P R O VA D ' A C C É S A C I C L E S F O R M AT I U SD E G R A U S U P E R I O R D E F O R M A C I Ó P R O F E S S I O N A LI D E L S E N S E N YA M E N T S D ’ E S P O R T S 2 0 0 7

SSOOLLUUCCIIOONNSS,, CCRRIITTEERRIISS DDEE CCOORRRREECCCCIIÓÓ II PPUUNNTTUUAACCIIÓÓ DDEE BBIIOOLLOOGGIIAASSÈÈRRIIEE 11

S1_18_3

S1_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07

INSTRUCCIONS:

La prova consta de dues par ts :

PRIMERA PART:· Cal contestar les preguntes 1 i 2 .

SEGONA PART:· Cal t r iar una de les dues opcions, A o B, per a les

preguntes 3 i 4 .· Cal indicar clarament l’opció tr iada, A o B. Si no

és així s’entendrà que s’ha optat per l ’opció A.

E n c a p c a s e s p u n t u a r a n exe r c i c i s d ’ a m b d u e sopcions.

1

PRIMERA PART

Pregunta 1

Aquest dibuix representa l ’organi tzació molecular de la membrana plasmàtica:

1.1. Identifiqueu els elements o components de la membrana indicats amb números:

1.2. Una de les funcions de les membranes plasmàtiques és el transport de substàncies.Indiqueu i expliqueu breument quin mecanisme de transport utilitzaria un macròfag(cèl · lula del s istema immunitari) per incorporar un bacteri al seu citoplasma.

FAGOCITOS I :

EL MACRÒFAG EMET PSEUDOPID IS I ENGLOBA EL BACTER I A D INS D ’UNA VES ÍCULA FAGOCÍT ICA

2 PUNTS

S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 2/7

PRIMERA PART

Pregunta 1 (2 punts)

Aquest dibuix representa l’organització molecular de la membrana plasmàtica:

1.1.- Identifiqueu els elements o components de la membrana indicats amb números: (1 punt)12345

1.2.- Una de les funcions de les membranes plasmàtiques és el transport de substàncies.Indiqueu i expliqueu breument quin mecanisme de transport utilitzaria un macròfag (cèl·lula delsistema immunitari) per incorporar un bacteri al seu citoplasma. (1 punt)

1 PUNT

1 CADENES H IDROCARBONADES DELS FOSFOLÍP IDS DE LA B ICAPA L IP ÍD ICA

2 OLIGOSACÀRIDS (UNITS A PROTEÏNES: GLUCOPROTEÏNA)

3 PROTEÏNA PERIFÈR ICA

4 PROTEÏNA TRANSMEMBRANA

5 BICAPA L IP ÍD ICA

1 PUNT

Pregunta 2

La l lúdria marina (mamífer carnívor) era molt abundant a les costes nord-americanes.Els colons europeus, però, la caçaven i a finals del segle XIX l’havien fet desaparèixerde molts indrets . En aquests l locs van prol i ferar les preses pr incipals de les l lúdries:les garotes (er içons marins) i també mol · luscs , que s’a l imenten d’a lgues marines .Aquestes a lgues també eren l ’a l iment de crustacis i peixos, dels quals s’al imentava lafoca comú i l ’àgui la calba.

2.1. A partir de la informació del text e laboreu una xarxa tròfica amb els éssersvius esmentats. A la taula següent, indiqueu el nivell tròfic al qual corresponen elsdiversos éssers vius:

Xarxa tròfica:

L’ALUMNE HA DE D IBU IXAR UNA XARXA TRÒF ICA CONVENCIONAL, UN INT AMB L ÍN IES O FLETXES

ELS ÉSSERS V IUS AMB AQUELLS DELS QUALS S ’AL IMENTEN. CAL QUE D IBU IX I UNA XARXA I NO

NOMÉS UNA CADENA O CADENES: H I HA ÉSSERS V IUS QUE SERVE IXEN D ’AL IMENT A D IVERSOS

CONSUMIDORS.

2.2. Com creieu que afecta la desaparició de la l lúdria a la població d’àguila calba?Raoneu-ho.

AFAVOR IRÀ L’ÀGU ILA CALVA, PERQUÈ S ’AL IMENTA, COM LA LLÚDR IA , DE CRUSTACIS I PE IXOS.

AQUESTES DUES ESPÈC IES TENEN UNA RELAC IÓ DE COMPETÈNCIA .

2 PUNTS

1 PUNT

1 PUNT

Nivel ls tròfics Éssers vius

Productors pr imaris ALGUES MARINES

Consumidors pr imaris GAROTES I MOL·LUSCS

Consumidors secundaris CRUSTACIS, PE IXOS, LLÚDRIES

SEGONA PART

Pregunta 3A

3A1. Una de les molècules de la figura és un l ípid no saponificable derivat delpentanperhidrofenantrè o estarà. Digueu quina és i comenteu una de les sevesfuncions.

É S F, Q U E C O R R E S P O N A L C O L E S T E R O L . I N T E R V É E N L A F O R M A C I Ó D E L E S M E M B R A N E S

CEL·LULARS, ÉS LA BASE A PART IR DE LA QUAL ES FABR IQUEN HORMONES ESTEROIDES COM

ARA LES HORMONES SEXUALS. . .

OPCIÓ A

3 PUNTS

S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 4/7

SEGONA PART

OPCIÓ A

Pregunta 3A (3 punts)

3A1.- Una de les molècules de la figura és un lípid no saponificable derivat delpentanperhidrofenantrè o estarà. Digueu quina és i comenteu una de les seves funcions. (1punt)

3A2.- A la figura hi ha representades dues molècules d’aminoàcids. (1 punt)Digueu quines són i comenteu per què reben aquest nom.

Quines molècules es formen per unió entre aminoàcids? Especifiqueu els dos tipus demolècules segons el nombre d’aminoàcids i digueu quins enllaços els uneixen.

3A3.- (1 punt)Lletres de la figura Funció o molècules o estructures de les quals formen part

Àcid gras

Hexosa

Glicerol

Esteroide

1 PUNT

3A2. A la figura hi ha representades dues molècules d’aminoàcids.

• Digueu quines són i comenteu per què reben aquest nom.

C I G . REBEN AQUEST NOM PERQUÈ EN LA SEVA MOLÈCULA H I TENEN UN GRUP AMINO I TAMBÉ

UN GRUP ÀC ID .

• Quines molècules es formen per unió entre aminoàcids? Especifiqueu els dos tipusde molècules segons el nombre d’aminoàcids i digueu quins enl laços els uneixen.

PÈPT IDS, S I H I HA F INS A 100 AMINOÀCIDS, I PROTE ÏNES S I S ’UNE IXEN MÉS DE 100

AMINOÀCIDS

3A3. 1 PUNT

1 PUNT

Lletres de la figura

Funció o molècules o es t ructures de les quals formen par t

Àcid gras AFOSFOLÍP IDS DE LA B ICAPA L IP ÍD ICA, TR IGL ICÈRIDS DE

RESERVA QUE TENEN PER EXEMPLE ELS ADIPÒCITS

Hexosa BDISACÀRIDS COM LA LACTOSA I LA SACAROSA,

POL ISACÀRIDS COM EL MIDÓ, EL GLUCOGEN,

LA CEL·LULOSA, . . .

Glicerol DL ÍP IDS SAPONIF ICABLES COM ELS TR IGL ICÈRIDS,

ELS FOSFOLÍP IDS, . . .

Esteroide FCOLESTEROL DE LES MEMBRANES CEL·LULARS,

HORMONES ESTEROIDES COM ARA LES

HORMONES SEXUALS

Pregunta 4A

En certes poblacions aïllades, es coneix la presència de certes síndromes poc freqüents,com ara e l nanisme pol idac t í l i c . Observeu e l següent pedigr í , cor responent a unafamí l ia d ’una d’aques tes poblac ions a ï l l ades . E ls ce rc les represen ten dones i e l squadrats homes. Els individus afectats de nanisme pol idact í l ic apareixen marcats ennegre. Sabem que en aquesta famíl ia també es donen casos d’anèmia falciforme, ques’hereta segons un patró autosòmic i és recessiu. Els individus I-1 i I I I -1 són els únicsindividus del pedigr í amb anèmia falciforme.

4A1. Completeu la taula considerant el nanisme pol idactí l ic

Individu Genotip Just i ficació

I-1 n+ n- PERQUÈ TÉ F ILLS AFECTATS DE NANISME

I -2 n+ n- PERQUÈ TÉ F ILLS AFECTATS DE NANISME

I I -1 n- n-PERQUÈ TÉ NANISME POL IDACTÍL IC, UNA ANOMALIA AUTOSÒMICA

RECESSIVA

I I -2n+ n- on+ n+

POT SER NORMAL HORMOZIGOT O NORMAL PORTADOR: ÉS SA

PERÒ ELS SEUS PARES SÓN TOTS DOS PORTADORS I L I PODEN

HAVER DONAT UN AL·LEL n-

I I -5 n+ n- PERQUÈ TÉ UN F ILL AFECTAT DE NANISME

1 PUNT

3 PUNTS

S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 5/7

Pregunta 4A (3 punts)En certes poblacions aïllades, es coneix la presència de certes síndromes poc freqüents, comara el nanisme polidactílic. Observeu el següent pedigrí, corresponent a una família d’unad’aquestes poblacions aïllades. Els cercles representen dones i els quadrats homes. Elsindividus afectats de nanisme polidactílic apareixen marcats en negre. Sabem que en aquestafamília també es donen casos d’anèmia falciforme, que s’hereta segons un patró autosòmic i ésrecessiu. Els individus I-1 i III-1 són els únics individus del pedigrí amb anèmia falciforme.

4A1.- Completeu la taula considerant el nanisme polidactílic (1 punt)Individu Genotip JustificacióI-1

I-2

II-1

II-2

II-5

4A2.- Si sabeu que III1 té anèmia falciforme, què pots afirmar de II5 i II6? Expliqueu-ho. (1punt)

4A3.- Si considerem un fragment del gen del nanisme polidactílic i tenim la següent informació,completeu la taula: (1 punt)ADN codificant ... A A T T A C G G C G C A A T A T ...

ADN motlle

ARN missatger

ARN de transferència

4A2. Si sabeu que III1 té anèmia falciforme, què pots afirmar de II5 i II6? Expliqueu-ho.

QUE SÓN TOTS DOS PORTADORS D’ANÈMIA FALCIFORM: CADA UN L I HA PASSAT AL F ILL UN AL·LEL

ANORMAL f - I PER A IXÒ EL F I LL HA POGUT REBRE ELS DOS AL ·LELS f - I TEN IR GENOT IP f - f - , QUE

L I CAUSA L’ANÈMIA FALC IFORME.

4A3. Si considerem un fragment del gen del nanisme polidactí l ic i tenim la següentinformació, completeu la taula:

1 PUNT

1 PUNT

ADN codificant . . . A A T T A C G G C G C A A T A T . . .

ADN motl le . . . T T A A T G C C G C G T T A T A . . .

ARN missatger . . . U U A A U G C C G C G U U A U A . . .

ARN de t ransferència . . . A A U U A C G G C G C A A U A U . . .

Pregunta 3B

Sabem que una espècie animal es caracter i tza perquè les seves cèl · lu les haploidestenen 14 cromosomes.

3B1. Quin és “n” en aquesta espècie esmentada? Poseu exemples de cèl · lules quetinguin un nombre de cromosomes “n”.

n ÉS 14

SÓN HAPLOIDES : ESPERMATOZOIDES, ÒVULS, ESPERMÀTIDES, ESPERMATÒCITS SECUNDARIS,

OVÒCITS SECUNDAR IS , CORPUSCLES POLARS, . . .

3B2. Estem mirant cèl·lules de la medul·la vermella dels ossos d’un animal d’aquestaespècie i veiem que hi ha els cromosomes s i tuats a la placa equatorial .

• Quants cromosomes veurem a la placa equator ia l?

28 PERQUÈ LES CÈL ·LULES DE MOLL D ’OS SÓN D IPLO IDES, 2n I , PER TANT, TENEN 14X2

CROMOSOMES.

• Quin t ipus de divis ió es tan fent aquestes cèl · lules i en quina fase de la divis ióestan? Expl iqueu-ho.

ESTÀ FENT M ITOS I , PERQUÈ VOL OR IG INAR CÈL ·LULES SOMÀT IQUES IDÈNT IQUES.

LA CÈL ·LULA ESTÀ EN METAFASE PERQUÈ ELS CROMOSOMES ESTAN S ITUATS A LA PLACA

EQUATORIAL .

OPCIÓ B

3 PUNTS

1 PUNT

1 PUNT

3B3. Un d’aquests animals presenta albinisme, mentre que els seus progenitors tenenla coloració normal.

• Uti l i tzant una nomenclatura adequada, anota e l genot ip d’aquest individu albíi també el dels seus progeni tors .

AL·LEL NORMAL a+

AL ·LEL D ’ALB IN ISME a-

L’ IND IV IDU ALB Í TÉ GENOT IP a - a -

ELS SEUS PROGENITORS SÓN PORTADORS D ’ALB IN ISME a+ a -

• Dibuixeu l’arbre genealògic corresponent considerant que aquesta parella de progenitorsha t ingut 5 fi l ls normals, els t res primers mascles i les dues úl t imes femelles, i queel segon fi l l mascle és e l que presenta albinisme. Digueu quina probabi l i ta t tenenels fi l ls normals de ser portadors d’albinisme.

CAL D IBU IXAR UN ARBRE CONVENCIONAL, IND ICANT EL PARE I LA MARE AMB LA ME ITAT DEL

QUADRAT O DEL CERCLE P INTATS, PERQUÈ SÓN PORTADORS.

RESPECTE ALS F ILLS, CAL D IB IU IXAR EN PR IMER LLOC TRES QUADRATS, CORRESPONENTS

ALS MASCLES, I EL SEGON S ’HA DE P INTAR NEGRE, IND ICANT QUE TÉ ALB IN ISME; TOT SEGUIT

S ’HAN DE D IBU IXAR DOS CERCLES BLANCS PER REPRESENTAR LES FEMELLES SANES.

ELS F ILLS NORMALS TENEN UNA PROBAB IL ITAT DEL 66% DE SER PORTADORS D ’ALB IN ISME:

DE QUATRE POSS IB IL ITATS, UNA CORRESPON AL GENOT IP a+ a+ , DOS AL GENOT IP a+ a - I UNA

AL GENOT IP a - a - .

COM QUE ES PREGUNTA PER LA PROBABIL ITAT DELS F ILLS NORMALS, LA RESPOSTA CORRECTA

ÉS 2/3 , ÉS A D IR , 66%.

DE TOTA MANERA, ES POT ACCEPTAR COM A CORRECTA UNA RESPOSTA DEL 50%.

1 PUNT

Pregunta 4B

4B1. El gl icogen és un pol isacàrid de reserva t ípic dels animals i dels fongs.

4B2. Les plantes són autòtrofs fotosintèt iques.

3 PUNTS

1 PUNT

Quins monòmers s’uneixen per formar el gl icogen?

MONOSACÀRIDS DE GLUCOSA

Anoteu la fórmula general d’aquests monòmers

CnH2nOn

Quins enl laços es formen entre e ls monòmers?

O-GLUCOSÍD ICS

Quin pol isacàr id de reserva tenen les plantes?

MIDÓ

Exemple de pol isacàrid amb funció estructural

CEL·LULOSA, QUIT INA, R IBOSA, . . .

Què necessi ten per real i tzar la fotosíntesi?

LLUM, D IÒX ID DE CARBONI I A IGUA

Què es desprèn en el procés de fotosíntesi?

OXIGEN

En què es t ransformen els carbonis del CO2?

EN CARBONIS ORGÀNICS: GLUCOSA

Posa al t res exemples d’éssers fotosintèt ics

PLANTES, ALGUES, C IANOBACTERIS, . . .

En quins orgànuls es real i tza la fotosíntesi?

EN ELS CLOROPLASTS

1 PUNT

4B3. Indiqueu els errors i proposeu els canvis adequats , just i ficant-ho:

• Les plantes fan fotosíntesi però no respiren i els animals respiren però no fan fotosíntesi

FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::

LES PLANTES FAN FOTOS ÍNTES I I RESP IRAC IÓ I ELS AN IMALS RESP IREN I FAN FOTOS ÍNTES I

JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::

LES PLANTES, COM TOTS ELS ÉSSERS VIUS, HAN DE FER REACCIONS DE CATABOLISME PER OBTENIR

EN ERG IA PER FER LES FUNC IONS V I TALS . LA MAJOR IA D ’ ÉSSERS V IUS I , ENTRE ELLS , LES

PLANTES, FAN RESP IRAC IÓ AERÒBIA .

• Tant l ’ADN com l’ARN tenen cinc bases nitrogenades: T, G, A, C i U

FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::

TANT L’ADN COM L’ARN TENEN G, C I A . L’ADN, A MÉS, TÉ T IM INA (T ) I L’ARN, A MÉS, TÉ URACIL (U )

JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::

LA T IM INA I L’URAC IL NO SÓN BASES N ITROGENADES COMUNES ALS DOS ÀC IDS NUCLE ICS: LA

T IM INA

ÉS EXCLUS IVA DE L’ADN I L’URAC IL ÉS EXCLUS IU DE L’ARN.

• El pas d’ informació de l ’ARN missatger a la s íntes i de prote ïnes s ’anomenatranscripció

FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::

EL PAS D’ INFORMACIÓ DE L’ARN MISSATGER A LA SÍNTESI DE PROTEÏNES S’ANOMENA TRADUCCIÓ

JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::

EL NOM DE TRANSCRIPC IÓ FA REFERÈNCIA AL PAS D ’ INFORMACIÓ DE L’ADN A L’ARN

• Els tr igl icèrids són l ípids formats per unió de gl icerina amb tres nucleòtids

FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::

ELS TR IGL ICÈR IDS SÓN L ÍP IDS FORMATS PER UN IÓ DE GL ICER INA AMB TRES ÀC IDS GRASSOS

JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::

ELS TRIGLICÈRIDS SÓN LÍPIDS SAPONIFICABLES FORMATS PER GLICERINA I ÀCIDS GRASSOS UNITS

PER TRES ENLLAÇOS ÉSTER. ELS NUCLEÒT IDS SÓN ELS MONÒMERS QUE FORMEN ELS ÀC IDS

NUCLE ICS.

1 PUNT