Pv1tecno u06 materials - la fusta (2010-11)web

1

Introducció a laTecnologia

1r E.S.O.Curs 2010-11Primera versió 2007-08

Àrea de tecnologia

2

BLOC 1: Tecnologia

UNITAT DIDÀCTICA 1: QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?1.1 Els inicis de la tecnologia1.2 Què és la tecnologia?1.3 Els efectes de la tecnologia

1.4 Fases d’un procés tecnològic1.5 La ciència i la tecnologia1.6 Cronologies avenços tecnològics importants

EX1

UNITAT DIDÀCTICA 2: EL DIBUIX TÈCNIC2.1 El dibuix tècnic2.2 Mesures

2.3 Estris de dibuix2.4 Tipus de representacions gràfiques2.5 CAD (Dibuix Assistit per Ordinador)

UNITAT 3: REPRESENTACIÓ GRÀFICA3.1 Tipus de representacions gràfiques3.2 L’esbós, el croquis i el plànol3.3 Introducció als sistemes de representació gràfica3.4 Sistema dièdric

3.5 Sistema axonomètricEX2 – Fi TR1

3.6 L’acotament

Tecnologia I - IntroduccióUNITAT 4: PROJECTE DE CONSTRUCCIÓFases d’un procés tecnològicLa memòriaDibuixos del projecte (disseny)El diari de treballUNITAT 5: MATERIALS: INTRODUCCIÓ I PROPIETATS5.1 Materials diferents per a èpoques diferents5.2 Propietats

UNITAT 6: LA FUSTA6.1 Característiques de la fusta6.2 Tractament de la fusta6.3 Arbres que proporcionen diferents tipus de fusta6.4 Tipus de fustes naturals6.5 Fusta transformadaEX3 – TR2

UNITAT 7: PLÀSTICS7.1 Característiques dels plàstics7.2 Termoplàstics i Termoestables7.3 Sistemes per donar forma als plàstics7.4 Reciclatge7.5 Tipus de plàsticsUNITAT 8: METALLS8.1 Característiques dels metalls8.2 Metalls fèrrics8.3 Metalls no fèrrics

BLOC 2: Informàtica

3UNITAT DIDÀCTICA 6: LA FUSTA RESUM

Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat

toves(fulla perenne)

altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium

albeca duramenescorça

medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i

Prepirineus importació

serradura (taulons)

cel·lulosa(paper/fibres)

desenrotllament

(planxes)

tractament químic

assecat infestacions

resistència

taulonsllistonsplanxes

natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines

pi negre pi roig avet pollancre roure castanyer faig alzina

fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals

Fullola o xapa de fusta

Tauler d’aglomerat

Tauler de contraplacat

fusta trinxada i cola

làmina molt prima

fulloles encolades

4UNITAT DIDÀCTICA 6: LA FUSTA

6.1 Característiques de la fusta

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat

altahigroscopicitat

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

La fusta ha estat un dels materials bàsics en la història de la tecnologia (per fer foc, per fer mànecs de destrals, carros, habitatges, arades..) És un material d’origen vegetal que s’obté dels arbres constituïda fonamentalment per cel·lulosa, lignina, sals minerals, resina i aigua.Una de les característiques particulars de la fusta és la seva higroscopicitat, capacitat per absorbir o desprendre humitat. A més, és un material que té una densitat baixa.

5

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat

altahigroscopicitat

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

UNITAT DIDÀCTICA 6: LA FUSTA

L’element principal de la constitució de l’arbre són les seves cèl·lules que formen fibres, que donen lloc als teixits. El conjunt de teixits s’anomena massa llenyosa. Segons l’espècie d’arbre les fibres poden ser més curtes o llargues i formen el que s’anomena les vetes de la fusta.


Corte ampliado de una madera porosa, mostrando los vasos

conductores, los feixes de hebras y la diferenciação entre anillos anuales


Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)


desenrotllament

(planxes)

tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades


El diàmetre del tronc creix afegint noves capes de cèl·lules que formen els anomenats anells de creixement. Cada anell està constituït per la fusta que es forma a la primavera-estiu , en els climes temperats. Aquest és un sistema per saber els anys que té un arbre.

6.1 Característiques de la fusta superfície

transversal

càmbium

albeca

duramen

escorça

superfícietangencial

superfícieradial

albeca

duramen

escorça

floema


6.1 Característiques de la fusta • albeca

Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l'escorça.

• càmbiumTeixit degut el creixement secundari en gruix dels vegetals.

• duramenCor o part més interna del tronc d'un arbre constituïda per les fibres més antigues i dures.

• escorçaPart externa de les plantes llenyoses

• floemaPart del tronc format per les fibres i cèl·lules que condueix la saba.

• medul·laPart més interna del duramen.

• saba Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.


6.1 Característiques de la fusta • albeca (1)

Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l'escorça.

• càmbium (2) Teixit degut el creixement secundari en gruix dels vegetals.

• duramen (5) Cor o part més interna del tronc d'un arbre constituïda per les fibres més antigues i dures.

• escorça (3+4) Part externa de de les plantes llenyoses

• floemaPart del tronc format per les fibres i cèl·lules que condueix la saba.

• medul·la Part més interna del duramen.

• saba Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.


Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)


desenrotllament

(planxes)

tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades


La fusta natural procedeix dels arbres i d’ella se n’obtenen taulons, llistons, planxes, etc. La millor fusta, o la més dura, s’obté del cor de l’arbre. La fusta, actualment, també s’utilitza per a fabricar pasta de cel·lulosa, per a fer paper o fibres tèxtils com ara el raió.


12

Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

especejament

escorçament

tala

serradura (taulons)


desenrotllament

(planxes)

tractament químic


resistència


natural

artificial


El procés d’obtenció de la fusta segueix les següents fases: tala, escorçament (eliminació de les branques i l’escorça), l’especejament que es fa de maneres diferents segons pel que es vulgui aprofitar el tronc, serradura (per obtenir taulons) o desenrotllament (per obtenir planxes molt fines) i l’assecat de la fusta (que es pot dur a terme de manera natural o artificial).En moltes ocasions també es procedeix al tractament químic de la fusta per evitar les infestacions i millorar la seva resistència.

6.2 Tractament de la fusta


Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)


desenrotllament

(planxes)

tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades


La fusta té tres inconvenients com a material per construir objectes:


• La humitat

• La putrefacció

• El corcat

La humitatLa deforma, per això el primer que es fa la fusta és assecar-la.




• La humitat

• La putrefacció

• El corcat

La putrefaccióCaldrà que la fusta estigui en llocs ben ventilats per a evitar que s’hi facin fongs, tanmateix es pot aplicar algun tractament de protecció




• La humitat

• La putrefacció

• El corcat

El corcat La fusta és atacada per insectes i corcs, la seva actuació consisteix en deixar els ous a la fusta de manera que les larves poden anar-se menjant l’arbre pel seu interior, es pot prevenir amb pintures i vernissos especials.


Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)


desenrotllament (planxes)

tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades


Les toves acostumen a ser d’arbres de fulla perenne com el pi, el cedre, l’avet o el bedoll, són menys denses i, per tant, més fàcils de treballar. També hi ha tipus de fustes semidures, fines...

6.3 Arbres que proporcionen diferents tipus de fusta

MATERIALS: LA FUSTA


dures(fulla caduca)

semidures fines

N’hi ha de molts tipus i diverses procedències. A grans trets podem classificar les fustes com a dures o toves. Les dures provenen d’arbres de fulla caduca com el roure, el faig o l’alzina, són pesant i forts i costen de treballar.


6.3.1 La fusta a Catalunya Gairebé tots els boscos es troben localitzats als Pirineus i Prepirineus amb arbres com el pi negre, el pi roig, l’avet, el faig, el roure, el castanyer, el pollancre i l’alzina. Però amb la fusta d’aquests boscos no n’hi ha prou per cobrir les necessitats, se n’ha fer importació.

6.3 Arbres que proporcionen diferents tipus de fusta

MATERIALS: LA FUSTA


CatalunyaPirineus i


dures(fulla caduca)

semidures fines

20

MATERIALS: LA FUSTA


CatalunyaPirineus i


dures(fulla caduca) Coníferes

semidures fines

pi negre pi roig avet pollancre roure castanyer

faig alzina

fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals


6.4.1 Coníferes Són plantes llenyoses de tronc ramificat, de fulles petites, sovint articulars, i de flors d'estams esquamiformes o peltats, que comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals:

6.4 Tipus de fustes naturals

• Pi [roig] (Pinus Sylvestris)també: Pi Flandes, Pi Nòrdic

• Avet (Abies albe-Sapin epicea)

• Melis o pi groc (Pinus Tadea)també: Pi Tea, Pi Mobila.

6.4.2 Arbres tropicals En els boscos tropicals, en una sola hectàrea podem arribar a trobar fins a cinquanta tipus diferents de fusta, això ens permet fer-nos una idea de la gran riquesa forestal que representen les selves tropicals. :

• Balsa (Ochroma lagopus)

• Banús (Diospyros ebenum)

• Caoba (familia Meliaceae )


6.4 Tipus de fustes naturals Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)



tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


faig alzina

fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades




Pi [roig]Fusta de color blanc, groc, amb vetes de tons vermellosos (de Flandes, negre, garric). És una fusta molt resinosa i olorosa.És una fusta tova de llarga durada, s’utilitza en la construcció i mobiliari.


• Avet(Abies albe-Sapin epicea)• Melis o pi groc (Pinus Tadea)

també: Pi Tea, Pi Mobila.

DENSITAT.- 500-520-540 Kg m3.DURESA .- 2.0 Semidura.PROCEDÈNCIA.- Ddistribuït per el nord d'Àsia i Europa.APLICACIONS.- Mobiliari i Decoració. Fusteria d'interior. Encadellats i motllures. Bigues i estructures. Contraxapats i taulers estructurals.




AvetFusta de color clar i amb nusos molt durs. És poc resistent i té poques aplicacions industrials, tot i que es pot fer servir a objectes d’interior.


• Avet(Abies albe-Sapin epicea)

• Melis o pi groc (Pinus Tadea)també: Pi Tea, Pi Mobila.

DENSITAT.- 420 – 480 Kg/m3.DURESA .- 1,5 Molt tova.CONTRACCIÓ.- Poc nerviosa.PROCEDÈNCIA.- Es troba a l’Est dels EE.UU. i Canada.APLICACIONS.- Fusteria d’interior. Marqueteria i joguines. Xapa per recobriments decoratius.




Melis o pi grocFusta de color marró. Procedeix del pi pinyoner del Canadà. És una fusta dura, resinosa, compacta i resistent als atacs d’insectes. S’utilitza molt en construccions d’intempèrie.


• Avet(Abies albe-Sapin epicea)• Melis o pi groc (Pinus

Tadea)també: Pi Tea, Pi Mobila.

DENSITAT.- 400-450-500 Kg m3.DURESA.- Semidura.PROCEDÈNCIA.- Sud-est dels U.S.A. entre Virgínia i Texas.APLICACIONS.- Mobiliari i decoració, fusteria d'interior, encadellats i motllures, bigueria i estructures, contraxapats i taulers estructurals, portes, terres i escales, i construcció naval.




BalsaFusta de color blanc pàl·lid.És una fusta lleugera i fàcil de treballar, però molt poc resistent (treballs de maquetisme...)



• Caoba (familia Meliaceae )

DENSITAT.- 130 y 160 kg/m³DURESA.- alta resistència a comprensió PROCEDÈNCIA.- selva subtropical de Centre Amèrica APLICACIONS.- Aïllaments tèrmic i acústics, maquetes d’avions i arquitectura, pales de petits i mitjans aerogeneradors.




Banús Fusta de color negre, pesant (no sura), massissa , molt dura, inatacable pels insectes. És una fusta molt preuada en la construcció de mobles de qualitat (d’aquí ve el mot d’ebenista)



• Caoba (familia Meliaceae )DENSITAT.- 1,2 - 1,5 t/m³

DURESA.- De las més dures i pesades del mon (no flota)CONTRACCIÓ.- MínimaPROCEDÈNCIA.- dos tipus de especies la asiàtica (India i Sri Lanka) i la africana (Àfrica del sud) APLICACIONS.- Fabricació d’instruments de vent (clarinets, oboes, corns anglesos) i mobles fins.




CaobaFusta de color roig fosc, admet poliments de gran vistositat. És fàcil de treballar i es pot corbar. Té una bona aparença i una estabilitat excel·lent, el que la fa molt apta per a mobiliari de qualitat.



• Caoba (familia Meliaceae )DENSITAT.- 700-830 Kg/m3.

DURESA.- Dura.CONTRACCIÓ.- Nerviosa.PROCEDÈNCIA.- Àfrica Central, principalment en Camerun i Gabon.APLICACIONS.- Mobiliari i Decoració de qualitat. Fusteria d'interior i exterior. Terres, escales i revestiments.

29

MATERIALS: LA FUSTA

Fusta transformada





En moltes ocasions la fusta natural tallada no es pot treballar directament, ja sigui per les seves dimensions (por petita o molt estreta), o per les seves propietats. És per això que la podem elaborar i transformar en diferents presentacions. Les més habituals són:

6.5 Fusta transformada

• El Tauler d’aglomerat

• La Fullola o xapa de fusta

• El Tauler de contraplacat




El Tauler d’aglomeratCompost per encenalls i bocins de fusta trinxada, barrejada amb cola i premsat a molta pressió. És molt resistent a les deformacions sinó s’exposa a ambients humits. Té poc cost , ja que s’aprofiten restes de fustes de poca qualitat Es fa servir molt per a fer mobles. L’acabat pot ser una capa de pintura, un recobriment de plàstic o de xapa de fusta d’alta qualitat i decorativa.

• El Tauler d’aglomerat






La Fullola o xapa de fustaÉs una làmina de fusta de qualitat, molt prima, tallada amb unes ganivetes molt exactes i que s’utilitza per recobrir superfícies de menys qualitat o valor decoratiu.

• La Tauler d’aglomerat






El Tauler de contraplacatConsisteix en fulloles encolades amb les fibres perpendiculars entre elles per evitar les deformacions. E número de fulloles dependrà del gruix desitjat. El resultat és un producte molt resistent i molt difícil de deformar. S’utilitza per la construcció de portes i plafons.

• La Tauler d’aglomerat




Tractament

MATERIALS: LA FUSTA

origen vegetal

baixa densitat


altahigroscopicitat

especejament

sals minerals

resina

cel·lulosa

lignina

aigua

massa llenyosa

vetes de la fusta

càmbium


medul·la

escorçament

tala

humitat(deforma)

CatalunyaPirineus i


serradura (taulons)



tractament químic


resistència


natural

artificial

putrefacció(fongs)

corcat(insectes)

dures(fulla caduca)

Fusta transformada

Coníferes

semidures fines


faig alzina

fustes naturals

Pi [roig] AvetMelis

BalsaBanúsCaoba

Arbres tropicals





làmina molt prima

fulloles encolades


34UNITAT DIDÀCTICA 3: REPRESENTACIÓ GRÀFICA

RESUM

Pv1tecno u06 materials - la fusta (2010-11)web

Education

Transcript of Pv1tecno u06 materials - la fusta (2010-11)web