç, respecte les determinacions vigents, s’avala en les tres consideracions generals següents:

1. Ajustar les edificabilitats previstes en el planejament vigent a un model que, majoritàriament, aposti per una mixticitat d’usos en el nou entramat urbà, amb una part principal de teixit residencial, però també amb una part significativa d’activitat destinada al comerç, al terciari, a la implantació d’hotels i serveis privats en general. En definitiva tot allò que ara ja té la ciutat existent, de forma que els nous teixits aportin una major diversitat urbana, respecte els majoritàriament sectors monofuncionals tradicionals.

2. Establir una dimensió mínima de la unitat de l’habitatge que garanteixi en part la diversitat tipològica tant en les diferents modalitats d’habitatge protegit com en els habitatges lliures, amb una atenció especial a la qualitat de l’habitabilitat de les noves residencies, i en aquest sentit entendre que el primer indicador bàsic de la qualitat, passa per la definició d’una dimensió de l’habitatge generosa, evitant la proliferació de densitats excessives i habitatges massa reduïts.

3. Apostar per uns sectors que prioritzin les cessions de sòl per espai públic, destinat a equipaments i serveis així com els espais lliures on poder disposar de manera suficient les necessitats dels nous residents i de la ciutat-capital, amb l’establiment de places de relació i identitat de cada sector, espais de relació i convivència així com espais d’intercanvi, que atengui tant els equipaments de proximitat com els equipaments de referència que es puguin emplaçar en els nous sectors que el Pla ha de preveure.



El Pla haurà d’estar atent a respectar les capacitats del territori per encabir una determinada quantitat d’arquitectura, tot modelant una oferta que pugui donar un marge de cobertura que permeti atendre la potencial demanda d’habitatge durant el seu període de vigència, disposant d’una d’oferta de sòl destinat a l’habitatge suficient, per tal que la potencial demanda residencial, no pugui comportar fregaments excessivament ajustats que puguin incidir negativament en l’encariment del preu del sòl i com a conseqüència, afectar la capacitat d’accés a la residència per part dels veïns de Valls.

Els criteris que han regit per la localització i definició de les línies bàsiques en les que es desenvoluparà l’oferta de l’habitatge del Pla d’ordenació urbanística municipal, es plantegen atenent a factors d’optimització dels recursos actuals i a una major atenció en la millora general de la qualitat de l’espai urbà en el que es localitzen.

Si s’han de resumir els principals eixos o línies d’actuació sobre els que es defineixen els models de l'Avanç, aquests serien els següents:

1.- Una aposta decidida per la recuperació del barri antic, una de les assignatures pendents de la ciutat de Valls i que amb la redacció del Pla de Millora Urbana del barri Antic i l’execució del projecte de la Llei de barris, ha iniciat ja un procés de recuperació a la que el planejament general ha de configurar un marc de referència més propici i de preferència per les actuacions que envolten precisament el barri antic, conscients que la recuperació i la posta en valor de l’entorn del barri antic, incidirà positivament en la mateixa recuperació i rehabilitació del mateix barri. El pla, en el seu desplegament normatiu procurarà perquè siguin preferents les actuacions dels sectors més propers al centre històric, establint els potencials mecanisme de l’agenda del planejament que confereixin aquesta prioritat respecte la recuperació del barri antic.

2.- Una atenció especial i particular per la requalificació interior i el reciclatge urbà. Es tracta de definir un marc de referència general fonamentat en el que podríem anomenar “refer ciutat” dintre de la ciutat actual i que es concreta en l’establiment d’àrees de reestructuració i/o reforma, àrees de reordenació i àrees de rehabilitació, amb una estratègia molt diferent de la que existeix en el planejament vigent, ja que el Pla haurà de cercar sectors de menor dimensió i que integrin en el seu interior sols de la mateixa naturalesa o condició, facilitant així la gestió posterior d’aquest tipus de terrenys existents a l’interior de la ciutat, que ja estaven definits en el planejament vigent, però que per diferents raons la gran major part no s’han executat.

3. Una ordenació i repartiment de sectors, determinada a partir dels criteris d’integració paisatgística que inspiren profundament les arrels del nou planejament municipal. Els nous sectors i la seva ordenació arquitectònica integraran el respecte per las perspectives visuals més característiques de Valls, del conjunt aturonat del barri antic envoltat pels torrents lliures d’edificació, el domini visual del campanars i en especial de la fita més característica del campanar de l’església de Sant Joan, imatge identitària del municipi i que des de les diferents portes d’accés a la vila (Masmolets, Picamoixons, Alcover, Tarragona i el camí del tomb del balcó), mantindran la significació i referència paisatgística actual.

4.- Una oferta equilibrada i suficient en els sòls d’extensió residencial que permeti cobrir amb suficiència un futur mercat d’habitatge, amb la definició de sectors de planificació residencials amb mixtura de funcions. La proposta de l'Avanç de planejament respecte els nous sectors de creixement residencial en extensió, es realitza sota un principi: l’equilibri de ciutat i dos referents: el barri antic i els torrents que encerclen la ciutat. Els nous creixements a llevant i a ponent del barri antic, es delimitaran atenent a tres característiques bàsiques:



- La incorporació del sòl d’espais lliure associat als torrents i que han de garantir la potencial urbanització dels nous pars urbans que s’estableixen en aquest document de planejament general.

- La cessió dels sòls dels equipaments de proximitat i els de referència que possibilitin la construcció d’un creixement harmònic i ordenat, amb elements i espais significatius repartits en el conjunt del sòl urbanitzat.

- La reserva del sostre destinat a habitatge protegit en la quantitat i en les modalitats que s’assenyalin en la memòria social d’aquest Pla i que han de garantir l’accés a l’habitatge pel conjunt de la població amb menys capacitat econòmica.

Indicadors de producció immobiliària a Catalunya, Alt Camp i Valls. Període 1991 - 2010

5.- En els diferents sectors i polígons d’actuació del Pla, es determinarà l’establiment d’una densitat adequada i ajustada, que garanteixi uns nous sectors residencials de qualitat, amb un nivell de compacitat confortable, amb una suficient cessió de sòls destinats a equipaments i espais lliures, que facin dels nous sectors espais de referència tant en els serveis que disposaran, com en la qualitat i quantitat dels nous espais lliures associats als nous sectors de creixement residencials. Així mateix els nous sectors de creiexement residencial integraran mesures de sostenibilitat ambiental i en especial procuraran per la correcta gestió del cicle de l’aigua, participant, si s’escau en el millorament de la xarxa municipal tant d’abastament com de sanejament.

6.- Una atenció particularitzada a la rehabilitació i reutilització del parc d’habitatges actual, que integri, desenvolupi i millori el gran conjunt patrimonial de la ciutat, tant en la individualitat de les seves peces com en el conjunts que constitueixen els grups i ambients que s’identifiquen en l’actual Catàleg del Patrimoni de la ciutat, tot implementant mesures que afavoreixin la reforma i posta en valor del conjunt residencial existent, com una opció coherent dintre d’un Pla que es vol ajustat a les opcions de desenvolupament mesurat i no extensiu.

Quadres estimatius pel dimensionat del projecte residencial

7.- Altrament el Pla preveurà, en compliment de la legislació vigent en matèria d’habitatge i urbanisme, les mesures oportunes i necessàries que garanteixin, en el conjunt de l’oferta general del mateix, el foment i la promoció d’actuacions destinades a l’habitatge públic en les seves diferents modalitats, amb la finalitat de poder atendre, amb garanties, l’ampli ventall de necessitats i d’opcions presents en la realitat social actual de la ciutat

El dimensionat del projecte residencial

El dimensionat quantitatiu que de forma orientativa es preveu en aquest Avanç de Pla i que es reflexa en els plànols i quadres que acompanyen aquest document, i que inclou el conjunt de sòls de nou creixement residencial, tant en sectors com en polígons d’actuació, així com en les diferents classes de sòl, ja siguin sòls urbans no consolidats o sòls urbanitzables, i que inclouen el sectors actuals així com els nous sectors residencial que es proposen en aquesta Avanç de planejament, s’estableix en una oferta en l’entorn d’uns 7.500 habitatges, dels que, d’acord amb l’estructura actual del tipus d’habitatge reflexada a la memòria social d’aquest Avanç de Pla, el 72% tindran la consideració d’habitatges principals (habitatge familiar destinat durant tot l’any, o la major part d’aquest període, a residencia habitual o permanent).

El dimensionat quantitatiu anterior s’ha obtingut, segons els quadres annexes adjunts, a partir de la consideració de diferents factors:

1) Una hipòtesi de comportament del mercat immobiliari en els propers anys a partir de tres escenaris possibles de producció immobiliària: baix, mig i alt, amb taxes respectives de creixement residencial de 6, 8 i 10 habitatges (hbtg) per cada mil habitants (hbtn), i tenint com a referència que la taxa de creixement dels darrers 20 anys de vigència del PGOOU de 1988, ha estat en el conjunt dels 20 anys de 11,62

PERIODE

Catalunya Alt Camp Valls Catalunya Alt Camp Valls Catalunya Alt Camp Valls

1991 6.059.494 34.016 20.092 32.640 190 135 5,39 5,59 6,721992 6.082.050 34.012 20.074 30.938 143 92 5,09 4,20 4,581993 6.158.677 34.346 20.206 33.579 251 209 5,45 7,31 10,341994 6.208.581 34.491 20.263 32.814 176 113 5,29 5,10 5,581995 6.226.869 34.722 20.315 36.547 193 141 5,87 5,56 6,941996 6.090.040 34.403 20.206 39.812 139 88 6,54 4,04 4,361997 6.118.825 34.475 20.152 40.490 192 126 6,62 5,57 6,251998 6.147.610 34.546 20.098 47.449 278 210 7,72 8,05 10,451999 6.207.533 35.028 20.265 49.875 256 146 8,03 7,31 7,202000 6.261.999 35.443 20.382 57.638 401 327 9,20 11,31 16,04

Total 10 anys 202.505 1.427 290 401.782 2.219 1.587 6,52 6,40 7,85

2001 6.361.365 35.777 20.568 65.556 476 365 10,31 13,30 17,752002 6.506.440 36.639 21.048 65.538 425 273 10,07 11,60 12,972003 6.704.146 37.744 21.649 68.798 452 242 10,26 11,98 11,182004 6.813.319 38.824 22.237 71.101 594 387 10,44 15,30 17,402005 6.995.206 40.017 22.851 78.403 897 548 11,21 22,42 23,982006 7.134.697 41.081 23.315 77.309 1.008 721 10,84 24,54 30,922007 7.210.508 42.586 23.948 79.580 913 421 11,04 21,44 17,582008 7.364.078 44.178 24.710 71.007 606 225 9,64 13,72 9,112009 7.475.420 45.001 25.092 37.871 314 221 5,07 6,98 8,812010 7.512.381 45.326 25.158 20.292 184 105 2,70 4,06 4,17

Total 10 anys 1.151.016 9.549 4.590 635.455 5.869 3.508 9,16 14,53 15,39

Total 20 anys 1.452.887 11.310 5.066 1.037.237 8.088 5.095 7,84 10,47 11,62

POBLACIÓ HABITATGES NOUS HABITATGES / 1.000 HABITANTS



hbtg/1.000 hbtn, una taxa superior a la del conjunt de Catalunya i que ha liderat el creixement del conjunt de la comarca de l’Alt Camp. La lectura dels 20 anys anteriors possibiliten la inclusió de moments de fort creixement residencial, així com moment de crisis immobiliària, com la post olímpica dels anys posteriors al 92 i aquesta d’ara, molt més profunda, en la que estem immersos actualment.

Localització i estratègies del projecte residencial

2) La consideració a la baixa de que les mitjanes de producció d’habitatges d’aquests darrers anys, jo no es tornaran a produir en el futur i que en cap cas s’arribarà a les dinàmiques més recents. Per aquesta raó es treballa amb hipòtesis mitja o alta i que en cap cas, cap d’elles es superior a la mitjana del darrers vint anys i molt inferior a la mitjana dels darrers deu anys.

3) La consideració a la baixa de les expectatives i escenaris previstos en el planejament territorial del Pla territorial Parcial del Camp de Tarragona, que atorguen a la ciutat de Valls i en el conjunt a la comarca, uns escenaris de creixement residencial i de sòl destinat a activitat econòmica, situats en la franja superior i de major dinamisme que els contemplats en el present document de planejament urbanístic.

4. I, finalment, respecte les hipòtesis de potencial creixement residencial, la consideració d’uns coeficients de cobertura de l’oferta, que garanteixin un dimensionat suficient en els anys de vigència del planejament que ara es tramita, coeficients que d’acord amb la praxis més comunament acceptada, es situaria en un factor de 2,00 per la hipòtesi de creixement alt i un factor de 2,50 per la hipòtesi de creixement mig

D’acord amb les anteriors consideracions les dades quantitatives més significatives del quadre adjunt s’adjunten a continuació

- El dimensionat de producció d’habitatges previst pel 2026, amb una hipòtesi de creixement constant de 8hbtg per cada 1.000 hbtn, seria entorn als 3.000 habitatges nous (3.019 habitatges).

- La formació de noves llars, respecte aquesta producció d’habitatges i considerant un 72% d’habitatges principals, similars als que hi ha en la base més recent de l’Institut d’Estadística de Catalunya, donaria com a resultat la formació per aquesta mateix any de 2.174 noves llars.

- Si es considera també un dimensionat similars al actual del nivell mig d’ocupació situat en 2,66 hbtn/hbtg, en resultaria un creixement en termes demogràfics pel 2026, entorn a 5.800 habitants (5.782 habitants).

- La necessària cobertura de la demanda, aplicant un coeficient de factor 2,00 sobre la hipòtesi del creixement mig, dona un dimensionat total necessari de nous habitatges entorn als 7.500 habitatges (7.547 habitatges) que serà la base de referència sobre la que es dimensionarà el nou document d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal.

Localització i estratègies del projecte residencial

Territorialment, per la distribució del desenvolupament del Pla es poden establir els següents quatre àmbits territorials funcionals:

1. Mesclant dels torrents, entorn del centre i barri antic

Aquest àmbit inclou la major part dels sectors i polígons d’actuació ja previstos en el PGOU del 88, que ara es revisa i que es troben en diferents estadis de desenvolupament i/o execució i emplaçats en el territori al voltant del barri antic. Ens referim als delimitats Plans Especials de Reforma Interior (PERI’s) del planejament general vigent i que amb la nova nomenclatura de la vigent llei d’urbanisme, haurien de ser els Plans de Millora Urbana (PMU’s) següents: PERI 2 o del Prado, el PERI 3 o del Carme i el PERI 4 o del Portal.

Els tres sectors anteriors, situats tots ells entorn del barri antic, tenen en conjunt segons el planejament actual un potencial de nova construcció d’habitatges entorn als 1.300 habitatges. No obstant aquest



gran potencial, tan sols el sector del PERI del Carme ha tingut en aquest temps de vigència del Pla general algun tipus de tramitació. El nou Pla que ara es tramita, haurà d’ordenar i regular aquest espais de transformació potencial en atenció a tres criteris bàsics:

1) Una densitat i intensitat de la nova arquitectura coherent amb la localització estratègica d’aquest àmbit a tocar del barri antic en un espai d’alta significació paisatgística per l’entorn en el que estan emplaçats.

2) Una delimitació, en termes de superfície dels sectors a desenvolupar de menor extensió, que possibiliti una construcció seqüencial més acord amb la capacitat i dinàmica pròpies de la ciutat de Valls.

3) Una delimitació dels sectors que integri de forma molt més explícita el criteri de la gestió possible, i axó vol dir que inclogui menys propietaris, menys afectacions amb una minimització de les indemnitzacions a incloure en el sectors i una major homogeneïtat de la propietats incloses dins de cada sector a delimitar.

Els sectors i les actuacions vinculades en aquest espai de l’entorn del centre i del barri antic, es procurarà, dins dels marges de maniobra que estableix la legislació urbanística vigent, que en el tractament normatiu de la seva execució i agenda a redactar en el document de l’aprovació inicial, tinguin un tractament preferent en la seva execució respecte altres actuacions, atesa la significativa importància que el desenvolupament i execució d’aquest sectors puguin tenir envers la revitalització i recuperació del conjunt del barri antic.

2. Eixample de llevant

En aquest àmbit s’inclouen els terrenys situats a llevant del centre de Valls i a llevant del torrent del Catllar i que majoritàriament coincideixen amb els terrenys del sector de l’Àrea Residencial Estratègica de Ruanes, inclosa dins del Pla Director Urbanístic de les ARE’s del Camp de Tarragona, amb una previsió per aquest sector entorn als 1.700 habitatges, segons el planejament aprovat recentment i que incorporarà la cessió i urbanització d’una part significativa del parc-torrent del Catllar, la cessió dels terrenys d’equipament sobre els que està revista la construcció del nou Palau de Congressos i l’equipament de Museu Casteller i un percentatge d’habitatges amb protecció oficial no inferior al 50% del total dels habitatges previstos en l’ARE.

La previsió del trasllat de la carretera de Barcelona a una posició més cap al sud-est, tal i com estava prevista en el Pla Territorial del Camp de Tarragona, ha de permetre alliberar l’actual infraestructura de tot el trànsit pesat i de la mobilitat territorial, convertint l’actual carretera en un carrer o un nou passeig de l’ordenació d’aquest eixample de llevant i amb aquesta reordenació, la possibilitat d’integrar i ordenar les noves portes d’accés a la ciutat per aquesta part de llevant, d’una forma més amable i amb nivell d’urbanitat major que el que té actualment.

El reordenament de la infraestructura de la carretera actual sobre aquest àmbit, comporta que l'Avanç de pla, que ara es porta a tràmit, estimi convenient la inclusió de tres determinacions bàsiques sobre aquest àmbit:

1) La reordenació i l’ajust de la vialitat interior de l’Àrea residencial estratègica de Ruanes, en coherència amb la reordenació del nus en el que coincideixen la carretera de Barcelona amb la carretera de Nulles, de forma que el nus viari actual a doble nivell es converteixi en una nova porta d’accés a la ciutat, substituint l’scalextric per una plaça urbana;

2) El completament dels espais intersticials entre l’ARE de Ruanes i el vial d’accés de la carretera de Barcelona, sobre la que s’accedeix al Kursaal, així com el completament de l’espai que hi ha entre els



grup d’habitatges de la colla vella dels xiquets de Valls i el grup d’habitatges F Clols, integrant així aquests dos conjunts residencials sobre la nova vialitat que ha de ser la carretera de Barcelona C-37 transformada en passeig.

3) La reconsideració dels sòls destinats a activitat terciària del PP 10 Ruanes, atesa la suficiència de sòls d’aquesta naturalesa previstos en els sectors d’activitat econòmica existent i futurs a la part nord del municipi i tenint en compte també la dificultat, segons la situació de la conjuntura econòmica actual, de garantir el trasllat de l’activitat econòmica que va motivar la modificació del planejament vigent. No obstant això, el Pla avaluarà de forma detallada les potencials responsabilitats municipals al respecte d’aquest determinació de reorientar una classificació del sòl no executada fins la data d’avui, de tal manera que, en l'Avanç i sobre aquests sòls, es planteja una segona potencial alternativa d’ordenació, en el cas de que se’n derivin responsabilitats econòmiques significatives imputables a l’administració local. Aquesta alternativa 2 passaria en aquest cas per renunciar a la desclassificació d’aquest sòl, si és que la mateixa comporta indemnitzacions de costos molt elevats, i garantir uns usos terciaris compatibles amb els residencials, que el futur han de ser els usos dominants d’aquest nou eixample de llevant que es preveu en aquest Avanç de planejament.

En termes de nova classificació de sòl, les àrees de completament d’aquesta part de llevant del centre, tindrien una superfície molt reduïda al voltant d’unes 22 hectàrees de sòl de més respecte les ja actualment classificades com d’extensió urbana, el que representa aproximadament un 6% més de la superfície actual, entenent aquesta dimensió sempre com orientativa i en cap cas normativa, donada la naturalesa d'Avanç de planejament del document que es porta a tràmit.

3. Eixample de ponent

En aquest àmbit s’inclouen els terrenys situats a ponent del centre de Valls i a ponent del torrent del Sant Pou i que en la seva major part corresponen a un mosaic de diferents sectors de planejament que estan en diferents nivells de tramitació i que en el seu conjunt, amb les determinacions del planejament vigent, permetrien la construcció de més de 2.000 habitatges nous en aquest àmbit de la ciutat. Entre els sòls, inclosos en aquest àmbit de ponent, estan diferents Plans Parcials com el PP5, el PP8 i el PP7, així com alguns polígons d’actuació, que no s’ha executat en els quasi 30 anys de vigència del Pla General.

La reorientació en aquest cas i respecte aquest àmbit de ponent de la de la ciutat, passa per la determinació, en aquesta fase de l'Avanç de planejament de consideracions que hauran de ser incorporades en el nou Pla que ara es tramita, de forma que caldrà ordenar i regular aquest espais d’extensió potencial en atenció als següents criteris bàsics:

1) L’establiment d’unes directrius generals de planificació que desprès s’hauran de materialitzar en els diferents sectors de planejament i que atenguin entre altres a una densitat i intensitat d’arquitectura coherent amb el territori de suport d’aquest àmbit, de manera que hi hagi una correspondència entre el projecte general d’aquesta part del territori i la construcció del fragment associada al sector de planejament. En aquest sentit, es procurarà que la dimensió del mosaic del sector, sigui l’idoni par tal de garantir una gestió factible i una ordenació general del conjunt d’elevada qualitat urbanística.

2) La definició d’unes determinacions generals pel que fa a les reserves de sòl destinats a sistemes, que atenguin a tres finalitats: la cessió dels sòls necessaris que garanteixin la construcció dels parcs dels torrents determinats en aquest Avanç de planejament; les cessions per la localització dels equipaments significatius i de referència que cal emplaçar en aquesta part de la ciutat, com el



possible futur nou hospital comarcal i el terrenys necessaris per la potencial localització d’un campus universitari; i finalment la cessió del terrenys dels equipaments de proximitat, que una actuació que en conjunt suposarà una quantitat important d’habitatges, ha de cobrir i de forma especial pel que fa als esportius i els equipaments d’ensenyament.

3) El nou POUM, més enllà de la delimitació dels sectors de planejament i la seva quantificació en termes quantitatius, establirà els elements bàsics de l’estructura general d’aquest territori pel que fa a la xarxa del seus carrers principals i avaluarà les potencialitats d’una oferta qualitativa d’habitatges en la que siguin possibles la implantació de tipologies i usos diversos en els sectors a delimitar.

En termes de nova classificació de sòl, les àrees de completament d’aquesta part de ponent del centre, tindrien una superfície al voltant de poc més de 20 hectàrees de sòl de més respecte les ja actualment classificades com d’extensió urbana el que representa aproximadament un 5% més de la superfície actual, entenent aquesta dimensió sempre com orientativa i en cap cas normativa, donada la naturalesa d'Avanç de planejament del document que es porta a tràmit.

4. Altres àmbits de la ciutat interior

S’inclouen en aquest apartat, diferents peces de sòl ja existent en el planejament vigent de 1988 i no executades en l’actualitat i localitzades en l’espai entre els torrents del Catllar i de Sant Pou i als que el nou planejament atorgarà unes determinacions pel que fa a l’ordenació, cessions i aprofitament, d’acord amb la nova lògica de la construcció del nou model de ciutat que se’n derivarà de l’aprovació del nou instrument de planejament general. Si es tinguessin en consideració les densitats i intensitats actualment recollides en el planejament vigent, sobre aquests sòls es podrien edificar un total aproximat de poc més de 500 habitatges, que el nou Pla haurà d’avaluar respecte la idoneïtat del mateixos en coherència amb el conjunt del nou ordenament urbanístic per la ciutat de Valls.

Si be els tres àmbits descrits anteriorment, presentaven una certa homogeneïtat respecte a la finalitat de cadascuna de les unitats de planejament que es definissin en el seu interior, ja que en el primer cas eren actuacions al voltant del barri antic i en els altres dos posteriors eren actuacions majoritàriament d’extensió urbana, en aquest apartat sobre altres àmbits de la ciutat interior s’inclouen actuacions residencials de naturalesa diversa i heterogènia, que per alguna raó o altra no s’han executat en el període de vigència del planejament actual.

En aquest cas més que unes directrius comunes pel conjunt de tots els sectors, el que caldrà és l’establiment d’unes condicions de gestió i ordenació adequades en cada cas a la naturalesa del lloc a l’entorn i a les necessitats dels teixits residencials dels voltants de tal manera que entre les tipologies d’intervenció potencial que podrem desenvolupar en aquest àmbit divers de la ciutat trobarem els següents:

- El projecte urbà d’àrees clau per dotar de nova urbanitat a parts estratègiques de la ciutat a partir de la intensitat i concentració d’usos i activitat. En aquest apartat s’inclouria la reordenació dels entorns de la plaça del cementiri, amb l’objectiu de millorar la connexió entre les parts inferior i superior del ferrocarril, i que actualment estan connectades per un únic punt i pont. La disposició d’una superfície molt més ampla de la cobertura i la integració a la mateixa dels terrens de l’entorn en aquesta part de la ciutat, ha de possibilitar un projecte de qualitat en un indret estratègic de la ciutat.

- Les articulacions dels teixits urbans reutilitzant els intersticis o dels alvèols urbans i que es correspondrien en àrees lliures d’activitat i construccions que no han estat executades en el temps de vigència del Pla general actual.



- Els projectes de reciclatge urbà menor, espais per reestructurar, i de replanteig de la ciutat interior, que integrin des de la complexitat de funcions fins la diversitat de formes urbanes.

L’oferta qualitativa del projecte residencial

En resum, la modelació sobre l’oferta global quantitativa i qualitativa que es realitza en aquest Avanç de pla, preveu donar un marge de cobertura suficientment ampli per permetre entendre la potencial demanda d’habitatge dels propers anys de vigència del Pla. Al mateix temps la lògica que ha regit per la localització i definició dels nous sectors de creixement residencial s’ha realitzat atenent a criteris d’objectius del conjunt de la ciutat, repartint equitativament els nous sectors de desenvolupament residencial i identificant en cada àmbit finalitats i indicacions d’ordenació que responen a una lògica del conjunt de la ciutat. Així doncs, si s’han de resumir els principals eixos sobre els que és finalment l’oferta de sòl residencial del Pla, aquests serien els següents:

- Pel que fa al reciclatge i la reforma urbana: la consideració d’un nou marc de referència actual per la definició del planejament dels propers anys, que possibiliti una certa reorientació de la transformació interior de la ciutat en el futur. Altrament, sobre la base del Pla vigent es proposa reconduir, mitjançant la determinació de nous sectors de reforma urbana, l’actualització de les funcions urbanístiques en els àmbits de la ciutat consolidada, tant pel que fa a àmbits obsolets susceptibles de transformació com pel que fa a intersticis o buits a reconvertir.

- Pel que fa a l’extensió urbana: la definició d’un conjunt de nous sectors de creixement residencials amb una doble finalitat: aconseguir en cada cas una peça de sòl identificada i significativa per l’ordenació del conjunt de la ciutat i per l’altra part equilibrar l’oferta en el conjunt de la cuitat integrant els torrents i tenint com a referent el barri antic. L’oferta generosa del Pla ha de garantir en qualsevol cas una decidida política de conservar, millorar i desenvolupar l’explotació agrícola del sòl que es reserva i protegeix especialment del procés urbanitzador.

Altrament, el nou Pla haurà d’atendre a l’ordenació dels creixements residencials extensius en base a edificacions aïllades, que han omplert de manera espontània una part extensa dels territoris propers a la ciutat. Aquesta és sens dubte una de les assignatures pendents de l’anterior Pla general i un dels reptes més complexes i difícils del Pla que ara es tramita. Partim del principi que la residencia habitual ha d’estar localitzada en el sòl urbà, perquè és tan sols en aquest règim de sòl on l’administració pot garantir, a unes distàncies adequades, l’oferta d’uns serveis d’atenció al ciutadà (neteja, seguretat, escoles, sanitat etc...). Per altra part, resta explícit en la legislació urbanística vigent que la condició d’habitatge en el sòl no urbanitzable ha de ser per aquelles situacions raonades i demostrades en les que existeix una lògica sobre el manteniment i el suport que aporta la terra agrícola o forestal, i el modus vivendi del que l’explota. Finalment, cal ser conscients la impossibilitat de mantenir un model d’ordenació del territori basat en unes mínimes densitats, de forma que tal i com ha quedat reiteradament expressat, els creixements extensius desordenats que ocupen una part significativa del nostre entorn, són absolutament contradictoris amb la els criteris de sostenibilitat que han de regir en qualsevol ordenació de planejament que es realitzi.

El resultat de la regulació actual, desprès de més de vint anys de vigència del pla, és una discontinua taca d’oli de construccions unifamiliars, que colonitzen una part molt important del rodal de la ciutat (veure gràfic i quadre adjunt).

El nou Pla haurà d’avaluar de forma detallada aquest fenomen tant característic de la ciutat de Valls trobant, amb el coneixement més aprofundit d’aquesta problemàtica la solució més idònia pel futur tenint presents els avantatges i inconvenients de les dues úniques alternatives possibles que contempla la legislació actual, ja que o be les edificacions són tractades com a sòls urbans o es deixen en el règim de la classes de

Codi Hectarees Edificacions Densitat

1 7,74 29 3,75 2 5,72 12 2,10 3 2,04 10 4,90 4 0,50 5 9,98 5 2,91 12 4,13 6 1,32 9 6,82 7 2,54 15 5,91 8 2,84 10 3,53 9 3,06 16 5,22 10 5,00 24 4,80 11 3,87 13 3,36 12 4,89 30 6,14 13 7,06 40 5,66 14 5,63 42 7,46 15 9,32 30 3,22 16 5,17 73 14,13 17 2,84 22 7,75 18 1,08 22 20,45 19 1,80 30 16,68 20 2,07 21 10,17 21 0,49 3 6,14 22 0,72 12 16,67 23 9,81 26 2,65 24 1,44 19 13,24 25 3,36 12 3,57 26 2,20 14 6,36 27 1,11 4 3,59 28 1,03 7 6,80

97,54 562 5,76



sòl no urbanitzable, amb els drets i les obligacions inherents a cadascuna de les dues classes de sòl, conscients de que la l’extensió en termes de sòl es rellevant, ja que en conjunt es tracta d’un superfície aproximada de prop de 100 hectàrees de sòl i una quantitat en termes d’unitats d’habitatge que també es força significativa, ja que tal i com es relaciona en el quadre adjunt, es tracta en conjunt de més de 550 unitats d’habitatges que estan en aquest situació, i que es troben agrupades entorn a uns 28 veïnats de diferent naturalesa, intensitat i quantitats molt diverses entre ells.

L’oferta d’unifamiliars i plurifamiliars

Finalment i pel fa a l’oferta residencial en termes de diferents tipologies, el Pla avaluarà l’oferta plurifamiliar i unifamiliar, amb una preferència per la proposta per la tipologia plurifamiliar en els nous teixits residencials, que serà la majoritària en els diferents àmbit abans delimitats, no estan exclosa l’ordenació de sectors que disposin d’una mixtura d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars dins dels mateix sector de planejament.

Pel que fa a l’oferta d’habitatges unifamiliars es restringirà a les actuacions existents i al completament dels sòl que actualment ja disposen d’aquesta tipologia d’habitatges, de forma que es fa manifestació particular respecte la determinació de no delimitar sòls nous amb un únic tipus residencial de l’habitatge unifamiliar aïllat.

Dominis visuals des del bosc de Peixets

En aquest sentit en els diferents consells de seguiment i de participació del POUM, ha hagut unanimitat al respecte del tractament del sector del bosc de Peixets, en el sentit de reorientar les determinacions actuals del planejament vigent, restringint en la seva totalitat la potencial construcció d’habitatges nous associats a aquesta actuació i confirmant la determinació del planejament territorial del Camp de Tarragona, en el sentit d’establir una estratègia específica amb l’objectiu de modificar els paràmetres urbanístics per tal de disminuir substancialment l’ocupació i incloent únicament els usos turístics, hoteler i de lleure en general, associats una instal·lació d’alta qualitat arquitectònica, preveient-se en aquesta fase de l'Avanç de Pla una possible doble alternativa:

1) Alternativa 1. Reconeixement únic d’aquesta construcció dins del catàleg de masies, amb la restricció pel que fa al sostre limitant-la a l’existent i

2) Alternativa 2. Reconeixement i regulació de la mateixa instal·lació com un lloc singular i privilegiat que podria acollir activitats de tipus de residencia col·lectiva temporal (hotel resort o similar) en consonància amb les qualitats del lloc i de les instal·lacions que hi son implantades i per tant incloent la possibilitat d’ampliació de les edificacions actuals per tal de poder encabir un programa funcional més complex.

L’ordenació d’una realitat municipal plurinuclear: Picamoixons, Masmolets i Fontscaldes

El municipi de Valls presenta una realitat plurinuclear amb un nucli principal entorn de la ciutat central, i amb un conjunt de nuclis menors que per la seva distància respecte al centre i també per la seva pròpia dimensió requereixen que siguin tractats de forma independent però com a parts d’una ciutat més gran on les determinacions generals incidiran de manera directa sobre tots i cadascun dels nuclis.

Els criteris generals seguits per elaborar les propostes d’aquest Avanç de Pla, amb petites variacions en cadascuna d’elles, respecte l’ordenació d’aquest nuclis es poden ordenar en els apartats següents:

- Emmarcar les determinacions pels diferents assentament urbans del municipi de Valls en funció del que s’estableix al Pla Parcial Territorial del Camp de Tarragona, que en determina la quantitat, estratègia i directrius de creixement per cada nucli de població.



- Incloure el conjunt de les propostes de creixement majoritàriament dins del règim del sòl urbà (excepte aquelles que siguin de major dimensió i abast de tot el municipi), per tal de facilitar els processos de creixement, procurant establir sectors de gestió de la menor dimensió possible donat que en molts casos no existeix la promoció urbanística i el que si que és present és un creixement individualitzat en base a actuacions d’obra individualitzades que van ampliant els nuclis consolidats.

- Diversificar l’oferta de sòl de creixement, de forma que sigui quantitativament generosa i qualitativament amplia, per tal que pugui donar cobertura a les necessitats i a les demandes futures.

- Millorar l’estàndard general dels equipaments i els espais lliures actuals. Tot i que en general existeix una correcta cobertura, pel que fa a les reserves de sòl, de les necessitats i dels serveis de cada pedania, l'Avanç de Pla preveu diferents complements d’aquestes reserves de sòl que tinguin per objectiu millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

- Ajustar les càrregues urbanístiques incloses en els diferents sectors de desenvolupament i/o de gestió del Pla, amb una doble finalitat, per una part aportar un nou gra de construcció de la trama urbana, sovint massa petit i triturat i per una altra part, reduir els percentatges de sòl destinat a vialitat, de tal manera que es tendeixi a definir sectors amb illes més grans i amb menys carrers.

Per aquesta raó l'Avanç de Pla presenta propostes individualitzades per cadascun dels nuclis, resultat del reconeixement individualitzat que s’ha realitzat i de les consultes portades a terme amb els diferents consells assessors de cada pedania.

Picamoixons

Les grans opcions que es plantegen en aquest Avanç de Pla respecte Picamoixons es poden concretar en el següent:

1. Una voluntat manifesta de créixer i facilitar l’extensió de l’actual conjunt edificat que possibiliti assolir en el futur nous reptes i serveis. Un creixement que ha d’anar associat a una millora de la qualitat de vida dels seus habitants. El creixement en termes de taca i extensió s’ajustarà a les determinacions del planejament territorial, que pel nucli de Picamoixons, n’estableix una estratègia de creixement moderat, amb l’objectiu que es puguin atendre les necessitats endògenes i fins i tot atreure’n una petita quantitat de població forastera. Aquesta determinació comporta que el nou sòl a integrar en el nou planejament urbanístic, no podrà ser, en termes de superfície de sòl, superior a un 30% de la superfície actualment urbanitzada.

2. Una orientació del creixement global diversificat geogràficament i tipològicament, que cobreixi de manera generosa les potencials demandes del futur, ja sigui de construcció de nous habitatges unifamiliars com plurifamiliars.

3. Una aposta en el conjunt, per la preservació dels elements patrimonials. Patrimoni en el sentit més ampli, d’allò que forma part de la memòria col·lectiva, ja sigui la preservació del patrimoni natural o el patrimoni cultural i arquitectònic, amb la catalogació dels elements més significatius d’aquesta memòria col·lectiva.

Les opcions del Pla, respecte l’oferta residencial, que s’atorga en aquest Avanç de Pla està suportat sobre les línies que es detallen a continuació:

* Respecte el sòl urbà ja consolidat: La modificació de l’ordenança edificatòria actual en coherència amb els teixits edificatoris existents en el nucli, de forma que les noves construccions harmonitzin pel que fa a les volumetries i formes amb les preexistències arquitectòniques de Picamoixons.

* Respecte el sòl de creixement en extensió: l’establiment de les actuacions d’extensió residencial en coherència amb les



determinacions del planejament territorial i localitzades sobre 4 àmbits territorialment diferenciats i amb finalitats específiques per cadascun d’ells:

- Al nord, l’actuació de Coll de Molas que té per objecte consolidar i acabar la fase 2 d’una actuació ja iniciada anteriorment que ara s’ha d’acabar per aportar els sols públics necessaris i que ja s’establien en anterioritat.

- Al centre i vora en nucli, l’actuació de l’hort de Bato, Aguilar i Xameu que ha de `possibilitar la dotació d’un aparcament prop del centre del poble i l’execució d’un nou vial que permeti alliberar el trànsit de pas pel mig del poble.

- Al centre i vora els terrenys ferroviaris, l’actuació de l’hort del Llop que ha d’acabar d’ordenar aquesta part central existent entre el sòl urbà ja consolidat i la línea fèrria.

- Al sud, l’actuació de l’hort dels Hereus que ha de completar la segona fase d’una actuació residencial d’unifamiliars ja iniciada i que ara es preveu d’acabar i consolidar.

Masmolets i Fontscaldes

Les actuacions pel que fa als assentaments de Masmolets i Fontscaldes seran coherents amb les determinacions del Pla territorial Parcial del Camp de Tarragona, pels que es proposa l’estratègia de millora i compleció amb l’objectiu que puguin atendre’s les petites necessitats endògenes d’aquests nuclis, sense desnaturalitzar el seu caràcter i sense generar situacions d’ineficiència, insostenibilitat i sobrecost al conjunt del sistema.

En termes dimensionals, el model que integra el Pla per aquest assentament i que serà materialitzat en el document de l’aprovació inicial passarà per una correcta i actualitzada norma i ordenança respecte el manteniment i la nova edificació de les construccions futures. Unes normes urbanístiques, molt més ajustades a la realitat dels nuclis i amb un potencial completament d’algun petit àmbit pendent de resoldre, tot procurant que les actuacions a delimitar, siguin sempre dins del sòl urbà i sota el principi d’una gestió factible i viable tant en termes econòmics com en els aspectes socials i ambientals.

7.2. DEL SÒL INDUSTRIAL I L’OFERTA D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Dimensionat quantitatiu i qualitatiu dels nous sòls productius

El present Avanç de Pla fa una aposta per definir un model equilibrat de ciutat pel que fa a l’oferta del nous habitatges i dels nous llocs de treballs i en coherència amb aquesta afirmació, en determina les hectàrees de sòl necessàries perquè això sigui possible, tot tenint en compte que en els solars industrials existents i ja urbanitzats de la ciutat actual, a diferencia dels solars de la ciutat residencial, el desplegament i l’execució del planejament urbanístic en els darrers anys, ha comportant un gran nombre de superfície de sòl en disponibilitat per acollir, en el moment en que la crisi ja no sigui l’actualitat del país, nous llocs de treball.

La quantificació total d’aquesta superfície, en forma de solars industrials, sumen una extensió total de 63,54 hectàrees de sòl de disponibilitat immediata. Aquesta superfície ja existent i que és molt significativa, en el nou document urbanístic que se’n derivi del present Avanç de planejament, vindrà complementada per una estratègia doble:

- En primer lloc, per la proposta de classificació dels sòls que han de comportar l’esgotament i el reompliment de les peces de sòl que no tenen una especial protecció ambiental en el planejament territorial i que permetrien ampliar els sòls prop de les actuals instal·lacions d’IKEA, ocupant una extensió bruta de sectors d’activitat econòmica d’unes 60 hectàrees, que un cop transformades en sectors urbanitzats



vindrà a aportant unes 30 hectàrees més de solars industrials de diferent naturalesa. Amb aquest sòls i els solars existents relacionats anteriorment es considera que es determina un Pla amb garanties pel creixement dels propers anys, harmònic entre el creixement residencial i el creixement d’activitat econòmica. No obstant aquest punt, es considerar estratègicament necessari preveure també les reserves que s’apunten en l’apartat que segueix a continuació

Sòls de reserva estratègica per activitat econòmiques i transport de mercaderies per ferrocarril

- En segon lloc, per la determinació de reservar els sòls situats a llevant del gran polígon actual i en l’espai que hi ha entre el torrent del Catllar i els terrenys del camp de l’Aviació, com un espai estratègic i de condicions idònies per l’emplaçament d’activitats econòmiques vinculades al transport ferroviari. En aquest sentit, aquest Avanç de Pla reconeix el valor de posició, dimensió i accessibilitat estratègica que tenen aquest terrenys, ja identificats així en el Pla Parcial Territorial del camp de Tarragona, ja que els mateixos, en funció de com evolucioni el transport de les mercaderies a Catalunya en el futur i amb la aposta en funcionament del corredor del mediterrani, podran tenir garantit l’accés des de la xarxa ferroviària amb la possibilitat de la implantació d’una terminal intermodal ferroviària amb una longitud de 750 metres, que permeti la seva interconnexió amb la resta de les terminals del país i de forma espacial amb els dos terminals portuàries de Tarragona i Barcelona. Altrament aquesta gran peça de sòl, tindrà el seu accés garantit a la xarxa de comunicacions viària pel nou vial que s’estableix en aquest Avanç de Pla i que a de comunicar l’enllaç de la porta de Masmolets, sobre la futura autovia A-27 amb l’enllaç amb la nova carretera d’Alió C-57, a l’alçada del futur polígon industrial que recentment s’ha aprovat en aquest municipi i que passaria pel bell mig de l’actual polígon industria aprofitant la traça del carrer Curtidors i la rotonda central que hi ha sobre l’avinguda central d’aquest polígon industrial. El conjunt d’aquests sòls, de clara vocació econòmica i productiva, precisament pel seu elevat valor estratègic, han de quedar reservats i condicionats a la implantació d’una actuació econòmica i productiva vinculada al transport de les mercaderies pel ferrocarril de tal manera que hagi de ser aquesta potencial inversió o implantació la que dinamitzi la transformació i el desenvolupament d’aquesta part del territori del Valls productiu i capital econòmica interior del Camp de Tarragona.

Sectors productius i ciutat consolidada

La convivència entre la ciutat consolidada i les activitats industrials convencionals ha esdevingut cada cop més difícil tot i la creixent implementació de mesures correctores i de processos productius cada cop menys pol·lucionants. Les dràstiques millores obtingudes en problemes com la emissió de sorolls, vibracions i fums, o en la seguretat per part de les activitats, han anat paral·leles a l’increment dels nivells d’exigència de confort per part dels residents, i per tant, no han estat suficients per tal de dissoldre el conflicte urbà permanent entre residència i indústria. El problema de la mobilitat generada per la indústria i els efectes que aquesta origina en l’entorn urbà ha anat adquirint cada cop major pes dins del binomi indústria-ciutat.

Alternativament a aquesta complexa relació, la expulsió de tot tipus d’activitat industrial fora dels teixits de la ciutat complexa, porta a altres problemes de major gravetat: l’empobriment dels teixits urbans, la desertització d’activitat productiva i la creació de monocultius residencials que sistemàticament condueixen cap a la pèrdua de qualitat urbana dels teixits de la ciutat.

Els sectors productius emergents, a les ciutats-capital (llevat de la logística) es caracteritzen entre altres aspectes per una incorporació massiva de capitals en tecnologia i treball per damunt de la component bàsica de la mercaderia i la manipulació mecànica dels materials, com en la indústria convencional. Aquesta característica essencial permet establir nous models de relació entre l’activitat productiva i la resta de les activitats que es desenvolupen a la ciutat.

És així com aquestes noves activitats productives permeten establir una



relació molt més pacífica amb la resta d’usos, podent arribar a establir relacions de juxtaposició i veïnatge, i en determinats casos, de filtre entre les activitats més intensives i la residència i el lleure.

L’actual distribució del sòl productiu i activitat econòmica a la ciutat de Valls, presenta clarament una situació dual: la ciutat productiva, situada a la part superior per sobre del barri del Fornàs i la ciutat central-residencial, que inclouria tot l’àmbit, per sota de la carretera N-240 que creua d’esta a oest tota la ciutat.

El sòl localitzat als terrenys situats en l’àmbit superior per sobre del barri del Fornàs, ha estat des de el seus orígens, l’espai de desplegament més important de la localització de les noves activitats industrials i productives, constituint en aquest moment el gran centre d’activitat econòmica del municipi amb una extensió total classificada entorn a de 356 hectàrees de sòl, del que encara resten vacant en solars amb capacitat per acollir noves activitats econòmiques una superfície total de més de 63 hectàrees de sòl net d’activitat econòmica.

Per l’altra part, a la ciutat residencial, s’ha anat produint, tal i com estableix les determinacions del planejament vigent, una certa transformació del sòl productiu, de les antigues peces industrials, per sectors residencials, restant encara dos tipus de sòl amb situacions i característiques diferents:

- en primer lloc, peces de sòl situades en una posició propera al barri antic, que en un altre temps havien fet la funció de sòl d’activitat econòmica i que en el moment actual es troben en diferents estadis de funcionament, en general ja tancades o amb activitats precàries i que el vigent Pla general, va incloure en sectors grans de transformació, amb un doble efecte negatiu, ja que ni l’activitat, ni el sector s’han pogut desenvolupar perquè un llastra o pesa sobre l’altre i en dificulta la seva gestió i natural desenvolupament, situació que el nou Pla haurà de resoldre i aportar millores per tal de facilitar així tant el trasllat de l’activitat com el desenvolupament de sector de planejament.

- en segon lloc, altres peces que inclouen un conjunt de sòls pels que els planejament vigent ja en determina la seva potencial transformació i que estarien emplaçats principalment en mig de les trames urbanes ja consolidades. A diferencia de l’anterior en aquest cas és la peça o sòl d’activitat econòmica la que inclou la major part de la superfície de la transformació i per tant, es la mateixa activitat la que pot assenyalar el temps idoni de la transformació urbanística que el planejament preveu.

El nou model productiu i d’activitat

Les propostes del nou Pla haurien d’apostar, en coherència a la situació actual de la distribució de les activitats econòmiques, per un model doble:

- a la ciutat productiva, pel major aprofitament de tots el sòls destinats a aquesta activitat, mitjançant la revitalització funcional i programàtica de l’àrea industrial a través de la implantació de nova activitat econòmica en l’optimització d’espais i àmbits subocupats, i l’articulació dels fronts i les vores urbanes, per l’activació d’un gran clúster d’activitats econòmiques en xarxa amb els enclaus urbans de la ciutat i els eixos territorials d’activitat del territori

- a la ciutat residencial, decididament per un model de mixtura entre els teixits productius existents en l’interior de la ciutat - que en termes de forma i localització s’expliquen pel procés de la seva història industrial - i els altres teixits, cercant la màxima mixtura entre usos, tipologies i formes diferents. Es planteja doncs una re-lectura del paper de les antigues peces i trames industrials de l’interior de manera que majoritàriament puguin acollir noves activitats productives que un cop assegurada la seva compatibilitat amb l’ús residencial, permetin garantir el manteniment de la intensitat del sector productiu en la forma i la vida de la ciutat.

Aquest objectiu central no ha de ser excloent d’altres mecanismes paral·lels d’intervenció sobre determinats elements o parts de teixits



industrials existents, ja sia per tal de corregir en alguns casos la seva relació de condicionant excessiu sobre determinats teixits mixtes; o per tal d’optimitzar determinades localitzacions concretes amb la implementació d’altres usos i tipologies més adequats per a la singular condició de determinats trossos de ciutat.

Es poden contemplar diferents nivells i propostes d’actuació sobre determinats àmbits industrials existents de la ciutat:

- Manteniment i reajust de les condicions urbanístiques. Sobre la major part dels teixits consolidats que configuren grans trames productives, es proposa el manteniment del seu actual caràcter productiu, si bé amb la incorporació de totes aquelles noves disposicions normatives que permetin millorar les condicions de control i reducció dels seus nivells d’incidència sobre altres sectors urbans veïns. Sobre aquest sectors s’haurà de contemplar també, la revisió de determinades disposicions reguladores de la volumetria, per tal de permetre una major optimització de les actuals condicions d’implantació de les edificacions en relació a les seves necessitats funcionals i a la necessitat d’atendre a les noves solucions tipològiques què el desenvolupament del nous sectors productius imposen de forma creixent. Concretament en els àmbits amb tipus d’ordenació en edificació aïllada, que disposen de paràmetres reguladors diversos entre els diferents sectors de nova creació i els àmbits de sòl urbà, es pot proposar un doble nivell d’intervenció en quant a la seva regulació volumètrica:

- Harmonització, de determinats paràmetres diferents entre diferents sectors, dins de la mesura en què les particulars condicions urbanístiques de cadascun d’ells permetin una certa homogeneïtat d’alguns elements d’ordenació (edificabilitat, volum, alçada, separacions...).

- Optimització de certs paràmetres en algunes zones d’edificació aïllada, com seria la clarificació i redefinició del còmput del volum edificable, i el possible reajust dels paràmetres de separació mínim i d’ocupació.

- Reconversió d’àmbits industrials existents. Sobre aquesta categoria, es proposa el manteniment del seu caràcter especialitzat per a usos productius, però reajustant les condicions d’ordenació i regulació dels mateixos de forma que deixin de tenir la seva actual utilització amb activitats de transformació i magatzematge amb forta presència de maquinària i vehicles de transport, per assolir nous usos productius fonamentats amb les noves tecnologies i caracteritzats per la menor presència de trànsit de vehicles industrials i la utilització de processos productius basats en la utilització intensiva de tecnologies "netes" i en absolut contaminants.

- Significació i singularitat de la regulació de les activitats per la seva estratègica posició i dimensió en el conjunt del polígon industrial, de forma que s’avaluarà la potencial implantació d’àmbits o clústers especialitzats d’activitats econòmiques específiques vinculades a la terciarització ja sigui per l’exposició, intercanvi o comercialització de productes i que en aquest moment no tenen ni en l’actual polígon industrial ni en el conjunt de la ciutat un àrea especialitzada en la que poder oferir aquests serveis i aquesta activitat.



8. AJUSTAR LA REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

La refosa normativa i la nova qualificació del sòl Qualificació vigent del PGMO de Valls de 1988

El desplegament de les figures de planejament derivat que s’ha redactat i aprovat al llarg de la vigència del Pla general municipal d'ordenació de Valls, aprovat definitivament l'any 1986 però publicat el l'any 1988 i el desenvolupament d'una gran part dels sectors de planejament contemplats en aquest document, ha generat un volum molt important de determinacions normatives, referides tant a l’ordenació de les condicions d’edificació com als sistemes.

Aquest conjunt de determinacions no pot deixar-se de banda en el marc del nou Pla doncs, en la majoria dels casos, estableixen unes condicions d’ordenació específiques per a les noves estructures urbanes generades a partir del planejament derivat, que no són prescindibles sense negar el sentit d’aquelles ordenacions i les possibilitats que aquestes es puguin completar o, fins i tot, transformar.

Tampoc resultaria adient al contingut i l’estructura del nou Pla, limitar-se a recollir directament la totalitat de les figures de planejament aprovades i les seves determinacions normatives, configurant una col·lecció inabastable de normes i disposicions diverses. La necessària relectura de les disposicions normatives i de les determinacions gràfiques dels planejaments aprovats en el desenvolupament del Pla general municipal d'ordenació de l'any 1988 i la seva contextualització en relació, tant a la ciutat consolidada al voltant dels sectors successivament ordenats, com els nous àmbits i estructures definits pel nou Pla, obligarà a un esforç de sistematització, ordre i disposició jerarquitzada i ajustada de les determinacions del planejament anterior, en relació al cos dispositiu del nou Pla.

Com a pas previ a la integració plena de les diferents determinacions que ha creat el planejament derivat, es procedirà a la realització d’una refosa normativa en document a banda, que servirà com a instrument clau per tal de poder procedir, en una segona fase d’elaboració, a la confecció complerta del cos normatiu general del nou Pla recollint, tant les noves determinacions del mateix, com les determinacions homogeneïtzades de la totalitat de la ciutat consolidada o en procés actual de transformació.

Aquesta refosa normativa i la necessària relectura de les qualificacions del Pla comportarà la definició d’una nova organització de les qualificacions del sòl, estructurada en base a la morfologia pròpia de cada teixit i les diferents maneres de regular l’establiment de les condicions i característiques de cada qualificació en les que es divideix el sòl a l’interior de la ciutat.

Finalment, el Pla d'ordenació urbanística municipal establirà en els àmbits dels sectors de desenvolupament les "zones preferents a detallar" i "sistemes indicatius". La flexibilitat o no dels sistemes vindrà definida en els articles corresponents a cada sector, en relació amb la determinació o no d’un sistema general de la ciutat.

Qualificació i regulació dels sistemes

La qualificació urbanística del sòl en zones i sistemes té per objectiu assignar a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i/o condicions d’edificació tot desenvolupant els drets i deures genèrics que estableixi el Pla, mitjançant la classificació del sòl, dintre d’aquesta regulació entenem per sistemes el conjunt d’elements d’interès general que, relacionats entre sí, configuren l’estructura general i orgànica del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans i a l’hora han de garantir els objectius del planejament referents a infraestructures per la mobilitat, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d’espais lliures en general, així com aquell altre sistema reconegut en la legislació vigent destinat a l’habitatge dotacional.



La nova regulació dels sistemes partirà d’un doble criteri: d’una banda establir una classificació sistemàtica que reflecteix l’organització dels elements que configuren l’estructura del territori i, de l’altra, mantenir una certa continuïtat respecte a l’estructura del Pla general vigent. No obstant, el Pla optarà per identificar els sistemes amb noves claus identificatives, per tal de facilitar seva correlació amb els altres planejaments de Catalunya. En aquest sentit, es proposa utilitzar els criteris de sistematització dels codis d'identificació en el planejament urbanístics proposats per la Direcció General d'Urbanisme. En concret:

SISTEMA PER LA MOBILITAT

Sistema viari, clau X

Sistema ferroviari clau F

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

Sistema de parcs i jardins urbans clau V

Sistema hidràulic clau H

SISTEMA D’EQUIPAMENTS PÚBLICS I SERVEIS TÈCNICS

Sistema d’equipaments clau E

Sistema de serveis tècnics clau T

SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL

Sistema d’habitatge dotacional clau D

La qualificació i la regulació de les zones.

El Pla plantejarà una regulació de les diferents zones edificables partint de la refosa realitzada de l’anterior regulació normativa dels diferents planejaments promoguts durant la vigència del Pla general municipal d'ordenació de l'any 1988 i, al mateix temps, cercant també una nova estructura de la zonificació que, mantenint la major interrelació possible amb les actuals zones i amb la seva nomenclatura, defineixi una estructura ordenada i lògica.

El POUM establirà la divisió del sòl susceptible d’aprofitament privat en sectors zonals, zones i subzones.

Els sectors zonals es classificaran fonamentalment en base a dos components: els usos generals i la forma tipològica o ordenació bàsica de l’edificació. Els diferents sectors es subdividiran en zones, en les que el Pla d'ordenació urbanística municipal, regularà de forma detallada les condicions de parcel·lació, edificació i ús. Les zones, per la seva banda, es subdividiran en subzones, atenent a la regulació paramètrica específica de cada teixit, a les diferents intensitats i als diferents usos dominants i/o compatibles.

Atenent a la diferenciació establerta en la legislació urbanística, referent al règim urbanístic del sòl en relació als drets i deures de la propietat establerts al TRLU adquirits en una finca o parcel·la, s’establiran les zones d’execució directa o "zones" i les "zones preferents a detallar". El POUM establirà la subdivisió del sòl d’execució directe, no condicionat al planejament derivat, en "zones" que regularan de forma precisa l’ordenació del sòl urbà i del sòl no urbanitzable. La "zona" s’identificarà amb un polígon zonal definit i associat a una clau alfanumèrica (clau Nn).

El POUM establirà en aquells sòls pendents de desenvolupament posterior, les "zones preferents a detallar". Es localitzaran en el sòl urbanitzable pendent de la redacció dels plans parcials i en el sòl urbà no consolidat, pendent de la redacció dels plans de millora urbana corresponents. La "zona preferent a detallar" s’identificarà amb un polígon zonal indicatiu i associat a la mateixa clau de la zona que haurà de concretar el planejament derivat, però entre parèntesi (clau (Nn)). Les zones preferents a detallar mantindran les condicions dominants que identifiquen a cada una de les zones establertes pel Pla d'ordenació urbanística municipal.



II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El volum II d’aquest Avanç de planejament conté el resultat del Procés de participació ciutadana realitzat en motiu de la preparació d’aquest Avanç de planejament i que sintetitza les aportacions individuals i sectorials que han permès la construcció del present document urbanístic.

A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document, estructurades en els dos àmbits de participació esmentats.

LA PARTICIPACIÓ INDIVIDUAL

Pel que fa a la participació individual, s’han recollit 212 enquestes vàlides en les bústies repartides pel municipi i via electrònica. Les principals conclusions de l’enquesta realitzada en el període de formulació de l'Avanç de planejament es detallen a continuació, assenyalant el resultat de cadascuna de les qüestions i assenyalant la pregunta concreta que es realitzava als enquestats:

Entorn natural:

- Quin espai natural o rural del terme municipal creu més necessari preservar?

La major part de les enquestes identifiquen els torrents de Valls (42%), els boscos de Valls (25%), la serra de les Guixeres (15%) i l'entorn fluvial del Pont de Goi (8%) com els espais vallencs que cal preservar. El 10% restant apunten la zona de Fontanals o d'altres indrets.

Habitatge:

- Considera que a Valls hi ha dificultats per trobar pis?

Una àmplia majoria creu que si, be perquè hi ha molta oferta però a preus elevats (45%), perquè els preus son elevats, o perquè hi ha poca oferta (5%). Tant sols un 11% considera que no hi ha dificultats per trobar pis a Valls.

Mobilitat:

- Quin creu que és el problema de mobilitat més important de Valls?

La major part de les enquestes (38%) identifiquen al tren com el problema de mobilitat més significatiu. També cal destacar la preocupació per l'aparcament (28%), el bus interurbà (21%) i el bus urbà (13%).

Per una altra part, el 57% dels enquestats especifiquen que el problema més greu és el moure's en cotxe i el 25% opina que moure's en bicicleta. Únicament un 18% declara que moure's a peu a Valls és problemàtic.

Activitat econòmica:

- Quin tipus d’activitat econòmica creu que caldria potenciar a Valls?

Gairebé una tercera part de les enquestes (31%) situen a la indústria com a l'activitat econòmica que més cal potenciar; una quarta part (24%) creu que s'ha de potenciar el sector serveis; i una altra quarta part (23%) el turisme. Un 17% dels enquestats opina que cal potenciar l'agricultura i la ramaderia i un 5% altres activitats.

Equipaments:

- Quins equipaments/projectes de ciutat creu més necessari prioritzar?

Un 31% de les enquestes assenyalen al Museu Casteller com el projecte de ciutat que cal prioritzar; un 29% reclama la construcció del segon CAP; un 19% creu que cal que Valls tingui estudis universitaris; un 11%



proposa la construcció de la nova Escola de música; un 7% un nou Palau firal que substitueixi el Kursaal; i un 3% una segona piscina.

- Quins equipaments/projectes de barri creu més necessari prioritzar?

Un 41% de les enquestes creuen que cal prioritzar les zones verdes properes a la residència; un 20% demana locals socials veïnals; un 19% parcs infantils; un 11% llars d'infants; un 5% Centres cívics; i un 4% pistes poliesportives.

Patrimoni:

- De quin element del patrimoni històrico-culturalde Valls creu més necessari tenir cura?

Malgrat les respostes aporten una gran diversitat d'elements, majoritàriament (un 47%) es refereixen a elements situats al barri antic de Valls, tant al seu conjunt (12%), com al call jueu (11%), a l'església del Carme (11%), a la muralla (10%) o a l'església de Sant Joan (3%). Un 12% de les enquestes posen en valor els castells, un 9% les festes populars, un 8% el Mas Miquel, un 6% el pessebre vivent de Picamoixons, un 4% l'Hospital de Sant Roc i un 4% la Font del Lledoner.

Promoció exterior de la ciutat:

- Quin creu que hauria de ser el principal punt fort de promoció exterior de la ciutat?

Una tercera part de les enquestes (33%) creuen que la cultura, les festes i les tradicions hauria de ser el punt fort de Valls de cara a l'exterior; pràcticament una altra tercera part (29%) pensa que ho hauria de ser l'activitat industrial. Un 15% creu que la història i el patrimoni arquitectònic; un 13% els espais naturals; un 7% les fires i congressos; un 2% els serveis i la logística; i un 1% altres.

ELS GRUPS DE TREBALL

Durant els mesos de desembre, gener i febrer es van convocar diferents fòrums i grups de treball que abordaren els àmbits següents: mobilitat, habitatge, equipaments, entorn natural, promoció exterior de la ciutat, activitat econòmica i patrimoni. En concret, les sessions que es van dur a terme varen ser les següents:

Fòrum d’Entitats de Valls

El divendres 17 de desembre de 2010 va tenir lloc la sessió de treball participativa corresponent al Fòrum d’Entitats de Valls, espai participatiu conformat per una mostra representativa de la realitat associativa del municipi en base a les entitats locals que formen part del Registre d’Entitats Municipals. En concret varen assistir 21 persones representant 18 entitats vallenques.

Fòrum de la Ciutadania de Valls

El dissabte 18 de desembre de 2010 va tenir lloc la sessió participativa corresponent al Fòrum de la Ciutadania de Valls, espai participatiu conformat per una mostra representativa de la realitat social del municipi seleccionada aleatòriament en base a un seguit de criteris de segmentació sociològica, com ara l’edat, el gènere, la zona de residència i el país d’origen. Van assistir 39 persones.

Grup de discussió juvenil

El dilluns 17 de gener de 2011 va tenir lloc la sessió de treball corresponent al grup de discussió juvenil de Valls, espai participatiu conformat per una mostra representativa de la realitat juvenil del municipi en base a entitats, col·lectius organitzats i grups locals de Valls. Van assistir 9 persones representant a 6 entitats vallenques.



Veïns i veïnes de Picamoixons

El dimarts 25 de gener de 2011 va tenir lloc una sessió participativa amb els veïns i veïnes de Picamoixons, que va comptar amb l’assistència d’una nodrida representació de les principals entitats de l’EMD. Van assistir 23 persones.

Taula de treball amb la comunitat educativa

El dijous 24 de febrer de 2011 va tenir lloc una taula de treball amb la comunitat educativa de Valls, que va comptar amb l’assistència d’una nodrida representació dels equips directius i de les AMPAs dels principals centres educatius del municipi. Van assistir 11 persones.

Taula de treball amb el Consell Econòmic i Social de Valls

El dilluns 28 de febrer de 2010 va tenir lloc una taula de treball amb el Consell Econòmic i Social de Valls, espai conformat per una mostra representativa del teixit econòmic i social del municipi. Van assistir 7 persones.

Taula de treball amb el Consell de Dones

El dimarts 1 de març de 2011 va tenir lloc una taula de treball amb el col·lectiu femení de Valls, que va comptar amb una nodrida representació del Consell de Dones del municipi. En total van assistir 32 persones.

Seguidament s’adjunta una síntesi de les conclusions majoritàries recollides en les aquestes sessions, agrupades temàticament:

Habitatge:

- Impulsar promocions d’habitatge protegit al municipi

- Invertir més recursos en la recuperació del barri vell:

� millorar el manteniment de la via pública;

� incrementar la seguretat al carrer;

� habilitar equipaments i serveis municipals a la zona; i

� promoure la rehabilitació dels habitatges i edificis amb ajudes a particulars i amb l’adquisició directa per part de l’Ajuntament de les construccions malmeses i els pisos buits.

- Contenir el creixement del municipi i homogeneïtzar-lo en totes direccions.

- Treballar per aconseguir un avantatge comparatiu pel que fa al preu de l’habitatge respecte a Tarragona.

- Dur a terme un estudi relatiu al parc d’habitatges existent a fi de determinar si l’oferta s’adapta a la demanda.

- Incentivar el lloguer i venda dels pisos buits abans de construir noves edificacions.

- Valorar l’ARE de Ruanes en la coherència del model de desenvolupament de la ciutat de Valls.

Mobilitat:

- Habilitar nous espais per a l’aparcament gratuït de vehicles, molt especialment a la zona de El Vilar i al centre de la ciutat.

- Incrementar la senyalització dels equipaments municipals i punts d’interès de la ciutat.

- Treballar per l’increment de la freqüència de pas del ferrocarril per



la ciutat.

- Millorar la senyalització de la circulació a tot el municipi.

- Ampliar el servei de bus escolar, de manera que cobreixi tots els centres educatius de la ciutat.

- Ampliar el servei de bus urbà, per tal que arribi fins a dalt de tot del polígon industrial.

- Tendir cap a un municipi totalment accessible i lliure de barreres arquitectòniques.

- Millorar els accessos a la ciutat. Exemple: dissenyar una entrada a la ciutat per la zona del Portal Nou.

- Promoure la realització d’un estudi de mobilitat per tal de determinar les necessitats dels vallencs i vallenques.

- Fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta per dins del municipi.

Equipaments:

- Habilitar un Centre cívic o un Hotel d’entitats per a la realització de diferents tipus d’activitats: reunions d’entitats, activitats juvenils, etc.

- Ampliar el Museu de Valls per tal de donar cabuda a tot el patrimoni artístic privat.

- Construir el 2on Centre d’Assistència Primària i ampliar els horaris i les especialitats de l’actual CAP.

- Habilitar un centre de dia per a la gent gran.

- Dotar l’escola d’adults d’un espai específic per a la realització de les seves activitats.

- Construir un nou institut.

- Dotar el municipi de més zones verdes, molt especialment el barri vell.

- Instal·lar parcs infantils al sud i a les zones perifèriques del municipi.

- Crear nous espais de lleure per als joves.

- Aturar la tendència de dispersar els equipaments als afores de la ciutat.

- Replantejar la ubicació del futur museu casteller per tal que quedi emplaçat en una zona més cèntrica de la ciutat. Proposta: Plaça dels Quarters.

- Donar més facilitats per a la instal·lació al municipi de locals d’oci nocturn.

Entorn natural:

- Arranjar, netejar i tenir cura dels torrents per tal de convertir-los en autèntics camins fluvials.

- Crear una xarxa àmplia de camins rurals.

- Evitar l’expropiació de més territori agrícola.

- Preservar i tenir cura de la zona del Mas Miquel.

- Recuperar i potenciar l’espai fluvial del Pont de Goi.

- Preveure un creiexement sostenible i respectuós amb el medi ambient.



Patrimoni:

- Convertir el casc antic en el seu conjunt en patrimoni municipal.

- Preservar i promocionar l’antic mercat central.

- Promocionar les antigues fàbriques tèxtils.

- Potenciar les antigues licoreries.

- Recuperar l’antic refugi antiaeri com a espai de visita turística.

- Elevar el fruit sec a la condició de patrimoni gastronòmic.

- Preservar les cases modernistes.

- Recuperar la sala de la cooperativa agrícola.

- Protegir les cases pairals i els molins d’interès històric-artístic.

- Propostes d’elements a incorporar al Catàleg de Béns Protegits: biblioteca antiga, Sant Francesc, convent del Carme, barri jueu, hospital de Sant Roc, església de Sant Joan i església del Roser.

Promoció exterior de la ciutat:

- Ordenar els elements d’interès i els actius patrimonials per tal de promocionar la ciutat cap a l’exterior.

- Organitzar i senyalitzar rutes turístiques de caràcter temàtic: Narcís Oller, Robert Gerhard, cases modernistes, etc.

- Millorar els accessos a la ciutat.

- Treballar per treure profit a nivell turístic de la capitalitat de Valls.

- Instal·lar elements promocionals a les entrades i entorn de la ciutat.

- Agilitzar la construcció del museu casteller per tal de promocionar la ciutat arreu de Catalunya.

- Donar a conèixer el campanar de Valls, que és el més alt de Catalunya.

- Millorar el funcionament, l’activitat i l’oferta del punt d’informació turística.

- Habilitar un parc de calçotades.

- Orientar els crèdits de síntesi realitzats als centres educatius cap a temes d’interès històrico-cultural de Valls.

Activitat econòmica:

- Treballar per a la implantació al municipi d’empreses i indústria de caràcter productiu i que generi llocs de treball: noves tecnologies, I+D, etc.

- Dotar Valls d’un nucli i eixos comercials clarament delimitats, tot reagrupant els establiments comercials en aquesta zona.

- Dotar les zones comercials d’una via pública atractiva que n’afavoreixi l’activitat.

- Incrementar les places d’aparcament gratuït a les zones comercials.

- Fomentar la creació d’agrobotigues que donin sortida i promocionin el consum del producte autòcton.

- Treballar per a la captació d’activitat universitària a la ciutat.

- Fomentar la creació d’horts urbans.



- Impulsar l’activitat econòmica relacionada amb l’ecologia i la sostenibilitat.

PLENARI DE RETORN

El dilluns 21 de març de 2011 va tenir lloc la darrera sessió del programa participatiu del POUM de Valls, que va consistir en un plenari final de retorn de resultats. En aquesta sessió es procedí a prioritzar entre les 63 conclusions extretes del procés participatiu i presentades anteriorment.

Totes aquelles propostes que van assolir el suport de, com a mínim, la meitat dels assistents, van ser incorporades en un llistat final de conclusions i/o propostes del futur de Valls. En concret, aquestes 10:

1. Treballar per a la implantació al municipi d'empreses i indústries de caràcter productiu que generin llocs de treball: noves tecnologies, I+D, etc.

2. Invertir més recursos en la recuperació del barri antic:

- millorar el manteniment de la via pública;

- incrementar la seguretat al carrer;

habilitar equipaments i serveis municipals a la zona; i

- promoure la rehabilitació dels habitatges i edificis amb ajudes a particulars i amb l'adquisició directe per part de l'Ajuntament de les construccions malmeses i els pisos buits.

3. Treballar per l'increment de la freqüència de pas del ferrocarril per la ciutat.

4. Habilitar nous espais per a l'aparcament gratuït de vehicles, molt especialment a la zona de El Vilar i al centre de la ciutat.

5. Arranjar, netejar i tenir cura dels torrents, per tal de convertir-los en autèntics camins fluvials.

6. Proposta d'elements a protegir: biblioteca popular, Sant Francesc, convent del Carme, barri jueu, hospital de Sant Roc, església de Sant Joan i església del Roser.

7. Convertir el barri antic, en conjunt, en patrimoni cultural.

8. Millorar els accessos a la ciutat.

9. Agilitzar la construcció del museu casteller, per tal de promocionar la ciutat arreu de Catalunya.

10. Ampliar el servei de bus urbà per tal que arribi fins a dalt de tot del polígon industrial.



III. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

El volum III d’aquest Avanç de planejament conté la Memòria de la informació que correspon a la part escrita dels documents gràfics que constitueixen l’Atlas de la informació urbanística del Pla d'ordenació urbanística municipal. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

En el capítol sobre l’encaix territorial es posa de manifest el fet que la ciutat de Valls no és, únicament, la capital de la comarca de l’Alt Camp sinó que exerceix la capitalitat de l'interior del Camp de Tarragona. Aquest paper es reforçarà, i fins i tot pot ser ampliat, amb la construcció de l'autovia A-27 que millorarà les connexions amb Tarragona i amb Montblanc. Resta pendent una millora imprescindible de les comunicacions ferroviàries, tant de passatgers com de mercaderies, per a que Valls esdevingui una ciutat de molt major pes que l’actual, capaç de portar serveis de primer ordre al seu territori.

Dins del terme municipal, a més de la ciutat de Valls, hi trobem un seguit de nuclis que formen aquesta ciutat polinuclear. A l'existència dels nuclis històrics de Picamoixons, Fontscaldes i Masmolets, cal sumar-hi els barris de Clols i dels Castells i les urbanitzacions de Bon Sol, Solivent i la Plana d'en Berga. També cal tenir present la gran quantitat de masos i de veïnats disseminats en el sòl rústec.

El capítol sobre el desenvolupament del planejament relaciona l’ampli i extens llistat de diferents figures urbanístiques que s’han tramitat en aquests més de 20 anys de vigència del Pla general, fins a la data d’avui. Diferents escales i instruments de programació, modificacions puntuals de planejament, planejament derivat, figures de gestió i execució, que han donat a la ciutat de Valls el nivell de qualitat urbana i ambiental que avui pot presentar com un valor assentat i estable per emprendre la tasca de la nova planificació urbana que ha de sortir del nou Pla d'ordenació urbanística municipal.

Respecte el sistema dels espais lliures en la documentació adjunta s’afirma que el desenvolupament urbanístic de la ciutat al llarg dels anys de la vigència del Pla general del 88, mitjançant de la gestió dels nous sectors de planejament derivat i sòl urbà, ha permès aconseguir un nivell de zones verdes, tant consolidades com previstes, molt superior al que fixa la legislació urbanística vigent.

Els verds existents qualificats en sòl urbà consolidat sumen un total de 499.517 m². Segons el planejament vigent, el sostre residencial en sòl urbà consolidat en el terme de Valls és de 1.804.870 m². Amb aquest sostre i segons l’article 65d el TRLU Valls hauria de comptar amb 360.974 m² d’espais lliures (20 m² de sòl per cada 100 m² de sostre, assimilable a 20 m² de sòl per cada habitatge), que correspon a una xifra menor de la que el municipi té actualment.

Classe de sòl Superfície Estàndard per habitatge

Sòl urbà consolidat 499.517 m² 27,67m²/habtg

Sòl urbà no consolidat 100.506 m²

Sòl urbanitzable 380.420 m²

Sòl no urbanitzable 19.926 m²

Valls supera en escreix (139.042 m²) les exigències manades per la legislació vigent. Cal remarcar però, que 225.645 m² d'aquests espais lliures es troben en el polígon industrial, molt allunyats dels ciutadans.

Dels sòls que ja són de titularitat pública, cal remarcar que únicament 81.389 m² són espais lliures públics urbanitzats, això representa el 10,34%. Un 81,11% no estan urbanitzats, un 4,34% correspon a espais lliures parcs i jardins, un 4,20% fa referència a zones esportives.



Respecte la dotació d’equipament i serveis, en el document de la informació urbanística també es fa una valoració en el sentit següent: El desenvolupament urbanístic de la ciutat al llarg dels anys de la vigència del Pla, ha aportat nous sòls d’equipament mitjançant l’expropiació d’alguns d’ells però, sobretot, a través de l’obtenció de sòl pel desenvolupament dels diferents sectors previstos.

D’aquesta manera s’han pogut superar els dèficits històrics i donar cobertura dotacional als nous creixements residencials complint l’objectiu que s’havia establert. Actualment l’equilibri entre la població de Valls i els serveis dels quals disposa el municipi és quantitativament correcte.

La necessitat de nous equipaments en els municipis no es produeix linealment si no de forma escalada, en funció del tipus d’equipament i l’àmbit poblacional o territorial al que dóna serveis. El desenvolupament del planejament ha permès obtenir els sòls necessaris per donar cobertura a les necessitats del municipi en quant a l’oferta d’equipaments.

Classe de sòl Superfície Estàndard per habitatge

Sòl urbà consolidat 367.600 m² 20,37²/habtg

Sòl urbà no consolidat 40.834 m²

Sòl urbanitzable 145.968 m²

Sòl no urbanitzable 23.300 m²

Actualment existeix un total de 593.050 m² de sòl destinat a equipament. D’aquests, 203.597 m² responen a solars potencials sense compromís i ofereixen la possibilitat de donar cobertura a futures necessitats pel que fa a equipaments.

La distribució dels equipaments en el municipi es concentra, majoritàriament, en l’àrea residencial tot i que, degut al creixement del polígon industrial, han aparegut grans peces d'equipaments a les afores.

En el nucli històric de Valls s'hi concentren la major part del equipaments, fent ús d’edificis de reduïda dimensió o inclús, en algun cas, ocupant només la seva planta baixa, alguns d'ells amb problemes de capacitat, com l'arxiu, els jutjats o l'hospital.

Més allunyats del centre hi trobem equipaments amb necessitat de grans superfície, com la zona esportiva del Fornàs, o bona part dels equipaments docents.

A Valls trobem, en general, una vinculació entre els diferents equipaments i les zones destinades a espais lliures. No obstant, degut a la manca clara d'urbanització dels espais lliures, aquests no poden funcionar com a un sistema clar d'activitat social i qualitat urbana. Tanmateix, trobem de manera molt clara un recorregut que uneix diferents peces, estructurant una vialitat de caràcter cívic que permet integrar-les dins d’un sistema de recorreguts per a vianants. Es tracta de l'eix que transcorre entre l'Arxiprestat de Sant Joan pel carrer de la Cort i el passeig dels Caputxins fins el Col·legi de nostre senyora de Lledó, uneix entre altres l'Ajuntament de Valls, el Teatre Principal, el CEIP Mare de Déu de la Candela, el Museu de Valls, la Biblioteca Popular, els Jutjats de Valls i la Casa de la Caritat.

El naixement del nou Museu Casteller, en una situació privilegiada, pròxim al centre de la ciutat i envoltat pel nou parc fluvial, esdevindrà el nou equipament de referència de la ciutat a nivell de tot Catalunya. És la nova polaritat urbana, tant per Valls com pels municipis veïns.

Finalment es fa referència a la protecció del Patrimoni arquitectònic especificant les proteccions actuals i les seves mancances.



IV. MEMÒRIA SOCIAL (AVANÇ)

El volum IV d’aquest Avanç de planejament conté la Memòria social (avanç) que constituirà la base de la memòria social del Pla d'ordenació urbanística municipal. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

La població

La població a Valls a gener de 2010 era de 25.334 habitants.

Ha experimentat un creixement relativament elevat entre el 2002 i el 2008 després de gairebé més d’una dècada d‘estancament.

A partir del 2009 l’augment es desaccelera assolint volums de creixement inferiors al del 2002.

L’augment és degut a uns saldos de creixements natural i migratori positius.

El nombre de naixements es recupera després d’un llarg període de disminució mentre que la mortalitat es manté estable tot i que a l’alça amb un saldo resultant positiu a partir del 2001.

Els moviments de població han anat en augment amb els anys, tant els d’entrada com els de sortida, tot i que en els darrers 3 anys ha augmentat més l’emigració interior que la immigració, donant-se un saldo negatiu.

Les migracions exteriors, junt el saldo positiu del creixement natural, compensen la pèrdua de població per emigració interior augmentant la seva presència entre el 2001 i el 2010 (del 2% al 17%).

De la distribució de la població segons grups d’edat destaca:

Important pes dels grups d’edat de 30 a 39 anys.

Augment del pes de la població infantil, tant per augment de la natalitat com per atracció de parelles amb fills petits.

Augment del pes de la població gran a causa del període d’estancament en el creixement.

Les llars

El nombre de llars, de 9.511 unitats al 2010, ha experimentat un creixement superior al de població.

Entre el 2001 i el 2010 s’han produït importants canvis en l’estructura de les llars:

augment molt notable del nombre de llars de dos i més adults sense infants, invertint-se els termes en relació el nombre de llars amb fills;

augment important del nombre de llars unipersonals; i

reducció gairebé a la meitat del nombre de llars monoparentals.

Aquests canvis han suposat una reducció de la dimensió mitjana de les llars, passant de 2’84 persones/llar el 2001 a 2’66 el 2010.

Les llars unipersonals es distribueixen a parts gairebé iguals entre persones grans i persones adultes tot i que les joves tenen pes.

Les llars grans són en més de la meitat llars unipersonals tot i que les de 2 persones tenen pes (són una mica més joves).

Piràmide d’edats, 2010

-6 -4 -2 0 2 4 6

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

Homes Dones

Població Llars1991-01 0,23% 1,30%2001-10 2,34% 3,39%

6.188

7.044

9.511

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000

1991

2001

2010



Els habitatges

El parc d’habitatges era a l’any 2001 de 9.699 unitats, mentre que al 2010 podria comptar amb 13.207 unitats.

Els edificis destinats a habitatge són predominantment unifamiliars (81% dels edificis) i dominen els de 2 plantes (49%), seguits pels d’1 planta (35%).

Predomina la propietat sobre qualsevol altre règim de tinença (84% al 2001) i el 72% són habitatges principals (2010).

Segons estimacions dels serveis tècnics, els habitatges buits són un 13’3% del total del parc.

Segons dades del cens del 2001, el 89% dels habitatges estaven en bon estat de conservació.

El fet que entre el 2001 i el 2010 s’hagi construït aproximadament una quarta part de l’actual parc pot millorar la valoració de l’estat de conservació.

Amb tot, s’identifica el Barri Antic com una zona específica necessitada de rehabilitació (ja s’intervé mitjançant el programa de barris).

El procés participatiu i l’habitatge

Del procés participatiu destaca:

Impulsar promocions d’habitatge protegit al municipi.

Invertir més recursos en la recuperació del barri vell; promoure la rehabilitació dels habitatges i edificis amb ajudes a particulars i l’adquisició directa per part de l’Ajuntament de les construccions malmeses i els pisos buits.

Contenir el creixement del municipi i homogeneïtzar-lo en totes direccions.

Dur a terme un estudi relatiu al parc d’habitatges existent a fi de determinar si l’oferta s’adapta a la demanda.

Motivar el lloguer i venda dels pisos buits abans de construir noves edificacions.

Valorar la coherència de l’ARE de Ruanes amb el model de desenvolupament de la ciutat de Valls.

Tot això, prioritzant la necessitat d’invertir més recursos en el Barri Vell.

Des dels treballs empresos tant en el Pla Local d’Habitatge com d’elaboració de la memòria social pel POUM, es pot destacar que:

La inversió en el Barri Vell ja s’ha emprés des del Pla de Barris, promovent, entre d’altres accions, la rehabilitació d’edificis.

La contenció del creixement s’haurà de veure dels resultats de les projeccions de població i llars, que queden subjectes tant per les pròpies dinàmiques demogràfiques com per les conseqüències de la crisi en aquestes i la seva possible recuperació.

Un millor coneixement del parc d’habitatges existent és aconsellable però és una acció que s’hauria de promoure des del Pla Local d’Habitatge (PLH)

La promoció del lloguer d’habitatge ja es du a terme mitjançant l’Empresa Local d’Habitatge PROVALLS.

L’ARE de Ruanes es considera necessària, tant des de la perspectiva de necessitat de promoció d’habitatge amb protecció com en l’oferta d’habitatge lliure adaptat a l’actual demanda

Composició de les llars al 2001 i 2010 2001 2010 Llars unipersonals 1.300 18% 2.360 25%Llars amb dos i més adults 1.742 25% 4.249 45%Llars d'un adult amb fill o altre 614 9% 318 3%Llars de dos i més adults amb fills

3.223 46% 2.584 27%

Llars amb dos nuclis1 165 2% 7.044 100% 9.511 100%

Llars unipersonals, 2010

577

880

903

Joves Adultes Grans

Llars grans, 2010

54%

45%

1%

Unipersonals 2 persones 3 i + persones



V. ESTUDI DE MOBILITAT

El volum VI d’aquest Avanç de planejament conté l’Estudi de mobilitat que constituirà la base de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada del Pla d'ordenació urbanística municipal. A continuació, s’adjunta la diagnosi sobre la situació actual que efectua aquest document:

MOBILITAT A PEU:

- Existència de barreres físiques (poca permeabilitat) entre els barris residencials del nord i el centre de la ciutat, i entre el polígon industrial i la resta del nucli urbà. La via ferroviària i la N- 240 són les principals barreres per dur a terme desplaçaments a peu nord-sud. Dos punts permeten travessar a peu la via ferroviària en l’actualitat; es tracta del pas inferior del carrer Francesc Gumà i Ferran i del pont de la carretera. del Pla. Per altra banda, la N-240 no permet l’accés a peu al polígon industrial ja que no disposa d’un itinerari segregat per a vianants.

- Dèficits en els itineraris principals de vianants: s’han comptabilitzat 4,5 Km dels itineraris principals de vianants amb dèficits, dels quals 0,7 Km no disposen d’espais segregat per als desplaçaments a peu, i 2,8 Km presenten voreres d’amplada insuficient.

Itineraris pel camí mínim a la zona esportiva del Fornàs

- Les voreres amb amplada insuficient es troben principalment a les zones de la Xamora, el Raval Sud, el Raval Nord, les Comarques, la Candela i Sant Antoni, mentre que en el polígon industrial, tot i que més de la meitat de la xarxa viària presenta voreres d’amplades suficients, es detecten dèficits de pavimentació en molts dels trams que dificulten els desplaçaments a peu, majoritàriament en la zona est.

- Insuficiència de carrers amb prioritat de vianants: un 10% de la xarxa de carrers són de plataforma única, dels quals només el 3% són exclusius de vianants. El barri antic, amb carrers de seccions reduïdes, té mancança d’espai reservat per vianants o amb prioritat respecte el vehicle privat.

- L’a peu és el mode més utilitzat per estudi tant en l’anada (44%) com en la tornada (52%); tot i així, encara resta un gran marge de maniobra per transvasar actuals desplaçaments en vehicle privat a modes no motoritzats.

- Baixa accessibilitat: es desprèn del Pla d’accessibilitat de Valls que alguns dels principals itineraris presenten problemes d’accessibilitat, ja sigui per amplada de voreres insuficient, per elements mal ubicats o per passos de vianants amb manca de gual correcte. En la fase prioritària d'aquest Pla són objecte de millora els següents trams:

� Eix: Carretera del Pla (des del Cementiri) – carrer de Jaume Huguet - barri vell.

� Eix: Carrer Avenir – carrer Germans de Sant Gabriel – barri vell.

� Eix: Passeig de l’Estació – estació d’autobusos – carrer Vapor de Maó – barri antic.

� Carrers localitzats dins del barri antic.

L’ajuntament de Valls ja ha executat algunes de les actuacions de millora en alguns d’aquests trams.

MOBILITAT EN BICICLETA:

- Manca de xarxa ciclable: s’han detectat dos carrils bicicleta, la funcionalitat dels quals és qüestionable ja que no connecten amb cap altre carril bicicleta. Un d’ells no presenta les condicions adequades per a aquest tipus de desplaçaments

- Gran potencialitat de la bicicleta: la xarxa de carrers amb pendents inferiors al 5% s’estén pràcticament a tot el municipi i les distàncies a recórrer dins de l’àmbit urbà són raonables, de manera que la bicicleta pot



arribar a cobrir una part important dels desplaçaments de la població, especialment aquells de menys de 3 Km de distància.

MOBILITAT EN TRANSPORT COL·LECTIU:

- Tot i que el Valls té una població inferior als 50.000 habitants (a partir de quan els municipis han de prestar el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers), disposa d’un servei de transport públic urbà.

- Bona cobertura territorial però baixa freqüència de pas: la cobertura territorial per part de les parades d’autobús de Valls és del 74% de la població: es tracta de les parts que queden dins dels hinterlands de 200 m de les parades, essent el hinterland l’àrea d’influència de la parada. Tanmateix, en moltes de les parades el servei només efectua entre 4 o 7 parades diàries. Per a les dues línies, la freqüència mitjana del servei és d’una expedició cada 80 minuts, freqüència que desincentiva l’ús del servei.

- Baixa freqüència de pas de la línia del polígon: la línia que connecta el polígon industrial de Valls amb el nucli urbà presenta una freqüència molt baixa fet que dificulta el seu ús per accedir als llocs de treball. Els horaris d’entrada estan raonablement ben coberts però l’oferta de TPC no s’ajusta als horaris sortida de la feina.

- Demanda captiva del TPC: la demanda del servei de transport públic urbà és principalment gent gran i treballadors de l’empresa Ginesta. Aquests últims tenen subvencionat el servei.

- Els vehicles que realitzen el servei de TPC urbà estan adaptats i són accessibles a PMRs.

- Manca d’accessibilitat en algunes parades de TPC. Hi ha homogeneïtat en el disseny de les parades i la gran part d’elles disposen de informació bàsica del servei (línies, horaris i parades)

- L’oferta actual de serveis de vertebració correspon a la que demanda el PTVC, excepte amb Montblanc, amb qui el PTVC proposava serveis cada 2 hores i actualment els serveis tenen una freqüència inferior. El conjunt de municipis de l’Alt Camp estan connectats amb la seva capital comarcal amb almenys un servei de transport públic interurbà per sentit, amb excepció de Mont-ral.

- Dèficits en l’oferta ferroviària: l’estació de Valls només està connectada amb 2 serveis diaris per sentit amb Barcelona i Lleida, i amb 3 serveis/dia/sentit amb La Plana-Picamoixons. Aquest dèficit es compensa amb una oferta d’autobús interurbà coordinada amb l’horari dels trens que fan parada a l’estació del Camp de Tarragona.

- Manca connexió ferroviària entre l’estació de Valls i les estacions de Reus i Tarragona: tot i que el PTVC preveu impulsar el sistema de rodalies del Camp de Tarragona, els serveis entre Reus i Valls estan condicionats a l’entrada en servei de la connexió ferroviària entre Alcover i Valls, prevista al PITC. D’altra banda, no hi ha coordinació horària entre els tren de Valls i de La Plana-Picamoixons que connecten amb Reus i Tarragona.

- Existeix demanda potencial d’escolars no residents a Valls no servida pel conjunt de rutes de transport gestionades pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. El municipi de residència dels escolars amb una major demanda no servida és Alcover.

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT:

- Existència d’itineraris de pas per dins del nucli urbà. Vehicles sense origen ni destinació Valls que utilitzen part de la xarxa urbana de carrers del nucli de Valls: itinerari sud (vehicles que venen de la T-742 i de la C-37 han passar per dins del nucli de Valls per accedir a la N- 240 en sentit Tarragona) i itinerari oest (itinerari alternatiu al centre urbà des del sud-oest al nord-oest del nucli de Valls). Amb l’A-27 i la connexió de la C-37 amb la N-240 al sud del nucli urbà es podria eliminar aquest trànsit de pas.



- Inexistència de ronda: els desplaçaments entre barris amb origen o destinació diferent al centre urbà i alguns desplaçaments amb origen o destinació diferents de Valls passen o bé pel centre de la ciutat (Font de la Manxa) o bé per altres itineraris dins de la trama urbana degut a la manca de ronda que canalitzi aquests moviments. Amb una ronda urbana aquest trànsit no passaria pel centre de la ciutat.

- No es detecten problemes de congestió rellevants, exceptuant la Font de la Manxa en hora punta i problemes puntuals en les entrades i sortides de les escoles.

- Baixa permeabilitat: el fet que només hi hagi 2 punts de pas entre ambdues bandes de la via ferroviària fa que en aquests punts hi hagi una intensitat alta de vehicles. El volum de vehicles pesants, però, no és destacable.

APARCAMENT:

- Manca d’oferta d’aparcament per a usuaris no residents que estacionen llargues durades de temps (treballadors): l’ocupació global de les places no regulades a la zona central de nucli urbà és molt elevada, fet que dificulta trobar una plaça lliure. La implantació d’aparcaments de dissuasió propers als accessos de la ciutat, amb itineraris de vianants accessibles fins a la zona central del nucli urbà, ajudaria a resoldre aquest dèficit.

- Il·legalitat: la localització d’usuaris que realitzen estacionaments il·legals es concentra majoritàriament al voltant del barri antic, i en les zones del Mossèn Martí, de l’Eixample del segle XIX i la zona del Vilar, zones en les que es detecten unes ocupacions globals de les places no regulades superiors a l’oferta.

- Oferta regulada de zona blava no saturada: es detecta una ocupació major en les places de ZB de tarifa reduïda (ocupació pagada mitjana del 72%), però encara resten places lliures.

- Oferta regulada de càrrega i descàrrega no saturada: l’ocupació promig al llarg del dia del conjunt de l’oferta analitzada és del 66%; només en algunes zones es detecten ocupacions del 100% (la Xamora i el Cementiri), de manera que en la gran part de les zones analitzades encara resten places lliures per a aquest tipus d’activitat.

- Elevada indisciplina d’estacionament en les places CD: l’estacionament de turismes en aquestes places és una pràctica habitual, essent més elevada en període de tarda (l’ocupació mitjana de les places de CD al llarg del dia és del 66%, el 39% ocupada per vehicles comercials i el 27% restant per turismes). Aquesta pràctica és motiu de queixes d’una part dels transportistes.

- Baixa demanda de les places de rotació dels dos aparcaments públics: l’oferta de rotació de l’aparcament del Pati presenta unes ocupacions molt baixes al llarg del dia, que només supera el 20% en el moment punta del dia; en el cas de l’aparcament de Sant Francesc, tot i que les ocupacions són superiors (màxima del 80% a mig matí), l’ocupació global representa el 36% de l’oferta.

- Elevada cobertura de l’aparcament fora calçada: només 144 vehicles de residents han d’estacionar a la calçada (dèficit residencial infraestructural), que representen el 3,2% de la demanda residencial. Aquest dèficit residencial infraestrucutral es detecta en 4 de les 12 zones analitzades. Tanmateix, un cop es comptabilitza l’oferta en calçada, només es detecten 2 zones amb dèficit global d’aparcament, que corresponen a les dues zones més densament poblades.

- Superàvits importants d’aparcament residencial: els dèficits globals d’aparcament residencial detectats en les dues zones del nucli urbà (Eixample del segle XIX i la Xamora) són fàcilment compensables amb els excedents de places de les zones contigües.



VI. ESTUDI SÒL NO URBANITZABLE

El volum VI d’aquest Avanç de planejament conté els resultats de l'estudi del sòl no urbanitzable que s’està efectuant a càrrec d’AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL, i que marca els diferents criteris de la seva ordenació. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

Caracterització i Ordenació del sòl no urbanitzable

En aquest treball s’ha caracteritzat el sòl no urbanitzable des de diferents punts de vista:

Al capítol 1 s’ha caracteritzat el terme municipal, des del punt de vista físic i biològic.

Al capítol 2 i des del punt de vista de les infraestructures i activitats existents.

Al capítol 3 s’ha realitzat una anàlisi agrològica del terme municipal de Valls a partir de l’anàlisi efectuat per al planejament vigent i la previsió de l’augment de les zones de regadiu, etc. que ha comportat la realització del plànol de les Classes Agrològiques Proposades, a partir del qual s’ordena el sòl no urbanitzable tenint en compte la producció agrícola i paisatgística característiques de Valls i del Camp de Tarragona.

Al capítol 4 s’ha efectuat un anàlisi SIG utilitzant les diferents capes d’informació elaborades en els capítols 1 i 2, obtenint com a resultat el plànol de Sensibilitat Ambiental del terme municipal de Valls, dividit en 7 categories, que mostra aquells espais més rellevants i que cal preservar dels espais menys sensibles i per tant més aptes per a localitzar els creixements previstos.

Al capítol 5 es pretén efectuar i detallar els diferents criteris que hauran de regir els usos del sòl no urbanitzable, zonificat en funció del que estableixen els anàlisis anteriorment esmentats.

De moment, les conclusions d’aquest estudi indiquen el següent

- En general, el mapa de zones agrològiques no ha sofert moltes variacions. No obstant, cal destacar-ne les següents:

A l’oest del municipi, a la zona de la Martinenquera, es cataloga dins de la zona III, donat que es preveu, segons el Nou Pla de Regadius que aquesta zona passi a ser de secà a regadiu.

La consolidació de les zones urbanes vigents ha propiciat la pèrdua efectiva de sòl agrícola, especialment degut a l’ampliació del polígon industrial.

A l’oest del nucli urbà, s’incrementa la zona agrològica III, degut a l’ampliació de les zones regables.

Així doncs, tot i la pèrdua efectiva de zones agrícoles productives, com a conseqüència del desenvolupament urbanístic residencial i industrial, en conjunt existeix un augment de la qualitat de les zones agrícoles del terme municipal de Valls com a conseqüència de l’aplicació del Plan de Mejora de Regadío para la reutilización de aguas residuales en la zona de Torrents de Valls, que transformarà zones actualment de secà, mitjançant l’ús de l’aigua residual provinent del tractament terciari de la EDAR de Valls, a la vegada que n’augmentarà l’eficiència en les infraestructures dels regs existents actualment.

En definitiva, es proposa establir l’àrea d’especial interès agrícola en les classes agrològiques I i II detectades.

- L’anàlisi ambiental realitzat posa de manifest que les zones que presenten una sensibilitat ambiental més elevada (nivells de 4 a 7) són



aquells espais associats a la serra de les Guixeres, on existeix una major diversitat de flora i fauna, així com hàbitats de vegetació els matollars silicícoles, que resulten molt escassos en l’àmbit provincial. Aquests fets doncs, es corresponen amb unes puntuacions màximes de sensibilitat ambiental.

També presenten puntuacions de sensibilitat ambiental màximes, alguns dels cursos fluvials del terme, perquè a més de realitzar funcions de connectivitat entre els diferents espais, associats a aquests, hi ha la presència d’hàbitats d’interès comunitari (prioritaris i no prioritaris), boscos, agrupacions d’arbres, etc. Aquest és el cas del riu Francolí, la Rasa del Serraller, el tram baix del torrent del Sant Pou, i el torrent del Catllar. Així mateix cal destacar algunes zones situades al sud del terme, concretament als Fontanals, que també presenten puntuacions màximes destacades, que corresponen a petites masses boscoses.

Contràriament, les zones que han resultat tenir un grau de sensibilitat ambiental més baix (nivell 1), són aquelles que corresponen als diferents nuclis de població de Valls, i a la zona extractiva localitzada al nord-oest del terme municipal de Valls.

Cal esmentar que la resta de territori no qualificada en cap de les zones descrites, presenten una sensibilitat ambiental de nivell 2, i correspon a les zones amortidores entre les zones amb una sensibilitat ambiental màxima i les zones amb una sensibilitat ambiental més baixa, fonamentalment ocupades per terrenys agraris, que proporcionen les àrees de campeix de moltes espècies de fauna local.

D’altra banda també cal considerar la situació a resoldre sobre els nombrosos nuclis disseminats existents al terme municipal de Valls que, actualment, estan fora d’ordenació, així com les construccions en sòl no urbanitzable i les masies en sòl no urbanitzables contemplades pel catàleg a elaborar en el procés del POUM.

Actualment s’està treballant en la redacció dels criteris d’ordenació del sòl no urbanitzable, que seran contemplats en la fase d’aprovació inicial del POUM de Valls i que hauran d’incloure els aspectes aquí assenyalats.

Caracterització i ordenació dels torrents de Valls

Tenint en compte la importància que tenen els torrents de Valls en l’imaginari col·lectiu de la població vallenca, així com el valor com a espai verd potencial del nucli urbà de Valls, el present POUM pretén integrar-los com espais d’unió entre els diferents barris del nucli urbà.

En aquest sentit, AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL està realitzant un estudi específic dels torrents de Valls, que prendrà la forma de Pla director o de Pla especial, que ajudarà al POUM a detallar els usos compatibles i permesos dins de l’espai perifluvial. A data d’avui, s’està estudiant la metodologia per la qual l’espai perifluvial esdevingui sòl públic, i per tant, passi a mans del consistori que haurà de gestionar l’espai d’acord amb la legislació sectorial en referència al domini públic hidràulic.

Quan es presenti l’aprovació inicial es realitzarà una proposta concreta d’usos dels torrents de Valls, i se’n detallaran les mesures de restauració pertinents. A tal efecte, s’estan modelitzant unes seccions tipus dels barrancs, en base a les quals es decidiran les actuacions a realitzar en cadascun dels trams.

Pel que fa a la caracterització dels torrents, es parteix del treball de camp realitzat per l’estudi dels torrents de Valls efectuat ad hoc, així com de la informació elaborada per l’ACA en el marc de la PEF del Francolí, que inclou, entre d’altres cursos tributaris, els torrents de Valls.



VII. INVENTARI DE MASIES I CASES RURALS

El volum VII d’aquest Avanç de planejament conté un primer inventari dels masos i boscos existents en el sòl no urbanitzable del terme municipal de Valls susceptibles de formar part del Catàleg de masies i cases rurals que contindrà el nou Pla d’ordenació urbanística del municipi de Valls. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

D’acord amb el que estableix l’article 50.2 del text refós de la Llei d'urbanisme: “El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació, d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el millorament del paisatge.”

Per a l’elaboració del catàleg de masies ha servit de base les directrius marcades pel Departament de la Generalitat competent en la matèria. Aquestes directrius fixen l’any 1956 com a punt de partida. Aquest any es va aprovar la Llei estatal del sòl on quedaven legalitzades les edificacions en sòl no urbanitzable construïdes amb anterioritat. D’acord amb el criteri anterior, seran catalogables les masies i cases rurals anteriors al 1956.

No hi ha antecedents en la catalogació de masies en el municipi de Valls, encara que existeix una catalogació conjunta de les Masies dels Boscos al catàleg de béns del PGOU del 1987. La metodologia de treball, a apart de la consulta de diferents fonts documentals, ha consistit en el treball de camp a partir del que s’ha construït un inventari, en el que s’han identificat tots els elements existents en el sòl no urbanitzable anteriors al 1956 (cadastre 1955) i que el conformaven un total d’uns 950 elements, aproximadament. La identificació s’ha realitzat a partir de la superposició dels cadastres actuals i el del 1955 per tal de situar i identificar les edificacions i comprovar els canvis en les delimitacions dels polígons (Polígon Industrial), subdivisions de parcel·les. A partir d’aquesta informació, s’han diferenciat entre les construccions destinades a usos residencials i les que tenien usos agrícoles restant, finalment, uns 230 elements susceptibles de ser catalogats.

El catàleg de masies a partir d’aquesta informació haurà de destriar quines d’aquetes construccions passaran a constituir l’esmentat catàleg atenent als següents criteris:

- Dimensions mínimes dels habitatges.

- Importància arquitectònica.

- Importància històrica.

- Raons paisatgístiques i mediambientals.

- Raons socials.

Aquelles edificacions que compleixin algun d’aquests requisits passaran seran identificades mitjançant una fitxa individual que descrigui el volum original i les seves ampliacions, tal i com s’especifica en la fitxa tipus adjunta:



VIII. INVENTARI DELS BÉNS A PROTEGIR

El volum VIII d’aquest Avanç de planejament conté un inventari d'aquells elements susceptibles de formar part del Catàleg de Béns a protegir del terme de Valls que contindrà el Pla. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

La situació actual

Actualment, els elements protegits del terme municipal són els inclosos dins el “Catàleg d’Elements a Protegir” inclòs als annexes a les normes urbanístiques del PGOU del 1988, i els que estan al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

En concret, actualment tenen declaració de BCIN els elements següents:

Capella del Roser (publicació al BOE 29/11/1972).

Castell de l’Arquebisbe publicació al (BOE 29/06/1985).

Granja de Doldellops.

Escut de Ca Dasca (carrer de la Cort).

Muralla de Valls.

Pel Decret de 14 de març de 1963 tenen consideració de BCIN tots els escuts i creus de terme.

Pel Decret de 22 d’abril de 1949 tenen consideració de BCIN tots els castells i fortificacions.

Actualment tenen declaració de BCIL els elements següents:

Fàbrica de Ca Xapes (25.06.2008).

Fàbrica de Ca Rull (25.06.2008).

Fàbrica de Ca Clols (25.06.2008).

El catàleg actual és un llistat de béns a protegir, classificats segons els següents grups:

C - conjunts o centres històrics: 4 elements.

E - edificis d’interès històric artístic o arquitectònic: 159 elements.

D - elements concrets: 35 elements.

P – paratges naturals i entorns: 1 element.

Dels edificis E, i pel que fa als seus usos, tenim el nombre d'elements següents:

Arquitectura militar: 3 elements.

Arquitectura religiosa: 9 elements.

Arquitectura civil: 124 elements.

Arquitectura d’equipaments: 16 elements.

Arquitectura industrial: 3 elements.

Ponts: 4 elements.

Jaciments: 1 element.

Geogràficament corresponen a:

Picamoixons: 10 elements.



Masmolets: 2 elements.

Fontscaldes: 4 elements.

A part de donar compliment al nou marc normatiu, la redacció del catàleg és necessària per a la protecció del patrimoni cultural del terme municipal de Valls per unificar els diferents catàlegs, llistats i inventaris en un únic document marc per a tot el terme; per a incorporar, pel seu valor arquitectònic, històric i/o cultural, béns actualment no protegits i importants en la història i evolució de Valls i el patrimoni arqueològic.

La vigent Llei 9/1993 de Protecció del Patrimoni Cultural Català defineix que: “El Patrimoni Cultural de Catalunya és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”

La mateixa Llei determina que tots els béns catalogats pels plans generals aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta tenen consideració de BCIL i, a la vegada, estableix tres categories de protecció:

- Els Béns Culturals d’Interès Nacional, BCIN.

- Els Béns Culturals d’Interès Local, BCIL.

- Els Béns Integrants del Patrimoni Cultural Català, BPCC.

El catàleg dels béns a protegir agruparà els edificis d’acord amb els tres nivells de protecció o categories establerts en la llei 9/93 sobre el Patrimoni Cultural Català



IX. INFORME PRELIMINAR AMBIENTAL

El volum IX d’aquest Avanç de planejament conté l’informe preliminar ambiental que constituirà la base de la documentació ambiental del Pla, a tramitar amb aquest Avanç, per tal que la Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA), elabori el corresponent informe de referència, al que s’haurà d’ajustar l’informe de sostenibilitat ambiental, que s’elabori per l’aprovació inicial del POUM. A continuació, s’adjunta una síntesi de les principals conclusions que s’assenyalen en aquest document.

Objectius i criteris ambientals

Tot seguit, es relacionen els objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, jerarquitzats en funció de la seva importància relativa en matèria de medi ambient.

A. Model territorial i ocupació del sòl: Minimitzar el consum del sòl, i racionalitzar-ne l’ús d’acord amb un model territorial globalment eficient.

A-1. Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos, potenciant un creixement compacte:

Criteris

• Evitar i corregir els models urbans dispersos i/o difusos.

• Evitar les expansions innecessàries de la ciutat i fomentar l’optimització funcional i el reciclatge de teixits urbans mitjançant la seva rehabilitació, reconstrucció i/o renovació i la recuperació d’espais intersticials o marginals.

• Donar compliment a les determinacions del planejament urbanístic de referència (PTPCT).

A-2. Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori:

Criteris

• Situar les àrees d’expansió urbanes sobre espais adequats d’interès natural baix.

• Evitar la desfragmentació del territori, i si és el cas, promoure actuacions desfragmentadores.

• Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones per tal d’evitar-ne la urbanització i l’edificació.

A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat:

Criteris

• Atendre els paràmetres de planificació (relatius al dimensionat urbà) que contingui l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada segons la legislació vigent.

• Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes urbans; en aquest context dissuadir l’ús innecessari dels mitjans motoritzats individuals.

• Establir condicions per al planejament derivat relatives al repartiment modal de la mobilitat generada, com a base per a l’ordenació.

A-4. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del territori:

Criteris

• Regular acuradament els usos i les edificacions del sòl no urbanitzable segons la legislació vigent, amb només edificacions i usos propis del sòl no urbanitzable.



• Protegir de forma prioritària els espais d’especial interès agrari delimitats en els estudis previs.

• Protegir la funció estructuradora dels sistemes hídrics, i de forma especial el Riu Francolí i els Torrents de Valls.

• Delimitar el sòl no urbanitzable amb zones de protecció de sòls especials d’interès agrari i paisatgístic, històric, arqueològic, científic, ambiental o cultural que incloguin les àrees ja protegides de planejament de rang superior.

• Conservar i si és el cas recuperar l’estructura territorial i paisatgística i funcional dels espais agroforestals, especialment els boscos de Valls.

• Incloure en sòl no urbanitzable tots els terrenys forestals, llevat que resultin necessaris per a l’expansió urbanística, i dotar-los d’una ordenació adequada.

• Protegir els terrenys agrícoles aptes per a una gestió ambientalment correcta.

B. Cicle de l’Aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

En aquest apartat, es tenen en compte de forma prioritària els criteris adoptats en la redacció del prèvia del Document Marc per al Pla Especial dels Torrents de Valls efectuada per Consell de Participació Ciutadana per al Desenvolupament dels Projectes de Regeneració dels Torrents de Valls.

Especialment al nucli de Valls el cicle de l’aigua s’ha de considerar en una visió global, que inclogui l’abastament i racionalització de l’aigua de boca i per a usos industrials, el cicle de les aigües pluvials i de la inundabilitat, especialment en els Torrents, la depuració de l’aigua residual, l’abastament d’aigua a les comunitats de regants, i el futur projecte de regadiu. Tot plegat amb una marcada influència tant en els usos com en l’urbanisme i l’ús social de l’espai fluvial i perifluvial dels Torrents de Valls.

B-1. Prevenir els riscs hidrològics:

Criteris

• Delimitar les zones inundables.

• Considerar les alteracions en els cursos hídrics.

• Facilitar la infiltració de l’aigua de pluja, per compensar la creació de superfícies impermeables.

B-2. Protegir els recursos hídrics:

Criteris

• Delimitar i protegir les zones de recàrrega dels aqüífers.

• Estudiar la variació en el consum de l’aigua com a conseqüència del creixement previst.

B-3. Fomentar l’estalvi d’aigua i la reutilització, i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament:

Criteris

• Diagnosi i reparació de pèrdues de la xarxa d’abastament.

• Prioritzar les tipologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua.

• Introduir criteris d’estalvi en la jardineria urbana (xerojardineria).

• Fomentar la reutilització de l’aigua mitjançant estructures de retenció d’aigua de pluja (dipòsits de retenció en zones inundables, utilització en jardineria, etc).



B-4. Preservar i millorar la qualitat de l’aigua:

Criteris

• Integració dels plans i programes de sanejament de la Generalitat. Diagnosi i reparació de pèrdues de la xarxa de sanejament, especialment els col·lectors en alta en els torrents de Valls. Reparació de les infiltracions d’aigües blanques en els col·lectors.

• Tractament terciari de la depuradora per a la reutilització de l’aigua residual depurada en el projecte de nous regadius de Valls.

• Preveure l’execució immediata de les xarxes i infraestructures de sanejament adequades als sòls urbans i urbanitzables.

• Exigència de sistemes de depuració autònoms autoritzats per l’ACA, quan no sigui possible la connexió a la xarxa general.

• Delimitar les àrees declarades vulnerables a la contaminació de nitrats i adequar-ne els usos segons la legislació sectorial vigent.

C. Ambient Atmosfèric (I): Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, i reduir al màxim les immissions de les substàncies contaminants.

C-1. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic:

Criteris

• Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport.

• Regulació dels usos del sòl i de la zonificació mixta, flexible i plurifuncional.

C-2. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants de l’atmosfera:

Criteris

• Assignar els usos del sòl en funció de la capacitat del medi atmosfèric de dispersió de contaminants.

• Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans. Els torrents i els espais perifluvials convertits com a artèries verdes de la ciutat.

• Regulació d’usos industrials: adequar a la zonificació els límits màxims d’emissions admissibles.

C-3. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic:

Criteris

• Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions.

• Condicions de configuració arquitectònica.

• Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes.

• Exigència en les noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors, o altres energies renovables.

• Impulsar la creació d’habitatges i altres edificacions de baixa energia.

• Previsió d’ una ordenança municipal d’energies renovables.

D. Ambient Atmosfèric (II): prevenir la contaminació acústica, lumínica i



electromagnètica.

D-1. Reduir la població exposada als nivells acústics no permesos per la legislació:

Criteris

• Adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal a que fa referència la llei 16/2002 i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests mapes.

• Localitzar al voltant de les fonts importants de contaminació acústica (infraestructures de transport, etc) usos i activitats poc sensibles al soroll.

• Prevenir els impactes acústics en la regulació de l’edificació.

• Considerar l’impacte acústic en el planejament derivat i en les llicències urbanístiques i d’activitats.

D-2. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius:

Criteris

• Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa i establir en cada cas la regulació adient per assolir els nivells de brillantor adients fixats per la legislació sectorial corresponent (llei 6/2001 i Decret 82/2005 de protecció del medi nocturn).

• Previsió d’elaborar un pla municipal d’adequació de l’enllumenat exterior tal i com estableix la llei 6/2001.

• Considerar l’impacte lumínic en el planejament derivat i en les llicències urbanístiques i d’activitats.

D-3. Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge:

Criteris

• Establir mesures d’aplicació directa per a l’ordenació de l’emplaçament d’instal·lacions de radiocomunicació.

• Previsió de mesures o, si és el cas, de delimitació d’àmbits de protecció per evitar o minimitzar l’impacte de noves línies de transport d’energia elèctrica.

E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament. Minimitzar l’impacte dels materials sobre el medi ambient.

E-1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus:

Criteris

• Avaluar la problemàtica dels residus en l’àmbit territorial del POUM i determinar les demandes i dèficits de caràcter urbanístic.

• Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’instal·lacions per a la recollida selectiva (deixalleria, tractament i dipòsit, etc).

• Incloure en el disseny de la vialitat pública els espais suficients i adequats per col·locar contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

E-2. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats, i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge:



Criteris

• Preveure la gestió dels residus de la construcció segons la legislació vigent Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

• Fomentar mitjançant la normativa d’urbanització i d’edificació la utilització de productes i materials de llarga durada reutilitzables o reciclables, amb garantia de qualitat ambiental.

• Inventariar les activitats extractives actuals i ordenar les condicions de possibles implantacions o ampliacions de les mateixes en relació a l’impacte ambiental generat.

• Minimitzar els moviments de terres.

F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural: conservar la biodiversitat territorial i altres elements d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible

F-1. Establir com a element bàsic i estructurador el model de xarxa dels espais naturals segons el que estableix la Xarxa Natura 2000:

Criteris

• Incloure i ordenar coherentment els espais naturals protegits per la legislació sectorial vigent dins de l’àmbit del POUM.

• Ordenar els espais d’interès geològic presents dins de l’àmbit del POUM.

• Establir els usos dins dels espais naturals protegits.

F-2. Conservar i millorar la connectivitat biològica:

Criteris

• Delimitar els passadissos d’hàbitats per garantir la connectivitat entre les grans xarxes territorials d’espais protegits.

• Delimitar els espais fluvials i els camins ramaders.

• Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny dels espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana.

• Afavorir l’augment de la biodiversitat.

F-3. Ordenar i gestionar els sòls ocupats per sistemes fràgils o escassos, d’interès general i per hàbitats d’espècies amenaçades:

Criteris

• Delimitar en el sòl no urbanitzable, zones de protecció de sòls, sòls de protecció paisatgística, sòls d’interès agrari, etc.

• Protegir els espais naturals de més interès biològic.

• Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els dedicats als conreus de varietats locals.

G. Paisatge i incendis: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i prevenir els incendis forestals

G-1. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge:

Criteris

• Identificar les diferents unitats del paisatge incloses dins de l’àmbit del POUM i avaluar-ne les característiques, per tal d’ordenar-les coherentment.



• Considerar la fragilitat paisatgística i la fragmentació d’aquest com a criteris per a l’admissibilitat d’actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals àmplies.

• Preservar els valors paisatgístics d’interès especial.

• Integrar els elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic catalogats.

G-2. Gestió del paisatge per minimitzar el risc d’incendis:

Criteris

• Considerar les mesures més adients de protecció contra incendis establertes en la legislació vigent.

G-3. Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès:

Criteris

• Determinació en sòl urbà dels valors arquitectònics, paisatgístics i ambientals que han d’ésser protegits.

• Elaborar els catàlegs de béns protegits per aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals.

• Utilització de xerojardineria amb varietats autòctones en els enjardinaments públics.

Síntesi de justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

La proposta de planejament de Valls presentada per a l’Avanç de Pla es basa en cinc eixos de planificació que han estat consensuats amb els agents locals de la ciutat:

• Valls capital interior del Camp de Tarragona.

• Actius patrimonials a preservar i potenciar.

• Potenciar el nucli antic.

• Garantir el desenvolupament econòmic.

• Cohesió de la ciutat: Compactar els creixements.

Aquest nou marc de planificació ha de permetre el creixement i desenvolupament de la ciutat de Valls, tot respectant, i compatibilitzant-lo amb els valors ambientals de la ciutat, així com aquells aspectes sensibles i de significació i identificació de la població vallenca.

És per aquest motiu que en línies generals, no es proposa un planejament amb grans creixements extensius, sinó uns creixements que permetin un augment de la compacitat del que ja existeix, i que alhora en permeti la reestructuració a partir de les noves infraestructures, d’àmbit superior, que condicionen el territori de Valls i la seva relació amb els seus habitants.

Alternativa 0

La formulació d’una alternativa 0 suposaria no preveure un creixement, que en major o menor mesura, es preveu que es produirà. Es considera que adoptar aquesta solució, és a dir, tenir com a objectiu el planejament vigent, esdevindria en una situació gens adaptada als requeriments socials, ambientals, territorials i econòmics presents i futurs. N’és un bon exemple l’encaix que hi tindrien els projectes més recents d’infraestructures com puguin ser l’A-27, o el Pla de millora de regadius, etc.



Dimensionat

Tenint en compte les diferents tendències de creixement plantejades, basades en l’evolució demogràfica de Valls, comparada amb l’àmbit territorial de l’Alt Camp i de Catalunya, es considera que la més raonable és la que presenta un creixement mitjà, donades les circumstàncies socioeconòmiques presents, així com les seves conseqüències futures.

Així, a la vista de les xifres de creixement plantejades pel que fa a habitatges potencials, aquesta situació es tradueix en la disponibilitat futura de 7.547 habitatges potencials, que és la que s’adequa més a les previsions demogràfiques i de necessitat d’habitatges de Valls. D’altra banda, l’adopció de l’alternativa que planteja una previsió de creixement baix, seria equivalent a adoptar l’alternativa 0 perquè planteja un total de 6.038 habitatges potencials a construir, i en l’actualitat, el planejament vigent encara permet el desenvolupament de 6619 habitatges de nova construcció.

Per contra, el desenvolupament de l’alternativa de creixement més elevat, suposaria la construcció de 9434 habitatges, fet que es considera excessiu donades les previsions demogràfiques de creixement i la situació econòmica actual i prevista en un curt i mitjà plaç.

Així doncs, malgrat que el creixement d’habitatges potencials és de 7.547 habitatges, tan sols caldrà realitzar-ne, de no previstos, un total de 928 de més.

Infraestructures

Sobre les dues propostes plantejades per a resoldre la connexió amb la A-27, es considera que la proposta que resolt millor la situació és la que planteja l’alternativa 1, és a dir, la opció que planteja la segregació del trànsit en local i de pas. Aquesta solució va ser acceptada de forma unànime pels agents locals consultats, i de forma majoritària pels grups polítics del consistori.

Tanmateix, la proposta de realitzar una doble rotonda de circumval•lació implica la creació de dos viaductes que hauran de travessar el torrent del Puig, així com les zones del voltant catalogades com a zones d’alt valor agrícola i sensibilitat ambiental, associada curs hídric esmentat. No obstant, s’ha de considerar que aquesta opció permetrà no només la millora de la mobilitat de Valls, sinó que permetrà augmentar la qualitat del medi atmosfèric de l’interior de Valls, degut a la disminució de la contaminació atmosfèrica produïda pel trànsit de pas, fet que es traduirà en un augment de la qualitat de vida de Valls per l’efecte de disminució de sorolls i de gasos contaminants, i la pacificació del trànsit intern i perifèric de la ciutat, permetent alhora una millor mobilitat sostenible.

Pel que fa al ramal ferroviari i a la construcció d’una possible estació de mercaderies, cal tenir present que la construcció d’aquesta infraestructura comporta la pèrdua efectiva del sòl productiu de la zona. En aquest cas, de sòls que s’han categoritzat amb una sensibilitat ambiental mitjana-alta, associada al torrent del Catllar, i amb una classe agrològica de categoria tres. Tanmateix aquesta és una infraestructura prevista al PTPCT, que permetrà que Valls pugui esdevenir un pol d’atracció de llocs de treball, i per tant amb un impacte social i econòmic que supera en escreix l’impacte sobre el territori agrari, si s’adopten les mesures mediambientals preventives i correctores adequades.

D’altra banda, tot i que s’ha contemplat la possibilitat de situar aquesta infraestructura en un altre lloc, resulta impossible degut a les especificitats tècniques per les quals es necessita una recta equivalent a un comboi, que són de 750 m de llargada. Així mateix, a part de la geomorfologia pròpia del terreny, aquesta estació i la via del tren es situen estratègicament entre dues zones industrials que podran utilitzar-la per al transport de mercaderies, disminuint el trànsit de camions, i per tant en última instància millorant la qualitat del medi atmosfèric tan de Valls, a nivell local, com de l’Alt Camp i del Camp de Tarragona en un àmbit



regional més ampli.

Ubicació dels creixements

La ubicació dels àmbits de creixement residencial amb continuïtat del nucli urbà de Valls, a la zona de llevant i ponent d’aquest, establint els torrents de Valls com a eix central i artèries verdes de la població, es considera la més idònia donades les característiques morfològiques actuals de la ciutat, així com la situació dels àmbits de creixement ja plantejats en el planejament vigent.

D’altra banda el creixement industrial es concreta en la compleció de l’actual polígon industrial de Valls fins al torrent del Catllar, tenint en compte el separador urbà entre aquest polígon i el del Pla de Sta. Maria, marcat pel PTPCT.

Globalment els sòls urbans i urbanitzables han augmentat des de l’any 1988 fins l’any 2010 en un 17,86 %. Si es compara el que es planteja a l’Avanç de planejament, respecte del planejament vigent de l’any 2010, s’observa que existeix un increment de 51,4 ha, que representa un augment del 6,87%, i que suposa un total de 798,52 ha qualificades com a sòls urbans i urbanitzables, en comparació de les 747,12 del planejament vigent, a l’any 2010.

Els creixements previstos a l’Avanç de planejament, sumats als sòls urbans existents, representen el 14,44 % del terme municipal de Valls. Es considera que aquest increment tant lleu dels sòls urbans i urbanitzables comporta alhora un augment molt substancial de la compacitat del municipi, així com una millora en la mobilitat local i regional de Valls.

D’altra banda com a punt més important des de l’avaluació ambiental estratègica, s’ha optat per situar la zona d’ampliació residencial a llevant i a ponent dels torrents de Valls (zones est i oest del municipi), deixant lliure la part ambientalment més important, que és la situada en la part sud, en l’aiguabarreig dels torrents, per tal de protegir des d’un punt de vista agrari i paisatgístic aquesta zona d’elevat interès, i que ha estat avaluat en l’estudi dels criteris d’ordenació del sòl no urbanitzable, com d’una zona d’especial protecció agrària, ambiental i paisatgística.

Per altra part, les noves entrades viàries per Valls, de la qual la més important serà en el nus de la futura A-27 amb la carretera d’Alcover, donen més força a la opció d’aquest creixement que deixi lliure la part sud de la població. En contraposició, els terrenys proposats d’ampliació, no tenen tant d’interès des d’un punt de vista ambiental, i a més compacten la ciutat i permeten integrar els Torrents de Valls de forma definitiva com a importants artèries verdes per a la població.

Equipaments i zones verdes

Pel que fa a les zones verdes, el nou planejament pretén incrementar en 487,892 m2, l’actual superfície, que és de 499,517 m2. Això significa un augment del 97,67 %, respecte el planejament vigent. A més a més, aquestes noves àrees estaran situades principalment a les zones confrontades amb els torrents del Catllar (a la banda de llevant) i del Sant Pou (a la banda de Ponent), integrant els torrents dins del nucli urbà de Valls, sense oblidar els espais intersticials del torrent central de la Xamora, tal com s’ha descrit.

Pel que fa als equipaments, l’Avanç de Pla preveu la creació de 186.802 m² en sectors a desenvolupar, que s’afegiran a 367.600 m² en sòl urbà consolidat actuals

Ordenació del Sòl No Urbanitzable

Pel que fa al sòl no urbanitzable, la proposta de planejament preveu la



seva zonificació tenint en compte la legislació sectorial ambiental respecte els espais naturals protegits, així com el que estableix el PTPCT respecte els sòls de protecció especial, territorial i preventiva.

D’altra banda, la proposta de planejament de l’Avanç té en compte els estudis sobre el sòl no urbanitzable realitzats per AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL, que han permès dues categoritzacions respecte la sensibilitat ambiental i les classes agrològiques del sòl no urbanitzable del terme municipal de Valls.

Es considera doncs que el nou planejament preserva els actius ambientals i paisatgístics de Valls i que permet alhora el desenvolupament de les activitats rurals i agràries.

En resum doncs, el desenvolupament de noves àrees de creixement permetrà augmentar la qualitat i la compacitat de l’entorn urbà, i entre altres aspectes, dotant-lo de més zones verdes i espais lliures i millorant-ne la mobilitat. També permetrà preservar les zones d’interès natural presents al municipi com és la part pertanyent a la Xarxa Natura 2000, els nombrosos cursos d’aigua, així com els hàbitats d’interès comunitari classificats al municipi, alhora que permetrà preservar les zones agrícoles d’interès. També contribueix a mantenir el llegat històric i cultural del poble ja que el POUM inclourà un catàleg de masos i de patrimoni.

D’altra banda i com a punt més sensible el POUM permetrà la recuperació dels Torrents de Valls, integrant-los dins de l’àmbit urbà esdevenint la zona verda per excel·lència de la ciutat, acomplint així una reivindicació històrica de la població vallenca respecte el medi natural del seu terme.

Per tant, es considera de forma preliminar que l’Avanç del POUM de Valls és coherent amb els objectius de creixement urbanístic sostenible que emanen del Decret Legislatiu 1/2010 i que es dóna compliment a les normatives sectorials i territorials d’àmbit superior.



CRÈDITS

COMPOSICIÓ DEL PLE EN L’ELABORACIÓ DEL POUM GRUP MUNICIPAL CIU:

Albert Batet Canadell

Maria Carme Mansilla Cabré

Martí Barberà Montserrat

Jordi Garcia Ventura

Judit Fàbregas Gaya

Joan Carles Solé Estil·les

Assumpció Casañas Pareta

Eduard Gonzàlez Ribas

Maria Dolors Farré Cuadras

Manel Odina Roig

Albert Bigorra Sugrañes

Bàrbara Flores Vela

Enric Garcia Carmona

GRUP MUNICIPAL PSC:

Rosa Maria Ibarra Ollé

Jaume Tous Rubio

Manel Ordoño Ferré

GRUP MUNICIPAL CUP:

Gerard Nogués Balsells

Jordi Escoda Cusidó

Lurdes Quintero Gallego

GRUP MUNICIPAL PP:

Francesc Caballero Ristol

GRUP MUNICIPAL ERC:

Jordi Cartanyà i Benet

JORNET – LLOP - PASTOR, S.L.P, ARQUITECTES: Sebastià Jornet i Forner arquitecte director del Pla

Carles Llop i Torné doctor arquitecte

Joan Enric Pastor arquitecte

Gabriel Jubete i Andreu arquitecte coordinador del Pla

Anna Jubete i Bascompte estudiant d’arquitectura

Joan Ferré i Lou estudiant d’arquitectura

Anna Pastor i Fernández arquitecte

Mònica Beguer i Jornet arquitecte

Xavier Matilla Ayala arquitecte

Eduard Antorn i Monseny arquitecte

Mireia Valls i Gil-Vernet arquitecte

Maria Camila Acosta Amador arquitecte

Albert Mampel i Cava estudiant d’arquitectura

Èlia Hernando Navarro arquitecte

Josep Cullell i Maynou arquitecte

Lorena Rius i Verdaguer arquitecte

Isabel Lacasa i Til administrativa

SERVEI DE PLANEJAMENT DE L’AJUNTAMENT DE VALLS

Sílvia Caire assessora jurídica

Marc Vidal arquitecte

Jaume Gironés arquitecte

Sergi Ramon enginyer

Jordi Rubio delineant

Cecília Salvany delineant

Xavier Borrell delineant

Marga Ollé delineant

Joan Plana cap de premsa

Carme Retamero administrativa



COL·LABORADORS

ASSESSORAMENT JURÍDIC ADVASS, advocats associats

Àngels Gil-Vernet i Huguet, advocada

PLA LOCAL D’HABITATGE. MEMÒRIA SOCIAL

Montse Mercadé, geògrafa

PLA DE MOBILITAT. ESTUDI DE MOBILITAT GENERADA MCRIT, SL

Andreu Esquius, enginyer de camins

Judith Requena, ambientòloga

CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS. INVENTARI D’ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL RÚSTEC Sònia Roca i Domingo, arquitecte

Marc Moncunill Rovira

Francesc Murillo Galmany, historiador

Sònia Vaquer Basora, geògrafa

ESTUDI DEL SÒL RÚSTEC I DELS TORRENTS. DOCUMENTACIÓ AMBIENTAL AGRO-3

Francesc Primé Vidiella, enginyer agrònom

Pau Gallés Clarà, ambientòleg

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Mirada local SL

Francesc Coral Prades, consultor polític

Ignasi Roche Vallès, consultor polític

112_Mem ord avanç POUM Valls

Documents

Transcript of 112_Mem ord avanç POUM Valls