prova

EL COR DE L’ESCOLA,

L’AULA DE TOTS

MONTSERRAT LUCAS ESCAYOLANIF:40301318-MTRIBUNAL 1MESTRA EDUCACIÓ ESPECIAL

EL COR DE L’ESCOLA, L’AULA DE TOTS

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ..................................................................................................... 41. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE ..................................................... 6

1.2 . L’aula d’Educació Especial...................................................................... 8

1.3 Tipologia de l’alumnat................................................................................ 9

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA ..................................................................... 10

3. OBJECTIUS I CONTINGUTS .................................................................... 13

4. METODOLOGIA......................................................................................... 14

5. ORIENTACIONS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ........................................... 16

6. ASPECTES ORGNITZATIUS .................................................................... 17

7. RECURSOS I MATERIALS ....................................................................... 19

8. COMUNICACIÓ AMB ELS PARES I FAMÍLIES ........................................ 20

9. RELACIÓ DE LES UNITATS D’INTERVENCIÓ ........................................ 20

UNITAT D’INTERVENCIÓ 1: ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA

EDUCATIVA D’UN ALUMNE AMB SOBREDOTACIÓ ................................... 22

UNITAT D’INTERVENCIÓ 2: AMPLIACIÓ I DESENVOLUPAMENT

D’UN PI DE MATEMATIQUES PER UN ALUMNE DE CICLE MITJÀ .......... 26

UNITAT D’INTERVENCIÓ 3: TALLER DE COMPRENSIÓ LECTORA

PER UN GRUP D’ALUMNES AMB NEE ........................................................ 31

UNITAT D’INTERVENCIÓ 4: TALLER D’HABILITATS DE RAONAMENT

MATEMÀTIC PER UN GRUP D’ALUMNES AMB NEE................................... 35

UNITAT D’INTERVENCIÓ 5: MEMBRE ACTIU DE LA COMISSIÓ

D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT....................................................................... 37

UNITAT D’INTERVENCIÓ 6: TREBALL DE COORDINACIÓ AMB LES

FAMÍLIES D’ALUMNES AMB NECESSITAS EDUCATIVES

ESPECIALS (PER UN ALUMNE AMB TDHA) ................................................ 43

UNITAT D’INTERVENCIÓ 7: IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS

EDUCATIVES D’UN ALUMNE D’EDUCACIÓ INFANTIL................................. 45

UNITAT D’INTERVENCIÓ 8: RESPOSTA EDUCATIVA ALS PROBLEMES

GREUS DE COMPORTAMENT D’UN GRUP CLASSE ..................................46

CONCLUSIONS ..................................................................................................47

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................48

MONTSERRAT LUCAS ESCAYOLA-1-


INTRODUCCIÓ

El Pla d’Actuació és la manera que tenim els mestres d’educació especial

d’organitzar les nostres funcions i actuacions a l’escola. En el moment de realitzar el

Pla d’Actuació anual és important tenir en compte tant la normativa vigent com els

documents (PEC, PCC) del centre.

Una de les normatives més importants són les instruccions d’inici que dóna

cada curs el Departament d’Ensenyament (Resolució del 10 de juliol de 2007), en

elles es concreten les funcions de tots els mestres i l’organització del centre escolar.

Segons aquesta Resolució les funcions del mestre d’educació especial en els

centres ordinaris són les següents:

· Identificació, amb la col·laboració de l’EAP, de les necessitats educatives

d’aquest alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla

d’intervenció.

· Col·laboració amb els tutors i les tutores en la concreció d’adaptacions del

currículum i en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que

facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del

grup-classe ordinari.

· Suport en la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats del grup-

classe ordinari.

· Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest

alumnat requereixi.

· Col·laboració amb els tutors i les tutores en la formulació de propostes

d’adaptació i/o modificació del currículum quan l’alumnat ho requereixi.

L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació

especial es pot dur a terme: Dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o

tutora, per tal d’oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els

entorns i activitats el més normalitzats possible o/i en grup reduït o atenció

individual fora de l’aula ordinària.

Aquests funcions s'han d'adaptar a la realitat de cada escola i a les

necessitats educatives dels alumnes. L'atenció a la diversitat s'ha de construir amb la

col·laboració de tots el membres de la comunitat educativa (claustre de mestres,

mares i pares, alumnes, monitors, serveis de la zona, institucions, etc.). Una escola

inclusiva és construeix dia darrera dia amb la participació i diàleg de tota la

comunitat educativa.



1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE ESCOLAR

Nom: CEIP XXXXX

Situació: Maresme

Situació jurídica del centre:

Centre públic

Ensenyaments que abarca:

L’escola està composta per l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, té dues línies i atent

a un total de 441 alumnes.

Context:

L’escola es troba ubicada a la comarca del Maresme. La zona en la que està és caracteritzat

per ser una zona obrera i de petites indústries. La majoria de la població treballa en el sector

terciari, bàsicament en els serveis, el comerç, la indústria i la construcció. Fa aproximadament

sis anys, la població d'aquesta, ha anat canviant i ara conviuen amb famílies d’origen estranger,

la majoria d’aquestes treballen en el sector de la construcció o dels serveis. En general el nivell

socio-econòmic de les famílies és mitjà, encara que hi ha algunes famílies amb molt pocs

recursos. La majoria dels pares té estudis de secundària i treballen al voltant de la zona.

trets d’identitat: - Escola pluralista, democràtica i catalana: en la seva activitat diària es promou que tots els seus

membres respectin la diversitat ètnica, cultural i religiosa, procurant no imposar als alumnes cap

concepció ideològica ni religiosa.

- Tots el membres de l’escola, en tot moment, tracten d’educar als alumnes i alumnas sense cap

tipus de discriminació (coeducació). Tot i que en l’escola conviuen diferents cultures que veuen

de diferent manera l’educació entre nens i nenes, des de l’escola es procura sempre treballar

des de la igualtat dels drets per tots els alumnes. Això no sempre és del tot possible, doncs per

algunes cultures és diferent i això es veu reflectit en les relacions que hi ha entre els alumnes, ja

que ells mostren els referents apresos a casa.

- Model educatiu: L’escola buscar fomentar l’aprenentatge actiu dels nens i les nenes. L’objectiu

és abastar en tots els alumnes l’educació global com a persones. Es procura que siguin els

alumnes qui portin el ritme dels aprenentatges, aportant a ells totes les experiències viscudes

dintre i fora de l'escola.

- L’escola és oberta i no s’aïlla del medi on es troba immersa. Està oberta al barri, per això

participa amb la resta d’escoles de la zona en diferents activitats dirigides als alumnes (sortides,

festes, etc.), als pares (tallers de pares), com també a les diferents realitats amb les que conviu

diàriament.

- L’escola assumeix les diferències individuals i promou la inclusió de tots els alumnes. Els

alumnes amb NEE són atesos com la resta i se’ls ofereixen tots els recursos necessaris per

afavorir el seu desenvolupament integral. Des de fa dos anys a l’escola s’ha creat la CAD

(Comissió d’atenció a la diversitat). D’aquesta forma es pot conèixer molt millor com l’escola

atent a la diversitat i quins canvis serien necessaris per afavorir que aquesta atenció en tots els

espais del centre.

- L’altre realitat que viu l’escola, és que un 15% dels alumnes del centre són origen estranger,

per aquest motiu es treballa per millorar les diferencies i donar a aquest alumnes tots els

recursos necessaris per facilitar la seva integració. També es treballa amb la resta d’alumnes i

amb la comunitat educativa en general perquè siguin més oberts i vegin la diferència com un



enriquiment.

- Els mestres responsables de les aules d'educació especial i l’aula d’acollida treballant de

forma continua per millorar la integració i acceptació dels seus alumnes, per aquest motiu

organitzen durant tot el curs diferents activitats on els alumnes dels seus grups són els

protagonistes (obres de teatre, murals, representacions, etc.). Aquesta forma de treballs és

compartida per la majoria de mestres del centre, ja que són conscients de la importància que té

el reconeixement i la motivació per aquests grup d’alumnes.

Característiques físiques del centre:

Si es fa un recorregut per l’escola es pot observar que l’edifici escolar consta de 4 plantes. Als

baixos està la cuina, el menjador, el gimnàs, la ludoteca, la comunicació amb els 3 patis i

l’entrada principal. En la primera planta hi ha una aula d’educació especial, la secretaria, l’aula

de mestres i les classes de P-3, P-4 i P5. A la segona planta les aules de 1r fins a 3tr, la segona

aula d’educació especial, l’aula d’informàtica, la biblioteca, l’oficina per l’AMPA i l’aula de

música. A la tercera planta les aules de 4t fins a 6è; a més a més, l’aula d’idiomes, el taller de

plàstica, l’aula d’acollida i el laboratori. En aquesta planta es troba un terrat on hi ha diferents

aparells per mesurar la temperatura i la direcció del vent, etc. Aquest aparells els fan servir tots

els alumnes de l’escola en les diferents èpoques de l’any. Des de fa cinc anys les

infraestructures de l’escola estan adaptades amb rampa a l’entrada i ascensor per facilitar el

desplaçament per totes plantes de les persones amb mobilitat reduïda, doncs l’escola la fan

servir nens, nenes, joves, adults i gent gran.

Professorat:

El nombre de mestres de l’escola és de 31. Dels quals 20 són tutors, i la resta són especialistes

de: Música, Educació Especial, Anglès i Educació Física, també hi ha un mestre de reforç

d’Educació Infantil, un d’Educació Primària, una mestra de l’Aula d’Acollida i una mestre de

Religió pels qui han escollit la opció.

Participació dels pares i mares (AMPA):

La participació dels pares i mares no és molt alta, com a conseqüència de què hi ha moltes

famílies monoparentals, que pels seus horaris laborals no poden participar de les diverses

activitats de l’escola. Per aquest motiu els mestres busquen altres alternatives per afavorir la

comunicació amb els pares.

Fora dels horaris no lectius, es porten a terme activitats extra-escolars coordinades per l’AMPA:

Acollida matinal de 8h a 9h, acollida de tarda i ludoteca de 16’30 a 19h, reforç escolar pel

alumnes del cicle superior i dos dies a la setmana de 16’30 a 18h, aeròbic, futbol sala, bàsquet i

Iniciació esportiva.

Especialistes externs del centre:

La psicopedagoga de l’EAP, una logopeda, l’assistenta de serveis socials, l’educador social,

una assessora LIC, el CDIAP, el CSMIJ.

Alumnat:

Les aules estan formades per grups de 25 alumnes aproximadament excepte en educació

infantil. Encara que hi ha dos nivells amb triplicació i cada classe té menys de 25 alumnes. A

totes les classes hi ha moltes variants en el que respecte a característiques personals i als

nivells d’aprenentatge. Els nens es coneixen molt i juguen al carrer i a la plaça. Hi ha una

presència d’un 25% d’alumnes procedents de països com: Marroc, Gàmbia, Veneçuela,

Equador, Bolívia i Argentina.

Metodologia Els criteris metodològics de l'escola s'emmarquen dins d'una concepció activa de l'aprenentatge



constructiu i significatiu. Que té com a finalitat el desenvolupament integral de l'alumne com a

persona i ésser social, afavorint la seva autonomia i interacció social. Durant el procés

d'ensenyament aprenentatge l'alumne no és un receptor passiu, sinó un constructor actiu dels

aprenentatges.

Atenció a la diversitat a als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE)

L’escola opta per ser una escola oberta a la diversitat, en el qual cada nen trobi una educació

adequada a les seves capacitats, respectant en tot moment les característiques individuals del

seu entorn i les diferències culturals i familiars. Des d’aquesta perspectiva es dóna atenció a

tots aquells alumnes que en un moment o un altre, al llarg de la seva escolarització necessiten

un ajut específic en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Actualment, al centre hi ha un

total de 52 alumnes amb necessitats educatives amb atenció directa dels quals 10 tenen

dictamen de l’EAP.

1.2 L’aula d’educació especial (l’aula de tots)

Dintre de l’escola es coneix l’aula d’educació especial com l’aula de tots,

doncs és l’espai on es treballa amb grup reduït amb els alumnes que requereixen, en

un moment determinat de la seva escolaritat, un reforç o d'un suport continuo per

assolir les diferents competències curriculars. Tot i que existeix un horari establert

amb uns alumnes determinats, totes les aules tenen un espai d'una hora per fer

reforç amb els alumnes que el necessitin, aquests grups no són sempre els

mateixos. Aquest fet fa que molts alumnes passin per “l'aula petita” i s'adonin que és

un espai funcional i obert a tots, no només als que tenen més dificultats.

A l’escola en l’actulitat hi havem tres mestres d’Educació Especial: una que fa

mitja jornada, una altra que fa tres quarts de jornada i la tercera fa mitja jornada.

Entre les tres atenem a tots els alumnes de l'escola des d'infantil fins a cicle superior.

El treball dintre de l’aula es desenvolupa en petit grup (dins l’aula ordinaria o

en l’aula d’educació especial) i en alguns casos concrets de forma individualitzada,

tot i que són molt pocs els alumnes que treballen sols, ja que tenir el referent d'un

company en els aprenentatges és molt important. Cada setmana per les dues l'aules

passen aproximadament 52 alumnes dels diferents cicles. Aquest grup d’alumnes

han estat distribuit entre les tres mestres segons les necessitats de cada alumne en

relació al seu horari en l’aula ordinària, per aquest motiu totes atenen alumnes de

diferents cicles i nivells. Donat l'objectiu d’organitzar i realitzar millor les nostres

intervencions, ens reunim en coordinació d’educació especial una vegada a la

setmanal i l’exclusiva del dijous es dedica a treballar en coordinació amb l’EAP

analitzant els diversos casos dels alumnes atesos per fer un seguiment i dels casos

nous per conèixer les seves NEE i formular quina hauria de ser la resposta educativa



més adient i apropiada.

Les àrees que més es treballen amb els alumnes amb NEE son principalment

les instrumentals, en educació infantil a nivell global i dins del grup classe i en

d’educació primària en grups reduïts i flexibles. Incidir en les àrees instrumentals no

vol dir que no es faci referència a les altres, doncs es procura que els aprenentatges

sempre que sigui possible siguin globals i estiguin relacionats amb la seva realitat i

amb els continguts que treballen dins el grup classe. Per afavorir aquest fet hi ha una

continua comunicació entre el mestre tutor i l'especialista, aprofitant els espais de

pati o les exclusives per fer reunions quinzenals. Els horaris dels alumnes estan

organitzats de manera que en les assignatures de música, plàstica, educació física,

en alguns casos religió o ensenyaments alternatius, els alumnes estiguin sempre en

el seu grup classe. Encara que, sempre que és possible i favorable es treballa dins

l'aula ordinària.

1.3 Tipologia de l’alumnat A continuació presentaré algunes dades i característiques dels alumnes amb

els que vaig tenir l’oportunitat de conèixer i treballar durant aquest curs, les seves

inicials no pertanyen als seus noms reals: són alumnes de P4, segon, tercer i quart.

NOM DE L’ALUMNE CARACTERÍSTIQUES

D. P.

Té 8 anys i prové d’un ambient sòcio-familiar empobrit i molt poc estimulat. Té un retard

maduratiu general en tots els desenvolupaments i aprenentatges, degut a aquest

ambient que l’envolta i una manca notòria d’habilitats de relació social. És un alumne

amb un semblant i un ritme d’aprenentatge molt fluctuant, però que quan està molt

motivat sap treure el millor de si mateix. (3r)

R. P.

Té 4 anys, en P3 mostrava greus dificultats de relació, no parlava gens, no jugava amb

els companys, no mirava a la cara, tenia manca d’hàbits socials i li costava molt

treballar a l’aula. Durant aquest curs l’EAP li va fer una valoració psicopedagògica i va

descartar qualsevol trastorn de la personalitat. Actualment, tot i que ha millorat molt i

moltes de les actituds del curs anterior les ha superat, manifesta un retard en els

aprenentatges (grafomotrius, psicomotrius, d’atenció…) i en les habilitats de relació.

(P4)

A. D.

Té 7 anys, tot i que s’ha descartat un possible trastorn de TDAH , és un alumne al que li

costa molt controlar-se, no sap relacionar-se amb els companys perquè sovint els pega

i li costa mantenir l’atenció en els aprenentatges. Totes aquestes característiques fan

que el seu rendiment sigui molt baix i necessiti un suport en les àrees instrumentals.

Actualment esta visquen una realitat familiar de molta inestabilitat. (2n)



Z.D.

Té 7 anys, és de procedència àrab i va iniciar la seva escolaritat a P-5. Apart de les

dificultats que té en l’aprenentatge del català, és una alumna molt insegura que mostra

dificultats de relació amb els companys i té moltes pors. Manifesta moltes dificultats en

l’aprenentatge de la lecto-escriptura, tot i que és una alumna molt treballadora, ve a

l’aula d’EE i també assisteix a l’aula d’acollida. (2n)

E.M.Té 9 anys i és una alumne molt dedicada i treballadora. Té moltes dificultats en el

raonament matemàtic i necessita més temps per assolir els aprenentatges, donat que

ho fa amb un ritme molt lent. (3t)

A. S.

Té 10 anys i és una alumna amb un comportament molt infantil i amb molta

immaduresa a nivell general. Li costa molt assolir els aprenentatges i té molta manca

d’inseguretat. Ve d’un ambient familiar de molta sobreprotecció, on es tractada com una

nena més petita. Tot i les seves dificultats és una alumna que mostra interès pels

aprenentatges. (4t)

J.L.

Té 10 anys i és un alumne amb un dictamen de NEE amb deficiència intel·lectual lleu.

Tot i ser un alumne treballador, li manquen habilitats personals i socials i té dificultats

de relació amb els companys. Des de cicle mitjà té un ACI en les àrees instrumentals

de llengua catalana i matemàtiques. (4t)

O. M.

Té 10 anys i és un alumne amb dictamen de NEE amb deficiència intel·lectual límit. Tot

i ser un alumne treballador, té un ritme d’aprenentatge molt fluctuant . En general,

aquest any ha estat força motivat, les seves dificultats són més evidents en les àrees

instrumentals. (4t)

F.A.

Te 11 anys i és un alumne que té dificultats d’aprenentatge en les àrees instrumentals,

el seu ritme d’aprenentatge és lent i necessita de més temps per assolir-los. A vegades,

empipa molts als companys, però no és del tot conscient quan ho fa. És un bon jugador

de futbol i aquest fet incideix de forma molt positiva en el seu autoconcepte. (4t)

P. C.Té 10 anys i és un alumne amb TDAH, diagnosticat des del curs passat. Aquest fet ha

influenciat molt els seus aprenentatges, tot i que és una alumne amb bones capacitats.

Actualment està medicat amb bons resultats. S’interessa pels aprenentatges, però

necessita contínuament del suport del mestre per organitzar-se. (4t)

M.V.

Té 8 anys i tot i ser una alumna amb capacitats, els continus conflictes que viu en

l’entorn familiar fan que sigui una nena insegura, introvertida i amb molts dificultats de

relació. Contínuament durant les activitats d'ensenyament aprenentatge està dispersa i

amb manca d'atenció. Tot i no demanar-lo és una alumna que necessita molt de la

motivació i suport del mestre. (3r)



M. G.

Té 8 anys i és una alumna amb dictamen de NEE amb deficiència intel·lectual límit. A

nivell general fa servir moltes estratègies personals i socials per sortir-se de les

situacions de conflicte. Mostra dificultats en les àrees instrumentals, principalment en

els continguts relacionats amb les habilitats de raonament matemàtic. (2n)

P.M.Té 9 anys i és un alumne que mostra gran interès pels aprenentatges. Té dictamen de

NEE per sobredotació. Té molt bones relacions socials amb els iguals i amb els

mestres. (4t)

E.Z.

Té 8 anys i en l’actualitat està sent valorat per l’EAP per descartar un possible trastorn

de Dislèxia. És un alumne interessat pels aprenentatges, però que manifesta moltes

dificultats en l’aprenentatge de les llengües (català i castellà) principalment en la lectura

i l’escriptura, té un molt bon domini del llenguatge oral. (3r)

X. P.

Té 7 anys i actualment està sent valorat pel CSMIJ de la zona per descartar un possible

TDAH. És un alumne amb molts problemes per controlar-se, contesta malament, no fa

cas de les normes, té conductes molt disruptives a la classe i no es sap relacionar-se

amb els companys, hi ha vegades en que es baralla i pega als altres. El seu rendiment

és molt fluix i normalment esta distret. Tot i que és un alumne d’una família que no té

dificultats econòmiques, els seus pares sempre estan treballen i com que es fill únic

pasa a casa o al carrer moltes estones sol. (2n)

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA

La diversitat que es troba a l’escola es la mateixa que és troba a la societat ,

tots els alumnes són diferents i l’acció educativa ha d’estar oberta a aquesta realitat.

La diversitat es pot considerar des de múltiples punts de vista: geogràfica, social,

cultural, familiar, econòmica, personal (diferents estils cognitius, personalitat i

caràcter), d’aprenentatge (diferents ritmes d'aprenentatge, motivacions , interessos,

etc.). Des d’aquest concepte l’escola ha de tenir com a finalitat arribar a tots els

alumnes i proporcionar una educació comuna amb igualtat d’oportunitats, on cada

nen segons les seves capacitats i necessitats es pugui desenvolupar a nivell global i

de forma harmònica. Dins d’aquesta diversitat es troben els alumnes amb

necessitats educatives especials (NEE) que són aquests que:

- Mostren retard en el seu desenvolupament.

- Presenten desavantatges i mancances en el procés d'aprenentatge.

- Presenten malalties greus: transitòries o permanents.

- Presenten avantatges significatius en els processos d'aprenentatge.

- Presenten alguna deficiència que genera discapacitats.

- Mostren sobredotació en tots o en algunes situacions d'aprenentatge.



Depenen de les seves necessitats educatives, aquest grup d’alumnes és el

que serà atès pel mestre d’educació especial a l’escola ordinària, a les unitats

d’educació especial i als centres d’educació especial.

En quan a l’aula d’EE de l’escola crec necessari donar algunes

característiques generals de les NEE que manifesten els alumnes que atenc

actualment, tot i que cada alumne és molt diferent i té les seves necessitats

individuals:

- El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat: és un trastorn

d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes: dèficit

d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat motora i/o vocal. S’identificarà com un trastorn

quan aquests símptomes o els comportaments que se’n deriven d’ells, es donen

amb molta freqüència i intensitat en els nens/adolescents d’igual edat i que

interfereixin a la vida quotidiana de casa, de l’escola i en el seu entorn en general.

Destaca la dificultat que tenen per adquirir bons hàbits, tant d’autocura com

acadèmics. Són alumnes molt moguts i inquiets, i manifesten problemes d’aceptació

de les normes. A classe es distreuen amb molta facilitat i sovint perden o obliden els

objectes necessaris per les activitats escolars. Poden tenir problemes de relació amb

els companys.

- Discapacitat intel·lectual: són alumnes que presenten un retard generalitzat

respecte a la seva edat cronològica que afecte diferents àrees del desenvolupament

(habilitats socials, adquisició del llenguatge, desenvolupament motor, habilitat de

cura personal, habilitats cognitives). Durant l’etapa escolar presenten un ampli

ventall de necessitats, ja que tenen un ritme d’aprenentatge molt lent. Poden tenir

dificultats per: la generalització dels aprenentatges, la simbolització, l’abstracció, la

representació, l’adaptació a les normes socials, etc.

- Sobredotació: La sobredotació fa referència a aquells nens o nenes que per

determinades condicions necessiten i poden realitzar més aprenentatges que la

resta dels seus companys i companyes, o bé que aquests aprenentatges poden tenir

un major grau de complexitat. La sobredotació es caracteritza per disposar d'un

nivell força elevat de recursos en totes les aptituds intel·lectuals. A vegades aquests

alumes poden manifetar dificultats en les relacions socials amb els companys.



- La dislèxia: és una dificultat significativa persistent que afecta les habilitats

lingüístiques associades a la lectura i a l'escriptura. Es tracta d'un trastorn

independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural o emocional i pot apareix

encara que es tingui bones capacitats, una escolarització convencional i una situació

sociocultural normal. Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura i

l’escriptura, problemes d'ortografia i de vegades, també del càlcul aritmètic.

3. OBJECTIUS I CONTINGUTS

En aquesta graella apareixen tots els objectius i continguts que diàriament

desenvolupen a l’escola l’equip de mestres d’EE, amb la finalitat de donar la millor

atenció a la diversitat dels alumnes.

OBJECTIUS CONTINGUTS

§ Ajudar en la valoració de les dificultats de l'alumne.

§ Derivar els alumnes a l’EAP per tal que en faci la

valoració psicopedagògica.

§ Atendre directament als alumnes, bé en petit grup o

individualment, a l'aula d'educació especial, a l'aula

ordinària o en altres espais.

§ Ajudar al mestre tutor en l'elaboració d’adaptacions no

significatives, significatives (ACI) i modificacions

curriculars, amb el suport de l’EAP.

§ Atendre indirectament els alumnes que es cregui

convenient, donant indicacions sobre actuacions

adequades a la dificultat, fent seguiment familiar.

§ Assessorar i col·laborar amb el tutor/a en l'elaboració i

adaptació dels materials per a treballar a classe,

complementant la feina que l'alumne fa habitualment.

§ Participar en l’avaluació trimestral dels alumnes atesos

a l’Aula d’EE, avaluant els aspectes treballats amb els

mestre d’EE.

§ Participar en la creació i funcionament de la CAD.

§ Relacionar-se amb altres entitats que intervenen en

l'atenció amb necessitats educatives especials (fent de

"pont" o "coordinació"): EAP, CREDA, CAPIP,

assistents socials, etc.

§ Col·laborar en el traspàs a secundaria dels alumnes

amb necessitats educatives especials que finalitzen la

primària.

§ Col·laborar en la coordinació amb les escoles bressol

de la població, sobre els nens de P-3.

§ Realitzar l’observació i prevenció dels

alumnes d’educació infantil i primària.

§ Reforçar les àrees instrumentals a nivell

específic, però en connexió amb els

altres àrees.

§ Col·laborar i assesssorar a l’escola en els

aspectes organitzatius d’atenció a la

diversitat.

§ Treballar amb les famílies i assessorar-

les.

§ Ser a l’escola un referent de centre de

recursos d’atenció a les NEE i a la

diversitat.

§ Atenció prioritaria a l’alumnat amb NEE.

§ Treball de les àrees instrumentals, però

des d’un context globalitzador.

§ Treball en coordinació amb tots els

mestres tutors I especialistes del centre.

§ Treball amb els recursos externs.

§ Treball amb les famílies.

§ Assessorar i col·laborar en la realització

dels ACI’s i les modificacions.

§ Millorar les coordinacions entre l’escola i

els serveis externs.

§ Col·laborar amb la revisió dels

documents del centre (PEC i PCC).

§ Potenciar la coordinació amb les famílies.



4. METODOLOGIA

Com grup de mestres d’educació especial de l’escola pensem que la finalitat

central del nostre treball és el de connectar els aprenentatge amb la realitat de cada

alumne, amb el seu present i amb el seu futur. Cada activitat, per petita que sigui, ha

de contenir aquest objectiu: “això que aprenc m'ha de ser útil per guanyar

autonomia”. És lògic que cada alumne segons la seva edat hagi d’assolir unes

competències bàsiques pel seu desenvolupament dintre de la societat on viu, però

junt amb això ha de gaudir del seu pas per l'escola, dels seus companys, dels seus

amics i dels seus mestres.

Des de l’aula d’educació especial considerem que l'educació ha de partir del

coneixement mutu, és a dir de la interacció de seguretat que s'ha de generar entre

l'alumne i el mestre, ja que des d'aquest punt es poden aconseguir més progressos.

És per això, què és creu que abans de fer qualsevol tipus d'intervenció, és necessari

donar un temps perquè l'alumne es doni a conèixer i al mateix temps conegui al

mestre i el mestre el conegui a ell (la seva realitat, el seu ritme i estil d'aprenentatge,

les seves capacitats, els seus límits i les seves necessitats). Una vegada establert

aquest coneixement mutu (alumne/mestre EE, mestre tutor i família) entre tots es pot

establir i dissenyar el pla d'actuació més ajustat a la realitat de alumne. Per aquest

motiu, cada any durant el mes de setembre s’elabora un pla de treball individualitzat

per cada alumne en coordinació amb el mestre tutor i sí és necessari amb la família.

En ell treball quotidià les mestres d’educació especial tenim moltes i diverses

formes de treballar i buscar que el treball que fem amb els l'alumnes sigui enriquidor.

Sempre que es treballa un contingut, es tracta de treure primer dels alumnes els

seus coneixements previs i experiències, per tenir-los com a base de tot el que es

treballarà. Les activitats són molt actives i dinàmiques i van marcades pel ritme que

té el grup o l'alumne. Els continguts treballats dins de l'aula d'educació especial

sempre estan coordinats amb el mestre tutor, ja que l'objectiu central de cada

intervenció és el d’anar aclarint conceptes i aprofundir en les dificultats que poden

tenir els alumnes. El treball dels continguts es pot realitzar de diverses formes:

- Per Anticipació: treballar a l'aula d'EE els conceptes que posteriorment es

treballaran al grup classe, d'aquesta manera l’alumne tindrà els conceptes aclarits al

moment de realitzar-los dins la classe.

- Com reforç: quan l'alumne ja ha treballat el tema dins del grup i a l'aula



d'educació especial es desenvoluparen les activitats del grup i es faran de noves per

assolir millor el concepte treballat.

És important que tant a l'aula ordinària com en l'aula d’EE, en tot moment es

porti un seguiment dels seus progressos i dificultats, d'aquesta forma se li podran

anar donant les eines necessàries de reforç.

5. ORIENTACIONS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació dels alumnes amb NEE ha de ser un procés continuo que

requereix de planificació, observació, intercanvi d’informació i valoració. Durant tot el

procés s’ha de mantenir una actitud oberta i constant per saber determinar si cada

alumne ha assolit els objectius en cada moment. Les funcions de l’avaluació són

principalment dues: saber si les característiques de l’ajut educatiu són les més

adequades per l’alumne i funcionen, i permetre saber si l’alumne ha pogut assolir i

fins a quin grau els objectius educatius proposats per ell, segons les seves NEE.

Els criteris d’avaluació de cada alumne s’han de determinar al principi de curs

juntament amb el mestre tutor i s’han d’estendre a la resta de mestres que treballen

amb l’alumne. Aquest criteris han de funcionar com a reguladors de les estratègies

d’ensenyament segons les necessitats de suport individuals. Els instruments

d’avaluació han de ser diversificats amb l’objectiu d’oferir més possibilitats a

l’alumne.

En el treball diari amb el alumnes amb NEE és molt import abans de cada nou

aprenentatge, realitzar un avaluació inicial per determinar els coneixements que té

l'alumne, i conèixer les seves dificultats per poder treballar-les i preparar el nou

contingut. Durant tot el el procés de treball del contingut és necessari realitzar una avaluació formativa basada en observacions de l’alumne durant les diferents

activitats i finalment una vegada treballat el concepte es realitzarà una avaluació final per saber fins a quin punt l'alumne ha interioritzat el nou contingut i quines

dificultats té.

Al llarg del curs, es fan dos informes dels alumnes que s’atenen l’aula d’EE

(desembre i juny per primària i gener i juny per EI). Aquests es passen 10 dies abans

de donar l’informes als pares. Aquest informe, és informatiu i orientatiu pel tutor, és

intern i no es lliure als pares. Per realitzar-lo el mestre d’EE i el mestre tutor fan una

valoració acurada dels progressos i necessitats de cada alumne, durant cada

trimestre i a partir d’aquest treball conjunt s’elabora l’informe per la família. Com a



mestres d’educació especial cada trimestre participen en la valoració específica que

es fa de cada alumne i de cada classe, abans de realitzar l’informe trimestral,

aquestes reunions serveixen per compartir diverses impressions sobre els alumnes,

conèixer com és la seva interacció educativa i aclarir i determinar criteris

d’avaluació/promoció i de necessitats.

Durant tot aquest procés, és necessari i important establir una avaluació de

les actuacions fetes, independentment de la dels alumnes, per tal de millorar les

respostes que hem donat. és positiu ser molt crítics amb la nostra actuació i

proposar millores o altres possibles propostes.

6. ASPECTES ORGANITZATIUS

Inici de curs

S'inicia el curs atenent de forma directa aquells alumnes que, segons acord del curs

anterior, convé siguin atesos. Es passa un full d’informació inicial a cada mestre dels alumnes del grup-classe que seran atesos. Durant les primeres setmanes

s'estableixen trobades amb tots els tutors per tal de parlar de les necessitats de

l’aula i dels nens previstos d’atendre, amb l'objectiu d'anar establint els criteris per

elaborar el PTI (Pla de treball individual). Per cada alumne o grup d’alumnes

s’estableix un calendari on s’emmarquen els horaris i els espais setmanals (aula

ordinària, aula d’EE, o altre espai) de cada intervenció educativa amb el mestre

d’EE. Aquest horari és dóna al mestre tutor durant el més d’octubre.

Atenció a alumnes de noves sol·licituds d’atenció

Al llarg del curs, els tutors que derivin alumnes a EE, hauran d’omplir un full de

Derivació que trobaran a la Sala de Professors (calaixeres de fulls). El mestre d'EE

valorarà les dificultats que presentin aquests alumnes (fent observacions a nivell

individualitzat i dins el grup classe), aquesta informació de com es veu a l’alumne es

facilitarà al/la tutor/ra i es parlarà de quina és la millor manera d’atendre’l i quins

tipus d’adaptacions no significatives es poden realitzar. Sí es veu necessari és farà

la derivació a la psicopedagoga de l'EAP, perquè faci una valoració psicopedagògica

de les necessitats educatives de l'alumne.

Coordinació amb els tutors/es

Algunes d’aquestes coordinacions es realitzen en hores de pati i/o també s’utilitzen



els dilluns mensuals dedicats a especialistes. Cada mestre elabora el seu calendari

d'atenció i el passa als mestres dels alumnes que atent. Els mestres d'educació

especial cada setmana participen de les reunions de nivell on es parla dels alumnes i

es preparen les activitats d'ensenyament d’aprenentatge.

Coordinació amb altres serveis

Psicopedagoga de l’EAP.Ve dos pocs per setmana (dimarts i dijous) i l'equip de

mestres d'EE fa una reunió setmanal de coordinació amb ella.

Serveis Socials: Ve a l’escola un dijous al mes per tal de fer el seguiment d’aquells

nens que ho necessiten. Els mestres d'EE informem als tutors de la data a la que

poden assistir i de la informació que serà necessària.

Logopeda : Ve els dimarts i els divendres. Els mestres d'EE li fem les derivacions i

ens informa de l’observació realitzada. Trimestralment és fa una reunió per tal de

conèixer l'evolució de cada alumne, aquesta informació és comunicada als tutors.

Durant tot el procés educatiu és molt important l’organització i coordinació de tots els

recursos utilitzats per atendre aquests alumnes, fruit d’aquesta coordinació hi haurà

una coherència en la resposta educativa.

HORARI EDUCACIÓ ESPECIAL

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

Desdoblament

2n (biblioteca)

Matemàtiques

2n

Matemàtiques 4t Llengua catalana

4t

Llengua catalana

3r

Llengua catalana

3rMatemàtiques 3r (aula ordinària)

Matemàtiques 4t

(aula ordinària)

Llengua catalana

4t

Llengua catalana

2n

reunió tutores P4 reunió tutores 2n reunió tutores 4t reunió tutores 3r pati

Matemàtiques

2n

Avaluació casos nous

seguiment de casos

Coordinació educació especial

Matemàtiques 4t Matemàtiques

3r

reunió de pares claustre/cicle12:30 a 2:00

Reunió nivell

12:30 a 2:00

reunió l’eapPati

Llengua catalana

4t (aula ordinària)Matemàtiques 4t

Llengua catalana

(aula 0rdinària)3rRacons

Tutoria 2n

treball per grups

Adaptació de materials

p4

aula ordinària

Desdoblament

2n (biblioteca)

p4 i p5 Tutoria individualitzada

7. RECURSOS MATERIALS

A les aules d’educació especial hi ha gran quantitat de material per treballar



tot tipus de continguts. Com equip de mestres som molt conscient de la necessitat

que tenen els nostres alumnes d'experimentar, manipular, relacionar material, per de

tal reforçar els coneixements. Des d'aquest plantejament, la majoria de la decoració

que hi ha a les parets és un recordatori d'activitats treballades, on els alumnes poden

tenir referents clars i útils dels continguts que es treballen. Aquest material primer

s'elabora i es manipula amb ells i després es penja a la paret a una alçada

considerable per tal que siguin visibles per tots. El treball diari es fa normalment per

grups reduïts. Dins l’aula hi ha un espai per diferents activitats: el racó de taules,

l'espai pels ordinadors, el racó per la biblioteca, el racó de les matemàtiques, el racó

de la llengua, el racó de les ciències, el racó de la plàstica i diferents prestatges amb

material divers i jocs. Segons les activitats planejades a les aules es poden

organitzar de diverses maneres.

Altre aspecte que es considera important en la realització de les activitats amb

el alumnes amb NEE es l'ús de les noves tecnologies i com aquestes afavoreixen els

seus aprenentatges. Som conscients que alguns dels nostres alumnes fan servir a

casa l'ordinador com objecte de joc principalment i considerem que és una eina que

pot permetre a l'alumne reforçar els aprenentatges d'una forma més lúdica i

autònoma, on és ell qui va observant els seus progressos i al mateix temps es fa

conscient de les dificultats que té. Per treballar aquest fi es procura que durant les

diverses activitats l'alumne estigui un temps treballant en l'ordinador: en la elaboració

d'alguna activitat concreta, realitzant alguna activitat complementària ja sigui

elaborada pel mestre o en una de les diferents plataformes d'activitats que hi ha a la

xarxa (educa365, Jclic, Fàcil, educalia i altres tipus de programes). Un altre aspecte

important, és el de treballar en relació a l'ús d'internet, familiaritzant-se amb el fet de

buscar informació i determinar criteris per seleccionar-la.

8. COMUNICACIÓ AMB ELS PARES I LES FAMÍLIES

En la intervenció educativa amb els alumnes amb NEE és fonamental integrar

la família en tot moment i fer-la partícip i col·laboradora de la resposta educativa que

se li ofereixi al seu fill. La família i l’escola són dos dels nuclis fonamentals en el



creixement dels infants i ambdós han de tenir l’objectiu comú de col·laborar de

manera activa en l’educació dels infants per fer-los persones lliures, responsables,

solidàries i capaces de respondre a les demandes de la societat que els envolta.

Cada curs, es vol tenir com a mínim una trobada amb les famílies dels nens

que s’atenen directament a l’aula d’educació especial, juntament amb el tutor/a.

Aquesta primera reunió és fa a l’inici de curs, amb l’objectiu de reiniciar el contacte

amb els pares/tutors o conèixer-los i intercanviar informació i opinions sobre

l’evalució del seu fill/a, sobre els seus progressos, sobre les seves dificultats, sobre

les seva interacció social, etc. En relació a les necessitats de l'alumne es poden

convocar altres reunions al llarg del curs. Aquestes reunions periòdiques faran

possible que el treball família/escola és realitzi sota els mateixos criteris, donant a

l’alumne un marc de seguretat molt més ric i favorable.

9. RELACIÓ DE LES UNITATS D’INTERVENCIÓ

A continuació presentaré la relació de les unitats intervenció que vaig

desenvolupar durant aquests curs al centre escolar, en base a les meves funcions

com a mestre d'educació Especial (Resolució del 10 de juliol de 2007) i a les

característiques d'atenció a la diversitat establertes a l'escola (taula).

RELACIÓ DE LES UNITATS D’INTERVENCIÓ

NOM DE LES UNITATS D’INTERVENCIÓ A QUI VA ADREÇADA UBICACIÓ DEL NIVELL

1. Organització de la resposta educativa d’un alumne amb sobredotació. Alumne amb sobredotació. Cicle mitjà

2. Ampliació i desenvolupament d’un ACI de matemàtiques per a una alumne de cicle mitjà.

Alumne amb NEE amb discapacitat intel·lectual lleu. Cicle mitjà

3. Taller de comprensió lectora. Grup d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge. Cicle mitjà

4. Taller habilitats de raonament matemàtic. Grup d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge. Cicle mitjà

5. Membre actiu de la Comissió d'atenció a la diversitat (CAD). Tot el centre escolar. Tot el centre escolar

6. Treball de coordinació amb les famílies dels Família d’un alumne amb TDAH. Cicle mitjà



alumnes amb NEE.

7. Identificació de necessitats educatives en un alumne d’Educació Infantil. Alumne de P4. D’educació Infantil

8. Resposta als problemes greus de comportament d’un grup classe.

Alumnes de segon amb problemes de comportament. Cicle inicial

U.I. Núm.: 1 ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA EDUCATIVA D’UN ALUMNE AMB SOBREDOTACIÓ

TEMPORALITZACIÓ

Durant tot el curs

UBICACIÓ

Centre escolar

ADREÇADA A

P.M.

JUSTIFICACIÓ

Com mestres d'EE que desenvolupen la nostra tasca docent a l'escola ordinària es molt possible que ens trobem

amb alumnes amb NEE productes d'una alta capacitat intel·lectual o amb alumnes talentosos. Tot i que en molts

casos no farem amb ells un treball directe, si que és, una de les nostres responsabilitats juntament amb el mestre

tutor la d’adaptar els continguts curriculars, segons les necessitats i fer si és necessari un enriquiment dels seus

aprenentatges, fent que les activitats que desenvolupen estiguin fetes en relació al seu ritme i estil d'aprenentatge

com també les seves motivacions.

INTRODUCCIÓ

Per desenvolupar una resposta educativa favorable a les NEE dels alumnes amb

sobredotació o dels alumnes talentosos, existeixen diverses estratègies

d’intervenció: l’aceleració que consisteix en avançar a l’alumne un o més d’un curs

escolar, amb les dificultats que per produir enfrentar-se a situacions socials per a les

que no està encara preparat el nen. L’agrupació amb companys amb les mateixes

capacitats elevades, Es realitza normalment en escoles especialitazades de caire

privat. I l’enriquiments del currículum on aquest s’adaptà a l’estil d’aprenentatge

de l’alumne fent que pugui estar escolaritzat en l’etapa que per edat li correspon.

Aquest enriquiment es pot realitzar a través de projectes que globalitzen els

continguts de les diferents àrees d’aprenentatge a través de activitats diverses i

motivadores en que l’alumne amb el suport de mestre i de manera autònoma pugui



anar avançant en els aprenentatges. Per poder fer un bon ús d’aquesta tècnica s’ha

d’organitzar una resposta educativa conjunta entre tots els mestres del nivell que

treballen amb l’alumne. Això fa que a l’escola s’hagi de crear una comissió per

organitzar i planificar aquesta tasca. Aquest fet no sempre es fàcil, però d’ell

dependrà donar a l’alumne una veritable resposta educativa en funció de les seves

capacitats i necessitats.



CICLE MITJÀ UNITAT DIDÀCTICA 1. ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA EDUCATIVA D’UN ALUMNE AMB SUPERDOTACIÓ.

NEE: ALUMNE AMB SUPERDOTACIÓ UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: TOT EL CURS

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES

§ Conèixer i analitzar l’estil d’aprenentatge de l’alumne.

§ Determinar quines són les seves capacitats en relació a les divers àrees curriculars.

§ Concretar quins són els seus interessos i motivacions.

§ Analitzar el continguts que ha de treballar en les diferents àrees del nivell en que està i relacionar-lo amb el seu nivell de competències.

§ Organitzar un projecte d’enriquiment curricular adaptada a les seves necessitats educatives.

§ Adaptar les activitats d’aprenentatge i buscar materials més adients.

§ Confecció de la resposta educativa.

§ Ampliació de les àrees curriculars.

§ Descripció i anàlisis del seu estil d’aprenentatge.

§ Reconeixement de les competències que té alumne.

§ Estil d’aprenentatge de l’alumne.

§ Continguts curriculars de 4t de totes les àrees.

§ Capacitats de l’alumne.

§ Interessos i motivacions.

§ Interès per treballar en equip.

§ Col·laboració per valorar les necessitats de l’alumne en relació a la resposta educativa.

§ Col·laboració amb el mestre tutor per elaborar la resposta educativa adequada a les seves necessitats.

_ Competència per aprendre a aprendre.

_ Autonomia i iniciativa personal.

_ Competència social social i ciutadania-

_ Competència en comunicació lingüística.

_ Tractament de la informació i competència digital-

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES ACTIVITATS D’APRENENTATGE AVALUACIÓ

La sobredotació fa referència als alumnes que per determinades condicions necessiten i poden realitzar més aprenentatges que la resta dels seus companys i companyes, o bé que aquests aprenentatges poden tenir un major grau de complexitat. La sobredotació es caracteritza per disposar d'un nivell força elevat de recursos en totes les aptituds intel·lectuals. Dins l'aula aquests alumnes demostren una gran capacitat de treball i perseverança, com també un alt grau de dedicació a les tasques.

Tenint en compte les característiques individuals del P.M. la resposta educativa s’elaborarà durant el més de setembre entre el mestre tutor i el mestre d’EE amb la col·laboració dels altres mestres del cicle.

És molt important, pel que fa l’organització dels projectes de cada àrea (matemàtiques, llengua catalana, socials i naturals)

- El primer pas serà el recull d’informació de l’alumne: expedient del curs passat, informes, entrevista amb el mestre tutor del curs anterior.

- Observació del alumne per conèixer quin es el seu nivell de competències en les àrees de matemàtiques, llengua catalana, naturals i socials en relació als continguts del nivell de quart.

- Reunions amb el tutor per analitzar quin és el ritme i l’estil d’aprenentatge de l’alumne i quina és la millor forma en relació a les seves característiques d’organitzar la resposta educativa.

- Entrevista amb l’alumne per conèixer quines són les seves motivacions i interessos i implicar-lo en l’organització de la resposta educativa.

- Determinar com es poden organitzar per projectes els continguts (unitats) de cada assignatura i repartir-les durant el

L’avaluació es realitzarà de forma contínua observant el procés dels alumnes en l’aprenentatge davant les diferents activats programades. És molt important insertar l’avaluació dins el procés d’ensenyament/ aprenentatge dels alumne fent que no sigui una actuació aliena al procés i basant-se en els objectius establerts per ell. Durant tot el procés el mestre tutor omplirà una agenda de l’alumne per anar posant quins han estat els encerts i dificultats en les diferents tasques.

Abans de cada nou aprenentatge, es realitzarà un avaluació inicial per determinar que sap l'alumne, a partir d'aquesta es farà èmfasi en treballar abans els seus buits. Durant tot el procés de treball del concepte es realitzarà l'avaluació formativa d'observacions i finalment una vegada treballat el concepte es realitzarà una activitat d’avaluació final per valorar els progressos i les dificultats de cada alumne. Totes les avaluacions estaran emmarcades dins d’una activitat



vincular les altres i relacionar-les amb els continguts que es treballen dins del grup classe. Cal tenir clar que els projectes són activitats complementaries per enriquir els continguts curriculars de quart i que d’aquesta connexió entre tots dos s’ha de crear una dinàmica que afavoreixi al mateix temps el treball en grup amb els iguals i el treball autònom de l’alumne.

Cada unitat de treball del llibre de quart estarà acompanyat per tasques complementaries que alumne anirà resolent en la mesura que arribi als objectius plantejats per ell. Durant tot el treball cal propiciar dins la classe el treball en grups heterogenis de tipus cooperatiu, per tal que els alumnes es vagin ajudant entre ells a superar problemes. Aquestes situacions afavoreixen les relacions socials, l’autonomia i l’autoestima dels alumnes, ja que es senten més segurs de les seves possibilitats.

Durant l’aplicació de les tasques d’enriquiment es treballaren els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals sempre dins un tractament globalitzat, fent servir els continguts en situacions tant reals de la vida quotidiana com en situacions hipotètiques. Sempre intentant aconseguir l’aprenentatge significatiu de l’alumne és a dir, que sàpiguen relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements que ja té i donar-li sentit.

En l’organització, planificació i seguiment d’aquesta resposta educativa el treball coordinat i periòdic dels mestres serà fonamental.

trimestre, per cada assignatura hi haurà un projecte trimestral amb l’enriquiment de tres unitats. Els treballs en projectes s’organitzarà per als tres trimestres i s’anirà desenvolupant al llarg del curs.

- Els projectes s’iniciaran en el mes d’octubre i tindran una valoració trimestral, finalitzant en juny. Cada mes els mestres es reunirem per valorar el treball fet fins el moment i realitzar la planificació dels materials que l’alumne pot necessitar en cada moment. El mestre d’EE serà l’encarregat de fer les adaptacions necessàries amb el suport dels mestre tutor o el mestre responsable de cada àrea.

d’aprenentatge.

En les reunions setmanals amb el tutor i principalment en aquelles dedicades a realitzar els informes s’analitzarà el treball fet per l’alumne i el seus resultats en relació al treball de l’aula ordinària. La coordinació entre els dos mestres serà un fet primordial per poder valorar el procés de l’alumne.

RECURSOS

Guies complementaries elaborades pels mestres, llibres de consulta de la biblioteca relacionats amb cada temàtica, llibres de text i quadernets de quarts, monogràfics d’investigació, jocs d’ingeni, activitats TIC, web relacionades amb les diferents temàtiques, enciclopèdia lliure wiquipèdia, revistes, diaris, etc.



U.I. Núm.: 2AMPLIACIÓ I DESENVOLUPAMENT D’UN ACI DE MATEMÀTIQUES

PER A UNA ALUMNE DE CICLE MITJÀ

TEMPORALITZACIÓ:Durant tot el curs

Dues sessions setmanals

UBICACIÓ:Centre escolar

ADREÇADA A:Alumne J.L. de quart

JUSTIFICACIÓ

Un fet amb el que ens podem trobar molts mestres d'EE, és el de que alguns dels nostres alumnes necessiten

d'adaptacions curriculars significatives (ACI) dins del seu procés d'ensenyament aprenentatge, amb l'objectiu

d'anar assolint les competències bàsiques de la seva etapa. Aquests tipus d'actuacions educatives poden afavorir

notablement el desenvolupament dels alumnes, donat que estan fetes en relació a les seves NEE individuals,

partint del seu estil d'aprenentatge, del seu ritme i de la seva realitat personal, educativa, familiar i social.

INTRODUCCIÓ

Una de les funcions del mestre d'educació especial segons les Instruccions d’Inici de

Curs 2009-2010 és col·laborar amb el mestre tutor en la elaboració de les

adaptacions curriculars individualitzades dels alumnes que ho necessitin.

Hi ha tres tipus d’adaptacions curriculars tenint en compte l’obertura i flexibilitat del

currículum actual: les adaptacions no significatives (petites modificacions en la

metodologia i les activitats de les programacions), adaptacions curriculars

individualitzades (canvis en els objectius i continguts de les programacions) i les

modificacions curriculars (canvis en els elements prescriptius del currículum). Una

Adaptació Curricular Individualitzada (ACI) és el conjunt de decisions, precisions i

canvis en el Projecte Curricular i la Programació de Cicle, que es fan per respondre

a les necessitats educatives especials dels alumnes (Ordre del 25 d’Agost de 1994).

La mestra-tutora i la mestra d’educació especial ens adonem que un dels alumnes del curs de

quart de Cicle Mitjà ha superat tots els objectius proposats al seu PI en l’àrea de matemàtiques

i que cal fer una renovació ampliant-li els objectius i continguts que ja coneix per a poder així

arribar a apropar-se als objectius ordinaris de l’aula de quart.



CICLE MITJÀ UNITAT DIDÀCTICA 2. AMPLIACIÓ I DESENVOLUPAMENT D’UN PI DE MATEMÀTIQUES PER A UNA ALUMNA DE CICLE MITJÀ

NEE: ALUMNE AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL LLEU UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: TOT EL CURS. DUES SESSIONS SETMANALS


§ Col.laborar amb el mestre tutor en l’ampliació dels objectius i continguts del PI anterior per tal d’apropar-nos als que es realitzen a l’aula ordinària.

§ Col·laborar en l’anàlisi i valoració de l’alumne en relació a les compotències bàsiques de l’àrea de matemàtiques.

§ Seleccionar la metodologia més adequada en funció dels objectius i continguts determinats del PI

§ Seleccionar les activitats més adequades en funció dels objectius i continguts destriats al seu PI i les seves característiques personals.

§ Aconseguir que l’alumne s’apropi en la mesura possible al grau de competència matemàtica corresponent a la seva etapa.

§ Col·laborar en proporcionar a l'alumne amb necessitats educatives especials una atenció educativa fonamentada en el currículum establert per a l'etapa que correspon a la seva edat cronològica.

§ Garantir una atenció educativa que possibiliti al màxim, el seu creixement personal.

§ Adaptació del materials curriculars necessaris perquè alumne en la mesura possible pugui treballar dins del grup classe.

§ Ampliació del PIde l’àrea de matemàtiques.

§ Formulació juntament amb el mestre tutor de la proposta curricular, adaptacions de la programació de cicle en relació a les NEE.

§ Confecció de la proposta metodològica més adequada a la realitat de l’alumne.

§ Formalització del compromís per les parts implicades en el disseny, l'aplicació del PI l'avaluació del progrés de l'alumne.

§ Aplicació directa del PI amb l’alumne.

§ Seguiment dels progressos i dificultats de l’alumne, en l’aula ordinària en la d’EE.

§ Continguts curriculars de l’àrea de matemàtiques de cicle mitjà.

§ Continguts curriculars de l’àrea de matemàtiques adaptats a les seves NEE.

§ Col·laboració i coordinació en l’ampliació i desenvolupament del PI, juntament amb el mestre tutor.

§ Responsabilitats respecte als continguts que es treballaran a l’aula d’EE.

§ Esperit crític davant les intervencions educatives realitzades amb l’alumne.

_ Competència matemàtica.

_ Coneixement de la interacció amb el món físic.


_Tractament de la informació i competència digital-


_ Competència en comunicació lingüística-

_ Competència cultural i artística.


Amb aquest alumne és molt important, pel que fa a la metodologia, desglossar els continguts en tantes parts com sigui necessàries per facilitar l’assoliment dels objectius proposats per respectant el seu ritme i estil d’aprenentatge. Caldria proposar-se un màxim de dos continguts per trimestre per tal de treballar-los tan a l’aula ordinària com a

- Ampliació juntament amb el mestre tutor l’adaptació curricular en relació als progressos i dificultats de l’alumne i tenim en compte el seu ritme i estil d’aprenentatge, determinant la metodologia, l’organització del continguts i els criteris d’avaluació.

- Determinar com es distribuiran els continguts a treballar entre l’aula

La manera de saber si l’objectiu que ens hem proposat en iniciar la docència del PI s’ha assolit és principalment fent una avaluació diària de l’alumne, entesa com a global i contínua, complint diverses funcions; per una banda, ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumne i




l’especial i si es van superant, anar coordinant-se amb el mestre-tutor per anar incorporant uns altres, i si no, anar desglossant-los més i buscant recursos per solventar les dificultats que es vagi trobant.

Propiciarem el treball en grups heterogenis de tipus cooperatiu, per tal de que entre tots es vagin ajudant a superar les dificultats. Aquest grup de treball es posaran en pràctica en un ambient relaxat i comprensiui amb situacions estructurades on tots saben què han de fer en cada moment. Aquestes situacions afavoreix l’autonomia i l’autoestima del alumne, ja que es poc sentir més segur de les seves possibilitats, donat que és un alumne amb un nivell d’autoestima molt baix.

Durant l’aplicació es treballaren els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals sempre dins un tractament globalitzat de l’àrea, fent servir les matemàtiques en situacions tant reals de la vida quotidiana com en altres àrees d’aprenentatge. Sempre intentant aconseguir l’aprenentatge significatiu dels alumnes, és a dir, que sàpiguen relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien i donar-los sentit.

ordinària i l’aula d’EE, tenim present que l’alumne realitza les sessions de l’àrea de matemàtiques tant a l’aula ordinària com en petit grup en l’aula d’EE, propiciant d’aquesta manera la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials als seus grups-classes.

Les sessions en petit grup les realitzarà a l’aula d’educació especial amb la mestra d’educació especial i amb un

grup de de tres companys més amb necessitats educatives. És en aquestes sessions més individualitzades on els alumnes reforcen els continguts treballats a l’aula ordinària incidint de forma directa en les seves dificultats.

- A l’hora de preparar cada sessió es poden planejar diferents formes d’explicar la mateixa activitat, per tenir diversos recursos i majors possibilitats d’èxit. Aquest és el moment en el que s’haurà de recollir el material que necessitem tenint en compte les diferents maneres que hem pensat per explicar el contingut. Hem de pensar que aquest material ha de ser el màxim motivador possible, per aconseguir que l’alumne s’engresqui i facilitar així, el procés d’ensenyament-aprenentatge.

- Una vegada ja preparada la sessió i amb els alumnes a l’aula es procedirà a la posada en pràctica de l’adaptació curricular. Cal pensar que J.L. forma part d’un grup, és a dir, que l’atenció que se li ofereix és grupal dins l’aula d’educació especial. Això voldrà dir que tot i tenir característiques i necessitats pròpies estarà dins un petit grup en el qual cadascú té les seves dificultats i la seva adaptació particular. En principi, la idea és intentar no allunyar-se molt de la programació de cicle, els continguts seran els mateixos però no així els objectius, per exemple, si a l’aula ordinària estan estudiant la numeració fins al 1.000.000 i a l’aula d’educació especial hi ha diferents nivells i objectius, a cada alumne se li exigirà arribar fins a la numeració que correspongui en funció de la seva adaptació; les activitats seran les mateixes sols que ajustades al. Seu PI

Abans de començar cada sessió, és convenient fer-li una presentació al grup d’alumnes, explicant-li què és el que farem, com i perquè, en aquest moment, podem també avançar els continguts següents perquè en tingui coneixença. A partir d’aquí es podrà començar a treballar i portar a terme les explicacions i activitats convenients. Un cop finalitzada, l’opinió dels alumnes ens pot servir d’avaluació de la pròpia intervenció, al preguntar’ls-hi què els ha semblat la feina del dia, què han après i com ho han fet. Serà important valorar la nostra tasca pensant si podríem millorar alguns aspectes de tipus

constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges; de l’altra, ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les intencions educatives.

És aconsellable una avaluació continuada del seu procés d’aprenentatge tenint en compte la seva evolució en relació a allò queja coneix, també es realitzaràn evaluació inicial I avaluació sumativa de cada activitat d’aprenentatge. A l’hora de valorar el progressos de l’alumne tant a l’aula ordinària com a l’aula d’EE. s’han de tenir molt presents els objectius i els criteris d’avaluació que apareixen en el PI.

Per altra banda, en relació a les sessions de docència de l’adaptació curricular, és molt enriquidor preguntar a l’alumne sobre les sessions que rep, si li agraden o no, què canviaria, què li hagués agradat fer, què li ha agradat més, què ha après, com ho ha après…

Caldria plantejar-se:

- Si la nostra feina ha estat la més adequada.

- Si la coordinació entre els diferents professionals ha estat correcta.

- Si els continguts triats han estat significatius o no.

- Si el material que s’ha fet servir ha estat el més idoni o es podria haver fet servir un altre.

- Si la metodologia utilitzada ha afavorit el procés d’ensenyament-aprenentatge de la alumne.

- Si s’han complert les expectatives plantejades.




metodològic o organitzatius. En acabat, és important recollir per escrit què és el que s’ha fet i com, el material empleat, els inconvenients que han sorgit i l’avaluació de l’alumna; per si es vol revisar més endavant.

Les activitats que es realitzaran seran de caràcter obert amb moltes possibilitats de resposta i s’oferiran activitats complementàries per tal d’adaptar-se a tota la diversitat de nivells. S’utilitzen materials variats i motivadors per aconseguir així els objectius proposats i un aprenentatge significatiu. Les activitats es porten a terme dins d’ambients relaxats, de confiança i amb situacions estructurades en les quals tothom es trobi segur i millori la autoestima i l’autonomia. Amb aquestes activitats tindran expectatives d’èxit, evitant les poc valorades dins el grup.

Seràn activitats funcionals a les quals els alumnes hi poden atribuir sentit, no deslligades de la seva realitat com si fossin alienes al procés d’ensenyament-aprenentatge (ja s’ha esmentat el caràcter globalitzador de la metodologia establerta), on l’alumne sap què ha de fer i per què, que es considera competent i que pot aconseguir aprenentatges significatius.

S’intentarà afavorir l’increment de la quantitat i la qualitat dels suports, aconseguint :

- Exposar explicacions complementàries als alumnes per adaptar-se a la diversitat de nivells d’aprenentatge.

- Utilitzar diferents tipus de llenguatges.

- Descomposar les activitats en parts més curtes i senzilles pels qui ho necessitin.

RECURSOS

A més del material fungible que es pugui utilitzar amb l’alumne (cartes, dòminos, bingos, fitxes, parxís, oca, tangram…), s’ha de tenir en compte també el material que necessitarà el mestre per fer les sessions. Abans, caldrà fer una recollida d’informació sobre el contingut a tractar, buscant material alternatiu i motivador, maneres diferents d’explicar el mateix, activitats coherents i alternatives… Juntament amb aquest recursos manipilatius es faran servir les TIC.

És important una bona organització de la sessió i revisar la programació setmanalment i, si cal, diàriament, perquè les sessions tinguin sentit. Amb un diari d’enregistrament, es podrà anotar tant les conclusions extretes de les classes, allò que s’ha fet i l’avaluació de la sessió. Com a material, cal tenir present el llibre de text dels alumnes de la classe de quart del que disposarà també l’alumne (no és imprescindible que els nens amb adaptacions curriculars tinguin el mateix llibre que els seus companys si és que realitzen tota l’àrea a l’aula d’educació especial, tot i que és important intentar que el procés sigui el màxim normalitzat possible intentant que segueixin algunes de les parts del mateix llibre tenint en compte les seves potencialitats. En aquest cas, l’alumne J.L. disposarà de llibre de text i del quadernet).



U.I. Núm.: 3TALLER DE COMPRENSIÓ LECTORA

TEMPORALITZACIÓ

Durant tot el curs una sessió setmanal

UBICACIÓ:

Centre escolar

ADREÇADA A:

Grup de tres alumnes de quart

J.L./ P.C./ F.A./ O.M.

JUSTIFICACIÓ

Per tots els alumnes la comprensió oral i escrita és un procés molt important que incideix durant tot el procés

d’aprenentatge. Segon l’etapa d’escolarització, els alumnes ja posseeixen uns aprenentatges previs que fan servir

de forma funcional i és a partir d’aquestes que s’ha d’anar treballant en l’ús freqüent dels diversos tipus de textos,

per afegir nous elements. La comprensió té les seves arrels en els conceptes de classificació, ordre, relació,

simbolització, categorització, d’atenció, etc. Tot i que, aquests conceptes es treballen de manera gradual durant tot

l’aprenentatge, en els alumnes amb NEE o amb dificultats d’aprenentatges el procés es desenvolupa amb un ritme

molt diferent, que en moltes ocasions incideix de forma negativa en les activitats d’ensenyament aprenentatge

d’aquests alumnes. Des d’aquesta realitat, crec que és prioritari reforçar en aquests alumnes estratègies

d’aprenentatge que els puguin ser d’utilitat per arribar a un millor domini d’aquest aspecte tant primordial pels

aprenentatges escolars, personals i socials.

INTRODUCCIÓ

Fer servir diferents tipologies de textos és una activitat escolar quotidiana (resums,

descripcions, narracions, llistats, diaris, reportatges, entrevistes, esquemes, definicions, etc.),

però per comprendre i arribar a elaborà un text determinat l’alumne s'ha interrogar sobre el fet

d’escriure, i saber quina és la intenció del text, i conèixer la seva estructura. Per arribar a

aquest coneixement cal que l’alumne pugui manipular diferents exemples dels textos per

conèixer les seves característiques i després arribar a la seva creació. Tot aquest procés

requereix d’un temps determinat on sigui el mateix grup d’alumnes amb els suport del mestre

quins arriben ha aprofundir en cada tipologia i ha construir nous exemples a partir de les seves

necessitats, ja que per escriure cal estar sempre motivat. Cal engresca a aquest alumnes per

que vegin en el fet de llegir i escriure un font de motivació he interès, doncs a vegades, dades

les seves NEE entre ells es promou poc aquesta activitat comprensiva que és bàsica per tota la

seva escolarització i vida social.



CICLE MITJÀ UNITAT DIDÀCTICA 3 TALLER DE COMPRENSIÓ LECTORA

GRUP D’ALUMNES AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE DE 4RT.

UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: TOT EL CURS. UNA SESSIÓ SETMANAL


§ Identificar, comprendre i elaborar textos narratius, conversacionals, descriptius, organitzatius, instructius i poètics.

§ Llegir de manera expressiva i adequada diferents tipus de textos: narracions i contes, auques, còmics, llegendes i rondalles, refranys i frases fetes, notícies, entrevistes, receptes de cuina, instruccions i jocs de paraules.

§ Conèixer i identificar l’estructura dels textos narratius i conversacionals (notícies, opinions, entrevistes, cartes, cartells...).

§ Conèixer i identificar l’estructura dels textos de caràcter descriptiu, organitzatiu i instructiu (receptes de cuina, jocs, descripcions, agendes...).

§ Conèixer i identificar l’estructura dels textos poètics i dels jocs de paraules (poemes, rodolins, cal·ligrames, embarbussaments, endevinalles).

§ Millorar la comprensió de la llengua escrita dels diferents tipus de textos i tenir més eines per a estructurar millor els escrits, faciliten la precisió i la presentació de les idees.

§ Produir a nivell escrit: narracions, notícies, entrevistes, auques, receptes de cuina, jocs de taula, joc de paraules i instruccions.

§ Comprensió lectora i oral de diversos missatges escrits.

§ Lectura expressiva de diferents tipus de textos.

§ Reconeixement de diferents tipologies de textos.

§ Coneixement dels recursos i l’estructura dels textos de caràcter: descriptiu, organitzatiu i instructiu (receptes de cuina, jocs, descripcions..

§ Coneixement dels recursos i l’estructura dels textos poètics i dels jocs de paraules (poemes, rodolins, cal·ligrames, embarbussaments, endevinalles)

§ Textos descriptius, organitzatius i instructius, narratius, jocs de paraules, poemes, rodolins, cal·ligrames, embarbussaments, endevinalles

§ Interès per la lectura, comprensió i elaboració de diferents textos.

§ Valoració de la comunicació escrita i oral com un mitjà important per poder transmetre la informació de diferents maneres en la quotidianitat.

§ Predisposició per fer ús usual de les estructures dels textos en les creacions escrites de caire personal dintre i fora de l’escola.

_ competència en comunicació lingüïstica.

_ Coneixement i interacció amb el món físic.

Tractamnet de la informació i competència digital.

_Autonomia i iniciativa personal-



_ Competència social i ciutadania.


És molt important, pel que fa a la metodologia, desglossar els continguts en tantes parts com sigui necessari per facilitar l’assoliment dels objectius proposats pels l’alumnes respectant el seu propi ritme. Caldria proposar treballar de dues a tres tipologies per trimestre (aquestes han d’estar relacionades amb les

Introducció

Cada tiplologia és treballarà per separat, per iniciar l’activiat sobre un tipus concret a treballar, es faran preguntes als alumnes sobre què coneixen sobre aquesta, si coneixen alguns exemples, si alguna vegada han escrit un exemple, si coneixen les característiques principals. Aquí també se’ls plantejarà l’objectiu de l’activitat, donant

L’avaluació es realitzarà de forma contínua observant el procés dels alumnes en l’aprenentatge de la lectura, la comprensió lectora i l’expressió oral, no tant sols els resultats finals. És molt important insertar l’avaluació dins el procés d’ensenyament-




diferents tipologies que es treballen durant el curs en la programació de 4t de l’aula ordinària) en la mesura que cadascuna es domini millor s’aniran incorporant noves, si algun alumne té dificultats per assolir alguna es desglossen molt més tots els passos fins que pugui solventar les dificultats.

Es propiciarà el treball en grup, per tal que els alumnes es vagin ajudant entre ells a superar problemes. El treball es desenvoluparà en un ambient relaxat i comprensiu amb situacions estructurades on cadascú sap que ha de fer. Aquestes situacions afavoreixen l’autonomia i l’autoestima dels alumnes, ja que es senten més segurs de les seves possibilitats.

Durant l’aplicació es treballaren els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals sempre dins un tractament globalitzat de l’àrea, fent servir la comprensió en situacions tant reals de la vida quotidiana com en altres àrees d’aprenentatge. Sempre intentant aconseguir l’aprenentatge significatiu dels alumnes, és a dir, que sàpiguen relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien i donar-los sentit.

El coneixement i estructuració de cada tipologia tindran el mateix esquema de treball i la mateixa seqüencialització. Cada alumne tindrà un model elaborat per ell mateix de l’estructura de ad text treballat.

alguns exemples de la tipologia. Crec que és molt important que en tot moment l’alumne conegui el què està fent i el què possiblement se li demanarà, d’aquesta manera es podrà organitzar millor i prestar més atenció. Aquesta introducció és com una avaluació inicial per saber què coneixen els alumnes de la tipologia.

Contextualització

A cada alumne se li donarà un exemple escrit de la tipologia perquè el pugui manipular i conèixer la seva estructura. Una vegada ho hagin llegit se’ls faran algunes preguntes relacionades amb els elements bàsics de l’exemple donat. D’aquest manera es coneixeran els seus coneixements previs, alhora que entre tots descriuen el que han vist en els exemples que tenen davant.

Anàlisis de l’estructura

Per crear l’estructura de texts, es faran servir els exemples donats als alumnes observant: Quins elements es repeteixen en ells? De quina manera estan organitzats? Què està explicant? etc. Amb tots aquests elements que diuen els alumnes, s’anirà construint a la pissarra un quadre per observar els elements que sempre es repeteixen en la majoria d’exemples. Una vegada feta entre tots la tria d’aquest elements bàsics, es dibuixarà en una cartolina una estructura buida amb aquests elements centrals del text.

Textualització

A partir d’aquest punt, quan tots coneixen l’estructura bàsica, es proposa l’escriptura en grup o individual d’un exemple, que després serà compartit amb tots els companys. Cal tenir a l’abast dels alumnes recursos escrits amb diferents exemples, doncs això els facilitarà més la seva elaboració.

Autoavaluació i valoració final

Abans de donar per acabats els exemples, se li donarà a l’alumne una silueta correctiva amb les diferents parts del text treballat, perquè ell mateix pugui comprovar si el seu escrit té totes aquestes estructures bàsiques o si li fa falta alguna d’elles. D’aquesta manera pot corregir l’esborrany, també en aquest moment amb el suport del mestre es mirarà l’ortografia. Finalment l’alumne compartirà amb els seus companys l’escrit i una copia d’aquest s’adjuntarà a la biblioteca de textos que es crearà a la classe. D’aquesta manera els escrits podran ser treballats per tots els alumnes que vulguin en qualsevol moment. Crec que aquest treball social dels escrits fets pels alumnes, és molt important, ja que l’alumne sempre ha de trobar una funcionalitat als escrits que produeix.

aprenentatge dels alumnes fent que no sigui una actuació aliena al procés i basant-se en els objectius generals. Durant tot el procés és portarà una agenda de l’alumne per anar posant quins han estat els encerts i dificultats en cada pas de l’activitat.

Abans de cada nou aprenentatge, es realitzarà un avaluació inicial per determinar que sap l'alumne, a partir d'aquesta es farà èmfasi en treballar abans els seus buits. Durant tot el el procés de treball del concepte es realitzarà l'avaluació formativa d'observacions i finalment una vegada treballat el concepte es realitzarà una activitat d’avaluació final per valorar els progressos i les dificultats de cada alumne.

En les reunions setmanals amb els tutors i principalment en aquelles dedicades a realitzar els informes s’analitzarà el treball fet per l’alumne a l’aula d’EE i el seus resultats en relació al treball de l’aula ordinària, la coordinació entre els dos mestres serà un fet primordial per poder valorar el procés de cada alumne.

RECURSOS

Llibres, revistes, cartells, cartes, receptes, imatges, contes, jocs de paraules, esquemes, descripcions, definicions, etc. Tot el material escrit que pugui servir com a referència i que és a l’abast dels alumnes, dintre i fora de l’escola. Es tractarà de buscar activitats TIC per treballar cadascuna de les tipologies.



U.I. Núm.: 4TALLER DE HABILITATS DE RAONAMENT MATEMÀTIC

TEMPORALITZACIÓ

Durant tot el curs dues sessions setmanals

UBICACIÓ

Centre escolar

ADREÇADA A

Grup de tres alumnes de tercer i quart

J.L./ F.A./O.M.

JUSTIFICACIÓ

L’ús de les matemàtiques és una activitat quotidiana dels éssers humans, des de petits aprenem a fer ús d’elles

sense adonar-nos. És durant l’escolaritat que es va aprofundint de forma sequencialitza en el seu aprenentatge.

Però, aquest procés té un ritme diferent en cada alumne, que com a mestres hem de respectar, afavorir i

contemplar en la planificació de les totes les activitats d’ensenyament aprenentatge. La finalitat de l’aprenentatge

de les matemàtiques hauria de ser que cada nen i nena aprenguin a estimar-les i fer ús d’elles en la vida

quotidiana, però arribar a aquest fi no sempre és fàcil. Per fer-ho l’alumne ha de poder experimentar-les, sentir-les,

jugar amb elles, etc., per arribar posteriorment a una generalització i abstracció.

Tot i que aquests continguts es treballen de manera gradual durant tota l’escolaritat, en els alumnes amb NEE o

amb dificultats d’aprenentatges aquest procés pot ser molt diferent segons les característiques de cada alumne,

fent que si les seves dificultats no es treballen a temps i amb una resposta educativa apropiada incideixin de forma

negativa, dificultant el seu aprenentatge. Des d’aquesta realitat crec que és prioritari reforçar l’aprenentatge de

totes les habilitats relacionades amb les matemàtiques amb l’objectiu prioritari que els alumnes tinguin estratègies

d’aprenentatge que els puguin ser d’utilitat no només en aquesta etapa, sinó al llarg de tota la vida.

INTRODUCCIÓ

A l’hora d’ensenyar les matemàtiques als nostres alumnes haurien de ser capaços

de: possibilitar que cada alumne desenvolupi, dins de les seves capacitats, la

comprensió i les destreses matemàtiques corresponents de la seva etapa, tenint

sempre present en tot moment les dificultats individuals que experimenten per arribar

una comprensió apropiada. Cada alumne desenvoluparà, en la mesura de les seves

possibilitats, el gust per les matemàtiques i la consciència de la seva importància en

la vida diària. És prioritari que els alumnes amb NEE aprenguin que les

matemàtiques són un mitjà de comunicació amb el que es troben a diari i que el seu

aprenentatge els permetrà interpretar, expressar i resoldre situacions quotidianes.



CICLE MITJÀ UNITAT DIDÀCTICA 4 TALLER D’HABILITATS DE RAONAMENT MATEMÀTIC

GRUP D’ALUMNES AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE DE 3r I 4rt

UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: TOT EL CURS. DUES SESSIONS SETMANALS


§ Exercitar habilitats relacionades amb la memòria.

§ Exercitar de habilitats de raonament.

§ Exercitar de habilitats de recerca.

§ Exercitar habilitats de conceptualització.

§ Utilitzar estratègies d’orientació espacial.

§ Plantejar-se i resoldre problemes amb la suma, la resta i la multiplicació i la divisió.

§ Crear problemes fent servir diverses operacions.

§ Exercitar l’atenció i la concentració.

§ Exercitar la percepció auditiva i visual.

§ Utilitzar totes les tècniques matemàtiques que coneix (establir relacions, significats de les operacions, usos dels nombres…) per resoldre problemes en contextos quotidians.

§ Buscar i donar raons dels fets.

§ Fer agrupaments, classificacions, seriacions.

§ Fer relacions de causa efecte.

§ Relacionar les parts i el tot.

§ Fer semblances i diferències.

§ Comparar i contrastar.

§ Buscar alternatives.

§ Anàlisi del mecanisme i resultat de les operacions bàsiques.

§ Formular conceptes.

§ Imaginar, inventar, crear, endevinar, observar.

§ Habilitats de raonament.

§ Estratègies d’orientació espacial.

§ Habilitats de recerca.

§ Habilitats de conceptualització.

§ Habilitats d’atenció, concentració i percepció.

§ La suma, la resta, la multiplicació i la divisió.

§ Recreació, mitjançant l’ús d’elements lúdics que comportin un treball matemàtic.

§ Apreciació en la vida quotidiana dels aspectes que poden ser definits i expressats a través de la matemàtica.

§ Interès per l’intercanvi d’informacions, argumentacions, experiències, etc., amb els companys, les companyes i els mestres.

§ Valoració positiva del propi esforç per arribar a resoldre una situació matemàtica.

§ Consideració de l’error com a estímul i element informatiu per a noves iniciatives.

§ Valoració del treball en grup i del respecte cap a als altres.

_ Competència matemàtica.

_ Competència i interacció amb el món físic.

_ Tractamnet de la informació i competència digital.

_Autonomia i iniciativa personal.


_Competència en comunicació lingüïstica.

-_ Competència cultural i artística.





És molt important, pel que fa a la metodologia, desglossar els continguts en tantes parts com sigui necessari per facilitar l’assoliment dels objectius proposats per als alumnes respectant el seu propi ritme. Les habilitats que es treballarant es faran sempre de forma experimental i estaran relacionades amb els diferents continguts que es treballen durant el curs en la programació de cicle mitjà de l’aula ordinària. En la mesura que cada alumnes vagi dominant millor les diferents habilitats s’aniran incorporant de noves, si algun alumne té dificultats per assolir alguna es desglossen molt més tots els passos fins que pugui solventar les dificultats.

Es propiciarà el treball en grup, per tal que els alumnes es vagin ajudant entre ells a superar problemes. El treball es desenvoluparà en un ambient relaxats i comprensiu amb situacions estructurades on cadascú sap que ha de fer. Aquestes situacions afavoreixen l’autonomia i l’autoestima dels alumnes, ja que es senten més segurs de les seves possibilitats.

Durant l’aplicació es treballaren els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals sempre dins un tractament globalitzat de l’àrea, fent servir les matemàtiques en situacions reals de la vida quotidiana com en altres àrees d’aprenentatge. Sempre intentant aconseguir l’aprenentatge significatiu dels alumnes, és a dir, que sàpiguen relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien i donar’ls-hi sentit.

El treballs és desenvoluparà a través de taller quinzenals en els que s’aniran treballant diferents habilitats i continguts. Tot i que s’organitzaran activitats completes para cada habilitat: raonament, orientació espacial, recerca, conceptualització, memòria, atenció concentració i percepció també es procurarà anar combinant-les en les diferents tasques.

Els treballs és desenvoluparan a través de taller quinzenals en els que s’aniran treballant les diferents habilitats i continguts. Tot i que s’organitzaran activitats concretes para cada habilitat: raonament, orientació espaial, recerca, conceptualització, memòria, atenció concentració i percepció també es procurarà anar combinant-les en les diferents tasques identificant la seva utilitat.

Es procurarà que les activitats siguin el màxim de dinàmiques, variades i participatives, aprofitant que el grup reduït ens ho permet. Alguns exemples de les activitats realitzades durant aquest curs han sigut:

- Taller de jocs de lògica.

- Taller de jocs de memòria i atenció .

- Taller de jocs de semblances i diferències i de reconeixement de parts iguals i diferents.

- Taller d’elaboració de problemes (Crear un problema de la vida quotidiana buscant informació, fent una anticipació al resultat i comprovant-ho.)

- Taller d’orientació espacial.

- Taller de creació d’operacions.

Exemple: Taller d’elaboració de problemes

Aquest taller és pot realitzar fent servir diferents situacions quotidianes ( problemes per anar a comprar, problemes relacionats amb l’edat, problemes de col·leccionables, problemes de viatges (transports. Temps/distancia), problemes relacionats amb els esports, etc. . En tot moment és molt important determinar amb antelació tots els passos de manera seqüenciada i anar treballant amb els alumnes un per un.

Problemes per comprar

- On aniràs a comprar?

- Quants diners tens?

- Quines coses vols comprar? Preu mínim i màxim

- Explica la situació

- Quins interrogants voldries solucionar?: Preu total de les compres?, Diners que et queden?. etc.

- Quines operacions faries per donar resposta als interrogants?

- Quines són les respostes?

L’avaluació es realitzarà de forma contínua observant el procés dels alumnes en l’aprenentatge de les habilitats de raonament matemàtic i no tan sols dels resultats finals. És molt important insertar l’avaluació dins el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes fent que no sigui una actuació aliena al procés i basant-se en els objectius generals. Durant tot el procés és portarà una agenda de l’alumne per anar posant quins han estat els encerts i dificultats en cada pas de l’activitat

Abans de cada nou aprenentatge, es realitzarà un avaluació inicial per determinar que sap l'alumne, a partir d'aquesta es farà èmfasi en treballar abans els seus buits. Durant tot el el procés de treball del concepte es realitzarà l'avaluació formativa d'observacions i finalment una vegada treballat el concepte es realitzarà una activitat d’avaluació final per valoraran els progressos i les dificultats de cada alumne. Totes les avaluacions estaran emmarcades dins d’una activitat.

En les reunions setmanals amb els tutors i principalment en aquelles dedicades a realitzar els informes s’analitzarà el treball fet per l’alumne a l’aula d’EE i el seus resultats en relació al treball de l’aula ordinària, la coordinació entre els dos mestres serà un fet primordial per poder valorar el procés de cada alumne.

RECURSOS



Blocs lògics, material Lògic Piccolo, etc. Material extret del Projecte d’Activació de la Intel·ligència, jocs de números, sudokus, trencaclosques, activitats TIC, tiquets de compra, revistes de catàlegs, tiquets de viatges, plànols dels recorreguts del metro/tren, taules de classificació, pag web de compra de supermercats, pautes d’activitats, material manipulable, figures geomètriques en volum i planes, tàngram, geoplà, etc.



U.I. Núm.: 5 MEMBRE ACTIU DE LA COMISSIÓ D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)

TEMPORALITZACIÓTot el curs escolar

UBICACIÓCentre educatiu

ADREÇADA AEquip de mestres de la comissió

JUSTIFICACIÓCom a mestre d'EE penso en la importància que té per a atendre la diversitat la coordinació pedagògica entre els

diferents mestres que intervenen en tot el procés d'ensenyament aprenentatge dels alumnes. Si entre tots es treballa

sota els mateixos objectius a nivell de prevenció i atenció és possible que les dificultats dels alumnes siguin ateses

de forma primerenca i aquests rebin el suports que necessiten de tots els mestres que els envolten i no tant sol dels

mestres més propers. Participar de la comissió et permet ser més conscient de la realitat global de l'escola i de com

són els alumnes i quines són les seves necessitats més prioritàries.

INTRODUCCIÓ

Per tal de planificar mesures educatives que facilitin una resposta adaptada a les

necessitats educatives específiques que presenten els alumnes escolaritzats a

l’escola i en especial els que presenten necessitats educatives especials permanents

o transitòries, al centre a vist la necessitat de crear a partir d’aquest curs la Comissió

d’Atenció a la Diversitat.

D’aquesta Comissió formen part: un mestre per cada cicle, un representant de direcció (en

aquest cas la Cap d'estudis), les mestres d'educació especial, la psicopedagoga de l’EAP i la

coordinadora LIC de la zona. En els trets que l’identifiquen l’escola té molt en compte les

característiques personals de cada alumne i el seu ritme d’aprenentatge, per aquest motiu, crec

en la importància que té aquesta comissió per poder arribar a tots els alumnes, donat que

aquest fet no sempre es fàcil. Amb la seva constitució es pretén donar resposta a les demandes

que puguin anar sorgint durant tot el curs referent als alumnes, als cursos o als cicles, com

l’organització a l’atenció de les seves necessitats educatives, sempre amb la fita de trobar

quina pot ser la resposta educativa més adequada a la realitat de cada alumne.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

§ Reflexionar sobre com es pot proporcionar als alumnes una resposta educativa adequada, que els permeti assolir el major desenvolupament personal i social possible.

§ Planificar propostes educatives diversificades d'organització, procediments, metodologia i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.

§ Coordinar el desenvolupament d'activitats encaminades a l'inserció i promoció de l'alumnat amb

CONTINGUTS

§ Coordinació de les activitats docents adreçades als alumnes amb NEE.

§ Planificació i organització de les reunions.

§ Elaboració de forma conjunta de plantejaments organitzatius i metodològics per millorar l’atenció

a la diversitat.

§ Actuacions referides a les coordinacions entre els



característiques especials.

§ Establir col·laboracions entre els diversos mestres i professionals que intervenen amb els alumnes amb necessitats especials i amb les institucions i organismes externs del centre.

§ Organitzar els recursos personals i materials del centre per tal de facilitar una resposta educativa adequada a tot l'alumnat, especialment als que presenten necessitats educatives.

diferents mestres i professionals.

§ Pla de treball sobre el alumnes amb NEE i altres necessitats.

§ Resposta educativa.

§ Interès pel treball en equip

§ Col·laboració de canvi en propostes referides a l’atenció a la diversitat.

§ Col·laboració per valorar millor l’atenció educativa dels alumnes amb NEE.

METODOLOGIA

El tipus de metodologia en les reunions de Comissió d'Atenció a la Diversitat, sempre haurà de ser grupal i de tipus cooperatiu.

En primer lloc, haurà un plantejament del cas o de la demanda (fet pels representants de cicle), com també de les possibles necessitats educatives dels alumnes, de les seves potencialitats, dificultats i de les observacions que s'hagin realitzat fins ara. Aquesta exposició serà el màxim objectiva possible, intentant reflectir les diverses opinions donades sobre el cas.

Després, les demandes seran recollides per escrit amb les diferents aportacions, plantejant, dubtes, propostes de solucions, etc.

A continuació es farà una priorització dels casos a tractar o feines a realitzar. Aquesta priorització fa que les tasques es puguin dur a terme d’una manera més àgil i ordenada. El més important és que els tutors rebin sempre una resposta sobre allò que s’ha començat a dir sobre el cas durant la reunió.

La riquesa de la metodologia està en els diferents membres de la Comissió, ja que està formada per mestres, que donaran una visió pedagògica i real de les situacions, pel psicopedagog de l’EAP, l’assessor LIC i l’equip directiu.

ACTIVITATS

- La Comissió es reunirà mensualment i durant cada reunió mensual per treballar el diversos casos i analitzar quines mesures són les més adients per organitzar la resposta educativa.

- Primerament, es realitzarà una recollida de demandes per escrit per part de les mestres d'educació especial i l'EAP de totes les necessitats educatives dels alumnes de l'escola. Aquestes demandes hauran sorgit o bé l’observació dels tutors o especialistes, o de a les reunions d’avaluació trimestrals en les quals es parla de cadascun dels alumnes o grups.

D’aquests alumnes el mestre d’EE i el mestre tutor farà una recollida d'informació:

- Dictamen: ( si l’alumna el té) en el queden recollides les orientacions que han de tenir com a referència les competències de l’alumne i els objectius del cicle per avaluar el seu nivell real de competències en funció dels objectius del cicle al que pertany per tal de recórrer a l’anterior si és necessari.

- Informes mèdics: Ens ajudaran a detectar les necessitats educatives de l’alumne tenint coneixement del moment d’aparició del dèficit, la seva ubicació, el grau d’afectació… Per obtenir informació mèdica caldrà ser demanada a la família, ja que els metges no estan autoritzats a donar-la a ningú més.

- Serveis externs al centre (CDIAP, CSMIJ, CREDA, CREC...): ens informaran del procés evolutiu de l’alumne des d’un altre punt de vista, a més, en deficiències concretes ens podran assessorar segons les necessitats dels nens.

- Llar d’infants o centres anteriors: Si l’alumne és de parvulari i ha anat a la llar d’infants, o bé prové d’un centre anterior, la seva antiga tutora ens facilitarà informació del que s’ha treballat amb l’alumne en anys anteriors i potser sobre el moment de detecció.

- Tutors i altres mestres: Els tutors, tant l’actual com els anterior, també ens oferiran informació sobre la manera d’aprendre de l’alumne, els aspectes més relacionals, la família… molt útils en la recollida de dades.

- Família: La col·laboració amb la família és molt important per aconseguir uns objectius comuns. El traspàs d’informació mútua serà molt útil perquè l’educació de l’alumne sigui coherent i profitosa.

- Observacions: Les observacions de l’alumne en diferents àmbits realitzades pel mestre d’educació especial, l’EAP i tot pel tutor, ens ajudaran a conèixer el nen i veure el seu ritme d’aprenentatge, les seves reaccions, les relacions i fins i tot necessitats. És important fer observacions en situacions variades com ara a l’aula ordinària, en petit grup, de forma individual, al pati, amb la mestra, amb la família…

Gràcies a aquesta recollida d’informació de l’alumne, la comissió podrà extreure les seves necessitats educatives personals degudes o no al seu dèficit i preparar una resposta educativa el més acurada i encertada possible. En aquesta resposta serà molt important i necessari planificar propostes educatives diversificades



d'organització, procediments, metodologia i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne o curs i procurar plantejar activitats comunes al centre encaminades a l'inserció i promoció de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

- Dintre la comissió també s’han d’analitzar si les mesures organitzatives i mesures curriculars que té l’escola estan donant resposta a les necessitats dels alumnes o es necessita realitzar alguns canvis per poder arribar a tots els alumnes. Les mesures que cal analitzar són:

- Mesures organitzatives: estan relacionades amb l'organització dels mestres, distribució dels grups d'alumnes (grup reduït, heterogenis, homogenis, flexibles, etc.,) els espais i els materials.

- Mesures curriculars: que estan relacionades amb l'obertura i flexibilitat del currículum i que són visibles en els documents del centre (PEC i l PCC). En el PCC s'han de concretar els objectius, continguts, criteris d'avaluació i metodologia per atendre la diversitat i als alumnes amb NEE. Sota aquests criteris s'han d'elaborar les programacions didàctiques (d'aula) que han de ser suficientment obertes i flexibles per ajustar-se al màxim a les característiques i necessitats dels alumnes.

MATERIAL

- Fulls de demandes en blanc per oferir-li a qui ho necessiti.

- Fulls de demanes omplerts amb les dades dels alumnes.

- Anotacions preses en cada reunió de cicle i en les avaluacions trimestrals (classe i alumnes) aquesta informació serà complementària a l’explicació del cas, feta per el responsable del cicle.

- Anotacions fetes en cada reunió de la comissió (mestres d’EE) tant per deixar constància com per poder recuperar la informació si és necessari.

- Llistats d'alumnes de cada classe del centre per poder situar l'alumne al seu grup i evitar confusions.

- Si es necessita, es podrà reunir informació de l'expedient dels alumnes, dels quals es recullen demandes.

- Documents del centre.

- Horari, organització i distribució dels reforços per nivells i cicles.

- Llistat dels alumnes atesos per d’EE.

- Llistat dels alumnes atesos per l’aula d’acollida.

AVALUACIÓ

Inicial

Durant les dues primeres setmanes del mes de setembre la primera reunió de la comissió tornarà a revisar la valoració feta a final de curs anterior i en relació a aquesta i a les demanes del nou curs organitzarà les seves prioritats d’atenció.

Formativa

Un cop a trimestre es realitzarà una avaluació de la Comissió d'Atenció a la Diversitat, observant:

- Si s’ha pogut atendre tots els alumnes dels quals es va realitzar la demanda.

- Si no és així, si les conseqüencies prioritzacions han estat raonables i coherents.

- Observar i avaluar el tipus de resposta educativa oferida per aquells alumnes als quals s’ha atès, si ha anat bé o si podria millorar-se i com.

- Si a través de les respostes oferides n’han sorgit d’altres per plantejar a la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

Aquesta avaluació es realitzarà un cop feta la reunió d'avaluació trimestral per tenir tota la informació necessària adequadament recollida.

Final (l’última setmana de juny)

A final serà necessari valorar i analitzar si s’ha pogut donar respostes satisfactòries a totes les demandes fetes al llarg del curs escolar, si no s’ha estat així, caldrà tenir en compte, que cal una millor planificació temporal en aquesta avaluació. Aquesta avaluació a finals de curs serà recollida a la Memòria Anual i s’haurà de tenir en compte en el moment de la creació del Pla Anual el curs vinent.



U.I. Núm:6TREBALL DE COORDINACIÓ AMB LES FAMÍLIES DELS ALUMNES AMB NEE

TEMPORALITZACIÓ

Durant tot el curs

UBICACIÓ

Centre escolar

ADREÇADA A

Família d’un alumne de quart amb TDAH

JUSTIFICACIÓ

En el treball amb els alumnes amb NEE, la coordinació amb les famílies ha de ser un fet quotidià, doncs tot i que

l'alumne passa moltes hores a l'escola, és en el seu entorn familiar on rep el major número d'estímuls afectius que

poden incidir de forma positiva o negativa en el seu desenvolupament.

Per una família no és fàcil acceptar les dificultats del seus fills i a vegades tot i que posin tota la voluntat possible hi

ha moments en que es poden trobar desbordats per la situació. En les famílies que tenen un fill amb TDAH el

treball cooperatiu amb l'escola és un element prioritari, ja que són alumnes que necessiten d'ambients molt

organitzats, controlats com també del suport continuo de l'adult per poder organitzar-se. Per realitzar aquestes

tasques entre els pares i els mestres s'han de marca uns criteris de treball comuns tan a l'escola com a casa, amb

la finalitat de crear un marc de seguretat més estructurat pel nen.

INTRODUCCIÓ

Al grup de 4t B de Cicle Mitjà hi ha una alumne diagnosticat amb TDAH des de finals

del curs passat. És una alumne al que el CSMIJ li va recomanar medicació, però tot i

així continua manifestan molts problemes d’acceptació de les normes, organització i

de relació. A l’aula ordinària es distreu sovint i treballa amb desmotivació i de forma

desorganitzada. No portar les feines de l’escola, es mostra irresponsable amb les

tasques escolars en general, li costa relacionar-se amb els seus companys i mostra

actituds intolerants i poc respectuoses amb ells.

Durant l’última reunió d’avaluació del primer trimestre tots els mestres del cicle van

tenir queixes d’aquest alumne, així doncs el cas passa a la Comissió d’Atenció a la

Diversitat i es decideix que la mestra d’educació especial i el tutor concertin una

nova entrevista amb la família per indagar sobre l’ambient familiar del nen i entre

tots (escola/família) oferir la resposta educativa més convenient.



CICLE MITJÀ UNITAT DIDÀCTICA 6 TREBALL DE COORDINACIÓ AMB LES FAMÍLIES DELS ALUMNES AMB NEE

FAMÍLIA D’UN ALUMNE AMB TDAH UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: TOT EL CURS.


§ Recollir informació sobre l’entorn familiar de l’alumne, si ha hagut algun canvi al seu voltant que estigui provocant aquestes actituds.

§ Rebre informació sobre la manera d’actuar de l’alumne a casa per saber si és el mateix que a l’escola.

§ Oferir ajut, si és necessari, i possibles orientacions als pares per incidir en les actituds del seu fill.

§ Donar seguretat als pares en relació a les seves habilitats educadores.

§ Implicar o demanar la col·laboració de la família en el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu fill.

§ Acordar uns criteris d’actuació conjunta entre mestres i pares.

§ Oferir als pares el contacte amb la Fundació ADANA

§ Programació de la reunió fent un llistat d’allò que es vol saber i allò que es vol dir entre el mestre tutor i la mestra d’educació especial.

§ Presentació de la reunió i dels motius pels quals se’ls ha convocat.

§ Exposició dels temes a tractar per part del professorat.

§ Exposició per part dels pares d’allò que vulguin expressar, preguntar o donar resposta.

§ Realitat familiar de l’alumne.

§ Comportament del nen a l’escola i a casa.

§ Actuacions en els alumnes amb TDAH.

§ Fundació ADANA.

§ Col·laboració entre pares i mestres.

§ Compromís de l’escola i dels pares davant la realitat de l’alumne.

§ Esperit crític davant de les actuacions fetes fins el moment.


_ Tractamnent de la informació i competència

Digital.

_ Autonomia i iniciativa personal-

_ Competència per aprendre a aprendre-



És molt important la col·laboració mútua entre tots dos agents educatius, escola i família per donar coherència i continuïtat al desenvolupament del nen, ja que tots dos entorns persegueixen el mateix objectiu. La tasca educativa és una tasca compartida, la col·laboració és important que sigui coordinada i conjunta per tal de poder seguir una mateixa línia educativa. En aquesta col·laboració, família i escola, es donen informació mútuament respecte a aspectes rellevants del desenvolupament dels seus infants. És en aquest punt on es posa en pràctica una de les funcions dels mestres en la seva tasca d’orientació educativa.

- En primer lloc, un cop decidit que es convocarà a la família de P.C. pels problemes detectats a l’última junta d’avaluació, es decidirà un dia i una hora en la que hi puguin assistir el mestre-tutor, la mestra d’educació especial i els pares. Se’ls convocarà mitjançant una nota a l’agenda que ells hauran de tornar signada sempre que estiguin d’acord en venir, o si pel contrari, aquell dia no poden, oferiran una altra possibilitat. En el cas de que l’alumne no els donés l’agenda, se’ls trucaria per telèfon.

- Abans de la reunió els mestres implicats realitzaran un guió dels aspectes que volen plantejar als pares i d’allò que els volen preguntar. En aquest guió poden aparèixer també les opinions d’altres mestres al respecte. Aquest guió ha de ser ordenat i coherent amb les necessitats que planteja l’alumne. Cal recordar que el que volem és informació no recriminar a la família. Un aspecte a considerar és el de conèixer el seguiment que els pares fan de la medicació, ja que la piscopedagoga de l’EAP va comunicar que el CSMIJ en l’última atenció havia detectat que el nen no

Inicial : Aquesta correspont a la valoració que fem les mestres tutores i d’EE abans de la reunió amb el pares, valorant la manera com s’ha organitzat la resposta educativa fins el moment actual. Quines actuacions s’han fet amb l’alumne? Quin ha estat la seva resposta? Quines són les seves dificultats? Com va ser la primera reunió amb els pares? A quins acords es van arribar?, etc. Aquesta primera part és d’utilitat per organitzar i planejar la reunió. EN aquesta primera part també està inclosa la reunió amb els pares.



Per aconseguir aquesta coordinació cal una bona relació entre mestre i família, per aconseguir-ho és necessari respectar i valorar les tasques de l’altre, sense superioritat per cap de les dues bandes i que hi hagi reunions o comunicació de manera periòdica i regular. És important també coordinar-se, si cal, amb altres especialistes que tinguin contacte amb el nen. La informació donada a les entrevistes ha de ser clara, el lloc i el moment han de ser adients. És necessari valorar les possibilitats reals de l’alumne amb unes expectatives clares, reals i coordinades. Cal escoltar sense interrompre a l’altre, lligar totes les preguntes i respostes que es van succeint, intentant aconseguir un ambient relaxat i agradable i evitar culpabilitzar a l’altre posant-se al seu lloc sempre que sigui possible.

És important tenir preparat un guió on estiguin escrits els punts a tractar per tal de no obviar-ne cap o bé sortir-nos del tema. Per treballar amb els alumnes amb NEE amb TDAH el treball coordinat amb la família es la bàsic durant tot el procés educatiu.

estava prenent la medicació amb continuïtat.

- En començar la sessió es presentaran tots els participants. Després els mestres exposaran els problemes i la situació en la que es troben, explicant les diverses opinions sorgides a la reunió d’avaluació dels diferents especialistes i, fins i tot, exemplificant algunes situacions viscudes al centre. Cal remarcar als pares que aquesta actitud tan negativa de l’infant perjudica considerablement el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i que el rendiment del nen està descendint considerablement degut a les seves dificultats.

Per altra banda, els pares també hauran d’opinar al respecte i expressar el seu punt de vista per estar d’acord amb els mestres i intentar posar-hi solució, però també poden negar l’evidència i no voler col·laborar. Les dues parts faran preguntes al llarg de la reunió sempre intentant mantenir un to afable i de respecte.

- En acabar s’hauran d’extreure conclusions de la reunió i pactes realitzats entre família i mestres, per resumir tota la sessió i que quedin clars els punts principals. Es podria crear un full de compromisos perquè tothom posi de la seva part.

- Finalitzarà la sessió programant aproximadament una segona reunió per realitzar el seguiment del cas i explicar les novetats que hi puguin haver succeït.

- Els mestres, un cop hagin marxat la família, hauran de resumir la reunió i prendre notes dels punts claus perquè quedi constància per si cal revisar-ho més endavant. Quan es torni a reunir la Comissió d’Atenció a la Diversitat, es tornarà a presentar el cas rellegint el resum de la reunió i el full de compromisos a l’espera d’un temps per veure si es compleixen o no per les dues parts i es decidirà si cal o no un altre tipus de resposta educativa.

La periodicitat de les reunions amb els pares depèn molt de cada cas concret. La més important és la d’inici de curs on es fan les indicacions principals. En aquest cas, amb P.C., apart de la d’inici de curs i la proposada pel tutor i el mestre d’educació especial, serà important continuar mantenint el contacte amb els pares, per mitjà de l’agenda i un cop per trimestre, tornar a quedar amb la família per observar les evolucions de l’alumne. Pel que fa a l’espai, és important que sigui adequat, que no siguin reunions de passadís o a la sortida de l’escola, un lloc tranquil on no es pugui interrompre. En aquest cas a l’aula ordinària o l’aula d’educació especial.

Formativa: Dintre d’aquesta és desenvoluparà en relació al resultats de la reunió amb els pares i amb els acords determinats per les dues parts. És important aclarir que hi haurà un seguiment continuo de l’alumne a través de l’agenda i que es demana als pares que comuniquen tots els canvis progressos o dificultats que hi veuen en el seu fill i que els mestres faran el mateix. Inicialment aquest seguiment serà setmanal i en la mesura que hi hagin canvis positius el temps es farà més llarg.

Sumantiva: Aquesta implicaria la reunió amb els pares a final de curs, amb la finalitat de valorar i analitzar tota la tasca feta durant aquests dos trimestres, Quines actuacions s’han fet amb l’lalumne?, quin ha estat la seva resposta? quines són les seves dificultats? Com van anar les diferents reunions pares/ escola? A quins acords es van arribar?. Aquesta reunió serà clau per organitzar les actuacions del proper curs.

En el moment d’avaluar la nostra tasca serà important plantejar-nos si els objectius que ens havíem proposat s’han aconseguit o no, per això és d’utilitat el guió preparat prèviament. Cal també valorar si els pares es senten satisfets amb la reunió realitzada (se’ls pot preguntar directament) i amb el temps, pensar si ambdues parts han realitzat la part que els tocava en els acords presos en la sessió.

RECURSOS

En primer lloc serà necessària l’agenda de l’infant per convocar la reunió amb la família, si calgués seria necessari comptar amb el telèfon del nen si aquest no els hi comuniqués la citació. També caldrà un guió amb allò que es vol explicar a la família i el que es vol saber, com els treballs de l’alumne, si és que es vol demostrar els seus errors deguts a les seves mancances d’atenció i concentració, altres tipus de feines que pugui haver fet en situacions contràries, així com les opinions d’altres mestres. El Full informatiu de la Fundació ADANA (Fundació creada per informar, formar i ajudar a totes les persones (famílies i mestres) interessat en el TDAH). Té com ha finalitat desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en els infants, joves i adults, per millorar el seu nivell de vida.



Es podria deixar constància dels acords en un full de presa de decisions que es podria confeccionar entre pares i mestres. Per acabar seria necessari fer una recollida d’informació per part del mestres i anotar-la en cas de que vulgui ser revisada més endavant.



U.I. Núm. : 7

IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES EN UN ALUMNE D’EDUCACIÓ INFANTIL

TEMPORALITZACIÓ:Dues setmanes

UBICACIÓ:Centre escolar

ADREÇADA A:Alumne de P4

JUSTIFICACIÓCom mestra d’EE, la identificació de les necessitats educatives dels alumnes és una de les nostres funcions més

important, ja que d’ella se’n desprenen les diverses actuacions de la resposta educativa. Una correcta i àmplia

identificació és imprescindible per donar l’atenció més adequada a la realitat i a les necessitats de cada alumne

durant cada moment de la seva escolaritat.

INTRODUCCIÓA la Comissió d'Atenció a la Diversitat del primer trimestre va arriba una demanda

feta pel parvulari. Un alumne de P-4, S.D. té molts problemes de comprensió i

llenguatge oral. La tutora està amoïnada perquè el nen parlar amb moltes dificultats i

li costa molt assabentar-se del que diu. Amb les seves actituds sembla provocar-la

realitzant coses que ella no li demana o, fins i tot que no ha de fer. No té en compte

les normes de la classe ni segueix les ordres. Degut a les seves dificultats, està

endarrerint en els aprenentatges escolars tot i que la tutora pensa que sembla un

nen amb capacitats.

A la Comissió d'Atenció a la Diversitat es planteja fer una recollida d'informació

d'aquest alumne per tal d’esbrinar tant les possibles causes d’aquestes necessitats,

com per prendre les decisions que es creguin convenients per atendre’l.



EDUCACIÓ INFANTIL. P4 UNITAT DIDÀCTICA 7 IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES EN UN ALUMNE D’EDUCACIÓ INFANTIL

ALUMNE DE P4 UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: DUES SETMANES


§ Recollir la informació de l'alumne necessària per saber les causes de les seves necessitats i donar-hi resposta.

§ Plantejar possibles respostes a aquestes necessitats.

§ Respondre a la demanda realitzada al parvulari per la tutora.

§ Elaboració de la valoració de l’alumne.

§ Coordinació amb el mestres.

§ Recol·lecció d’informació necessària.

§ Alumne amb possibles NEE.

§ Interès per treballar en equip.

§ Col·laboració per valorar les necessitats de l’alumne.

§ Col·laboració per elaborar la resposta educativa adequada a les seves necessitats.

_Tractament de la informació i competència digital

_ Competència per aprendre a aprendre-


_ Competència cultural i artistica.



Per tal de donar resposta a les necessitats educatives que presenti qualsevol alumne, és important en primer lloc, recollir tota la informació que necessitem sobre les mateixes necessitats que mostra. La recollida d'informació s’ha d’elaborar a base d'observacions dins l’aula, a algunes proves en relació al seu nivell de competències, així com entrevistes (mestres, pares, etc.) ... Acumulant tot el material necessari per escrit per tal de prendre les decisions que es creguin convenients.

Tenint en compte que les dificultats de l'alumne tenen a veure amb la parla i la comprensió, es portaran a terme observacions relacionades amb aquesta mancança, intentant esbrinar les seves habilitats comunicatives: s'inicia una conversa, si respon adequadament al que se li pregunta, si està atent a les explicacions… fent-lo parlar d'algun tema lliure que l’interessi, preguntant-li sobre la seva vida quotidiana, escoltant-lo en situacions ordinàries, passant-li proves relacionades amb la parla...

És important extreure mostres de llenguatge funcional que té alumne sense forçar-lo, és a dir, buscant situacions en les quals hagi de parlar pel seu interès, fent servir si cal, situacions d’ús del llenguatge

Aquesta observació, tenint en compte que parlem d'un alumne de P-4, és a dir, un alumne que porta al centre només un curs sense, començarà amb poca informació. Cal buscar fonts d’informació que ens puguin portar a pensar, si és possible, en les causes d’aquestes dificultats per a poder-les solventar.

- A principi de l’escolarització al centre, la tutora i direcció executen una sèrie de reunions i entrevistes amb les famílies dels alumnes de P-3 que queden recollides per escrit a l’expedient de l’alumne, aquesta serà la primera font d’informació a la que ens adreçarem.

- A l’expedient quedaran reflectides també totes les altres reunions formals realitzades amb la família per la tutora de P-3 i P-4. Aquestes reunions ens explicitaran sobre si a casa la família hi troba dificultats o hi ha algun aspecte que els amoïna.

- Els professionals que han treballat amb l’alumne, tant aquest curs com l’anterior, seran aquells qui més coneixen el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne i qui més informació ens puguin aportar. Allò que ens diguin els tutors i els mestres de reforç és primordial en aquest recull ja que són ells els que estan amb l’alumne la major part del dia i el coneixen més bé, així que se’ls ha de preguntar què han observat de l’alumne i la seva opinió.

- Un cop recollida aquesta informació s’haurien de poder extreure’n algunes conclusions sobre les seves necessitats educatives per poder donar-hi resposta.

- En aquest cas, es detecta la possibilitat un dèficit auditiu i s’informa l’EAP per que faci una valoració i una i la família perquè demà ni al metge una valoració amb l’especialista.

En aquest es valora el procés de valoració de les necessitats d’un alumne. L’avaluació inicial emmarcaria l’inici de les accions fetes per aconseguir la identificació de les necessitats de l’alumne, dintre de tot el procés ens trobaríem amb la avaluació formativa que ens portaria a anar analitzant cadascú dels passos fets (la valoració, la comunicació amb la família, la remissió a l’especialista i el treball fet en el grup de reforç del parvulari, etc.). Per

últim l’avaluació sumativa/final arribaria quan una vegada es tingui la valoració de l’especialista es valorin els reforços donats i juntament amb el mestre tutor, l’AEP organitzem la resposta educativa més acurada en relació a les seves necessitats.

Hem de ser conscients de la necessitat de l’efectivitat de la nostra tasca, en analitzar la informació recollida un cop disposant de tota ella, per poder arribar a esbrinar de manera aproximada quina podria ser la resposta educativa més precisa, aconseguint així l’objectiu que ens havíem plantejat inicialment. Sovint, serà necessari posar en pràctica diferents opcions fins a trobar la correcta. En aquest cas, l’origen de les necessitats ens pot ajudar molt pel que fa a la resposta, així que serà necessari anar



ordinàries.

Les observacions sistemàtiques del seu comportament i la seva actitud ens serviran per conèixer en quins moments no té les reaccions esperades amb quins mestres es troba, quines actituds són les més freqüents…

La recollida d‘informació hauria de realitzar-se amb la major brevetat possible per a poder començar amb una actuació tan aviat com es pugui, tot i així ha de ser efectiva, perquè tingui coherència.

Aquesta és realitzarà durant l’hora lectiva sense alumnes que tenen com a mestre d’EE, per poder posar en marxa aquesta recollida d’informació. Un altre moment per fer-la seria la coordinació, si és que s’ha prioritzat aquest cas davant d’altres. Cal recordar que una detecció primerenca, sobretot durant les primeres edats, evitarà sempre altres necessitats relacionades o un agreujament de les que ja té.

- Aquesta és una possible causa de les necessitats de l’alumne, per això s’informa a la Comissió d’Atenció a la Diversitat sobre aquesta primera derivació i no es tanca el cas fins a rebre en primer lloc la informació mèdica corresponent.

- Un cop estigui la informació mèdica es plantejaran possibles respostes, o bé, es continuarà indagant en la recollida d’informació per descartar, si es pot, altres causes. Tot i així, s’incorpora a l’alumne al grup d’estimulació i reforç del parvulari per anar recuperant i assolint els objectius que li van quedant endarrerits degut a les seves necessitats.

- Observar les tasques escolars de l’alumne ens pot ajudar a intuir dificultats psicomotrius, de grafomotricitat, de maduresa... o altres tipus de dificultats d’aprenentatge que no hagin observat els tutors.

- On més detalls sobre l’alumne recollirem és observant-lo a ell en diferents ambients: a l’aula ordinària amb els seus companys de classe, escoltant-lo en diferents situacions del dia (en l’esmorzar, jugant, fent feines...), al pati jugant i relacionat-se amb els altres, al menjador, amb la família quan el vénen a buscar... i treballant amb ell de manera individual, ja sigui realitzant-li algunes activitats o proves de parla i comprensió específiques o establint converses quotidianes o de temes d’interès per ell.

- Un cop recollida aquesta informació s’haurien de poder extreure’n algunes conclusions sobre les seves necessitats educatives per poder donar-hi resposta. En aquest cas, es detecta la possibilitat d’algun dèficit auditiu i s’informa a la família perquè demani al pediatra una exploració amb l’especialista.

-Aquesta és una possibilitat de la causa de les seves necessitats, per això s’informa a la Comissió d’Atenció a la Diversitat sobre aquesta primera derivació i no es tanca el cas fins a rebre en primer lloc la informació mèdica corresponent.

-Un cop és tingui la informació de la valoració mèdica es plantejaran possibles respostes, o bé, es continuarà indagant en la recollida d’informació per descartar, si es pot, altres causes. Tot i així, s’incorpora a alumne al grup d’estimulació i reforç del parvulari per què pugui anar recuperant i assolint alguns dels objectius que li van quedant endarrerits degut a les seves necessitats.

descartant possibles opcions que vagin sorgint de la recollida d’informació prèvia.

RECURSOS

En primer lloc serà necessària l’agenda de l’infant per convocar la reunió amb la família, si calgués seria necessari comptar amb el telèfon del nen si aquest no els hi comuniqués la citació. També caldrà un guió amb allò que es vol explicar a la família i el que es vol saber, com els treballs de l’alumne, si és que es vol demostrar els seus errors deguts a les seves mancances d’atenció i concentració, altres tipus de feines que pugui haver fet en situacions contràries, així com les opinions d’altres mestres. El Full informatiu de la Fundació ADANA (Fundació creada per informar, formar i ajudar a totes les persones (famílies i mestres) interessat en el TDAH). Té com ha finalitat desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en els infants, joves i adults, per millorar el seu nivell de vida.

Es podria deixar constància dels acords en un full de presa de decisions que es podria confeccionar entre pares i mestres. Per acabar seria necessari fer una recollida d’informació per part del mestres i anotar-la en cas de que vulgui ser revisada més endavant.



U.I. Núm.: 8

RESPOSTA ALS PROBLEMES GREUS DE COMPORTAMENT D’UN GRUP CLASSE

TEMPORALITZACIÓDurant tot el curs

UBICACIÓCentre escolar

ADREÇADA AGrup d’alumnes de segon.

JUSTIFICACIÓ

Els alumnes amb dificultats comportamentals, ja siguin de caire personal o ambiental són cada vegada més usuals

en l'escola ordinària, aquest fet fa que com a mestres busquem alternatives per incidir de forma positiva en aquests

alumnes, fet que no sempre és fàcil, donat que a vegades són alumnes molt acostumats als reforços negatius i per

treure'ls d'aquest cercle requereix d'un treball molt planificat i de molta col·laboració i suport de tots els mestres, els

pares i els iguals.

INTRODUCCIÓ

Aquest any a la classe de segon hi ha dos nous alumnes. Al llarg del primer mes

d’escola, la tutora ja s’adona que tots dos mostren molts problemes de

comportament i relació amb els companys i amb els mestres. Aquest curs ja tenia

dificultats comportamentals en general a tota l’aula abans de les noves

incorporacions, però ara amb l’actitud d’aquest nous alumnes les dificultats davant

de les activitats d’ensenyament aprenentatge es fan molt més grans, donat que les

conductes disruptives aquests, estan sent copiades pels altres.

En una de les reunions de la CAD, la coordinadora de cicle i mestra tutora de segon,

planteja el cas: a la classe es creen greus conflictes entre els companys, problemes

actitudinals i de rebeldia entre iguals i amb els adults. A més a més en el grup també

hi ha dos alumnes ( A.D. i X.P.) que tenen moltes dificultats per regular el seu

comportament i per relacionar-se amb els companys, els quals som atesos pel

mestre d’EE. Aquesta situació és va analitzar i es va considerar que abans de

prendre qualsevol mesura, seria bo que la psicopedagoga de l’EAP fes una

observació de la classe i dels alumnes en concret. Davant dels resultats de l’EAP la

CAD decideix que s’organitzarà una comissió per generar una resposta educativa

adient (la mestra tutora, les mestres d’EE, l’EAP i la Cap d’Estudis) per tot el grup

classe i no tant sol per els alumnes amb dificultats.



CICLE INICIAL 2N UNITAT DIDÀCTICA 8 RESPOSTA ALS PROBLEMES GREUS DE COMPORTAMENT D’UN GRUP CLASSE

GRUP D’ALUMNES DE SEGON UBICACIÓ: TOT EL CENTRE EDUCATIU TEMPORALITZACIÓ: DURANT TOT EL CURS


§ Intervenir per donar resposta a la demanda plantejada per la tutora de segon.

§ Atendre a les necessitats educatives de l’aula de segon.

§ Organitzar una resposta educativa per mirar de resoldre les necessitats plantejades a la demanda.

§ Oferir una resposta per canviar l’ambient de treball de la classe de segon.

§ Posar en pràctica les orientacions organitzatives, metodològiques i professionals per atendre als alumnes i als companys i aconseguir una millora en l’ambient de l’aula, proposades conjuntament amb l’EAP.

§ Realitzar un seguiment del comportament i les interaccions dels alumnes durant tot el curs

§ Exposició de la demanda per part de la coordinadora de Cicle Inicial a la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

§ Observació sistemàtiques entre els alumnes de la classe de segon.

§ Recol·lecció de les necessitats i de les d’incidències entre els nens de la classe.

§ Planificació de la resposta educativa.

§ Valoració per part de l’EAP.

§ Coordinació entre les tutores de comportament.

§ Valoració dels resultats de les diferents activitats.

§ Alumnes

§ famílies

§ Mestres

§ Comportaments positius.

§ Tècnica d’Economia de fitxes.

§ Coordinació entre els mestres.

§ Cooperació entre mestres i alumnes de segon.

§ Respecte pels companys.

§ Responsabilitat i compromís davant dels acords assolits (alumnes i mestres).

§ Autovaloració del propi comportament dins la classe.

§ Augment de l’autoestima.

_ autonomia i iniciativa personal.

_ Tractament de la informació i competència digital.




- Competència social i ciutadania.


Treballar amb alumnes amb problemes de comportament no és fàcil, ja que són alumnes molt esgotadors i amb els quals és molt difícil raonar, molesten molt a les classes i als mestres i en ocasions costa molt entendre les raons de les seves reaccions.

- Recollir el màxim d’informació possible per tal de donar una resposta com més apropiada millor. Podríem començar fent un comentari de cadascun dels alumnes i de les relacions que creiem que estableix amb els seus companys remarcant els seus aspectes més destacats.

Sempre que s’elabora i es porta a terme una resposta educativa l’avaluació continua és una de les tasques més importants, però quant aquestes es fan sobre dificultats de comportament és encara més imprescindible, donat que al realitzar-la podem saber si les mesures portades a terme



L’actitud més important és la paciència i la calma, tot i que no sempre es poden mantenir.

En general són alumnes que no estan acostumats a rebre elogis i a que confiïn en ells, per aquest motiu la valoració positiva de qualsevol petit esforç en la seva millora (sigui comportamental o d’aprenentatges) és important. Cal no oblidar, que a vegades, aquestes conductes poden ser producte d’un trastorns de comportament i que no són fetes a propòsit, sinó que formen part de l’actitud del nen, i és necessari poder entendre’l i buscar la forma més adient de treballar.

Tot i començar a fer més incidència en els alumnes concrets, no s’ha oblidar que el problema afecta i forma part de tot grup-classe, ja que és entre tots que creen l’ambient de conflicte. Durant el procés d’intervenció serà important evitar els càstigs usuals. És important conèixer que existeixen moltes formes diferents d’actuar davant d’un comportament negatiu i que no sempre el càstig és la millor resposta, sovint, no donant a l’alumne un punt o un premi en relació a uns acords establerts amb ells, pot resultar molt més efectiu, que deixar-lo sense pati.

La metodologia de control del comportament que s’utilitzarà serà la tècnica d’economia de fitxes, premiant

i valorant les actituds positives dels alumnes pactades prèviament amb ells.

- Observació sistemàtica de les actituds dels alumnes (amb els diferents mestres del nivell) per detectar quines dificultats es plantegen i quina situació es viu. Aquesta ens servirà per tenir més detalls sobre els possibles motius dels comportaments, fent una comparativa de les diverses d’actituds davant de les situacions i les persones.

- Amb el recull d’aquesta informació és podrà organitzar millor la resposta educativa, tenint en compte la realitat personal del alumnes més conflictius i la de la resta de companys

- Passos de la resposta educativa metodològica a seguir: distribuir els alumnes amb més dificultats de comportament estratègicament a l’aula, evitar moments en els que els alumnes es quedin sense res a fer, donar-li més importància a les tutories, vigilar les entrades i sortides de l’aula amb una mestra encarregada, tenir temps d’individualitzar els aprenentatges dels alumnes amb dificultats de comportament perquè es sentin més atesos (estar més per ells)…

- Tenint en compte les dificultats que hi ha para atendre aquests alumnes i contemplant el temps que seria necessari dedicar a cadascú des de la comissió es creu convenient donar suport al treball de la tutora dominant dos tutors de comportament (entre els quals es distribuïren tots els alumnes de forma proporcional). D’aquesta manera, a l’aula de segon hi haurà tres tutors de comportament: la tutora pròpia de la classe i les dues tutores que assessoren en el tractament d’aquestes dificultats, intervenen amb els alumnes, fan el seguiment i orienten les famílies.

- Totes les activitats hauran d’estar coordinades entre les tres, l’EAP i si és possible els especialistes del nivell, ja que requereix a col·laboració de tothom perquè donar-li més sentit i coherència i sigui en treball de tots.

- Les tutores de comportament s’hauran de coordinar setmanalment, ja que les activitats en les que es deixideix dividir el grup és realitzaren de forma paral·lela durant l’hora de tutoria, juntament amb la tutoria individualitzada.

- Abans d’iniciar el procés es farà una reunió informativa amb totes les famílies dels alumnes de la classe i una individual amb les famílies del alumnes amb més dificultats de comportament. És important que les famílies siguin informades de les noves actuacions realitzades amb la classe i de com es posaran en marxa. Algunes d’aquestes reunions amb els pares hauran de ser freqüents per poder fer un seguiment.

- Amb tota la informació recollida de cada alumne (incidències diàries que van succeint i entrevistes personals), serà més senzill omplir la pauta de recollida d’informació de l’alumne pertinent per posar en marxa les diferents activitats. Aquesta informació ens serà útil en la realització dels 4

han estat les més adequades o si cal corregir-la perquè funcioni millor. Si cada setmana en la reunió de planificació es dedica un temps a valorar les activitats portades a terme i les respostes dels alumnes (progressos i dificultats), la resposta educativa s’adaptarà a la realitat de cada moment i serà molt més efectiva. En la mesura que es donin progressos les activitats també han d’anar canviant de la mateixa forma que els criteris i els acords.

En aquesta resposta educativa, de l’avaluació del procés, no només forma part la comissió que l’organitza, sinó també els alumnes en grup i a nivell individual, els mestres del nivell i els pares, amb les respostes de valoració de tots s’elaborarà el resultat de l’avaluació final.



contractes (un per cada alumne amb problemes de comportament greus).

- En aquests contractes pactarem amb ells, quines són les conductes que esperen del seu comportament i quines no. S’ha d’aclarir que cada bona conducta pactada serà valorada amb un punt i en arribar a un número de punts en un període de temps (els quals s’aniran ampliant en funció dels progressos dels alumnes) seran premiats amb coses que a ells els motivin, ja siguin materials com activitats o d’altres. Com més variades i atractives siguin serà millor. Al pactar el premis s’ha intentar deixar de banda els objectes materials i buscar altres possibles solucions que els puguin motivar més. També s’ha de deixar clar que quan no compleixen els pactes, no gaudiren de ningú tipus de menció. Quan s’arribi al temps determinat pel pacte s’informarà a la família via agenda dels resultats d’aquest.

- Per iniciar el procés és donarà a la classe un mural (dins d’una activitat motivadora) en el que hi hauran penjades tantes cintes de colors de 3cm, com a nens i nenes hi ha a la classe. Les cintes seran les mesuradores del comportament de cada nen. Totes les cintes tindran un cercle blau enganxat al mig i aquest podran anar pujant o baixant de la cinta en funció del comportament de cadascú. L’alumne que arribi a dalt del tot tindrà un premi (premi definit per ells al inici del procés). La finalitat es que arribi a dalt tota la classe per tenir un premi conjunt (pot ser una tarda al pati o al parc, una pilota per la classe, una mascota…) afavorint així el treball cooperatiu.

- Durant tots els mesos es realitzaran reunions amb les famílies dels nens dels quals es fa el seguiment per informar-los personalment del procés i fent que col·laborin ells també oferint-los altres pautes. Cada trimestre es valorarà si la resposta està sent positiva per a tot el conjunt de l’alumnat en especial a aquells que tenen més dificultats i es modificarà en funció d’aquesta avaluació. Els diversos resultats del procés s’aniran comentant en les reunions mensuals de la CAD i en el Claustre.

RECURSOS

- Recull de la informació recollida de les reunions de la CAD, de les reunions amb l’EAP i de les avaluacions i

altres reunions en les que s’hagi parlat de les dificultats de la classe i de les mesures que fins ara s’han portat

a terme ( mestres de segon).

- Llistat dels alumnes.

- Reglament de Règim Intern actualitzat per analitzar els drets i deures dels alumnes i les possibles sancions.

- Informes dels alumnes amb NEE que hi ha a la classe.



- Per poder realitzar el seguiment s’ha de disposar de:

- El llistat d’incidències.

- Pauta de recollida d’informació de l’alumne amb problemes de comportament.

- Full de registre de les entrevistes amb les famílies.

- Pauta de seguiment setmanal del comportament.

Material per les activitats:

- Llibretes petites.

- Premis (acordats amb els alumnes de la classe àlbum de cromos, patacons, cromos, enganxines,

- tatuatges, fotografies…).

- Agenda de seguiment dels alumnes.

- Mural de seguiment del comportament.

- Fotografies dels alumnes.



CONCLUSIONS

Una de les conclusions a les que puc arribar amb els temps treballat com a mestre

d'Educació Especial, és que per construir una escola inclusiva en la que es doni una

veritable atenció a la diversitat, es necessita la implicació de tota la comunitat

educativa: mestres, famílies, alumnes institucions, etc.

En moltes escoles per atendre als alumnes amb necessitats educatives existeixen

projectes molt innovadors desenvolupats per mestres que saben descobrir en ells les

seves capacitats, encara que per aconseguir-ho el camí esta ple d’entrebancs.

Mestres que tot i les dificultats que en moltes ocasiones poden presentar aquests

alumnes, saben treure el millor de cadascú, connectant els aprenentatges del

present amb el futur i oferint una resposta educativa acord a cada alumne des d'una

perspectiva de futur "tots els aprenentatges d'avui m'han de ser d'utilitat per demà".

Però, per que aquests tipus de treballs puguin transcendir de les aules, aquests

mestres necessiten el suport i recolzament de tots els membres de l'escola, fet que

no sempre és del tot possible, per què dins de l'escola ordinària a vegades el mestre

d'EE. es troba sol, doncs no tots els mestres volem implicar-se i anar més allà. Cal

superar el concepte de que la seva activitat central és la de treure del grup classe els

alumnes amb necessitats educatives, sense anar a les causes reals dels

comportaments, que en ocasions són una crida cap a l'acceptació.

També m'agradaria fer una referència a l'espai de treball del educador especial (aula

ordinària, aula d’EE.), durant aquest temps he pogut observar el seus aspectes

favorables i desfavorables, i penso que l’organització de l’espai educatiu ha d'estar

relacionat directament amb la resposta educativa generada per l'alumne, ja que

s'han de buscar els espais on ell pugui desenvolupar-se millor, sense oblidar la

importància que tenen per ell, com a referents els seus iguals. L’escola és un lloc de

convivència i aprenentatge que entre tots construïm dia a dia, fer-la més humana,

flexible i oberta, es tasca de tots.



BIBLIOGRAFIA

- Alcalà M. Aldana, M. Matemáticas re-creatives. Editorial Graó. Barcelona 2004.

- AA. VV. “Escribir y leer. Materiales curriculares para la enseñanza y el

aprendizaje del lenguaje escrito de 3 a 8 años”. Editorial Edelvives. Barcelona

1997.

- Caballero, Zulma. “Aulas de colores i de sueños”., Editorial Octaedro- EUB.

Barcelona 2001

- Carriedo L., Nuria y Alonso T., Jesús. “¿Cómo enseñar a comprender un texto?”.

Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid 1994

- Estratègias de enriquecimiento del currículum para alumnos y alumnas

superdotados. Aula de Innovación Educativa, 1995.

- Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Currículum d’Educació

Infantil. Departament d’Ensenyament. Barcelona 1992.

- Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Currículum d’Educació

Primària. Departament d’Ensenyament. Barcelona 1992.

- Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. El Real Decreto 299 de

1997.

- Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Resolució d’inici de curs,

30 de juny de 2006.

- Generalitat de Catalunya. Adequacions Curriculras Indivualitzades (ACI) per

alumnes amb necessitats educactives especials. Documents d’Educació Especial

nº 11. Barcelona.

- Generalitat de Catalunya. Adequacions Alumnat excepcionalment dotat

intel·lectualment. Documents d’Educació Especial nº 15. Barcelona. 1999



- Grup de recerca d’Éucuen. Formar infants productors de textos. Editorial Graó.

Barcelona 2001.

- Jollien, Alexandre. Elogi de la feblesa. Editorial La Magrana. Barcelona 2001.

- Luceño, J.L. Alteraciones comportamentales y conductuales antisociales en la

infancia. Programas de prevención, intervención y tratamiento. Inated. ICH.

Sevilla 1992.

- Pérez De Lara, Núria”La capacidad de ser sujeto”. Editorial Laertes. Barcelona

1998.

- Puigdellívol I. Programación de aula y adecuación curricular “ El tratamiento a la

diversidad”. Editorial Graó. Barcelona 1993.

- Ros Eulàlia i Fornés, Carme. Aprendre i divertir-se fent llengua. Tallers de cicle

mitjà. Barcelona. Editorial La Llar del Llibre. Barcelona 1992.

- Zabala Antonio, “ L’ ensenyament basat en les competències , una nova

opurtunitat “ . Revista Guix nº 351. Gener 2009.

- AINSCOW, M; BOOTH;T(2003); ÍNDEX PER A LA INCLUSIÓ –

- Alegret, Joana.” La relació entre pares i mestres: una pintura sobre seda “-

Revista Guix nº 345. Juny 2008 .

- Teixidó, Joan. “ Realitats, reptes i interrogants, entorn de la LOE. “. Revista guix

nº 348. Octubre 2008..


prova

Documents

Transcript of prova