L’Iraq o com superar tres guerres, un embargament, unadictadura i una ocupació / postguerra i pau a l’antigaIugoslàvia: els riscos d’un abandonament internacionalprematur / Nicaragua, de la revolució sandinista a la crisidel cafè, Carmel Montllor / Kapuscinski: “cal una actitudactiva”, Carles Cascón / reflexions després d’una guerra

p u b l i c a c i ó d e l a l l i g a d e l s d r e t s d e l s p o b l e s

núm. 27/2003

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

El procés d’integració de Solidaritat amb Centramè-rica - SAC en la Lliga dels Drets dels Pobles ha con-clòs de forma satisfactòria i ara el SAC ja és un grupde treball de la Lliga.

L’evolució del món associatiu, els nivells actuals d’e-xigència de la nostra societat i la limitació de recursospropis, junt amb la voluntat d’assegurar la continuïtatde les coses positives que el SAC havia aconseguitdesprés de 17 anys d’existència com a entitat, va ferplantejar la necessitat d’integració en una organitza-ció més gran que compartís els mateixos principis.

En el context de Sabadell i tenint en compte que elSAC sempre havia centrat la seva activitat en l’àmbitlocal, els seus membres vam creure que l’entitat méspropera als nostres plantejaments i amb una dimen-sió adequada per afrontar el futur amb una certagarantia era la Lliga dels Drets dels Pobles. Amb laLliga havíem compartit il·lusions, objectius, treball enequip i un contacte força proper, la qual cosa feia queel coneixement mutu fos important.

Creiem que aquest procés d’integració, que hem asso-lit de forma satisfactòria, és important perquè contri-bueix a reforçar el moviment associatiu local en l’àm-bit de la solidaritat, en un moment en què resultanecessari ajuntar esforços per aconseguir una capaci-tat d’incidència més gran. La diversitat resulta posi-tiva, però a cops l’existència de moltes petites entitatsfa que es dediquin recursos importants a mantenir“vives” organitzacions que, per les exigències de lasocietat actual, tenen moltes probabilitats de no sub-sistir a mitjà termini. Els continguts ideològics, elsobjectius fixats i la il·lusió compartida són elementsfonamentals de qualsevol entitat, però en el mónactual, tot això, sense un cert nivell de treball profes-sional i de disponibilitat de recursos econòmics, ja noés suficient per garantir la capacitat d’incidència i lacontinuïtat en el temps.

Des d’aquestes línies donem les gràcies a la resta decompanys i companyes de la Lliga per la seva bonaacollida i ens comprometem a aportar el nostre esforçper assolir els objectius que conjuntament ens hemfixat, per tal de contribuir a la construcció d’un mónmés just i solidari.

Des de la junta

2

SumariSumariDes de la junta... 2Carmel Montllor

OpinióL’Iraq o com superar tres guerres,un embargament, una dictadurai una ocupació 3Raül Romeva

Retalls de premsa 5

BalcansPostguerra i pau a l’antiga Iugoslàvia:els riscos d’un abandonamentinternacional prematur 6Raül Romeva

Amèrica LlatinaNicaragua, de la revolució sandinistaa la crisi del cafè 9Carmel Montllor

ÀfricaKapuscinski: "cal una actitud activa" 11Carles Cascón

ÀfricaCosta d’Ivori 13Grup d’Àfrica Negra

OpinióReflexions per després d’una guerra 14Joan Brunet i Mauri

LligaRevistes i publicacions que rebem a la Liga 16

BibliotecaBibliografia destacada 18

Activitats de la Lliga 19

Revista PapersEdita Lliga dels Drets dels PoblesTiratge 1.500 exemplarsData d’edició Juliol de 2003Consell de Redacció Rita Huybens, Albert Roig, Isabel

Ruíz, Salvador Sort, Neus Morgui i Xavi Zulet.

Revista trimestralDisseny i Impressió Impremta Dit i fetRevisió Lingüística del català Consorci per a la

Normalització Lingüística

LLIGA DELS DRETS DEL POBLESAdreça Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch)

08208 SABADELLAdreça Postal Apartat de Correus 2045

08200 SABADELLTelèfon i Fax 93 723 71 02Pàgina Web www.lligadelsdretsdelspobles.orgAdreça electrònica info@lligadelsdretsdelspobles.orgHorari d’atenció De dilluns a divendres de 17 a 21 hal públic

Disposem d’una biblioteca especialitzada en: drets humans,desenvolupament, cultura de pau, política, pobles indígenes,món àrab i musulmà... on trobaràs informació alternativa ala dominant. Pots consultar el fons bibliogràfic a la nostraweb. L’horari de consulta del biblioteca és de dilluns adivendres de 17 a 21 h.

La Lliga dels Drets dels Pobles no comparteix necessà-riament,l’opinió dels autors dels articles publicats en la revista.Respectem la llengua original en que s’han escrit els articles.

La Lliga dels Drets dels Pobles agrairà la reproducció idivulgació dels continguts d’aquesta sempre i quan se citi la font.

Fotografia de portada: Manifestació en contra de la guerrad’Iraq als carrers de Londres.

Carmel Montllor Nogués

amb la col·laboració de:

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

opinió

Des de la independència (1932),l’Iraq només ha conegut una monar-quia importada i imposada i reiteratscops d’estat. L’any 1968 un d’aquestscops d’estat va permetre instaurar elgovern del partit Baaz i, amb eltemps, la dictadura de Saddam Hus-sein. La contundència de Hussein esveuria refermada de seguida: primeramb la massacre de juliol del 1979,que en realitat va suposar un nou copd’Estat dins del propi partit ja que lesvíctimes de la matança eren conside-rats ‘traïdors’; després amb la sag-nant guerra contra l’Iran, en què escalcula que van morir entre 100.000 i250.000 persones —en el segon cass’inclou els kurds assassinats pelrègim de Hussein— i prop d’unes300.000 persones més de l’Iran. Enambdós episodis Hussein es va bene-ficiar de la inhibició de l’URSS i delsuport explícit de bona part de lespotències occidentals i del món àrab.Prop de 29 països li subministravenarmes i nou més van fer d’interme-diaris perquè Bagdad les poguésaconseguir. Molts d’aquests païsosformaven part de la coalició interna-cional que l’any 1991 va obligar l’I-raq a abandonar l’emirat de Kuwait,que acabava d’ocupar per la força.L’antic aliat, s’havia convertit en unincòmode, i fins i tot cruel i sangui-nari, enemic.

Des de llavors, la misèria i el pati-ment han estat la norma en la pobla-ció iraquiana. I dotze anys d’embar-gament van portar la situació fins a

nivells gairebé insostenibles per a lapoblació civil, mentre la dictadura,un cop més, utilitzava en beneficipropi el programa Petroli per ali-ments impulsat des de 1995 per lesNacions Unides.

Amb aquests antecedents, i en uncontext internacional claramentmarcat pels efectes dels atemptatsde l’11 de setembre del 2001 contraels Estats Units, les raons que vanesgrimir els defensors de la darreraacció aliada sobre l’Iraq (de 20 demarç a 1 de maig del 2003) van ser

fonamentalment tres: a) les rela-cions del règim de Saddam Husseinamb el terrorisme internacional,sobretot amb la xarxa Al-Qaida; b)la possessió d’armes de destrucciómassiva no declarades pel règim ira-quià (i l’amenaça que aquest fetsuposava per a la regió), i c) la cons-tant i flagrant violació dels dretshumans a la qual el règim iraquiàestava sotmetent la població.Tanma-teix, a hores d’ara les raons a) i b) nohan estat encara provades, mentreque la raó c) és lamentablement unaconstant en molts altres països alsquals Estats Units no dubta a oferir-los suport de tota mena. En aquestsentit, són ja nombrosos els treballsque defensen que les veritablesraons que van dur els governs delsEstats Units i del Regne Unit a

3

L’Iraq o com superar tres guerres,un embargament, una dictadurai una ocupació

El país és esclau de l’especulació internacional

La població iraquiana viu impotent les decisions i accions del seus dirigents així comles dels governs i multinacionals estrangers interessats en controlar la zona

Dotze anys d’embarga-ment van portar lasituació fins a nivellsgairebé insostenibles

encapçalar l’atac sobre l’Iraq sónben diferents a les manifestadesamb tanta profusió a través dels mit-jans. Per tant, algunes de les raonsno esmentades tindrien més a veureamb la següent llista: 1. Establir unsubstitut militar i polític de l’AràbiaSaudita a la regió (els perpetradorsdels atemptats de l’11-S eren majori-tàriament de nacionalitat saudita isón també nombroses les sospitessegons les quals aquest país hauriaproporcionat suport a les activitatsd’Al-Qaida arreu); 2. Establir unaccés al petroli iraquià en substitu-ció del de l’Aràbia Saudita; 3. Allibe-rar Israel de “l’amenaça iraquiana” ienfortir el règim de Tel Aviv en rela-ció amb el conflicte amb Palestina.

Fer aquesta lectura analítica delsantecedents i de les raons que vandur a l’enfrontament armat resultaclau per entendre l’actual fase, consi-derada ‘oficialment’ com apostbèl·lica. Hi ha tres motius quesolen definir el final d’una fasebèl·lica i l’inici d’una de postbèl·lica:per una banda, la signatura d’unacord de cessament de les hostilitats(o en el millor dels casos, acord depau); per l’altra, la victòria d’una deles parts contendents sobre l’altra oles altres, i encara una tercera possi-bilitat, deguda al cansament/fatigade les parts contendents. En el cas del’Iraq és força evident que estem par-lant del segon escenari. La data quede manera oficial estableix l’inici dela fase postbèl·lica, l’1 de maig del2003, va ser decretada pel presidentGeorge W. Bush a bord del portaa-vions Abraham Lincoln, si bé Bushva evitar utilitzar el terme victòria, iva preferir parlar de finalització deles principals activitats de combat,bàsicament perquè parlar de victòriali hauria suposat acceptar aixímateix l’estatus de potència ‘ocupant’i els compromisos internacionals queaquest fet suposa des del punt de

vista legal, tal com estan establertsen la Convenció de Ginebra.

En aquest context, per tant, la reha-bilitació postbèl·lica, entesa no comuna acció destinada a retornar a lasituació prèvia a l’esclat de la guerra,sinó com una suma d’accions a curt,mitjà i llarg termini que permetinconstruir una societat i un estat sos-tenibles i compromesos amb la pau,la democràcia i el ple i absolut res-pecte dels drets humans, s’endevinacomplexa, ja que no es tracta nomésde fer front a les conseqüències de 40dies d’accions militars, sinó també ales seqüel·les que hi han deixat tantla dictadura de Hussein com l’embar-gament internacional.

Certament, la part més visible pelque fa a les dificultats a les quals calfer front és la manca de seguretat.Les agressions, robatoris i fins i totatemptats de diversa índole, formenja part del paisatge que les tropesnord-americanes han contribuït adibuixar. En termes de costoshumans, per la seva banda, caldrà ferfront a les necessitats, físiques, psico-lògiques i socials, de les nombrosesvíctimes directes (persones ferides imutilades) així com dels nombrososfamiliars de les gairebé 7.000 perso-nes mortes que s’estima que podriahaver-hi. A més a més, caldrà tenir encompte especialment la situació i lesnecessitats de les dones. L’ajut huma-nitari, per altra banda, pot resultarcada cop més important, en lamesura que no estiguin garantidesunes mínimes condicions sanitàries i

higièniques. També caldrà gestionarel retorn, o almenys el reassenta-ment, de gairebé un milió de perso-nes desplaçades i prop de mig milióde persones refugiades. La recons-trucció física i d’infrastructures solser la dimensió que més fàcilmentatreu recursos exteriors. L’Iraq no ésuna excepció, i el repartiment desucosos contractes de reconstrucciója es va començar a fer abans fins itot que s’acabés la guerra. En canvi,un dels problemes que s’intueix méscomplexos és la transformació de lesestructures i institucions locals demanera que s’estableixin les basesd’una reconstrucció institucionallegítima, plural i transparent. No ésun repte gens fàcil, d’altra banda,donades les importants tensions quehi ha entre diversos grups polítics ireligiosos. Finalment, amb tot aixòconvé no oblidar que la construccióde la pau a l’Iraq està clarament con-dicionada al context regional i inter-nacional. En aquest sentit, és fona-mental que avanci de manera creïblei sostenible el procés de pau per aIsrael i Palestina i que es revisi glo-balment l’anomenada guerra contrael terrorisme de manera que no ser-veixi per justificar en nom seu totamena d’agressions neocolonials id’explotació sense escrúpols delsrecursos d’arreu.

En definitiva, no es tracta de capmanera d’una tasca que pugui pre-tendre’s assolible en pocs mesos opocs anys. Serà un procés llarg i cos-tós que reclama un acompanyamentinternacional sostenible i responsa-ble. D’això dependrà que ens trobemefectivament en una fase postbèl·licao que, al contrari, estiguem de nou enl’avantsala de noves violènciesbèl·liques futures. El temps dirà.

Raül RomevaProfessor investigador de l’Escola

de Cultura de Pau (UAB)

4

opinió

La reconstrucció físicai d’infrastructures solser la dimensió quemés fàcilment atreurecursos exteriors

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

5

La enorme tragedia de la guerra de Iraq,apoyada sin pudor por el Gobierno espa-ñol, no debe hacernos olvidar las nefas-tas consecuencias de la marea negraprovocada por el vertido del Prestige. Hasido éste un hito más de una larga listade desastres y otra demostración de laincapacidad del Gobierno español y laComisión y el Consejo europeos paraimpedir la repetición de estas tragediassociales y ambientales. Una y otra vez seconstata la falta de medidas preventivaseficaces, la ausencia de planes de acciónprevios, la escasez de recursos, la inope-rancia... En el caso del Prestige laincompetencia del Gobierno español yla Xunta de Galicia ha alcanzado cotasdifícilmente superables.

El Ecologista, nº 35, primavera 2003

En todo el mundo la nueva cultura delagua está logrando hacerse oír. En laCumbre de Johannesburg las redes ciuda-danas obligamos a los gobiernos a pro-clamar que el agua es un derechohumano básico, y admitir que un tercio dela Humanidad no tiene aún acceso a ellaen buenas condiciones. Por todo el orberesuena un mismo clamor. ¡El agua nopuede ser una mercancía! ¡El agua es unbien común que compartimos todos loshumanos con los demás seres vivos!

Mientras eso se ha dicho en Johannes-burg, el presidente de Estados Unidos,que ha boicoteado la cumbre y se hanegado a ratificar sus protocolos, ha ini-ciado la guerra en Iraq. Es una guerra porel petróleo, claro, y también por el agua.Iraq tiene las segundas reservas mundia-les de crudo, y los dos ríos más importan-tes de Oriente Medio. Mientras resuenantambores de guerra, el “chapapote”de lasplayas gallegas nos recuerda qué haydetrás de todo eso. La guerra permanentecontra la Naturaleza, declarada por unsistema económico insostenible que

quiere reducir el mundo a pura mercan-cía, conduce a la guerra de los ejércitoscontra los pueblos.

El Ecologista, nº 35, primavera 2003

Muchas imágenes televisivas sobre lamarea negra provocada por el Prestige ysus consecuencias pasarán sin duda a laantología histórica de las manipulacionesicónicas, como cuando la Televisión deGalicia mostraba playas esplendorosas enmedio del desastre, o cuando el directorde informativos de RTVE, Alfredo Urdaci,se refugiaba de las protestas de los ciuda-danos trasladando el plató a un crucerode la Armada, sin advertir las consecuen-cias semióticas de tales tomas. En el con-texto de los preparativos entusiastas delGobierno español a favor de la guerracontra Bagdad podemos incluir la cen-sura en directo de la cobertura por TVE dela gala de los Goya y su intento de oculta-miento de las protestas de actores y cine-astas contra la guerra en sus resúmenesinformativos; los esfuerzos de documen-tación audiovisual que complementabanlas declaraciones de Powel en la ONU condibujos animados que simulaban a solda-dos iraquíes escondiendo armamento(TVE-1), o las imágenes de videoteca deFelipe González en la anterior guerra del

Golfo para ilustrar declaraciones deAznar; los rótulos con declaraciones delmismo personaje sobre la pantalla quereflejaba el primer debate parlamentariosobre la guerra; el ocultamiento de lasprotestas pacifistas en otros aconteci-mientos como la pasarela Gaudí; la faltade cobertura en directo de la gigantescamanifestación contra la guerra o de lacelebrada en apoyo de “Nunca Máis”, eincluso la asunción por los locutores delmensaje bélico que algunos espectadoreshan denunciado en la prensa (A3 TV:“noticia buena”: Turquía acepta el paso delas tropas estadounidenses; “noticiamala”: Rusia y China creen todavía que sepuede parar la guerra).

Pero los informativos han sido tan sólo lapunta de lanza de toda una estrategia decontraprogramación que abarca horariosmuy diversos: desde el uso de la gala OT(también marcada por las protestas anti-guerra) contra “Nunca Máis”, hasta laemisión de documentales sobre “los ami-gos de Sadam”o sobre el “Bioterror”, o elÁntrax, o la noche temática especialsobre el “Cerco a Sadam”, en lo que aveces podemos calificar de auténtica tele-visión terrorista (generación de terror).

Enrique Bustamante,Le Monde Diplomatique

(edició en espanyol), abril 2003

Retalls de premsaNo olvidamos

La Guerra del Agua La televisión, entiempos de guerra

La manipulació dels informatius de televisió ha quedat palesa en aaquests darrersmesos

balcans

La desintegració de Iugoslàvia, l’i-nici oficial de la qual està datada del’any 1991, quan Croàcia i Eslovèniavan proclamar la seva independèn-cia, però que de fet caldria situarabans, l’any 1989, quan SlobodanMilosevic, en aquells moments pre-sident de Sèrbia, va abolir els esta-tuts d’autonomia de Voivodina iKosova, va suposar el senyal de par-tida de successius episodis de vio-lència bèl·lica.Tanmateix, potser elstres casos més significatius van serBòsnia i Hercegovina (1992-1995),Kosova (1989-1999) i Macedònia(1991-2001), els quals avancen demanera ben diferent en el complexcamí de la rehabilitació postbèl·licai la construcció de la pau, però ubi-cats tots tres en un marc regionalque està obligat a avançar en bloc,si es vol que els processos indivi-duals es consolidin.

En el cas de Bòsnia, en primer lloc,set anys després d’haver-se signatels Acords de Dayton, hi ha encaraimportants dèficits que cal afrontar.D’entrada, malgrat que gairebé unmilió de persones han pogut tornarallà on residien abans de l’esclat dela guerra, són més de 360.000 perso-nes les que segueixen sense poder-ho fer. En molts d’aquests casos lesraons són, per una banda, la por i lainseguretat davant l’hostilitat quepuguin trobar-hi i, per l’altra, lesenormes incerteses en relació ambel futur que allà els espera. No obs-tant això, és pertinent esmentar un

fet que pot tenir importants reper-cussions en termes de lluita contrala impunitat i, fins i tot, de cara afomentar una reconciliació basadaen el perdó i no en l’oblit. Es tractadel resultat fet públic sobre unainvestigació holandesa per esclarirels fets de la matança de Srebrenica(localitat de majoria musulmana onl’any 1995 van ser assassinades7.000 persones, la majoria homes enedat militar, per les forces serbobos-nianes dirigides per Ratko Mladic).L’informe holandès criticava la pas-sivitat amb què varen actuar elscomandaments holandesos encarre-gats de protegir l’enclavament, aixícom també el Secretariat General deles Nacions Unides per no haver

establert una mandat clar de protec-ció a la població civil. El mes demarç del 2003 van donar sepultura a600 d’aquestes víctimes desprésd’haver-los fet les proves d’ADN perdeterminar-ne la identitat. En aquestcontext és en el que està avançant apoc a poc la implementació delsacords de pau i sobretot la construc-ció d’una societat i d’un estat quesigui capaç, per una banda, de supe-rar les tensions internes herevesencara de la guerra i, per l’altra, defer avançar el país cap a una even-tual entrada en la Unió Europea enun futur no gaire llunyà.

Pel que fa a Macedònia, cal destacarque la població va votar massiva-

6

Postguerra i pau a l’antiga Iugoslàvia:els riscos d’un abandonamentinternacional prematur

Els Balcans pateixen una reconstrucció dolorosa

La devastació de la regió balcànica ha deixat una situació de difícil estructuració perles tensions internes que encara perduren

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

7

ment en les eleccions del 15 desetembre del 2002, de les quals vasortir un govern favorable a l’Acordmarc impulsat per la Unió Europea,l’OTAN i els Estats Units a Ohrid,l’any 2001. De fet, la coalició social-demòcrata guanyadora, liderada pelprimer ministre B. Crvenkovski, vaacceptar l’oferiment del líder alba-nès A. Ameti per formar un governconjunt. Tanmateix, la desconfiançaentre ambdues comunitats ésencara força patent i es posa demanifest en les dificultats que hi haa l’hora de fer reformes estructu-rals, per exemple, en les institucionslocals responsables de la seguretat(policia i exèrcit), així com en lesnombroses denúncies relacionadesamb suposades violacions de dretshumans, tals com detencionsil·legals o fins i tot tortures. Pel quefa a l’acompanyament internacio-nal, cal esmentar que el mes demarç del 2003, la Unió Europea vadesplegar a Macedònia la seva pri-mera operació de manteniment dela pau sobre el terreny, i va substi-tuir la Missió Amber Fox, sotacomandament de l’OTAN.

Finalment, la situació potser méscomplexa de les tres esmentades ésla de Kosova, on gairebé tres anysdesprés de l’adopció de la resolució1244 del Consell de Seguretat del’ONU que donava pas a la fase pos-tbèl·lica, un dels principals proble-mes seguia essent precisament lamanca de seguretat, la qual cosaimpedia no només el retorn de per-sones desplaçades i refugiades, sinófins i tot el desplaçament quotidiàde les famílies que hi vivien. Moltes,per exemple, han d’estar encaracontínuament protegides per efec-tius de la KFOR (les forces interna-cionals). A aquesta notable insegu-retat, però, cal afegir-hi també lesimportants necessitats humanitàries

en diversos aspectes. De fet, si bé lesNacions Unides van decidir no ferl’any 2003 una Crida Consolidadad’Ajuda Humanitària per a Iugoslà-via, van mantenir-la excepcional-ment per a la regió de Kosova. Peraltra banda, la manca de garantiesprocessals i la impunitat amb quèactuen molts dels actors localsreclamen amb urgència unareforma de les estructures judicials.Tanmateix, cal esmentar en positiuel fet que tant durant l’any 2002 comen el 2003, s’han detingut nombro-ses persones, tant sèrbies com alba-neses, suposadament responsablesde cometre crims de guerra o contrala humanitat, les quals han estatenviades a l’Haia en espera de serprocessades. Sigui com sigui, undels aspectes que segueix sense tro-bar una resposta satisfactòria per acap de les parts és la qüestió de l’es-tatut de la província. A principi del2003 el Parlament iugoslau va pro-cedir a la dissolució oficial de la finsllavors Iugoslàvia per donar pas aun nou estat federal anomenat Sèr-bia i Montenegro, el qual comptaràamb institucions comunes ambcompetències de defensa, exteriors,comerç internacional i dretshumans. L’any 2006, les dues repú-

bliques integrants de l’Estat federalpodran votar en referèndum si con-tinuen federades o se separen defi-nitivament. La figura de Kosova, noobstant això, segueix sense tocar-se,i es manté de facto dins de Sèrbia.La mort de Zoran Djindjic va contri-buir a incrementar notablement lesincerteses en relació al futur de l’es-tatus de Kosova.

En conclusió, malgrat que tots trescasos segueixen un procés propi iclarament marcat per les tensionsinternes pròpies, el context regionalresulta clau a l’hora de preveure, iprevenir, nous esclats de violència.Només si es consolida l’apostaregional consistent a garantir l’a-vançament de la rehabilitació pos-tbèl·lica a tota la regió, els diferentsestats novells sortints de la desinte-gració de l’antiga Iugoslàvia podranconsolidar un projecte propi desocietat i d’estat. L’acompanyamentinternacional, per tant, segueixessent necessari, malgrat que mol-tes institucions estiguin ja tancantoficines i reduint pressupostos.

Raül RomevaInvestigador de l’Escola

de Cultura de Pau (UAB)

Kosova rep ajuda humanitària mentre els governs no aconsegueixen preveure comserà el futur més immediat

Molts de nosaltres vam descobrirNicaragua a la segona meitat delsanys setanta, quan el país es debatiaentre el domini despòtic i cruel de lafamília Somoza i la lluita armadad’un grapat de joves idealistes que,des de postulats marxistes, volienseguir l’exemple de la RevolucióCubana. Els Somoza representavenels interessos nord-americans aNicaragua i a tot Centramèrica iconsideraven el país com una granfinca privada. Enfront d’aquestsplantejaments, els sandinistes, queaixí s’anomenaven aquells jovesrevolucionaris per honorar lamemòria de Sandino, el Generald’Homes Lliures que s’haviaenfrontat a l’ocupació dels EUAdurant els anys vint, volien canviarles relacions de domini i donar elpoder als camperols i treballadors.

Després d’anys de lluita, aquellaRevolució va aconseguir triomfar el1979 i amb aquell triomf va comen-çar el gran repte de construir unnou país, basat en criteris de parti-cipació democràtica i justícia social.La victòria havia estat del poblenicaragüenc, però també de totsaquells que des de fora havíemdonat suport als sandinistes. Es peraixò que aquella revolució triom-fant era també la nostra revolució.

Ben aviat vam descobrir que elsEUA consideraven el model nicara-güenc com un mal exemple per aaltres països de l’Amèrica Llatina ide la resta del món, que es trobavenen situacions semblants d’opressió i

de misèria. I així va començar unaforta pressió nord-americana perfer fracassar la Revolució Sandi-nista, amb agressions armades, blo-queig econòmic i aïllament interna-cional, la qual cosa va portar alcol·lapse del país i va fer que a leseleccions del 1990 els sandinistesperdessin el poder davant de laUNO, coalició de diversos partitsque va comptar amb el suport eco-nòmic i propagandístic dels EUA.Durant els 10 anys en el poder elssandinistes van cometre errors,alguns d’importants, però no vanperdre les eleccions per aquestmotiu, sinó per la pressió dels EUA,que van condicionar el final de laguerra d’agressió, potenciada ifinançada per la CIA, al fet que lagent votés l’opció de la UNO.

Durant aquells anys la solidaritatinternacional amb els sandinistesva ésser molt important i tots elsque crèiem en aquella revolució livam dedicar molts esforços. Peraixò la pèrdua del poder dels sandi-nistes el 1990 ens va colpir d’una

manera molt forta. Aquella derrotaera també la nostra pròpia derrota.

Vam entrar als anys noranta, men-tre Nicaragua deixava d’ésser notí-cia als mitjans de comunicació icada cop s’enfonsava més en lamisèria i l’oblit. Una vegada tren-cada la imatge de la Revolució San-dinista, a Nicaragua ja no li que-dava cap altra opció que afegir-se ala llista de països empobrits que,sota les directrius de l’FMI i delBanc Mundial, havien d’assolir elspostulats del model neoliberal.Aquests postulats obligaven a dedi-car la major part de la capacitateconòmica del país al pagament deldeute extern, mentre l’entramatsocial i productiu es deteriorava perla manca de recursos.

L’acomiadament de funcionaris, ladegradació dels serveis públics,com l’educació i la sanitat, el tanca-ment d’empreses, la lluita delspetits agricultors i de les cooperati-ves per conservar la propietat de laterra davant les reclamacions delsantics propietaris somozistes retor-nats de Miami..., aquestes van serles pautes dominants durant elsanys noranta, tot això acompanyatper contínues disputes polítiquesque moltes vegades estaven mésrelacionades amb els interessosparticulars dels dirigents que nopas amb les necessitats reals de lagent.

El 1998 una vegada més una catàs-trofe natural d’enormes dimensions

8

amèrica llatina

Nicaragua, de la revolució sandinistaa la crisi del cafè

El retorn al liberalisme provoca el desencís a Nicaragua

Una vegada trencada laimatge de la RevolucióSandinista, a Nicaraguaja no li quedava capaltra opció que afegir-sea la llista de païsosempobrits que haviend’assolir els postulatsdel model neoliberal

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

va colpejar Nicaragua i tot Centra-mèrica: l’huracà Mitch. La naturava descarregar tota la seva forçasobre aquest país i en pocsmoments les destrosses materials ila pèrdua de vides humanes es vanamuntegar sobre la misèria en quèja vivia el poble nicaragüenc. Aixòva portar de nou Nicaragua a lesportades del mitjans de comunica-ció i va donar lloc a una gran cam-panya de solidaritat internacional.

Però un cop més la història es varepetir i així com el 1972 el presi-dent Anastasio Somoza es va que-dar amb una part important de l’a-jut arribat al país per a les víctimesdel terratrèmol de Managua, el1998, el president Alemany i el seuseguici van tornar a fer el mateix.Només cal recordar que mentremoltes parts del país continuavenaïllades per les destrosses fetes enles vies de comunicació, una de lesprimeres carreteres reparades vaésser la que portava a un complexturístic.

No obstant això, el suport interna-cional va ésser tan gran que es vaaconseguir fer arribar una part del’ajut a la gent que realment honecessitava. I així, de nou, els queestimàvem Nicaragua i la seva gentvam sortir al carrer i vam moure celi terra per aconseguir l’ajut neces-sari per afrontar la reconstrucció deles greus destrosses provocades perl’huracà Mitch.

Però ben aviat Nicaragua va deixarde nou d’ésser notícia als mitjans decomunicació i va tornar a la sevasolitud en el context d’una situacióinternacional que continuava domi-nada per les teories neoliberals.

I així vam arribar al 2001, quan totjust Nicaragua començava a recu-perar-se dels estralls de l’huracàMitch i una nova desgràcia, aquestavegada de caràcter econòmic, s’abo-cava sobre el país: la caiguda delspreus del cafè en els mercats inter-nacionals, la principal font d’ingres-sos de l’economia nicaragüenca.

L’excés d’oferta de cafè a nivellmundial, pels forts increments de laproducció a països del Sud-est Asià-tic, com el Vietnam, va originar unabaixada en els preus de difícil recu-peració, que va incidir de formamolt negativa a tot Nicaragua iespecialment al Departament deMatagalpa, on el cafè constitueix laprincipal activitat econòmica. Coma conseqüència d’això, tots els esta-ments de la societat van rebre’n elsefectes negatius: l’administraciólocal va disminuir els ingressos perimpostos (les vendes de cafè estangravades per una taxa municipal),els productors grans, mitjans ipetits no van poder retornar els crè-dits i molts jornalers que treballa-ven a les finques ho van perdre tot:la feina, el menjar i l’habitatge, jaque solien viure en les mateixesplantacions.

La crisi del cafè respon a causesestructurals. L’excés d’oferta ésmolt important i no es pot esperaruna recuperació prou important

9

La lluita del poble nicaragüenc liderada per Augusto Sandino contra els americans elsanys 20, va ser un referent per a generacions posteriors.

El sector més pobre ha sigut el més per-judicat per les catastrofes naturals

amèrica llatina

perquè el cafè torni a ésser per aNicaragua el que havia estat abansde la crisi.

Aquest procés de més de vint-i-cincanys que molts hem seguit de propens fa plantejar la necessitat dereflexionar amb profunditat sobreel camí recorregut i de buscar novesalternatives de futur. Hi ha algunacosa que no funciona quan elsresultats positius d’anys de coope-ració internacional poden desapa-rèixer amb relativa facilitat com aconseqüència de determinades polí-tiques neoliberals o d’una crisi comla del cafè.

Podria parlar d’aquelles petitesmicroempreses de moldre blat demoro que es van crear per ajudar al’autofinançament de les llars d’in-fants comunals de Matagalpa i quevan deixar d’ésser rendibles quan elgovern va començar a acomiadarfuncionaris i treballadors d’empre-ses públiques, seguint les directriusde l’FMI. Molts d’aquells acomia-dats, amb la petita indemnitzacióque havien rebut, no van trobar capaltra alternativa per subsistir queinstal·lar els mateixos molins a propde les llars d’infants.

També podria parlar dels habitantsd’alguna petita comunitat rural deMatagalpa, beneficiaris de projec-tes d’autoconstrucció d’habitatges,obligats a abandonar les sevescases per la necessitat imperiosad’anar buscar treball en un altreindret, com a conseqüència delsefectes de la crisi del cafè.

Aquests són dos exemples que ensajuden a situar els problemes deNicaragua en un context més amplii que ens fa veure que alguna cosasubstancial hem de canviar en lanostra forma de procedir.

Durant anys, des de Solidaritat ambCentreamèrica-SAC hem procuratpotenciar les relacions entre Saba-dell i Matagalpa, adaptant-nos a lessituacions canviants. La nostra haestat una solidaritat compromesa

que ha fomentat la participaciósocial des de la base. És per aixòque tenim com a contrapart a Nica-ragua el Movimiento Comunal, unaorganització popular que treballaamb els més humils i que fomental’organització social com a aspecteprimordial per afrontar la resolucióde qualsevol problema.

El camí que hem fet plegats ha estatpositiu, però ara, un cop més, és el

moment de replantejar-nos el nostrecompromís amb Nicaragua i deretruc amb tots els éssers humansque viuen en condicions precàriesarreu del planeta. La globalitzacióneoliberal ha portat a un món, ons’han substituït els principis de jus-tícia i solidaritat pels de competiti-vitat i individualisme i on les dife-rències entre rics i pobres s’hanaccentuat de forma significativa.Davant d’això es planteja una altraglobalització, la de la justícia i l’è-tica, on els veritables protagonistessón les persones i no els interessoseconòmics. Els nous movimientssocials que estan sorgint a escalaplanetària treballen per fer realitatl’eslògan “Un altre món es possible”i esdeveniments com el FòrumSocial de Porto Alegre o les gransmanifestacions en contra de la gue-rra de l’Iraq ens fan pensar que siseguim empenyent en aquestadirecció la utopia d’avui pot arribara ésser la realitat de demà.

Carmel Montllor Nogués

10

La dependència a la indústria del café i la crisi que ha esdevingut fa plantejar la necessitat de descobrir recursos alternatius

La globalització neoli-beral ha portat a unmón, on s’han substi-tuït els principis dejustícia i solidaritatpels de competitivitat iindividualisme

àfricaLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

11

Un tal Kapuscinski, un polonèsmenut i afable, de somriure i miradaserens, omplia fa pocs mesos depúblic la sala d'actes del Rectorat dela Universitat Autònoma de Barce-lona. Parlava, és clar, de l'Àfrica quetan bé es coneix, però sobretot s'a-venia a fer un concís però extraordi-nàriament lúcid i esmolat repàs alsúltims vaivens del món i n’exposavaels problemes de solució mésurgent a escala global. Aquest sen-yor de nom estrany, molt estranyencara per a algunes redaccions dediaris d'aquest país, ha acumulatmolta pols de terres llunyanes, peròapareix amb americana i corbata ies dirigeix a la nombrosa audiènciauniversitària en un castellà, diu,molt precari. No és cert. El políglotaponent torna a pecar d'excessivahumilitat i comença a filar un dis-curs clar, una mica descoratjador alprincipi però estimulant i contagiósdesprés, sobre els reptes d'un pla-neta convuls, les noves formes d'in-justícia i control i la necessitat delcompromís. Parla del compromís,per exemple, dels periodistes, peròtambé i sobretot del lector, massa"passiu". "La culpa és nostra —diu—perquè no busquem, no volem saber.Això requereix un esforç, una acti-tud activa davant dels mitjans [decomunicació]." I afegeix: "Els mit-jans poden tenir un paper molt posi-tiu. Per exemple, els Estats Units vanhaver de marxar de Somàlia gràciesal fet que una televisió va mostrar lamort d'un soldat».

El periodista i escriptor RyszardKapuscinski, "el millor reporter del

segle", no només és l'autor d'Ébano,

un dels grans llibres sobre l’Àfrica,

i de molts altres volums de referèn-

cia com El emperador, El imperio o

El Sha, sinó un personatge únic

d'una nissaga segurament en vies

d'extinció. Davant d'una audiència

expectant i atenta que semblava

saber-se privilegiada per aquest

encontre propiciat per la Facultat de

Traduccció i Intepretació, el mestre

va dibuixar un món on el desenvo-

lupament ha portat cada cop més

diferències entre rics i pobres i va

plantejar importants interrogants

després de constatar "els resultats

horrorosos del neoliberalisme, que

ho ha privatitzat tot i ha separat el

treball del capital".

La gran emigració del camp a la

ciutat a escala mundial i la indepen-

dència de molts països han marcat,

diu, l'últim segle. "Fa cent anys, tots

eren camperols. Ara ningú sap res

de la vida al camp. Els camps es bui-

den. La ciutat representa la segure-

tat, hi ha la idea que és la salvació o

almenys que promet una vida

millor". Dels processos d'indepen-

dència han sortit conflictes sense fi

aparent. "Hi ha guerres, com les del

Sudan o Angola, que duren molt

perquè ningú no és prou fort per

guanyar l'altre".

La superació d'un món bipolar, ja

desapareguda l’URSS i el mur de

Berlín i amb el ressò de les paraules

de Fukuyama, que diagnosticava "el

final de la història", ha donat lloc en

realitat a "una nova era, la de la pos-

thistòria", basada en el consumisme i

el divertiment. "Abans hi havia con-

flictes, ara ens divertim", resumeix

Kapuscinski en referència a l'indis-

Kapuscinski: "cal una actitud activa"

L'autor d'Ébano denuncia a la UAB que el progrés haportat més desigualtats al món

La llarga experiència de Kapucinski a l’Àfrica fa d’ell un gran coneixedor de la pro-blemàtica del continent del sud

àfrica

pensable llibre de Neil PostmanDivertim-nos fins a morir (Amusingourselves to death. Public discoursein the age of show business, NovaYork, 1985; edició catalana de 1990 acàrrec de Llibres de l'Índex). I el xocde civilitzacions de Samuel Hunting-ton? El que hi ha, diu Kapuscinski, ésuna "pugna entre diversos blocs dela civilització moderna". Entre elsEUA i la Xina, per exemple. O elspaïsos de l'Islam, que concentren el80 per cent dels recursos energèticsmundials. "Estats Units té una eco-nomia basada en el petroli i per aixòel seu interès està a assegurar lesfonts permanents de subministra-ment. Tot porta a un augment delconsumisme, amb la gran contradic-ció que el desenvolupament generadesigualtat. Com més progrés, mésdesigualtat. És una paradoxa que nosabem com resoldre". Amb el treball"separat del capital" i amb els movi-ments financers que "només són perguanyar diners", el món té ara untotal de 263 milionaris que posseei-xen el 41 per cent de la riquesa detota la humanitat.

Centralització del capital i la tecno-logia moderna, reafirmació de laidentitat (nacionalisme i fonamenta-lisme), oposició a una globalitzaciódeshumanitzada, marginalització dela perifèria —entre països i dinsmateix dels països i regions—, des-igualtat en el mateixsi de les famí-lies, amb les dones i els nens com aprimeres víctimes de les guerres. I lapobresa. Una pobresa que, per alque la pateix, és sobretot una "faltade perspectiva" i una barrera psico-lògica, assenyala Kapuscinski. "Pen-sen que no hi ha sortida. Per això elspobres no es rebel·len mai, perquè lapobresa mata l'ànim de la gent".

L'escriptor va acabar amb l'avís que"els temps de transició" actuals exi-geixen actituds actives, sobretotdavant "els mecanismes de manipu-lació, a vegades molt subtils", quehan substituït la censura d'abans.Per això insisteix també, a l'altrabanda, en el deure dels periodistesd'informar, però de manera queajudi la humanitat: la notícia ha deservir per al coneixement i respectede l'altre". "Les guerres —va recor-dar— comencen molt abans de ladata oficial, comencen amb el canvide vocabulari [als mitjans], que esconverteix en un senyal molt impor-

tant. No s'ha de participar en això,cal defensar una ètica professional".

Algú del públic li va demanar qui-nes opcions concretes queden alsciutadans per canviar les coses: "Noés fàcil, però estem en un món moltprofitós per als joves que vulguinfer coses, que siguin ambiciosos.S'han d'aprofitar aquestes possibili-tats perquè són meravelloses. Ésmés fàcil trobar solucions indivi-duals. Però també caldrà trobarnoves formes d'articulació social".

Carles Cascón

12

Ryszard Kapuscinski, el desembre passat a la Universitat Autònoma de BarcelonaFotografia: Carles Cascón

Els pobres noes rebel·len

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

13

La Lliga ha engegat finalment un pro-jecte de cooperació a l'Àfrica —mésben dit, col·labora amb un de ja exis-tent—, però malauradament el paístriat, Costa d'Ivori, ha passat de cop al'actualitat internacional per un sag-nant aixecament militar, que s'ha cen-trat justament a Bouaké, municipi del'anomenat Hospital Catalunya. Lesúltimes notícies eren que es comen-çava a entreveure la possibilitat d'undesenllaç positiu. El projecte consis-teix en una "acció integral per a l'aten-ció i la sensibilització sanitària" al dis-tricte sanitari de Bouaké. Les organit-zacions que hi prenen part són, a partde la Lliga, la Fundació Akwaba i Far-macèutics Mundi. La Generalitat deCatalunya ha subvencionat l'hospitalper a aquest any.

L'objectiu és crear un centre hospita-lari maternoinfantil, un centre de dis-tribució de medicaments i una xarxad'atenció preventiva als barris margi-nals de Bouaké, un total de cinc cen-tres de salut.També està previst realit-zar una compra inicial de medica-ments i una campanya de sensibilitza-ció, tant a Catalunya com a Costa d'I-vori. La Lliga ha assumit la tasca desensibilització aquí i ha començat adissenyar des del Grup Àfrica Negra(GAN) de l'entitat el contingut d'unaexposició itinerant que visitarà tots elsmunicipis que la demanin. La resta delprojecte està aturada, òbviament, acausa de la greu situació viscuda aCosta d'Ivori els darrers mesos.Segons alguns s’ha tractat d’un copd'estat, però altres prefereixen parlard'un aixecament de protesta per l'aco-miadament de 800 membres de l'exèr-cit. El cas és que des del passat 19 desetembre, data del cop, han mort cen-

tenars de persones i s'han registratactes de violència terribles.

El passat 13 de maig el Consell deSeguretat de l'ONU va decidir enviaral país una missió de pau, conegudaper MINUCI. Es diu que els últims diess'ha observat una evolució positiva delconflicte, com a mínim en el pla de lesnegociacions —perquè es diu que al'oest del país continuen les massa-cres: grups armats han matat prop de100 persones, la majoria d'ètnia guere,cosa que fa pensar en un componentde rivalitat o odi ètnic afegit a larevolta. El passat 22 de maig es vanreunir representants de les forcesgovernamentals i dels rebels del Movi-ment Patriòtic de Costa d'Ivori aBouaké, un gest significatiu tenint encompte que és considerada la "capital"dels rebels i que primer el partit deLaurent Gbagbo no volia anar-hi.Seydu Diarra, primer ministre delGovern d'unitat nacional, ja ha anun-ciat que es vol garantir als sublevatsque no seran jutjats per la seva temp-tativa de sublevació i que fins i tot estirarà endavant una llei d'amnistia queprotegiria també els responsablesd'altres intents d'insurrecció registratsal país des del cop d'estat del generalGueï. Però està per veure el final d'a-quests primers contactes, i mentres-tant s'agreuja la crisi sanitària a lesregions en combat. El gener, perexemple, es va signar un acord a Parísen el qual el govern es comprometia aincloure representants dels rebels enalguns ministeris d'un nou govern,però per una altra banda han conti-nuat els enfrontaments.

Costa d'Ivori és un dels països mésrics de l'Àfrica occidental, a més del

primer productor mundial de cacau.

També ha estat un gran exportador de

pinya i d’oli de palma, tot i que la cai-

guda dels preus dels mercats interna-

cionals als anys 80 van tenir greus

conseqüències econòmiques i van

sumir el país en una crisi de la qual ja

no ha sortit. Independent de França

des del 1960, amb Felix Houphouët-

Boigny com a primer president del

nou estat, Costa d'Ivori es va convertir

de fet en un ferm aliat d'occident, que

el va utilitzar per frenar el moviment

de governs socialistes al continent.

Fins i tot va ser un dels pocs països

africans que van mantenir bones rela-

cions amb el règim segregacionista

sud-africà. Houphouët-Boigny, que va

sorprendre el món amb l'excèntrica i

caríssima idea de fer construir a

Yamoussoukrou una rèplica de la

basílica de Sant Pere del Vaticà —els

catòlics són minoria al país africà—,

va morir el 1993 i va ser succeït per

Henri Konan Bédié. A partir d'aquí es

compliquen les relacions internacio-

nals i també la situació interna. La

dècada dels 90 és la de les protestes

contra les mesures imposades per

l'FMI i el Banc Mundial, amb la deva-

luació del franc CFA com a gran deto-

nant el 1994, ja que fa encarir i créixer

encara més el deute extern i la impor-

tació de petroli. Laurent Gbagbo, que

ja va ser detingut el 1992 per partici-

par en manifestacions, és elegit presi-

dent en les eleccions de l'octubre del

2000, però acaba amb un cop d'estat

de Robert Gueï i un augment de les

tensions entre el nord i el sud, que des-

emboquen en una guerra civil el 2002.

Grup Àfrica Negra

Costa d’Ivori: un projecte en plenacrisi política

L’actual conflicte no atura el treball del GAN

L’encara recent guerra de l’Iraq haaconseguit polaritzar els estats d’o-pinió a favor i en contra de la inter-venció coneguda com a “aliada”. Elsciutadans d’arreu del món que nocreuen que la guerra sigui el camíque cal recórrer per conquerir lapau s’han mobilitzat, han sortit alcarrer i han clamat contra la injustí-cia d’una decisió adoptada pelgovern del president Bush -amb lacomplicitat del premier britànicBlair i del president espanyolAznar-, d’esquena a les NacionsUnides. Ara que, aparentment, laguerra s’ha acabat, es comencen adibuixar i a viure els efectes“col·laterals” d’un conflicte que maino s’hauria d’haver desencadenat.Mentrestant, els estats d’opinió encontra i a favor de la “guerra pre-ventiva”liderada pels EUA es reafir-men i es consoliden com un col·lec-tiu de pressió que reclama un “nouordre internacional”basat en el dià-leg i no pas en la força imposadaper les armes dels més poderosos,dels que ho tenen tot.

No podem analitzar en poc espaiquè és el què ha passat a l’Iraq, entrealtres raons pel fet que les conse-qüències del conflicte encara s’hande conèixer en tota la seva amplitud.Només el temps i el treball dels his-toriadors serà capaç d’aportar lallum necessària sobre el que hauràestat el primer gran conflicte bèl·licdel segle XXI, un conflicte que, defet, entronca de ple amb el que fou eldarrer gran conflicte bèl·lic delssegle XX: la guerra del Golf de 1991,també amb el domini del petroli coma rerefons. Tampoc no és fàcil, en elpoc espai de què disposem, analitzar

quines han estat les diferènciesentre la guerra del 1991 i la del 2003,des del punt de vista de la difusióque n’han fet els mitjans de comuni-cació. Així que ens limitarem a unaprimera i ràpida reflexió que potajudar-nos a entendre com estancanviant algunes coses.

Ningú no té cap mena de dubte quel’actitud dels mitjans de comunica-ció occidentals ha estat molt dife-rent ara de la que van defensar el1991. I és que, d’una banda, el 1991la intervenció sobre l’Iraq era con-seqüència directa de la seva invasióde Kuwait i, de l’altra, la intervencióva comptar amb el vistiplau de lesNacions Unides. Per contra, el 2003,la intervenció militar es produeixarran de l’obsessió d’un sol país id’uns quant aliats i en contra de lavoluntat de les Nacions Unides. Siens quedem només en aquestasuperficial anàlisi per entendre el

comportament diferent dels mitjansde comunicació, errarem de ple. Totplegat perquè l’autèntica clau devolta per comprendre què és el queha passat amb els mitjans de comu-nicació i amb els seus posiciona-ments en relació al conflicte recentpassa, fonamentalment, per “ado-nar-se” de les diferències existentsentre l’estructura mediàtica del1991 i la del 2003. Dit d’una altramanera: cal tenir en compte el feno-men de concentració de la propietatdels mitjans de comunicació enpoques mans i l’aparició d’Internet id’Al-Jazira, que han tingut un paperdecisiu per crear estats d’opinió dis-sidents de les posicions oficialistesi/o governamentals que alguns paï-sos i alguns mitjans de comunicacióhan mantingut.

Internet ha obert les portes i el cibe-respai als internautes d’arreu delmón que, d’aquesta manera, han

14

opinió

Reflexions per després d’una guerraEl poder dels mitjans de comunicació ha quedat palés

L’aparició d’Al-Jazeera ha suposat una alternativa als monstres occidentals de lainformació global oficialitzada

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

intercanviat informacions i opi-nions i han facilitat que els ciuta-dans d’arreu es sentissin solidarisd’una mateixa causa i es mobilitzes-sin com mai no ho havien fetmilions i milions de persones. Inter-net ha estat el motor que ha fet ado-nar tants i tants ciutadans discon-formes amb la intervenció que noestaven sols i que calia sortir alcarrer per fer-se sentir. En defini-tiva, Internet ha estat la paradoxaen un món globalitzat que es preténuniformitzar i unes persones i unscol·lectius que “descobreixen” quepoden sumar esforços d’arreu en laseva lluita democràtica i solidàriaen defensa dels drets dels pobles idels ciutadans que viuen sota l’o-pressió interna o externa.

Internet explica, doncs, el secretd’una part de les mobilitzacions ciu-tadanes que haurien estat abansimpossibles. Però, a més, cal recor-dar que la guerra del Golf del 1991va ser una guerra “vista”en directe através d’una única i potent televisió:la CNN, mentre que el conflicte del2003, els ciutadans del món occi-dental “hem descobert” que hi hauna altra manera de veure les coses,a través d’una televisió tan globalcom la CNN que ens en dóna unavisió diferent: Al-Jazira. Aquestatelevisió és la finestra indiscretaque ens ha acabat d’obrir els ulls enrelació a aspectes que la CNN ensamagava. I si sempre s’ha dit queuna imatge val més que mil parau-les, les difoses per Al-Jazira ens hanfet adonar —per si hi havia algú queencara en tenia dubtes— que deguerres netes no n’hi ha i que depobles oprimits i explotats n’hi con-tinuen havent molts. Al-Jazira ensha fet “adonar” que les guerres, pertecnològiques i sofisticades quesiguin, causen víctimes innocents idanys “intangibles” impossibles d’a-

valuar sobre la dignitat de les per-sones i sobre els drets humans.

Des del meu personal punt de vista,a mode de conclusió, la concentra-ció dels mitjans de comunicació enpoques mans, no ha de comportarque la informació quedi també con-centrada en unes quantes mans. Laforça creixent i imparable d’Inter-net i la possibilitat d’accedir a altres

punts de vista d’altres mitjans decomunicació que no formen part delnostre entorn més immediat, ha defer-nos obrir els ulls davant lesmisèries d’uns polítics que mentei-xen a bastament per justificar allòque és injustificable. Si els ciuta-dans en prenen bona nota i, a travésde les urnes, foragiten del poder elspolítics que solament persegueixendominar el món a cops de talonari i,el què és pitjor, a cops de bombes,

potser les coses poden començar acanviar i una nova revolució pací-fica pot ser possible. En qualsevolcas, cal acabar amb els polítics depoca alçada que es venen per unplat de llenties i a qui tant els fa quèpugui passar més enllà del seu nas;tant els fa que la seva actitud prepo-tent castigui encara més poblacionsmaltractades històricament, pobla-cions formades per ciutadans quetenen com a única il·lusió aspirar aarribar a un dia en què podran viurelliures i en pau.

És responsabilitat nostra mantenir-nos atents i vigilants i exigir que eldiàleg i les pressions sobre governsno democràtics siguin les úniquesarmes que s’usin per resoldre qual-sevol conflicte que enfronti elspobles i les nacions. Ni més, ni tam-poc menys. I tots hi podem aportaralguna cosa.

Joan Brunet i MauriPeriodista i consultor. President dela demarcació de Barcelona delCol·legi de Periodistes de Catalunya

15

L’explosió els darrers anys de l’ús d’internet per part dels ciutadans del món ens hadonat la oportunitat de contrastar una mica més les informacions amb suposat crèdit

Al-Jazira ens han fetadonar que de guerresnetes no n’hi ha

Letra InternacionalPublicació trimestral. Idioma: castellàParteix de l’objectiu de reflexionar sobre lasituació actual de la literatura i del mónintel·lectual.

Le Courrier.Publicació bimensual. Idioma: francèsAquesta revista francesa, gràcies a l’esforç deredactors i col·laboradors d’important renom,fa un anàlisi molt actual de temes d’interèssocial i humà. Se centra en la cooperació i eldesenvolupament.

IllacruaAssociació Cultural Illacrua. Publicació men-sual. Idioma: catalàLa revista Illacrua analitza i critica la realitatque ens envolta amb un estil que es caracte-ritza per la seva claredat i proximitat. Tractatemes polítics i socials del nostre territori,però també altres d’abast mundial.

MensajePublicació mensual. Idioma: castellàAquesta revista s’escriu des de Xile i, per tant,la seva nacionalitat impregna el caràcter de lapublicació. L’interès de la revista rau en lavarietat de temes que tracta (cine, ecologia,societat, política, ètica, etc.) i la òptica des dela qual ho fa.

Nova ÀfricaCentre d’Estudis Africans. Idioma: castellàLa publicació fa referència a problemes otemes (bàsicament socials) del context propide continent africà.

Papeles (de cuestionesinternacionales)CIP - Centro de Investigación para la Paz.Idioma: castellàLa revista Papeles es basa en l’àmbit interna-cional per tractar temes d’actualitat i, a partd’articles d’opinió, inclou entrevistes a impor-tants pensadors, ressenyes de llibres, etc.

biblioteca

16

Revistes i publicacionsque rebem a la lliga En aquest número de la Revista Papers, dediquem unes planes per informar-vos sobreles publicacions més destacades que rebem periòdicament a la Biblioteca de la Lligadels Drets dels Pobles. Aquestes publicacions, a diferència dels grans mitjans decomunicació públics i privats, ofereixen una informació que no és queden en els simplesfets, sinó que en fan una anàlisi que ens ajuden a entendre millor el què passa al món.Tot aquest material el podeu consultar gratuïtament de dilluns a divendres de 17 a 21h a la Biblioteca de la Lliga (C/Sant Isidre, 140). Us recordem que tenim servei defotocopiadora.

la lliga

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Ordint la tramaPublicació mensual. Idioma catalàAquesta publicació se centra en la l’àmbit dela cultura vallesana, i catalana. Amb apuntsd’anàlisi de la situació internacional. Tambétoca diferents aspectes de la ciutat des de lapolítica, passant per urbanisme, la cultura, elmedi ambient …

Associació per les NacionsUnides. Una revista sobre elmundo Idioma castellàLa revista se centra en tot allò que envolta lesNacions Unides i el pacifisme, tot i que tambéfa referència a altres qüestions de caràcterpolític i social.

MugakPublicació trimestral. Idioma: castellàMugak, és una revista que té per objectiu l’es-tudi de la immigració i dels problemes dexenofòbia i racisme que se’n deriva. Voldenunciar la situació dels nouvinguts i lesactituds negatives dels autòctons.

DcidobCIDOB. Idioma: CatalàLa revista es publica des del CIDOB (Centred’Informació i Documentació Internacionals aBarcelona) i escriu sobre temes polítics i con-flictes d’abast internacional.

FMI BoletínFons Monetari Internacional. Publicaciómensual. Idioma: castellàLa revista del FMI analitza l’evolució de lapolítica i economia mundial. Cal destacar quel’elevada periodicitat en què es publica per-met una gran concreció dels temes tractats.

Courrier InternacionalPublicació setmanal. Idioma francès.Publicació essencial per saber el que passa almón. Ens ofereix una visió directa i de pri-mera mà de la situació mundial d’avui en diaa través de la publicació d’extractes d’articlesde diferents diaris del món.

El EcologistaEcologistas en acción. Idioma castellàInteressant anàlisi de la situació ecològicamundial. Tanmateix, en diversos números tro-bem referències a temes d’altre índole (polí-tica, temes socials, etc.) amb els quals esta-bleix vincles amb el medi ambient.

The Ecologist (para España yLatinoamérica)Publicació trimestral. Idioma: castellà.Aquesta revista s’emmarca en les revistes“ecològiques” i, en conseqüència, tractentemes relacionats amb el medi ambient i,també, la política i la societat.

EnvíoUniversidad Centroamericana de Managua(UCA). Publicació mensual. Idioma: castellàEnvío és una revista d’abast internacional quecentra el seu anàlisi en la situació d’AmèricaLlatina.

Le Monde DiplomatiqueEdició en espanyol. Publicació mensual.Idioma: castellàTraducció en espanyol de la publicació diri-gida per Ignacio Ramonet que fa un anàlisireflexiu sobre la situació del món.

Noticias aliadasPublicació quinzenal. Idioma castellàAquesta revista es publica al Perú i, partintd’una òptica molt pròxima a la realitat queexplica, fa un anàlisi i reflexió de la situacióque es viu a l’Amèrica Llatina.

17

biblioteca

La enfermedaddel islamAbdelwahab Meddeb;Galaxia Gutenberg,Barcelona, 2003, 275pàgines

Voltaire va dir que la intolerància va ser lamalaltia del catolicisme.Thomas Mann veia en elnazisme la malaltia d’Alemanya. Aquest llibrereflexiona sobre l’integrisme, la malaltia que -segons Abdelwahab Meddeb- pateix l’islam. Perentendre la gènesi d’aquesta malaltia ens hemde remuntar en la història: la Medina del Profeta(s.VII), Damasc després de les creuades (s.XIV),l’Aràbia del s.XVIII.... La enfermedad del islamens invita a fer aquest viatge. Així, podrementendre les raons internes de l’integrisme, peròtambé les externes que l’aguditzen: el no reco-neixement de l’islam per part d’Occident, elrebuig dels occidentals dels propis principisquan els interessos ho exigeixen, i l’actuacióhegemònica dels EUA sobre el món àrab.

La sociedadcivil enMarruecos. Laemergencia denuevos actores.Maria Àngels Roque(dir.), Icaria-Antrazyt ·IEMed, Barcelona,2002, 324 pàgines.

Els autors del llibre es pregunten si existeix unasocietat civil al Marroc, si es pot creure ques’està portant a terme una transició política. I ésque, diversos analistes han assenyalat que,actualment, si alguna cosa es mou al Marroc ésprecisament la societat civil. En efecte, l’objectiuprincipal d’aquesta publicació és contribuir aaquest debat i aportar un major coneixementsobre els processos de canvi que inclouen l’e-mergència de nous actors en la realitat socialmarroquina. Així, els drets humans, la promocióde l’estatut de la dona, la cultura bereber, el mónempresarial i el desenvolupament local, repre-senten els principals eixos d’aquest treball.

Europa senseembuts. Carta aun amic africà.Alfred Bosch. Ed.Columna, Barcelona,2003, 107 pàgines.

Europa sense embuts és un llibre agosarat, senzilli alhora estimulant. A partir dels seus viatges afri-cans i de les seves coneixences personals, l’Alfred

Bosch ens explica les misèries i les virtuts de laseva Europa. Es tracta d’un exercici sobre la prò-pia personalitat col·lectiva, tot mirant-se al mirallde l’altre –en aquest cas, l’africà jove. Un conjuntde cartes a un amic imaginari, el nigerià Olu, for-men el cos d’aquestes reflexions adreçades a unpúblic general, i transmeten una visió gens oficial,fresca i molt franca de l’Europa del s.XXI.

¿Por qué Irak? Xavier Batalla, Ed.Ensayo · Actualidad,Barcelona, 2003, 270pàgines

Com va néixer l’Iraq modern? Què és el baa-sisme? Com es va fer Saddam Hussein? Per quèEstats Units segueix obsessionat amb ell? Exis-teix un desig moral de democratitzar l’Iraq i totl’Orient Mitjà àrab? O són els interessos dels EUAa la regió –el petroli, la presència estratègica enuna zona singular i la defensa d’Israel- els queexpliquen la obsessió? Aquest llibre aborda la his-tòria d’Iraq i els orígens i supervivència de Sad-dam Hussein per explicar les causes d’un con-flicte que ha situat al règim de Bagdad al margedel precipici, i ha dividit els governs europeus.Els assumptes dels que tracta aquesta obra són,bàsicament, dos. Per una part, el perquè de Sad-dam Hussein, el que condueix fins l’origen delsmals àrabs moderns i, per altra banda, el perquède la obsessió d’Estats Units amb Iraq, que permeta l’autor analitzar les relacions internacionals des-prés de l’onze de setembre i l’interminable debatsobre la política exterior dels Estats Units, sempreentre la retòrica idealista i la política del poder.

El enigmaargentino(descifradopara españoles)Horacion Vázquez-Rial, Ediciones B(Grupo Z), 2002, 277pàgines

“El fracàs d’Argentina com a nació és el més granmisteri polític del s.XX” afirmava l’any 1978 uncèlebre article del New Statesman. La frase, dosdècades més tard és més vigent que mai, i lacorrupció dels governs de Carlos Menem no éssuficient per aclarir l’enigma. Horacio Vázquez-Rial, amb dades empíriques i una enorme clare-dat expositiva, desvela els orígens d’un sistema departits quasi mafiós, rastreja el coneixementastronòmic del deute extern, des dels successiusgoverns militars fins l’actualitat, i mostra el verta-der paper dels grans bancs i empreses espanyolesen la crisi financera que ha conduït a l’abisme dela bancarrota a una país que, ara fa cinquantaanys, doblava la renta per càpita espanyola.

Los nuevos amos del mundo.Jean Ziegler, Ed. Destino, 2002, 353 pàgines

En el món actual, cada set segons mor de ganaun nen menor de deu anys a tot el món. La majo-ria de les vegades és víctima d’un únic botxí: elsnous amos del món. Aquests nous amos que bus-quen sense contemplacions el benefici econò-mic, són els senyors del capital financer globalit-zat. Però, qui són en realitat? D’on sorgeix el seupoder? Com se’ls pot combatre?En el nou mercat globalitzat, els banquers, elsalts executius de les multinacionals i els especu-ladors borsàtils són depredadors que acumulendiner, destrueixen la força política dels Estats idevasten la Naturalesa i els éssers humans. Zie-gler mostra el seu vertader rostre, analitza elsseus discursos i denuncia els seus mètodes.Aquests depredadors disposen de fidels merce-naris a la seu de la Organització Mundial delComerç, el Banc Mundial i el Fons MonetariInternacional. L’autor desvetlla les maniobresocultes d’aquestes institucions que pretenenestar per sobre de qualsevol sospita. En defini-tiva, Jean Ziegler que coneix a fons les institu-cions que critica i els personatges a qui denun-cia, ha escrit un llibre valent i necessari que nodeixarà indiferent a cap lector.

Jean Ziegler

Suís, nascut l’any 1934, doctorat a la Facultatde Dret i Ciències Econòmiques i Socials de laUniversitat de Berna, ha estat professor en lesuniversitats de Grenoble, Berna, la Sorbona iGinebra, i actualment és comissionat especialde la ONU pel dret a l’alimentació. Entre lesseves obres destaquen La contrarrevoluciónen África, Suiza lava más blanco, El oro nazi,Los señores del crimen i El hambre en elmundo explicada a mi hijo.

Un llibre, un autor

18

Bibliografia destacadaTots aquests llibres els podeu consultar a la Biblioteca de la Lliga

19

activitatsLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

El passat mes de març es va dur a terme, amb un gran èxit de par-ticipació, el cicle de tres conferències sobre l’Europa Oriental. Car-los Taibo, professor de la Universidad Autónoma de Madrid, va diri-gir el cicle, i va inaugurar-lo amb la conferència sobre les claus perentendre el conflicte de Txetxènia. La data de la conferència, el 13de març, va coincidir amb l’assassinat del primer ministre serbiZoran Djindjic, del que en Taibo en feu referència.

La segona conferència va anar a càrrec de Raül Romeva, investiga-dor de la càtedra UNESCO de la UAB, va parlar sobre la recons-trucció de Bòsnia – Herzegovina. En aquest cas, la ponència va coin-cidir en dates amb l’inici de la guerra de l’Iraq.

La tercera, i darrera conferència la va pronunciar el 26 de marçAntonio Ávalos, professor de la Universidad Autónoma de Madrid,sobre Turquia, concretament, sobre el model de democràcia turca ila situació de la població kurda.

En total, més de dues centes persones van passar per la sala d’actesde la Biblioteca Vapor Badia per escoltar als tres conferenciants.

El cicle organitzat per la Lliga dels Drets dels Pobles, s’ha dut aterme a diverses poblacions catalanes en aquest inici de trimestre.Concretament s’ha dut a terme a El Prat de Llobregat i a Cardona.Al mes de juliol es farà a Santa Perpètua de Mogoda.

La possibilitat de fer extensiva la difusió del cicle, ha estat gràciesal Gabinet de Relacions Exteriors de la Diputació de Barcelona.Concretament, s’ha inclòs el cicle al catàleg d’accions pels ajunta-ments del 2003, que es fa arribar a tots els municipis de la provínciade Barcelona, oferint diverses activitats relacionades amb la coope-ració, la cultura de pau i els desenvolupament, ofertes per entitatscatalanes.

Èxit de participació en el Cicle de conferènciessobre l’Europa Oriental

A finals del mes de gener, es va realitzar a Porto Alegre (Brasil) latercera edició del Fòrum Social Mundial. En Joan Casañas, enrepresentació de la Lliga dels Drets dels Pobles, hi va ser present,juntament amb representants d’altres entitats de Sabadell.

Pel mes de març, i emmarcada en la setmana del dia internacionalde la Dona, es va realitzar una conferència donant a conèixer elseixos temàtics que es van tractar al Fòrum.També es va convidar aCristina Carrasco que va parlar sobre la situació de la dona en elspaïsos empobrits.

Experiències de porto alegre

El Grup Local d’Amnistia Internacional treballarà des de la seu dela Lliga.

La Junta de la Lliga va aprovar la petició del Grup Local d’Amnis-tia Internacional de treballar des de la seu de la nostra entitat. Elgrup, que fins ara compartia local amb Solidaritat amb Centramè-rica – SAC, va fer arribar la proposta d’utilitzar la infrastructura dela nostra entitat per dur-hi a terme les reunions de treball.

La Lliga signa un acord de col·laboració amb el Consorci per a laNormalització Lingüística

L’objectiu de l’acord és obtenir l’assessorament lingüístic alhora deredactar textos, revisant de manera preferencial els textos que pre-sentem des de la Lliga; i també facilitar a la nostra entitat l’accés arecursos de consulta i formació lingüística que es poden trobar almercat i a internet.

Informacions diverses

El cicle Dona i Cultura al Magribviatja per catalunya

Utilitza aquest imprès si desitges fer-te soci/a de la Lliga dels Drets dels PoblesSí, desitjo col·laborar en els projectes i activitats que organitza la Lliga

Dades personals

Nom i cognoms: Data de naixement:DNI: E-Mail:Domicili: Població:Codi Postal: Telèfon:

Vull fer una aportació anual de

Dades bancàries

Entitat Oficina DC Compte corrent

Data Signatura del titular

*També pots fer-te soci/a de la Lliga a través d’internet o per telèfon (al 93 723 71 02)

LLIGA DELS DRETS DELS POBLES: Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) 08208 Sabadell

Publicació de la

Podeu obtenir més informació a través de la nostra webwww.lligadelsdretsdelspobles.org

o contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònicainfo@lligadelsdretsdelspobles.org