PÒRTIC 2004 - Neret · ARRIBADA I FONDA A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dg...

PP ÒÒ RR TT II CC 22 00 00 44

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” 1

De vegades ens passem dies o setmanes senceres sense rebre cap prova d’afecte del pròxim. Són períodes difícils, en què el caliu humà desapareix i la vida es redueix a una dura lluita per la supervivència. Diu el mestre: Hem d’examinar la nostra pròpia llar de foc. Hi hem de posar més llenya i provar d’il·luminar la sala fosca en què s’ha convertit la nostra vida. Quan sentim la crepitació del nostre foc, l’espetec de la fusta i les rondalles que expliquen les llars de foc, ens tornarà l’esperança. Si som capaços d’estimar, també serem capaços de ser estimats. Només és una qüestió de temps.

Maktub (Paulo Coelho)

En Paulo Coelho té un grapat de raó quan afirma: “Si som capaços d’estimar, també serem capaços de ser estimats. Només és una qüestió de temps.” Sovint, amigues i amics minairons, el culpable del nostre aïllament és el propi egoïsme i un acomodament progressiu de la nostra manera de viure.

Un cop més acabem unes colònies amb la vocació de qualsevol “minairó”: LA FELICITAT. Els grecs, diu Heinrich HEINE, tot ho deien a mitges. Naturalment, “conèixer-te a tu mateix, és el secret de la saviesa; però “desconèixer-te a tu mateix és el secret de la felicitat

Enguany, a can Minairó, els nois i les noies han gaudit d’un bon ambient a recer de les instal·lacions de “la Farga” de Queralbs i a l’aixopluc d’un gran caliu humà. Només cal llegir aquesta revista per comprobar que els participants han gaudit molt d’una convivencia activa i d’una il·lusió desmesurada. L’assoliment d’aquest caliu extraordinari es deu, sobretot:

Al desig de tots i de totes de passar-s’ho bé des de la tolerancia i des del respecte. Al treball constant d’un equip de persones que, durant tot l’any, treballen voluntàriament per

a assolir-lo. A la confiança dispensada pels vailets , adolescents i familiars en aquest equip de voluntaris. A la il·lusió i motivació de tots plegats per participar en el projecte i enriquir-lo. A la màgia que es genera entre els participants durant l’estada a les colònies. A la senzillesa i a la immediatesa dels plantejaments fàcilment asequibles per tothom...

Aquesta revista no només pretèn palesar-ho sinó que vol ser una eina comunicativa entre totes aquelles persones relacionades amb les colònies: monitors/es, nois/es, amics/gues... Tanmateix, ve a ser un document de lectura, arxivable, que algun dia us pot ajudar a evocar records. Els monitors i la gent de Neret estem cofois d’haver assolit, un any més, els objectius plantejats durant la Precolònia. Us esperem en properes convocatòries. Fins aviat!

AA RR RR II BB AA DD AA II FF OO NN DD AA

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dg 18 de juliol del 2004 (1r dia de colònies) 2

La Maria Vallverdú, del grup 4 (ELS ESCULTORS), inicia la crònica del 1r dia: En arribar hi havia molta gent nova i moltes “baixes”. L’únic que vam fer va ser tutoria i preparar la representació de la nit que consistia, bàsicament, en que cada grup expliqués amb mímica com es deia i els altres havien d’endevinar-ho. El tema era “Grècia”. Els noms dels grups del nivell A (Infants) eren:

Grup 1: Atenes Grup 2: Els Guerrers Grup 3: Els Navegants Grup 4: Els Escultors Grup 5: Els comerciants Grup 6: Els Esclaus

Els noms dels grups del nivell B (“Adoles”) eren:

Grup A: Els Polítics Grup B: Els Filòsofs Grup C: Els Actors

La primera nit no ha dormit gairebé ningú (si més no..., les noies): falta de son, ganes de jugar, ronquits d’algunes, llanternes de unes altres...

TTaann vveerrggoonnyyóóss ééss ccaannvviiaarr sseemmpprree dd’’aammiiccss,, ccoomm nnoo tteenniirr--nnee..

ISÒCRATES

Pol Palau

En Buba Yaffa explica: En arribar vam dinar i, a continuació, ens van ensenyar les habitacions on ens hi vam allotjar. Després ens vam trobar per grups (nosaltres ens vam dir ELS ESCULTORS. Vam fer tutoria i ens vam conèixer; cadascú va dir el seu nom. Després vam començar a fer les activitats: a preparar una petita obra i a assajar-la. També vam fer alguns jocs.

Buba Yaffa

Xavier Moreno

En Xavier Moreno, a més a més d’il·lustrar-ho, ens comenta: A la Farga ens hi vam trobar tots: els de l’autocar i els qu venien amb cotxe particular. La tarda va passar molt de pressa perquè hi havia moltes coses per a fer. El tema d’enguany era la civilització grega i pot ser divertit i tot; ja ho veurem...

L’Alba Gort escriu tot això i més: Vam arribar amb molta gana i el primer que vam fer va ser dinar. Hi havia gent que coneixíem però a moltes nenes i nens mai no els havíem vist abans. Després de l’àpat ens van dir les habitacions, unes quantes normes i els grups i monitors corresponents. A mi, de monitora, em va tocar la Mireia Blanch. Cada grup tenia un nom relacionat amb l’antiga Grècia. El meu, ELS ESCULTORS, el vam haver de representar a la nit.

VV II AA TT GG EE AA LL ’’ AA NN TT II GG AA GG RR ÈÈ CC II AA


Aquesta nit hem xerrat bastant, i potser ens ha costat una mica de dormir, però... despertar-nos... NO! Ens hem llevat molt abans de les vuit hores!!! Hi ha molta música i per cada ocasió tenim una cançó.

Pau Freixanet

Daniel Martínez

Continua xerrant pels descosits l’amiga Irene Casals: Aquest any, els de Barcelona, vam tornar a ser els últims..., com sempre! Aquest autocar, no sé per què..., sembla una tartana, oi? No acaba d’arribar mai més a la Farga. I la Clàudia Giralt (“adole” –ACTORS-), una mica girada, ve a dir: Ha estat el primer dia de colònies i no hem fet gaire res. Ens van explicar el de cada any i vam preparar unes representacions. Ens va sortir fatal, patètica! Érem els actors i, per sort, jo feia de públic. No creus, amiga Clàudia, que per tractar-se del primer dia no ets un xic pessimista?

Martina Pérez

Alba Vázquez

Continuen els adolescents, oi amic Josep Ma Casas?: Avui ha començat un nou any de colònies a la Farga. La veritat és que ha estat un dia bastant tranquil, doncs, no hem fet cap activitat forteta. A la nit, ens va costar una mica representar els Actors... però ens n’hem mig sortit, fent el ridícul més gran, però ens n’hem sortit... A la vetllada “bis” dels Adoles ens ho hem passat de conya fent uns quants jocs per a trencar el gel amb la gent nova...

Més ACTORS! Aquest cop té la paraula l’Alba Pelfort: En veure l’habitació tots els nous ens vam emportar una cara de decepció...També em va agafar una depressió en veure el menjador i els àpats de la Farga... Continua la Núria de Jorge: La vetllada va consistir en unes improvisades i divertides representacions on tots i totes ens vam portar com uns bons minyons. Aviat, els del nivell A a dormir i els adoles a continuar jugant, però...més tard, tothom SILENCI!

MM ÉÉ SS AA NN ÈÈ CC DD OO TT EE SS


Ivet Domènech

La Ivet Domènech ho explica així: Ahir va ser el primer dia de colònies. Tot va començar quan vam anar a buscar l’autocar i no sabíem quin era perquè a la parada hi havia molta gent i uns cinc o sis autocars a part del nostre. Al final el vam trobar i vam sortir en direcció a Manresa per a recollir els altres companys. Tot seguit passàrem per Ripoll, Ribes de Freser i, finalment, La Farga de Queralbs. Vam baixar l’equipatge i vam anar directament cap a dinar... Realment, el primer dia fou neguitós i cadascú i diu la seva. Són d’admirar alguns dels dibuixos dels repòrters i hem de felicitar-los des de la redacció. També volem palesar que el diumenge 18 de juliol havia acabat un primer torn de colònies i que els monitors d’aquell torn es veien molt satisfets.

Neus Sabaté

En Daniel Moreno expressa: Aquest any ha vingut un amic meu a colònies que es diu Guillem Sánchez-Montaña. També ha vingut una monitora que conec que es diu Vanessa. Tinc ganes de veure com els enreden en alguna vetllada de nit. El meu germà ha vingut amb l’autocar i a mi, com sempre, m’han dut els pares.

Gemma Peiró

EL SOMRIURE COM

UN AMETLLER

Sento que diuen: -Com han florit les branques de l’ametller! I tot seguit jo penso: -M’he perdut un somriure.

Francesc Galí

Qui no fa res mai no s'equivoca

EE SS TT II LL GG RR EE CC AA LL AA FF AA RR GG AA

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dl 19 de juliol del 2004 (2n dia de colònies) 5

El grup 3: ELS NAVEGANTS del nivell A inicia la crònica del segon dia de colònies. Hi ha molt text i poques il·lustracions. No obstant, llegiu, llegiu i no perdeu el fil... Comença a “fer punta al llapis” la Cristina Bravo: De serveis ens ha tocat fer interiors i, en acabat, hem jugat a bàsquet. Més tard, encara al matí, hem anat al taller gran per a ambientar la Farga a l’estil grec (nosaltres hem fet una torxa olímpica). Per dinar ens ha tocat cigrons, peix i iogurt. A la tarda hem anat al riu Freser a banayar-nos-hi... La Gemma Caire, després de dos anys, torna a escriure per a la nostra revista: Tot va començar per despertar-nos, que això va ser un mal son... Després d’esmorzar i d’uns serveis com cal vam fer cant coral amb la Montserrat. Ens va parlar d’una obra de teatre anomenada “La Rebel·lió de la cuina”. Nosaltres prepararíem algunes cançons. Els “adoles” ens ajudarien...

De les “festasses” nocturnes ens en parla, ara, l’amiga Maria Ibarz: Ens vam despertar molt d’hora perquè a l’habitació hi havia una nena que no parava de parlar. Ens vam canviar,i vam baixar per a esmorzar. Així començàrem el dia...

En Miquel de Jorge ens parla del riu Freser, a la tarda: L’aigua estava molt freda però només al principi i en alguns llocs. Ens hi vam divertir molt. Al joc que vam fer després de banyar-nos, el de les pinces, vam guanyar.

També la Margarida Barberà hi diu la seva: L’assaig de cant coral el vam fer a la capella, que és on hi farem el concert el darrer dissabte. Ens ho vam passar molt bé al riu Freser i em van agradar les basses que hi havia.

La Carla Valduciel concreta el matí: Després de cant coral vam fer esports i vam jugar a beisbol. Al cap d’una estona vam fer tallers i vam fer dibuixos grecs. A la tarda vam anar al riu tal i com han explicat les meves companyes i companys. Alguns hi van anar caminant per dintre i els altres per la carretera. Vam berenar pa amb xocolata i vam jugar al joc de les pinces. El riu era molt maco i fresquívol.

Un naturista dels bons, en Nicola Cao, ens explica més coses encara: A nosaltres ens va tocar jugar a bàsquet quan vam fer esports. Quan estàvem fent tallers grecs algun trapella va tocar la campana i ens va enganyar. A la tarda, passar pel riu i no pel camí va suposar jugar-t’hi la pell. Però va ser tant divertit!!! Em va agradar aquell rierol i m’agradaria investigar-lo perquè segur que és ple d’animalons...

En Jordi Vilarnau i en Lamin Jammeh expliquen: Al riu ens ho vam passar molt bé i vam riure bastant. L’aigua era freda però feia bon temps aquell dia. Ens sembla que la Clara es va fer una lesió al turmell perquè no va veure una pedra amb la que va xocar amb el peu. A la nit també vam fer un joc de nit que ens va agradar molt.Abans del joc de nit, els monitors ens van explicar que l’endemà anàvem d’acampada i que havíem de preparar-nos bé: roba, sac de dormir, impermeable... Finalment, en Guillem Sánchez- Montaña explica: Era la primera vegada que venia de colònies i tot ho trobava divertit i ràpid. Em va agradar molt el cant coral perquè a mi m’agrada molt cantar.

Les frases següents, dites de pressa, fan que qui les sent es pensi que estem parlant en una llengua estranya. Ja ho veuràs, prova-ho tu mateix: Xinès: Com que tinc tanta gana, a les cinc tinc son. ///// Siamès: En quin tinter té tinta en Ton? Àrab: Hola, Laia, volem oli. ///// Polonès: A qui li piqui que s’ho rasqui. No es trenqui la closca quan rellisqui. ///// Alemany: Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen.

DD ’’ AA CC AA MM PP AA DD AA AA DD ÒÒ RR RR II AA

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dt 20 de juliol del 2004 (3r dia de colònies) Dc 21 de juliol del 2004 (4t dia de colònies) 6

De l’acampada ens en parlen, ara mateix, els grups 1: ATENES i C: ACTORS. Ho fan des de les emocions viscudes i amb la diferència d’edat que els caracteritza. Comencem amb els més menuts. Enfila l’agulla l’Albert Carbonell: Quan vam arribar al lloc de l’acampada vam muntar les tendes de campanya. Vam dinar i vam fer un joc entre nens i monis. El sopar va ser molt calent i bo...

Continua en Guillem Boada: A l’acampada vam jugar a molts jocs. En un d’ells els monitors s’amagaven per la muntanya, entre les ortigues i plantes punxegudes, i nosaltres els havíem d’agafar.

I hi afegeix l’Àgel-Surej: La nostra tenda era canadenca i hi dormíem l’Aldo, en Buba, en Pere, el Genís, en Cristian i jo mateix. Va ser molt divertit. A la nit, però, l’Aldo se’n va haver d’anar perquè no hi cabíem tots i va acabar dormint en una altra tenda. El paisatge era molt verd i maco i invitava a jugar pel bosc com així ho vam fer. Els monitors ens van enredar més d’un cop...

Àngel-Surej Lal

Àngels Profitós

La Maria Frigola diu: Un autocar ens va dur fins a la collada de Toses. Després, a peu vam acabar d’arribar al lloc d’acampada, és clar. Els “adoles”, en canvi, van fer tot el camí a peu. Va ser llarg (9 hores) i cansat.

Guillem Boada

Maria Frigola

Helena Álvarez

Fatu Yaffa

CC AA LL EE NN TT OO NN SS II BB OO NN SS MM II NN YY OO NN SS


Alba Ibarz

Pere Ardiaca

Genís Gaya

En Josep Ma Casas, un adolescent com cal, escriu el seu segon reportatge d’aquestes colònies: M’encanta dormir en una tenda de campanya! Sobretot, si està totalment inclinada i t’has de despertar sis o set cops a la nit per a tornar al lloc que toca. Doncs, sí! Aquesta ha estat la nit descrita... Però a part d’això ha estat una acampada digna de recordar. Després de nou hores caminant ens esperaven un bon parell d’entrepans i el Genís amb les seves síndries tan delitoses. Un cop llevats, a la rutina de cada any: fer motxilles, desfer les tendes..., ah! I no podia faltar un bon esmorzar (¿). Un cop enllestit tot, hem hagut de baixar fins a la carretera on ens esperaven dos simpàtics i amables conductors amb els seus respectius autocars que ens han portat fins a la Farga. Havent dinat i quan ja ens hem dutxat ha tocat una mica de temps lliure. Els monitors han tingut la brillant idea d’anar a fer una banyadeta al riu; i dic brillant ja que allà ens ho hem passat de conya! Especialment els que hem jugat a la “PAELA” que consisteix en: “tots els que ens havíem banyat prèviament, havíem d’agafar alguns dles qui no s’havien banyat ben desprevinguts i remullar-los amb aigua i fang. Al final de la tarda hem fet tallers i cant coral. Havent sopat hem fet una vetllada molt divertida i una vetllada “bis” que ho era el triple, en la qual hem fet jocs molt divertits adreçats encara als nous: el joc del sastresso i de la sastressa, el dels tres prínceps, etc... Una de les millors vetllades de la colònia!

Un altre ACTOR, en aquest cas es tracta de la Ma del Mar Estragués, detalla: La vida massa sedentaria no és bona. És per això que vam decidir canviar d’aires i el sostre de les habitacions per la tela de les tendes. Dimarts al mtí, els “adoles” ens vam llevar a les sis per a començar la dura jornada de camí (l’entrenament per a la travessa).Una mica adormits, ens vam posar a caminar des de la Farga a Queralbs; i un cop allí vam agafar el GR11 fins arribar a la Font de l’Home Mort.

Esgotats, ja que la major part del camí era pujada pel bosc, ens vam anar aturant de tant en tant, i així, fins arribar a Planoles primer, i a Dòrria després. A Dòrria, uns quants van intentar fer trampa pujant a un remolc que els va transportar el darrer tram de la pujada. Al terreny d’acampada ja hi havia els petits (nivell A) i alguns monitors que ens havien preparat el dinar que vam devorar en un tres i no res. Després de dinar i de descansar vam muntar les tendes... A la nit, després de sopar, vam fer un joc de nit.

Esgotats, ben tard, vam anar cap a les tendes i, fins l’endemà al matí, ningú va dir res. El dimecres al matí vam esmorzar, endreçar i desmuntar les tendes. Després vam anar cap a l’autocar que ens esperava més avall i vam tornar a la Farga. En arribar, una bona dutxa (que ens convenia a tots) i cap a dinar! A la tarda, els “adoles” vam anar al riu Freser. I mentre alguns es banyaven a l’aigua gélida, els altres ens vam asseure a tocar la guitarra, la darbuka, cantar i xerrar...

TT OO RR NN EE MM DD EE LL ’’ AA CC AA MM PP AA DD AA BB EE NN CC OO FF OO II SS


Quan vam tornar a la casa de colònies ens esperaven per a fer cant coral a la capella. Després de sopar vam fer una gran vetllada tots junts al taller gran que va ser molt bonica i on hi va haver alguna novatada com el joc de la manta on la Gema Artola ho va passar una mica malament. Tot seguit, els petits se’n van anar a dormir i els “adoles” vam continuar la vetllada amb més novatades (el sastre i els tres prínceps) i també amb més rialles. Va ser molt divertit! Passades les dotze de la nit vam felicitar a la mateixa Gemma Artola pel seu aniversari i vam anar a dormir, doncs, el gran Minotaure havia de fer de ls seves.

Neus Sabaté

La Gemma Peiró expressa la seva satisfacció en tornar de l’acampada: Per fí, per fí, per fí!!! LA FARGA!Lavabos, dutxes i llits! I és que les tendes no són “lo” nostre... Ara, aquesta tenda té un pal trencat, ara hi ha pedres a terra i les piquetes s’entossudeixen... Però segur, segur, segur, segur que ens va tocar la tenda més florida del remolc!!! I les dutxes! Què me’n dieu de les dutxes, adolescents? Després d’haver caminat el dia anterior des d’un quart de vuit del matí fins a les quatre de la tarda..., ho necessitàvem ja! Quin relax es respira aquí a la Farga! I sinó, sempre es pot anar d’excursió al riu, a cantar una estona o bé a prendre banys de fang... voluntaris o involuntaris... En definitiva, una minairona satisfeta i preparada per a fer la travessa sense dutxes i comoditats. Oi, Gemma?

Ivet Domènech

LL AA TT RR II BB UU DD EE LL SS ““ PP AA EE LL AA ””


Núria de Jorge

La Claudia Giralt ens parla dels efectes de la caminada: Tots amb mal d’esquena i refredats vam sortir de les tendes i vam esmorzar. Vam baixar caminant fins la carretera on ens esperaven dos autocars. Ens hagués agradat parar a Ribes de Freser per a comprar una mica però, al final, els monitors es van posar tossuts i no hi va haver manera... Al riu Freser, els “adoles” ens ho vam passar molt bé i hi vam fundar la tribu dels “Paela” i vam untar els traïdors amb fang i aigua freda (quins traïdors?). Finalment, el darrer repòrter dels dies de l’acampada, en Marc Solà, comenta: A la tarda vam anar al riu (ONLY ADOLES) i ens hi vam banyar. Allà vam fer una “Paela”... Apreciats lectors, com podeu comprobar portem pocs dies de colònies però la gent s’ho està passant “de conya”! Des de la redacció agraïm molt les il·lustracions i els textos rebuts. És un material valuós que ens permet dissenyar una revista com cal. L’ambient dels primers dies és fantastic i, de no canviar, s’albiren uns meravellosos dies.

AAUUCCAA DDEE LLEESS BBÈÈSSTTIIEESSEL POLLASTRE

Admirem la fantasia

del pollastre cantador, que fa de despertador a la gent de la masia.

L’ÀGUILA

Admirem la fortalesa de l’àguila imperial;

té unes urpes que fan mal i amb elles se’n duu la presa.

LA GUINEU

La renard, guilla o guineu és la bèstia més astuta;

quan té gana ella disfruta robant gallines arreu.

LA GRANOTA

Parlarem de la granota que viu en els aiguamolls; direm que croa bemolls

sense saber gens de nota.

EL GRILL

El grill arriba a fer pena sempre amb el seu ric–ric-ric;

no sé com no li és un fatic rascar-se sempre l’esquena.

L’ORENETA

L’oreneta tan gentil, la tenim ja aquí a la vora;

ens arriba per l’abril però tot l’hivern és fora.

DD ’’ AA VV EE NN TT UU RR AA AA LL ’’ EE SS TT RR EE TT DD EE LL FF OO RR NN

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dj 22 de juliol del 2004 (5è dia de colonies) 10

El grup 6 del nivell A: ELS ESCLAUS inicia el següent reportatge referit al cinquè dia de colònies. La primera en comentar la jugada és la Laia Closa: Ahir a la tarda vam anar a visitar l’Estret del Forn. Era un lloc molt estret i havíem d’anar pujant rierol amunt per dintre de l’aigua que era molt freda. Al principi la temperatura de l’aigua la feia insuportable però, amb el temps t’hi acostumaves. Podríem definir-ho com un esport d’aventura molt divertit, més o menys... Tots anàvem amb banyador i ens vam mullar fins la cintura. Vam trobar petites cascades que havíem de superar a través d’alguns troncs. No us penseu que només vam fer això. Al matí ens vam banyar a la piscina. Ens hi vam trobar a gust perquè feia calor. VA SER UN DIA ACTIU I DIVERTIT!

Continua, mandrós, l’Aleix Castells: A l’Estret del Forn hi hem entrat uns cent metres aproximadament. Ha estat divertidíssim!

Un altre repòrter poc concentrat en la feina, l’Aldo L. Vega també comenta la sortida: Des de la Farga vam anar caminant fins a Queralbs; des del poble, per un camí planer vam anar en direcció a l’Estret del Forn. Abans d’arribar-hi, els cotxes ens van dur el berenar i vam continuar caminant; aquest cop, per un senderol. A l’Estret em vaig divertir molt!

És el torn, ara, de l’Aina Vima: A l’Estret vam passar entre pedres i rocs molt grans i, per poder seguir, havíem de caminar per l’aigua del rierol. Alguns relliscaven i quedaven ben xops. No hi havia massa aigua però algunes bassetes eren suficients per una bona remullada.

La lluna escampa la seva llum per tot el cel; les seves parts fosques les guarda per a ella sola.

Rabindranath TAGORE

Laia Closa

Aldo L. Vega

Aina Vima

La Laura Puig concreta: Quan vam arribar a l’Estret del Forn qui va voler hi va entrar. Els altres es van esperar jugant. El mandrós del Llubí Casas gairebé no diu res: Vam anar a l’Estret del Forn i no va caure ningú. També vam anar a la piscina. També ens parla de l’excursió a l’Estret l’amiga Judit Casas: Molta gent no hi va voler entrar, a l’Estret... L’aigua era molt freda i feia cosa passejar-s’hi...

Pau Salinas

Gemma Toll

EE LL SS AA DD OO LL EE SS SS EE ’’ NN VV AA NN DD EE TT RR AA VV EE SS SS AA

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dv 23 de juliol del 2004 (6è dia de colonies) 11

Mentrestant els xirois adolescents se n’anaven de travessa a les terres de ponent, la vida continuava a la Farga. Ens expliquen, amb pèls i senyals, les vivències del divendres 23 de juliol els vailets del grup 5: COMERCIANTS. La primera en enfilar l’agulla és la Laura Casafont: Aquest matí, en llevar-nos, els “adoles” se n’anaven de travessa. Nosaltres, després d’esmorzar, hem fet serveis, cant coral, esports i tallers. A la tarda, després d’un merescut descans, hem anat a Queralbs a fer el joc del minairó, una mena de joc de l’Oca que consisteix en tirar un dau enorme i, en funció de la casella que toca al grup, hem d’anar a fer un tipus de prova al control indicat. Totes les proves eren “xules”.

Santi Ceballos

Un camarasí de soca i arrel, en Santi Ceballos, explica una anécdota: Avui hem fet cant coral i m’ha passat una cosa graciosa: se m’ha cagat a la mà esquerra un ocell. Al meu grup li ha tocat jugar a básquet a l’hora d’esports... Continua un del Masnou, l’Héctor Canyelles: Proves que recordo del joc del minairó: memoritzar un cartell, pintar-se amb els ulls tancats, cantar amb llet a la boca, etc. En Joseph Blanch també hi diu la seva: A mi em va agradar la cursa de l’ou amb cullera. Consistia en que tots els membres del grup havien de fer relleus amb un ou damunt d’una cullera. L’últim ho havia de fer amb els ulls embenats. Jo vaig ser l’últim! Entre tots ho vam fer tant bé que ens van donar un plus de sis caselles.

Joseph Blanch

Héctor Canyelles

L’Alba Mor també hi diu la seva: Les proves del joc del minairó van ser molt divertides i les féiem pel poble, depèn del control: davant de l’església, a la plaça Major, al carrer tal o qual, etc. La gent del poble ens observava quan realitzàvem les proves (molt divertides) i es quedaven bocabadats.

Marta Ramiro

Una adolescent lesionada que no ha anat de travessa, la Clara Serra, explica: Vam jugar a Queralbs, però també hi vam berenar i comprar xuxes. Al matí van marxar els meus companys i els enyoro una mica.

Clara Serra Continua la crònica en Josep Ma Profitós: Quan vam anar pel poble vaig comprar dues postals per la meva mare. A la nit vam fer el joc de la Sardina: s’amagava un monitor i, qui el trovaba, es quedava amb ell en silenci.

II EE LL SS MM ÉÉ SS XX II CC SS SS EE ’’ NN VV AA NN AA QQ UU EE RR AA LL BB SS

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dv 23 de juliol del 2004 (6è dia de colonies) 12

Cristian M. Novella

Acaba la crónica del nivell A l’amiga Raquel Solà: D’altres proves del joc del minairó han estat: recitar un embarbussament, dir el nom de cinc carrers, transportar una tifa... Guanyava el grup que arribava primer a l’última casella. Vull recordar que els “adoles” han marxat de travessa a fer el cim del Monteixo (Pallars Sobria), ben lluny d’aquí, i tornaran el diumenge a la nit si tot va bé. Així, és amigues i amics minairons. Acabem de saber que de moment, el primer dia, tot va d’allà millor al Pla de Boet. Que duri!

L’Helena Segura, del grup A: ELS POLÍTICS, comença a relatar-nos el divendres 9 de juliol del 2004 o primer dia de la travessa: Durant els tres dies ens van passar moltes anècdotes. El primer dia, quan ens en vam anar de la Farga cap a Àreu amb l’autocar, a mig camí, vam aturar-nos a cal Rubio i ens vam “kardar” una llesca i una beguda.

Continua escrivint sobre la travessa l’amic Jordi Ricart: Els adoles vam marxar tres dies de travessa. El primer dia, a la Farga, vam despertar-nos a dos quarts de vuit del matí. Vam esmorzar rabents i, després de carregar les motxilles d’àpats i d’altres, un autocar MIR ens va transportar cap a Àreu (Pallars Sobria). Un cop arribats a Àreu (1220 m.), a la Vall Farrera, vam col·locar les tendes de campanya i materials diversos en un “jeep” que van llogar els monitors i ens vam posar a caminar cap al Pla de Boet (1870 m.). El camí era molt bonic però assolellat. Els mosquits hi eren abundants i les picades presents en qualsevol minairó. El Pla de Boet és una gran extensió de gespa o prat, verda i maca i travessada per un riu (la Noguera de Vallferrera) i petits aiguamolls. Les tendes van sert muntades en un tres i no res.

El sopar va ser cuinat per un cuiner excel·lent: l’Ignasi Rubió. Molt aviat, després de sopar, els minairons van anar a refugiar-se a les tendes per a protegir-se de les picades dels mosquits que eren insuportables. La gent va anar caient (es va anar adormint) i la son només va ser interrompuda pels monitors a la matinada del dissabte.

“Deixem que l’herba creixi pels camins i esborri el pas del vianant cansat; tot el que és bell incita a la belleza. De nosaltres depèn que el pas del temps No malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres.”

Miquel Martí i Pol

Què vol dir aquesta expressió?

EE XX CC UU RR SS II ÓÓ AA LL AA FF OO NN TT DD EE LL ’’ HH OO MM EE MM OO RR TT

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Ds 24 de juliol del 2004 (7è dia de colònies) 13

Crónica a càrrec del grup 4: ELS ESCULTORS sobre el setè dia de colònies. En Dani Martínez comenta: El dissabte vam anar d’excursió a la Font de l’Home Mort. Va ser una excursió molt dura, amb llocs estrets i plens d’esbarzers i d’ortigues, llocs amb baixades complicades i amb pujades empinades. Tot i això, va ser un paisatge molt bonic, amb animals i plantes molt interessants. A la font hi vam dinar entrepans de fuet I de formatge. També vam tenir temps per a jugar una estona. Vam tornar a Queralbs pel camí dels Miners; feia molta baixada i era molt estret i ombrívol. Va ser llarg i molt bonic! A l’arribar a la Farga les cames em feien mal. En Daniel oblidar dir que uns dels animals que vam veure a prop van ser isards... Ah! I vam poder conèixer una planta verinosa: la tora.

Daniel Martínez

En Pau Freixanet qualifica l’excursió: L’excursió a la font de l’Home Mort va ser preciosa però una mica cansada. Vam aturar-nos diverses vegades i vam poder observar voltors, dos guineus i isards. Les guineus corrien a prop nostre, més avall, i va ser molt bonic poder-ho veure. Quan vam arribar a la font, en Joseph Ma Profitós, l’Héctor Canyelles, el Santi Ceballos i jo vam anar a omplir les cantimplores. Laigua era freda i bonísima! Després, amb en Dani i en Pol Palau vam anar a explorar i vam veure el Joseph Ma fotografiant una sargantana...

El Dani Moreno, repòrter d’un grup d’adolescents (el C: ACTORS) i que no va poder fer la travessa també hi diu la seva: Tothom ha sortit caminant menys els ferits de guerra (malalts), en Guillem Sánchez-Montaña i jo que hi hem anat amb transport. Tot una aventura perquè la carretera era molt dolenta i els cotxes ens saccejaven molt. Nosaltres hem arribat primers a la font i hem esperat als caminants que arribaven cansats i acalorats. Quan han arribat han dinat amb una mica de pudor de peus (ja que s’estaven traient les sabates. Ja, ja, ja!!!). Després hem descansat una mica i cap a la Farga, uns caminant, i altres botant. Un dia divertit!

Tornem al grup 4: ELS ESCULTORS. Oi, Alba Gort? Ha estat un camí bastant cansat, sobretot, la pujada! Però el paisatge és xulíssim, amb tot de caminois estrets, amb tot d’herbes i plantes pels voltants. La Font de l’Home Mort és com una bastea petita d’on surt aigua pura i gelada. Tots hi hem omplert les cantimplores. Abans de dinar ens hem agitat per fer descansar els peus i les cames. Alguns atrevits s’han posat al rierol després de l’àpat; d’altres hem preferit xerrar tranquil·lament. La tornada no va ser tant cansada com l’anada (és clar). Hem passat per un altre camí empinat que relliscava molt. També ens hem hagut d’aplanar degut a un arbre molt gran que va caure enmig del camí; hem passat per sota i ha estat divertit. Ha estat un dia molt guai!!!

La Maria Vallverdú ve a dir-ho així: Una excursió que, en realitat, no és gaire cansada, però amb el calor i la pujada se’n fa molt. A alguns de nosaltres ens va agafar petites insolacions (mals de cap i/o marejos). El camí és igual de bonic encara que ja hi hagis passat algun altre any. Els de davant vam poder veure dues guineus properes molt maques i una dotzena de voltors que volaven per damunt dels nostres caps.

Maria Vallverdú

UU NN DD II AA EE SS GG OO TT AA DD OO RR PP EE RR AA TT OO TT HH OO MM


A part d’una il·lustració divertida, l’amiga Martina Pérez ens diu: L’excursió va ser una mica cansada, sobretot a l’anada. Feia molta pujada i calor. Però ha estat una excursió maca i emocionant. L’Alba Vázquez també hi diu la seva: Pel camí de la font hi havia moltes pedres, pujades, vegetació que canviava a mesura que caminàvem... Però va valdre la pena el sacrifici perquè un cop allà a dalt hi havia un paisatge molt bonic, amb muntanyes, un riu amb aigua saltirona i transparent, una font amb aigua freda i molt bona, etc. A més a més vam conèixer una planta verinosa, la tora. Després de dinar, com sempre, cíndria de postres. Ens ho vam passar molt bé, aquell dia.

Martina Pérez

Xavier Moreno

També qualifica l’excursió de cansada en Xavier Moreno: Va ser una excursió molt cansada, però va valdre la pena cansar-se pel paisatge tant bonic que vam veure aquell dia. De baixada molts vam entrar en una mina abandonada on hi feia molt fred.

De d’altres anècdotes ens en parla la veterana Irene Casals: A mig camí, de pujada, vam fer la gran parada per descansar i menjar-nos quatre galetes d’habituallament. El camí dels Miners feia moltes ziga-zagues i era molt divertit. Finalment, en Buba Yaffa s’explica així: Vam haver de caminar molt però era un camí preciós; i quan vam arribar encara era tot més maco...Jo m’ho vaig passar molt bé. L’aigua de la font estava molt bona i era superfreda. Teníem tanta gana que vam trobar boníssim el dinar. El camí dels Miners era molt guai i mentre hi caminàvem gaudíem de la natura. Vam entrar en una cova o mina on hi feia un fred impressionant.

Buba Yaffa

Irene Casals

“Que ets feliç, infant, assegut a terra, jugant tot el matí amb un branquilló trencat. Enfeinat amb els meus càlculs, somric del teu joc I vaig afegint xifres, mentre s’escolen les hores. Potser tu m’esguardes I penses: amb quin joc stupid fas malbé el teu matí. Infant, jo he oblidat l’art d’abstreure’m amb obstacles i pastissos de fang. Cerco joguines costoses i aferro pilots d’or i d’argent. Tu creus en el que trobes en els teus jocs joiosos. Jo despenc el meu temps i la meva força en coses que no puc assolir. Yuyito per travessar el mar del desig amb la meva frágil canoa, i oblido que també jo estic jugant un joc.”

Rabindranath Tagore

AA GG UU LL LL AA II PP II CC DD EE BB AA II AA UU (( 22 88 77 99 MM .. ))


El grup A: ELS POLÍTICS s’encarrega de continuar explicant-nos la travessa del segon dia. L’Helena Segura continua: El segon dia vam anar a l’agulla i pic de Baiau i, un cop a dalt, ens vam fer una foto fent tots “un calvo” (o sigui, ensenyant els culs. On és aquesta foto?). Després els hi vam dedicar unes cançons als nostres companys que no van poder pujar. Al descendre del pic de Baiau vam trobar plaques de neu i vam practicar un esport que es diu: “culs ens baixen”. Ens vam fotre moltes òsties però ens ho vam passar de conya. Després ens vam banyar al llac del costat. L’aigua estava congelada!!! En definitiva, ens ho vam passar “que t’hi cagues”.

Jordi Ricart Vivim en aquest món quan l’estimem

Rabindranath Tagore

Continua el reportatge de la travessa la intrépida reportera Anna Serrallonga: Després d’haver dormit la primera nit al Pla de Boet, ens vam despertar a dos quarts de set del matí. A la nit havien caigut quatre gotes I havia bufat una mica el vent. Per esmorzar, llet i unes quantes torrades de pa amb crema de cacau. Vam carregar les motxilles i, maularadament, no vam poder iniciar tots l’excursió, o sigui, la Neus Sabaté i l’Anna Sedano tenien mal de cap i es van quedar al campament base amb en Ramon Fontova. Mentrestant, els altres adoles ja pujàvem la muntanya amunt. Anàvem tirant a un pas lent i poc cansat. Féiem parades per menjar alguna cosa i beure. Per dinar i menjar durant les excursions ens havien donat un fuet, llet condensada, xocolata, una poma, una llimona, una taronja, fruits secs i d’altres aliments... Seguint el pas vam arribar al refugi de l’estany de Baiau i no hi vam trobar les crêppes que ens havien promès (ja ens havíem fet il·lusions i ens havien pres el pèl!). Després de pujar la cansada tartera vam anar arribant al coll i ja érem gairebé a dalt. Quina alegria! Havíem arribat tots sans i estalvis al pic de Baiau! Al cim ens van fer fotos, vam gaudir de la bona vista, vam cantar els himnes dels minairons i els Segadors. La baixada va ser d’allò més divertida! Vam començar baixant per una pesada tartera i el ritme es va enlentir molt degut al cansament de cames que portàvem. Però quan vam trobar una clapa de neu (mireu el vídeo), vam recuperar la il·lusió i força. Així que vam baixar amb capelines a sota dels culs amb les quals relliscàvem per la neu sense dificultats. D’aquest esport, a can minairó, en diem: CULS ENS BAIXEN! Què divertit! Ens vam aturar als estanys de Baiau I molta gent s’hi va banyar. Vam continuar la baixada i les cames continuaven fent-nos mal. En arribar al Pla de Boet vam tenir una tarda relaxada i de massatges...

Clou la crónica l’amiga Carolina Hidalgo: La caminada d’aquell dia al circ de Baiau seria diferent dels dies anteriors, doncs, a més de deixar dues persones al campament, canviaríem de guia per un dia: en Ramon Fontova es quedaria d’infermer i ens guiaria l’amic Lluís Ollé... Ja portàvem unes quantes hores caminant a través de prats amb petits rierols que semblàvem trets de contes de follets i de fades. Les pujades quedaven enrera entre baixades i plans. Poc després, creuant rius i estanys rodejats de vaques, vam arribar al refugi del circ de Baiau on ens hi esperaven unes “delicioses crêppes”, que van resultar ser imaginàries.

En aquell refugi hi vam trobar el corresponent llibre de visites i, com a bons excursionistes, hi vam signar.. Ens van sorprendre uns comentaris i cançons molt originals. Però havíem de continuar el nostre camí. Mentre pujàvem ens anaven sorprenent diferents plaques de neu i tarteres perilloses. El cim s’acostava. Amb els peus rebentats, vam iniciar la darrera ascensió. Tot era alegria un cop arribats al cim de Baiau. Orgullosos per la nostra fita vam cantar i cantar... De baixada, les clapes de neu abundaven i diferents personatges dels nostres adoles, entre rialles i crits, lliscaven engrescats amb una modalitat olímpica: CULS ENS BAIXEN...

AA QQ UU EE RR AA LL BB SS .. .. .. ,, ÉÉ SS FF EE SS TT AA MM AA JJ OO RR

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dg 25 de juliol del 2004 (8è dia de colònies) 16

L’equador de les colònies és avui diumenge 25 de juliol del 2004. Els adolescents, avui, han de fer un cim important: el Monteixo (2905 m.). Els nois i noies del nivell A, més afortunats (...), aniran de festa major a Queralbs. Llegim, amb atenció, els esdeveniments principals del vuitè dia. Comença el grup 3: ELS NAVEGANTS. La Gemma Caire comença a fer punta: Ens hem aixecat amb una música molt tranquil·la, que gairebé era per dormir. A serveis, el meu grup ha fet interiors, però jo no he pogut fer res perquè m’he fet una lesió al turmell. Què hi farem! A la tarda hem ant de festa major a Queralbs i hem berenat pà amb coca. Hi havia ball però, amb les crosses, no he pogut ballar ni les sardanes...

Continua opinant la Maria Ibarz: Al matí hem fet serveis, cant coral, esports i piscina. A la tarda, després del temps lliure, hem acabat alguns tallers i, posteriorment, hem anat a Queralbs perquè és festa major! Un grup musical de Camprodon amenitzava els nens i nenes del poble quan hi hem arribat. Evidentment, ens hi hem afegit i ens hem atipat de ballar. Després hi havia sardanes I hem aprofitat per passejar pel poble I comprar alguna cosa. Ha estat una tarda divertida i entretinguda.

És ara el torn de l’amic Lamin Jammeh: Quin berenar! Primer, el de la colonia, o sigui, pa amb xocolata.Després, és clar, xocolata desfeta amb coca que pagava el poble de Queralbs perquè celebrava la seva festa major. I, a més a més, xuxes I refrescs que vam poder comprar amb els diners que ens van donar els monitors.

Lamin Jammeh

En Jordi Vilarnau explica tot cofoi: Als esports vam guanyar a volei. Després ens vam remullar a la piscina i ens en vam anar a dinar. A la nit havíem de fer un joc molt divertit però els monitors es van enfadar amb nosaltres perquè estàvem molt neguitosos i ens van fer anar a dormir.

La Cristina Bravo ens ve a dir: Als tallers ens va tocar fer unes espelmes de cera i ens ho vam passar bé. I la seva companya Carla Valduciel explica: A cant coral vam cantar una cançó sorpresa pels adolescents que tornaven de la travessa aquella nit... A Queralbs, al mig de la plaça, alguns monitors ballaven sardanes... Una tarda espléndida, no?

Margarida Barberà

En Nicola Cao comenta: Els Navegants, o sigui, el meu grup, vam escombrar després d’esmorzar. El cant coral era una mica avorrit però aviat es va acabar. A la tarda ho vam passar d’allò millor!

També hi posa cullerada l’adolescent Julia Frigola –grup A: ELS POLÍTICS-: Jo no vaig poder anar de travessa perquè el dia abans tenia febre, així que em vaig quedar amb els del nivell A. A Queralbs vaig ajudar en Guillem i, durant el dia, vaig ajudar als monitors.

SS EE GG OO NN PP II CC II RR EE PP II CC ÓÓ


Ara ens en parla un xic la Margarida Barberà: Avui, després de llevar-nos, hem esmorzat madalenes i pa amb llet. A cant coral hem cantat cançons molt xules i divertides. El meu grup d’esports ha jugat al cementiri... I continua en Guillem Sánchez-Montaña: Vaig escriure una carta a la mama. La trobava a faltar. L’aigua de la piscina estava molt freda i no hem vaig banyar a la piscina. Ah! Felicitats a tots els Jaumes i Santis!

NicolaCao

Miquel de Jorge

L’Abigail Serra, una altra adolescent que no va anar de travessa (grup A: ELS POLÍTICS) diu: A la nit, quan els del nivell A dormien, vam esperar als adoles que venien amb retard. Quan van arribar, entre onze i dotze del vespre, els vam rebre amb cançons i els vam fer sopar a l’acte perquè es refredava. Estaven molt cansats i aviat es van adormir. No obstant, abans, es van trobar amb una brometa a les habitacions. A veure si ho explicaran...

Helena Segura

Un adolescent recent arribat de la travessa comenta la jugada del tercer dia de fatigues. És l’amic Pau Olomí del grup A: ELS POLÍTICS. Ens Vam despertar molt cansats perquè havíem dormit poc les dues darreres nits i molt malament. Ben aviat ens vam enfilar muntanya amunt i alguns adoles es trobaven malament. La nostra finalitat era pujar al Monteixo però la cosa es va complicar i vam fer cap al pic de Norís (2834 m.) que ens venia de pas. Llavors vam arribar a la tartera del Monteixo on molts adolescents tenien molta por. Finalment, però, vam fer el cim del Monteixo (2905 m.) i molta gent es va posar a plorar de l’emoció. El paisatge era fantàstic! La baixada va ser molt dura. Vam passar per una tartera molt llarga i, finalment, vam trobar un camí normal del qual, al bosc, aviat es va perdre la pista i vam haver de descendre per on vam poder, sense camí marcat, i això ens va endarrerir i cansar molt...

II QQ UU II NN RR EE PP II CC ÓÓ ,, MM AA RR EE MM EE VV AA ……


Finalment, anem a parlar amb més detall del repicó final de la travessa. Ho deixem per l’amiga Laia Toll: Després d’una llarga I dura pujada, finalment vam arribar a dalt del Monteixo i, entre plors i alegries, vam cantar i menjar alguna cosa i, immediatament, vam emprendre la baixada, una tartera interminable on hi vam deixar els genolls i els culs. Quan per fi vam arribar al final d’aquella agonia ja ens véiem tots a Àreu descansant i menjant-nos un bon gelat, però el que ningú s’imaginava és que aquell camí que agafàvem ens portava directes a l’infern. Tots contents caminàvem per un camí que, de cop, es va “desfer” i “BOOM”..., vam anar a petar just damunt d’Àreu. No obstant, quin era el problema? Doncs, que per arribar al poble havíem de baixar muntanya avall, sense aigua perquè se’ns havia acabat, a ple sol i amb una calor insuportable. Ens trobàvem enmig d’un pendent impressionant on les cames ja no ens aguantaven i era mitjançant el cul que ens desplàçàvem. El que havia de ser una baixada rápida i justeta per arribar a temps (16:00h. PM) es va convertir en un lentíssim descens. Mentrestant, baixàvem veient tota l’estona el poble allà a baix amb la piscina plena de gom a gom i nosaltres allà a dalt caminant com uns “pringats”. Quan els primers de la colla van haver arribat a baix es van donar pressa en portar aigua als demés. I per fi, a les 6,30 h. PM ens vam trobar tots a baix gràcies a l’ajut de l’Ignasi, de la Laia i del Lluís que ens van ajudar en els últims moments. Finalment, ens vam poder menjar el gelat tant desitjat, i tot seguit, quatre horetes d’autocar on la gent va dormir i descansar. Alguns, és clar, també es van marejar. Quan vam arribar a la Farga de Queralbs ens van rebre amb una bona benvinguda, però també amb una bona trapellada a les habitacions dels adoles.

Mapa situacional travessa/acampada

RR EE SS UU MM DD EE LL AA RR UU TT AA

Divendres 23 de juliol del 2004

La Farga (Queralbs –Ripollès-), Àreu (Vall Ferrera –Pallars Sobirà-) amb autocar.

Àreu, Pla de Boet (1870 m), caminant.

Dissabte 24 de juliol del 2004

Pla de Boet (1870 m), Pla d’Arcalís (2000 m), Pla de Baiau (2200 m), Estanys de Baiau (2470 m), agulla i pic de Baiau (2879 m) i retorn al Pla de Boet pel mateix camí, a peu.

Diumenge 25 de juliol del 2004

Pla de Boet (1870 m), pic de Norís (2834 m), pic de Monteixo (2905 m) i descens cap a Àreu (1220 m), caminant.

Àreu (Vall Ferrera –Pallars Sobirà-), La Farga (Queralbs –Ripollès-), amb autocar.

Tot un èxit malgrat les dificultats del darrer dia. Felicitats, adoles!

FF RR AA SS EE SS PP EE RR AA FF EE RR PP EE NN SS AA RR Retrobem en la natura les bases d’una autèntica escala de valors. L’home s’obstina a inventar l’infern enmig d’un medi paradisíac.

(Jacques Massacrier, autor de Tornem a Viure) Per fora vagabunds, per dintre biblioteques...

(Origen desconegut)

La felicitat és on la trobes, Poques vegades és on la busques.

(Jean Petit-Senn)

És molt més fácil ser ric que ser feliç.

(Jean-Claude Van Damme)

TT OO TT SS JJ UU NN TT SS ,, DD EE NN OO UU ,, AA LL AA FF AA RR GG AA

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dl 26 de juliol del 2004 (9è dia de colònies) 19

Els vailets del grup 2: ELS GUERRERS es fan càrrec del reportatge del novè dia de colònies. S’hi posa immediatament, la Carla Loncà: Quan em vaig desperat em vaig vestir i vaig esmorzar. Després vam fer els serveis, el cant coral i els tallers. A la tarda, els del nivell A vam anar d’excursió al SALT del Grill i a les Ribes, indret amb basses on ens vam poder banyar. A la nit vam jugar al joc del Macarró i vam guanyar.

Carla Loncà

Jan Vallverdú Carla Loncà

Continua explicant-se pels descosits la Núria Casafont: Quan vaig arribar a la Farga, en tornar de l’excursió al SALT del Grill i a les Ribes, vaig ser la primera en dutxar-me; així que vaig tenir aigua calenta! Quina obssessió en ser els primers en dutxar-se!!!

Núria Casafont

Ignasi Casas

Lamin Dampha

En Lamin Dampha detalla: Vam anar d’excursió a un rierol i al SALT del Grill. Com que estava cansat i feia molta calor, vaig ficar els peus a l’aigua d’una bassa del riu que era bastant freda. No vaig trigar gaire en posar-m’hi de cap i tot. Què divertit que era...

EE LL SS UU NN SS SS EE ’’ NN VV AA NN AA LL SS AA LL TT DD EE LL GG RR II LL LL


Albert Pallejà Gemma Cateura

El grup B: ELS FILÒSOFS també hi posa cullerada des d’una perspectiva més relaxada, doncs, el dia abans havien acabat una travessa molt dura. Així, l’amiga Gemma Cateura ens parla del joc del Macarró: A la nit vam fer el joc del Macarró. Ens van dividir en dos grans grups (edats barrejades). Un grup se n’anava des del menjador de la casa fins al camp de futbol amb un macarró amagat. L’altre grup els havia d’aturar i intentar trobar el macarró amagat. Les normes eren:

1. El macarró no es podia amagar ni a les sabates ni mitjons, ni a les parts íntimes (roba interior inclosa).

2. No es podia anar al camp de volei ni a l’indret del foc de camp. Tampoc no es podia anar a la carretera ni a la vora del riu Freser.

3. Calia anar sempre acompanyats d’algú i per zones il·lumionades.

Marc Oltra

En Jesús Godoy es preocupa de parlar-nos de Santa Anna... Avui ha estat un dia especial, ja que a la colonia hi ha 4, 5 o 6... Annes que celebren el sant, i hem estat un munt d’estona celebrant-ho. Al matí ens hem despertat dolguts per tot arreu, però és normal després de la travessa. Al matí hem fet un taller de màscares (...). Un cop anàvem acabant, ens hem posat el banyador i cap a la piscina. Allí hem remullat a tothom, amb o sense roba, fent el SALT de la Pael·la... Durant la tarda, l’activitat més divertida (estranyament) ha estat el cant coral on ens ho hem passat molt bé tot sols i, fins i tot, cantàvem fora de la capella. També hem vist el vídeo de la travessa (força divertit). A la nit, al joc del Macarró, les normes ens les passàvem pel ... ja que molta gent no sabia ben bé què havia de fer. No obstant, va ser un dia especial, i tant!

EE LL SS AA LL TT RR EE SS EE SS QQ UU EE DD EE NN PP EE RR LL AA FF AA RR GG AA


La Clara Serra també hi diu la seva: Molts feien trampes en el joc del Macarró. Jo, però, he estat prou feliç perquè era el sant de les Annes. A les Annes adoles les vam tirar a la piscina. Em sembla que l’Anna Olomí està enamorada d’un noi que la fa tornar vermella. Aquesta Clara...

Clara Serra

Marcel Casals

En Marcel Casals ve a dir-nos: Després de dinar hem pogut veure el vídeo de la travessa, bàsicament per ensenyar-lo als que van haver de quedar-se a la Farga, però ens ha anat bé a tots veure’l perquè hi havia escenes que ens les havíem perdut durant la travessa. Passat el vídeo hem fet les màscares de guix pel passatge mitològic. A mi m’ha tocat fer la màscara al Jordi Ricart!!! Però la més divertida ha estat la que ha fet en Joseph Ma Cases a la Claudia Giralt. L’hi ha fet un nas de porc enorme! Després d’enguixar la cara de la gent, hem anat a fer cant coral els adoles sols. EL MILLOR CANT CORAL DE LA MEVA VIDA! Fins i tot hem sortit cantant de la capella, ja que ens ho hem passat de conya. A l’hora de sopar hem jugat a fer silenci... A la ni, després d’una bona vetllda solets, ens han fet anar a dormir rabents. Jo m’ensumava quelcom, o que ens pintarien o similar, però de sobte els monitors s’han posat a cantar una cançó per felicitar les Annes. És clar, hem fet un bon ressopó.

Amb lletra de metge, l’Agustí Ardiaca ens comenta: Va ser un dia de relax; no obstant, degut a la trastada que ens van fer els monitors del nivell A a les habitacions quan érem a fora, ens va tocar fer uns serveis a fons per a treure tota la ronya del nostre cau. També vam començar a parlar io a organitzar-nos de cara al passatge mitològic que havíem de fer el divendres a la nit per als nens i nenes del nivell A.

Vam fer, doncs, grups de treball, vam concretar el recorregut... A veure com ens sortirà… Com que la socorrista va a preu fet, vam haver de correr cap a la piscina. Una bona remullada i a dinar! A cant coral hi va haver un bon rotlle amb la Montserrat i tothom s’ho va passar molt bé. Vam estar sols i es va notar.

Ara, l’encarregada de fer-nos alguna explicació és la Sara Noguera: Tot i que ens va costar llevar-nos, als que ens va tocar escombrar cambres les vam deixar totes ben netes. Seguidament, vam fer una espècie de reunió on tractàrem el tema del passatge mitològic. Amb molta calor vam anar ràpidament a la piscina on la gent que no es banyava va ser llençada a l’aigua involuntàriament, per un estúpid joc en que una sèrie de gent t’agafava sense miraments i et llençava a l’aigua congelada.

Continua la Sara: Morts de gana, vam anar corrent a dinar, i a continuació, hi va haver un temps llarg de pànxing i relax on molts vam aprofitar per fer una dormideta. (...). Durant la sessió del vídeo resum de la travessa ningú es va poder aguantar el riure quan vam veure el CULS ENS BAIXEN del Jordi Baradad; ja, ja,ja! (...) És el torn, ara, de la Julia Casanovas: Vam riure molt veient el vídeo de la travessa, doncs hi havia de tot: caigudes, relliscades, cares de cansats... A cant coral vam poder recordar entre tots tot el concert que ens va oferir una companya a l’autocar de la travessa cap a Àreu. A sopar ens van donar un puré d’all que no era gaire bo.

BB OO NN AA MM BB II EE NN TT AA CC AA NN MM II NN AA II RR ÓÓ AA DD OO LL EE


Agustí Ardiaca

Clou la crónica del dilluns la Maria Puche: Bon dia!! En Sisa ja sona..., buf! Encara duren els cruiximents. Oh! Quin esmorzar, fa bona caraaa... Ara toca pànxing, pànxing, pànxing i una petita remullada a la piscina...; és que estem molt cansats dels tres pics i repicó! Aaaaaaaa! Tenim molta gana (molta gana), volem menjar (volem menjar)... Per variar una mica la rutina de cada dia, descansarem i, per acabar-ho de rematar, jaurem tots plegats a contemplar les “montañas arriba” de la Julia o les caigudes de la Gemma..., més ben dit, hem mirat el vídeo de la travessa; però,que consti que estava censurat perquè els trossos més divertits no sortien. A berenar! On són els del nivell A? Han anat riu amunt. Per relaxar-nos una mica més, farem taller de màscares... Ooh! Què suau aquest guix! Cant coral! Spring..., spring..., spring...! Quants dies sense veure la Montserrat... Ha estat un bon cant coral, només adoles. Sshh! A sopar en silenci! Tothom callat, només el clinc, clinc de les forquilles. Suposo que ara ja és pot dir, però hem estat a punt de volar tots pels aires..., perquè corria una flaire de gas...; hi havia un cu- esplosiu. El joc del Macarró!! Ladre!! Dani, tens una multa per excés de velocitat!! A repassar quatre cançons, ben tranquils, tots a baix (els adoles)..., és que avui era un dia “anti-estrés!. Au! Bona nit! Va el pijamaaa!!! Portes tancades... i... A les Annes felicitem amb tot el cor!!! Ooh! Un bon ressopó i un bon porró!!! Gràcies, Annes!!! Una bona manera d’acabar el dia; a dormir ben descansats i amb la panxa plena... Bona nit!!! ZZZZZ!!!!!

AA CC UU DD II TT

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA

Tres homes discutiesen sobre com són de petites les seves habitacions. - La meva habitació és tan petita que, quan em vull

Treure l’americana, he de treure el braç per la finestra. - A la meva (diu el segon), quan el metge ve a visitar-me, m’ha de mirar la llengua des de l’altre costat de la porta.

- Això no és res: a la meva habitació, quan entra el sol, hem de sortir tots.

∼∼∼∼

DD II AA DD EE GG II MM CC AA NN AA AA CC AA NN MM II NN AA II RR ÓÓ

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dt 27 de juliol del 2004 (10è dia de colònies) 23

El grup 1: ELS ATLETES, els més menuts de la colla pessigolla, comenten i il·lustren el desè dia de colònies. Comença el Guillem Boada: Al foc de camp, des de la pista de básquet, el Francesc va tirar una bola de foc que va encendre la foguera. Vam ballar i cantar molt... Continua l’Albert Carbonell: Al foc de camp, el Marc estava fent malabars amb foc mentre el Roger i la Ivet tocaven el tambor. Vam cantar cançons i vam ballar danses. Va ser una nit different I divertida.

Albert Carbonell

Guillem Boada

M a Àngels Profitós

Alba Ibarz

Fatu Yaffa

La Maria Frigola ens parla de la gimcana: Calia fer una excursió llargueta amb diferents controls on havíem de fer-hi proves: llençar ous al cap dels companys, pintar floretes, cosir-nos amb una corda, banyar-nos en una bassa de fang, etc. Ens ho vam passar molt bé I vam riure força. Quan vam acabar ens vam dutxar perquè estàvem molt bruts.

II AA LL AA NN II TT ,, GG RR AA NN FF OO CC DD EE CC AA MM PP


Maria Frigola

Genís Gaya

Ángel-Surej Lal

El grup C d’adoles: ELS ACTORS, o ACTRIUS segons la versió de la Gemma Peiró, expliquen amb molt més detall l’anecdotari del desè dia. La Gemma ens diu: Ooooh! Va arribar...! Semblava que no ho faria mai, però sí, finalment va arribar l’acomiadament dels companys del primer torn que van venir a fer la travessa. M’ha agradat molt tenir-los amb nosaltres durant aquests dies i m’hauria agradat molt que es quedessin fins al final...! Però guardo molt bon record d’ells i espero que ells hagin marxat satisfets de la nostra acollida. Així, nois, fins l’octubre I gràcies pels murals que heu penjat a la casa dels adoles. Fins aviat!!!

La Ma del Mar Estragués ens parla de la gimcana, com no podia ser d’una altra manera, és clar: Ni quan els adolescents vam tornar de la travessa no vam desitjar tant una bona dutxa com ahir a la tarda, i és que tocava la gimcana. Després d’acomiadar-nos dels amics i amigues del primer torn que ens havien acompanyat a la travessa i que ja formaven part del grup, ens vam dividir en equips d’esports per a dirigir-nos cap a les proves.

Gemma Peiró

Mar Estragués

(cola-cao, ous, fang, delicatessen estranyes, cançons, streaptease,... Hi havia de tot! I tot estava relacionat amb la mitología grega. Va ser una gimcana molt entretinguda i divertida, i és que qui no disfruta empastifant-se? És clar que quan vam arribar a la Farga portàvem unes “pintes” que feien por, però les dutxes fan miracles i després de treure’ns la capa de porqueria que ens cobria la pell vam deixar de ser els argonautes que fugien dels antròfocs per a passar al nostre aspecte habitual. Ben sopats vam fer un foc de camp molt bonic on vam cantar i ballar al voltant de la foguera, vam observar malabars amb foc que feia en Marc al ritme de la darbuka.

I quan els petits se’n van anar a dormir, els adoles vam allargar la vetllada amb un “agarrotin, agarrotan de la vera, vera de sant Joan”, que tot i la poca inspiració va ser molt divertit i vam riure molt. Finalment, ja estàvem molt cansats, així que ens en vam anar a dormir després d’un dia esgotador.

Continua en Joseph Ma Casas: El pitjor dia de tots. Al matí vam haver d’anar al metge perquè em feia mal el peu i me’l van haver d’embenar fins a mitja cama. Casum dena! I per a postres no vaig poder fer el joc més divertit de les colònies: LA GIMCANA!. Això és el que em va fer més ràbia de tot; però tot i així, el Francesc em va portar amunt i avall amb el cotxe i vaig veure algunes de les proves

AA DD ÉÉ UU ,, AA DD OO LL EE SS DD EE LL PP RR II MM EE RR TT OO RR NN .. .. ..


més divertides que em van servir per a animar-me una mica. A l’hora de sopar vam tenir una discussió força llarga aparellant a tots els adolescents. Veritablement, va ser molt entretingut i ens ho vam passar molt bé. El foc de camp va ser molt original, doncs, s’encenia a distancia, des de la pista d’esports, llençant una bola de paper encesa per un cordill que arribava fins a la foguera...

L’Alba Pelfort ens complementa la informació: Al matí vam fer cant coral amb la Montserrat; tots estàvem realment atònits sota els efectes dels crits que, suposadament, eren cants. Més que coral semblava una òpera, però és un bon moment per descansar una estoneta mentre cantes. Durant el matí, amb tranquil·litat, els adoles vam preparar el passatge del terror que ha d’estar relacionat amb el minotaure i personatges mitològics grecs... Després de dinar es va felicitar a la Montserrat, ja que era el seu aniversari...

Marc Solà

La Núria de Jorge hi afegeix: A més a més de l’aniversari de la Montserrat, també vam celebrar el sant de l’Héctor. A la nit, al costat del foc joliu hi vam cantar cançons i hi vam ballar una mica. La Claudia Giralt ens parla un xic més de la gimcana: Les proves de la gimcana han estat molt bé. El nostre grup ha fet el següent itinerari: Farga1, Farga 2, poble de Fustanyà, prat del bosc, rierol i mur, canal, riu Freser. A la Farga 1 va ser on ens van embrutar més. Hi havia en Martí i en Roger que s’inventaven les proves. A la Farga 2 hi havia en Marc que ens va fer passar un plat ple de xocolata amb llet i herbes per damunt dels caps i els ulls embenats. A Fustanyà hi havia en Jordi que ens va fer tastar barreges horribles i havíem d’endevinar què eren. El meu era llet amb pebre! Al prat del bosc ens vam haver de passar una cullera lligada d’un fil per tota la roba de manera que quedéssim tots cosits o lligats. Després ens vam haver de treure el cordill sense tallar-lo, per tant, ens vam haver de despullar tots i el nostre grup ho va fer molt bé. Al mur vam fer la típica prova dels ous. Les monitores els tiraven i nosaltres els havíem d’aturar amb els caps. Al canal ens havíem d’inventar una cançó amb paraules donades. Al riu ens havíem de banyar en una bassa de fang i després al riu

Neus Sabaté

Clou el reportatge la Ivet Doménech: El foc de camp va ser original, molt bonic, perquè era una revetlla diferent... Vam cantar arrels, mots, fent camí, enyor a la natura. Vam ballar la dansa minué i d’altres de molt divertides.

Ivet Domènech

EE LL SS JJ OO CC SS OO LL II MM PP II CC SS II SS OO PP AA RR GG RR EE CC

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dc 28 de juliol del 2004 (11è dia de colònies) 26

Des de la redacció lamentem que no hi hagi cap mena de reportatge escrit o il·lustrat sobre l’onzè dia de colònies, el dimecres 28 de julol del 2004. Ha estat un lapsus degut a l’excursió del dijous perquè hem hagut de matinar i no hem fet el taller o servei de revista. Un resum breu sí que el farem nosaltres mateixos. Al matí vam estar preparant, en una mena de tallers especials, els materials necessaris per a celebrar els jocs olímpics: banderes, vestuaris, cançons i lemes de cada grup, torxes, medalles, etc. Abans, com sempre, havíem fet els serveis I el cant coral. Després de dinar vam convocar tothom a les quatre de la tarda per a vestir-se adequadament I realitzar la desfilada olímpica. En acabar la desfilada i havent escoltat els cants i músiques especifiques vam celebrar les olimpíades aquàtiques a la piscina: tota una colla de jocs divertits i originals. Després vam anar a berenar a la pista poliesportiva i, allí mateix, vam continuar els JJ. OO. terrestres. Van ser variats i divertidíssims. Es va fer tard i vam lliurar les medalles als guanyadors, com ha de ser. Posteriorment, allí mateix, vam fer-hi un sopar grec amb animació inclosa per part dels monitors. És clar, per sopar calia anar-se a vestir d’allò millor, a l’estil grec i amb elegancia, i aparellar-se amb algú, gran o petit, del sexe contrari, aleatòriament. Com? Les noies estaven amagades darrere d’un gran paper d’embalar i treien els dits per múltiples i diversos forats del mateix paper. Els nois, tímids, havien d’anar cap al paper i escollir un dit, fos qui fos. Un cop aparellats havien d’asseure’s junts durant tot el sopar. Hi va haver aparellaments molt divertits (veure vídeo). El sopar va ser més aviat pobret i alegret. L’animació, a l’alçada exigida. No us perdeu, al vídeo,”l’opereta” cantada per la Montserrat i pel Martí, a duet..., que va emocionar a tothom.

PP UU BB LL II CC II TT AA TT

1. El desè aplec de minairons se celebrarà a la casa de colònies cal Petit d’Argentera (la Noguera) el dissabte 16 i diumenge 17 d’octubre del 2004

2. Durant l’estiu que ve, durant les colònies, celebrarem també el desè

aniversari a la Farga.

3. El calendari de colònies de l’estiu 2005 serà:

Primer torn: del dg 3 al dg 17 de juliol del 2005 Segon torn: del dg 17 al dg 31 de juliol del 2005

Un meravellós poema que ens parla de l’enyorament, diu així:

AALLTTRREESS EEXXEERRCCIICCIISS

Enyorament

ESTIMO tant el meu enyorament Que, si al país que enyoro, Un àngel em volgués portar sobtadament, Diria a l’àngel: -Àngel, espera’t un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Màrius Torres

Tots som un tros de tots

Tots som un tros de tots, Com les fulles que formen la branca, Com les branques que formen un arbre, Com els arbres que formen un bosc. No podem viure sols. (...) Quan neix un home Tots naixem una mica. Quan mor un home Mor una mica de tots.

Jordi Bordas

FF EE MM CC II MM :: EE LL PP UU II GG MM AA LL (( 22 99 11 33 MM ))

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dj 29 de juliol del 2004 (12è dia de colònies) 27

Anna Sedano

El grup 5: ELS COMERCIANTS, engega el reportatge del dijous dotzè dia de colònies. El primer en començar a escriure és en Josep Blanch: Ahir no va ser un dia normal, doncs va ser especial. Ens vam llevar a un quart de vuit del matí, vam esmorzar i, a un quart de nou, començàvem a caminar cap a l’estació del tren cremallera (a deu minuts de la Farga).Pel camí va començar a ploure i molt. Per sort, en pujar al tren cremallera, a tres quarts de nou, va deixar de ploure. Ja a Núria, plovia i sortia el sol. Els monitors no sabien si intentar fer l’excursió o no. Després d’una bona estona van decidir intentar-ho. La majoria vam arribar al Puigmal i alguns van decidir quedar-se a mig camí amb dos o tres monitors.

En Santi Ceballos ens documenta un xic més: Jo no em trobava molt bé aquell dia, però a mig camí, quan van preguntar qui volia continuar fins al cim, vaig decidir provar sort. Així va ser com aquell dia vaig coronar un cim important: el Puigmal. Llegim ara des del color de vidre de l’amic Héctor Canyelles: El temps estava ben boig aquell dia... Els núvols venien i marxaven amb rapidesa! Després de certs dubtes els monitors van decidir intentar-ho perquè tot aparentava que ho aconseguiríem,malgrat tot. Hi vam arribar amb èxit i, a la tornada, va començar a ploure i a caure pedra. El vent ens venia de cara i ens mullàvem molt. Anàvem en grupets i, com que plovia molt, un grupet es van equivocar de camí i van haver de creuar per un lloc més difícil per culpa de l’aigua. Vam arribar amb la roba molla a l’estació del tren cremallera de Núria però molt satisfets.

La Raquel Solà ens parla de la gent que no va fer el cim: Els uns, degut a l’estat físic i/o lesions, van anar a Núria a mig matí amb alguns monitors. D’altres, pocs, es van trobar malament a Núria i els monis van decidir que esperessin al grup que havia de pujar més tard. Finalment, tots els altres vam començar a caminar malgrat la pluja que volia espantar-nos. Un petit grup, però, es va quedar a mig camí. La majoria vam pujar al Puigmal!

Raquel Solà

Ara per ara, les cròniques llegides sobre el dotzè dia són poc descriptives i/o elaborades. l’Alba Mor segueix en la mateixa línia: Ens vam llevar més aviat del normal per anar al Puigmal!!! En arribar a Núria plovia i no sabíem què fer. Finalment, hi vam pujar! Què, Marta, a veure si ens expliques més anècdotes, d’acord...! Ens referim a la Marta Ramiro: Des de Núria, el Martí va trucar a TV3, a la informació metereològica, per saber si plouria tot el dia o no. Com que teníem previst fer el Puigmal, vam mirar si es destapava una mica i, al cap d’una estona, vam tirar amunt. Molta gent va poder pujar al Puigmal! Vam arribar a Núria a un quart de cinc de la tarda. De la pluja ens en parla una miqueta més la Clara Guaràs: Ens vam posar a caminar amb la motxilla cap a l’estació del tren cremallera i es va posar a ploure. Així, doncs, ens vam haver de posar la capelina. Vam creuar les vies i vam arribar a l’estació. A dins del tren ens vam treure els impermeables i el viatge va ser molt bonic. A Núria tornava a ploure i vam esperar a que parés. Fou aleshores quan vam començar l’excursió.

PP EE RR ÒÒ .. .. .. ,, PP LL OO UU II FF AA SS OO LL !!


Anna Sedano

Maria Puche

A veure si els amics adolescents ens ho expliquen millor tot això del Puigmal. La veritat és que el grup 5 del nivell A està una mica aturadet, avui. Serà el cansament d’ahir? El grup B: ELS FILÒSOFS ens en fan cinc cèntims més... Oi, Julia Casanovas? Doncs..., sí! Però jo vull parlar de la nit d’aquell dia. Després de mirar el vídeo del primer i del segon torn, els adoles vàrem fer una vetllada “bis” on vam acabar de definir el passatge mitològic del terror perquè estàvem una mica espantats. I per acabar-ho d’arrodonir, el Sampa (en Jordi) va voler provar la seva teoria de “sí a l’espelma!” i “no a la torxa!” i va posar una espelma al mig de la rotllana amb tots els llums apagats. Tots els adoles estàvem bastant cagadets I el Ramon va saltar sobtadament I va apagar l’espelma. Tothom sabia que havia estat ell però tots vam xisclar! Després vam parlar del minotaure i de tot el recorregut. Encara ens agafava més por. Després, el Ramon va sortir del nostre darrere i amb una capelina ens va donar un ensurt. Tots vam tornar a xisclar! Tot seguit, els del nivell B vam anar a dormir. Els del nivell A, com ja podeu imaginar, estaven cagadíssims esperant el minotaure. No sabien tots els nostres dubtes, com ha de ser... A mitja nit, el minotaure va tornar a actuar...

Sant Tornem-hi amb la lletra de metge de l’amic Agustí Ardiaca: A Núria, després de la pluja intensa que queia i que havia caigut entre la Farga i l’estació de Querlabs, ja no tenia cap mena d’esperança per pujar al Puigmal. Però el sol ens va fer cas i va sortir cap allà a les deu del matí. Vam pujar fins al cim sota un gran sol, només amb alguns núvols per damunt de les muntanyes.

Quan vam arribar a la coma de l’Embut, vam deixar-hi la gent que no volia fer tota l’excursió. Els altres vam continuar amunt, vam pujar la tartera i vam fer cim sota una intensa boira i humitat. A un quart de dues tots els minairons ja eren a dalt. Vam començar a baixar a tres quarts de dues de la tarda. I vam arribar a Núria, sota una intense pluja, cap a tres quarts de quatre. Allí ens vam aixoplugar i assecar.

Vam tornar amb el tren cap a la Farga i ens vam dutxar, és clar! Després vam continuar el taller de màscares i, abans de sopar, vam fer una cançó per l’Anna Olomí que vam cantar-li després de sopar. Era el seu aniversari!

LL AA MM AA JJ OO RR II AA VV AA AA SS SS OO LL II RR LL AA FF II TT AA


Més anècdotes a càrrec de la Laura Casafont: Només sortir de la Farga ja es va posar a ploure i vam arribar xops a Queralbs. Un cop a Núria vam trucar a TV3 perquè no véiem clar el temps què faria. Finalment, vam tirar amunt. Va tornar a ploure de baixada i vam tornar a arribar molls a Núria. Tot plegat va ser cansat però molt divertit!

Laura Casafont

Anna Sedano

De l’últim cim qualifica el Jesús Godoy el Puigmal dels tres pics i repicó (el repicó, ja us ho imagineu, és la baixada difícil des del Monteixo a Àreu) que, enguany, han fet els adoles. Continua: Avui ja hem acabat de rebentar-nos del tot ja que el Puigmal ens ha deixat quasi sense alè. Tothom deia que no era tant difícil, que el Monteixo era molt pitjor. Doncs, la veritat, és que la tartera del Puigmal ha estat cansadísima perquè era molt empinada i serpentejava durant molta estona. Tot i així, tots els adoles ens sentim orgullosos perquè el Puigmal era l’últim cim que podíem fer aquest estiu a colònies. A la tarda, al taller de màscares, em vaig cabrejar perquè la meva semblava un full de paper de plana que estava. El vídeo de l’estiu passat va ser molt divertit,. A més a més, després de sopar, li vam cantar a la monitora dels FILÒSOFS, a l’Anna, una cançó que alguns adoles es van inventar i que tots plegats li vam dedicar dient que ella ens havia ensenyat molt i que mai l’oblidaríem. Com t’estimen aquests adoles, oi Anna?

Gemma Artola

Marcel Casals

OFICIS RECOMANABLESLL’’EENNTTEERRRRAAGGUUEERRRREESS

EELL SSEEMMBBRRAADDOORR DD’’IILL··LLUUSSIIOONNSS EELL JJAARRDDIINNEERR DDEE

LLLLIIBBEERRTTAATT

EELL FFAABBRRIICCAANNTT DDEE SSOOMMRRIIUURREESS

EELL VVEENNEEDDOORR DDEE PPEETTOONNSS

PP AA SS SS AA TT GG EE MM II TT OO LL ÒÒ GG II CC II MM II NN OO TT AA UU RR EE

A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dv 30 de juliol del 2004 (13è dia de colònies) 30

El grup 4: ELS ESCULTORS tornen a exercir de repòrters. La Irene Casals s’explica pels descosits: Avui al matí, després d’esmorzar, hem fet el programa del concert i després hem anat a la piscina a refrescar-nos una mica. Després de dinar hem anat al poble de Serrat on hem ballat unes danses típiques de la colonia. Ara sabem que mentre érem allà, els adoles preparaven el passatge del terror que ens van fer a la nit. Després de sopar hem anat al passatge per grups d’esports. Primer entraves a la capella on hi havia un ésser que tocava el piano i una altra que estava lligada de mans i peus i que et donava una pedra per poder passar el laberint.

Aleshores havies de passar per un túnel que hi havia al taller. Tot seguit baixaves a la casa dels adoles on hi havia una boja que no la podíem mirar; també entraves als lavabos on hi havia una nena estirada a terra que demanava ajut. Sortint de la casa, anaves als estenedors on hi havia un laberint i una cabellera d’una adole que em va cagar de por. Baixant per les escales hi havia dues noies que deien que havíem de seguir per la paret de l’edifici vell fins als lavabos del camp de futbol. Allí hi havia un ninot penjat i unes que t’espantaven. Després podies continuar fins on hi havia unes ànimes en pena a qui havies de donar la pedra. Podies seguir el camí fins a trobar el minotaure! Això a sota de la piscina on et tornaven a fer por...

A veure, ara, què ens diu la Maria Vallverdú: El passatge, en realitat, es basava en la història del laberint i del minotaure i Ariadna. Hem anat passant per grups d’esports I guiats per Teseu (promès d’Ariadna) hem recollit una pedra amb una taca negra de la mà d’una morta vivent. Després, ajupits, hem arribat a la casa dels adoles (la casa dels bojos). Quan ja havíem passat per uns quants ensurts i l’oracle ens havia dit que tindríem un future espantós, hem arribat fins on el minotaure tenia a Ariadna a punt de sacrificar I hem fet el que unes ànimes de sacrificats ens havien dit que féssim a canvi de la pedra marcada: que apaguéssim totes les espelmes que hi havia al voltant de la taula on hi havia Ariadna. D’aquesta manera, tot i que Ariadna mor igualment, ens salvàvem nosaltres matant el minotaure. En definitiva, una nit de mort! Hem de comentar que la Maria ens ha donat una bona lliçó mitológica, oi? Palesa estar ben documentada i entendre’s de mitología grega. Si més no, el resum n’es l’evidència.

Ara li toca el torn al Pol Palau: Després de sopar se sentien uns cops... Va venir el minotaure i voltava per fora de la casa. Aleshores, una noia adolescent ens venia a buscar de grup en grup i començava, així, el gran passatge mitològic... Impresionaba molt l’ambientació i la història que anàvem seguint. En acabar, cada grup havia d’anar-se a esperar al taller petit on uns monitors ens entretenien amb les guitarres i cançons. En Pau Freixanet, desafortunat aquella nit, ho diu ben clar: Al joc havíem de rescatar una noia. Això ho vam saber perquè ens van enviar una carta escrita per ella que deia que el minotaure li tenia jurada. Quan ens va tocar a nosaltres vam anar cap a l’església i ens vam trobar una boja a qui havíem de prendre-li una pedra; i quan li vam agafar vam anar per una mena de túnel on em van fer mal. Això va ser una desgràcia que em va impedir continuar perquè em van haver de curar. Vaig voler-me’n anar a dormir i quan em va passar l’ensurt em vaig llevar de nou i vaig anar-me’n al taller petit on hi havia gresca.

Així s’explica el Xavi Moreno: Un noi tocava l’órgan, una noia que et perseguia corrent, una altra de lligada, uns que cridaven o xisclaven, misteri i sorpreses... En definitiva, un passatge molt ben preparat pels adoles i que va agradar-nos molt a tots.

Xavi Moreno

El torn de l’Alba Gort: A la piscina hi hem menjat les “xuxes” que havíem comprat a Queralbs el dia de la festa major. A la tarda, Serrat m’ha semblat un poble molt desanimat i hi hem cantat moltes cançons, a vegades amb les capelines. Estrany, oi?

DD UU EE SS CC AA RR TT EE SS MM II SS TT EE RR II OO SS EE SS


La Martina Pérez ens parla així del minotare: Durant totes les colònies, els monitors ja ens anaven parlant del minotaure, però ningú s’ho creia. No obstant, han aparegut unes cartes misterioses que han fet canviar d’opinió a més d’un. Les llegim? La carta 1 l’hem rebuda després de dinar. La carta 2 ha estat llegida després de sopar.

C A R T A I

Només us escric aquesta carta per dir-vos que el mite del minotaure, meitat home...,meitat toro, no és tan fals com la majoria de gent es pensa. Des del primer dia de colònies us he estat observant i CONEC tots els vostres moviments, excursions, menjars... M’he assabentat que avui, després de dinar, aneu a caminar i us estaré seguint...! Us recomano que quan torneu a la casa us tanqueu a les vostres estances i que no sortiu si no és del tot necessari. A no ser que volgueu que hi hagi més víctimes de les que hi aura aquesta nit. Cuideu-vos perquè el minotaure comença a tenir fam. Us espero...

MMIINNOOTTAAUURREE

C A R T A I I

Tal i com havia anunciat, han començat a caure les víctimes. He capturat una noia adolescent i només és la primera de moltes altres. No m’agradaria que em desafiéssiu provocant-me. Penseu que sóc tant poderós com totes les vostres forces unides; encara que si no voleu que la noia mori és necessari que aquesta nit l’allibereu del meu terrorífic laberint.

MMIINNOOTTAAUURREE

L’Alba Vázquez ens continua parlant de Serrat: Vam anar a Serrat, un poblet més lluny que Fustanyà, a quatre quilòmetres de la Farga. Hi vam anar perquè els monitors ens volien allunyar dels preparatius que feien els adoles per a enllestir el passatge mitològic... En Buba Yaffa explica: A Serrat hi vam anar a fer un joc però van caure unes gotetes de pluja i vam ballar una mica per a espantar els núvols. Em va agradar molt el paisatge i Serrat. Quan vam tornar em va estranyar que no ens deixessin anar a jugar al camp de futbol...

Alba Vàzquez

Buba Yaffa

El Daniel Martínez ho va viure així: Ahir a la nit vam anar a la recerca i captura del minotaure. Vam haver de passar per llocs terrorífics i foscos. Pel camí hi van haver molts ensurts i vam veure personatges estrafolaris, alguns amb cabells aristas que t’espantaven de gran manera... Va ser difícil arribar al minotaure i, quan el vam trobar, tenia unes espelmes al voltant que s’havien d’apagar. Uf! Quina nit vam passar tots. Tot i així, per sort, vam poder dormir, almenys jo!

Aquell dia, els adolescents van tenir un niu de feina I de neguits. Des de les seves vivencies, el grup C: ELS ACTORS ens en fan cinc cèntims més. Comença la Ma del Mar Estragués: Amb la il·lusió de viure els últims dies de la millor manera posible, ens vam esforçar a fer un passatge mitològic per als més petits amb moltes ganes. Durant el dia vam anar fent els últims preparatius, fent algun descans per no acabar saturats. Al migdia els petits van rebre un cartell escrit amb “sang” on hi deia: “VIGILEU!”, I un encaputxat els va dur un pergamí on se’ls avisava que un minotaure, un ésser mitològic grec, rondava per la Farga en busca de víctimes per a conservar la seva inmortalitat…

UU NN DD II AA MM OO LL TT EE SS PP EE RR AA TT PP EE RR TT OO TT HH OO MM


Daniel Martínez

Núria de Jorge

Continua l’Alba Pelfort: Vam saber mantenir el secret fins al final, però els del nivell A ho van descobrir abans ja que a algú que no formava part del grup d’adoles de li va escapar (no direm noms). A part d’això el passatge va ser tot un èxit, va sortir tot més menys com esperàvem I el temps es va aliar amb nosaltres. Vam poder fer les actuacions exteriors I, encara que totes eren excel·lents, hem de destacar la de la capella ja que va ser una “passada”. El comportament del públic (nivell A) va ser, en general, molt bo, malgrat que no ens va agradar gens el “llord” comportament de certa persona que va demostrar tenir una gran falta de respecte…

Gemma Peiró

Neus Sabaté

La Claudia Giralt, breument, diu: Vam fer un passatge del terror molt ben fet. Jo estava als lavabos on hi havia un home penjat (simulacre); nosaltres érem mortes-vivents que provocàvem ensurts al públic. En Marc Solà també hi posa cullerada: El Marcel I jo estàvem al taller. El meu company projectava, a les fosques, una ombra del minotaure mentre donava cops a les taules. Per sota d’aquestes hi havia un túnel I, quan aquest acabava I sortien, jo queia d’un banc molt dolorosament I amb soroll. Els intentava espantar!

HH II MM NN EE SS DD EE LL SS JJ OO CC SS OO LL ÍÍ MM PP II CC SS


Finalment, en Joseph Ma Casas ens fa el següent comentari: El millor del dia va ser a la nit, com podeu veure. Tothom va dir que havia estat molt bé. L’Agustí, el Pau I jo estàvem a la part del foc de camp. Des de la font que hi ha féiem ensurts als grups que anaven arribant. Hi va haver algú que s’ho va prendre en broma I ens va esguerrar alguna part del passatge; no obstant, ja s’ha disculpat! Va ser una experiencia molt bona I tots n’estem molt contents.

Joseph M Casas

Marc Solà

Ivet Domènech

HH II MM NN EE SS OO LL ÍÍ MM PP II CC SS

HIMNE DE CRETA Grup esportiu A

“Creta is the champion, my losers, and Creta will win until the end.”

Creta is the campion, Creta is the

champion, and I’m sorry, my losers, but Creta is the

champion, and that’s all!

(Amb el ritme de “Whe are the champions” de Queen). Malgrat la lletra de la cançó..., vam quedar tercers... començant pel final! L’important és participar...

HIMNE DELS OLIMPIANS Grup esportiu B

Som els d’olimpia, ho podem

fer, sempre serem els guanyadors

cap prova perdrem Olímpia sempre triomfadors!

(Tonada de Doraemon)

HIMNE D’ESPARTA Grup esportiu C

Visca, visca! Som espartans.

som forçuts i en sortirem triomfants! Sempre guanyarem I mai ens rendirem,

fins a la victoria arribarem!!!

Els déus grecs ens ajudaran, tota Grècia ens aclamarà.

per seguir triomfant, cal tirar endavant.

Cridem tots ben fort: SOM ESPARTANS!

CC OO MM EE NN CC EE MM AA FF EE RR LL EE SS MM AA LL EE TT EE SS


ATENES Grup esportiu D

Volem guanyar, guanyar volem, volem guanyar, guanyar volem.

Som els d’Atenes, i aquí estem,

i molt bé ens ho pasarme! ATENES!

Música: Vole pa amb oli

EPIDAURE Grup esportiu E

Som, som els Epidaures, forçuts I

valents, estem aquí per competir

arrasarem a les curses I arreu competirem

som forçuts i colosos I així ho demostrarem Música: Som, som, som els cavallers...

HIMNE DE TROIA Grup esportiu F

Som troians, ja som

aquí! NYI, NYI, NYI, NYI,

NYI! Baixant per les

muntanyes i travessant els

mars.

TROIA Grup esportiu G

Els troians ja han

arribat. Nyi, nyi, nyi, nyi,

nyi. Baixant per les

muntanyes i travessant els mars per fi ja han arribat

i pensem guanyar. Els troians ja són aquí Per fer-vos competir.

HIMNE DE BEORIA Grup esportiu H

Visca, visca, visca som els

beorians, som de Grècia i anem a

trionfar, tot ho guanyarem, els

maxacarem i per tot el món arrasarem.

Del penúltim dia de colònies ens en parlaran, primerament, els repòrters del grup 3: NAVEGANTS, que estan a punt d’anar-se’n cap a casa, més o menys, d’aquí a dues hores. Amb cara de son comença la Cristina Bravo: Després de dinar vam anar a fer quatre jocs i van començar a arribar els pares. Els hi vaig explicar moltes coses. Després de sopar vam fer el concert i després percussió... Res més, Cristina? Sembla que el cansament ja no et deixa força per a narrar-nos aquell dia tan maco... En Lamin Jammeh ho explica així: Ahir a la nit vam fer balls i danses al camp de básquet. Del concert, les cançons que més em van emocionar van ser els himnes: els Minairons Cantaires i Els Segadors. Continua un altre minairó, en Incola Cao: El matí va ser una mica pesat perquè vam assajar molt i vam haver d’acabar-ho tot: tallers, programes... Després de dinar vam tenir temps lliure i quan van tocar les campanes vam anar a fer jocs a la pista. Anaven arribant els pares i jugàvem I jugàvem! En acabat de sopar vam fer el concert I, quan tothom sortia al carrer, jo vaig veure un petit esquirol que caminava per un cable elèctric. També hi va haver ball de festa major. El torn del Jordi Vilarnau: Em vaig alçar tard i me’n vaig anar a esmorzar. Estàvem neguitosos perquè a la tarda tocava cantar davant dels pares. Finalment, tot va anar molt bé i, quan vaqacabar tot, a les dotze de la nit, vam anar a dormir.

UU NN DD II AA FF AA NN TT ÀÀ SS TT II CC AA CC AA NN MM II NN AA II RR ÓÓ


La Carla Valduciel ho descriu des de mitja tarda: Després de les dutxes (ja hi havia els familiars per la Farga) vam anar a sopar. Mentre sopaven els pares (segon torn), alguns de nosaltres assajàvem els instruments i d’altres tenien temps lliure. El concert va anar molt bé i va agradar a tothom. Al ball vam fer, entre d’altres, un ball de fanalet. L’opinió, ara mateix, del Miquel de Jorge: Van arribar els pares i vam sopar tots plegats, amb els equipatges gairebé acabats. Vam fer el concert i... Les cançons van ser: Karavi, Pandur, Spring, Aldapeco, cançó de la pau, Cielito Lindo... Després del concert vam fer un gran ball amb els pares i va ser molt “xulo”. Els monitors anaven disfressats i animaven molt.

La Margarida Barberà també té molta son, avui. Però ens diu: Tot estava molt maco, aquesta tarda, quan han arribat els pares. Abans de sopar hem enllestit les maletes perquè demà hi hagi més feina. Dels nervis ens en parla també la Júlia Frigola: Tots estàvem molt nerviosos perquè arribaven els pares a la tarda. Al meu gust no va quedar gaire bé el concert però ens ho vam passar molt bé. Els adoles, després del ball i quan ja dormíem els del nivell A, van fer un ressop´p i van anar a dormir a les tres. Qui t’ha dit aquest secret, amiga Júlia? Sembla que algú, des del privilegi informatiu, s’encarrega d’explicar histories als del nivell A que no caldria. No us sembla? La Gemma Caire ens comenta: Vam fer moltíssimes coses, sobretot un bon assaig del concert i, després, vam acabar els programes. Jo tocava la flauta travesear amb l’acompanyament del saxo (el tocava l’Aleix, un company meu. Vam cantar moltes cançons i, després del concert, vam fer una festa i tots vam ballar, fins i tot jo que vaig amb crosses (sort del meu moni que em va portar al coll. Bé, i després a dormir.

El vespre és una realitat que pesa en la vida dels homes. És un moment “vital”.

J. C. Jacquot

I clou la revista, a tall de cròniques, el grup A d’adolescents: ELS POLÍTICS. Com que és el darrer dia i anem amb presses us n’adonareu que hi ha poques il·lustracions. No obstant, és interessant fer-ne una lectura. En Jordi Ricart diu: Va ser un dia tristoi perquè la colonia s’acabava. Tothom sentia aquest fet, però els adoles vam intentar fer el possible perquè la gent disfrutés. A partir de la tarda els pares van començar a arribar I veient que als nens se’ls il·luminava la cara de felicitat I abandonaven l’activitat tot dient: - Monitor, puc anar a veure els pares?I el monitor tot cofoi responia: -Sí,però torna ràpid! Va arribar l’hora del concert i tothom estava molt nervios, però va ser un èxit total on tots els pares van gaudir molt i un altre cop els adoles vam aportar una gran dosi de fantasia. Fantasia que es resumia en cançons que havíem après al llarg de les colònies. També vam lliurar uns records als quatre adoles que marxaven i tothom es va emocionar molt. Així ens ho explica l’Anna Serrallonga: El dissabte començava a ser un dia de recollida i neteja, per això, després d’esmorzar, tots vam començar a agafar les motxilles o maletes i a ordenar tota la roba. El dinar fou bastant mogut, la gent estava nerviosa perquè faltava poc per veure als pares, s’acostava el final de la colonia... Vam cantar moltes cançons drets sobre els bancs del menjador, saltant i ballant... A la tarda vam fer jocs. Vam jugar per grups al mocador, a salta la corda, a la bomba i a tot s’hi val... Abans del concert tots estàvem nerviosos. Vam començar cantant “la Rebel·lió de la cuina” I després cançons diverses i divertides que tots vam cantar amb molts ànims. Hi van participar instrumentistes: saxo, flauta travesear, percussió, violins, guitarres, piano... Al ball de festa major ens ho vam passar d’allò millor. Vam ballar, cantar, cridar, saltar..., i el més important de tot, ens vam divertir. Més tard vam pujar cap a les habitacions, però la cosa encara no s’havia acabat. Faltava el RESSOPÓ. Vam menjar de tot, des de galetes a begudes refrescants, fruits secs, embotit...Quan ja estàvem ben tips vam jugar a jocs molt diversos per acomiadar-nos animadament. Vam dormir tots molt bé.

CC OO NN CC EE RR TT II BB AA LL LL DD EE FF EE SS TT AA MM AA JJ OO RR


En Pau Olomí precisa: El concert va començar amb un grup instrumental de flautes i, després, de percussió. Va ser molt interessant! L’Helena Segura ens parla del matí: Ens va costar despertar-nos aquell dia... L’assaig del concert va ser llarg aquell dissabte però divertit. Vam assajar primer que res la Sardana perquè els monitors hi poguessin ser abans d’anar-se’n a preparar coses. Alguns encara havíem d’acabar les màscares i hi vam fer aquell mateix matí... Si més no, ho vam intentar. A l’hora de dinar vam cantar, més que mai, amb entusiasme. S’atansava el final... La Laia Toll s’acomiada de tothom així: Pam! Pam! Pam! Sonen els tam-tams. Tothom amunt que és l’últim dia!! Resaca del passatge... Nyam, nyam, bon profit! Devorem l’esmorzar I anem directes als serveis… Un cop tot net I polit…, la, la, la, la, la, la…, tots a cant coral que és l’assaig general! (…) L’Abigail Serra ens parla de l’arribada dels pares: Quan van començar a arribar els pares tot va canviar perquè molts nens i nenes volien que els hi compressin alguna xuxa o refresc.

Tothom preguntava i tothom s’explicava. El concert el vam fer a la capella que era plena de gom a gom. Va durar més d’una hora i va ser divertit... La Carla Fernández ens ve a dir poques coses: Als pares i familiars els va agradar molt el concert que vam fer a la capella. Nosaltres estàvem molt animats (els adoles) i no paràvem d’engrescar al públic... I l’Eva Carolina Hidalgo finalitza el reportatge: Amb poques ganes de fer les maletes (que no se sap per què, semblen més petites que a l’anada), arreu de la casa es repetien les imatges de gent atrafegada que no es feien la idea que en poques hores tornarien a trobar-se al lloc d’on venien. Maletes que no es tancaven, coses delicades que ningú recordarà... I per acabar, un Ramon molt empipat, que desfeia les maletes del Jordi per tal de venjar-se, doncs, minuts abans, li havia tret la tovallola amb la qual s’havia d’assecar. Encara falta gaudir de les últimes emocions que, ben segur, ens envaïran, per tal d’acomiadar-nos com cla, que per cert, NO ÉS UN ADÉU, sinó un A REVEURE! De veritat, no és emotiu llegir aquesta revista de dalt a baix i impregnar-se de sentiments i d’i·lusió?

Molt cansats però ben organitzats, ens vam llevar matiners i vam començar a plegar els sacs, a recollir la roba que faltava, el calçat, etc. En un tres i no res, amb les motxilles i equipatges quasi enllestits, va arribar l’hora d’esmorzar. Vam cantar molt, els monitors van felicitar-nos i vam menjar xocolata desfeta. Després ens van repartir roba perduda i vam continuar fent endreça i neteja. Hi havia molta feina perquè s’acabava el torn i també les colònies de Neret enguany. Així que encara ara tanquem capses i caixes... Semblava imposible però cap a les onze del matí ho teníem gairebé tot a punt! Els pares, a més a més, ens havien fet cas I van arribar a la Farga pels voltants de l’horari estipulat. De cop i volta van sonar les campanes! Era l’hora del comiat, de viure intensament els darrers moments junts, de mostrar al món que una colla de vailets i d’adolescents, amb sentiments i ganes, som capaços de viure la vida amb dignitat. Volíem marxar després de repassar totes aquelles cançons que ens havien unit aquells quinze dies. Voliem fer bategar el cor plegats i per última vegada aquest estiu. Volíem compartir i xalar junts. No volíem marxar però tocava fer-ho. Volíem que els familiars compartissin amb nosaltres aquells sentiments i d’altres de més pregons difícils d’expressar aleshores i allí... Volíem i dolíem..., és clar! Estàvem cansats però tréiem les forces des de dins de l’ànima... Era l’hora dels adéus! Abans, però, uns quants adoles i monitors van acabar a la pica de la font, com cada any... Molls alguns, amb llàgrimes molts, cansats tots..., vam cloure dels colonies 2004. Adéu, amigues I amics.Gràcies per ser així!

LL EE SS AA DD RR EE CC EE SS II AA NN II VV EE RR SS AA RR II SS


Els adolescents –nivell B-

El sentit de la vida està en viure cada dia tal com es presenta

Anthony Hopkins, actor

CC EE LL EE BB RR AA CC II OO NN SS PP AA RR TT II CC II PP AA NN TT SS


ANIVERSARIS MES DE GENER

Loncà Dolcet Carla 2 3 1 1995 Toll Trepat Gemma 6 4 1 1991 Ricart Coll Jordi A 10 1 1989 Vega Gregorio Aldo 6 19 1 1991 Domenech Nadal Ivette C 31 1 1989 Moreno Fernandez Daniel C 31 1 1989 Profitós Gardenyes Ma Àngels 1 31 1 1996 Serra Mestres Abigail A 31 1 1989

ANIVERSARIS MES DE FEBRER

Casals Lladó Marcel B 3 2 1990 Casals Lladó Irene 4 3 2 1992 Vima Vilà Aina 6 4 2 1991 Salinas Asta Pau 6 20 2 1991 Gort Quilez Alba 4 28 2 1992

ANIVERSARIS MES DE MARÇ

Solà Nadal Marc C 7 3 1988 Puig Pellicer Laura 6 22 3 1991 Valduciel Fuster Carla 3 28 3 1992

ANIVERSARIS MES D’ABRIL

Castells Marsol Aleix 6 8 4 1991 Vilarnau Arjó Jordi 3 11 4 1994 Godoy Puertas Jesus B 18 4 1989 Bravo Vilanova Cristina 3 19 4 1994 Caire Borbones Gemma 3 27 4 1993

ANIVERSARIS MES DE MAIG

Cao Pastor Nicola 3 15 5 1994 de Jorge Artells Miquel 3 17 5 1994 Ibarz Puisac Maria 3 18 5 1994 Blanch Codó Josep 5 19 5 1992 Casafont Guix Nuria 2 20 5 1995 Boada Gardenyes Guillem 1 22 5 1995 Lal Valls Angel-Surej 1 24 5 1995 Ardiaca Garcia Agustí B 25 5 1988 Carbonell Vilarnau Albert 1 31 5 1995

ANIVERSARIS MES DE JUNY

Martínez Gisbert Dani 4 2 6 1993 Sedano Rodríguez Ana B 3 6 1989 Casas Jové Llubí 6 6 6 1991 Serrallonga Arqués Anna A 7 6 1989 Alvarez Miret Helena 1 8 6 1997 Fernandez Peix Carla A 20 6 1990 Estragués Matamala Ma. del Mar C 22 6 1989 Vallverdú Prats Maria 4 22 6 1992 Casas Carreras Judith 6 24 6 1991 Jammeh Dibba Lamin 3 24 6 1994

ANIVERSARIS MES DE JULIOL

Mor Fornons Alba 5 6 7 1991 Peiró Virgili Gemma C 7 7 1987 Dampha Jammeh Lamin 2 8 7 1994

ANIVERSARIS MES DE JULIOL bis

Puche Parera Maria B 12 7 1987Casafont Guix Laura 5 17 7 1991Novella Gonzàlez Cristian Manuel 5 17 7 1992Toll Trepat Laia A 18 7 1987Closa Canivell Laia 6 19 7 1991Artola Linàs Gemma B 22 7 1990Canyelles Niño Héctor 5 27 7 1991Frigola Puig Júlia A 30 7 1990

ANIVERSARIS MES D’AGOST

Casals Lladó Núria 2 1 8 1995Gaya Gil Genis 1 3 8 1996Serra Povo Clara B 4 8 1985Casanovas Povo Júlia B 9 8 1990Casas Lladó Ignasi 2 10 8 1994Sabaté Jové Neus C 10 8 1989Profitós Gardenyes Josep Ma. 5 21 8 1992Palau Vilchez Pol 4 23 8 1992Ardiaca García Pere 1 25 8 1995Vàzquez Donaire Alba 4 28 8 1992

ANIVERSARIS MES DE SETEMBRE

Barberà Pont Margarida 3 3 9 1994Oltra Garcia Marc 2 3 9 1994Yaffa Fatu 1 8 9 1996Segura Caralt Helena A 14 9 1989Guaràs Sopena Clara 5 18 9 1991Moreno Fernandez Xavier 4 19 9 1992Ceballos Navarro Santi 5 21 9 1991de Jorge Artells Núria C 21 9 1990Pallejà Vicente-Tutor Albert 2 29 9 1994

ANIVERSARIS MES D’OCTUBRE

Freixanet Mateo Pau 4 21 10 1993Frigola Puig Maria 1 21 10 1996Solà Nadal Raquel 5 25 10 1991Ramiro Ballús Marta 5 27 10 1991Casas Lladó Josep Ma. C 29 10 1988

ANIVERSARIS MES DE NOVEMBRE

Vallverdú Prats Jan 2 8 11 1995Pérez Guasch Martina 4 9 11 1992Giralt Monedero Clàudia C 11 11 1988Hidalgo Pla Eva Carolina A 14 11 1989Yaffa Bubakary (Buba) 4 17 11 1993Cateura Casals Gemma 2 24 11 1994

ANIVERSARIS MES DE DESEMBRE

Ibarz Puisac Alba 1 14 12 1995Pelfort Alabart Alba C 20 12 1989Olomí Solà Pau A 23 12 1990Sanchez-Montaña Ruiz Guillem 3 23 12 1993Noguera Arnabat Sara B 27 12 1989

CC EE LL EE BB RR AA CC II OO NN SS MM OO NN II TT OO RR SS II II MM AA TT GG EE SS


Aguilà Miret Marta 29 Gener Baradad Baldomà Jordi 22 Març Maymó Tomàs Martí 24 Març Fontova Carles Ramon 25 Març Ibarz Novials Susana 12 Abril Bozzo Closas Bernat 29 Abril Olomí Solà Marc 4 Maig Gonzalo Osanz Vanessa 24 Maig Vaqué Riera Eloi 30 Maig Latorre Melet Ma Àngels 4 Juny Virgili Trilla Montserrat 27 Juliol Olomí Solà Anna 29 Juliol Blanché Tomàs Roger 29 Juliol Rubió Guillaumet Ignasi 12 Agost Pelfort Riera Xavier 14 Agost Blanch Codó Mireia 18 Agost Cambray Amenós Xavier 8 Setembre Rubió Pons Manel 29 Setembre Farreres Zamora Gemma 10 Novembre Pérez Serrano Laura 20 Desembre Freixanet Pallé Francesc I. 22 Desembre Jaimejuan Bonastre Roger 27 Desembre

GGRRUUPP 22:: GGUUEERRRREERRSS

GGRRUUPP 11:: AATTLLEETTEESS

GGRRUUPP 33:: NNAAVVEEGGAANNTTSS

GGRRUUPP 44:: EESSCCUULLTTOORRSS

GGRRUUPP 55:: CCOOMMEERRCCIIAANNTTSS

GGRRUUPP 66:: EESSCCLLAAUUSS

GGRRUUPP AA:: PPOOLLÍÍTTIICCSS

AA


GGRRUUPP BB:: FFIILLÒÒSSOOFFSS

GGRRUUPP CC:: AACCTTOORRSS

Xocolata desfeta Espessa i lluent, tothom se la menja, ai!, a cremadent. En xicra o en tassa prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa. S'hi poden sucar galetes, melindros, o bé un tros de pa. És bona al matí i quan s'hi berena té un gustet molt fi. Espessa i lluent, tothom se la menja, ai,! a cremadent.

Ous ferrats Quan es couen, quins esclats, els ous ferrats, fins i tot, si no es vigila, poden fer alguns disbarats. I un cop cuits, ben presentats, els ous ferrats, se'ls mengen sense ganyotes fins i tot els desganats.

Pa torrat amb mantega El pa torrat i la mantega solen anar sovint plegats i ens els mengem de bona gana, molt més si són ben ensucrats. Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara més plaent, tant és així que cada dia en menja areu qui sap la gent. Per esmorzar van de primera, ja no cal dir per berenar, i a totes hores sempre donen plaer complet al paladar.

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències

HH OO MM EE NN AA TT GG EE AA MM II QQ UU EE LL MM AA RR TT ÍÍ II PP OO LL

FES-LI UN SOMRIURE A LA LLUNA Fes-li un somriure a la Lluna, i protegeix amb els teus ulls a les estrelles brillants; enlaira el cel que portes dins, i demostra al Sol que encara ets viu. Parla-li de tu a l'aire que respires, i digues-li que tens tot el dret a pensar; i si al respirar li ensenyessis les paraules sinceres que tens, potser t'ajudaria a fer més dolçes les nostres il·lusions. Digues-li que t'escolti al pensar, i fes-li un somriure amb els teus llavis a la Lluna; protegeix a les estrelles brillants del cel, i demostra-li al Sol, que encara ens podem enlairar per la llibertat. CRIDA ALS QUATRE VENTS PER LA NOSTRA ESTIMADA LLIBERTAT!!!!

PÒRTIC 2004 - Neret · ARRIBADA I FONDA A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dg...

Documents

Transcript of PÒRTIC 2004 - Neret · ARRIBADA I FONDA A. C. Neret –Colònies “Els Minairons Cantaires” Dg...