Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2011-2012

BiologiaSrie 3

Ubicaci del tribunal ...................................................................................................................................

Nmero del tribunal .....................................................................................................................................

Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaci

1

2

3

1

1

22

1

2

3

A/B 3

1

2A/B 4

Qualificaci final

Qualificaci

Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)

OPCI A OPCI B

La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligatoris, i els exercicis 3i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exercicis 1i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer unexercici de lopci A i un altre de lopci B.

Exercici 1

El blat de moro o pans (Zea mays) s un cerealque es pot veure afectat per la plaga dels barrinadors.Hi ha dues espcies dinsectes barrinadors: Sesamianonagrioides i Ostrinia nubilalis, els individus de lesquals, durant la fase larvria, viuen a linterior de la tijadel blat de moro, on construeixen galeries per arribar ales fulles de les quals salimenten.

1. Quina relaci ecolgica sestableix entre els barrinadors i el blat de moro? I entre lesdues espcies de barrinadors? Justifiqueu la resposta.[1 punt]

Relaci ecolgica entre els barrinadors i el blat de moro:

Justificaci:

Relaci ecolgica entre les dues espcies de barrinadors:

Justificaci:

2

2. Actualment es comercialitzen plantes de blat de moro transgniques que sn resistentsals barrinadors. Una alumna de batxillerat vol comprovar experimentalment aquestaresistncia als barrinadors. Per fer-ho, compra llavors de dues varietats de blat de moro:una s transgnica, resistent a aquests insectes, i laltra no s transgnica. Sembra les lla-vors en un terreny en qu hi ha barrinadors. Un cop han crescut les plantes, comptaquantes presenten barrinadors i quantes no en presenten, de les que shan originat apartir de llavors tant transgniques com no transgniques.

Completeu la taula segent detallant diversos aspectes de la recerca.[1 punt]

Problema que investiga

Variable independent

Variable dependent

Hiptesi

Per qu compra llavors de plantes no transgniques?

3

3. Divuit setmanes desprs dhaver sembrat les llavors de blat de moro, vint de transg-niques i vint de no transgniques, aquesta alumna recolecta les quaranta plantes inobserva les tiges: totes les plantes no transgniques tenen barrinadors, mentre quecap de les transgniques no en t. A ms, durant el desenvolupament de les plantesnha anotat lalria cada dues setmanes.

La taula segent recull els resultats obtinguts referents a lalria mitjana de les plan-tes transgniques i no transgniques cada dues setmanes.[1 punt]

a) Representeu les dades daquesta taula en una grfica.

b) A partir daquestes dades, proposeu una explicaci possible per a les difernciesobservades entre el blat de moro transgnic i el no transgnic.

Alria mitjana(cm)

Temps (setmana)

2 4 6 8 10 12 14 16 18

Blat de morotransgnic

22 46 110 185 205 215 215 215 215

Blat de moro notransgnic

20 42 100 170 185 195 195 195 195

4

Exercici 2

La pandmia de grip del 1918, deguda al virusH1N1, va ser la pitjor epidmia de la histria.

Lany 2005, un grup dinvestigadors va recons-truir aquest virus a partir de teixit pulmonar dunavctima el cos de la qual shavia preservat congelat.

Lany 2008, un altre grup de cientfics va allarmostres de limfcits B de persones que havien sobre-viscut a aquesta infecci, i descobriren que algunesdaquestes clules encara tenien capacitat per a com-batre els virus de la grip del 1918.

1. Responeu a les qestions segents: [1 punt]

a) Expliqueu la funci principal dels limfcits B en la resposta immunitria.

b) Una de les conclusions de la investigaci fou que el sistema immunitari pot man-tenir una memria duradora a llarg termini envers les infeccions vriques. Qusignifica el terme memria des del punt de vista de la funci dels limfcits B?

5

2. Les persones que van sobreviure a la grip del 1918 de les quals procedien les mostresde sang de qu es van obtenir els limfcits B van ser entrevistades per a conixer elsseus antecedents mdics. Totes, en algun moment desprs del 1918, havien estat malal-tes de grip. Per qu la immunitat al virus del 1918 no les va protegir? Justifiqueu la res-posta.[1 punt]

6

OPCI A

Exercici 3

Cientfics duna universitat nord-americana han estudiatun curis animal mar, una espcie de llebre de mar, el nomcientfic del qual s Elysia chlorotica. Aquest animal del grupdels moluscs s herbvor, per t la particularitat de podermantenir en funcionament, en els teixits superficials, els clo-roplasts de les algues que ingereix.

1. A diferncia daltres espcies de llebre de mar, Elysia chlorotica salimenta dalguesdurant les primeres setmanes de vida i desprs deixa de menjar i pren el sol (sexposaa la llum).[1 punt]

a) Els cientfics que han estudiat aquesta espcie afirmen que si b inicialment estracta dun sser hetertrof, desprs de les primeres setmanes de vida es comportacom un auttrof. Justifiqueu aquesta afirmaci.

7

b) Quina via metablica que no presenten les altres espcies de llebre de mar ha incor-porat Elysia chlorotica? Completeu lesquema que la representa posant el nomcorresponent en cada casella buida.

2. Elysia chlorotica no solament mant els cloroplasts en els teixits superficials. A ms, lesclules daquests teixits incorporen, en el material hereditari, gens de les algues de lesquals salimenten.

Una professora de segon de batxillerat fa llegir als alumnes un article sobre aquestanimal. Quan els pregunta qu els ha sorprs ms de larticle, un noi afirma: Aquestaespcie s una mena dorganisme transgnic generat de forma natural. Expliqueuraonadament si aquesta afirmaci s encertada.[1 punt]

8

3. El bileg Sidney Pierce, un dels cientfics que han estudiat aquests moluscs, ha afir-mat: Elysia chlorotica ha agafat una drecera en el seu procs evolutiu.

Expliqueu el sentit daquesta afirmaci. Cal que utilitzeu els termes segents: adqui-sici de DNA, mutaci, canvi sobtat, selecci natural, variabilitat.[1 punt]

9

10

Exercici 4

La llet materna s un fluid amb una composici que canvia per adaptar-se a les neces-sitats del lactant. Shan identificat ms de dos-cents components en la llet humana.

1. En una anlisi rutinria duna mostra dellet humana, un investigador detecta lamolcula segent: [1 punt]

a) Tenint en compte lestructura daquesta biomolcula, responeu a les qestionssegents:

b) Anomeneu quatre funcions biolgiques daquest grup general de biomolcules.

Tipus concret de biomolcula:

Grup general de biomolcules orgniques al qual pertany:

Quins sn els seus components?

Quin tipus denlla els uneix?

2. Linvestigador tamb detecta en la llet lamolcula segent:

Tenint en compte lestructura daquesta biomolcula, responeu a les qestions segents:[1 punt]

Tipus concret de biomolcula:

Grup general de biomolcules orgniques al qual pertany:

Quins sn els seus components?

Quin tipus denlla els uneix?

11

OPCI B

Exercici 3

La sndrome dencefalopatia neurogastrointestinal mitocondrial (MNGIE) s unamalaltia gentica que inactiva duna manera irreversible tot el funcionament dels mito-condris, i que shereta seguint un patr dherncia autosmic recessiu. Les persones que lapateixen presenten problemes gastrointestinals i de debilitat muscular, entre daltres.

Una famlia t dos fills mascles: un la pateix i laltre no.

1. Anomeneu lnica via metablica a partir de la qual el fill que t MNGIE pot obtenirlenergia necessria per a sobreviure, i especifiqueu quins sn el substrat principal i elproducte principal daquest procs metablic.[1 punt]

2. Per qu la debilitat muscular s un dels smptomes de les persones que tenen MNGIE?Justifiqueu la resposta comparant el rendiment energtic del metabolisme de la gluco-sa en els dos casos: el del fill malalt i el del fill sa.[1 punt]

Via metablica:

Substrat principal:

Producte principal:

12

3. Els pares daquesta famlia, cap dels quals no pateix la malaltia, volen tenir un altre fill.

a) Dibuixeu larbre genealgic daquesta famlia amb els dos fills ja nascuts, i indiqueuclarament el genotip i el fenotip de tots els membres. Feu servir quadrats per arepresentar els mascles i rodones per a les femelles. En cas que pateixin MNGIE,ombregeu-los. Especifiqueu clarament la nomenclatura que utilitzeu.

b) Quina probabilitat hi ha que el nou fill tamb tingui MNGIE? Quina s la proba-bilitat que sigui portador de lalel que provoca la malaltia? Justifiqueu la resposta(no tingueu en compte el sexe daquest descendent hipottic).

13

14

Exercici 4

Al maig de 2007, uns pastors siberians van tro-bar, en una zona sorrenca prop del riu Yuribei, uncadver congelat fora complet duna cria demamut.

1. Fa 400.000 anys, en lloc de la tundra actual, el paisatge dominant de la zona era unapraderia seca. La vegetaci estava formada per plantes herbcies de fulles amples ipetits arbustos esteparis que proporcionaven aliment a mamuts i rinoceronts llanuts,i tamb a bisons i castors gegants. Aquests animals eren caats per felins de dents desabre, hienes de les cavernes i ssos de